Skip to main content

Full text of "Provenzalische chrestomathie, mit abriss der formenlehre und glossar"

See other formats


Google 


This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as pari of a projcct 

to make the world's books discoverablc online. 

It has survived long enough for the Copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject 

to Copyright or whose legal Copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books 

are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from the 

publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken Steps to 
prcvcnt abuse by commercial parties, including placing lechnical restrictions on automated querying. 
We also ask that you: 

+ Make non-commercial use ofthefiles We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrain fivm automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's System: If you are conducting research on machinc 
translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc the 
use of public domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them lind 
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are lesponsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other 
countries. Whether a book is still in Copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of 
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search mcans it can bc used in any manner 
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. 

Äbout Google Book Search 

Google's mission is to organizc the world's Information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs 
discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through the füll icxi of ihis book on the web 

at |http: //books. google .com/l 


Google 


IJber dieses Buch 

Dies ist ein digitales Exemplar eines Buches, das seit Generationen in den Realen der Bibliotheken aufbewahrt wurde, bevor es von Google im 
Rahmen eines Projekts, mit dem die Bücher dieser Welt online verfugbar gemacht werden sollen, sorgfältig gescannt wurde. 
Das Buch hat das Uiheberrecht überdauert und kann nun öffentlich zugänglich gemacht werden. Ein öffentlich zugängliches Buch ist ein Buch, 
das niemals Urheberrechten unterlag oder bei dem die Schutzfrist des Urheberrechts abgelaufen ist. Ob ein Buch öffentlich zugänglich ist, kann 
von Land zu Land unterschiedlich sein. Öffentlich zugängliche Bücher sind unser Tor zur Vergangenheit und stellen ein geschichtliches, kulturelles 
und wissenschaftliches Vermögen dar, das häufig nur schwierig zu entdecken ist. 

Gebrauchsspuren, Anmerkungen und andere Randbemerkungen, die im Originalband enthalten sind, finden sich auch in dieser Datei - eine Erin- 
nerung an die lange Reise, die das Buch vom Verleger zu einer Bibliothek und weiter zu Ihnen hinter sich gebracht hat. 

Nu tzungsrichtlinien 

Google ist stolz, mit Bibliotheken in Partnerschaft lieber Zusammenarbeit öffentlich zugängliches Material zu digitalisieren und einer breiten Masse 
zugänglich zu machen. Öffentlich zugängliche Bücher gehören der Öffentlichkeit, und wir sind nur ihre Hüter. Nie htsdesto trotz ist diese 
Arbeit kostspielig. Um diese Ressource weiterhin zur Verfügung stellen zu können, haben wir Schritte unternommen, um den Missbrauch durch 
kommerzielle Parteien zu veihindem. Dazu gehören technische Einschränkungen für automatisierte Abfragen. 
Wir bitten Sie um Einhaltung folgender Richtlinien: 

+ Nutzung der Dateien zu nichtkommerziellen Zwecken Wir haben Google Buchsuche Tür Endanwender konzipiert und möchten, dass Sie diese 
Dateien nur für persönliche, nichtkommerzielle Zwecke verwenden. 

+ Keine automatisierten Abfragen Senden Sie keine automatisierten Abfragen irgendwelcher Art an das Google-System. Wenn Sie Recherchen 
über maschinelle Übersetzung, optische Zeichenerkennung oder andere Bereiche durchführen, in denen der Zugang zu Text in großen Mengen 
nützlich ist, wenden Sie sich bitte an uns. Wir fördern die Nutzung des öffentlich zugänglichen Materials fürdieseZwecke und können Ihnen 
unter Umständen helfen. 

+ Beibehaltung von Google-MarkenelementenDas "Wasserzeichen" von Google, das Sie in jeder Datei finden, ist wichtig zur Information über 
dieses Projekt und hilft den Anwendern weiteres Material über Google Buchsuche zu finden. Bitte entfernen Sie das Wasserzeichen nicht. 

+ Bewegen Sie sich innerhalb der Legalität Unabhängig von Ihrem Verwendungszweck müssen Sie sich Ihrer Verantwortung bewusst sein, 
sicherzustellen, dass Ihre Nutzung legal ist. Gehen Sie nicht davon aus, dass ein Buch, das nach unserem Dafürhalten für Nutzer in den USA 
öffentlich zugänglich ist, auch für Nutzer in anderen Ländern öffentlich zugänglich ist. Ob ein Buch noch dem Urheberrecht unterliegt, ist 
von Land zu Land verschieden. Wir können keine Beratung leisten, ob eine bestimmte Nutzung eines bestimmten Buches gesetzlich zulässig 
ist. Gehen Sie nicht davon aus, dass das Erscheinen eines Buchs in Google Buchsuche bedeutet, dass es in jeder Form und überall auf der 
Welt verwendet werden kann. Eine Urheberrechtsverletzung kann schwerwiegende Folgen haben. 

Über Google Buchsuche 

Das Ziel von Google besteht darin, die weltweiten Informationen zu organisieren und allgemein nutzbar und zugänglich zu machen. Google 
Buchsuche hilft Lesern dabei, die Bücher dieser We lt zu entdecken, und unterstützt Au toren und Verleger dabei, neue Zielgruppcn zu erreichen. 
Den gesamten Buchtext können Sie im Internet unter |http: //books . google .coiril durchsuchen. 



j^ rsorsRTT op thb 



1. S SCIENTIA VERITAS 


j^ g rtorsKTT ow tbb 



-"7. 


j/i vtt iUJ fy 

CS SCIENTIA VERITAS 


i 



PROVENZALISCHE 

CHRESTOMATHIE 


MIT 


ABRISS DER FORMENLEHRE UND GLOSSAR 


V 


VON 


CARL APPEL. 


'] r 


-^Ä>- 


LEIPZIG. 

O. R. REISLAND. 
1895. 


1 




v ' ' -' , ' ^ -' ,■ I *f 


/ -iV 


Vorwort. 


Der Zzveck der vorliegenden Chrestomathie ist, durch eine Sammlung 
hervorragender Stücke ein Bild von der mittelalterlichen provenzalischen 
Litieratur in ihren überkommenen Anfängen und in der Zeit ihrer Blüte 
\^. zu geben. Ah ungefähre Grenze nach unten ist dabei das Ende des 
^ 13. Jahrhunderts angenommen. Einzelne Stücke, die in ihrer vorliegenden 
^ Überlieferung jüngeren Datums sein mögen, tverden in früherer Gestalt 
^ zvenigstens noch in die angegebene Periode gekoren, Dafs auch ein Fragment 
^ aus den Leys d*amors aufgenommen ist, würde bei der retrospektiven Be- 
deutung gerade dieses Stückes kaum mit Recht getadelt werden. 
V Stücke von wesentlich linguistischem Interesse, vor allem also Ur- 

kunden, sind hier ausgeschlossen. Eine eigene Sammlung von Proben zur 
Veranschaulichung der zeitlichen und örtlichen Entwickelung des Provenza- 
lischen ist für später in Aussicht genommen. 

So sind die Grenzen dieses Buches nach mehreren Seiten enger ge- 
zogen, als die der Bartschschen Chrestomathie. Eine andere Grenze zog 
diese selbst. Die Anfänge meiner Sammlung reichen bis in die Lebenszeit 
Karl Bartschs zurück. Da ivar es selbstverständlich, dafs von cUn Stücken 
seiner Chrestomathie nur das Unumgängliche aufgenommen wurde. Der 
bald eingetretene Tod Bartschs hat hieran nichts ändern können. Ebenso 
habe ich mich Meyers Recueil danciens textes gegenüber verhalten. Eine 
Anzahl von Texten hat allerdings zwei oder gar allen drei Sammlungen 
gemeinsam sein müssen. Man wird dann finden, dafs die Stücke hier 
wieder ganz durchgearbeitet sind, Aucßi mit den anderwärts schon kritisch 
herausgegebenen Texten ist dasselbe geschehen. Ungeprüft ist nichts ab- 
gedruckt worden. Der Raumersparnis wegen ist bei den Stücken, die in 
kritischer Ausgabe mit Variantenangaben -deicht zugänglich sind, von der 
Wiederholung des Apparates abgesehen und nur das mitgeteilt, was zur 


IV Vorwort. 


Änderung des Textes zu berechtigen schien. Bei den anderen Stücken sind 
die Varianten in der Vollständigkeit gegeben ivorden, die ich für wünschens- 
wert hielt. Dem Takt des Herausgebers wird da ja immer ein gewisser 



Spielraum gelassen werden müssen. Ich denke ^ da/s ich eher zu viel als 
zu wenig mitgeteilt habe. 

Das Handschriftenmaterial ist, wenn nicht ganz vollständig , dock in 
gröf serer Fülle herbeigezogen als bei Bartsch^ und die benutzten Texte sind, 
soweit nicht kritische Ausgaben oder diplomatische Abdrucke vorlagen, fast 
ausnahmslos von mir selbst kopiert zvorden. Auch das von anderen schon 
gedruckte Material ist sehr häufig nochmals kollationiert. 

In der Anordnung bin ich von dem Vorbild der Bartschschen Chresto- 
mathie und des Meyerschen Recueils abgewichen und bin zu der Ordnung 
in Bartschs Lesebuch zurückgekehrt y derselben, die Diez der t> Poesie der 
Troubadours € zu Grunde gelegt und die Stimming jetzt wieder bei der 
Darstellung der provenzalischen Litteratur in Gröber s Grufidrifs an- 
genommen hat: der nach Litteraturgattungen , der einzig empfehlenswerten, 
zvie mir scheint, bei der Ufisicherheit der Datierung so vieler Werke und 
bei der Unerheblichkeit der chronologischen Folge in dem hier in Betracht 
kommenden Litteraturabschnitt , abgesehen von der Entwickelung innerhalb 
der einzelnen Gattungen, und in dieser Hinsicht ist auch nach ungefährer 
chronologischer Anordnung gestrebt worden. Ohne Schivierigkeiten ist 
freilich auch die Einteilung nach Gattungen nicht. Gedichte zvie St, 105, 
loö, 107 nehmen keine unzweifelhafte Stellung ein. Der Begriff der Romanze 
(St. ßg — 6j) ist ziemlieh willkürlich gewählt und eine Scheidung von der 
Pastorela einerseits , von der fingierten Tenzone andererseits nicht recht 
durchführbar. Aber auch die als Romanze?t bezeichneten Gedichte in eine 
der anderen Gattungen einzureihen, ging nicht wohl an. 

In der Orthographie habe ich Jtichts zu noiinalisieren gesucht. Wo 
nur eine Handschrift vorlag, ist deren Schreibung befolgt, abgesehen von 
der Worttrennung, von der Auflösung der Abkürzungen, von der Scheidung 
zivischen u und v (während i u?id j nicht geschieden worden sind; zvenn 
hier und da j für i erscheint, wie fiaraj ly , 26 , descaptcndraj jy , 2S , so 
ist hier eine kalligraphische Eigentümlichkeit der Handschriften wieder- 
gegeben, auf deren Beobachtung ich aber sonst keinen Wert gelegt habe). 
Waren mehrere Handschriften vorhande?i, so ist, zvo C zu Gebot stand, 
dessen Orthographie angenommen ; sonst wurde der Handschrift gefolgt, die 
dem Text zu Grunde gelegt ist. Bei Stücken, die nach kritischen Ausgaben 
mitgeteilt sind, ist die Orthographie des Herausgebers bewahrt. 

Der Abrifs der Formenlehre will keine vollständige Grammatik sein, 
sondern eben nur die Formest, die in der Chrestomathie begegnen ^ zu- 


Vorwort, V 

sammenstellen ^ diese allerdings vollständig, soweit sie irgend bemerkens- 
wert sind. Eine sprachgeschichtliche Erklärung cUr Formen gehört nicht 
in diesen Abriß. 

Man wird leicht erkennen y da/s auf das Glossar besondere Auf- 
merksamkeit verwendet ist. Hier wollte ich wieder eher zu viel als zu 
wenig thun. Dafs ich jedem Wort in jedem Falle die genau richtige Stelle 
in der Entwickelungsreihe seiner Bedeutungen angewiesen habe , wage ich 
freilich nicht zu hoffen. 

Die Herstellung der Chrestomathie hat lange Zeit in Anspruch ge- 
nommen. Hieraus erklärt sich eine Anzahl von Inkonsequenzen im Druck 
und auch ein Teil der leider zahlreichen i^ Nachträge und Berichtigungen^, 
Während des Druckes ist manches erschienen y das ich so 7iur auf späteren 
Bogen verwenden konnte. So konnte Stimmings zweite Ausgabe des Bertran 
de Born für St. 20 und 35 ^och nicht benutzt werden, so Crescinis Per gli 
studj romanzi noch nicht für St. 18. Kolsens Guiraut von Bomelh ist 
erst nach dem Druck der St. 8j und 9/ erschienen. Für loi stellte mir 
Oskar Schultz das Manuscript seiner Ausgabe zur Verfügung. Dadurch 
erklärt sich , dafs zu V. 32 eine Variante angegeben wird, die man jetzt 
bei Schultz nicht findet. Nur im Glossar und in den Verbesserungen kommt 
Suchiers zweite Ausgabe der Diätetik zur Geltimg. 

Schliefslich habe ich meinem Freunde Emil Levy auch hier zu 
danken für seine bereitwillige Hülfe bei der Korrektur. Er hat mich dabei 
auf gar manches, nicht nur auf Druckfehler, aufmerksam gemacht. 

Carl Appel. 


Abrifs der Formenlehre. 


Deklination, 



I* 


I^ 


I<^ 

Sing. 

A^oni. cavals 


paire 


ülha 


Od/, caval 


paire 


filha 

Plur. 

JVom. caval 


paire 


filhas 


Ofi/. cavals 


paires 

ir. 


filhas ' 


^^.^. 

N, 

hom3 

• 


coms * 



0. 

home 

■ 


comte 

• 


PL 

N. 

home 


comte 

• 



0. 

homes 

III. 


comtes. 

• 

s^. 

N. emperaire 


bar 


n^ps 


0, emperador^ 


baron, 

-A^ 

nebot 

• 

PL 

-A^. emperador 


baron, 
. • ' 

-ö 

nebot 

• 


0. emperadors 


barons, 

-6s 

nebotz 

• 


Id 


naus / ^ 
nau 


naus^ 
naus. 




sgr 

seror 

serors 

■ 

serors. 


IV. 


Sg, und PL^ Nom, und ObL: bratz, c^rs, an»airitz, midons. 


Der Vokativ ist dort, wo die Casus- 
flexion überhaupt beobachtet wird, gewöhn- 
lich gleich dem Nominativ: ioglars 5, 435 ; 
Papiols 20, 71; chanzos 21, 43, 48; 


24» 37 J emperaire 5, 28; companh 
56» 3, 31; li pro home 77, 40, selten 
gleich dem ObL: ioglar malastruc 81, i; 
trachor 5, 248; barons 3, 295 {nicht 


' Vereinzelte orth-tgr, Nebenform espinaz 116, 67. 

* In poestat 116, 14 sUht X. für tz (s, avet t, 21, devet z. 49). 

3 Nebenformen S, N, om 105, 33; 3, 487; 4, 37, on 1, 123; II9, 68, homs 4, 83; 79, 26; 
119« 83; S. 0. ome 105, 126; 16, 47; 115, 285, omne 105, 178, homen 4, 18, omen 2, 78, 
hom 110, 96; 125, 25, P, N. ome 105, 20; 1, 204; 3, 580, omne 105, i, 172; P, 0, omes 
105, 85; I, 231; 3, 58, omnes 105, 106. 

♦ Nebenformen S. N, comps 119, 126, cons i, 70, 84; S. O. conte 1, 39; 7, 395; P, N. 
conte 1, 182; P. O, contes i, 679. 

5 //// Konson, latinisierend sind in St, 2: encantatour 28, enperatour 31 (neben enperadur 
43)1 ^' ^- estrobatour 27. 

** Nebenform -un i, 23, 461 etc. 


VIII 


Abriß der Formenlehre. 


hierher los mieus am ans 74, 31, da dieses 
Gedicht nur noch im Sgl, die Cctsus regel- 
recht unterscheidet). 

Der Form ncuh ursprünglich {nicht 
volkstümlich überkommene) Genitive sind: 
paganor, sanctor, calendor, pascor, Mace- 
donor, wol auch famulorn. 

Einen Nom, Flur. masc. auf -i besitzen 
einige Fronomina: autri 107, 128, aquisti 
108, 80 ; nicht mehr das i selbst, aber seinen 
Einflufs auf die vorhergehenden Laute zeigen : 

ilh, eist etc.^ moti 108, 16, 128, tuit (tuith, 
tuich, tuch, tug, tugh, tuh, tut s. Glossar) 
wol auch aqueh 6, 141, blanch 6, 141, 
(duh 6, 60, elig 6, 166 ?), espelih 116, 77. 
Beim Subst. zeigt vielleicht sluzW 105, 226, 
231 (gegen auzellö 105, 211) einen N. F.? 

Die Klassen I und II haben den Accent 
in allen Formen auf demselben Vokal, 
II hat im N. S. eine Silbe weniger, als 
in den anderen Formen, III zeigt andere 
Lage des Accents im N, S. als in den 
anderen Casus. 

Der V^'Klasse gehören die im Frov. 
auf tonloses -e ausgehenden Masc. an, deren 
latein. Nominativform nicht in -s auslautete 
(paire < pater, -atge < -aticum), ferner 
die Männlichen auf -i, die aus lat. Neutris 
auf -ium entstanden sind, die Männlichen 
auf a: papa (N. S. 73, 10; N, F. 108, 
78), evangelista, proph^ta'. Alle anderen 
Masc. gehören, wenn überhaupt der L der 


\^' Klasse an^» Zu P gehören die auf 
tonlosen Vokal (auf -a wie filha oder auf 
-e wie maire), zu \^ die auf betonten Vokal 
oder auf Konsonant ausgehenden Weiblichen, 
Zu II gehören nur home undcoxsaXjt 
mit ihren Zusammensetzungen prozome^ 
und vescomte*. 

Zu III gehören a) die im Obl. S. 
auf -ador, -edor, -idor, *^*'- -6r, im N. S, 
auf -aire , -eire , -ire, - **'*'• -er oder -re 
ausgehenden (trobador, combatedor, servi- 
dor, trachor, pastor, dazu senhor, N. 5. 
trobaire, combateire, servire, tracher, 
pastre, senher), b) die im O, S. auf -on 
auslautenden, deren N, S. um dieses -on 
kürzer erscheint (O. S, baron, companhon, 
felon, gloton [bracon, bricop, dragon, 
falcon, garzon] JV. S. bar, companh, fei, 
glot [brac, bric, drac, falc, gartz] ; O, S, 
lairon JV. S. laire ; O. S. leon JV. S. leu 
2, 59; O. S, päon JV. S. pau-s 66, 53. 
Dahin auch eine Anzahl Eigennamen: 
O. Boson, Carlon, Eblon, Folcon, Guigö, 
Milon, Ugon, etc. N. Bps, Carles, Ebles, 
Folce, Gui, Uc etc,^\ c) die einzelnen: 
O. S. abät 7, 205; N. S. äbas 7, 89, 

157; O. F. abätz 7, 5; iV. F. abbat 

76, 51, abbä 108, 79. 
O, S, enfän (Nebenformen s. Glossar)^ 

N, S, ^nfas 122^, 2, emfes 2, 55, 57. 
O. S. nebot (N. F. 26, 26); N. S. n^ps 

6, 156 
und als einziges Fem. der III: 


\ 


' Dieser Klasse sc Mief si sich in der Trobadorsprache ^ wol um das Wort von cors zu scheiden^ 
nicht selten c^r an: N, S, cor 17, 8; 39, 15; 55, 34 (lo c^r del c^rs) gegenüber c^rs 4, 32; 16, 3. 

* Die Infinitive auf -ar, -er, -ix folgen^ substantivisch gebraucht ^ der l^KlassCj die auf -rc 
sowol Ib wie I*: viure 31, 2, p^rdre 68, 16, aber viures 24, 20, b^ures 1x9, 44. 

Die Flexion der Eigennamen scheint früher als die der anderen Subst, auch in der Schriftspr, 
zu schwanken: N. S. (Torquat^r 105, 29, 43 als Latinismus) Arnaut 25, 44, Bascol 5, 74 Var,y 
s, die Far, zu St, 8 ctc. Den Eigennamen schlief st sich Dieu an: N, S, Dieu 100, 106; 5, 78 Var.\ 
S, 126 Var,^ 198 Var,^ andererseits Dieus auch als 0, S,: 8, 136 Far. , 224 Var, Dun, Don 
I, 57, 60, 80, 87, loi bleibt im N, S, ohne s, 7väl es mit dem folgenden Xamen eng verbunden 
ist, Sol 2, 50 (gegenüber sols lo, 17) ist Latinismus, 

3 N,S. prozom 7, 64; 9, 155, prosdom i, 378, 384, prozoms 119, 116; 0, P» prozomes 

77, 36. 

♦ N. S. vescoms 122^, 4, 6, vescons 6, 31 ; 0, S. vescomle 7, 201 ; N, F. vescomte 66, 34, 
vesconte 123, 18; 0, P, vescomtes 7, 6. 

5 Malliö 105, 35, 40, N, Malliös 105, 39, 43 aber ist gelehrte Wiedergabe der entspr, 
lat. Formen, 


Deklination. 


IX 


O. S. seror, N. S. sgr (Nebenformen s, 
Glossar). 

Zu IV gehören diejenigen Männlichen 
und Weiblichen, die schon im ObL S. auf 
s oder z ausgehen ', ferner die auf pcdatale 
Affricata (geschrieben g, ch, h) endigenden 
in den Denkmälern^ die -s in diesen Laut 
aufgehen lassen: dreg 115, 290, frug 
'IS» 300, profieg 109% 6, dreh 7, 61, 
profieh 113, 15. 

Es gehören natürlich weiter hierher 
Wortzusammensetzungen wie: porta-selh 

Analogiewirkung der 1^- auf 

die \^' Klasse trat ein, insofern Männliche, 

die im O. S. -e, im N, S. -es haben sollten, 

das -s im N. verloren: metge 5, 153, 

diable, evesque /^^^^«ö^^r diables 105, 239, 

evesques 7, 94, 366 etc.)\ entsprechend 

verlieren WeiöL der l^-Klasse ihr s des 

N. S, nach Analogie von \^ : dolor 3, 357, 

gent 3, 495 (gegenüber dolors 27, 20; 

29, 19; 61, 18, genz 4, iio; 6, 5 etc.). 

Weit stärker als die Analogie von I^ 

auf I* wirkt die von I* auf \^, II und 

III, wodurch auch hier N. S. -s erhält. 

1^ paires 115, 8, 12, fraires 119, 50, 

s^gles 13, 21 ; 68, 19, sepulcres 82, 42, 

l^bres 81, 19, veires 77, 18, coratges 

37, 6, messatges 7, 167 (neben message 

7, 168), concilis 7, 3; 

II homs 4i 83; 79, 26; 119, 83, 87, 
prozoms 119, 116; 

III emperaires 106, 68, trobaires*i23, 24, 
tenheires 9, 139, pastres 24, 30, 
seinnhers 119, 54; 

bars 5, 102, fels 19, 38, glotz i, 710^ 
companhs 112, 86, laires 78, 26, paus 
66, 53, Ugs 7, 381. 

I* und \^ wirken auch auf die Weib- 


diese gelegentlich im N. S. -s annehmen: 
nibles 105, 133, verges 8, 182. 

Wechselwirkungen zwischen 
Stammauslaut und flexivischem 
s (bei Subst. und Adj.): 

Orthographisch : c + s = x, auch ex 
geschrieben: fgx 105, 164, rix 105, 140, 
amix 7, 215, amicx 5, 204; 61, 22 
(neben amics 4, 250; 21, 42 , amigs 
105, 138). 

t 4- s = z, tz: peccaz 105, 228, 
drez 105, 120, s^ltz 36, 19, cetz 7, 227, 
fontz 75, 29 (degraz i, 369 neben degras 
105, 216 zu degra, das seinen Dental- 
auslaut verloren hat). 

Lautlich: z statt s oft nach X\ v^lz 
105, 103, HO, filz 2, 28, ginollz 8, 171, 
cair^Uz 94, 22, b^lz 20, 40 (neben fils 
3, 362 und filhs s, 350, nulhs 11, 9 und 
nuls 3, 80 ; 4, 135 etc.; andererseits auz^us 
22, 4, brond^us 22, 17 etc.). 

z statt s oft ncuh festem n: anz 105, 
188, antz 8, 25, donz 105, 28, enianz 
38, 66 (neben ans 4, 179; 7, 103 etc), 
gelegentlich auch nach beweglichem n : finz 
38, 43, sanz 75, 14, soudanz 121, i 
(gewöhnlich fis, sas, soudas oder fins etc)^. 

z statt s gewöhnlich nach auslaut. 
Affricat. g, ch, h: gaugz 29, 19; 82, 25, 

fag* 73» 39» ^"^^Z"^ S^i 6, ncjigz 102, 107, 
plangz 124, 146, dichz 119, 79 (neben 
gaugs 3, 631, fags 115, 91 etc). Der 
palat. Laut vereinigt sich dann oft mit z : 
gautz 3, 60, delietz 3, 633 ; 58, 10, nuetz 
119, I, condutz 5, 6; 114, 81. Anderer- 
seits geht auch das s in den Palatal auf, so 
dafs die Wörter indeklinabel werden, s. oben. 
st + s kann tz , statt stz , ergeben : 
tritz 30, 13 neben fustz 5, 310; 15, 34 


liehen auf -e der l^-Klasse, so dafs auch (fuz i, 69, pos i, 71), seltener trist 122**, 

* Manche Denkmäler späterer Zeit bilden einen Plural von diesen^ indem sie -es anhängen: 
brasses 114, 47; 117, 9, faisses 114, 114; AdJ, grosses 114, 48, diverses 115, 60, 157. 

* Cber Deus als O, S, s, öden, auch res kommt oft neben re im 0, S. vor (s. Glossar) ^ 
7vas sich erklärt durch die sich oft einem pronominalen Neutr. nähernde Bedeutung des Wortes 
wie vielleicht auch durch die Nebenform gaires %u gaire. 

3 Mehr französisch als prov. ist gaainz i, 463 (gazanhs, -aings 68, 16; 72, 23 etc^. -ns 
slatt -nhs zeigt sens 18, 40; Aufgehen des s in palatalem n: b^ls genh 100, 29 /^ 


X 


Abrifs der Formenlehre. 


31, aquest 6, 150; 80, i. Entsprechend 
bpcs 114, 92 neben bpscs. 

Wegfall des stammauslautenden Konson . 
zeigt: sals, saus fs. Glossar) neben salvs 
116, 69, sfrs 29, 52,.s^rs 8, 185, cams 
7, 108, iortz 8, 209 (gebräuchlicher aber 
camps, iorns)'. 

Der (von der Volkssprache her all- 
mählich auch die Schriftsprache erfassende) 
Untergang der Ziveicasusflexion findet 
statt, indem entweder die Ob L- Form in den 
Nom. oder, seltener, die Nom.-Form in den 
Obh drang"*. 

Bei III waren sotvol Stamm wie 
Endung auszugleichen. Der ObL-Stamm 
drang in den Nom. und nahm als Nom,- 
Endung -s an: creators 115, 20, fellos 
93, 47, senhors 118, 65, leos 16, 55; 
81, 19, päos 81, 46, efäns 26, 11. 
Umgekehrt drang (bei Benennungen persön- 
licher Wesen, die in der Rede naturgemäfs 
oft als Träger der Thätigkeit bezeichnet 
werden) der Nom. -Stamm in den ObL: 
N, S, -aires etc, s, oben, 
O, S, -aire etc: salvaire 43, 46; 106, 19, 
dictaire 124, 117, tenheire 9, 173, 
cantre 124, 145, companh 56, 3, spr 
2, 41, s^rre 78, 14 {aus I* negus 118, 
31, 32, aus II hom iio, 96; 125, 25). 
N. P. -aire etc,: governayre 8, 154, 

chantre 124, 66, glot 8, 89. 
O. F. -aires etc.: tenheires 9, 125. 

Nach dieser Ausgleichung trat auch 
hier Reduktion der Casus ein, indem einzig 
die ObL- Form gebraucht wurde, so dafs -s 
nicht mehr Zeichen des Casus, sondern allein 
des Numerus 7var^, 


Genusbildung des Adj ectivum. 

Das Adj, besitzt ein Neutrum bezogen 
auf Begriffskomplexe und auf neutrale 
Pronomina, Formell ist der Obl, dem 
Masc, gleich ^ der Nom, unterscheidet sich 
vom Masc. durch Mangel des -s: bon e 
b?lh 77, 4, gen 75, 31, crgy 19, 16 (auf 
re bezogen). 

Abgesehen hiervon giebt es Adj. mit 
anderer weibl. als männl, forfn und solche, 
die im Masc, und. Fem. die gleiche Form 
haben (in der Flexion ist der Nom. Flur, 
immer unterschieden, indem Fem. dort -s 
hatn Masc. nicht), 

I. Zw eiförmige Adjectiva, 
Charakterzeichen des Fem, ist tonlose 
Endung -a*: b^l b^la, mal mala, savi 
savia, pr^pri pr^pria, continu continua; 
paubre paubra, freble frebia, salvatge 
salvatia oder salvaia. 

Vor dem -a des Fem, kann c dialek- 
tisch zu ch werden: franc franca und -cha, 
blanc blanca und -cha. 

Dem stimmhaften Konsonant, der dem 

weibl. a vorangeht, entspricht im Masc, 

auslautend ein stimmloser: 

•da entspricht -t: amada amat, fada fat, 

sprda sort, cauda caut, coarda coart, 

galharda galhart'. 

Nach n kann das t schwinden : truanda 

truan (seltener truant), genta gen und 

gent, preonda preon, segonda segon, 

dezironda deziron. 

•ga, -giia entspricht -c : longa lonc, pf gua 

p^c, eniga enic, c^ga c^c^. 
-za, -sa entspricht s: sancnoza sancnos, 
amorosa amoros, corteza cortesa cortes'. 


t Die zahlreichen Beispiele von Fall des auslauL Konsonanten im Girart entsprechen nicht 
schriftprov, Gebrauch: nus I, 4, cqs 62, cIqs 69, borz 215, ris 647 etc^ 

* In St, 108 ist dialektisch im Plur. der MännL die Nom,- Form in den 0hl. gedrungen* 
3 Stück 9 und 125 zeigen deti Untergang der Casusflexion als vollzogen, 

♦ Im Girart ist die Endung -e: male i, 372, bone 396, cortoise 318, savie 318. 
5 Druda drut; im Fem, steht neben druda drusa 47, 3. 

Männlichem brun^t, alegr^t, pedt, azaut, cort, cub^rt etc, entspricht weibl, brun^ta, alegr^ta, 
petita, azauta, corta, cub^rta; sie fallen cäso nicht unter die genannte Regel, 
** Dagegen ric rica, pauc pauca, sec s^a ete. nicht hierher, 
7 Nicht hierher bas bassa, gri^s gr^ssa etc, dous hat im Fem, doussa, aber auch douza 75, 23. 


Genusbildung und Steigerung des Adjectivum. 


XI 


-va nach Vokal entspricht -u, das sich mit 
dem vorhergehenden Vokal bez. Diphthong 
zu Diphthong bez, Triphthong vereinigt: 
brava brau , nQva nueva nQu nuou, 
Viva viu (iu kann dialektisch zu ieu werden^ 
daher auch) vieu, esquiva esquiu esquieu. 

Einem konsonantischen i vor a und hinter 
Vokal entspricht vokalisches i, das sich 
mit dem Vokal zu Diphthong verbindet: 
gaia gai, veraia verai^ crpia crgi, 
bl^ia blQi. 

Das sog. bewegliche (urspr. intervokale) n 
kann selbstverständlich fallen: certana 
certan oder certä, fina fin oder fi, bona 
bon oder bö, comuna comun oder comü. 

Der weibl. Suffixform -issa (lat, -iciam) 
entspricht -itz, iz: treslissa, faitissa, 
fraitissa: treslitz, faititz, fraitiz. 

Weibl. -ieira (neben -eira, -iera) entspricht 
-ier (selten -ieir, -eir), preraieira premier, 
entieira entier. 

Bemerke ferner f cobeza m. cobe, /. 
oreza m. ore, /. conia neben coinda 
cuenhda m. coinde cuenhde, /. pia 
m. piu. 

//. Einförmige Adjectiva. 

Die Zugehörigkeit zu der einen oder 
anderen Klasse entscheidet sich nach dem 
Ursprung, Die einförmigen gehen auf lat. 
Adj. der III. Deklination zurück: grant, 
fort, breu, greu, suau, vert, vil, semble 
'2, 33, terrestri 105, 230, alle Participia^ 
die Adj. auf Suffix -al, -el, -il, -ol (leial, 
natural, cruzel, fizel, gentil^ sobtil, avol. 
frevol), auf'dix (sengular, irregulär, seglar) 
u. s, w. Doch ist eine Anzahl ursprünglich 
hierhergehöriger Adj, schon sehr früh, 
teilweise schon in lateinischer Zeit, andere 
später zu den zweiformigen übergetreten: 


vgl. frebla 105, 146, durabla 117, 15, 
granda 67, 3 ; 120, 84, forte i, 91, 439 etc. 

Steigerung des Adjectivs, 

Die relative Steigerung eines Adj. 
findet nach analytischer Weise durch Vor- 
setzung von plus statt. Durch den be- 
stimmten Artikel kann sodann auf dasjenige 
hingewiesen werden y dem der gesteigerte 
Begriff im besonderen zukommt, wodurch 
der Superlativ anderer Sprachen ersetzt 
wird. 

Neben ancU. Komparativbildung be- 
stehen noch Reste einer synthetischen 
Steigerung in folgenden in den Lesestücken 
begegnenden Formen, die nach der III. De- 
klinatiansklasse flektiert werden (Masc. und 
Fem. bis auf die verschiedene Flexion im 
N. P. gleich) : 
O. S. melhor N. S. m^lher' 

peior pieier 

maior niaier 

menor raenre 

bellazor bellaire 

sordeior sordeier 

Zu diesen sechs fehlen Positive ; Posi- 
tive sind vorhanden zu: 
(aut) O. S. ausspr^ N. S, — 
(gen) genzor genser 23, 

2i;3o.4o; 
100, 149. 

(lonc) lonhor — 

Ganz gelehrt sind Komparativbildungen 
wie exterior; plusor ist Substantivum. 

Zu den genannten Komparativen 
kommen, aufser dem schon erwähnten plus. 
die ursprünglich neutralen y im Prov. sub- 
stantiviert oder als Adv. gebrauchten 
Bildungen : 


» Daneben veraysa 8, 219. 

* Nebenformen: N, S, Af, meler 105, 36, mieller 42b, 28, mieldres i, 75, meldres i, 659; 
A". S, F, (melher 23, 20) inilors iio, 116. 

N, S, F» (peier 100, 52) pieitz an Stelle eines Adj. gebraucht 78, 12. 

iV. S, M, maiers 58, 41 ; N. S, F, (maier 63, 17, mager 6, 97) maiers 106, 55; 114, 137. 

N. S, M. menres 80, 20. 

N, 5. F. (belhayre 64, 33) bellazor 3, 135. 

3 Nebenfortnen s. im Glossar. 


.XII 


Ahrifs der Formenlehre, 


mielhs ' 
pieitz 
mais 
mens 

• 

sordeis 

genses 

longez ' 

Von ursprünglichen Superlativen be- 
gegnen uns in der Chrestomathie die der 
Kirchensprache angehorigen pruesme pru- 
eyine, altisme autisme, santisme. 


Zur Adverbialbildung sei be- 
merkt, dafs raent im St. loj oft noch nicht 
als Suffix erscheint, sondern cUs selbständiges 
Substantiv, s, Glossar ment. JSine Folge 
dieser ursprünglichen Selbständigkeit ist, 
dafs es bei einem zweiten Adj. nicht not- 
wendig wiederholt wird: naturalmenz et 
drecha 123, 76. In diesem Beispiel ist 
dem Adv, bereits das sog, adverbiale s 
angefügt, s. im Glossar breuraenz, doussa- 
mentz, ricamentz, coralmens, coratioza- 
mens, soptamens etc. Von anderen Adv. 
s. doncx, ensemps, gaires, quandius, 
sempres etc. etc. Dieses s tritt auch an 
zusammengesetzte adverbiale Ausdrücke wie 
de nueitz 39, 11, en sezens 3, 211; 
100, 39, en chantans 74, 46, en volans 
125, 64 (de, a genolhos?/ 

Deklination eines urspr, Adv. liegt 
vor in lo bes-faiz 116, 49. 


Zahlwort. 

Ca r din alz ah len : 

1 ;//. o. un, u P /. una, une i, 24 I* 

2 ;//. n. dui, doi 

o, dos, dous (dui 108, 60) 

/ 


'■:.} 


döas, doas, dos^ 


3 ;//. n. Irei 

o. tres, treis, trei 108, 60, 97 
/. n. tres 
0. tres 

4 quatre, catre, quatro 

5 dnc 

6 s^ys 

7 s^t 

8 ueg 

9 (nou)* 
(o d^tz 

11 (onze) 

12 dotze 

13 (tretze) 

14 (quatorze) 

15 (quinze) 

16 (s^tze, sedze) 

17 (detz e set) 
20 vint, vin 

30 trenta, trente i, 569 

40 quaranta, carante i, 346 

50 (cinquanta) 

60 (sessanta) 

70 (setanta) 

So quatre vint 60, 80 

90 (nonanta) 

100 cent, cen 

200 dozent(as iornadas 8, 32) 

400 quatre cen (cavalier loi, 5) 

500 eine cens (de ca valiers 3, 291; 

97, 40, ähnlich 3, iii, 312 etcj 
1000 mil 

Höhere Zaßüen: «ni» melia (cava- 
liers) 118, 67; tres milliers (de eom- 
panhos) 98, 28; •im- milia (Sarrazins) 
121, 68; -v* milia (ans) 107, 42; trenta 
milia 8, 71; «XLn« milia (horaes) 121, 
79; cent mile (mars) i, 160; cent miri* 
(auzello) 105, 211. 

Beispiele zusammengesetzter Zahlen : 
vint e dous i, 409, 491, trenta e dos 


I 


« Nebenformen j. im Glossar (neutral gebraucht sind nom, mieller 42b, 28, meillor 3, 375). 

* Seinem Ursprung nach, nicht nach seiner prov, Bedeutung, scheint auch viats ein Kom- 
parativ zu sein. 

3 /^eide: m. o. ams /. ambas 

m, n. amdui, andui, abdui, ambedui /. n, y 

o, aindos, andos, abdos, ambedos *'• / ' 

f. Glossar ams, amdos. 

♦ Die eingeklammerten Zahlen begegnen nicht in der Chr, 


Zahhvort. Pronomen. 


XIII > 


8, 25 (Var. trenta dos); «xl- he •im* 
6, 76, «c» e 'iiii' vint e «vn!« (vetz) 
60, 80. 

Bemerke «ix« xx- (^= 180) 118, 128. 

Ordinalzahlen (die männlichen 

nach I*, ^^> iveiblichen nach \^ deklinirt). 

i. primier, primeyr, primer, premier, 

prumier, primeiran, fem, primeira 

(lai. prima 117, 78) 

2. segon, -nt /. segonda, seconda 

3. t^rtz, terz, ters, tretz /. tersa, tercza 
(lai. tercia) 

4. quart, cart f. quarta 

5. quint («. s. quins) /. quinta 

6. seize f. (seizena) sexta 

7 . (set^ f. setena) 

8. oche (f. ochena) 

9. nove, -en f. novena (lai. nona) 
10. dez6 

i I . onz6 
12. doze 
1000. lo mil6 (das Tausendstel) 

Beispiel für zusammengesetzte Zahl: 
xxa iiia 33 Üb., 12. 


Pronomen personale. 

Nominativ t betont und minder - 

ton ig * ; 

/. pers. sg. icu, yeu 17, 42 ; 21, 15, hieu 
27, 44; 103, 23, iheu 103, 46, yo 
108, 77, ^u I, 132; 10, 11; 20, 61; 

' 05 > 43 ~ ~ '^^f^*' ^nklit. Pronomen : 
ieu- 35, 9, ie- 28, 32; 31, 28; 40, 17; 
49, I, e* 62^, 2. 


2. pers. sg. tu 5, 437; 21,43; 105» ^3- 
//. vos. 

Supers, masc. Sgl. e\ 41, 9; 51, 37; 
io5i 36, 65, eil 119, 84, 100; 122^ 
33, elh 21, 35; 29, 27; 42^ 14, 
eil 105,49,57, 155, il48, 19; 75, 47 '• 
plur. Dh 66, 19; 69, 14; in, 64, 
illh 119, 60, ill 44, 28; 97, 24, iyll 
8, 207, il 105, 201; 115, 144, el 
79, 27; 115, 144 Var., elh 14, 7; 

115, 144 Vär.f eis 7, 282; 9, 61 ; 
12T, i8-, 125, 47, elhs 118, 75. 

fem. Sgl. ela 28, 20-, 32, 49; 34, 25 
(ele I, 359; 48, Stella 21,40; 90,9; 
105, 119, elha II, 47; 13,43; 40» 5^ 
ilh 13, 22; 18, 29; 23, 23, ill 28, 19; 
49, 34; 119, 26, illh 119, 60, illi 
119, I, 2, 6, il I, 714 (vor Vokal 
38, 72, Sil 4, 92; 27, 24), illa 122^, 
10. (silha 13, 37), (ile i, 376, 453)- 
plur, elas 5, 419 (silas 84, 7). 

Tonlos: neutr. j. pers. Sgl. lo 108, 113; 

116, 8; 125, 99 (la 108, 24). 

Obliquus. 

A. betont. 

1. pers. sg. me 5, 176; 17, 57; 40» 28; 

105, 130, mi 20, i; 31, 46; 45, 3, 
mei I, 170, 608. 
plur. nos 60, 50; 105, 32. 

2. pers, sing, te 17, 21*, 105, 75; 110, 

35, tei I» 200, 326, tu 6, 92; 106, 
15; 110, 22. 
plur. vos 20, 2; 105, 44. 
S. pers. masc. sing, liü 5, 25; 8, in; 
18, 5; 22, 29; 34, 54; 105, 25, el 


//. nos 105, I, 106. 

* Sicher betont ist das Pronotncn im Nom,^ wenn es vom Verf> getrennt steht: eu 17, ii, 
hicu 103, 23, nos 105, i, 99, tu 22, 48; 105, 81, el 1, 25, eil I22d, 33, ela 105, 190, 194, 
oder wenn es im Gegensatz zu einem anders zu bezeichnenden Seiettden oder sonst der Bedeutung 
nach betont steht: ilh und ieu 59, 21, el 66, 28, elhs 118, 75, elha 40, 51, ilh 23, 23. Beim 
Verbum^ oder von ihm nitr durch tonlose IVörter getrennt kann es mindertonig sein; eine tonlose 
Form aber hat sich für das Masc. und Fem, nicht ausgebildet, (Wenn 105, 82 soll für solia 
steht y 7tne v. 85, und nicht für solh, 7vürde hier die Tonlosigkeit des in die Tause fallenden eu 
erwiesen sein, 91, 41 steht hieu dem Verb nach und vor der Cäsur^ so dafs es betont sein 'vird, 
ilh III, 64 dem Verb nach y als Reinnoort; yo 108, 77 steht vor vokalisch anlautendem Verb, 
zählt aber als Silbe und wird daher auch als betont gelten; 105, ^diisi^ mit einem Accent versehen y 
gilt also für betont), 

9 Fra^ich ist, ob in sil 82, 43, silh 59, 21 ; 74, 48 il, ilh anzuerkennen ist, oder ob das 
i nicht vielmehr sowohl äas i von si wie ein e von el , elh vertritt (elh 74 , 5 , el 74 , 8 sprechen 
für das letztere). Entsprechend verhält es sich mit dem weibl. silha 13, 37, silas 84, 7 (y^^ ^^ 
84, 23, eihas 84, 24). 


XIV 


Abrifs der Formtnlehre, 


3, 262, 458; 79, 7, elh 63, 59; 84, 
22; 117, 43» ^11 119, 56. 
plur. lor 27, 32; 69, 34: 73, 46, lour 

2i 30» lur 5» 281 ; 6, 41, eis 21, 13 •, 

69, 18; 117, 67, elhs 84, 36; 112, 40. 
fem. sing, li^is 11, 48; 14, 31; 17, 30; 

30, 10, l^is 23, 16; 24, 11; 105, 175, 

^?i 3» 566; 25, 6; 28, 36; 105, 253, 

Hei 100, 59, Ic I, 353, li i, 437, 

555 ; 46, 3 (lui 125, 34), da 51, 38; 

91, 65, ella 3, 415; 118, 37; I22^ 8 

(ilh 86, 24 Var.), 
plur. ellas 105, 209; 123, 55. 
Reflexwum. sgL m. und f, se 4, 197; 

^7, 13; "5» 141, si 38, 44; 42», 
16; 53, 2, sei I, 140, 306. 
plur, m. und f, se, si. 
B. tonlos: 

1, pers, sing, dat, und ace, me 74, 45; 

105» 195» '97, nii 32, 67; 56, 24, 

angelehnt 'm ('n i, 212, 505, 568). 

piur. dat. und acc. nos ' angelehnt 'ns. 

2. pers. sg, dat, und acc. te, ti, angelehnt 't. 
plur, dat, und acc. vos ^, vous, ange- 
lehnt 'US 3, OS 7, 312, s 94, 4 Var.\ 
"3> 69, 93. 

j. pers, masc. Sgl. dat. li*, 1', angel. \ 
•ill, ilh 7, 209, 243; 52, 32, -li 
110, 18 (lo li > loi 5, 76; 44, 24; 

80» 39)- 
acc. lo5, le I, 464, 612, r, angei. '1, 

•U 105, 6, 9, -u I, 524, 581. 
plur. dat, lor, lur, los 82, 45, angel. 

•Is 7, 335; 112, 125. 
<?^r. los, les I, 41, 80; 7, 98; 9, 35 

(li 108, 12, 85), d'«^/'/. -Is, -Iz 105, 59; 

«23, 30, -s 1,81. 
fem. sing. dat. li, lli 1 22 <*, 6, 1% Ih' 91, 35, 

11' 95» 14, ^^ngel. 1, -11 28, 23; 62, 7, 

'Ih 31, 37; 74. 42, 'il 38, 10 (lo li 

> loi 44, 18; 9., 66; 125, 30). 

* Nos en kontrahiert zu tio'n 9, 18, 148. 

* Vos en kofUrakiert zu vo'n 86, 4; 9, 162; 107, 137. 

^ Zwischett diesem u und vorhergehendem i kann sich e einschieben: sieus 79, 27; loo, 140, 
quieus 81, 15 Var,; 100, 92, 112, mieus 107, 188; 112, 114, dieus 65, 36. 

* Trägt den Reim, ist also nicht eigentlich tonlos 4, 148. 
5 (prcgero)llo 122^, 38. 

'' (pregero)lla 122^, 40. 


CLCC. la^, P. 
//. dat, lor, lur. 

acc. las, les i, 32; q, 210; 114, 26. 
neutr, sg, acc. o 17, 52 ; 19, 26; 21, 31 ; 

105, 8, 100, 106, ho 80, 39; 87, 27; 

119, 23, ou I, 393, lo I, 267, 546; 

17, 34, le I, 171, 608. 
Reflex, sg, dat. und acc. se, si, ce 85, 20, 

s', angel. 's, is 112**, 12, *^8. 
//. dat. und acc. se, si, s', angel. 's, 

is 90, 17; 115, 142. 

Pronomen possessivutn, 

A. Betont: 

1. pers, Sgl. mctsc, m^u 47, 36; 56, 3; 
61, 22, mieu 12, 29; 17, 18; 53, 6, 
irtio 108, 144 (I*). 

fem. mia 32, 25; 66, 6; 105, 198, 
mia 74, 29, mieua 8, 34 Var., mieu 
8, 34 Var. (I^). 

neutr. mieu 109*^, 2. 

2. pers, Sgl. masc. t^u 6, 74; 7, 66, 105, 
tieu 58, 18, 27 (I*). 

fem. tua 7, 210; ic6, 58; 110, 112, 
tia 8, 174, tieua 8, 174 Var.; 118, 
47, tieu 8, 174 Var, (I*^). 

neutr. tieu 109^, 2. 
j. pers. Sgl. masc. s^u i, 25; 23, 27; 
24, 35; 46, 10; 85, 24, sieu 18, 20; 
43. 16; 58, 32; 73, 34, seo 108, 45, 
109, suen I, 361, 363, son i, 21, 
so 105, 225, 238, s<? I, 72 (I*, seo 
0. p. 108, 42, 143). 

fem. sua 74, 31; 103, 37; 106, 28, 
soa 86, 26; 122*, 12, sia 8, 168, 


sieua 8, 168 Var.; 119, 7, sieu 8, 168 
Var. (I^. 

B. mindertonig und unbetont. 
I, pers, sing. masc. 

s. n. mos, mes i, 489. 
0. mö, mon. 


Pronomen, 


XV 


/. n. nifi 27, 11; 58, 40; 105, 80, jÄ masc, sg. n. cest 6, 82. 

miei 8, 21; 18, 34. 0, cest 21, 8, sest 5,446; 104, 63. 


0. mos. 
fem. sg. ma, m' 44, 17; 83, ^\ 
pL mas. 
2. pers. sing. masc. 

s. n. tos, tes x, 200, 479. 


//. n. eist 6, iii. 
0. cestz. 
fem. sg. cesta 4, 51; 15, 23, sesta 
5, 446 ; 1 04, 5, nom. eist 111,49. 
p/. eestas. 


o. t6, ton (vor Labial tom ti8, C masc, sg, n. aquest 11, 10; 59, 18; 


45, 65). 
/. n, tui, I, 204, tei i, 482. 
o. tos, tes I, 271. 
fem. sg. toa. 
//. toas. 
j. pers. sing. masc. 

'S. n. SOS, ses i, 271; 2, 33 

o. so, sont 48, 34, sen i, 298. 

/. n. sui I, 182, soi 105, 63, 245, 

sei 34, 47; 69, 24; 88, II, 

siei 4, 243; 5, 71; 78, 42, 

si I, 310, 614. 

O. SOS. 

fem, sg. sa, s' 105, 114; 13, 27 \ 
pl. sas, ses i, 445. 
C. betont und minder tonig. 
/. pers. plur, masc, n^stre (I***). 

fem. n^stra (I''). 
2. pers, plur, masc. vpstre (I^*). 
fem. vpstra (I<^). 


60, 49, aiquist i, 579. 
0, aquest 17, 46; 72, 9; 

102, I, aqest 47, 31 ; 123, 

2^ aiquest i, 209. 
pl. n. aquistö, 152; 8, 21, aquisti 

iö8, ;8o, aqueh 6, 141. 
0. aquestz 21, 12; 42*, 15 i 

65, 76, aquests 115, 282, 

aquest 6, 150; 80, i. 
fem. sg, n. aquesta 3, 622; 5, 365; 

6, 5, aquist 119, 30, 48, 

aquisti 119, 41. 
0. aquesta 12, 31; 20, 63; 

73p 27. 
//. aquestas 6, 178; 107, 6; 

115, 287. 
. neutr. sg, aquest 3, 1 ; 5, i47i aqest 

122^ 39. 
D. masc. sg. o. quest i, 601, ehest 2, 24. 

II. 


j. pers. plur. masc. und fem. lor, lur 1 ^ . ,' • iu 

nnH.hN^.h.! ., >, c L. ,.; ,Q. I^- ^^^^- 'S' n. aicel 7, J75. aisselh 21, 


(indeklifiabel m. n. s. lor 105, 189, 
lur 76, 56, o. p. lor 105, 173, 227, 
lur 76, 53, dagegen n. s. m. lurs 
76, 56 Var., o.p. lurs 5, 281 ; 76, 53; 
79, 18, lors [dem Suöst. nachstehend] 
121, 57). 

Pronomen demonstrativum. 

I. 
A. masc. sg. n. est 7, 121, este 8, -^t^, 
^' ?st 3, 53; ZI, 50; 36, 8, 
ist I, 539. 
//. n. ist. 
o. estz. 
fem. sg. esta 5, 98; 7, 374; 15, 9, iste 

I, 137, 235. 
//. estas 100, 172; 123, 54. 

' S. midons, sidons Glossar, 


24, ieil I, 689. 
o. aieel 104, 9. 
//. n. aissilh 27, 42. 

o. aieels 7, iii, aissels 58, 72. 
fem. sg. n. aieela 115, 243, aeella 
123. 52. 
0. aieela 115, 37. 
//. aicelas. 
ncutr, aicelo 116, 24. 
B. masc. sg. «. cel 18, 8 ; 24, 9 ; 105, 146, 

sei 28, 8; 62, 31; 77, 41, 
seih 19, 47; 36, 24; 42^ 
15, eels 115, 150, 224; 
123, 57. 
0. eel 4, 55, sei 5, 446; 5O1 
28, cell 8, 141, seih 52, 26 ; 
58, 13, eeu I, 522, eelui 


XVI 


Abrifs der Formenlehre^ 


4, 76; 40, 10, cellui 105, 
109, selhuy 39, 44. 
//. n, eil 32, 33; 70, 43; 105, 
70, cill 8, 152; 95, 57, 
sill 97, 10; 123, 37, cilh 
63» 58; 115» 138, silh 25, 
3S; 73» 4, celh 115, 138 
Var.^ cels 115, 138 ^r., 
178 Var.^ sels 117, 65. 
o, cels 67,31; 70. 12; 72,33» 
sels 5, 104; 86, 6, selhs 

M» 37; 98, 23i ces I, 624. 

fem. sg, n, cela 40, 47; 69, 51, cella 

3, 625; 123, 63, selha 14, 

22; 26, 27, eil 4, 28, sill 

28, 14, cilh 30, 16; 31, 19, 

silh 25, 22. 

o, sela 5, 47; 51, 32, cella 

3i 595 ; 4, 76, selha 61, 7, 

celeis 34, i, celieys 17, 12. 

plur. cellas 3, 177; 60, 5, selhas 

76, 12. 

C. masc. sg. n, aquel 105, 148, 247, 

aquelh 98, 14, echel 2, 35. 

o. aquel 28, 5; 105, 251, 
aqel 3, 8; 94, 23, aquell 
119, 84, aquelh 98, 9. 
//. n. aquil 120, 35, 36, aquill 
122% 5, aquilh 108, 23, 
aquels 9, 191; 74, 33 
aquelhs 74, 14. 

o, aquels 7, 143; 97, 47, aqels 
95, 8, aquelz 1 16, 68, aqelz 
' 23, 3, aquellz 8, 24, aquelhs 
74, 20 (aquilh 108, 34, 52). 
fem. sg. n. aquella 122*^, 33, aquilh 
78, 12, aquil 4, 131, aquilli 
119, III, aquilla 119, 109 

o, aquela 5, 328; 9, 151; 61, 
40, aquella 3» 351 60, 72; 
I22^ 13, aqella 122**, 8, 
aiquele i, 564. 
plur. aquelas 9, 106; 117, 37, 
aqellas 123, 69. 

D. masc. pL 0. quelz i, 621. 


E. unbetont: Artikel, 

masc. sg. n. lo, T, le i, 549; 4, 57; 
8, 161; 115, 338; 121,37; 124. 
103, li I, 216, 258, el 109**, 
6 Vor., angel. '1, il 119, 79, 87. 
o. lo, 1% le I, 286 ; 46, 22, angel. 1. 
//. n. li, r 105, 209, Ihi 6, 30, 32, 
angel. 'Ih 58, 48; 63, 93; 115, 
III, il 72, 46; 75, 20, ill 44, 

15; 85. 15; 97, M, H 75» 20, 

'1 8, 206'. 
0. los, les I, 102, 562 (li 108, 3, 4), 

angel, is, 'us i, 390, s i, 217. 
de lo 7vird kontrahiert zu del. 
de los - - - dels, d^s i, 

476, 557. 
a lo - - - al, au i, 32, 

5031 o i»256- 
a los - - - als, aus 1,639, 

as I, 240,697. 
en lo - - - el. 

en los - - - eis, euz 105, 

139, es 1,408. 
per lo - - - pel 12, 17; 

M» 9- 
per los - - - pels 15, 35; 

III, 19. 
sus lo - - - suli3,2; 125, 

32. 
ves lo - - - vel 105, 10? 

entre los - - entrels 16, 34, 

entres i, 471, 

519- 
Vor un 7vird lo bez. le zu la (vgl, 

laupart, Daudet): laus 115, 14; 121, 10, 
la uns 59, 13, la un 9, 125; 115, 242, 
la u 103, 19. 
fem. sg n. la, li 4, 110; 8, 34; 55, 7 ; 

119, 7,1h' 115, 159» ^«.?^^^- '* 
18,1; 25,2165,7, 11172,32. 

o. la, 1', angei "ill 50, 31. 
plur. las, les i, 31, 96; 9, 209. 
de la erscheint als del 65, 16. 
a la - - al 25, 14. 

(en les = es i, 433). 


» Qiiil = qiie'il 115, lil. 


Pronamen, 


XVII 


III. 
{Betont €\%y eps, eissa^epsa;. Glossar); 
unbetont: als Fronomen nur fem, sg, n. 
sa 119, 41, als pron. Adj.: 
masc. sg. n. is i, 710, es i, 449. 

^' is I, 358, 421, 532, 605, 
es 114, 2, 
//. n, is I, 641. 
o, — 
fem, sg. sa i, 30, ga i, 250, 448, 645. 
//. - 

IV. 
Neutrum, nom. und obL: 

A. $ 105, 137, hoc I, 650, oc s, Glossar, 

B. aiss9 15, 27; 32, 37; 33, 45, aiso 
3. 354; 17» 33; 86, II, aizo 89, 2; 
105, 88, aigo i, 134, 189, ayczo 108, 
63, aicho 94, 16; 99, 9. 

C. s<? II, 7; 17, 35 ; 19, 24, zo 71, 6; 

85» i; loSi 47» 90 85, 32; 108, 109, 
czo 108, 5, II. 

D. aqu$ 13, 12; 14, 42; 36, 21, aco 
78, 21; 79, [8, acho 10, 6. 

Pronomen interrogativum. 

Gleich für direkte und indirekte Frage, 

I masc. und fem. n. qui 5, 241; 9, 121, 

qu' 68, 2. 

o, cui 39, 43; 40, 3. 
neutr, «. qe 89, i (qui 100,56 neutr^F), 

^' ques, 388; 63, 14; 105,216, 
ke I, 527, quez 78, 40, 
ques 13, 41, quei i, 485. 

II (attributiv und selbständig) 

masc. quäl 12, 19; 33, 38; 82, 50; 

105, 149. qal 95, 8, cal 72, 21 ; 

86, 32; 105, 226 (!»). 
fem. quäl 12, 4; 19, 3; 39, 7, cal 

73iS; loS» 216, cau-s72, 32(1«*). 
masc. lo quäl 96, 3. 
fem. la cal 100, 43. 

III (masc. quin) fem. quina 5, 333. 


Pronomen relativutn. 

A. beziehungslos. 

masc. (und fem.) n. qui 27, 47; 32, 
21; 105, 4, 175, qi 75, 37; 
90, 26; 94, 3. 
obl. cui 24, 31; 70, 70; 105, 3, 
qui I, 683. 
neutr, nom. und obl. que 5, 121 ; 52, 4 ; 
40, 14; 58, 46; 105, 89. 

B. bezogen^ 

I masc. sg. nom. qui 21, 15; 40, 10; 

105, 24, ki 48, 28; 105, 
17, Chi 2, 13; 105, 153, 
que 31, 5; 105, 146, quez 
115, 6. 

obl. cui 19, 35; 29, 56; 47i 8; 

105, 29, que 105, 102. 

//. n. qui 73, 35 ; 82, 33; 105, 

139» qu' 72, 45 ; 74i i7i 

qe 95i 57» quez 115, 138. 

o. cui I, 624; 7, 105; 97, 10; 

que 105, 199; 108, 74, ke 

I, 562. 
fem. sg. n. qui 25, 6; 69, 46; 105, 
206, que 56, 33; 90, 12, 
qe 122^ 29, c' 38, 5, quez 
115, 16; 119, 16. 
0. cui 19, 29; 25, 44; 32, 43, 
qui 5' öJ 27, 20, qi 122^ 
15, que 105, 86, q' 122^19. 
//. n. qui 105, 73, c' 60, 5. 
0. cui 100, 18, que 16, 22. 
neutr. n. qe 89, 2 ; 102, loi , quez 
113, loi; 115, 273. 
obl. que 24, 5; 34, 48; 104, 2, 
qe 71» 6; 95, 29; (nach 
Fräp.) 98, 46. 

II masc. quäl (I*) 115, 193. 
fem. quäl (I*^) 2, 40. 

masc. lo quäl (I*) 115, 280; 124, 92, 

lo cal 100, 171. 
fem. la quäl (I**) 115, 27; 124, 92, 

la cal 8, 3. 
Relatives Adverb que, don s. Glossar. 


« In Reicher Weise auf Personen und Sachen; s. van Personen n. s. que 24, 9; 28, 8; 
56, 33, n. p. qe 95, 57, quez 115, 138, von Sachen n. s. qui 50, 10; 105, 192, //. p. 105, 86; 
dach begegnet cui in der Chr. wol nicht auf Sachen bezogen. 

Appel, Frov. Chrettomatfaie. II 


XVIII 


Abrifs der Formenlehre, 


Pronomina inde/inita, 
ome, re res. 
eis, mezeis, mezesme. 
■tal| aital, atretal. 
autre, al als. 
tant, atretan, tamanh, quant. 


alcu, alquant, alques. 

negu neun degun, nulh. 

maint, molt, cascu, cadaun, quec, tot; 

trastot. 
qui que, que que, qaal que, calacom. 
s, Glossar. 


Infinitw 
Futurum 


Imperf. Fut, 


Praes. Ind, 


Imperf. 


Praes. Conj\ 


Imperativ 
Part. Praes. 


I 
cantär 
cantaräi 
cantaräs 
cantarä 
cantarem 

• 

cantaretz 

cantarän 

cantarfa 

cantarfas 

cantarfa 

cantariäm 

cantariätz 

cantarfan 

can, cant, cänti 

cäntas 

cänta 

cantäm 

cantätz 

cäntan, cänton, -o 

cantäva 

cantävas 

cantäva 

cantaväm 

cantavätz 

cantävan, cantävon 

can, cant 

cantz 

can, cant 

cantem 

cantetz 

cänten, canton 

cänta 

cantätz 

cantän, -nt 


Konjugation. 

II».. J^ ; m 

partfr • florfr 

partiräi, parträi floriräi 

partiräs, parträs etc, 

etc, etc. 


partirfa, partrfa florirfa 
etc. etc. etc. 


part 

partz 

part 

partem ^ 

part^tz ^ 

parton, -o 

partfa 

partfas 

partfa 

partiäm 

partiätz 

partfan, partfon 

pärta 

pärtas 

pärta 

partäm 

partätz 

pärtan 

part 

part^tz 

parten, -nt 


florfsc V 
florfs, -fsses 
flon's 

florem^«K_^ 
flor^tz <^ — 
Üorfscon, -o 
florfa 
florfas 
eU. 


^^r 


III 
vendre ^ 
vendräi 

etc. 






vendrfa 
etc. 


ven 
vens 
ven 

vendem 
vend^tz 
vendon, -o 
vendfa 
etc. 


florlsca \i venda 

florfscas vendas 

florfsca etc. 

floriscäm (floräm ?) 
floriscätz (florätz?) 
florfscan 


florfs 
flor^tz 

florissen, -nt 
(floren ?) 


ven 

vend^tz 
venden, -nt 


Konjugation, AbliUung der Verbalformen, 


XIX 



I 

n* 

II*> 

TU 

Perfect 

cant^i 

partf 

florf 

vend^i 


cantfst 

partist 

etc. 

vend^t 


cant^t 

parti, partft 


vend^t 


cantem 

• 

partim 


vendem 

• 


cant^z 

partf tz 


vend^tz 


cant^ron, -o 

partfron 


vend^ron 

Candit, i 

cant^ra 

partfra 

florfra 

vend^ra 

1 Au 

cant^ras 

partfras 

etc. 

etc. 


cant^ra 

partfra 



canteräm 

partiräm 




canterätz 

partifätz 



\ ■ 
'J 

cant^ran 

partfran 



Fr Ott. Conj. 

cant^ 

partfs 

florfs 

vend^s 

^' 

cant^sses 

cant^ 

cantessem 

• 

cantessetz 

• 

cant^ssea 
cant^sson 

partfsses 
partfs 
partissem 
partissetz 
partfssen 
partfsson 

etc. 

etc. 

Part. Per/, m 

. cantät 

partft 

florft 

vendüt 

/. 

cantäda 

partida 

florfda 

vendüda 


Ableitung der Formen. 

Vom' Infinitiv wird (Praesens) 
Futurum und Imperf Futuri abgeleitet 
durch Zusammensetzung mit den Tonsilben 
des Praesens und Imperf von aver. Beide 
Bestandteile können durch ein oder selbst 
mehrere tonlose Pronomina noch getrennt 
werden: contar-vos-ey 2, 25, pregar-lo"n- 
ai 3, 329, laisar-m'as 3, 251, trobar-n*i-a 
"5i 317» dar-vos-era 51, 36, far-m'aun 
51, 28, s. ferner 3, 43^; ^3» 35» 33> 5©; 
36, 16; 86, 43; 100, 15; 107, 38, 137; 

"5» 45- 

Veränderungen des Infinitiv bei Bildung 

der beiden Futurai 

I. selten und dialektisch -er- statt -ar- : 

alongerai 123, 7, blasmeran 123, 11, im 

Girart: iurerai 481, laiserai 500, trobera 

334 (dera derem s, unten Formen von 


dar, entsprechend vom starken far : feras), 
dabei Umstellung des r: interrai 263 ; Assi- 
milation des Stammauslauts dorrai, 539. 

II*. -i- fällt oft: partrai 15, 22; 55, 
35 ; 94, 4, garrai guerrai 3, 437 ; 5, 402, 
bastra 5, 197' (neben partirai 27, 40, 
gauzirai, iauzira 15, 8, 21, servirai 28, 
45). e statt i nur in eisseria 122**, 34 
(durch eissriayy. 

IV — VI. farai (nicht fairai) etc. von 
Infinitiv far neben faire, i statt e in 
conoisiras 5 , 439. Häufig Ausfall des 
Vokals der Infinitivendung: maner manrai, 
valer valrai, voler volrai, tener tenrai, venir 
yenrai, morir morrai (cd>er solvera, creisser- 
an, tanheria etc.). Dabei Einschiebung 
vermittelnden Lautes: maner remandrem, 
tener tendria, valer valdretz (schon im 
Infinitiv toldre, dann toudre)^; Vokali- 


« Zweisilbiges fauderai i, 180 hat e nachträglieh eingeschoben, auretz 17, ^1 für auziretz. 
* Selten und dialektisch die Assimilationen poder porai, vezer vera, venir verrai. 

II* 


XX 


Abriß der Formenlehre, 


sierung: v > u : aver aurai, dever deurai, 
mover mourai, lat, Dental (prav. im Inf. 
z, d) > i: vezer, veirai (diaL veura), 
sezer seira, cazer catra, poder poira, lat, 
Palatal > i: plazer plairia. 

N. B. saubrei von saber zeigt Ein- 
dringen des Perfektstammes (über Conditional 
saubra) ins Futurum, 

Bei den vom Pr aesensstamm abge- 
leiteten Formen ist zu unterscheiden i.) Ge- 
stalt des Stammes in den stammbetonten 
Formen (i — 3, 6 Ind. und Conj, Praes,^ 
Imperat. sg.), 2.) in den endungsbetonten 
Formen (4, 5 Ind, und Conj. Praes,^ i — 6 
Imperf, Imperat, pL, Part. Praes.), 3.) er- 
weiterter Präsensstamm in einer Zahl Verba. 

Verschiedenheiten des Stammes infolge 
verschiedener Accentlage^: 

% kann in stammbetonter Form diph- 
tlwngieren zu ie in\ fier 16, 25; 24, 17, 
fiero 115, 326 {aber i^x 5, 199; 34, 11), 
mier 35, i {aber mers i, 392), sierf 
27, 43, lieg s, legir, siec s. segre (im 
Girart auch vien, vienent s. venir)'. 

$ kann diphthongieren zu ue, uo in : 
fuelhon 14, i, vuelh vuelha (neben volha) 
s. voler, dueil duoill s. doler, tiiel tuelha 
(neben tolha) s. tolre, cuelh cuolh cuelha 
(neben colha) s. culhir, prueva 12, 3, 
enueia 98, 41 ; 1 13, 95 (neben enoia), muoir 
muer mueira s. morir, aprueyme 115, 79, 
engrueissa 125, 3, puesc puosc puesca 
puosca s. poder, mueu muou mueva s. 
mover, plueva s. ploure, truep 33, 49; 42, 2 
(neben trop troba), suefre (neben sofre) s. 
sufrir. Dialektisch puaia 8, 192 von poiar. 


Unbetontes o oft zu u: durmen 39, 5, 
endurmitz 39> 13 neben donnir44, 11 etc^ 
fulhat 191 14 neben folhat, murir murem 
neben tnorir, cubrir cubren neben cobri 
descobriatz, sufrir neben sofrir etc. 

Unbetontes i vor betontem i oft zu e, 
unbet. e vor bet. e su \\ fenit 31, 29; 
67, 4 (neben finit), escremir; sirven 31, 28, 
ligetz 7, 238 (dann auch eligir neben 
elegir). 

Erweiterung des Präsens- 
stammes: I.) inchoative Enveiterung s. 
Paradigma von 11**: 2.) Erweiterung durch 
ursprgL Einfügung von e, j zwischen 
Stamm und Endung (i. Ind. Praes. ^ 
I — 6 Conj. Praes.): feira 91, 37; queira 
quieira s. querre, muoir muoira mueira 
s. morir, ofieira s, ofrir, sofieira s. sofrir ; 
vuelh vuelha volha s. voler, tuel tuelha 
(auch in die j. Ind. eingedrungen: tolh) 
s. tolre, suelh s. soler, valh valha s. valer, 
calha s. caler^ tenh tenc tenha s. tener, 
venc venha s. venir, prenh prenc prenha 
(neben pren prenda) s. penre, remanha 
s. remaiier ; ai aia s. aver, dei deg deia 
s. dever, sai sapcha s. saber ; vei veia s. 
vezer, aug auia s. auzir, chaia s, cazer, 
vaia s. anar, fatz fassa s, faire, plassa s. 
plazer; perc 42^, 20, perga 6, 119; 
7, 289, pergatz 7, 377 von perdre^. 

Veränderungen des Stammesaus- 
lau tes^ im Wortauslaut: 

Stimmhafter Laut wird stimmlos: 
d> t cuit 40, 29, aiut 66, 51, gart 
27, 46 (aber cuid 105, 33, 42), b > p 
truep 33, 49 {aber trob 20, 8; 24, 28, 
trueb 31, 23), v > f salf 27, 46; 6«, 20, 


' Im Girart paraule l, 43, 319 tu parlar. 
* Nur im Girart % %u k\\ mainent i, 133. 

3 Im Girart doinst l, 431 »f. Conj, von donar, mence l, 227 Imperativ (vom Konjunctiv 
aus gebildet) von meotir. 

4 Orthographisch bedingt ^ dafs von Inf tocar (nehen toquar) toque 53i 15 gesehrieben 7oird, 
von trabucar (-quar) trabuquet 78, 8, peccar pequi 86; 34, estacar (-quar) estaques 118, 72; von 
assaiar (neben assatiar ete,) asage 5, 215 assatge 56, 14, von cuiar cugey 61, 10, von bateiar 
bateget 79, 10, da/s tu comencet 122^, 9 der Inf, -nzar (neben -ncar «^ -nyar) geschrieben wird, 
Mangi 94, 15 spricht vielleicht für die Ausspr, dz des j, bet, g vor e und \ in der Mundart dieser 
Sehreibung, 


Ableitung der Verbalformen, 


XXI 


sierf 27, 43, g > c prec 35, 3. Cug 21 , 
17» cugh 91, 24 werden mit stimmlosem 
Auslaut zu sprechen sein, 

prezar giebt pretz 39, ly, issaussar: 
issautz 32, 60. 

Lat, intervok. d, prov» z fällt: au s, 
auzir, ve s, vezer, gau 15, 9, ca iio, 78 
(aber cnich catz 121, 6, cas 109®, 6 und so 
auch etwasius vesPeher «/V^/au's ve's, 4, 2 2). 

n, das zwischen Vokalen stand, darf 
fallen: aisi 10, 5, d6 30, 32; 40, 9. 

t bez, d ncLch n kann fallen : chan 
28, 3, deman 10, 12; 23, 6, sen 28, 17, 
aten 28, 26, pren s, penre. 

V, f nach 1, r kann fallen: sal 3, 642 ; 
24, 47; 51, 13, ser loi , 66 {s, oben 
salf, sierf)*. 

V nach Vokal vnrd auslautend u, das 
mit dem vorhergeh. Vok. Diphthong bildet: 
leu 40, 17, pliu 64, 65, abriu 32, 20, 
esquiu 32, 40^ statt iu auch ieu: esquieu 
109^ 12, vieu s. vieure. 


l im Auslaut wird dialektisch u : cau 
39, 40 von calar, cau s. caler. 

Vom Pe rfe kt stamm wird abgeleitet 
Perfekt, Conditionalis (altes Plusquamperf 
Jnd,)j Praeter, Conj, (altes Plusquampf, 
Conj) '. 

Der Perfektstamm ist entweder in 
allen Formen unbetont (Klasse I — III, sog, 
lebende oder schwache Flexionsart), oder er 
ist in /, j, 6 Perf, und in i — J, 6 Condit. 
betont (IV — VI, sog, erstarrte oder starke 
Flexionsart; in IV kann auch i — j, 6 
Conj, Praet., bei vezer ist auch, bei faire 
kann auch 2, 4^ 5 Perf, betont sein). Unter 
Einflufs ehemaliger Endung i nimmt der 
starke Perfektstamm einiger Verba in 
I. Perf, besondere Gestalt (mit Tonvokal 
i statt e) an: fi, mis, pris, quis, tinc, 
vinc s. faire, metre, penre, querre, lener, 
venir. 


Paradigma der starken Flexionsart in den perfektischen Zeitformen 3. 


Perfekt 


Condit, 


IV ^ 

.V ^ 

7 

V^I. lA^ 

vi 

pris, pres 

dec 

saup 

vist 

presfst 

degufst 

saubfst 

vi 

pres 

dec 

« 

saup 

vim 

presem 

deguem 

säubern 

• 

vilz 

presetz 

deguetz 

saubetz 

• 

vfron 

preiron, pres^ron 

degron 

saubron, saupron 

vfr^ 

preira ^ 

degra 

saubra, saupra 

vfras 

etc. 

etc. 

etc. 

vlra 




viräm 




virätz 




vfran 





X Im Girart tort i, 190 von tornar. 
. * Perfektstamm in saubrei j. oben^ in Ind, Praes, eingedrungen {über Conj, Praes,) conoc 
79, II, conogon 7, 426, umgekehrt Praesensstamm im Perf,: conosc j, Perf, 7i 21, vielleicht aueh 
I, Perf, 64, 59. Praesens 'Infinitivstamm in 6, Perf, responderon, (über Futur,) recebro 
s, respondre, recebre, im Condit, (über Futur,) [)a3r8sera, deuram s, paysser, dever, im Conj, Praet. 
metesan s, metre. 

3 Die Flexion der Futura und Praesens tempora stimmt zu 11», III; für Infin, und Part, 
Ptrf^ sowie für aUe Einzelheiten der Flexion s, die Liste der Verba unten, 

4 Vgl, an^ra 29, 39, resors^ra 29, 41, also pres^ra wäre anzusetzen; aiese Form seheint 
a&er nieht belegt zu sein. 


XXII 


Abrifs der Formenlehre. 


IV 
Fraet. Conj. vis, vezes 

vfsses, vezesses 
vis, vezes 
vissem, vezessem 
vissetz, vezessetz 
vfssen, vezessen 

Auch das Farticip Ferf, kann 
stark und schwach gebildet sein. Schwach 
bei den Verben I — III aufser cubrir cub^rt, 
ubrir ub^rt (daneben ubrit), offrir ufigrt, 
sufrir sufFigrt, rompre rot (neben romput), 
von elegir schwach elegit, elegut und stark 
elig, esleit, dat und nat von dar und 
naisser. Stark die meisten Verba der 
Kl. IV — VI. Schwache Formen begegnen 
hier: i.) vom Fräsensstamm gebildet: 
respondut, resemut (neben redems), avut 
(und agut), esmolut (neben mgut), pascut 
zu respondre, rezemer, aver, -mglre, 
paisser, 2.) vom Ferfektstamm gebildet: 
temsut, agut (neben avut, mentaugut 
Mischung von Ferf. ufid Inf,- Fut. -Stamm) ^ 
sauput, -ceuput, tolgut (neben tgut), tengut 
tegut, vengut, valgut, volgut, piagut, 
pogut, mogut, plogut, nogut, cqnogut, 
cregut, degut, begut, cazegut (neben cazul) 
zu temer, aver, saber, -cebre, t^lre, tener, 
venir, valer, voler, plazer, poder, mover, 
plgure, nozer, conoisser, creisser, dever, 
beure, cazer. 

Bemerkungen zu den Endungen. 

Infinitiv. I tira ii8, 97, lieura 
118, 104 schon mit Wegfcdl des -r; lansier 
104, 46 franz. Form statt prov. 

II -ire statt -ir (nach dire etc.) in 
St. 74: servire 2, enantire 3, murire 11, 
grazire 35'. 

Futurum, i. -ei statt -ai : saubrei 
7, 179, -e: cobrare 7, 222. j. -e statt 
-a in 108: aure 48, remanre dire 65, 
sere 75, partire 136. 6. -aun, -au statt 
•an (pgl. aver): far-m'aun 51, 28, in St. 6 : 


V 

VI 

preses 

degues saubes 

presesses 

deguesses etc. 

preses 

degues 

presessem 

deguessem 

presessetz 

deguessetz 

presessen 

deguessen 


venrau 35, escridarau 151, penrau 172, 
tendrau 179; -en statt -an in St, 108: 
trobaren 91, rexucitaren 133. 
Imperf Fut. s. Imperf 
Fraes. Ind, i . Stammausgang Muta 
c. Liq, bedingt Endung e bez. i: tremble 
12, 31^ siscle 19, 29, demgstre 18, 18, 
enclQstre 12, 25, (Dental vor Liq. zu i 
geworden) xt^Siirt 28, 47, consire 23, 28; 
38, 23, aprueyme 1 15, 79; — compri 42*, 
7, alfgri 28, 5, Qbri (obrar) 107, 5. /» 
I -e , -i frühzeitig auf andere Verba aus- 
gedehnt: env^rse 19, 9, 25, sospire 33, 
44; 38* 29, torne 80, $7» a^pri 12, 14, 
trgbi 42, 3 (in derselben Zeile trne^), atr^bi 
42^ lo, pr^zi 56, 34, dopti 75, 32, p^qui 

86, 34, semeni 107, 5, alongi 123, 5 (Var. 
alonc). Seltener e, i in anderen Con- 

jugationsklassen : sente 120, 14, auze 44, 
27, contendi 66, 36, crerai 39, 19, 
respondi 109**, i, mg vi, -e 42*, 5*, 85, 

11, absijlvi 107, 161, corri 42 ^ 5. 

7« 11^ -is statt -isc: esiauzis 13, 13, 
garis 13, 25, obedis 62 ^ 54, servis 93, 

12, grazis 93, 17». 

2. -es statt -s : sabes 116, 11; 118, 

87, deues 8, 121, 129. 

j. I -e bez. -et statt a: Alexander- 

fragment presente 77, deyne 79, Girart 

entre 10 1, laisse 16, paraule 43, parle 

57, escoute 77, demande 261, tornet 100. 

II* Stammausgang Muta c. liq, be- 
dingt wieder -e, -i: cgbre 105, 133, suefFre 

41, 12, sgffre 70» 35» pbri 42*, 12; 
125, 68, cgbri 125, 26, ompli 78, 19. 
11^ -ish, -ih statt is in St. 124: 
servish 43, 142, procezih 90. 


Umgekehrt dir, aucir nach partir. 

Für bastic 115, 126 ah Praesens könnte man conoc 79, II geltend machen wollen. 


Bemerkungen zu den Verbalendungen. 


XXIII 


4. -n statt -m in 108: haven q2, 
deven 95, volen loi, ebenso natürlich in 
anderen Zeiten segrian 104, trobaren 91, 
aurian 105. Im Girart pregen 312, 
eschiven 337. In St, 60 xÄ'Ä/ alberguem 
33, apareillem 75 im Reim (?) mit -en. 

j. -tz -z wird zu s: aroas 86, 2, 
escoutas 123, 78, ebenso natürlich in 
anderen Zeiten: Fut, levares 3, 208, 
comprares 86, 26, Conj. Praes, forses 
3, 449, Imperat. geUs 9, 193, Ferf, 
auss^ 3, 430, Conj, Freut, menasses 
3, 431, mostresses 9, 213 etc. 

•t statt -tz (in der Verbalendung wie 
in Jedem Auslaut -tz): Fraes, av^t 116, 21, 
dev^t 116, 49, passat 103, 8; Imperativ 
obrat 1 20, 77, aujhat 103, 8, fait 3, 381 A ; 
120, 79, prend^t 3, 606 A, pren^t i, 692, 
aiat 3, 484 A; Fut. partiret 3, 462 A; 
Ferf, auzit 3, 361 A, disset 3, 331 A. 

-eiz, -eis statt -etz (^tz) : aveiz, aveis 
s. aver. 

6. I -on, -6 ist häufiger als -an. An 
-o können die tonlos, Fron, bez, der Artikel 
angelehnt werden: introl 19, 46, comenso'l 
69, 14, chantois 53, 10. Seltener «/-en: 
amen 105, 197, monten 105, 211. Für 
alle Endungen der 6. stehen Formen mit 
-n und mit -nt nebeneinander: estant 105, 
76, pgrtont 6, 89 etc.^. 

Imperf, und Imperf. Fut. 
6, Neben -avan, -ian und -avon -o, -ion 
-io wieder -aven -nt, -ien -nt : im Boethius 
apellaven 39, laudaven 139, tenien 37, 
solient 70 etc. Im Girart auch j und j 
•ave, -ie: entrave 641, iurave 642, ferie 
239, saudrie 487 ; -ie auch au/serhalb des 
Girart trazie 9, 100. 

Einsilbigkeit des der Regel nach zwei- 
silbigen ia, ie: avia 8, 76; 9, 11, avian 

8, 197, aviam 9, 64, volien 8, 94, devian 

9, 31, prenian 115, 164, poiria 9, 91, 
auriam 9, iio (Fraes. Conj, sia 8, 27, 
205, siatz 74, 29). 


Accentverrückung in S : St. 65 vezfatz 
103, poirfatz 93, farfatz 95, auzirfatz 105. 

Fraes, Conj, I. i und j -e infolge 
des Stammausgangs: cobre 83, 5; siscle 
19) 45 I (<iuch iutge 79, 14 lautgerecht) 
dann übertragen: dopte 87, 24, creme 84, 
12, mire 23, 21, tire 43, 4, trenque 19, 12, 
done 20, 32, deigne 22, 11, passe 74, 6 '. 

2. I Endung {'&\ trencx 25, 17, pprtz 

25, 40) -es lautgerecht iutges 120, 40, 
übertragen tornes 62, 1 1, esgardes 1 18, 47. 

11^ 5« einziger Beleg in der Chrest, 
wol graziscatz 107, 1 6 8 ^ . 

II — VI im Girart -e statt -a : resgrte 
90, m^re 457, faille 721, rende 146, 
p^rde 284. 

Imperativ sgl, I im Girart -e 
statt -a: esclaire 320, laisse 656, amene 
695. — mence 227 Campromifs von 
Imperativ- und Conjunctivform, 

Flur. Vor angelehntem vos schwindet 
•tz: vene-vos 45, 3, departe-vos 108, 137, 
vene-vos-en 108, 144. I -a statt -atz: 
anna 108, 138. Im Girart conselliez 170. 
Entendetz 7, 288 wol in entendretz zu 
ändern, 

Fartic, Fraes, (bez, Gerundium). 
I Im Girart orent 554. II* tresailan 
38, 46 wol infolge genuesischen Einflusses. 
II ^ nur inchoative Form begegnet hier: 
äissent 105, 197, burdissent i, 472 ; bürden 
3» 63, regen 115, 50 sind Formen 
von II*. 

Ferfekti. I, III -i^i: ami^i 13, 14; 

26, 20, perdi^y 60, 59; bei angel. Fron, 
ie: anie(l) 9, 82. II -ii: servü 105, 87, 
ic: auzic 76, 35, bastic 115, 126 (? s. S, 
XXII Anm. 2). III bei angel, Fron, -e : 
rendre(l) 7, 75, -i: perdi 84, 37. V, VI 
-(: dissi 65, 17, dixi 63, 13, agui 17, 17 ; 
60, 44; 65, 13, -ceubi 7, 87, saubi 17, 
42, volgui 21, 32, vengui 61, 30; 65, 2. 

2, I (-^st: intr^st 3, 222, don^st 
i 104, 55) -iest: obriest 117, 50. Im Girart 


I Im Girart auch -unt: cridnnt 45, g^tunt 96, laissunt 114« 
* -i begegnet in der Chrest, hier nicht. 
3 Bemerkt i gerpis* i, 486. 


XXIV 


Abrifs der Formenlehre, 


auch -as: bailas 543. -X. fehlt in St 93: 
anies 93, 34. fezis 33, venguis 6. 

3, I -ed : enseyned 2 , 88 ; -e in 
St. T08: recorde i, ensegne 3, done 107, 
vor angeL Fron, in don^lis St, 57, 16, 
wenn dies don^iis ist, -a, -at im Girart: 
comenga 233, otreia 628, aginna 713, 
baisat 488 (neben adobet 276, cuidet 278, 
erberiet 313, apelet 342). 

-?c: trespas^c 7, 9, mand^c 7, 12, 
entsprechend 11^ III vestfc 76, 9, escarnic 
76, 10, fugic loi, 54, sorbic 120, 72, 
floric 26, 25, fenic 5, 443, respond^c 
7» 84» 'Vgl, cazer, parer, correr, die von 
dieser Form aus ein Ferfekt nach VI 
gebildet haben, 

V im Girart -t: fest 84, 120, 701, 
fist 403, prest 39, 252, tramest 363, 
Akxanderfragm.: fist 17, prist 39. 

6, neben (^r-, ir-, r-) on wieder -en, 
-ent. Bei starken Verben statt -ron auch 
-on, -o, -en: prezon, auzison, remazo, 
plaisson plainhson, venguen s, penre, 
aucire, remaner, planher, venir; anderer- 
seits auch schwache Bildung -^ron: mez- 
eron, prezeron, remazeron, conduisseron, 
traisseron s. metre, penre, remaner, -duire, 
traire. 

Fraet, Conj, i, -esse (=essa)fÄr/y 
es: ogesse i, 592. 

2, Beleg ßir -esses: fezesses 118, 7, 
aguesses 107, 81 ; -essas: aguessas 8, 102. 

J. -t am Ende im Girart äorest 627, 
partist 405, cosest 364; -is, -ist: ogist 
I, 450, coinogis i, 524, 700, vidist 2, 12, 
veist 48, 33; agues 105, 178 (es) und 
rangures (^s) 105, 179 stehen in Tirade auf 
-is. -ssa: trob^ssa 1 19, 22, sentissa 1 19, 46. 

4, I -assem stait -essem: amassem 
109**, 4. Ausfall des tonlos, e: acsem 
107, 128. Zurückziehung des Accents (und 
a in der Endsilbe) laiss6sam 7, 445. 

$, -asses statt -essetz : menasses 3,431. 

6, Neben -essen (denhessen 122^, 55, 
trobessen 123, 12) oft -esson, -o: port- 
esson 16, 36, denhesson 29, 10, eviesso 
116, 65, amesson 122^, 42, passesso 


124, 59; seltener -essan : lunhessan 119, 
107, anessan 121, 48, levessan- 121, 48, 
metesan 108, 25, aguessan 119, 106; 
-assen: anassen 122^, 58. 

Fart, Ferf, I -a staU -at in St, 
108 : nomna 10, enceca 32, apparelha 47. 
Im Girart -et resp. -iet: passet 674, 
erbergies (n, s.) 435, fem, -ade statt -ada: 
peciade 99, trencades 152, ebenso St, 114, 
25 puiades. 

II -i statt At: converti 108, 9; ia 
statt ida: fioria 21, 5, iauzia 21, 13, 
marria 21, 40, polia 32, 14, gamia 45, 14 ; 
-ide: traide i, 25. 

VI -u statt -ut: agu 108, 48. 

Einzelne Verba, 

I. 
estar 3, 506; 75, 17; 82, 20, istar 
106, 48; 108, 84, Star (nach Vokal) 
62, 12; 105, 83, 88; 110, 26J — 
Fut, 2, estaras 114, 5. J. estara 107, 
165; 117, 47- 5- estaretz 64, 76. -— 
Fraes, Ind. i, estauc 28, 46; 60,2, 
estau 107, 156. 2, estas 93, 18. 
j. estai 55, 14; 62, 6j 105, iio, 
istai 113, 2, estait i, 98, 283, esta 

3, 148; 10, 5; 39, 37, ista 123. 16. 

4, estam 105, i. 5. estaitz 51, 16. 
6, estan, -nt 18, 20; 77, 17; 105, 73, 
76. — Imperf j. estava 7, 444; 
119, 61 ; 120, 3. 6, estavan 8, 163. — 
Conj, Fraes, j. estia 5, 424; 64, 26; 


loi, 32. j, est^t 3, 518; 4, 215, 
223, est^c 7, 93; 120, 7. 6, est^ron 
5, 277. — Condj. estara 4» 277- — 
Fart, Ferf estat 33, 7; 40, 25; 
93, 9, istat 3, 310; 123, 46. 
dar 27, 29; 97, 12. — Fut. i, darai 
51» 17; 77» 31- J- <^ara 36.33, dera 
I, 720. 4. dar-vosera 51, 36, derem 
^9 177« — Fraes. Ind. i, dau 7, 


Einzelne Verba. 


XXV 


233- J. da 63, 108. — Praes, Conj\ 

5. detz 49, 39. — Imperat pi. datz 
59, 22. — Perf, j. d^t 85, 22; 
83, 64; 90, 41, d^c HO, 75. 5. d^tz 

22, 28. 6, d^ron 60, 43, derunt 
I, 182. — Cond.j. d^ra 91, 39, d^ret 

1. 158. — Conj. Praet,j, d^s 28, 24. — 
Part Perf, dat 3,370; 8,211; 49, 16. 

auzir 11, 6; 25, 16; 34, 3, aurir 9, 76, 
auir I, 587, auvir 108, 143. — Fut, 

2. auziras 114, 98. 5. auziretz -ez 
7, 285; 60, 79; 113, 25, auretz 17, 57. 

6, auziran 123, 29. — Itnperf. Fut. 

3. auziria 22, 24. j. aU2iriatz65, 105. — 
Praes. Ind, l. aug 21, 4; 22, 4; 

23, 4, auch 68, 4; 90, 2; 95, 29, 
oi I, 483, auze 44, 27. j. au 3, 6; 
4» 53) 6> A^> ot I, 48, 219 (aus oder 
au's 4, 22 eher), 5. auz^tz 7, 95, auz^s 
43, I. 6. auzon 117, 28; 125, 100. — 
Praes. Conj, 3. auia 81, 44; 113, 37; 
125» 34- 5- auiatz 62^ 8; 72, 3; 
104, 13, auias 104, 32; 123, 21. — 
Imperat. pL aujhat 103, 8. — Part. 
Praes. auzent 7, 430, auvent 105, 23, 
oient I, 447. — Per f. i. auzi 21, 18; 

36, 49; 51» 9> auzic 76, 35, audi 
45, 9, 17, aui I, 654, öi i, 294. 

2. auzist 6, 85. 3. auzi 4, 59; 6, 75, 
auzic 118, 27, auvit i, 77, aui i, 315, 
auit I, HO, 19T, öit I, 211. 4. auzim 
69, 28. 3, ausis 3, 361. 6. auziron 
116, 19; 117, 65; 118, 31, ausiren 
122**, 57. — Cond. 3. auziratz 6, 66. — 
Conj, Praet 3. auzis 38, 31, ausis 

3. 165, Öis I, 671. 3. auvisaz i, 107. — 
Part, Perf. auzit 63, 87; 85, 4, 
ausit 3, I, aurit 9, 135, auit 1, 489, 
ouit I, 119^ (fem.) auzida, auie i, 501. 

culhir 115, 254, cuillir 51, 8. — Fut, 

4. cuillirem 51, 34. — Praes. Ind. 
I. cuel I, 731. 2. cuelz i, 398, 
dezacuelhs 25, 16. 3. acuelh, -eilh, 
-eill 5, 432; 8, 203; 95, 16, acuel 
41, 14, acuoill 22, 20; 85^ 50, coil 


72, 59, col 105, 50, 185. 6. cuelhon 
1 1 5f 304- — Iniperf,3. aculhia 44, 19. — 
Praes. Conj. 3, cuelha 115, 316, cueilla 
77, 46, acuoilla 83, 63, acoilla 3, 588, 
coila 116, 52. — Part, Praes. culhen 
115, 256, acuillen 97, 17. — Perf. 
3. acuillic 122^ 16. — Conj. Praet. 
3. culhis 93, 46. — Part. Perf 
aculhit 63, 51, acuilhit 95, 42, reculhit 
7, 137; 121,66. :— Comp, a-, dezaculhir. 
eissir 3, 400; iii, 42, issir 3, 457; 
118, 68. — Fut, 3. issira 8, 158. — 
Imperf Fut. 3, eisseria 122^, 34. — 
Praes, Ind. 3, ^is 3, 508; 5, 186; 
95, 14, eix 3, 31, ieis 5, 260, ist i, 
85, 254. 6. gissen, -o 6, 141 ; 41, 18, 
eisen, -en 79, 31; i, 117. — Imperf 
3. issia 9, 47. — Praes. Conj. i. hiesca 
31, 22. 3. iescha 82, 45. 6. ^scon 
3, 479. — Imperat. pl, iss^tz 56, 16. — 
Perf.3. issi 4, 147; 5, 279; ioi,4J, 
issic 117, 41; 122*^, 4, isit i, 53. 

6. issiron, -o 8, 73; 116, 5, ysiro 
118, 38. — Conj. Praet. 3, issis 77, 
14. — Part. Perf, eissit 99, 13, 
eicit 123, 56, eisit i, 491, eis! i, 426, 
issit 91, 4; 106, 81. 

fugir 34, 11; 43, 35; ^2, 45. — 
Praes. Ind, 2, fuis 6, 42. 3. fug 
III, 46; 125, 91, fuich 22, 2, fuy 
8, 164; 41, 21, fuit I, 155. 6, fugen 

7, 279. — Imperf 3. fugia 119, 9. — 
Conj, Praes. 2. fugas 6, 97. — Imperat. 
sg' fug iio> 29. — Part. Praes, fugen, 
-nt 6, 174; 9, 58; 80, 72. — Perf. 
6. fugiro, -on 116, 63 ; 121, 30. — Part. 
Perf fugit 7, 148; 29, 50; 121, 36. 

legir 4, 69; 34, 35; 119, 2, eligir 
124, 92, lezir I, 245, leyre 2, 98, 
eslir 25, 9. — Fut. 4. legirem 104, 5. — 
Praes. Ind. 3. lieg 120, i. ö. leisson 
84, 15. — Imperat. pl, lig^tz 7, 238. — 
Part. Praes. legen 105, 99. — Perf\ 
3. legic 117, 52. — Part. Perf. 
esleit 108, 148, eligC«. //. m.) 6, 166, 
elegit 7, 160; 124, 98, elegut 109', 10; 
117, I. 


I 


XXVI 


Abrifs der Formenlehre. 


luzir. — Fraes. Ind. 7. eslutz 25, 

11, lus I, 34. — Fari, Fraes. luzent 
8, 118. — Comp, esluzir. 

morir 11, 26; 29, 53; 105, 117, murir 
31, 26; 39, 19; 82, 27. — Fut 
I, raorrai 12, 17, muray 103, 46. 
4. morrem 7, 468. 5. morretz 7, 281, 
mores 3, 209. 6. morran 125, 123, 
morren 108, 132. — Imperf. Fut. 
I, morria 52, 27 ; 5S1 42, moria 103, 

12, — Fraes. Ind. i. miier 13, 25; 
16, 27, muoir 68, 28. j. mor 24, 22; 
84, 25; 96, 47. 4. murem 105, 5. — 
Imperf. 2. morias iio, 33. 4. moriam 
ii8> 35» ö- morian 121, 16. — Fraes, 
Conj. j. mueira 5 , 292. 6. mueiron 
118, 37, morisco 118, 36. — Ferf. 

3. mori 122^, 22, moric 7, 102; 
122% 10. 6. moriro, -on 118, 107, 
127. — Fraet Conj. j. moris 13, 37; 
116, 22. — FarU Ferf. mgrt 7, 107; 

13, 41, mor 9, 119. 


cubrir 8, 190. — Fraes. Ind. j, cgbri 
125, 26, 99, descuebre 113, 10. 
6. c9bron 125, 107. — Imperf, s^ des- 
cobriatz 107, 99. — Fraes. Conj. 
5. descubratz 91, 56. — Fari. Fraes. 
cubren 113, 4. — Ferf. i. cobri loi, 
16. — Fart. Ferf. cub^rt 8, 114; 
94, 15; 100, 155. — Comp, descubrir. 

obrir 5, 163; 16, 23; 34, 26. — Fraes. 
Ind. j. gbri 42*, 12; 125, 68. — 
Fart. Fraes, obbren 42*, 13. — Ferf. 
j. obri 5, 221, obric 117, 41. — 
Fart. Ferf 'ub^rt 102, 37; 104, 
34, hubert 125, 75, ubrit i, 51. 

ofrir 102, 6. — Fraes. Conj, 3. ofieira 
91, 47. — Part, Ferf. uf^rt 88, 
II, offi^rt 94, 24, ufrit 7, 126. 

sufrir 3, 14; 28, 2, suffrir 73, 22; 
82, 9, sofrir 5, 57; 25, 30, soffrir 
121, 65. — Futur. I. sufrirai 27, 12, 
sofrirai 107, 90. 3. sufrira 38, 3. — 
Fraes. Ind. i. sof^rc (?) 18, 31. 
2. sofigrs 22, 48. 3. s^fre 63, 54, 
sgfFre 70, 35, suefre 41, 12, sufre 


108, 46, sofigr 5, 76, 6, sgfron 72, 
57. — Imperf 3, sufria 119, 72. 

4. sufriam 3, 358. — Conj. Fraes. 

1. sofieira 91, 35. — Imperat. Sgl. sgfre 
IIO, 114, pl. sufi^tz 50, 13. — Ferf 

2. suflfrist 8, 183. 3. suffri 73, 23; 
74, 10; 104, 51, sofri 5, 48, suff^rc 

8, 30. 5. sofris 93, 43. — Cond. 

3. sufrira 120, 51. — Fraet, Conj. 
3. sufris 38, 34. — Fart. Ferf. 
suff^rt 8, 128; 74,30, süfgrt 119,73. 

. i ni. 

creire 4, 282; 86, 15; loo, T17. — 
Fut. I. creirai 26, 18; 57, 25; 83, 60. 

>j'. creiretz 7, 305, credreyz 2, 30. 
6. creiran 117, 45. — Fraes. Ind. 
I. crei 38, 34; 61. 36; 71, 3, cre 
24, 11; 28, 19; 58, 57. 3, cre 28, 
54; 105, 150, creit I, 181. 4, crezem 

9, 141. 5. crez^s 86, 25; 117, 55. 

6, crezon 7a, 45; 79, 15. — Imperf. 
3. crezia 119, 36. 6. creyan 108, 10. — 
Fraes. Conj. 3, recreza 70, 66. 

5. crezatz, -as 55, 42 ; 91, 14; 123, 46, 
creaz i, 336. — Fart. Fraes, crezent 

7, 54, recreent 6, 134. — Ferf. 
3, credit 105, 46. — Fraet, Conj. 

3. crez^s 27, 21. 6, creessen 105, 24. — 
Fart. Ferf crezut 52, 41; 107, 3, 
cresut 9I1 65. 

Comp, en-, roes-, recreire. 
rompre. — Fraes, 3, romp 115, 273. 

6. rompon 7, 331. — Ferf 3. cor- 
rompet 8, 174. — Part. Ferf. 
rot I, 492. — Comp, corrompre. 

s^gre 29, 5; 105, 59; 123, 4» seguir 
113, 22; 119, 10; 124, 95. — Fut. 
6. segran 73, 25. — Imperf Fut 

4. segrian 108, 104» — Fraes. Ind. 
3. s^c 34, 7; 93, 48, siec 42^ 4. 

5. segu^tz 65, 75. 6. s^gon 125, 101, 
persegon, -guon 108, 21, 23. — Imperf. 
3. seguia 119, 62. 6. perseguian 
108, 12. — Conj. Fraes. 2. siegas 
HO, 19. 3. s^gua 6, 45 ; 124, 79. — , 
Imperat. pl. segu^tz, -es 3, 477; 112 


Einzelne Verba, 


XXVIl 


2. — Part, Fraes, seguen 96, 29. — 
Ferf. j. seg^t 1, 414, segui 5, 216. 
6. segu^ro 116, 64. — Conj, Fraet. 
6. perseguesan 108, 25. — Fart, Fer/. 
aconsegut 119, 34, persegu 108, 31, 
cosseguit 7, 145. 

Compos. con-, acon-, escon-, en-, per- 
segre. 
venzer, -ser 8, 28; 106, 59; 113, 77, 
venire i, 102. — Fut, i, venserai 
98, 17. — Fraes, Ind. j. vens 
18, 8; 22, 52; 33, 38, -nz 70, 22; 
92, 38. 6, venson 41, i. — Conj. 
F^aes. I, vence i, 229. j. vensa 49, 
24. — Fer f. j. venqu^t i, 212; 
82, 14. — Fart. Ferf. vencut 
24, 3»; 4I1 36; 69, 6. 


iraisser. — Fraes. Ind. /. irais 
28# 43; 63, 92. j. irais i, 705; 
69, II, -SS HO, 117. — Fart. Ferf. 
irascut 91, 58; 102, 9 (irat aj,). 

naisser. — Fraes. Ind. 3. nais 20, 
65; 63» 77- (>• naisson, -o 34, 48; 
58, 3. — Ferf. 2. nasqüiest 8, 173. 
j. nasqu^t 22, 16; 62, 43, -ec 
7, 13. — Conj. Fraet. j. nasqu^s 12, 
33; 30, 40. — Fart. Ferf nat 
28, 3i;39, 7, nascut3, 118; 107,36. 

t^isser. — Ferf 3. teis^t 105, 190. — 
Fart. Ferf tescut 105, 79. 

viure 3, 597; 10, 23; 12, 11, -ri 105, 3, 
vieure 100, iio; 125,* 28. — Fut. 
I. viurai 27, 38; 29, 16. — Fraes. 
Ind. I. viu 13, 25; 24, 20. j. viu 
3, 144; 31, I, vieu 115, 236; 125, 
43. — Fraes, Conj. i. viva 16, 14; 
24, 35- 3' Viva 83, 12; 100, 80. 
5. vivatz 94, 20. — Fart. Fraes. 
viven, -nt 7, 62; 59, 12. — Ferf. 
j. vesqu^i i, 395. 6. visqu^ron 119, 
115. — Conj. Fraet. j. visqu^st 
I» 317- S' visquessetz 82, 44. — 
Fart. Ferf. viscut 107, 44. 
Compos. reviure. 


cazer, correr, parer s. VI. 


IV. 
faire 28, 38; 33, 29; 105, 52, far 
II, 40; 21, 39; 105, 51, fayr 2,79, 
87, fare i, 203. — Futur, x, farai 

"^ i; 35. 13; 49^ 13- -2. faras 8, 9; 
HO, 37; 114, I, feras i, 266. j. fara 
21, 41; 60, 53; 105, 135, fera i, 98, 
setisfera 9, 157. 4. farem 6, loi ; 
7, 299; 118, 27. S' Paretz 3, 584; 
7, 267 ; 112, 24, fares 86, 21. 6. faran 
69, 32; 82, 28; 105, 19, far-m'aun 

51, 28. — Imperf Fut. i. faria 40, 35 ; 

52, 24; 107, HO, ferie I, 239. j. faria 
^^f 35* 122^, 14, ferie i, 296. 4. fariam 
118,17.5, fariatz 64, 66, feriaz i , 566. — 
Fraes. Ind. l. fatz 20, 24; 28, 13; 
94, 19. faz 2, 24; 45, 6; 105, 79, 
fas 19, 52; 77, 26; 93, 26, fauc 
23, 26; 28, 31; 30, 7. 2. fais I, 716, 
fas 6, 137; 105, 88; 106, 60. j. fai 
17. 36; 46, i; 105, 10, fa 3, 599; 

4, i; 16, 44, fait I, 71, 196. 4. fam 
109^ 6. 5. faitz 12, 24; 36, 39; 
49, 17, fatz 81, 18, facez i, 568. 
6. fan 18, 12; 28, 48; 105, 236, fant 
I, 54, fun I, 7, 8, funt 1, 464. — 
Imperf i. fazia 44, 22. 3. fazia 65, 10; 
105, 23; 119, 23, fagia 120, 8, fasia 
122^, 10. 4. fasiam 3, 360. 5. faziatz 
63, 27. 6. fazian 119, 69; 121, 57, 
faisian 122^, 44. — Fraes. Conj. i. faza 
^9 36; 102, 104; 105, 196, fassa 

5. 154; 35 1 35; 123, 40. j. faza 
45» 24; 105, 250, fassa 4, 3; 20, 50; 
65, 66, fasa 3, 231, faga 105, 155, 
facha 46, 8, face i, 18, 166, 221. 
4. fazam 85, 5, fassam 5, 276; 53, 11; 
ii^y 5- S' fassatz 22, 47, fassaz 113; 
97, fassas 3, 449. 6. fazan 8, 90, 
fassan 3, 483; 7, 195; 124, 163, 
faczan 108, 89, fassen 57, 26; 115, 
179. — Imperativ Sgl. fai i, 657^ 
HO, 37; 114, 21; (oder fa/^) 34, 53 

//. faitz 3, 286; 65, 70; 102, 96, 
fatz 3, 381, fait 120, 79, 86, faites 
I, 608. — Fart. Fraes. fazen 58, 20,; 
i»S» 139; 124, 95, fagen 120, 46, 


C 


XXVIII 


Abrifs der Formenlehre, 


faczent io8, 7. — Per f. /. fi 61, 31 ; 
64, 9; 118, 31, fih 115, 38, 2, fezist 

8, 172 ^ 104, 53 ; 105, 83, fezis 93, 33. 
3. fetz 13, 40; 15. 36; 32, 49, fez 
105, 52, 71, fes 8, 198; 14, 38; 39» 27, 
fe 7, 60; 110, 79; 120, 29, fei 116, 
10, fest I, 84, T20, 70T, fiz I, 276^ 

fis I, SS5» 688; 40/ 23» fist I, 403; 
2, 17. 4, fezem 10, 20. 5. fesetz 
5, 249; 90, 38, fezes 117, 74, fes 
100, 71. 6, feiron, -ö 60, 69; loi, 
23*; 116, II, 66, feron, -6 5, 290; 
120, 4; 121, 8, ferunt i, 437. — 
Cond. I, feira 18, 22; 27, 22, fera 8, 

14, j. feira 4, 88 ; 90, 26, fera 85, 48. 
5. feratz 65, 82. — Fraet. Conj. 

1. fezes 36, 5; 91, 36. 2, fezesses 
118, 7. j. fezes 18, 42; 40, 37; 
89, 9, fesist 2, 14, fes i, 449; 100, 63. 

5. fezessetz 30, 35. 6. fesson 61, 11. — 
Fart. Ferf. fait 16, 4; 17, 38; 
105, II, 105, perfaig n. s. m. 123, 46 
(-faitz 49), fach 36, 7; 58, 31; 66, 2, 
fag 21, 24; 29, 52 ; 33, 12, fatz n. s. m. 
62 ^ 36, faich I, 287; 90, 5; 122% 7 
(vgl, perfeita ment 105, 150). 
Compos, contra-, des-, for-, per-, setis-, 
sobre-faire; — desconüre n<uh V. 

vezer 11,6; 13,42; 34,9, veser iio, 
24, perveger 120, 18, veder 105, 122, 
165, veeir i, 469. — Fut. i, veirai 

15, 24; 62, 36; 83, 21, verai i, 109. 

2. veiras i, 482; 6, 171, veuras 6, 99. 
j. veira 4, 90, veura 6, 95. 4, veirem 

9, 184; 68, 2; 72, 41. S' veiretz 
3» 4741 7» 221, veirez 6, 36, veires 

3. 428, verez i, 290, viretz (?) 6, 103. 

6. veiran 66, 47 ; 70, 46. — Imperf, 
FuU 3. veiria 52, 25 ; 125, 41. 6. veno 
116, 61. — Fraes. Ind. i. vei 

16, 41; 17, i; 29, 57, veg 3, 473, 
vech 91, 41, veig 104, 34. J. ve 

4. 52; 17» 45; 105» ^69, veit I, I, 91, 
vey 2, 76 (ves oder vielmehr ve's 4, 22). 

4. vezem 60, 23; 70, 67; 82, 26. 

5. vez^tz 112, 63; 115, 269; 118,3. 

6. vezon 111,33; "2,91; 125, 72. — 


Imperf, i, vezia 55, 41 ; 64, 48. 3, vezia 
80, 17, vesia 3, 377; 4, 86. 5. veiaz 
if 565. 6. vezian 119, 70, vesian 

8, 82. — Fraes. Conj, 7. vei a 15, 39; 
i7i 6; looy TOI. 2. veias 106, 29. 
j. vea 105, 174, veie i, 13. 5. veiatz, 

•az I, 573; 7» 301; 109"^! 8. — 
Imperat, Sgl. s. Glossar ve, ^/. veiz 

1, 195, veez I, 522. — Fart Fraes, 
vezen 7, 27; loi, 22, veient i, 541. — 
Fer/. I, vi 18, 23; 21, 39; 39, 26, 
vid 2, 9, vic 76, 45; 115, 104. 2, vist 

9, 100; 105, 95. 3. vi 14; 39; 
28, 38; 53» 3» Vit I, 38; 9, 115; 
51, 37, vid 2, 34, vic 118, 43. 4. vira 
69, 26; 97, 41; 116, 36. j. vis 59, 
17, vistes I, 97, 372. 6. viron, -o 
8, 107; 104, 15; 116, 28. — Cond, 
/. vira 18, 37. 3, vira 8, 112; 52, 51. 
5. viratz, -az i, 149 ; 3, 493 j 5, 296. — 
Conj. Fraet. i, vis 62^, 32. 3, vis 

13, 19; 36, 7; 53. 1> vidist 2, 12, 
veist 48, 33. 6. visson 117, 5. — 
Fart. Fraet, vis 93, 41 fem. viza 

14, 45, vist 41, 15; 89, 12; 90, 23 
fem, vista 3, 123; 24, 32, vezut 107, 

67, veut 105, 106. 
Comp, revezcr, pervezer. 

V. 

nietre 12, 21; 98,43; 105, 22, mettre 
123, 14. — Fut. I. trametrai 39, 44. 

2. trametras i, 268. 3. metra 68, 5. 
5. metretz 7, 282. 6, metran 6, 46. — 
Imperf. Fut, 2, traroetries i, 272. 

3. metrie i, 729. — Fraes. Ind, 

7. met 97, 3, tramet 16, 58; 38, 83. 
j. met 5, 195; 41, 39; 105, 182. 

4, permetem 124, 144. ö. meton 
1*3, 19; 125, 47. — Imperf, 3, metia 
119, I. 6, metio 100, 90. — Fraes. 
Conj. /. trameta i, 653. 3, meta 
3, 614; 4, 48; 107, 66. 4, metam 

8, 60. 3. metaz 113, 66. 6. metan 
Ö3> 94. — Imperat. sgl, met 72, 70; 
114, 62 //. met^tz 73, 54, metes 9, 
188. — Ferf I, promis 38, 41, tramis 


Einzelne Verba, 


XXIX 


^^^' 2. ^ mes 3, 25s; 60, 38; 105, 
26, tramest i, 363, tramis i, 618. 
6. mes^ron 8, 88, mezeron 117, 54, 
mesdren 105, 27, mestrunt i, 67, meron 

9, 198. — Conj.Praei.j, mezes 82, 15. 
6. metesan 108, 25» entramezeson 4, 
182. — Part Praet. mes 16, 6; 
24, 10; 105, III, mis I, 627 fem, 
miza io2| 82, entremiza 14, 28. 
Comp, con-, entra- entre-, esco-, es-, per-, 
pro-, re-, tra-metre. 

socodre. — Praes. Ind, ?. socot 

3» 207. 
rire 23, 14; 47, 8; 97, 29, rieyre iio, 

119. — Praes. Ind, j. ri 4, 169; 

10, 9; 78, 16, sosrit I, 298. — Imperf. 
j. rizia 65, 7, rigia 120, 2. — Conj. 
Praes, 3, ria 52, 17. — Part, Praes. 
rizen 23, 5 ; 80, 86, risent 114, 106. — 
J^^^f' 3' ris III, 22. 

aucire 33, 4; 38, 17; 43, 3, ausire 
49, 14, aucir 31, 33 ; 82, 35 ; 108, 41, 
aussir 5, 337. — Fui, i, auzirai 8, 57. 
2, auziras 8, 139. 3, aucira 33, 46. 
j, aucirretz 7, 312. 6, auciran 84, 28, 
ausira.n 86, 6. — Imperf. Fut, 3, auciria 
55» 43- — Praes. Ind. 3. auci 
78, 4; 84, i; 116,48, aiissi 125,67, 


ausi 49 , 2 , aucit i 


81. 6. 


aucion 


108, 34. — Imperf 3, aucizia 114, 11. 
ö. aucizian 118, 105. — Praes. Conj. 
j". aucizatz i6, 56. 6, aucion 35, 8. - — 
P^rf 3. aucis 13, 39, auzis 8, 167, 
ocis I, 687. 6, auciron 73, 14, aussiron 
^'7> 37» auzison 8, 72, aucis^ron 108, 
16. — Conj. Praet. i. aucises 3, 366. 
3. aucizes 60, 72, occisist 2, 16. — 
Part. Praet, aucis 105, 181 (fem. 
-iza 102, 85), ausis 6, 142, ocis i, 310. 

devire. — Part. Praet, devis 15, 27. 

assire 97, 41, assir 76, 40 (assezer). — 
I^aes. Ind, (i, asset 35, 19). — Per/. 
3, assis 6, 48, asis i, 677; 5, 24, 
aisis i, 519. — Part. Praet. assis 
I, 673; 116, 29 (fem, assiza 14, 21), 
asis 3, 128 (fem, asiza 102, 79). 

* Raus I, 634 vgl, npr. rausa nehen rasa. 


Auch von sezer (s. VI) Perf. j. sis 
4, 260. 
raire 7, 225. — Per/. 3. ras i, 266^ 
claure. — Fut. j. enclauretz 7, 230. — 
Praes. Ind. 3. clau 4, 27 ; 23, 10; 
42^, 21. — Part. Praes. clauen 42*, 
13. — Perf 3, reclus 122*^, 34. — 
Part, claus 42*, 13; 72, 25, fem. 
clauza 5, 392 ; 79, 30, enclaus 5, 289, 
clps I, 63 (adj. clus I, 33; 87, 3, 
subst. oder part. recluz 122^, 38). 
Compos. enclaure, recluire. 


quarre 3, 567; 8, 214; 81, 3, querer 

3. 275i 5» 355; 117» 70. — Fut, 
I. querrai 17, 44; 39, 21; 84, 41, 
conquerai 32, 50. 2, querras i, 267. 
3. conquerra 67, 18. 6. conquerran 
79, 22. — Praes, Ind. i. quier 

18, 28; 20, 61; 91, I, qu^r 3, 564^ 
31, 28; 71, 30, qu^ri 118, 30. 2. con- 
qu^rs I, 398. s. conqu^r 19, 38. 

5. quer^tz 65, 56, enqueretz 91, 25. 

6. qu^ron 9, 166; 108, 21. — Imperf 
3, queria 119, 58; 120, 30. — Praes. 
Conj. I. enquieira 20, 4, enqu^ra 92, 60, 
quere i, 459. 2. quieiras iio, 98. 
3, queira 63, 38, enquieira 91, 43, 
quere i, 496. — Imperat. pl. quer^z 
I, 581. — Part, Praes. queren 56, 13; 
60, 32; 80, 51. — Per/, j. conquis 

19, 37. 2. quesis i, 527. 3. ques 
I, 169; 80, 54, quest I, 664, conquis 
67, 13, requis i, 629, queric 118, 26. — 
Conj. Praet, 3, cunquesist 2, 15. — 
Part, conques 16, 47; 36, 24; 
74, 32, conquis 13, 7; 62^ 34; 
102, 106 (fem. conquiza 14, 7, enquiza 
14, 42), quist 3, 319, conquist 8, 70 
(fem, quista 24, 39, conquista 24, 25), 
quesiz i, 271, quesuz i, 557. 
Compos, con-, en-, requerre. 


penre 4, 161 ; 51, 18; 57,35, prendre 
7» 380; 38, 72, prenre 108, 41. — 
Fut. I, prendrai 7, 379. 3- prendra 


XXX 


Abrifs der Formenlehre, 


113» 68. S' prendretz 7, 256. 6, penran 
112, 95, penrau 6, 172. — Imperf, 
Fut. 3, penria. — Praes, fnd,r. pren 

5, 102; 20,22; 38,75, prenc3, 387; 
II, I. ^ prens 103, 12. j. pren 
i6, 21; 75, 43; 105, 13. prent 7, 71; 

70, 59; 105» »32» P^'cnd 22, 46. 

jf. prendem 124, 113. ^. prend^tz 

90» 54- ^ prendo, -on 107, 130; 

115» 89; 117. 32, prenon 5, 299; 

104, 42; 125, 73, prennon 8, 63. — 
Praes. Conj, i, prenda 3, 346, prenga 

105, 89. 2, prenguas 118, 53, re- 
prendas 120, 40. j. prenda 5, 249; 
38, 87 \ 42*, 17, prenga 7, 454, prengua 

6, 47, prenha 62, 50; 109*, 2. 4, pren- 
daoi 73, 8 ; 120, 80, prenguam 104, 39. 
J. prendatz 16, 50. — Imperat, Sgl, 
pren 118, 64, apren iio, 33, //. prenetz 
I, 174, aprendetz 112, 32, prenet 
I, 692. — Part, Praes, prenden 35, 38 ; 
"5» 255. — Per/. /. pjis »1, 37; 
94, H; io1i 27. J, pres 13, 38; 
74, 8; 105, 64, prest I, 39, 252, 
pris I, 526, prist 2, 39. ^ prezem 
T17, 83. jj. prezes loi, 20. iL prezon 
117, 27, prez^ron 117, 53. — Conj. 
Praet, 6, preseso 116, 44. — Pari. 
Perf. pres 13, 5; 50, 2; 105, 96 
(fem, preza 7, 371 ; 50, 1, presa 3, 220 \ 
105, 14)» pris 6, 146, apris i, 514 
(fem, empriza 14, 35). 

Compos. a-, com-, em-, entre-, escom-, 

mes-, per-, por-, re-penre. 
encendre. — Praes. j, encent 105, 251. 
escondre, rascundre 105, 177. — 

Praes. i. escon 17, 60. — Praes, 

Conj. 3, resconda 91, 31. — Part. 

Perf rescos 93, 18 (s, Glossar rescos, 

vgl, rescostamen) , escondnt 113, 2 

(auch nach III). 

Compos, rescondre. 
somondre. — Praes, 3. s o m 6 40, 1 3 \ 

73, 33, sotnoQ 4, 44, semonis i, 678. — 

Part, Perf somos 7, 4; 73, 11. 
maner, remaner 5, 380; 34, 28; 116, 

28, remandre 7, 459. — Fut, i. re- 


manrai 5, 399. j. remanra 3, 600; 
82, 52, remanre 108, 65. 4. remandrem 
7, 468. S' remandretz 7, 280. 6, re- 
manran 72, 49; 73, 38. — Imperf, 
Fut. 3, remanria 115, 167. — Praes, 
Ind. 2. remas 7, 109. 3, mk 105, 
136. rema 4^ 124; 39, 41, reman 
55, 34; 61, 24, remant i, 65. 6. re- 
manon 123, 38. — Imperf 3. remania 
119, 14. — Praes, Conj, 3. remanha 
93, 21. — Imperai. sgl, romä 25, 42 
(reimt mit -pm^i), — Perf, 3. remas 
4, 152; 7, 108; 84, 40, romas 118, 1x9, 
remast i, 4. 6, remazo 7» 37, romaron 
118, 127, remas^ron 120, 67, re- 
mastrent i, 614. — Ccnj, Praet» 3, re- 
mases i, 178. — Part, Perf remas 
9, 28, remazut 5, 188; 118, 96, ro- 
mazut 118, 23. 
Compos, remaner. 


temer 3, 395^ 34, 20', 73, «8. — 
Fut, S' temeretz 7, 311. — Praes, 
Ind. I. tem 11, 45; 12, 23-, 31. 10. 
j. tcm 14, 24; 24, 6; 70, 13. j-.tem^tz 
94, 10. 6. temon 73, 32. — Imperf, 
I, temia 7, 80. 3. temia 5, 61 ; 75, 8. — 
Praes, Conj, 3, tema 36, 20^ 108, 39. — 
Part, Praes, temen 18, 58; iio, 37. — 
Part, Perf temsut 98, 27. 

crem er. — Praes, Ind. i, cremi 39, 19. 

rezemer 107, 132. — Perf. 3, redems 
105» 153- — Conj. Praet, 3. redemes 
116, 14. — Part. Praet. redems 105, 
228, resemut 8, 34, re9emut 120, 47. 


ardre 7, 473 ; 121, 12. — Fut. S- ardretz 
7,304. 6. ardren 108, 132. — Praes. 
Ind. 3. art 29, 38 *, 66, 38 \ 100, 46. — 
Imperf. 3. ardia 116, 25. — Ar/. 
Praes. arden, -nt i, 487 ; 5, 3on ; 105, 
247. — Cond. I. ars^ra 29, 39. — 
Part. Praes. ars 5, 80; loi, 15. 


parcer. — Praes. Ind. 3. partz 22, ao, 
pars 63, 102. — (? Prcus. Conj. 
ß. parcatz 107, 92 s. Anm.). 


Einzelne Verba, 


XXXI 


esparzer. — Praes. Ind, j. espars 

4, 157. 
derzer. — Perf. (oder Praes.) j, ders 

«5» 40 (d^rs I, 396 > t^rs). 

t^rzer. — Perf.j, t^rs «ders) i, 396. 

sorzer 13, 30. — Praes. Ind.j, sors 
77,6, resortz 29,38. ($.sorson6, 125. — 
Per/, j. sors 95, 36 foder Praes. ?J, 
resors 72, 72. — Cond. j, resors^ra 
29, 41. — Part. Praet. sors 29, 9; 
84, 19. Compos. resorzer. 


dire 13, 16; 43, i • 65, 81, diire 7, 41, 
d»r II, 32; 33, 17; 34, 2. — Fui. 
I. dirai 17, 52; 43, 64; 62, 38. 
j. dira i, 285 (dire 108, 65, 137). 

4. direm 104, 2. S- diretz, -ez i, 269; 
loi, I. 6. diran 58, 72; 63, 57-, 
74, 20, dirant i, 204. — Imperf, Fut. 
I, diria 9, 179. j. diria 58, 24. — 
Praes. Ind. i. die 3, 618; 12, 30-, 
23, 13, dig 105, 43 ; 123, 13, di (dieus 
= di vos) 65, 36. 2, dizes 107, 18. 
j. ditz 13, 53; 31, 37;39i M, diz 
4» ^3/ dit (= ditz) 120, 20, dis 105, 
14, dist I, 408, di 3, 92; 72, 3; 
78, 36, dit 2, I. 4. dizem 124, 24. 

5. ditz 100, 61 , diz I, 497, diz^tz 
3» 655 > 5i ^2, disetz 3, 561, dizes 
95 > 3'» dises 3, 330; 460, diss^tz 
3» 398, diss^s 3, 453. 6. dizon, -o 
69. 56; 72» 65; 80, 65, dison 8, 45, 
diczon 108, 53, dion 108, 43, diunt 
I, 446. — Imperf, 3. dizia 55, 3; 
65, 8; 122^, 7, digia 120, 39, dixia 
122^, 6. 6. dizian, -ion 118, 103; 
^23» 30- — Praes. Conj. r. diga 65, 91 ; 
^7» 2 ; 84, 34, digua 87, 41. 2. digas 
1 18, 87, diguas 62, 3 ; 107, 9. j?. diga 
3» 7; 23, 19; 36, 51, digua 62, 4, 
dia 21, 48; 49, 34; 55, 21, die i, 166. 
4' digam 85, i. j:. digatz, -az 66, 52 ; 
74. 45 ; 85, 10, diguatz 87, 4. digas 
9» 33, diiaz i, 189, 420, dias 5, 240. — 
Imperat. sgl. di t, 227; 21,47*, ^o7» 
64. — Part. Praes. dizen, -nt 3, 64; 
33, 58; 119, 50, disen 122^, 14, 


dicent 105, 145, diczent 108, 144. — 
Perf. i^ dis i, 271; 57, 17, dissi 65, 
17; 118, 30, dixi 63, 13. ^ dis 
29, 27; 60, 19; 105, 100, diss 1,358; 
116, 65, dist I, 196, 259, diys 8, 55, 
diyz 8, 119, dix 3, 173, dig 7, 60, 
dih 7« 46. ß. disses 100, 71. 6. diron 
9, 196, diss^ron, -o 5, 71; 116, 14; 
117,51, dicheron 7,286. — Conj. Praet, 
I. disses 57, 18. j. disses 22, 25; 
78, 15; 119, 24, dixes 122^ 7. — 
Part. Perf. dit 2, 10; 108, 5, 
dich 8, 6; 35, 2; I22^ 24, dig 28, 
24; 71, 6; 100, 157, digh 91,3, dih 
115, 130; 116, 61. 
Compos. contra-, des-, es-, escon-, mal- 
dire. '^exitd\x^geht auch nach IV*. Perf. 
j. bezeni 8, 2 1 2 (neben benedis 116, 30). 
Part, benedit 116, 30, bezenit 8, 137 
(fem. benesida 106, 24) neben bezenet 
8, 205 (fem. beneseita 4, 149), beneit 
108, 144 und benezectes 117, 81. 
Auch escondir kann nach 11*» gehen: 
Praes. Ind. i. escondisc 35, i. 
♦ d u i r e i.) führen : Pr aes.In d. j. adutz 
41, 8, adus 4, 25. — Praes. Conj. 
j. esduia 91, 31. — Imperat. sgl. perduy 
58, 30- — P^rf 3. aduis 7, 405; 
94, 12; 102, 39. 6. conduiss^ron 
122*, 6. — Part. Perf. adug 3, 235 ; 
8, 102. 

Compos. a-, con-, es-, perduire. 
2.) belehren: Perf. 3. duyst 2, 94. 

6. duystrunt 2, 84 {Part. Ptrf, aber 
als aj.y duit 83, 27, duh 6, 60. — 
dozen 105, 155 nicht von dücentem 
sondern von dScentem). 

*struire. — i^w/.j. destruiretz7, 296. — 
Praes. 3. destrui 17, 30. — Perf. 
3. destruis 58, 19; loi, 38, estnis 
I, 38 (nach II destrüic 120, 71). — 
Part. Perf. destruit 7, 141 ; 118, 34, 
destrug 107, 90 (nach II destrusit 

7, M4)- 

Compos. des-, estruire. 

t r a i r e 7.^ ziehen etc. : Inf .21, 15; 28, 2 ; 
89, 12. — Fut. I. retrairai 83, 54-, 


XXXII. 


Abrifs der Formenlehre, 


109^» 5» estrairai 51, 2. — Fraes.Ind, 
I. trac 84, 14; 96, 36, retrai 17, 34. 
3. trai 34, 14; 85, 40, retrai 83, 4, 
trait I, 586, tra 105, 109; (trai) 
16, 3 ; retra 116, 4. — Imperf. /. trazia 
36, 17. 3. trazia 125, 63, trazie 9, 100. 
6. trazion 121, 5. — Praes. Conj, 
I. traga 3, 612; 123, 42, tragua 87, 
30, traia 52, 10; 91, 23; 96, 17. 
3. tragua 73, 12, atraia 52, 5, retraia 
52, 7. — Per/. 2. traissist 104, 54. 

3. trais I, 715; 63, 4, atrais 28, 33. 

4. traisem 101,37. 6. traiss^ron 121, 
14. — Part. Per/, trait 120, 65, 
trag 3, 434; 79. 35; 102, 33, tratz 
n, s, m. 8, 109, trach 8, 27 (fem. 
tracha 106, 36; 125, 120), traich i, 289. 
Compos. a-, es-, re-, sostraire, maltraire. 
2) verraten : Praes, Ind. 3. trai 92, 69. — 
Perf. 3, trais 69, 49; 85, 14, trast 
I, 28. — Part. Perf, traich i, 285. 

cQzer s. VI. 


escriure 12, 8; 105, 53. — Imperf. 
Fut, I. escriuria 77, 34. — Part. Perf. 
escrit 2, 9; 116, 24, escrig 107, 
10; 115, 276, escrich 109^, I (fem. 
escricha 115, 189), escrigh 121, 78, 
escrih 115, 129, escript 105, 205, 
Script 108, 17. 


planher 5, 134; 82, 3; 83, 32. — 
Praes. Ind. i. plane 14, 17, 45, 
plaing 47, 22. 3. planh 5, 341 ; 124, 
137, piain 3, 150, (reimt mit gx^xC) 153, 
plan 105, 159. — Imperf. 3. conplaynia 
8, 8. 6. planhian, -ion 63, 7; 118, 
33. — Praes. Conj. 3. planha 6, 122. 
5. planguatz 107, 148. — Part. Praes. 
planhen 5, 135; 124, 141. — Perf 
3. plais 4, 129. 6. plaisson 63, 7 Var., 
plainhson ibid. — Praet. Conj. 3. plaisses 
119, 125. 

tan her. — Imperf Fut. 3, tanheria 
103, 25. — Praes. Ind, 3. tanh 
19» 48; 30» 38; 50» i7i tainh 95, 64, 


taing 32» 3; 34, 49; 92, 59» taingn 
38, 78, tain 3, 588. 6. pertanho 115, 
294. — Conj, Praes, 3, tanha 27, 6, 
taiguha 38, 59. — Perf 3, tais 

3» 5". 
contranher. — Praes, Conj. 3, con- 

tranha 6, 119. 

fr an her. — Praes. Ind. i, refraigni 
22, 29. 3, franh 28, 53, fraing 22, 
55; 34, 40- — Imperf 3. sofranhia 
9, 203. — Praes, Conj. 3. franha 6, 
118, frainha 38, 9, fraingna 70, 36, 
fraignha 38, 51. — Part. Praes, franen 
105, 104. — Perf 3, frais i, 724; 
20, 45 ; 69, 27. — Part, Perf, frait 
72, 62 (fem. fraite i, 149). 
Compos. a-, re-, sofranher. 

*strenher, estrenher 5, 156. — Praes, 
/«//. 2. destrens 18, 15. j. destrenh 

i9f 14; 3I1 30; 50, 14, destreinh 
95, 9, destreing 22, 39, costreng 108, 
55. — Imperf 3, destrenhia 5, 266. — 
Praes, Conj. 3. destrenha 50, 13; 62, 
60, destreigna 38, i, estreignha38, 8. — 
Perf. 3. destreis 28, 41. — Part. 
Perf, destreit 3, 412; 31, 21 (fem, 
destreita 3, iio), destreg 38, 12; 

118, 77 (fem. estrecha 5, 19, costrecha 

119, 16, destreicha 22, 38). 
Compos. CO-, de-, estrenher. 

cenher, cendre i, 109. — Imperf, 
3, senhia 119, 26. — Part Perf 
ceing 34, 47, sench 119, 18, n. s. m, 
sens 18, 7. 

empenher. — Praes. In d. 3. empenh 
69, 4. 6. empenhon 7, 261. — Praes, 
Conj, I, enpeinha 38, 48. — Imper. 
pl. empenh^tz 7, 256. 

estenher. — Praes, Ind. i, estenc 
50, 25, estenh 50, 22. 7. estenh 
58, 67. — Praes, Conj. 3. estenha 
50, 21, esteigna 38, 9. — Part, Perf, 
n. s. m, estens 18, 16. 

fenher. — Praes, Ind, 3. fenh 124, 

IIO, fen 105, 131. — Praes. Conj. 

3. fenha 62, 40, — Imperat.pl, fenh^tz 

5i 96. 


Einzelne Verba, 


XXXIII 


penher. — Pari. Perf. depenh 115, 
269, 328, depent 105, 209, «. s, m, 
depens 18, 23. 

tenher. — Part, Perf, n, s, m. teinz 
I, 100, tens I, 416. 

attenher. — Praes, Ind. i, atenh 
50, 8. — Praes, Conj.j, atenha 50, 7. — 
Part, Perf. n. s, m, atens 18, 56. 

ionher. — Part, Perf fern, ioincha 
46, s, ionta 122^ 43. 

onher. — Part. Perf onh 5, 9. 

ponher 120, 25. — Praes, j. ponh 

125, 77, punh 57, 27. — Imperf 

6, poinnhian 119, 118. — Praes, Conj, 

3, poigna 70, 30, ponia 12, 23. — 

Part. Perf pung 4, 207. 


respondre 7, 94; 44, 4; 106, 24. — 
Praes. Ind. i, respon 17, 54, 
respondi 109**, i. j». respon 3, 243; 
4, I, respont 3, 382; 8, 147. 6. re- 
spondon, -o 7, 270; 8, 133; 78, 2. — 
Imperf. 3. respondia 100, 57. — 
Praes. Conj, i, responda 91 , 26. 
3. responda 98, 3. — Part. Praes, re- 


sponden 115,32. — Imperat. Sgl, respon 
106, 35./^. respond^tz 98, 2. — Perf 
3, repos 5, 78 (häufiger nach III: re- 
spond^t 3, 212; 9, 177; 116, 21. 
6, respond^ron, -^ro 7, 282, 412. — 
Part, Perf respondut 9, 130; 60, 25). 

ponre. — Praes, Ind, 3, despo 
40, 44, despont i, 399. — Praes, Conj, 
3. espona 4, 254. — Perf. 3. pos 
125, loi, despos 116, 23. — Part, 
p^st 125, 99, 102 f fem. aposta 106, 62. 
Compos, Zr, des-, esponre. 

s^lver, s^lvre 107, 186. — Fut, 
3, solvera 12, 6. — Praes. Ind. 
I. absolvi 107, 161. — Part. Perf 
SQUt 70, 45, asout 108, 61. 
Comp, absolvre. 

vglver. — Part. Praes, volven 3, 16. — 
P^^f J. vgls 20, 46; (nach VI volvc 
79, 12 Var, 6, volgron loi, 51). — 
Part. Perf. vgut 69, 9; 70, 43. 

t^lre s. VI. 

tgrser 5, 252, estorser 5, 251. — Praes. 
Ind. 3, tgrtz 25, 33. — Conj. Praes. 
3, estgrza 8, 65. — Part, Perf 
estQit 27, 31; 75, 4; IOC, 60 (fem, 
estgrta 65, 50; 102, 41, entgrte i, 89). 


VI. 


Infin. 



Futur, 


Imperf, Fut, 

aver 

• 



auräi 
auräs 
aurä 
aurem 

• 

auretz 

• 

aurän 


aurfa 

aurfas 

aurfa 

auriäm 

auriätz 

aurfan, -on 

Praes. Ind. 

Imperf 

1 

Praes, 

1' '-• ' ■ 

Cot^. Imperat, 

ai 

avfa 



äia 

^gl. äias 

as 

avfas 



äias 

//. aiätz 

/ a 

avfa 



äia 


; avem 

aviäm 



aiäm 

Part. Praes 

^ av^tz 

aviätz 



SLlätZ 

(aven) 

• an, ant 

avfan, 

-on 

1 -0 

äian, 

-on 


Appf If Prov. Chrestomathie» 


III 


) 


XXXIV 


Abrifs der Formenlehre. 


Perfecta 

Condit 

Praet, Conj\ 

Pari. Perf. 

aic, aguf 

ägra 

agues 

avut, agut 

agufst 

ägras 

aguesses 


ac 

ägra 

agues 


aguem 

agräm 

aguessem 


aguetz 

agrätz 

aguessetz 


ägron, -0 

ägran 

aguessen, on 



Andere Formen: Inf. haver 124,27. — 
Fui. I. aur^i 7, 180. j. haura 124, 104, 
ara 3, 242, aure 108, 48, 138. j'. aures 
3f 394; 86, 19. — Imp. Fut 4. auriam 
9, HO, aurian 108, 105. 6. aurien 
105» 25. — Praes. Ind. i. hai 75, 7, 
^i 2, 25; 6, 170; 106, 53, iei 106, 57, 
ap 49 1 8 ^^^' 3' ha 62, 52; 78, 6, 
ad 2, 105, at I, 161. 4. havem 124, 12, 
haven 108, 92, 94, avent (?) i, 299. 
5. aves 3, 464; 88, 2, aveiz, -eis i, 209, 
145. 6. han 108, 80; 115, 67, aun 88, 
11; 116, 13, au 6. 34, ont i, 674, unt 
i» 3001 430- — Imper/^ j. avie 103, 15. 
j. havia 124, 27, avia 8, 76; 9, 11, 
avie 119, 93. 4. aviam 9, 64. 6. bavian 
108, 20, avian 8, 197, avion 106, 33. — 
Conj. Praes. i. aie i, 291. j. haia 124, 
26, aie I, 281; 48, 36. 6. aiant 123, 
23- — Perf. I. aig 105, 84. 3. hac 
7, 3425 121, 49, ag 105, 28, ab 2, 23, 
38, ot I, 25, 679. S' ages 94, 14. — 
Conj. Praet. /. ogesse i, 592, anges 
1/ 544- ^. aguessas 8, 102. j. oges 
I, 310» engest i, 570, ogist i, 450. 
4. acsem 107, 128. 6. aguessan 119, 
106. — Part. Perf. agu 108, 48. — Comp. 
(mentaver, mentaure) mantaire i, 246 (?), 
Part. Perf. mentagut 3, 117, mentaugut 
20, 39; 60, 27. 

saber 17, 9; 94, 19; 100, 26, saver 
^1 ÖS3- — ^«' -''. sabrai 13, 36; 
62, 35, saubrei 7, 179. j. sabra 5, 
148; 74, 26; 94, 6. 4, sabrem 9, 218. 
6. sabran 63, 58; 74, 19. — Imperf 
Fut. I. sabria 3, 660; 18, 12; 32, 2. 
j. sabria 32, 35. 6. sabrian 123, 12. — 
Praes, Ind. i, sai 10, 27; 15, 10; 


46, 15, sey 100, I4S, siey 13, 28. 
2. sabs I, 533; .6, 98; HO, 39, saps 
85, 14, saz I, 292, 323, sabes 116, 
11^ 118, 87. j. sap 4, 158; II, 48; 
18, 29, sab 3, 650; 7, 147; 32, 30, 
sat I, 184, 429, sa I, 299, 438. 

4. sabem 9, 65; 97, 55; 107, 17. 

5. sab^tz, -ez i, 561; 11, 7; 72, 32, 
sabes 102, 100. 6. sabon, -o 6, in; 
96, 46 ; 97, 31, saben 3, 75. — Imperf 
2. sabias 5, 225. j. sabia 32, 64; 
65, 11; 100, 51. — Praes. Conj. 

1. sapcha 3, 463; 87, 2, sacha 10, 11. 

2. sapchas 114, 145, sapias iio, 10 1. 
J. sapcha 6, 100; 31, 35; 38» 74. 
Sache 48, 28, sapia 116, 12; 124, 145. 

4. sapiam 120, 23. 5. sapchatz 12, 22; 
60, 39; 62^, 6, sapchas 7, 290, sapias 
9, 179; 119, 38, sapiatz, -ias 7, 434; 
107, 117; 114, 128. 6. sapchon 87, 
27; 115, I, sachent i, 609, — Part, 
Praes. saben 33, 36. — Perf i. saup 

5. 288, saubi 17,42. j. s a u p 4, 280 ; 
21, 36; 63, 17, saub 7, 21, sout I, 
251, sot I, 130, 663, sap ? I, 58; 
III, 23. 6, saupron 108, 4, saubro 
ii6> 33- — Cond. i. saupra 57, 34- 

3. saubra 18, 35; 124, 16. — Conj^ 
Praet. i. saubes 7, 118 ; 18, 33, sobes 
ii 213. 3. saupes 3, 406; 4, 174; 
100, 49, saubes 82, 47 ; 121, 44, sabes 
122*^, 18. 5. saubessetz 65, 86. 

6. saupesson 4, 181, saubessan 121, 
44. — Part. Perf. sauput 3, 557; 
107, 22; 118, 102, saubut 60» 36; 
107, 59; 123, 2. 

caber 107, 114 (nach II: cabir 2,198. — 
Part. Perf. fem. cabida iio,| iii). 


\ 


Einzelne Verba, 


XXXV 


-cebre, decebre 4, 136, recebre 7, 185. — 
FuLj. recebra 117,55. — ^^ aes/ln d. 
j. recep 7, 1825 106, 50. — Imperf, 
j. percebia 4, 219. ß, recebiatz 107, 
100. 6- ressebian 117, 21. — Imperai, 
Sgl. recep 104, 56. — Per f. /. receubi 
7, 87. 2, receubist 106, 73. j. receup 
122^, 16. (5. aperceubron 121, 19, 
recebro 7, 324. — Conj. Praei, 6, aper- 
ceubessen 122**, 10. — Part. Per f. 
receuput 8, 217; 107, 11, deceuput 
107, 21, deceubut 107, 39; 125, 24, 
perceubut 3, 558. 

Compos, aper-, de-, per-, recebre, 
soissebre. 

tener 17, 11; 34, 41; 105, 48, tenir 
21, 31, retenir 11, 33. — Fut. i. man- 
tenrai 27, 16, captenrai 107, 48, des- 
captenrai 17, 28. j. tenra 63, 104; 
67, 19. 4. tenretn 73, 16. S- tindretz 
7, 2 2 2, mantindretz 7, 231. 6, tenran 
100, 125, tendrau 6, 179. — Imperf. 
FuL I. tendria 7, 172. j. teiiria 32, 
63; 52, 22. 5. tenriatz 36, 17. — - 
Praes, IntU ^* tenc 15, 29 ; 18, 21 ; 
30, 21, tenh 18, 25; 50, 16; 66, 8, 
teng 113, 3, teyng 40, 8. j. tS 13, 5 ; 
17, 29; 105, 14, ten 19, 50; 22, 59*, 
105» 256» tey 61, 41. S' ten^tz 36, 
34; 49, 20. 6. teno, -on 6, 153; 
32, 62; 66, 33, tenent i, 616. — 
Imperf, 7. tenia 45, 12, tenie i, 238. 
j. tenia 5, 408^ 59, 21; 105, 143. 

6, tenian 121, 55, tenien 105, 37. — 
Praes. Conj, /. tengua 59, 24, tenha 
50, 15. 2, tengas 114, 4. j. tenga 

7, 170; 124, 45; 125, 90, tengua 
5, 213; 107, 139, lenha 28, 21; 32, 
65; 109 ^ 7, teinha 95, 61, teingna 
38, II, capteignha 38, 7. 4. tenguam 

8, 60. ß. tengatz 3, 583, tenguatz 
12, 9; 59, 4, tenguas 88, 18. 6. tengan 
7> 193» tenhon 19, 42. — Imperat.pL 
ten^tZy -ez 112, 3; 113, 68. — Part. 
Praes. tenen 115, 266. — Per f. /. tinc 
loi, 3, retinc 59, 20. j. tenc 53, 25 


79, 9; 102, 28, tec I, 575, retec 
1, 388, apartec i, 580. 6. tengron, 
-o loi, 7; 118, 18, tegron 116, 33. — 
Cond, j, tengra 74, 24. 5. tengratz 
14 f 43- — Conj. Praet. i. tengues 
59, 2iy contenges i, 172. j. tengues 
4» 88; 7, 35; 24, I, retegues 105, 95. — 
Part. Per f. ten gut 33, 8; 62^, i; 
66, II, sostegut 107, 40. 
Compos, cap-, con-, descap-, man-, per-, 
re-, sostener. 
venir 55, 29; 76, 43; 82, 36. — Fut. 
I. venrai 66, 45, verrai 46, 5. j. venra 
3, 450; 13, 47; 62^ 52. j-. venretz 

3, 218. 6. venran 8, 135; 83, 22; 

114, 100, venrau 6,35. — Praes. Ind. 

I. convenc 3, 609. 2, ves 105, 130. 

J. vS 17, 5; 53, 4; 105, 104, ven 

13» 48 ; 17, 5» \ loSi 239» vent i, 637 ; 
48, 17, vien I, 14. 4. venem 9, 66. 

5. ven^tz 3, 397; 81, 3, venes 9, 55. 

6, venon, -o 3, 37; 6, 112; 32, 67, 
esdevenen 105, 235, vienent i, 427. — 
Imperf. 3. venia 7, 455 ; 32, 58, venie 
I, 640. 4. veniam 100, 33. 6. venian 
8, 79, venion 122*^, 5. — Praes, Conj. 
I. venha 62, 47, veigna 38, 2. 3. venga 

4, 109; 47, 15, vengua 5, 212; 106, 
47', 118, 78, venha 68, 23; 86, 4; 
110, 18, veinha 63, 98, aveigna 18, 32, 
reveingna 38, 4, coven' 38, 59. j'. ven- 
hatz 112, 16. 6. venguent 48, 10. — 
Imperat. pl. ven^tz 74, 32; 77, 40, 
vene-(vos) 45, 3. — Perf, i. vinc 
64, 8; loi, 17, venc 5, 40, vengui 
61, 30 ; 65, 2, venge 9, 77. 2. venguest 

5, 224, venguis 93, 6. 3, venc 51, 

43; 58» 13; 105» 41» veng 105, 40; 
116, 59, avec 5, 45, endevent 9, i. 

5. vengez i, 274. 6, vengron, -o 
8, 94; 104, 48; 118, 103, venguen 
122^, 38, 40. — Cond. 3. vengra 8, 96, 
avengra 82, 45. — Conj, Praet. i. ven- 
gues 62, 33. 3, vengues 82,34; 117, 45. 
venges i, 644. 5. venguessetz 117, 72. 

6. venguesson 122^, 42. — Part. 
Perf. vengut 4, 80; 25, 15; 86, 30. 


XXXVI 


Abrifs der Formenlehre. 


Comp, a-, CO-, de-, desso-, ende-, esde-, 
re-, sovenir. 


caler. — Praes, Ind. j. cal 20, i\ 
32i 45^ 87, 20, quäl 61, 33; 69, 51, 
cau 39, 28, caut i, 179, 534, chal 

67, I. — Praes. Conj.j. calha 5, -355, 
chalha 81, 28. 

valer 34, 44; 36, 22; 41, 28. — Fut. 
I. valrai 91, 63. j. valra 4, 2. j". val- 
dretz 7, 255. 6. valran 58, 51. — 
Imperf. Fut. j. valria 9, 141 ; 100, 62, 
valdria 7, 283. — Praes. Ind. i. valh 
18, 44; 42*, II, vail 90, 51. j. val 
16, II ; 87, 21 ; 105, 102, Vau 39, 36. 
5. val^tz 90, 52. 6. valon 3, 581 \ 
97, 2. — Imperf. j. valia 9, 72. — 
Praes. Conj. 3. valha 20, 9; 27, 4; 
66, 51, vailla 3, 214; 43, 55, valla 3, 
225. — ParU Praes. valen s. Glossar. — 
Per f. 3. valc 86, t ; 97, 53. S- val- 
guetz 7, 255. — Cond. valgra 24, 7; 
80, 10; 84, 43. — Conj. Praet. valgues 
18, 48; 82, 16^ 83, 40. — Part. 
Per f. valgut 5, 246; 86, 3; 107, 4. 

voler 17, 35 ; 33, 3; 122^ 6. — Fut 
I. volrai 3, 400 ; 34, 2 ; 35, 41. 3. volra 

68, 4; 74, 2 ; 94, 3. 6. volran 86, 7 ; 
113, 17; 123, 4. — Imperf. Fut 

I. volria 31, 29; 57, 30; 107, 115, 
vourie I, 225, 649. 3. volria 11, 17; 
105, 117. 6. volrian, -ion 108, 30; 
3, 337« — Praes. Ind. i. vuelh 

II, 2; 13, 42; 29, 5, vueill 28,17; 
87, 10, vuell 113, 14; 123, 60, vuel 
i> 1325 3» 3041 vulh 7, 188, vuolh 
15, 47; 20, 10; 67, 25, volh 6, 47; 
7» 55^ 69, 16, voilh 6, 78, voill 62*», 
34; 71, 2; 94, I, voil I, 286; 4, 64; 
47, 2. _^ vgls 3, 249 ; 2 r, 42 ; 93, 19, 
vous I, 328. 3. vgl 3, 64s; 78, i; 
105, 166, volt I, 179, voil 3, 92. 

^ volem 73, 17; 74, 35 ; 120, 23, 
volen 108, 10 1. 5. vol^tz, -ez i, 546; 
49, 14; 69, 47, voles 9, 76. &. vglon, 
-o 6, 62; 69, 34; 125, 53. — Imperf. 
r. volia 5, 171; 32, 2. 3. volia 40, 


33; 55i 2; 105, 66. 5. voliatz 118, 
29. 6. volian, -ion 118, 104; 122% 5. — 
Praes. Conj. i. vgilla 62, 14. 2. vueyllas 
8, 186, vuelas iio, 14, vulhas iio, 89. 
3. vuelha 36, 52; 124, 15, vueilla 
38, 72, vuella 123, 73, vueUe 48, 20, 
v<?illa 3, 587. 5. vulhatz 5, 337; 12, 
21", 73i 53» voillatz 92, 2, voilatz 3, 
593. — Part Praes. ben volen 92, 41. — 
Per f. I. volgui 21, 32. 2. volguist 

8, 175; loSi 87- J' v<?lc 29, 28; 

46, 19; 62, 32, volg 105, 22, 51. 
6. vglgron 9, 199; 108, 116; 121, 

47. — Cond. /. vglgra 13, 37 ; 16, 38; 
26, 22, vougre I, 569. 3. vglgra 4, 
198, vougre I, 211. — Conj. Praet. 

I. volgues 25, 42; 90, 22. 3. volgues 

9, 150; 82, 43, volges 122^, 6. — 
Part Perf volgut 8, 124; 25, 29; 

36, 48. 
doler 5, 134. — Praes. Ind. i. dueil 
38, 22, duoill 85, 49. 3. dgl 3, 
646; 24, 16. — Imperat Sgl. dgl iio, 

II. — Part. Praes. dolen, -nt 84, 28^ 

97» 39; 105» loi- — Perf. 3. dglc 
4, 221. 
tQlre 27, 29; 76, 19; 77, II, tollre 
108, 45, toldre 7, 293, torre i, 221. — 
Fut. I, toudrai i, 207, tourai i, 234. 
3. tolra 68, 20. 5. tolretz 7, 303. — 
Praes. Ind. i. tuel i, 730; 3, 302. 

3. tpl 4, 19; 24, 24; 41, 6, tolh 
14, 20; 33, 22; 57, 28. 6. t(?lon 
19, 26; 97, 54. — Imperf. 3. toUia 

4, 220. — Conj. Praes. 3. tuelha 27, 7, 
tuella 113, 69, toylle 2, 6. 4. tolham 
115, 25. 3. tolhatz 91, 68, tulhatz 
100, 127. — Perf 2, tolguist 106, 72. 
3. t(?lc 4, 222; 17, 15-, 85, 22 (tols 

122**, 18 Var.). 6. t<?lgront 90, 33. — 
Cond. 3. tplgra 4, 100. — Cor^. Praet. 
3, tolgues 122*^, 9. 6. tolguesson 
118, 99. — Part Perf. tgut 17, 13 ; 
70, 41; 84, 6, t<?lt 63, 80; 84, 22, 
tolgut 78, 18. 
Compos. destolre. 
cglre, — Praes. Ind. 3. cgi 78, 17. 


Einzelne Verba. 


XXXVII 


m^lre 121, 22. — Part Perf, mgut 

121, 22, esmolut 43, 9. 
(v9lver s, V). 


profane. — Praes. Ind, j. prof(fr 36, 
23 ; 43, 45. — Praes. Conj. 3. profgre 

I, 445- 
(suffrir s. II*). 


plazer5o, 20. — Imferf, Fut. plairia 100, 
171. — Praes, Ind. j.^\9l\,z 15, 28^27, 
48^ 56, 2,plaz 4, 63; 113, 16, plaiis, 
45; 17, 20^ 46, 14. ö. plazon44, 25. — 
Imperf. 6. plazion 122^, 15. — Praes. 
Conj. I. desplaia 94, 13. j. plassa 
13» 55; 39» 27; 65, 69. placza 108, 
147, place I, 135, 484, plaia 45, 6*, 
49» 4; 52, 4. — Part. Praes. plazen 
ZI» 16; 53, 21, plasen 3, 132, plaisen 
46, 15. — Perf, 3. plac i, 384; 
4, 171 5 36, 46. 5. plages 94, 13. — 
Cond, 3. plagra 89, 10, plazera 124, 98. 
— Conj. Praet.3. plagues 26, 22; 27, 
20; 69, 39, plages 89, 10. — Part. 
Perf. plangut 8, 14. 
Compos, desplazer. 

iazer i, 163; 34, 25, iaser 43, 39. — 
Praes. Ind. 3. iatz 7, 452 ; 62^ 28, 
iaz I, 351- 105, 158, iaist i, 70. 
6. iazon 79, 20. — Imperf. 3. iazia 
55» ^ \ 105» 96, iassia 119, 24. ö. iazian 
121, 65. — Conj. Praes. iaya 52, 9. — 
Part. Praes. (subst, gesent i, 470). — 
Perf. 3. iac i, 386, 389. 

tazer, taire. — Praes. Ind. 3. tai 62, 25. 

paisser, paiser 3, 161 ; 108, 85, paistre 
I, 231. — Praes. Ind. 3. pais 63, 
49; 105, 5; 125, 64. — Part. Praes. 
payssen 59, 19. — Perf. 3. pac 
4, 279. — Cond, I. payss^ra 77, 36. — 
Conj. Praet, 3. pagues 77, 38. — 
Part. Perf pascut 106, 6; 120,49. 


p o d e r (subst. s, Glossar). — Fut, i. poirai 
3, 194; 46, 7, poray 9, 118. 3. poira 
3, 390 i 84, 27; 94, 3. 5. poiretz 


5, 94, poretz 123, 77. 6. poiran 6, 

74 1 73. 3; ii3i »8- — Ifnperf Fut. 

1. poiria 5, IT5 ; 36, 11, porria 123, 5. 

2. poirias 114, 146. 3. poiria 11, 18; 
32, 27 ; 110, 62, poiria 9, 91. 6. poirian 
18, 11; 108, 45; 117, 86, pori' 100, 
91. — Praes. Ind. jj^ puesc 11, 4; 
16, 21; 33, 37, puecs 118, 30, pusc 
'03i 40. 46, puosc 20, 11; 29, 13: 
35, 14, P9SC 7, 53; 75, 5, posg 105, 
89, podi 9, 149. 2, p9tz 41, 16; 
110, 67. _j. p9t II, 16; 29, 2 \ 105, 
122, pod 89, 8; 116, 43,(pGh,io8, 36, 

. 82, pout i, i, 523. 4.. podem 3, 354; 

7, 219; 118, 3, poen 108, 38. j;. pod^tz, 
-ez 36, 44; 97, 20; 113, 59, podes 
4, 266; 8, 149. 6. ppdon 90, 36; 
113, 22; 117, 14, poden 105, 213. 
potden 105, 173, ^n 108, 23, 31. — 
Imperf i. podia 8, 97 ; 36, 6 \ 100, 30. 

3. podia 5, 139; 9, 52; 119, 4, poie 
ii 295. 4. podiam 118^ 8. j:. podiatz 
118, 8. 6. podian 119, 71 ; 121, 3. — 
Praes. Conj. i, puesca 38, 81^ 123, 
39, puosca 35, 20, p9sca 35, 18. 

2. puescas iio, 90. 3. puesca 11, 16; 
35, 45 ; 84, 31, puosca 35, 3, puoscha 
66, 44, posca 4, 135 ; 62, 44, poisa 
108, 67, 122, poisse 1, 5, 432. 4. pos- 
cam 35» 27; 116, 51, puscam 8, 187; 
9, 195; 88, 12. 5. puscatz 3, 327; 

117, 41. 6. poissan 108, 81. — 
Part, Praes. podent (aj.) 2, 19. — 
Ptfr/ 7. P9C3, 277. j. P9C4, 127; 
II, 9; 21, 30, p9t 2, 40-, 9, 6, 58, 
pout I, 231. 6. p9gron, -o 116, 40; 

118, 33; 121, 51. — Cond. I. p9gra 

8, 17; 40, 54; 94, II. 2. P9gras 
8, loi; 106, 24. 3. p9gra 21, 35. 

4. pogram 65, 43. 5. pogratz 3» S^' ; 
77, 39; 118, 116. — Praet. Conj, 
I. pogues 21, 9; 29, 36; 100, 24. 

3. pogues 69, 15; 74, 16; 105, 93, 
poges 89, 4, puist48, 35. S- poguessetz 
100, 167. 6. poguesso 118, 92. — 
Part, Perf pogut 119, 5. 

moveri7, i, m9ure 117,67^119, 71. — 


XXXVIII 


Abrifs der Formenlehre. 


Fut I. mourai 62, 46. 6. tnouran 

6, 40. — Praes. Ind, j, muou 
42**, 9, move 85, II, movi 42*, 5. 
j. mQU4, 15s; 18,4; 32, 39, muou 
66, 23, mueu 97, 9, mo 113, 84, 
mot 2,2. — Imperf, j, movia 119, 

27. — Praes, Conj\ j. mueva 12, 5. — 
Perf, 7. mgc 56, 22. 3. mgc 4, 128^ 
70, 53; 119, 122. 6. m9gron 109^ 

2. — Cond, /. m9gra 60, 71. — 
Pari. Per f. mogut 3, 261; 4*65; 

36, 17. 

Comfos. somover. 

plgure 111,10. — Praes. Ind,j. plgu 
4i ^5^1 43» 60. — Praes. Cohj, 

3. plueva 12, 2, — Part Per f. 
plogut 107, 12. 

cgzer 122^ 2 ; 125, 116. — Praes. Ind. 
j. cgtz 19, 4. — Per f. j. cqc 60, 
71 Var, — Part. Per f. (fem) cgita 

43» 29. 

nozer 1191 106. — Praes. Ind. 
j. ngtz 41, 28; 91, 19, noz 102, 
108. — Part. Perf. nogut 119, 109. 

conoisser ia7, 74; 123, 3, conoiser 

108, 36; 116, 40*, 123, 60, conosser 

1^3» 56« "" ^^^' ^- conoisiras 5, 439. 
j. conoissera 123, 10. 5. conoisseretz 
56, 18. — Praes, Ind. i, conosc 

28, 30; 40, 46; 64, 23, conoc 79, II, 
conosciio4, 3S,conois6, 82. j. conois 
28, 19 ; 1 11,67, coinois i, 92. 5. conois- 
s?tz 5, 334, conoisses 9, 142; 117, 
55. 6. conoisson 115, 112, conoison 
87, 20 (conogon 7, 426 oder Per/.?). — 
Imperf. i. conoissia 65 , 5 , conoisia 
5» 349- 3' conoissia 119, 8. — Canj. 
Praes. i conogua 100, 136. 5. conoscaz 
III, 62, conoguatz 100, 135. — Part. 
Praes. conoissen 32, 59; 60, 74; 
73, 9, reconoisent 108, 114. — Perf 
I. {? conosc 64, 59). 3. conoc 3, 
316; 118, 42, reconoc 6, 184; 119, 

109, conosc 7, 21, coinut i, 575. 

4. conoguem 116, 38. 6. conogro, 
-on 5, 340; 104, 26; 116, 31 (? conogon 

7, 426). — Conj, Praei. i, conogues 


42 ^ 8. 3. conogues 4, 87; 16, 39, 
coinogis i, 524, coinegis i, 700. — 
Part. Perf conogut 5, 245; 104, 
22; 107, 26, conegut 56, 9; 123, I, 
reconegut 123, 58. 
Compos. desconoisser, reconoisser. 

creisser 3, 523; 69, 29; 114, 86, 
creyssher 124, 20. — Fut. 6. creisseran 
82, 41. — Praes, Ind. 3. er eis 
8, 189; 61, 18; 95, 18. 6. creisson 
115, 250. — Praes. Conj. 3. cresca 
63» 23; 91, 12. — Perf 3. crec 
5. 387; 61, 41, creg 121, 50. — 
Part. Perf cregut 3, 540; 52, 35; 
112, 46. 

despere isser. — Imperf. 3, desper- 
eissia 119, 27. 

devei. — Fut. 2. deuras iio, 69. 
5. deuretz 7, 239. — Imperf Fut. 

3, deuria 18, 49; 21, 19; 60, 11. 

4. deuriam 72, 11. 3. deuriatz 116, 
44. 6. deurian, -ion 120, 52; 122^, 
13. — Praes. Ind. i. dey 11, 4; 
21, 22; 71, 6, deg 3, 624; 7, 165; 
120, 13, deig 87, 42. 2. deus 6, 80; 

7, 50^ 22, 49, deves 8, 121, 129. 
3. deu II, 10; 14, 41; 17, 35, doit 

1, 123, 467. 4. devem 3, 4; 6, 195; 
64, 74, deven 108, 95, 100. 3. dev^tz, 
-ez 4, 265; 62, 42; 113, 60, deves 

8, 67^ 123, 5. 6. devon, -o 31, 12; 

82, 49; 124, 58. — Conj. Praes. 

2, deias 106, 13. 3. deia 5, 81; 7, 
30; 96, 13. 6. deian 8, 224. — 
Perf 3. dec 21, 29. — Cond. i. degra 
40, 17. 3. degra 14, 22; 17, 43; 

83, 52, digre i, 154. 4. degram 18, 
47 ; 106, 17, deuram 74, 15. 5, degratz 

3, 468. 6. degran 82, 35. — Conj, 
Praet. i. degues 5, 225. 3. degues 
107» ZZ\ 122«^, 4, deges 122^ 38. — 
Part. Perf degut 33, 56. 

beure. — Imperf. 3. enbevia 119, 63. — 
Praes. Conj. 2, bevas 114, 64. — 
Part. Perf begut 53, 19; 60, 61. 

sezer 3, 515; 34, 33; 76, 47- — 
Fut. 2. seyras 114, 97 (Such.^). — 


Einzelne Verba. 


XXXIX 


Praes, Ind, i. ass^t 35, 19. J. s^u 
I, 18 (/ s^t 125, 113 Anm.). — 
Imperat pL sez^tz 104, i. — Part, 
Praes, sezen 100, 39. — Per/, (j. sis 
4, 260 nach V), vgl, assire V. 
lezer. — Praes. Ind, j. letz 7, 291. 


cazer 3, 17; 17, 3^ 125, 72. — Fut, 

2, cairas 1 10, 52. j. quaira 105, 157. — 
Praes, Ind, 2, cas iio, 52. j. chai 
13, 2; 29, 2; 62, SS, chait I, 69, 
ca HO, 78, chiet i, 476, catz 121, 6, 
cas 109®, 6. 6, cazon 7, 340. — 
Conj, Praes, caia 106, Ji, chaya S2, 
12, dechaia 96, 26. — /br/. Praes. 
cazen iii, 45, chaden 105, 147, chaent 
I, 477. — Perf, (j, caz^t m, 2; 
118, 83). 6. (caz^ro 107, 16) cazegron 
121, 29, casegron 8, 108 (? und e). — 
Part. Perf, cazut 17, 37; 107, 13, 
decasut iio, 104, chaut i, S4^t 
cazegut III, S7» cadegut los, 72, 
chaagut i, 377, 382. 

Compos, decazer, escazer. 
C9rrer 114, 87, corre 43, 34, socorre 
73, 44*, 121, S2, socore 6, 143. — 
Praes. Ind, i. cor 18, 21, corr 34, 
10, corri 42*, s- J. cor i, 191-, 

3, 2S4; 5> '06, cort 2, 74. 4. correm 
72, 24. 6. corron 3, 497; s, 29s; 
104, 17. — Imperf, 6, corrian 8, 84. — 
Praes. Canj.j. secorra 74, 42.5. acorratz 


3, 607. — Imperat. pl, secorr^z 102, 
102. — Part. Praes, corren, -nt 3, 

1S7; 59i 13; 75» 36, coren, -nt 3, 
205, 424; 118, 43. 
Compos. a-, secorre. 
parer 4» 9^^ i7i 33 1 aparer 62, 22; 
los, 242 (pareisser). — Fut. 3. parra 
8, 48; IS, is; 73* I- — Praes. Ind. 
j, par 10, 18; 12, 21; 18, I, (pareis 
HO, 86). j. par^tz 100, 93. 6. paro, 
-on 19, 14 ; 88, 8. — Imperf. 3. aparia 
124, 83. — Perf, 3. parec 63, 43, 
aparec 116, 3 (meist e, seltener ^). — 
Cond, 3. paregra 18, 40. — Conj, 
Praet, 3, pareges 89, 3. 
Compos. aparer. 


Zur VI. Kl, auch gehörig dcts Verb 
(afrz. estovoir) dem i, 165 est^t angehört. 


Defektiv ist soler: Praes. Ind, 
I. suelh 17, 27, sueil 38, 39, soli 
(= solh ?) loS, 82. 2, S9IS 105, 81. 
3, S9I s. '44; 37i 5; 62, 24. 6. s9lon 
69, 18; 71, 28^ 76, IS- — Imperf, 
I, solia 21, 8; 103, 23 ; 105, 85. J, solia 
63, 62; 116, s^i "iß I» 474« ^- solian 
121, 55, -len los, 61. — Nicht nach- 
gewiesen ist auch das Perf von braire 
(62, 23, Praes, Ind, j. brai 5, 341 ^ 62, 
26) und frire (97, 38, Praes. Ind, i. fri 

12, 30- 


Verba zu deren Flexion Formen verschiedener Stämme vereinigt werden. 


Infin. 

Futur. 



Imperf Fut, 

^sser, ^stre 

seräi 

?r 


serfa 


seräs 

^rs 


serfas 


serä 

?r 


serfa 


serem 

• 



seriäm 

- 

seretz 

• 



seriätz 


serän 




serian 

Praes, Ind. 

Imperf. 

Conj. Praes, 

Imperat. 

soi, sui, so, son 

^ra 


sfa 

sfa 

iest 

• ^ras 


sfas 

siätz 

es 

^ra 


sfa 



XL 


Abrifs der Formenlehre. 


Praes. Ind. 

Imperf. 

Conj. Praes. 

Part. Praes. 

em 

■ 

eräm 


siäm 

(esisen) 

^tz 

erätz 


siätz 


son, s6 

^ran, 

^ron, -0 

sfan, sfon 


Perfect 


Condit 

Conj. Praet. 

Part. Per/. 

fui 


fora 

fos 

estat 

fust 


foras 

fosses 


fö, fon 


fora 

fos 


fom 

• 


foräm 

fossem 

• 


fotz 


forätz 

fossetz 

• 


foron, -6, -en 


foran 

• 

fossen, -on, -o 



Andere Formen: Fut. i. sir^i 7, 380. 

3. sara 6, 133, sira 7, 162, sere 108, 
47i 75; ?rt I, 271, 335. 5. siretz 7, 
381, seres 123, 20. 6, serau 116, 46, 
seren io8, 131. — Imperf. Fui. 6. Serien 
107» 33- — Praes. Ind. 2. ^st 6, 43, 
^s 106, II. j. hes 103, 9, 's 105, 161, 
243, est I, 63; 2, 53; 48, 5. 4, esmes 
105, 6, sem 95, 23 Var, jr. ?s i, 420; 
49i 28; 50, I, est 3, 625; 113, 96, estes 

1, 511; 97, 52, essez I, 492. 6. sont 
9, 63, son mit festem n 77, 32; iii, 50, 
sun I, 331; 105, 172, sunt i, 45; 105, 
21. — Imperf j. ere i, 249, iere i, 528. 

4. eraväm 3, 359. 6. erant 123, 6. — 
Conj. Praes. j. sia 8, 27, 205, sie 2, 8; 
48, 10. 5. sias 9, 154, siatz 74, 29, 
seaz 85, 48, seiaz 1, 421. 6. sien 105, 
203. — Perf I, fo 7, 130. 2. fus i, 
321. j. fönt 9, 4, fonc 9, 113 {c folgt); 
n8, 40, fom 8, 5, 40, fu I, 15; 2, 10; 
122^ 37, fud 2, 18, 28, fun I, 33. S' fos 
3» 544; 64, 44; 82, 49, fus I, 279, 490, 
fustes I, 494. 6. furent i, 51, 382*, 

2, 19. — Condit. j. füre i, 213, 244. — 
Conj. Praet. i. fossa 8, 96. 6. fossan 8, 23. 

N. B, Bildung der zusammengesetzten 
Zeiten: a estat 3, 310; 33, 7; 40, 25; 
93, 9, es estat 115, 277; 124, 13 (es 
estat dig), es avut (agut) 8, 22; 33, 58; 
107, 46; 119, 107. 

anar 11, 4; 29, 46; 90, 24, annar i, 5; 
105, 69; 119, 131, ir 25, 42. — Fut. 
I. irai 20, 17; 62, 45, anarai 5, 142. 


2. iras 21, 43; 62, 2, anaras 20, 72; 
114, 89. 3. ira 63, 84; 78, 28, anara 
68, 21; 78, 26. 4. irem i, 301; 7, 
473- 5' iretz, -es 62^ 52; i, 187, 
anaretz 5, 172. 6. iran 63, 114; 72, 

33. — Imperf. Fut, i. iria 5, 388. — 
Praes. Ind. i. vau 13,44; i7f 55^ 
40, 13, vauc 13, 17; 15, s; 28, 10. 

2. vais I, 480. 3. vai 15, 36; 17, 4^ 
105, 104, vait I, 80, ve(*ssen) 9, 46, 
va IG, 13; 42^, 15; 78, 16. ^. anam 
60, 32 •, 72, 17, annam 105, 4. J'. anatz 
65» 51; 87» 2. 6. van IG, 29; 105, 
197, vant I, 6, 88, vont i, 465, vunt 
I, 42. — Imperf i. anava 105, 78. 

3. anava 9, 103; 118, 41. 5. anavatz 
5, 4G1. 6. anavo 116, 6, -aven 105, 
145. — Conj. Praes, /. an 5 , 178; 
28, 46, vaia 49, 40. 3, an 16, 52; 
19, 41. 4. anem 3, 391; 9, 18. 

5. anes 9, 127. 6. anon 7, 189*, 76, 
52. — Imperat. Sgl. vai 18, 57; 21, 
44. //. annaz i, 538, anna ig8, 138. — 
Perf I. anie(l) 9, 82. 2. anies 93, 

34. 3. an^t 3, 18; 6g, 55, annet 
119, 84. 4. anem 9, 108; 87, 45. 

5. an^tz loi, 24. 6, an^ro, -on 116, 
19; 121, 48, anneron 122*^, 6g. — 
Conj. Praet. i. an^s 5, 145. 3- an^s 
122^, 17, annes i, 525. 4. anessem 
9, 143. 6. anesso ig6, 34; 116,61, 
anessan 121, 48, anassen 122^, 58. — 
Part. Perf. anat 5, 294, annat 8, 
13; 119, iiG. (N. B. anat ai 19, 33.) 


,B 


Verzeichnis der einzelnen Verba. 


XLI 


Verzeichnis der einzelnen Verba. 
anar Seite xl, ardre xxx, assire xxix, 
attenher xxxni, aucire xxix, auzir xxv, 
aver xxxm, beure xxxvni, braire xxxix, 
caber xxxiv, caler xxxvi, cazer xxxix, 
-cebre xxxiv, cenher xxxii, claiire xxix, 
cubrirxxvi, cplre xxxvi, conoisser xxxvui, 
contranher xxxii, correr xxxix, cgzer 
xxxvin, creire xxvi, creisser xxxviii, cremer 
XXX, culhir xxv, dar xxiv, derzer xxxi, 
despereiser xxxvm, dever xxxvin, devire 
XXIX, dire xxxi, doler xxxvi, -duire xxxi, 
eissir xxv, empenher xxxii, encendre xxx, 
escondre xxx, escriure xxxn, esparzer xxxi, 
^sser XXXIX, estar xxiv, estenher xxxii, 
estot XXXIX, faire xxvii, fenher xxxii, fran- 
her XXXII, frire xxxix, fugir xxv, iazer 
xxxvn, ionher xxxni, iraisser xxvii, legir 
xxv, lezer xxxix, luzir xxvi, maner xxx, 


mentaver xxxiv, metre xxvin, mglre 
XXXVII, morir xxvi, mover xxxvii, naisser 
XXVII, nozer xxxvni, obrir xxvi, ofrir 
XXVI, onher xxxiii, paisser xxxvn, parcer 
xxx, pareisser parer xxxix, penher xxxiii, 
penre xxix, planher xxxii, plazer xxxvii, 
plpure XXXVIII, poder xxxvii, ponher xxxiii, 
ppnre xxxiii, profigrre xxxvii, querre xxix, 
raire xxix, respondre xxxin, rezemer xxx, 
rire xxix, rompre xxxvi, saber xxxrv, s^gre 
XXVI, sezer xxxvni, secodre xxix, sol^r 
XXXIX, splvre xxxiii, somondre xxx, sorzer 
XXXI, -strenher xxxn, -struire xxxi, sufrir 

XXVI, tanher xxxn, tazer xxxvn, teisser 

XXVII, temer xxx, tener xxxv, tenher 
xxxm, terzer xxxi, tplre xxxvi, tprzer 
xxxin , traire xxxi , valer xxxvi , venir 
xxxv, venzer xxvii, vezer xxviii, viure 
XXVII, voler xxxvi, volver xxxm. 


III 


4t* 


% 




N.B, e 


>uv^ 


1. Girart de Rossillon. 


^ 


V '^ TUtf^ 




/T/Äj. Oxford Bodl. Can, Mise. 63 ^CJ/*, Är/> Bibl. nai. fds, fr^s. 2180 /^7^, 

London Brit. Mus, HarL 4334 (L), 

O V, 6217 — 6361; P 5465 — 5600; L fehlt. 


Carles veit de Girart, ne*l pout trobar 

a plane terre en camp, si com sol far. 

Mandet totes sas genz tros qu'a la mar ; 

non remast chevalers ne nus ris bar 

5 ni borzes ne sirvenz qui pojsse aniiar. 

Tuit vanV a Rossillon per asseiar; 

fun arberges bastir e iraüs dre^ar 

e fun arbres rezir, .vinnes trencar. 

TT n V A^^.-o 

E Girarz e li seu senca armar, 

losovent Tost estormir e fors langar, 

e Folce e Gilberz de Senegar. 

E Carles s'afichet de soiornär, 

tros quen veie l'orguel creste abaissar. 

En raai i vien lo reis a soö apleu, J^'tins a mil cevalers e l'autre plus. 
15 e fu tros a la feste de SanvRomeu.^^J^ J Er auiaz del gloton.cora les adus;JuU>^ 


de lui poira la porte aver e breu, 

per que i trast son seinor e perdet deu. 

La mollers Girart ac une enviiose, 
de sa cambre s'ancele, ville diose ; a. so 
pres les claus de la porte, la cobeitose, 
e det les au porter, cui {yn esnc^e. 

Lo traichers fun ^irförs veisfes e clus ; C^*^ 
la nuiz fun brune e negre, clartaz no i lus ; 
cel issi del castel per un pertus, , -^jju. 

e ven au rei e dis: »Ne vos traus; il-*^^ 
de la tor vos aport la clau de l'us.« L^^^- 
E Carles, quant lo vit, si sen estrus;^»^'^'^''^^^ 
prest lo conte d' Angers e cel de Clus; . 

40 



Non laisse aver en France^j^fon^car'ne l^^il vunt aitan*söau cuns ren ne crustAO^ 
ni rente en sa anor, cenz ne tonleLi','\^^e paraule a son par ne''*'g!mnr'ne tus,6,-A/j^ 
tot no's face venir aiqui ''o^^seu ; ^^J^^ tros les ac en la tor el mur desus. 
e iuret nostre don' e Sant Andreu,^ \ E quan sunt en la tor, cridunt : »Iraitl« 45 
20 ne tornera d'estat ne per la njeUj^^^^ ; l'autr'ant de fuc conmes lo reimarit. 
tros Rossillons er sdfis . co que l'aigieu. I E Girarz s'esedet la u durmit, c^^-^f^^ 
Lain^ ac' un porter maleureu, \ vit la clartat del fuc e ot lo crit ; 

1 d' armes e de cheval son cors garnit ; ^ ^ 
e ne furent mais catre a escharit ; sA^*^ 5© 
es venguz al portal e at l'ubrit 
tramet al rei message^c semblant romeu, | e vit defors de lor tant elm . brunit ; 

fr" 

1. Car ö; vi P 3. t.qiien Ö, t.a /' 4. Noi P 5. que /* 9. sen uan a. P 10. E uan 
los e. P\ fors e lancar ii l>is it, fehlen P 11. Folco ö 13. obaissar 14. {fehlt 0\ venc 
P\ ^h P 15. fo i Z' 17. touneu 0, tolieu P 18. no f. P; ab s. /* 19. i. sobrels sanhs de s. 
romieu P 21. es ö; seus cui que sia grieu P 24. p. que ac en f. P 25. lan t. P 26. T. souent 
m. semblat r. 27. Del rei la porte auer paraule e b. ö; el b. /* 28. E trai s. s. P 29. enueiosa 
P 30. Anceia d. s. c. P 31. p.] chambra /* 32. p. lauols persona P 33. traiches 0\ culuertz 
ueios P-^ cIous 34. nuit 35. E 11 est 36. üenc P\ tT(aus) fehlt 38. la P 39. dan- 
gieus P 40. ac P 41. Auiatz daquel P\ de g. 0; condus P 42. £ 0; cun 0; que re i P 
43. grant 0, gras P 45. Quant foro P 46 fehlt P 47. residet P 48. Vi lo castel arder P\ 
orit 49, 50 umgestellt P 49. chavals se so g. P 50. Ab lui f. trei comte a e. /* 51. E 0; 
G. uenc a la porta si la u. /* 52, 53 umgestellt P 52. d. 1.] en lost P\ elm] el 
Appel, Prov. Chrestomathie. I 


Epik. 


St. I. 


per cdnsence Milon lo duc n'isit. 
Lainz fantrobador tragine e rap;/ii(r 
65 ne laissent c^5e d'aur ne bun henap^c^ 
^ 1./-* W***fee paile no rodat ne autre drap. 


tuit seu parent felon, dis cel qui sap. 
furent tostems tracor. li paire el pSp? 
€oE dun Mil au porter trenca lo cap. 




Li vilan vant cridant tuit »la rodorte U. 
Dun Bos les vait ferir, s'enseme entarte] 
e non quidaz d'is conte qu'el s'en resorte, »o 
entrues veit la maisnade del rei plus forte. 


.> 


Dun Mil parle au porter desoz un sapj|%v Dun Bos les vait ferir, quan les coinois; 


V 


Av-lX Cajstias vos, traicor, de si lai gJp'c^JjzJLc 

A mige nuit, aban^qu e can li cos^ cum mais no vistes fou que si angois. 


il non fert chevaler que tot ne*l frois ^ - 
lo cap e lo Calais troz qu'iiuifl tgis|V^''* 
vint n'i a morz laissaz ofe^ mo^ '^t, lois. »5 
Les maisons ei soler getunt tal crxjis^^^v^ 


:10s ^ 
fros, 


fun Roissillons trais, q'est de mur clos 

Escuder vant cercant cjotes e eres, 
65 n i remant cruiz m cnasse, g^ne ne 

ne |bons pailes rodas. dras vielz ne nos. 

Mestrunt lo fuc el bo?c^byt de rf^ 

des larders e del 'ßl^^Sn&^Sse ÄS?; 

des clochers art li fuz e chait li clo^ 
70 A son ostal se iaist li rir'cons Bos; 

fait sobre lui fermar postiz e pos; 

aiqui es s'es armaz ä cent des sos. 

Quant fual bon cheval desobrel dos, 

non sotne" ferir doHat ne gT^os. ^^^;^*f^ 
75 Mieldres vassaus ^ne fun de car ne d'os. 
Li 'fous ei venz ei criz fait tau remoute, 

qu'an non n'auit tan grant, dist qui Fescoute. 


Bos mais la estait, fera que mois;y^ 
s'espade peciade e s'ast' en trois . . '^ . 
s'en tomet, teinz de sanc e de camois. 100 
Dun Bos veit la maisnade del rei com 

entre, , 

e les seus crabentar, murir e ventre. ^ 
les terres et les murs a lor porprendre^.^ 
les maisuns as solers el bore esprendre, 
enquet lo crit des donnes a entendre, 10& 
veit la muller Girart d'uns garz des- 

, .cendre, ^^V ^^ 
s'i auvisaz la donne a eleu cotitendre !"^" 
e escridet en aut: xGirarz, cars sendre, 
ia mais ne vos verai espade a?narel« . , 
E dun Bos, quan l'auit, lo cor n'a tendreuo^ 
e vait la denan lui levar e prendre. 

Anglezeis e Breton, une genz male,^-^^ 
80 Don Bos les vait ferir en mei la route^vant robant e cridant, cornant lor gale;^ 
que's aucit e confunt, craoentfe e'oouter noi laissunt palefreit ne mul ne male^"*" 


Escuder e sirvent, gent ^^ce"e glöüte, 
ne laissent a robar autar ni «droute. 


cui esdSfisec a coup, pois ne vit goul 
Vit la maisnaöäe al rei, qui e^tre ^toute. 
La fest lo cons orguel e fSaTiSe estoute. 
8» Lo cons Girarz s'en ist per une porte ; 
peisai de sa muller car non Ten porte; 
e don Bos laisse a l'autre tante gent morte. 


Dun Bos pres la contesse a soti Teschaje, iis 
a pauc de sa maisnade s'en ädevaöi^^y^'^ 
eisen per la posterne, spz la grant sa 
e passet Seine l'aige au .*ga de Bale. 
Ouit avez co ) reis pres Rossillon 
et coi porters en fest la traicion; 



ISO 


54. Qains P 55. Nolh 1. P 56 /eA/f P 57. Duc P 58, 59. Sei paren so felon lo p. 
el p. P 60. duc P 61. E ditz c. u. daisi P 62. cols P 63. que era ab murs c. P 65, 66. 
fehlen P, 68. landers 0\ lardels e d«ls blatz s. crox e cros P 69. chochers O 71. si Z'; fermat 
O 72. sen armet ab c. dcls s, P\ de s. 73. en b. P\ desobre el O 74. Noi P\ s. cferir 
O 76. fan P\ temoute O 77. Qua 0\ auzis moior e nuiha uota P 79. Noi P 81. Auci e 
escrevanta cum fust en bota P 82. el cossec P\ pui nou g. P ^^, fehlt P 86. '1 fehlt O; 
Dol a P 87. gen« O 89. f. sencha retorta P 90. cuietz del P\ sc r. P 91. E trues 0\ Tro 
que ui P 93. totz no f. P 94. fehlt P 96. gentunt O 97. Que anc m. P; sangois O 99. Sa 
spaza es p. e sasta i crois P 100. Totz era ples de s. P loi. uit P 102. screuantar P 103. 
Los murs e los soliers als 1. P 104. a s.] entom si P; perpenre P 105. £ lo c. de las d. gran 
a e. P 106. Vit P; dun gras P 107. ab P 108. escridar P[ Girart car O no. nac P xii. 
Anet la d. sc P 112. Lhi angles e Ihi b. P 113. sobrant e robant O 115. pren 1. c. sobre la 
scala P 116. lan desauala P 118. pnssa P; au cap delbala P 120. chel O, lo P; porcers O 


St, 


I. 


Volkstümliches Heldengedicht, 


el en ac en is loc son gaardcm^ 
car en perdet lo cap au orant Milon. 
Aisi doit Ton menar encre felon ! M^Jt 
Girarz lo cons s'en vait a esperon, « ^ 

126 toz' nus pez e en langes e eens caagon 
fors son obere veslit senz aucoton, 
e no sunt mais o lui^rei conpainon. 
E com el ven eT bruel soz Mont- Argon, 
lai encontret Gilbert, lui e Folcon; 

180 e quan Girarz les vit, mout li sot bon: 
>Seinor, or esgardas confusion^ 
eu vuel tornar arere vers lost Carlon, 
car ma muller en mainent Franc o Frison I « 


E Gilbers respondet: >Donz, aigo non; 

ne place a damledeu, lo rei del tron, iss 

que ia vos en metez en tau bandon. « c*-X A*---v^ 

Aisi com il menavent iste razon, 

el gardet sobre destre, per un canbon jp^^^ 

veit venir sa muller e don Boson, 

qui la tent denant sei sobre Tarcon; v,,,i4o 

et a per mi Tescut d'aste un troncon, f ^^ 

defors pendent les lenges d'un goiTfaSbn;Av^jy> 

autre en ac per la teste del sor gascon ; 

ben semble chevaler qu'en coite ion. i^ilt^*^^^ 

»Fait m'aveis, dis Girarz, servise bon; 145 

deus me dun que'us en rende lo gaardon.c 


O 6630—6782: P 5833—5982 ; Z fehlt. 


Lai o Frances s'aiostent a Borgeinuns, 
aigo fun dous e talle e iresuns. 
Viraz tant astes fraites sobre blisuns, 

i5otant espades pechades pro des inguns, 
dun li donzel sunt mort pers aucotuns, 
qu'ant trencades les goles soz les mentons. 
Aiqui fun retengude la gameisuns 
dun digre esser garnis toz Rossillons. 

155 Carles Martels s'en fuit per uns canbons ; 
encaucerent Vau dos cent gonfanuns ; 
de cabrol vos menbres dentre bracuns; 
non deret lo ior Carles sos esporons 
por Orlins ne por Cartres ne por Seissons 

160 ne por cent mile mars de purs manguns. 
Ues li at buns chavaus e Rossilluns. 


fv<fv 


A Rossillon s'en fuit Carles lo serf*^^ que'l derunt sui conte e sui contor; V-^^^ 


e Girarz o les seus el camp iazer; 
assaz at a donar e a tener; 
165 la mais ne li estot sofraite aver, 
mas pur face iustise e die ver. 


A Rossillon s'en fuit Carles, lo res, 
e Girarz o les seus el camp manes 
e prent sos mellors omes, consel Ior ques: 
»Seinor, consselliez mei, per totas fes, ito 
vers Carlon mon seinor con le fezes, 
per quäl gise vers lui nie contenges.« 
Primers respondet Folche, qui saives es: 
»Don, prenez un message prou e cortej 
e si mandaz au rei mult granz marces; 
vos li rendrez lo sun, cant n'avem pres ; ^ 
pois li derem del nostre tot lo gences, Xr^^ 
per que l'ire e la gerre remases; 
e s'el faire ne'l volt, nen t'en caut ges,WÄ*^ 
car ia no te fauderai, per totes fes. leo 

Girarz creit le consel qu'il ot meillor 



^ 


n'i osa trametre ome de grant valor, 
que trop sat grant la guerre e la iror; 
mais tramet au monster Saint Sauvador i83 
e fest venir des monges lo prior: 


121. En eis 1. nac lo merit el g. P 122. C. lo c. en p. P\ brat 0, bram P 123. d. om 
m. culuert f. P 125. causos P 126. Un ausberc ac v. P 127. E son essems ab 1. P 128. E 
quant foro P 129. encontren g. e don f. P 130. fehlt O 133. tn fehlt O 134. doz O 135. 
Nel 0\ d. ihesu d. t. P 136. ^Xi fehlt 0; metatz P 138. Esgardct sus el d. en P 139. Vi P 
140. Que la tenc P 141. ac P 142. gofanon O 143. I autre p. P 144. £ no sac de sa espaza 
m9% quant lo pom P 146. que uos reda P 147. ab P 148. dans P\ ire esuns 149. tanta 
asta fracha P 150. espade 0\ plegadas P\ proc Oy prop P\ arsos P 151. per los cotos P 
152. mctons O 156. Enchausen lo al P\ gonfnino P 157. chabrels P\ menbrez 0\ membrera 
cntrc P 158. son P 159. Orlhes P\ Chastres P\ Samsos P 160. fehlt P 161. ac /* 162. 
Vas P 163. ol c. O 164. ac /'; doner 165. coue P 166. p.] ben P 168. remeis P 169. El /*; o. 
que el agueis P 170. Seiner O 171. le] o -P 173. folco 0\ que P 175. moltas m. P 176. 
Tot Ihi redrem lo seu quanquc auem P 178. g. si r. P 179* si f. no v. P 181. que ac P 
182. dirunt 0\ siei P\ siei P 183. Noi uolc P 185. trames P 186. m. tost 1. p. ^ 


Epik. 


St. I 



»Monges, vos m'en ires a mon seinor, 
. al rei Carlon Martel, Vemperador, 
e diiaz li^ aigo per grant dolgor : 
i9oque*ns torf*en sa fiance e en s'amor.« 
E'l moinges, quant Tauit, de sitöz lai cor, 
mais non ac anc avut tan grant povor. 
A Rossillon est Carles, desos un dnl) 
viraz l'estar irat e trist e morn; ^ 
J96 veiz li denant le moinge e*l farnulofnj 
dist benedicite e fait son torn. lr*"w 

Mais lo reis non a soin que mot li sGn 
fors que tant li demande: »com aves 

nun?« 
»Don, certes, crede michi, fraire Bormun, 
200 si me trames a tei Girarz tes om.« — 
»Com i osas venir ne si ne con?c — 
»Don, a vos me trames Girarz de loin, 
Ji;]JLJU-. qu'el te venra drgit fare grant e pre^m, 
l9^ (tajj com dirant tui ome ne tui baroin) 

<5^ 205 mais que iuiar li fai « — 

»De son dreit, 90 dis Carles, non ai 

eu soin, 
anz li toudrai Valeme e Mont Semproin ; 
\rh>^^^^^ no*l laiserai d'onor un sol piain poin; 
e vos qu'aveiz furmit aiquest besoin, 
sioconsiraz sui el cor con vos vergoin.« 
E"l monges, quant l'oit, vougre esser loin. 
»Girarz non venquet inige per son 

esforz, ^ •** 
car se eu lo sobes, pres füre e morz; 
no'l garire repaires qui tant fust forz, w 
215 borz ne eis ne castels mais cal uns ofz. 
rt^^ Sobre vos cuit, dun monges, quen tort 

li sorz ; 


'^. 


en talent m'es vengut que's coilz non porz. « 
Li monges, quant l'oit, vougre estre estorz. 

Li monges ot Carlon qui o lui tence, 
e entent la razon^ con la comence, 220 

c tem noil face torre la genitence ; 
no li cal qu'en fust fait la penitence; 
parlet com saives om de grant creence : 
don li cQQiat de deu e la lecenze, ^^^. t^ 
»tornaz m'en vourie estre a l'obience ^€225 
el reis, se l'i afol^no li congence.ö^«»^ 
»Moinges, di a Girart, — gar, no li 

mence, — 
no fera fin^amei ne covin^nce <^>*»"*'^ 
trus que l'afol de gerre etot Ten vence. 
Mos paires le noirit pay^: des naisence, 230 
tros pout mil omes paistre de sa garwice. 
Cuidai se fest a mei la remangncej^j^^^ 
el me coinenga gerre e malvolence. 
Eu Ten tourai la terre trosqu'en Ardence ; 
d'iste part Rossillon, d'outre Provence aas 
non fera mais Girarz la remanence.« 

»D'una ren te iur, monges, Jhesu del xxwrfy^ 
s'eu tenie Girart ne don Boson, 
eu les ferie pendre come lairon / 

as sordeiors gar^ons de ma maison.<^240 
E'l monges, quant l'auit, ne dis que non, 
mais loinaz se vougre estre denant Carlon. 

»Monges, consi oses a mei venir? 
Melz vos füre el moster la messe dir 
e dedinz vostre clostre libre lezir 245 

e omes mors mantaire e sofugir)**^ 
e vostres saumes dire e deu servir , 
que'l message Girart a mei furn^irJ'^'^ 
Se ne m'ere per deu e per perir, 


190. Quen 0\ Tom nos P 191. s.] ioi P\ lau O 192. avut fehlt O; Quar n. auia 
enquers agut p. P 194. lirat estar P 195. Vec P\ demant 106. pres son dorn P 197. s.] 
cor P 198. F. aitan quelh d. P 199. cree 0\ faire 0\ certas ieu ai nom f. borbon P 200. 
ma t. a tu P 201. auzes P 202. ma P 203. uos u. far dreh P 204. fehlt O 205. M. i. lo 
fassatz a venal donh P\ a uena doin 207. ualensa e molt sompronh P 208. Non 0\ de 
terra sol un plen p. P 209. uo O 210. el c] des coiz 212. no me u. p. /* 213. o i*; 
sobez 0; o P 215. Ni chastels ni ciptatz mas qualsque o. P 216. m. chaira lo sort P 217. 
fehlt P\ poiz 218. E P\ mortz P 219. ot de C. OP 221. Tem que Ihi f. P 222. Cal 
ore q. 0\ q. fezes 1. p. P 223. Parlet P 224. lo c. P 225. uolgra e. en obediensa P 226. 
si Iho a. no Iho agensa P 227. digatz G. P 229. lo u. P 230, Pero sil noiri ieu p. de n. P 
2.yi, Quan cugei fos am mi P 233. comenset P 234. Ihi t. P\ troen P 235. Non cuh en r. 
ni en p. P 236. Que fassa P 238. Se t. P\ g. de rossillun O 239. lo ö; com un 1. O 24a 
A ö; AI sordeior garso P 241. quat 242. se fehlt P 243. cum i P 244. el m.] fossetz 
P 245. O P\ libres P 246, 247. fehlt P 246. ome O 


St. I. 


Volkstümliches Heldengedicht. 


asotalent ai de ga coille con la vos tir.« 
£'l monges, quant Tauit, ne sout que dir, 
mais prest per poin son faÄKS^^ca'n eissir. 



poiget al peiron; non cuit pois vijjji^'vos li fus de mal faire primers garniz. 


Ere s'en ist lo moinges de Saint Judas, 
255devalet per l'eschale plus que lo gas 
e poiet al peirun o cheval gras, ä/^^^ 
acuitet la rivere aval ben bas. 
Li famulors lo sec a_Jon detras; ji^/^ 
an no dist una vez, or va si tras; 
26otros que fun a Girart, no se remas.vt*V 
£ li cons li demande: tque la faitas?« 
S'No i coitar, dis li monges, car toz sui las , 
interrai el moster sonar mon das; 
dixai deum laudamus e Saint Thomas 


pois adobet vos el, quant a far fiz. 
Quant vostre cors fu toz envaladiz /*' ^ ' Q 
e el cuidet aver vostre serviz, 


880 


Non fera fin a vos per ren, go diz, 
tros confundut vos aie tot per raiz, 
si que d'outre la- mar n'irez faidiz. « e^-J^*-^ 

»Seinor, go dist Girarz, molt estait laich üu^jt«-»*«-^ 
que eu ma onor perde si entres^ich. ^^^jlCXJL 
Ja non dira lo reis qu'eu Taia traich,^AJLig£^ 

e eu li voil gaiar tot le forfaich,J5i-J8^A^r* •^caa« 

depois fui chavaler, quan li ai faich. 

Mais lo blat que el seme en sun garaich, X«*«-^ 

aura lo en abances coillit e traich, ^ 

je pois verez passar abril e maich, 290 


2«5d5*Carlon rei Martel que gari m'asjjf'*^*' qu'eu aie mais o lui trege ne plaich..c 


de nostres genitaires per pau no'm ras. 
Tu querras envers lui con lo feras, 
quar ia mais per message nom trametras.« 
>Anz me direz, dans monges, com en 

870 >A Rossillon fui, seiner, mult escamiz. ^ 
Eu dis que ses avers eit toz quesiz,s«J^ 
que tu li trametries per tes nuiriz; 
el me fu de felnie toz amanvitz ; J^^^**^ 
dist mei que a son paire vengez petiz; 

STsan no fu om per autre tan gen nuiriz; 


»Moinges , saz autres noves del rei 

Carlon?« 
»Eu non, go dist li moinges^ se males non. 
^o l'oi deu iurar, le rei del tron, 
se prendre vos poie ne don Boson, 295 

que pendre vos ferie comme lairon 
al sordeior gargon de sa maison.« ,. q 

E Qirarz s'en sosrit soz sen grejjpn : a*-»v-*^^^^ 
»(^JerlalSren raSenfTait qui noi sa bon, 
les chevaus e Taver unt mi baron, soo 

a tot nos en irem tros a Diion.« 


/, z/. 2297—2654; O 7571—7999; /* 6639— 7051. 


Ere s'en vait Girarz egal solel, 
per un estreit sender, laz un caumel, 
e trobet une fönt desoz un tel, 
»ose cocha's en l'unbrer per lo solel, 
e vol sei condurmir, qu'il a sumel. 


Mais non cuidaz del conte gaire i durmel, 

abanz plore des uelz, tire'l cabel, 

dist, melz vougre estre morz en plan 

campel, 
que'l reis l'oges ocis e si fiel. gio 


250. Cor ai de vostra c. faire tolir P 251. E ö; sap P 252. perel p. s. famul enquas 
nissir P 253. p. trop cuh tarzir P 256. ol c. P 257. Acuit O, E uai sen P\ bon pas P 258. 
Lo famnlor P 259. va se iras P 260. r.] mas P 261. El c. Ihi demandet P 262. No c. P\ 
qae trop P 264. E dirai mon te deum z. s, X. P 265. Que de k. m. guerit sa mas P\ qui O 
266. nostrc 0\ nostra genitaria P 267. ques evers vas 1. c. o f. /* 268. Que P 269. Er me 
digatz don morgue P 271. Dis que lo seus a. P 272. lolh P 274. uenguitz P 275. Anz ; 
hom no fo P 276. E p. 0; t\ fehlt O; quera sos fisz P 277. enualantisz P 279. pres e g. 
P 281. toz par toiz O 282. d* fehlt P 284. si] tot P 285. lo r. fehlt P; que ieu P\ lai 0\ 
irah P 286. Quar P 287. que P 288. quom O ; el fehlt P; seine ö, semena P 289. Ion 
abanceis 290. ueirem P\ aril O 291. Que a. P\ paich O 292. utres O, ueras P\ de don 
K. P 294. Jeu Ihi auzi j. ihesu del t. P 297. fehlt O 298. se s. /» 299. fehlt P; 
303. esteit 0\ rameil L 304. troue Z, trober 0\ fontaine L ^0$, fehlt L; colget si a lumbra 
P 306. uolc P\ endormir L ; que ac P 307. cugetz P\ gair^s d. Z ; i fehlt P 308. tire c. L 
309. D. que m. P\ uougrci O; p.] un /* 310. 7 Icust le rei mort L 


Epik. 


St. T. 


E sa mullers li dis: »Non far, donzel, 
mais pregen damlideu qu'il nos consel.« 

E d'aiqui erberiet a un repaire 
dun sunt mort de sa gerre li fil ei paire, 

815 6 aui sei maudire e iille e maire. 
Entre lo dol e l'ire e lo niautraire, 
si non fus sa mullers, non visquest gaire, 
El' est savie e cortoise e de bone aire 
e ne paraule melz nus predicaire; 

820 »Seiner, laise lo dol, si t'en esclaire ; 
toz tens fus orgueillous e gerreaire, 
bataillers e engres de ton afaire, 
e as plus omes morz, non saz retraire, 
e lor ers paubresiz e tot lor aire. 

825 Er en prent deus iustise, lo dreiz iuiaire. 
Menbre tei del saint ome del bois de caire, 
qui te det penitence de mal retraire. 
Enquore auras t'onor, si la vous faire.« 
E d'aiqui erberiet as Porz Cairaz, 

830 on passent li chemin de set contaz. 
Aiqui aprent taus noves qui sun vertaz: 
par aiqui est messaies tres er passaz, 
Carles n'a cent trames envers toz laz: 
Qui trobera Girart, si Test menaz, 

385d'aur e d'argent li ert set vez pesaz. 
> Seiner, dis la contesse, quer me creaz, 
eschiven les castels e les citaz 
e toz les chevalers eis poestaz, 


que la felnie es granz ei cobeitaz. 

Cars seiner, vostre non car lo caniazl« 340 

E el li respondet: >si com vos plaz.« 

Aiqui es s'apelet Jocel Maunatz. 

A un lucrer felun es erberiaz ; 

felonesse muller a cel mauvaz; 

lai li prent malevez e maus assaz, 345 

que de carante iorz ne fun levaz, 

tros la nuit de nodal, que deus fu naz. 

II lo fest devalar de son palaz 

en Tarvol d'un celer desoz uns graz. 

Aiqui a la contesse dolent solaz. s5o 

Girarz iaz en l'arvol, n'i a servent 
fors sa muller quii sert molt bonement. 
A tant es un gahel qui a le vent, 
que deus li a trames tot veirement, 
e li aporte un drap, denant l'estent: 865 
»Donne, per amor deu omnipotent, 
qui nasquet per tau nuit en Belleent, 
me tail' e cos, diss el, is vestement.« 
Ele dis »volunters«, sempres lo prent, 
e taillet e coset de maintenent. 860 

A Toste o conterent eil suen sirvent: 
»La pautonere cost molt covinent«. 
El li tramest vestir d'un suen parent, 
mandet li que 1 cosest tost e non lent. 
Ele dis al message molt umilment: 8«5 

»Amis, eu en cos un a plus manent. 


312. preicz Z; preia P\ que n. P\ uos L 313. Daqui sen son anat P\ di qi Z, de qui O 
314. sa] la P; g. 7 f. 7 p. Z 315. oisseiz m. Z 31S) 316. Lai auzissatz maldire lo filh la maire 
E maudire .g, cum se fos laire P 318. ben Z 319, Que 0; si p. m. cun p. Z 322. t.] jnal 
P 324. lo ris O, los as P\ apouriz Z; tout O 325. dreit Z 326. d. prodome P\ b. d. c] 
sarmonaire Z; chaire P 327. Que ^; Com il te conseilla del m. r. Z 328. t' fehlt L 329. 
Daqui son albergat P\ di qui h'bcria Z; a 0\ porz miratz Z, poiz c. ö, ortz dauratz P 330. 
E L0\ passe Z, parto P\ le Z; daquels c. P 331. Lai aprendo P\ q.] don P\ fun OP 332. 
Aqui es us m. P 333. Que K. a mesages tr. t. 1. Z; nac P\ davas P 334. 1' fehlt O; seit li 
Z, si la P 33$. un Z, cent 0\ comblaz Z 337. Eschivon Z 338. les p. Z, e les p. O 339. 
fehlt L; la fehlt P; i fehlt P 340. Car 0P\ Biau sire L; s\ P\ \o] o O 341. responcit Z 
342. es] mezeis /*; lapcleit Z, sapelet P, sapele ö; Jolcnn P\ maniaz Z, mauiaz O 343. Chies 
Z, Ab P\ licrer 0\ sest Z 344. felonesse ferne a Z, Ca feliresse m. 0\ cel] e il Z, e el O; 
Fels es ma sa molhers es plus assatz P 345. enferte 7 mal a. Z, maludia don fon greiatz P 
346. LXXX dias P\ ior 348. Losdes lo fetz gitar P 349. soz uns degraz Z; garz O 350. 
ac P 351. iut Z, iac P\ ac P 352. Mas P-^ quel sierve m. dossamen P; bcnement Z 353. c«;] 
ueus P\ migael Z , un digiet P\ que P\ lui LP 354. Dieus lo Ihi P 355. Cel li portet P\ 
d. lolh ten P 356. de Z 357, Que P; p.] a Z 358. tailliez 7 coseiz is u. Z, talhasetz dest 
drap un u. P 359. uoluntiera P 360. Talhet lo el c. P\ tailla i, tailler 0\ molt uisteroent Z 
361. laste O; contrerent 0\ lont conte de maintenent Z 362. isniaument Z, vistamen P 363. 
E O; tramet Z; sen O; siruen P 364. \\ fehlt P; Mande li quel le cose Z; n. jes 1. P 365. 
m. u.] umiliment O 366. men c. O; a un p. i* 


St. I. 


Volkstümliches Heldengedicht. 


e pois prendrai lo son, si tant m'atent.« 

E eil li recontet tot ensement. 

II s'en ven per degraz aval corent, 
370 a lei de Satanas iradement, 

e gitet los de tot son bastiment. 
Aitant male muller non vistes anc 

con les a fait getar fores el fanc. 

Lo cons non a vertut ni car ni sanc; 
875 la contesse lo pres per me lo flanc; 

ile fun feiule cause, de car estanc; 

andui son chaagut dedins lo fanc. 

Uns prosdom Tesgardet, qu'a lo cor franc ; 

fait deioste son fouc ostar un banc 
880 e fai li faire let molet e blanc; 

pois li det veneisun e peis d'estanc. 
Quant furent chaagut andui el brac, 

aiqui pasmet la donne de dol que ac. 

Lo prosdom l'esgardet, si com deu plac, 
385 e fait Ten aportar tot freit e flac. 

Lor li fes laz son foc un let o iac; 

pois li det car de bos e peis de Iac, 

e retec Tab si tant que gari Iac. 
Girarz se regardet, e iac envers, 
890 e non ac mais les os, lo cuir e'us ners. 
£ deus, dis el, tant es vers mi teners! 

les obres que ai faites, molt lai me mers. 

Folche e Landris m'ou dist, eil de Nivers, 

Bemartz, Folchers, Segins, Bos e Gilbers ; 
895 pos vesquei apres vos, molt fui cuvers. « 

E sa bone mullers lo cap li ders: 


»Cars seiner, laisse estar l'onor que pers, 
car sil mal cuelz en grat , mellor 

conquers. c 
Pois li despont des saumes David tres vers 
e contet li de Jop, qui fun deu sers ; 40o 
e son sermon o dist Sainz Rigobers 
que ^o fun uns miracles granz e apers 
que deus fist per is conte, qui tant fu fers, 
car s'el ne fust faidis e tant desers, 
ia ne partist de mal ne fust con vers. 405 

Qui vos aconterie tanz enconbrers 
e les fans e les ses eis destorbers, 
eisi con dist l'escris qu'es es mosters, 
vint e dous ans fu si li fors gerrers 
que non ac de sa terre catre deners, 4io 
anz est en Alemaigne, don fu Lohers. 
Un ior intre en uns gauz grans e pleners 
e auit une noise de carpenters, 
e seget tant la voiz per les ramers 
que trobet a un foc dous charboners. 4i5 
Li uns fu grans e laiz e tens e ners 
e ac nom Garins Brus, Tautre Reiners; 
eil fun uns petitez, uns ranponers, 
e apelet Girart e dist primers : 
»Amis, diiaz, don es? es penaders? 420 

car portas is carbon, seiaz colers, 
e seiaz del gain dres pargoners.« 
E Girarz respondet: »Don, volentiers.« 

A Girart sunt li dui trei conpainnon; 
cascuns a pres son fais, ei cons lo son, 425 


368. li] o P\ reconteirent L 369. II en u. Z, IIa u. 0\ uenc peis P\ degrat L\ uiassainen 
P 371. li del Z ; tot de 0\ casamen P 372. Aita mal crestia P 373. Quar g. los a f. P\ cle 
a f. G. foler Z Vor 374 eingeschoben in P: La comtessa non ac ni carn ni sanc 374. ac P 
375. prent per mie Z 376. fehlt Z; sun 0\ fehle e cassa P\ e chaunc anc O 377. /<?^// L0\ 
Ambedni son coheh P 378. Un prodome lesgarde Z ; los gardet que ac P 379. Fetz de costa 
P\ son b. Z 380. fetz P\ un lit Z 381. Done li u. peison Z 382. Q. il f. caeit Z, E q. f. 
cach P 383. Si se pasme Z, Lai esblesmet /*; ql Z 384, Un prodome Z 385. fetz P\ freis 
Z, frch P 386. Lo o O; Fetz far de 1. /*; fait Z; un] e O 387. Done li ueneison peison Z 
2^%, fehlt Z ; retet lo t. 0\ tenc lo t. ab si tro g. P 390. a 0\ m.] sor Z; fors c. Z, el c. /*; 
T n. L 391. fehlt L; iest /*; moi ö; enuers P 392. Las qls oures ai f. tant 1. Z 393. folsqs 
1. tiebert c. de n. Z 394. Bemart 0P\ folcher segin LOP 395. sui O 396. E la soa b. 
dompna P\ bcne Z 397. Car LOP 398. se tu q. Z, si mal c. ö; c] desers P 399. E p. d. 
del salme P 400. cum f. desers P 401 bis 405 fehlen P 401. saint LO 402. un miracle Z 
403. por ccst c. Z 405. del Z 406. Sieu uos comtaua toz los e. P\ acontereit les e. Z 407. 
la f. 0\ les d. Z, e d. 0, totz per entiers P 408. dit lescrit Z ; as m. Z 409. dels a. fu pois 
I. Z 410. Quil n. a Z ^11. fehlt P\ done Z 412. un gaut Z; gas P 414. soit Z; via P 
415. Quil Z; dels c. Z 416. Cil O 417. a OZ; garin Z; bru P 418. fehlt P\ ranproners O 
\\f^, fehlt Z ; El /* 420. dom 0\ es p.] penedensiers P 421. portes 422. dreit Z ; parceriers 
P 423. giras 0\ respondit Z 425. Chascun Z; sac li c. Z ; con O 


8 


Epik. 


St. I. 


e sunt eisi del bos per plan cambon. 
Vienent a Aurilac, soz Troilon; 
chasciins settan dener vent son carbon. 
Girarz veit lo gaain e sat li bon \ 

430 eil n'en unt plus de lui mige un billon. 
Or li doinst deus ostal e tal maison 
per quei poisse venir a garison ! 

Es rues d'Aurilac en la sobrere, 
en une maison pauce estremere, 

435 es erbergies Girarz chies la saunere ; 
c'est une veve fenne, bona aumonere; 
de li ferunt sirvent e chamberere. 
Girarz sa ben d'Ardene la grant charere \ 
il a bone vertut fort' e plenere, 

44 ü e porte maior fais d'une saumere, 
e vait sovent la rue de l'obergere. 
Es loc fu la contesse taillendere, 
c'on no vistes de mans tal fazendere; 
n'i a donne tan riebe, no la requere, 

445 de ses obres a faire ne li profere. 
E diunt eil donzel e gent legere, 
parlunt tot son oient e en derrere: 
»Esgardaz la beitat ga carbonere! 
s'es vilans del carbon no la fes nere, 

46on'ogist tan gente donne tro a Baivere. 
Di, donne proz e gente e bone obrere, 
por qu'as pres a marit earbon-fadere?« 
Ile respont, qui fun saive pariere 
e qui ben lor sat estre mensongere: 


»Seiner, mercet por deu e por Saint Pere ; 4R5 
trobet mei orfenine, pauehe bergere, 
e me prest a muller; deus lo li mere! 
e pois me fes aprendre a eosturere. 
Non sai plus gentil ome de lui o quere, 
qu'el non est de 9a mar, d'iste ribere.« 460 
N'i a un tan felun, de male tere, 
a ssa duee razon tot no'l conquere. 

Li gaainz del earbon ven per talent; 
eil le funt, il le porte e si lo vent. 
Vin e dous anz s'en vont eisi vivent, 465 
entrosc'a une feste earen-pernent. 
Vassaus qui doit quintane, lo ior la rent. 
Fait la lo eons Goutelmes el dus d'Aiglent. 
Girarz la vait veeir o l'autre gent, 
e fu loinet des autres, en son gesent, 470 
entres braz sa muller, qui char lo tent. 
La donne les vassaus vit burdissent, 
e menbret li de loin del nuriment 
de Girart, qui solie faire ensement, 
e ac tal dol el cor, par poi ne fent; 475 
l'aige li chiet des uelz e Ten descent, 
sor la barbe Girart li vait chaent; 
e li eons se drecet, dis son talent: 

» 

i »Donne, or sai ke tes cor vers mei repent ; 

i care, fen vais en France senz maintenent, 48o 
e eu te iurerai sor sains, vertent 
ia mais ne me veiras ne tei parent.^ 
»Or oi, 90 dist la donne, senz de iovent. 


426. p. un c. P 427. 9. fehlt 0, en Z; orliac P\ to/ilon 428. Chascnn L\ sisain /., 
seten P 429, 430. umgestellt P 429. Gerart 0\ uit P\ gaaig semblat L\ saub P 4;jo. boton 
L 431. doinz O 432. poissent O 433. E las r. dorliac P 434. Aueit u. Z ; p. e e. /* 435. 
La h'berge Z; albergatz g. latz 1. P 436. Las una bona f. dieu a. P 437. Ihies /*; siruenta P 
438. saub P\ grant fehlt O 439. ac P; forte LO ^o. fehlt L0\ portct P 441. de 1' fehlt 0; 
ou herbergicre Z, de la ostaliera P 442. Iluec Z, Aqui P; t.] pui corduriera P 443. Quonques 
Z, Que anc P] n. fu Z; tu P 444. t. r. d. P\ quere 445. a fehlt O,' la Z 446. Don d. 
Ihi P', lichiera P 447. Parlen P; Parolent s. Z 448. quäl b. de c. P 449. Sil P; de carbons 
ne la faus n. Z 450. ta P; bele d. dedinz Z; d. dinz bouere 451. Vi 6>, E /*; Corteiz« e 
p. Z; g.] sauia P 452. que p. P\ faisniere Z, faziera\P 453. que P; f. ferne p. Z 454. 
fehlt /*; le sot e. 7 m. Z 455. per sa miera P 456, 457. Trobet mi a mölher dieus Iho desierva 
P 456. poure b. Z 457. prist mei X 458. corduriera F 459. geniils hö i*, o q.] enquera 
F 460. nest pas i; m. gcs en sa tera F 461. Non i a ta f . ni de mal eira P; teixe 463. 
gaaig i; uenc F 464, 11h P; eil P; si fehlt 465. dels a. se tint e. uilmement i; s'en fehlt 
O 466. Desi qa i; Entro a u. f. karesme intran P 467. Vasal i; quitane 0\ Que om basti 
q. gran esforsan F 468. Vait X, Eait 0; li dux iociaumes li d. X; goltelmes P; dagent 
469. Girar 6>; o] 7 X, ab P 470. loinef 471. Entros O; molhers que P 472. ueit O 473. 
loig X; del fehlt 474 öh 534 fehlen X 475. Tal d. na a son c. P 476. Ihi d. P 477. 
Sus P 478. c. lan d. P 479. s. de ton cor que si r. P 480. Quar t. uai dompna en f. e m. 
P; raaitcnent O 481. E fehlt 0] sulhs P; uercent 0, uertans P 483. sen P 


St. I. 


Volksfümliches Heldengedicht. 


Ja damlideu no place, omnipotent! 

485 Seiner, per quei parlaz tan malement 
que eu ia vos gerpis' a mon vivent? 
ne mais can me saiidrie en focardent.« — 
E lo cons la baisat senz nieintenent. 
»Seiner, se mes conselz en fus auiz, 

490 nos tomesem en France, o fus nuiriz. 
Or a vint e dous ans que n'es eisiz, 
et essez de mau traire roz e fraitiz; 
e si podez trobar Tenpereriz, 
a cui vos fustes ia amius pleviz, 

49sia non ert tan fei Carles sos niariz, 
ne vos i quere plai, dunt ers gariz.« 
E Girarz respondet: »Bens es que diz, 
e eu lai m'en irai; toz sui garniz.« 
Lo cons Girarz en prent son consel 

breu: 

«00 »Non laiserai per ren, per man no*n leu.c 
e a la messe auie a Saint Andreu, 
e a preiat lo saint e damlideu: 
»Reis del cel, met en cor au seinor meu 
que me pardunt sa ire, el e li seu, 

<oftper que*n rende mas terres e mon feu.« 
Pois se mes au chemin ; molt o fai greu ; 
au digos de la cene, semblant romeu, 
erberiat a Orlins chies Toste Erveu. 
Erveus li ostelers fu ben antis; 

5i6el apelet Girart; molt genz li dis: 
»Dum estes vos, amius, de cau pais? 
Quer annaz a ga cort, si es esmis, 
e preiaz la reine ke vos vestis.« 
?Per deu, go dis Girarz, non sui apris.« 

«6 »Seiner, dis la contesse, seiaz pervis 


e ne vos esmaiaz, dous cars amisl 

parlaz o la reine per cau ke gis.« 

La nn'es annaz lo cons molt a envis; 

entres autres romeus Girarz s'aisis; 

a tant es Aimar, clerc de Paris, 520 

e quant il veit Girart, fail un fein ris: 

»Veez vos ceu truant, a ceu cap gris! 

enquer pout gaainar de quel garis.« 

Donc a poor Girarz que'u coinogis, 

e ne fu gins segurs que'n annes vis; 595 

e eil se trait vers lui; per poin le pris: 

»Dun vilan patuner, ke ga quesis? 

si nen iere por deu, eu vos feris.« 

E levet lo del renc e le*n partis. 

Gran ioi en a Girarz, can le gerpis, sao 

e ven a la contesse e si li dis: 

»Pechaz nos a menaz en is pais.« 

»Seiner, dis la contesse, sabs ke dirai? 
per deu, ne te caut metre en tel esmai, 
car eu ai bon consel que te dirai: 595 

deman sera devenrens c*om per deu fai ; 
enquenuit la reine en cerche vai; 
quan sera au moster, annaz en lai; 
baille li ist anel qu'eu te dorrai; 
ele le vos donet de cor verai 540 

a tot sa druerie, veient Gervai 
el gonfanon de Erance e Bertelai. 
Seiner, tu me bailas, eu le gardai; 
per nul besoin c'anges, an ne'l laisai.<i 
E Girarz respondet: »car ben lo sai. 545 
Pos que vos lo volez, lai me*n irai.c 

Can le iors es passag e'l sers venguz, 
que la nuiz fu meiade, Torlois chauz, 


485. erst nach 487 P; ta P 486. eu fehlt P; degurpisqua a P 487. Certas abans s. P 
488. baizet de m, P 491. Jer ac P; quen fos P 492. es toz de P; fruDsitz P 495. ta fels k. 
lo seus m. P 496. en q. P; er P 497. ben auetz dilz P 498. ^ fehlt 0\ tot O s^^. fehlt 
P 501. El ac P 502. p. sancta maria e dieu P 504. Quem perdone P 505. monor e tot m. 
f. P 506. met el P 507. de] a P 508. Albeget a orlhes a lost aruteu P 509. Aruius P; 
autis O 510. E O; e si Ihi d. P 511. es Ö; amic P 512. la c. P; si serez mis O 516. 
esmaguetz c. d. a. P; du O 517. Paraulaz o lei 520. es] uec uos P; clers O 521. ui g. 
fet un ftn r. P 522. Vezetz aicel t. ab P 523. Enquel 0\ Ben pogra gazanhar don el visques 
P 524. ac P 526. Lo clers si trais P; pel P 527. patuners 0\ sai que q. P 528. nom P 
529. lo p. P 530 ac P 531. El uenc P 532. Pechat P; menat 0\ cest P 533. sabas 535. 
Trobe ai ben L 536. d. per deu lo sai L 538. E cum er 0; annez ren 539. Bailatz P; 
cest X; que ieus pessa ai P; q t. Z; dirai O 540. Quele u. d. LO \ Ela lo u. d. uezen geruai 
P 541. de cor uerai P 542. fehlt P 543. S. bailes lo mi P; bailaz 0\ t. el m. b. gel te g. 
L\ \z O 544. P. b. qusson i; a. n.] no lo P; non 1. 545. r. merauilh nai P 546. E despos 
0\ Quan uos lanel auetz P 547. Car O, fehlt P; Icel ior X; ior 0\ es espasatz P; e s. X 
548. Quan P; uenguda P; lorloi X, lorler ö, lescurs P 


lO 


Epik, 


St. 1. 


aiduns fu granz la noise e le tanbuz 

550 de moinges » de chanoines , de clers 

menuz. 
La reine au moster en vait pez nuz. 
e Girarz se levet, la n'es venguz, 
a un autar desoz uns ars voluz; 
la la trobet orent a pau de luz. 

555 Ben pro de li se trais ; non s'i fis muz : 
»Donne, por amor deu, qui fait vertuz, 
e per amor des sains, qu'avez quesuz, 
e per amor Girart, qui fun tes druz, 
donne, te quer marcet, que tu m'aiuz.« 

560 La reine li dis: »Bons om barbuz, 
que sabez de Girart ques devenguz?« 
»Donne, per toz les sainz, ke vos 

preiaz, 
e per l'amor de deu, ke aoraz, 
e per aiquele virgre dum el fu naz, 

565 si vos Girart lo conte ci veiaz, 
car me diiaz, reine, que'n feriazU 
La reine respont: »Bons om barbaz, 
mult facez gran pechat que*n coniuraz. 
Donat i vougre aver trente citaz, 

570 per quei lo cons fus vis e engest paz 
e tote la onor dun fu ietaz.« 
Dunt s'est lo cons de li faiz plus privaz 
e bailla li l'anel e dist: »Veiaz! 
eu sui aquel Girarz dun vos parlaz.« 

575 £ quant ele lo tec, coinut l'assaz; 
onques lai lo devenrens n'i fu gardaz; 
en is loc fu Girarz set veiz baisaz; 
apelat Aimar: »Clerge letraz, 


aiquist est de la terre dum eu sui, naz, 
e apartec au meu sos parentaz; sso 

querez me Benassis, si'u m'amenaz.« 
E eil dis: :>Volenters«. Lan es .annaz. 
Fait ses donzeles totes traire a un laz. 

Ele baiset Girart, pres lo per col, 
e fu li bon asaz, camar le sol; 685 

e trait l'a une part desoz l'arvol, 
e demandat li go que auir vol; 
e com il li contet, el'en a dol. 

»Seiner, o est ma sor ?« »Donne. 

la por, 
en l'ospital Erveu, l'erberiador. 590 

An ne vit om mais donne de sa valor: 
de mil vies n'ogesse pas la menor, 
mais ele m'a garit per sa dougor 
e a son bon conseil e a s'amor 
e m'a fait 9a venir a grant pavor.« 595 

)Don, ne vos esmaiaz, qu'eu ai la flor 
del consel de la cort l'emperador. 
Tan bon aver de pres e movador 
lor ai donat ke m'aiment li meillor. 
E non querez ia mais mantenador, eoo 

sed eu a quest besoin ne vos secor. 
Tot aital com eu vuel, ai mon seinor.« 
Apelet Benassis, lo cantador 
del moster de la croiz au sauvador: 
»Arberiaz is romeu, lui e ss'ossor; eo» 

de ma terre fu naz, sin ai tendror; 
e furent d'un lignage nostre ancessor. 
E faites le per mei tant galador 
que nol sachent la fors eil gabador, 


549. grant 0\ rabust P 551. as mosticrs v. p. toz n. L 552. n' fehlt L 553, 554« E 
la reine orot soz lars uoluz L 553. aruoluz 0\ arcs uoltutz.P 554. ab F 555. lies P; fein O 
556. que P 557. lamor L 558. lamor L^ fehlt 0F\ g. lo comte qucP 559. cri 0\ merciz X; m. quere 
ma. O 560. r. respon P 563. p. amor del d. P; qui O 564. uirg?rc O 565. is loc 0\ teniaz 
P 568. fazaz g. pechie L 569. Donaz 0\ Gi uoldreie auer mis t. c. L\ quatre P 570. fu 0\ 
c. uesquist L 571. trestote lenor X 572. lie X, Ihies P 573. bailet P 574. Queu 0\ fui quou 
a cel conte X; vo diiaz O 575. cl tint lanel X 576. lais 0\ Adonc nni fo uenres sanhs redopdatz 
P 577. Maintenant X; cel 1. P; .c. P 578. I apelet P; naimar 0\ clerc bien 1. X 579. Aiquit 
0, Cest om P; ma t. noiritz e n. P 580. apartient a mei X 581. bonacis 0, lieu aese X; siu] 
fui 0\ memenaz X 582. E fehlt P; dit X; u. dompna P; 'n fehlt L 583. Fetz P; sos 0\ 
traire totas P 584. Ore X, E lo (9; La reina pres g. p. lo c. P 585. E baiset lo soen P 586. 
Trais lo a P 587. dcmande X, dcmandet P; tot P 588. E si c. i. 1. comte X: Iho c. ac ne 
gran d. P 589. lai for P 590. lostal de aruiu P; heruieu X 591. Ge n ui onqs X, Ancmais 
om no ui P; om fehlt O 592. mile 0\ non agra jes P; ^s& fehlt 594. per ... per sonor P 
595. £1 X; sai fah u. ab P 596. esmaguetz P; quant ge ai X, que roai 598. pris X, pretz 
P; monedor P 599. grant 7 menor X, tuh li m. P 600. Non queiratz ia uos autre m. P; 
maitenador O 601. Se a iqst X; ad est P 602. comme u. 603. Apelez X; contador X 604. 
fehlt P 606. nat X ; de la melhor P 608. faices 0, fazetz P ; E si el f. eissi por meie amor X; celador P 


St. I. 


Volksiümliches Heldengedicht 


II 


610 chcvaler ne sirvent, losengedor.c 

E eil dis: »Volentiers.« De ioi lai cor; 
de ses cambres le mes en la gengor; 
la intret la reine a sa seror, 
e remastrent defors si manador. 

615 Ne vos quer acontar le dol ne*l plor 
ne l'araisne que tenent entre lor. 
Non partit la reine tros vit lo ior. 

Aidunc fu li devendres ke deus tramis. 
La reine apelet lo bibe Augis: 

620 5 Seiner, preiaz lo rei e ses amis 
per deu c aie marcet de quelz chaitis 
qu'el a desiritaz e fait eschis, ^ 
e pardunt mauvoillance sos enemis, 
a toz ces cui vol mal, e morz e vis.« 

625 £ li bibes lo fait a son devis 
e paraulet au rei com om per vis. 
Anz qu'aorest la croiz o deus fu mis, 
li otreia lo reis can que li dis, 
e pardonet eisi com li requis. 

680 La reine mandet ches Benassis. 

Er pol Girarz tornar son plor eh ris, 
qu'enquer ert de sonor poestadis. 

L'endemain fu dissades, dies pascaus, 
que lo reis fu baignaz, tonduz e raus, 

685 la reine vestie de pailes taus 

c'on no vistes meillors, vermels ne blaus \ 
e vent denant lo rei, dis li soaus: 
3 Seiner, auiaz un songe qui toz es faus : 
enuit m'ere avis aus anz-iomaus, 

640 que cons Girarz venie per uns carraus 


e entrave ga dedinz per is portaus 

e iurave sor sains, com om leiaus, 

ia mais tan com el fust vis om camaus, 

ne vos venges per lui noise ni maus; 

portendie ga saule de nos dossaus, 646 

de pailes, de tapiz e de bancaus, 

et ere de ta cort ris senescaus.« 

»E deus, go dis lo reis, car fus il taus, 

eu vourie que fus vis, sains e saus; 

e per hoc si me fes gerres mortaus 66 o 

e fes mei e als meus mil dols coraus.« 

»Seiner, dis la reine, donaz me un don : 
que tramete saver s'es vis o non; 
que Tautrer aui dire au viel Drogon 
qu'enquere es el toz vis el reine Oton. 665 
Reis, laise lo venir en ta maison 
e per deu e per mei li fai pardon, 
e il te servira a esperon, 
car tes om est, li meldres de ta reon.« 
De son estant se mes a genoUon 6«o 

e pres lo per lo peu e per talon 
e tochet i sa boce e sa fagon; 
e li reis Ten drecet, e no'U sot bon; 
e de can que li quest no'il dist que non ; 
per aitant Ten a fait l'otreieson 665 

qu'el cuidet qu'il fust morz soz Rossillon, 
o fu nafraz el peiz soz lo menton, 
entrosque l'endemain, qu'acorde fon, 
que molt se repentit d'iste razon. 

L'endemain fu la pasce, c'om s'esiois 67o 
e'l reis a Sainte Croiz la messe ois. 


6ii. ioie i c. X 6i2. Dins F\ les met X; nielhor P 613. e X« ab P 614. 11 mentador 
X, siei menador P 615. uoil X; ia comtar P; d. le p. X 6\6, fehlt LF\ laraisnes O 617. 
ainx X 618. Edunc O 619. ogis L 620. Seinor O 621. d. qle meffet diqst X ; daquels P 622. 
Que a 0\ deseritat X; fahs meschis P 623. E fehlt X; maleuoillance X, mauoillance O 623, 
624. £ perdone totz cels e mortz e uis P 624. quil X 625. lauesques si fetz P 626. pole o 
le r. X; parlet au r. k. P 627. que eres P 628. tot can li 0\ quis P 629. c. el Ihi quis P 
630. fehlt P; ses bons assis X; bonassis O 631. Girat que pot 0\ tornar .g. sos plors P; p. a 
r. O 632. Qm* fehlt P; pocstis 634. Rue O; t. b. P 636. Con fehlt Z, Anc P; ueistes ZO; 
e O 637. Ela u. costal P 638. mo somi P; ert O 639. mestoit X, mer 0; aut senhs iornaus 
P 640. Quel P; ueneit p mie uns uaux X 641. ent* X, entrau O; sains P 642. iurauue O; 
sns P 643. t. fehlt P; nus X; u. cum o. P; cornaus O 644. uendreit X; aise 0\ ni dans ni 
m. P 645, 646. fehlt P 645. Portendue ert ta sale X 647. El P; esteit X; chies s. X 648. 
MO; f. itaus O 649. E 0; fes./* 650. pero P; fu gerrers O; guerre X 651. f.] a P; 
m. o les m. X; a.] les 653. Queu O 654. Quar X; d. conte d. LO; draugon XP 655. Que 
oncor X; e\ fehlt £; toz fehlt P 656. len u. P 657. fai Ihi P 658. E fehlt P; s. be a e. P 
659. te o. O; ton r. X 660. sest mise X 661. la iambe X; pel P 662. so meto P 663. sa O; 
d. ne li fu b. X 664. tot quan Ihi P; q. n. d.] dis ii d. X; de P 665. £ p. a. 1ha f. P; faite X 
666. quida X, cuidoit Ö, cugaua P; qu'il fehlt P 667. E X 668. E trosque O, Entro a P; quar 
corde O, que lacortz P; son X 669. s. r. m. P 670. patz quel coms a quis P; quen se. X 671. Le rei X 


12 


Epik. 


St. I. 


Quant a portal corone, en fu eisis, 

il demanderent l'aige e son assis; 

e com il ont maniat, passet midis, 
676 en mi la sale estendent nous tapis ; 

e desus faudestos ab aur massis 

Carles li reis de France en un s'asis, 

joste lui la reine, quii semonis ; 

les contes ot mandaz e les marchis; 
680 e lo reis drece en piez; a toz lor dis: 

»De Girart, de cel conte qui fu faidis, 

ben avez tuit aui qu'il est fenis. 

Car li pardonez tuit qui rien forfis; 

plus soau Ten sera en pareis.« 
686 Tuit li ant otreiat can que lor quis, 

fors li cons Aimars e Aenris, 

cui venquet en bataille, lor fraire ocis; 

Enri del destre poin moinun l'i fis; 

icil li pardonet molt a envis; 
690 la reine Ten baise e boche e vis; 

apelet Aimar, clerc de Paris: 

»Prenet drap de cansil e vair e gris 

e annaz tost corent chas Benassis; 

lo romeu e sa fenne me revestis, 
696 lui m'amene ga sus!« E cel si fis 

e l'amene el palaz, per marbre bis; 

as degraz de la sale au des 1' assis. 

La barbe Tes cregude, e blanchesis, 

e avent li molt gent sobre lo gris, 
700 e ne cuidet ia om lo coinegis; 

mais lo reis si fest loc au plenier vis; 

de mautalent qu'il ac toz negrecis; 


lo pardon qu'il a fait, de deu maudis 
e clamet la reine enianeris. 

Quant lo reis veit Girart, si s'en irais, -os 
apelet Otoer e Bertelais, 
lo conte Aimar e Enestais. 
A une part les trais de son palais: 
»Seiner, est ben Girarz fei e ernais; 
sor mei s'es enbatus is glotz pusnais. 710 
E ne cuit que en ma cort gaires engrais ; 
diman le ferai pendre a Montgelais. 
La reina aginna cons Bertelais; 
e il la ven corent sempre d'eslais, 
e pres lo rei per poin, vers se lo trais: 710 
>A, seiner reis de France, amius, que fais? 
Girarz <;a ven a vos, ne sat o mais. 
Reis, se tu vols, sii pen o le defais; 
per oc si iurera sor Saint Gervais 
e dera mil ostages-, qu'en ta cort lais, 720 
que ia mais ne vos faille per ren qui nais ; 
e eu le plevirai e Enestais 
e tuit li chevaler de ci a Ais.« 
En is loc la reine lo bec li frais, 
que tot li fait li reis can vol, e mais. 726 

»Don, quan l'as pardonat ire e orguel, 
rendes li terre plane, bore senz caduel; 
puis non^ aura en France, ce quit, reguel 
que'n metrie lo seie defor au suel ; . 
tenez mei por mauvaize sei cap no*i 730 

tuel.c 
E lo reis respondet: »Aisi o cuel.c 
Lai li rent terre plane per un ran-fuel. 


672. a porta ZÖ, ac p. P; e fu assis X 673. fehlt X ; E O; aigua P 674. c. agrcn P; quant 
il ot m. passe X 675. Enimie X; s. offren dos n. t. P; un noes X 676. Desor un faudestue a X: 
Desus dos f. ab a. sarcis P 677. f. si est assis X ; sus lun P 679. Lhi comte son vengut e Ihi m. P 
680. ^ fehlt P; se d. P; le X 681. dicel X, aquel P 682. oi toz X 683. Or li pdont chascun 
X; Senhor perdonatz lhi que anc f. P 684. V fehlt L\ P. salua en sera sarma P 686. Estiers P; 
aimar 7 aimeris X 687. Quil X 688. Eurri X; A lun lo d. p. uolar en f. P 689. Celui X, Aquel 
P 690. fehlt X 690, 691. La reina apelet c. de p. P 691. Aimar dist la donne X; n aimar cel 
O 692. dras 693. eh.] an P; bonassis O 694. romain X 695. Amaine le X; mamenatz P; 
et el P 696. fehlt P 697. Au 0\ iSL fehlt 0\ s. en aut acis P 698. Creue est molt la b. X; 
blanchaacis P 699. auenc P; be s. la g. P 700. li O 701. rei lo connut X; f. tost P 702. 
Del X; queu ac O; tot X 703. que ac P 705. uit P 706. Otoet O 707. E lo c. X; naimar 
O: don estais P 709. Seiner L0\ fols P; e maluais X, enjanais P 710. Sus P\ abatutz P\ embatu 
cest X; glot 711. Ge X; estais X 712. sus P 713. enguigna X; cenet un comte P 714. II 
u. a lie c. X; ucn i c. s. delais P 715. Prist le r. p lo p. X; pren P; pel P 717. Girart O; u. 
ca X, sen uen P 718. t. le u. O; lo p. P 719. iurra O; suis sanhs P\ sains O "jn. fehlt P 
72a. len O, o P; don estais P 723. que aici ais P; a] ca 724. cel 1. X 725. Tot ce X; que 
u. X 726. Adonc sunt p. X; o 727. Redut Ihi as plan b. e sanh c. L 728. cel quil 
729. Queu O, Qui P 730. Tinnaz O; al m. se cäp non X; nolh P 731. li respont X: uulh P 


St. 2. 


Aus dem antiken Sagenkreis. 


13 


ü-^ 




2. Alexanderfragment. 

Fotrsttr u. Koschwiiz, Die ältesten Sprachdenkmäler , Sp. 161 ff. — Monaci, Facsimili, T. 12» ij- 


Dit Salomon al primier pas, 
quant de son libre l^ot lo das : |« 
>£st vanitatum vanitas 
et universa vanitas«. 
spoystlou me faV m ennrmitas, 
toylle ' s en^otiositas •, 
solaz nos faz* antiquitas, 
■ que tot non sie vanitg.s. 

En pargamen no'l Vra escrit, 
10 ne per parabla non fu dit 


del temps novel ne del antic, 
nuls hom vidist un rey tan ric 


chi per batalle et p< 
tant rey lesist inat i 


)er estrit \^4^' \ 
rey lesist iriat ne mendic 

15 ne tanta terra cunquesist 
ne tan duc flobli occisi^t 
cum Alexander magnus fist, 
qui fud de Grecia natiz. . 

Rey furent fort et miii podent 

20 et de pecunia manent, ^^ 
rey furent sapi et prudent 
et exaltat sor tota ggat, 
mais non i ab un plus valent 
de ehest dun faz l'alevament.v 

25Contar vos ey pleneyrament 
del Alexandre mandament. 

Dicunt alquant estrobatour 
quei reys fud filz d'encantatour. 
mentent, fellon losengetour. ^ * ■ 

80 mal en credreyz nee un de lour, 
qu'anz fud de ling d'enperatour 
et filz al rey Macedonor. 

Philippus ab ses pare non; 
meyllor vasal non vid ainz hom. 

36 Ecner^ten Gretia la region 
e'ls porz de mar en aveyron. 
Fils fud Ammt , al rey baron-- 
qui al rey Xersen ab tal tenzon/^ 
Et prist moylier dun vos say 

40 quäl pol sub cel genzor iausir, -' 
sor Alexandre al rey d'Epir, 
qui hanc no degnet d'estor fugir 
ne ad enperadur servir: 


dir 


Olimpias, donna gentil, 

dun Alexandre genuit. 45 

Reys Alexander quant fud naz, 
per granz ensignes fud mostraz ; 
crollet la terra de toz laz; 
toneyres fud et tempestaz; 
lo sol perdet sas claritaz, 50 

per pauc^no fud toz obscuraz; 
iähget^To " cels sas qualitaz, 
que reys est forz en terra naz. 

En tal forma fud naz lo reys, 
non i fud naz ^jpfe^ anceys ; 1 -^ 59 

mays ab virtud de dies treys 
que altre emfes de quatro meys; 
sil toca res chi niiclia peys, 
tal jegart fay cum leuT qui est preys. 

SaiTr ab lo peyl cum de peysson eo 

tot cresp cum coma de leon ; 
l'un uyl ab_glauc cum de dracon, 
et l'altrepneyr cum de falcon; 
de la figiira en aviron 
beyn resemplet fil de baron. 65 

^ Clar ab lo ; vult, beyn figurad, 
sauf lo cabeyl recercelad, f^*^*-! 
plen lo collet et colorad, 
an^ple lo peyz et aformad, '•«'' '•- "^^ 
lo bu subtil,, non trob delcad, 70 

lo Corps d'aval beyn enforcad, I * ' 
lo poyn el braz avi|[urad. «^'-^ [ 
fer'lo talent et apensäd. 

Mels vay et. cort de Tan primeyr 
que altre emfes del soyientieyr ; s ^ 75 
eylay o vey franc cavalleyr, 
son Corps presente volunteyr; 
a fol omen ne ad escueyr " ' ' 
no deyne fayr regart semgleyr ; ' : 
aysis conten en magesteyr - ' so 

cum trestot teyhe ia l'empeyr. r • 

Magestres ab beyn affactaz, •' * 
de totas, arz beyn enseynaz, 
quil duystrunt beyn de dignitaz 
et de conseyl et de bontaz, 86 

de sapientia et d'onestaz. 


13. estric 


14 


Epik. 


St. 


r 

^ . eltaz. ^ 

L'uns l'enseyned beyn parv mischm 
de grec sennon et de latin 
90 et lettra fayr en pargamin 
et en ebrey et en ermin ^^-«--^^ 
et fayr a seyr et a raatin 
agayt encuntre son vicjij. 

Et laltre-l 'dbyst 'ffescud cubrir 
96 et de ss'espaa grant ferir 

et de sa lancf en loyn iausir (U^^ 


LA-n.« 


et senz fayllenti' altet ferir; 

li terz ley leyre et playt /abir^^*^'*--*^ 

e'l drcyt del tort a dj^enjir. ' "^ ' 

Li quarz lo duyst corda toccary 
et rotta et leyra dar sonar 
et en toz tons corda temprar, iw^ 
per se inedips cant ad levar, 
li quinz ^es" terra misurar 
cum ad de" cel entro la mar. 


100 


105 


Ov"^ 


@ Jaufre. 

r. 21647^, 12571 (B), 


.\.' 


\' 


Hds. Nat. 2164 JA), 1257 1 (B), Vat, 3207 (C). 
jr Jaufre, auf der Suche nach dem üöeltk^ter Taulat, hat die im letzten Abenteuer Befreiten, wie 
stets, an den Hof des Königs Artus gesandt, damit sie dort von ihrer Befreiung erzählen. Von dieser 
Berichterstattung kehrt der Dichter zu seinem Helden zurück, (A fol. 36*, B fol, 18*, C fehlt,) 


\^ 


D'aquest avetz assatz ausit, 
que lor mesatge an furmit, 
e laissem los oimais estar, 
que de Jaufre devem pa^lar, 

6 que se'n va tot ien e suau^. 
e non troba ni ve ni au 
home que'l diga veramen 
novas d'aqel que va queren. 
£ es totz las e enuiatz, 

10 que tant es feritz e machatz ' v 
e tant a estat de maniar 
e de dormir e de pausar 
c'ades se cuia renlinqüir, 
car no's pot el caval sufrir. 

16 Tal son a qu'ades va dormen 
e ades sai e lai volven, ^ 
c'ades a paor de cazer. 
E aissi anet tro al ser, ^ 
que non tenc canera m via 

20 ni ve ni sap ies on se sia, 
mas lai on lo cavals lo mena. 
E la nuitz fon bella e serena, 
que non es trebols ni escura; 


per so qu'el sia bels ni bos, 
que no'n i aia un o dos, 
ni bona erba ni bella flor 
que lains no*n aia largor, 
es eix ne una flairors tan grantz, 
tan dousa e tan ben flairantz 
con si fos d'ins de paradis. 
E aitant tost co'l iorns faillis, 
e 1 auzel d'aquella encontrada 
tot entorn una grant iornada ■ 
se'n venön eis arbres iogar, ^ 
e pueis comenson a cantar 
tan asaut e tan dousamentz 
que non es negus estrumentz 
que fasa tan bon escoutar; 
e tenon o tro al iorn dar. 
• E'l vergiers es d'una pulcella 
que a nom Brunissens la bella, 
e SOS castels a nom Monbrun. 
E no'us cuidetz ges que sol un 
n'aia, q'enantz n'a d'autres^ motz, 
mas Monbrus es lo caps de totz 
e deu aver la seignoria. 
Mas la pulcella non avia 
paire ni maire ni marit 
ni fraire, car tuit son fenit 


80 


85 


40 


45 


e es vengutz per aventura 
26 en un vergier, tot claus de marbre, 
qu'el mon non cre que aia arbre, 

94. '1 fehlt 105. e. be m. 

2. mesatges A\ fornit B 4. uos uuol p. B 5. va] uau B S. daicel B 13. cuita B 14. 
nes ß\ tenir B 19. ten B 20. Don ue ni sap on B 21. son B; cauol A 22. nuit fes A 25, 
totz B 27. bes B 28. i fehlt B 29. bena B 31. eis B\ flairor AB 34. iorn AB 35. Eis 
AB; auzels A 37. arbre B 39. a.] suau B 40. estrument A 42. o fehlt B 43. uergier AB 
44. Brunesentz B 45. sus A^ son B\ cast^l ^; Munbrun A 46. nus A^ non B 47. q' fehlt B 
48. Munbrun W, Monbrun B\ era cap A\ cap B 


50 


St. 3. 


Abenteuerroman . 


15 


e mort e d'est segle pasat; • 

e ela ten la eretat, 
56que no i a nulh autre seinor. 

E el castel a grant ricor 

de mehesträls e de borzest^«.. . 

e de ioves omes cortes, 

que tot Tan son alegoratz 
60 e man^enon gautz e solatz, 

e loglars de moutas manieiras, 

que tot iom van p^r las careiras 

cantan e irepari e bürden,' 

e van bonas novas dizen 
65 e las proessas e las gerras 

que son faitas en autras terras. 

£ a i domnas ben enseinadas, 

gent parlantz e acostumadas 

de gent acuillir e d'onrar 
70 e de totas proesas far. 

Tan an lor cors presaritz e gais 

que cascuna dis que val mais 

de l'autra es ten per plus bella. 

E si hom d'amors las apella, 
75 saben^ e gent et asaut dir 

o d'aÄtr'eiar o d'escondir. 

E el castel a .VIII. portiers, 

que cascus a mil cavaliers^ 

que garon .VIII. portas que i a; 
80 e cant nuls hom guerra lor fa, 

aqui mezeis son tuit ensems; 

e aisi o an tengut long tems. 

E cascus entent en amor 

e cuia amar la meillor. 
85 Per so son tuit pros e valent 

e enseinat e avinent 

e cavallier meravillos, 

car per amor es hom plus pros, 

plus gais e de maior largesa, 


e miels se'n gara d'avolesa ; . , . 
car avols hom non ^ara ren,' 
qi's voil, li (Sx o mal o ben, ' 
per que son tuit abandonat ^ 
— per so car no son ren presat 
en avolesas far ni dir. 
Mas qui sgn pretz vol enantir, 
deu esser Farcs e avinens 
e amoros a totas iens. 
Aital son tuit eil del castel, 
que non i a un lag ni bei, 
que tuit non sion agradiu "^ -- 
e que malvestat non esquiu. *^< • 

Ei palais es bastitz aitals: 
de grans peiras brunas carals -^ 
e totz entorn claus e muratz 
e menudamentz dentelatz, • 
e las tors brunas ensamentz. i^ l . 
Et a*n eLmeüf mout ricamentz 
una Ätof/f e fort e dreita 
qe ia non er per ren destreita. 
E a i de donzellas .V. cenz, 
que totas servon Brunissens 
a son plazer, la nuit ei dia. 
Mas Brunissens a seinoria 
sobre totas de gran beutat, 
que cant auria om cercat 
tot est mon e pueis mentagudas 
totas cellas que son nascudas, 
non auria hom una trobada 
tan bella ni tan ben formada; 
que SOS ueils e sa bela cara 
fan oblidar, qui ben esgara, 
totas cellas que vistas a, 
que ia sol/ ho Ten menbrara, 
car plus es fresca, bella e blanca 
j que neus gelada sus en branca 


90 


M 


96 


100 


105 


110 


115 


120 


125 


53. del s. B 55. nu A, non B\ nxiXh fehlt B 56. Y. fehlt A\ granda A 62. y^Xi fehlt . 
B\ \2, B 63. Canton t. e baorden B 68. parlant A 69. donar A 71. presant A^ prisatz B 
74. datnar B 75. Saubon ou g. B 76. E A 77. .VII. B 78. cascun B 79. .VII. B; qui i i? 
80. nul AB 81. totz A 82. o fehlt A\ a tenitz B %Z. cascun AB\ en] an B 85. P. que s. 
totz B\ ualentz B 86. auinentz B 89. gai AB 90. garda A 91. auol B 92. Ques voilla diga 
m. B 94. So sapiatz ben en Verität A 95. auolesa B 96. que .B 97. Deus B 103. bastit AB ; 
aital B 104. gran p. grossas c. B 105. £ es t. ent. t m, A 106. bataillatz B 107. tor B 
108. £ mels bastidas ricamens A 109. Auta e gran t i. A\ fortz B wo. "E B\ peren A^ per 
gent B 112. Brunesentz B 113. noitz B 116. om auria B 117. e] es y^ 118. n.] audas A 
120. ien ^ 121. Que sol sos beiltz ueils e sa c. £ 122. Fai B\ lesgara B 124. Sa, fehlt B 
125. est B\ blanca e bela e fresca A 126, Qe non ps gelada sutz lerba fresca A\ galada B 


\ 


i6 


Epik. 


St. 3. 


ni que rosa ab flor de lis. 

Que sol ren no i a mal asis, ^ 

descovinen ni.laig estan, 
180 aisi es faita per garan, 
f^ que non i a ops ni mais ni meins. 
'. E sa boca es tant plasens 

que par, qui ben la vol garar, 

c'ades diga c'om Tan baisar. 
135 £ fora bellazor dos tans, 

mas non fo, prop a de set ans, 

ses ira ni ses consirier, ^ 

que non pot aver alegrier, ^ 

ans l'aven quec iorn a lassar 
i4ocatre ves en gran dol a far, 

e cada nueg leva's tres ves 

e plora tan que lassa n'es, 

e mena un dol tan esquiu ^' 

que merauilla es con viu 
140 ni con pot dormir ni pausar; 

mas los auzels vai escoltar 
• del vergier qu'es al pe del mur, 

e cant los au, esta segur' 

e dorm un son, e pueis resida ^ 
160 e leva sus e piain e crida. 

£ tota la gens de la terra 

menan aquesta eisa gerra, 

que cascus 'crida e plora e piain, 

iove e viell, petit e gran. 
155 E Jaufres es cambaterratz 

e es se'n el vergier entratz 

per una porta c*a trobada 

gran e bella e ben obrada; 

e a'l fren al caval ostat 
160 e laissa'l a sa volontat 

paiser de la bella orba fresca, 

quei reven lo cor el refresca; 

e pueis met l'escut a son cap, 


( > 


"> .1 


V.^-' 


e anc per bruida m per gap 
ni per neguna ren c'ausis, >^ f -^ \ 
non laisset que non s'adormis, 
car fort petit enten ni au, 
e es se adormitz tot suau. 
E Brunissens tenc son solatz 
ab SOS cavaliers plus privatz 
en son palais apres sopar, 
tro que fon ora de colgar, 
q'ela dix:,»Partam cort oimais.c 
E tuit deslivrbn lo palais. 

E pueis entra sen Brunissens 
eiv sa cambra privadamentz 
ao cellas que'l devon servir; 
e cuiet los auzels auzir 
aisi con cada nueg sol far, 
que cantavon a son colgar, 
e pols au, de que's mout irada; 
e dix que bestia es intrada 
per atrasaig en son vergier, 
o calque estrain cavallier, 
3>per mon enuig e per mo male. 
£ fa sonar lo senescal 
a una pulcella corrent ; 
e el es vengutz mantenent - 
e demanda'l: »C'avetz ausit?« — 
»Fort mal, dis ella, m'a servit 
cel qu'es en mon vergier entratz 
e ais auzels espaventatz 
niis a faitz gequir de cantar, 
que greu poirai oimais pausar. 
E an atz vezer qui lai es, 
e, si es hom, sia mortz o pres.c — 
»Domna, dis el, mout volentiers.« 
£ a sonat dos escudiers, 
e cascus pres un gran brandon 
e van sen tost lai d'esperon. 


16S 


170 


175 


180 


ISS 


190 


195 


20<» 


127. rosas ne f. B 128. non a A 129. Decouinen A^ Desauinent B 131. erstes vC\ fehlt A 
133- vo g. A 139. laisar B 140. en] a A 141. leuan B 142. ploran B\ Xxo A 143. menan 
B 144. merauillas B 146. auzel B 147. que al B 149. s.] pauc B 151. gen AB 152. Mena 
B 153. cascun plora e crida B 154. gan A 155. Jaufre AB 156. es en B 161. \9, fehlt B\ 
bell e. B 163. loscu B 164. bruide A 165. fehlt A 166. Nos 1. A Nach 166 Del maltrait 
qe avia pris A 169. ten B 170. Ab de s. J^; caualier B\ ^\\is fehlt A 173. E a ditz partan 
B 174. deliuron B 177. quil B 178. cuier A 181. nols] nul -*4; mor i. -.4 184. calsque estrains 
B 185. e] o ^ 186. lo] son B 187. c] tot ient B 188. uengiit B 190. seuit A 191. Cels 
AB 192. Qe A 194. poria B 195. lan B 196. E fehlt A-^ mort AB 198. sonatz B 199. 
cascun B\ bastun A 200. tost fehlt ^; 1. as esperon B 


St. 3 


Abenteuerroman . 


17 


£ cant son el vergier intrat, 

an Jaufre lains atrobat 

donnen, a son cap soii ^scut. 

E'l senescals per gran vertut >•. « ' 
205sona Jaufre, can sus coren, 

mas el QO'n äu ren hi enten. 

E el lo ßiirsa e'l socot : ^ 

»Atrasag üe levares tot, 
. dis lo* senescals, o i mores I< ^ 
«loAfe tant se fesida Taufres; 

e es se levatz en sezens. 

e responaet cortesamens: 

»Franc cavallier, per Dieu pon sia.; 

vailla mi ta cavallaria^ •(^ ** ^ ^ 
si'^ton pretz e ton enseinament; 

laisa'm dormir a mon talent.« — 

»Ja, dis el, no'us dormiretz plus, 

ans ne vehretz ab me lai sus 
I denan ma domna, si be'us pesa. 
220 Tro qe naia veniansa presa 

de te, non aura alegrier, 

car anc intrest en son vergier 

per SOS auze)s espaventar, 

e l'as tout dormic e pausar.t . — 
*** »Ja, dis Jaufres, si deus me valla, 

non la'm menaras sens bataila 

o tro que aia pron dormit.c 

E'l senescals, cant a auzit 

que bataüla quer e demanda, 
880 a un dels escudiers comanda 

que'l fasa sas armas venir. 

£ Jaufres es tomatz dormir, 

e dormi tant tro Tescudier 

ac aportat al cavallier 
285 armas e adu^ son caval. 

Pueis escrida: »Vai sus, vasall 

que ca valier as atrobat.« 


f 


E Jaufres non a mot sonat, 

aisi dorm apreisadament. <v.,. . 

E el lo socot e l'enpeint 2*0 

tant entro que residat l'a. 

E can el vi'qu'ehug ara,i v. ,. 

respon, e vei vos sus levat: 

»Cavallier, dis el, gran pecat 

as de me, car no'm -vols laisar 245 

dormir, c'a penas püesc durar, 

tal son ai e tan sui machatz. 

E pueis vei que ta volontatz 

es quet vols tan ab me conbatre, 

si't.puesc de ton caval abatre, sso 

laisar m'as pueis dormir?« — »O ieu, 

so ditz lo senescals, per dieu 

que de me non aias paor.« ' 

E Jaufres ves son caval cor, 
e nies HI fre, pueis a'l cenglat, sss 

e vei vos mantenent puiat ; 
e es vengutz de tal randon 
ves lo senescal, lai on fon. 
E'l senescals de gran air 
venc ves el, e vai lo ferir, 260 

mas non Ta crolat ni mogut. 
E Jaufres fer el, per vertut, 
tal colp que a terra Ta mes. 
>Oimais, dis el, sol que no'us pes,j 
me laisaretz dormir, so cre.« -^ iss 
Dis lo senescals: »Per ma fe, 
o ieu, car assatz n*ai razon.« ' ' 
E pueis tomet sen d'esperon 
totz vergoinos e fort iratz. 
E can fon el castel intratz, s7o 

troba sa domna Brunissen, 
que'l demanda: »Venetz vos en? 
que avetz el vergier trobat?« — 
»Domna, un ca valier armat, 


201. intratz B 202. trobatz B 204. senescal A 208. seuares A 209. senescal car m. A 
21Ö. t% residatz B 213. Francs A 214. Vaillam t. c J9 it$. Tos ^; ensignamentz B 216. 
ialtoti B 217. £1 dis qenus A, A\ no t domiiras B 218. ndras B\ saisos A 219. se ben te 
p. B 22Ö. Qnentro caia B 221; tu ^4 223. son i 225. So B\ iaufre AB 226. menares B 
2i8. sihiaeäl c. ac ^4 231. fasnn A\ fasas sa arma^ B 232. iaufre AB\ toi^at B 235. adus A 
236. £ p. ciida ua s. B 237. as] ab B 238. iaufre AB 239. apresadamentz B 240. l^speintz 
B I41; residä B 242. qüe nön g'ara S 245> uöl B 249. uoillas ab me B 251. p. fehlt A 
252. R^5|)oiit B\ senescal A 254. iaufre AB 255. xh. lo f. e p. B 257. uengut de gran 
r. B 258. stoescals B\ son B 259; senescal A; aisir B 262. iaufre ^^TJ?; el] lo ^ 265. laisairetz 
h 266. t^fi cöüenges me a bona fd ^; le ^ 267. nas r. B 268. toma sen desporon B 26^* 
Tot A'^ f.] totz B 270. palais B 273. Quauetz B\ trobatz B 274. armatz B 

Appel, Prov. Cbrcttomathie. 2 


\ 


i8 


Epik. 


St. 3. 


976 que ia meillor non cal querer ; 
e dormia de tal poder 
qu'a penas lo poc residar.« — 
>£ con? l'avetz laissat anar? 
per que no'l m'avetz amenat? 

980 ia per so non Taiatz laisat, 
que ia tro que*l veia pendut, 
non maniarai, si dieus m'ajut.» — 
E el li respon: »Per ma fe, 
domna, non vol venir per me, 

986ni*l puesc de son dormir levar.c 
>Non? dis ella, faitz mi sonar 
a Ia gäita mos cavalliers.c — 
>Domna, dis el, mout volontiers.c 
£ fa a Ia gaita sonar 


'.• i 


los cavalüers et ajostar, 
que vengutz nM a ben eine cens 
en petit d'ora, totz correns, 
e son gamit en mieg Ia sala. 
E Brunissens irada e mala 
dis lor: »Barons, us cavalliers 
mals e orgoillos e sobriers 
se'n es en mon vergier entratz, 
que m*a'ls auzels espaventatz, 
per mon enuig e per mon mal, 
e no vol per mon senescal 
venir a me, tant a d'orguel; 
e s'ieu Ia testa no Ten tuel 
e no'l fas morir a dolor, 
ia mais no vuel tener honor.« 


990 


995 


800 


Jaufn ist mit Augier de Cliart wieder auf dem Wege nach Monbrun, in dessen Herrin 
Brunissen er sich verliebt hat. Diese, die ihrerseits yaufre liebt, ohne da/s einer von des anderen 
Liebe wei/s, hat ihren Senechal ausgesandt, den Ritter tu suchen, Jaufre und Augier sind im 
Gespräch über Brunissen, (A fol, 71«, B fol, 40*, C fehlt.) 


3 


806 Aisßi sen van entr'els parlan; 
e ab aitan lor saill denan 
lo senescals de Bnmesen, 
que a Jaufre anat queren 
a Cardoil, on a vist Taulat, 

810 e al castel on a istat 

lo cavalliers tan longamentz 
en preson ab d'autres «V- centz. 
Tant Ta e sai e lai cercat 
que ve*l vos ab el aiostkt. 

816 E Augiers, can lo^Vi venir, 
conoc lo el va coniauzir ,. 
e demandar com es aqui. 
E'l senescals dis li consi, ,3 , , , , 
con qtier Jatifre ni cori l'a quist 

820 e dis li que mala l'a. vist, 


f «> mW 


si no'l pot a Monbrun menar, 
que sens el no i ausa tomar, 
e, si o fa, vengutz es maL 
Augiers respon al senescal: 
»Seiner, trobat avetz Jaufre, 
que vei vos aqui, per ma fe, 
e Cre que ne'l püscatz menar 
a Monbrun. Anatz Ten pregar, 
e ieu pregar lo'n ai ab vos.« — 
»Per dieu, mout i dises que pros, 
dis el, e disses me amor 
que no la'n podetz dir maior.c 
Ab tant es a Jaufre vengutz, 
e ai dichas mot granz salutz 
daus part sa domna Brunissen 
et apres de tota sa ien, 


SS» 


880 


J^> 


275. q.] trobar A\ darauf v, 274, 275 wiederholt wie hier im Text 277. pusc A 283. 
r. 1. A 284. n. V.] noul A 286. E eUa dis A 289. £1 fa 1. g. cridar B 291. uengut B 292. 
tot B 293. gamitz AB 294. £ fehlt A 295. un B 296. erstes e fehlt B 298. m' fehU A; 
mal 9L, B 301. dorglel B 302. nul tuil A 303. faitz B 306. Ab tan lo solli denan A 307., 
senescal AB 309. uit ^ 310. £ Meliantz que desertat B 311. Auia estat L h B; cavallier iL 
312. prisons B; dautre AB 3x3. erstes e fehlt B 316. e val J9 317. demandal B 318, senescal 
AB 319. Q. i. ni c. Ia tant q. B 321. Sil non A 322. noi iausa B 323. uengut les mals j€ 
324. Augier A; senescals A 327. £ podes Ien am uos m. A 328. Ab A 329. Ien B 331. Dit^ 
J9; disset A 333. Ab aitant ez a 1^ 334. motz A; gran B 335. Das p. sas domnas Brunessentv 
B 336. totas sas ientz B\ l& A 


St. 3. 


Abenteuerroman . 


19 




»quc mout vos volrion \tztr, 
£ seiner, si'us ven a plazer, 
prenetz ab ma domna rostal,l^.<>^ \- 

840 o si non, ab son senescal; 
e prec vos o per amistat.« 
£ Jaufres a fort söspirat 
e respon ab aquel sospir: 
> Seiner, e com o podetz dir 

145 c' ab vostra domna ni ab vos 
prenda l'ostal? car dieus en cros 
noca fon anc plus trebaillatz 
ni plus feritz ni plus macatz 
con ieu lai fui, non sai perque; 

Moe on plus clamava merce, 
adonx era ieu plus batutz, 
plus trebaillatz e pietz^ vengutz.« 
»Bels seiner cars, si dieus mi gar^ 
d'aiso'ns podem ben razonar^^ 

Msdis lo senescals, que tant era 
nostraventura dura e fera, L ^i. 
nostre trebails, nostra dolor, 
que sufriam per mon seinor, 
per que tuit eravam manit; 

••<>e per el fasiam lo crit 

que Tautra nuit nos ausis faire. 
£ si fos mos fils e mos paire 
que Fav^tura demändl^s, 
tan n'avia mon cor tngresi^j 

^^noi garira sanz Julianz JW 
qu'ieu non Taucises de mas manz, 
se i pogues primiers avenir. 
Mas vos nos avetz fait giqüir 
lo crit ei dol e'l mariment, 

•'®ens avetz dat esbaudiment, 
car avetz mon seinor gitat 
de preson e vencut Taulat 
e ma domna si alegrada 


7 

que ia mais non sera irada, y^ 4<*^^^ <f'/< 

ans 1 er meillor, srus pot vezer v -^ «^5 

ni far servisi ni plazer, 

que si Nostre Seinor vesia. ^ 

E prec vos per santa Maria, 

seiner, sius platz, e per merce, 

que'us n'intretz el castel ab me.« — sso 

»Fatz o, seiner Ic so ditz Augiers. 

E Jaufres respönt: »Volpntiers, 

si'm vol de Brunissen gkrar^^ 

que de ren no*m puesca forsar 

ni retener oltra mon grat sss 

ni ab ma mala volontatc — 

9 Seiner, aisso prenc sobre me, 

sobre deu e sobre ma fe, 

que ma domna non vos fara 

(jue plazer, oc, tant con poira.c — 89o 
/ ij »Ar anem doncs a bon aur, ^"''»'^'^^'^-^ 
"^^"^e dieus do'm la meiUor agur ^'-f-^''''^^- 

que non l*agui a l'autra ves.« 

Dis lo senescalz: »Si aures^ 

seiner; d'aiso no'us caf temer. sm 

£ ieu yauc me*n per far saber 

a ma domna que vos venetz.« 


Dis Jaufres: »Fort ben o dissetz; 
e si segur lai puesc entrar 
e eissir, cant o volrai far, 
d'oc o de non mi tomatz dir, 
qu'ieu non voill andiras morir.« 
Mas aisso dis tot per esquem, 
qu'el fons de mar o en enfern 
se'n entraria ,tot coren, 
söt ^ue lai skupes Brunesen. 

Lo senescals se'n vai coren; 
e Jaufres tot süaü e gen 
lOjSec, de Brunesen pensan, 
d'oras en autras sospiran. 


|Lv. 


400 


•j». *- 


40f 


410 


337. uolrison A 338. si uos uenc B 339. a AB 340. E j8; lo s. ^4 342. iaufre AB 
346. canc dieu A 347. Onca A 350. Con p. A 352. pienz A 353. Car A ; car AB; dicu AB 
354. len B 357. trebail A, trabail B 358. souffirrian B 361. Ca ^4; noitz uos B\ ausit A 
362. Que A\ mon B\ mon AB\ fraire A 363. lauenturas B 364. nauria m. cors B 365. Que 
nol g. s. iohans B 366. laucies A 367. primier B 368. nos uos B\ faiU B; iaquir A 369. 
c. lo d. lo m. ^4 375. melher A 380. castastel A 381. fait ^4; dis B 382. iaufre AB 383. 
Si uuel A 384. de] ia B\ non p. forsor A 386. ab ma m.] a mala A 387. iso pren B 390. 
Si A, Qui B 391. Ar fehlt A; a] en ^ 392. don lam B 393. lai ac A 394. senescal B 395. 
daquo A; nos B 398. iaufre AB; iozi fehlt B 399. puec A 401. o^e j9; mo tornetz J9 404. 
en] de B 405. e.] metria A\ corentz B 406. bninesentz B 407. senescal AB 408. iaufre AB; 
t e 8. e g. i4f 409. brunesentz B 410. in B 


20 


Epik. 


St. 3. 


ri'VN.v^^ 


.. \\..,. 


de son cors e^ de sa beutat, 
que l'a diitreit, pres e lassat^ 
si que non a de si poder 
ni cuia la sazon vezer 

416 que ab ella puesca parlar, 
son mal ni sa dolor mostrar, 
don a tant que Ter a morir, 
s'ella non pensa del garir., 
Aissi se*n vai totz enpensatz. 

420 £1 senescals es se'n intratz 
a Monbrun, tan con pot baten, ^ 
e venc sen denant Brunesen. 
E cant lo VI, fon esbaida\ * 
e es en pes corent saillida. 

4S5£nantz que'l disses ^Uütra ren, 
demanda se'l cavallers ven v«- 
ni si Ta trobat ni on es. 
»Domna, dis el,neu lo veires.« 
»Cossi leu? aisso que vol dir? 

480 Com aussesMenant me venir 
sens el, que no'l me menasses? 
Si m'aiut dieus ni santz ni fes, 
be'us die que mala fo anc fag. 
Nom cuietz aver esquem tragl 

486 Totz matendretz mos covmenz, 
o ia, per dieu, aurs ni argens 
no'us garra, non siatz pendutz. 
£ per ^9 es tan tost uengutz, 
que* US cuies que'm fos oblidat? 

440 Non es; ans o aures comprat.« 
£1 senescals re^pont ab tant: 
»Ben pariatz a vostre talant, 
domna, et a vostre plazer, 
mas ieu n'ai fait tot mon poder 

446 del cavalier, cai tant cercat 
que pres d' aissi Tai amenat; 


f-*-**'"» -■ Lt 


450 


>--• 


w. A 


486 


4«0 


e si'l voletz asegurar, t 

et al eissir et al intrar, 

que no'l fassas mal ni*l forses, 

venra sai, mas estiers non les.c 

ȣ con? e a paor de me? 

aras sai e conosc e cre 

c aisso es esquems que*m disses, 

qu'el aia paor quei forses. ' 

Ja per me non sera forsatz.« — 

Ȁra doncs, domna, apareillatz 

vostre palais, e faitz issir 

vostras ientz per el aculhir, 

qu'ieu tomarai ves el adesV« - — 

»Dreitz nientz es so que dises,t 

dis Brunissens, que per ma fe 

no'us partiretz gajre de me, 

tro qu'ieu sapcha per veritat 

s*es vers so que m'aves contat.« — 

»Domna, vers es, fe que dei vos.« — 466 

»No*m faitz acreire plus que gos,*-^ 

que'l sagrament m'avetz passat, ^'-^* - ' 

que*m degratz aver amenat "? 

lo cavallier, et es tomatz ^ 

sens el, de queus es periuratz.« — 

»Domna, non son, c'adug lous ai.« — 

»Vos o disses; mas ieu non Tai 

ni Taug nil veg, de que m'es giieu.« — 

»Vos lo veiretz ancui, p^r dieul 

dis lo senescals, ab mon grat 

£ si n'avetz grant volontat 

seguetz me e faitz enselar; 

e faitz per est castel mandar 

als ca valiers que escon fors; 

e aia cadauns son cors 

vestit et äresat mout gen. 

£ menatz de piucellas cen 


470 


476 


480 


412. destreitz p. e liat B 415. Con A 417. fehlt B Nach 4x8: Janfre pensa ades morir 
B 419. apensatz A 420. senescal es en B 422. denantz B 423. uei es B 424. c«- en pietz B 
425. £z antz B 426. caualler B 427. don A 429. alcho B 431. me fehlt A; manesses A 
432. dien Aß 433. Ben d. B\ an A\ faitz B 434. Non A\ traitz B 435. Tot B\ mi rendcas 
A 436. aar B 437. g. nous s. B 438. Que B\ est tan leu u. A 439. Beus culest qnen A 
441. senescal A 444. faitz B\ poser A 449. fassatz A^ fases B\ forsetz A 451. t fehlt A 
452. conuc A 453. ez B\ esqaem AB\ quen A 459. Quen A\ adaes A 460. Dreitz et seins 
es A\ quem B 462. Ja nous p. AB\ partiret A^ partereu B 463. p.] de tot A 464. Sies A\ 
uer B\ quaues A 465. uer A\ d. a uoz A 466. Non B 467. Que s. A 468. Qnen A 469. 
caualiers B 470. Sennel A\ que uos es p. B 472. disest A 474. laueretz B 475. senescal 
A 478. fait A\ casta A 479. quiescon Ia f. B 482. pulcelles B 


St. 3. 


Abenteuerroman . 


21 


de tals c'a vos fassan honor 
e n'aiatz de Jaufre lausor.« — 

485 >Aras avetz vos ben parlat.« 
dis Brunissens. Et a mandat 
c*om Tamene son palafren 
enselat aissi con conven, 
e pueis a pres las cent piucellas, 

490 de sa cort totas las plus bellas, 
las plus'^pros, las plus enseiqadas, 


e son^ totas ensems puiadasT 
Pueis viratz puiar cavaliers 
en palafres et en destriers. 


->uj 


£1 menestrat e Tautra gent 
tuit a un fais cominalment 
corfori carieras esco^f; 
e viratz lor apareillar 
palitz e saraitz e cenäatz, ' 
don fo'l castelz encortinatz 
si que non pogratz cisl vezer. 
Ni ia el mont non'cal querer 
riquesa que aqui non sia, 
car a enueg vos tomaria 
d'auzir et ^ me de contar ; 
e per so laisem o estar. 


49» 


600 


iOft 


0.-.^ 


Am Morgen nach der Ankunft in Monbrun hören yaufre und Brunissen die Messe, yaufre 
immer in Gedanken an seine Dame. (A fol, 77«; B foL 44*; C fol. 95 V 


Aissi a la missa escoutada; 
e pueis eis sen ab la mainada; 
e apres eis sen Brunissens 

Moe de domnas mais de dos cehs, 
gent vestidas, si com lor tais! 
£ son se'n poi at el palais 
e an comensat lor solatz; 
e Jaufres com ben enseinatz 

«ift va*s delonc Brunissen sezer ; 
e anc noi (es mais de plazer, 
can se'n es lonc ella vengutz. 
Mas d estet si esi>erdufz "* 
que so que ac la noit pensat 

520 que'l ifissW,* li Ifon oblidat ; 
aissii fes campiar son sen, 
car amors li toi ardimen 
que li sol cVeisser e Öonar . 
en totz autres locs e doblar; 


A 


mas Brunissens l'a si vencut 

quel fai estar si esperdut 

que sol non sap en que s'enprenga 

ni'l pot dir son cor -ab la lenga, 

qu'ades a paor de faillir, 

per que non Tausa son cqt dir. 

£naissi estet un gran briu ; 

e a Brunissen fon esquiu ^^ 

car el non la'^Älh'^primiers. 

E cant vi que non er estiers, **^- 

amors li dona gaillardia, ' 

quel vol dar tan de seinona \ 

qu'ella parle primeirament ; 

e dis li tot suau e gent: 

»Seiner Jaufres, vostra venguda 

nos a nostra ioia creguda 

^•ns a tout ira e consirier \ • 

e donat^aug et alegrier. ■ 


SM 


M# 


«M 


484. naiat A\ da ^; iaufren A 487. laduga B 491. enseinaidas B 494. Eis ^; es ^ 495. 
Eis menestnds AB 497. scobar A 499. sendalts B 500. fon le castaelz A ; fonl castel enoortinaltz B 
504. Ca ad enueiu B 505. Dausi B 506. p. aso lais men estar B Hier schliefst Bartsch Chr»^ 24Y an. — 
507. an A 508 ^iV 5 1 1 . E brunesenc ab sa mainada Eis se'n e iaufres atressi Puis tot ensenz van se*n aissi 
AIegre$ (e) goios e gais A 512. poia A^ uengudas BC 513. Ab tan comenchon C 514. iaufrenz 
A, iaufrc B 515. Va j5, Vai C; brunescntz B 516. m.] tan B 517« Qai" C S'9' "oi^z B; 
pessaU C 520. Quel cuics dir les obliat A\ oblidatz C 521. '\ fehlt A 523. doblar C 524. 
tot A\ donar C 525. uencutz B 526. £1 A, Quil B\ « estar A\ esperdutz B 527. en] on B\ 
si prenga A 529. morir B 531. £.] Ez e. ^, Ez aissi C\ lonc C 532. brunesentz B 533. 
ntülascuroet A ; non escomet premer C 534. estcr C 535. Amur A 536. tan dar B 539. iaufrc 
ABC 541. Toult nos ha C; a] auet A 


22 


Epik, 


St. 3. 


Molt avem gazänat per vos; 
ben aia la terra don fos, ^ 

546 6'! reis Artus, qui sarus traxnes, 
e vostr'amiga, lai on esU — 
>0c, dis el, domna, cant laurai, 
que be*us die qu'encaras non Tai.« 
»Also non pot esser per ren, 

Motant a en vos prbesa e sen, 

que vos non aiatz bon'amiga.« — 
»Ella m'a, mas ieu non Tai miga, 
domnai per que non es ies mia 
ni o dirai tro que o sia,c — 

•M »E sap ella que siatz sieüsft« — 
»Domna, non sai, si m'aiut dieus; 
non o a ges per me sauput, 
s'ella non s'o a perceubut.« — 
»D'aiso non la deu om reptar, o^ 

560 que si vos non voletz mostrar 
vostre mal, que disetz qu'es fortz, 
sin moretz, de cui er lo tortz? 
non miga sieus^ que vostres er: 
cui focs a ops, aaes lo quer.« — 

M6 »Domna, vers es ; niais la valensa 
qu'en lei es, me dona temensa 
tal que non Taus querre s'amor, 
qu'el mon non a enperador 
que de s'amor non fos honratz, 

ftTO tant es ^fina e granz sa beutatz, 
sos parages e sa ncors.c — 
»Aisso que'us aug dir es follors, 
'que ia rei ni emperador 
aian seinoria en amor 

676 plus que s'an l'autra ienz cortesa. 
Amors non esgarda riquesa; 


Bos aips, bos prez, qui'ls pot aver, 

an en amor mais de poder 

c'avers ni terra ni parage. 

Molt home son de. gran linnaie 

que non valon un fais de pailla, 

ni tals es ricz, una mezailla.U • / 

e per so non tengatz celat 

vostrq cor, que faretz foldaf ; 

car tant de pretz e de valör 

avetz que be'us deu dar s'amor 

tota domna, sia qui's voilla, 

e ben't&irl que ab se*us acoilla.« — 

»Domna. dis el, vostra merce,*^-*^ " 

car vos ^latz que digatz de me 

tant de lauzor ni tant de ben, 

que de gran benestar vos ven; 

mas si'us platz que'm voilat^ valer, 

^^u'ieu sai que vos n'avetz poder,) 

ab cella que m*a en bailia L^t .^ ' 

e n'a tota la seinoria 

e que'm pot far morir o viure, 

gkzaihat m'aüres a desliure.« -^ 

»Seiner, bon gazainar vos fa, 

e ia en me non remanra 

per ren qu'ieu puesca dir ni far.« 

E Jaufres prep a sospirar 

de molt pre0n, pueis a parlat: 

»Domna, dis el, per amistat 

vos prec, per dieu e per merce, 

e prendetz men en bona fe, 

que me'n acorratz lialmenz 

e senes totz galiamenz.« — ^ , 

»Seiner, dis ella, ieus convend 

sobre cel dieu qu'en terra venc 


680 


686 


500 


595 


eoo 


605 


610 


545. rei ABC\ saue t. \fi 546. don B 548. beus o d. A^ ben d. B 550. e fehlt A\ sen] 
ben B 552. E lamasz mais que re que sia C 553. Domna per que non hai ges amia C 554. 
Non o B\ d.] doni A\ lo C 556. Non sai domna A\ non fehlt B, nol C 558. conognt BC 
559. d. o.] podetz B; pregar A 562. es le BO 563« uostre B 564. Qi C; Qui foc a o. a dit A 
565. va.] uensa A^ potensa B 566. lui A 569. lamor B 570. sobriera sa b. J9, 6na sa g. b. C 
571. Son parage A\ ricor AC 572. quieus A\ follor AO 573 unä ^j 4 fehlen B ,575. s*an] en 
Bj han C; gen C 577. Bon pres bon aips A; bon 0; quil AC 579. Qauer C; linatie BO 5S0. 
paratie BC 581. uaillon BC; faitz B; pala A 582. £ C 583. nom C 584. feresz C 585. 
Caitant J, Qe tan (7 586. beus] ben A; dei C 588. ben staing C\ q. aissius B 592. Car BC 
593. si uos ^ ; M. s. p. nuilla lauszor C 594. vos fehlt B ; Quieu hai uos nhauesz ualor C 597. 
6] e B 598. Gaszaignhar C; mhauetz a deUure BC 601. que ieu A^ queus B 602. iaufre B; 
pres BC 6o6« Aprendesz C; prendet ^ ; me ^ 607. leialmen BC 608. Ses enian e ses failUmen 
Bf Ses fort e ses galiamen C 609. tll& fehlt A; eus o c, B 610. uent A 


St. 3. 


Abenteuerroman . 


23 


per nos el costat penre plaga, 

qu'ieu, si puesc, a cap vos- o traga 

e lialment me'n entremeta 

e que tot mon jpoder i meta; 
«16 ia no'us cjq cal doptar de ren.« — 

»Domna, ounsus vos en cre ben; 

e non me'n tengatz per enic/^t -., 

srus platz, car tant fort vos o die, 
, c'anc mais en savi ni en fol 
eiono'm passet la boca ni'l col, 

domna, aisso qu*ie'us dirai ara; 

que^ tant m'es aquest'amors cara 

qu'enaiis mi laissera escorgar; ' ^^' 

mas oimais non o deg celar: 
635 Vos est cella q'ai encobida/v 

vos est ma mortz, vos est ma vida, 

vos est cella que a desliure '^ c^ -^ r>^ 

me podetz far morir o viure; - 

vos est cella que ses enian • " - ^ 
680 am e cre e tem e reclam; ^^ ■*> 

vos est mos gaugs, mos alegriers, 

e vos est totz mos consirers ; 

vos est mos delietz, mos solatz; 

per vos ai gaug, cant sui iratz; 
eaavos est cella quem pot valer 

e que'm pot, si's vol, decazer; 

vos est cella per cui mi clam; 

vos est cella per cui aflam; 


y * *-' t~ t. •-.£ 


VOS est cella de cui mi lau; 
vos est cella qui ten la clau 
de tot mon ben, de tot mon mal; 
vos est cella, si dieug mi sal^ 
que'm pot far VÖlpit o .ardit, ^ • ■ 
srs vol, o pec o exernit.« 

Ar a Brunissentz so que vol, 
que de so de que plus se dol 
e mais en est segle desira, 
de que soven piain e sospira, 
se fai molt carament pregar; 
aissi sab ient son cor cellar. 
Molt a gran gaug de so que au 
e dis a Jaufre tot suau: 
»Seiner, ben sabetz escarnir - 
e gent parlar e plazers dir; 
c aisso dizetz tot per plazer, 
qu*ieu non n*ai genz tant de poder 
en vos co'us aug dir, ni'l guarton.c 
»Si dieus bon'aventura'm don, 
domna, si avetz, senz mentir, 
mil tanz qu'iet^ non sabria dir.« — 
»Aiso fäi fort leu asaiar, ^ -• 
car si vos mi voletz amar 
aissi con disetz finamen, 
trobat avetz qui Halmen 
vos amara e sens enian. c 


640 


646 


660 


666 


660 


666 


611. costatz C 612. Qe sieu p. C\ puecs A\ caps B\ 6\ ea C 614. Si C 615. £z el li 
ha dig grantz merce C 617. nom t. (7; tingatz A\ enemic C 618. Qar jeü tan fort uos o hai 
die O 620. No B\ passaet A 621. qeus 622. Qar BC; m* fehlt C\ amor ABC 623. baissera 
eisseoissar 0\ scortegar A 624. no mel cal c. ^ 625 ff. est] immer es BC 627. deliure B 628. 
o] e ^ 629. qam s. c. C 630. Qe a uos e a dieu mi comman C\ tem e cre B Bessere den 
Text in öag^ 6^0 etwa: qutf cre e am Ses enian e tem e reclam 631. gaug C\ alegrier J9 632. 
En uos es 0\ consirer B 633. mon A\ d.] delieg e J9, bens c C\ mun A 634. gautz B 636. 
E fehlt C; si uol far d. C 640. q.] cuj A\ ten fehlt A 641. totz C\ totz C 643. podesz f. uol- 
pitz o arditz C; uolpis ez a. ^ 644. E sis uol p. ^; E sios uolesz pros e cortisz C 645. A na 
b. By Aras ha brunesen C; qes u. C 646. »weites de fehlt A 647, 64S. fehle» A 649. ricamentz 
A^ caramentz C 650. ben C 651. gautz B 654. plazer BC 655. Aisso BC; diset A 656. n' 
fehlt BC; taxit fehlt C 657. con a. d. tan preon C 660. M. t. mais quieus no s. d. ^, £ m. t 
mais qien nos sai dir C 661. essaiar 2?, assajar C 663. diset A; lejalmen C 664. que ueiramen 
C 665. amaraj C 


C 


24 


Epik. 


St. 4. 


Ä 


/_ 4. Flamenea. 

Z^ Roman' de Flamenea p. p, Paul Meyer, Paris i86s, v, 2336 — 2616. 


(^uillem de Nivers, der sich, a^f den Ruf von Flamencas Schönheit hin, in die von ihrem 
GemahtArchimbaut eifersüchtig Bewachte verliebt hat^ ist nach Bourbon gereitt, wo Flamenea von 
ihrem Gatten in einem Turm gefangen gehalten wird, und hat dort im Gasthause Wohnung ge- 
nommen. Sein Wirt unterhält ihn mit dem Stadtgespräch, der thörichten Eifersucht Ar<himbauts. 


Guillems respon: »Non sap que's fa, 

e ia ben leu non li vajra; 
( n^s no m'en cal; ques vol sen fassal« 

Ao^an s'en pa^son per la pl^a 
6 6 van s'en fors en un gardi, 

on le roncinols s'esbaudi ^-^ '^■' 

pel dous tems e per la verdiira. 

Guillems se get'en la frescura 

desotz un bei pomier florit. 
loL'ostes lo Vi escolönt 

e cuiet si quei malautia 

de quel p^p-let a lautre dia, 

l'agues enaissi descolrat; 

fort prega deu quel don santat 
16 ei lais complir tot zo qu'el yol. 

Guillems entent al rossinol 

e non au ren que l'ostes prega. 

Vers es qu*amor5^^omen ^ncega*' 

e l'auzir el parlar li toi 
90 ei fai tener adonc per fol 

cant avei cuia plus de sen. 

Guillems non aus ni ves ni sep, 

niis oils noh^möu ni ma ni boca; 

una douzors al cor lo tocha 
26 quei cantz del rossinol Ta'äus, 

per qu'estai cecs e sort^ e mutz; 

et aisii clau tota l'aurella 

dl douzors qu'el cor li reveilla, 

ques autja res no i pot intrar; 
80 ans coven que per ioi menar 

cascus dels sens al cor repäire; 

car le cors es seners e paire, 

e per so, cant ha mal ni be, 

cascus dels sens a lui s'en ve 
86 per saber tost sa volontat. 

E quan son lains aiostat, 


7. Pe d. 18. es fehlt 24. 
rossinol 62. pensa 


douzor 


••J. . -' ^.4 


.\> 


om es defors totz esciurzitz 
et estai quais esbalauzitz. * 
E pos mals o bes äins Iqs fai 
tbfnar, meravilla non ai 
si iois d'amors, cant es C9rals 
£ mescladämens bes e mals, 
los fai tomar ad espero ^ ^ 
a lur senor, sils en somon. 
£ tut li sen ,an tal usage 
que, se l'us formis so message, 
l'autre de re non s'entremeta, 
mais tota s'ententio meta / 
a lui aiudar e a sservir. * 


40 


45 


u.^ 


.^u- 


si que tut aion un consir. 
E per cesta rason s'^ve, ^v '^v 
qui pessa foyt, que meinz' ne ve, 
men sen e fnen parla et au; 
e ia noi toc hom trop suau; 
cel colp non sentira negeis; 
zo ve chascus per si meteis. 

Le rossinols sa voz abaissa 
e de chantar ^el tot si laissa, 
sempre quei sein auzi sonar. 
»Seaer, ben es ora d'anar, 
dis 1 ostes, >oimais a la messa.c 
Guillems enten, car plus non pessa, 
e diz: »Hostes, aisi cous plaz, 
qu*ieu ia voil esser plus viatz 
que sia la inessa moguda 
ni^a|re de la ger^ti venguda.c 
:»Sener, abora laT sserem. 
£u e vos el cor intrarem, 
car ieu sai legir e cantar y jX 

quesacomety mas non ges clari^ 
»AI bels Ostes, que ben aiatzl 
Per que so vos mi celavatz ? (^ >^ i 

,' LI y.i ii i\) 
25. rossinols 39. ben 44. sil 56. ve doppelt 57. 


50 


66 


60 


66 


J^K 


70 


r</\- 


1 


St. 4. 


Zeitgenössischer Roman. 


«5 


^ 


Per vostr'amor eu cantarai ^ 

ab vos, que de cantar/^ron sai.c 
75 AI mosti^r s'en van ambedui. 

Non troban cella ni celui 

que non lur diga: »Deus vos salU 

Usages es del tems pascal^'^^^'- 

que volontier totz hom salut. 
«0 Quant al mpnestier son vengut, 

amdui s'en intreron el cor; 

per un pertiiS poc vezer for 

GuillemSy ques homs non s'en pres garda. 

A3^ apinsa et agarda ^\ < ^ 
85de Flamenca cor^intraria/ 

e cuia's ben, si la vesiä, 

que iä»^empre la .cono 


que pon sembles tal espaventa 
(^ ^^jSnab vestimenta / } i / A>i 

^contra seiiffar en la montaina/ ^ o^-vv^^; l ; v^^^ 
Itösta lui fo e s^ compaina, ^ 120 

tal con fo, li bella Flamenca, ^^ j t /' j 


et al meinz que poc s'aprobenca . 
de so marit, que dol li fa. 


( e sr s feira, s u n< 


^ 


"•^^^i ^.; 



».-> r 


V 


da van sa cara ges de benda. v^ 
Non la veira, len als Ätenda^ , 'V 


si non o fai tota cuberta: "^^ 
mas Sil fos per nulla ren c^rta 
qu'el mostier agues tal amic, 
non läissefa per l'enemic 

•5 que ben non trobes uccaiso 
comen li mo^tres lo mentö; 

fal meins baissera lo nasil 


,<.. -^< 


TS 


Sus el portal un pauc reina f ^. 
e sopleguet mout humilmen; 
adonc la vi prumieramen 
Guillems de Nivers, si_£Qm poc ; 
los cieilz ni'ls oils df^ leis non moc, 
ais laiigki, plais -rn- fol de^plazerl ^ 
del tot non la pot vezer. ' 

Amors li dis: >2k) es aquil^ 
en cui desliurar m'assotil ^ "' 
e voil que ben t'i assotilles ; - 1 , 
pero ges tan no Tarodilles 
que nuls homs s'en posca percebre. 
^'Ben t'enseinarai a decebre 
lo matastruc fol enveios, 
a cui fora mieilz si non fos, 


126 


cu«* 


e de la benda* t veniarai.« MM * 
Adonc Guillems sos oilz retr^i, 
car sidons en la cambr'intret 


' o feira parer c'o'äÖÄ' nl '^ \ ^J^^ desempre s'ag^nollet. 
N(^o calgue ren davan sos oilz\(/^ '.V^ Le preires &\?,\' Asperges me; 


i^ono'il tolgrä paors ni ergoilz, • ^^ 
-V-quant intrera, ;]UQ /)o\s senev*^ 


K tail sai e lai entro que vis 


lo.mai^ nutend 
cel que d'aipor per leis languis. 


106 £n gran baticor estai ara 
(^uiUems per sidons, ques agara. 
Veiaire fes de cascun'umbra • 
(^ue'l portal de la glieis enumbra, 
qu'en Archimbantz sia que venga. 

110 Li genz per lo mostier s'arenga; 
quan fon ven^ud^ et intrad^ 
e la tersa möutirionadiiäi 


; 


'.) 


adoncs veno le fers aversiers'- 
pei* äigastenäonz totz derriers; 

iisegaiatz fon e mal aceutz; 

^ anc oön fon mens ma$ sol l'^speutz 


180 


186 


140 


preires 

Guillems si pres al domine 
e dis 1/ vers tot per enter; 
anc non cug mais qu'e cel mostier 
fos tarn ben dig; e'l preire issi 
fop del cor, e portet li 
US vilas räiga beneseita, 
vas n'Archimbaut, a la ma dreita, 
per zo que Taiga'l don avanz. 
A Guillem remas totz le canz 
et a son oste, que l'ajuda; . >^ 
mais soen '^M^^ Vaus la mucht^ '^ * 
que del pertus los ueils ,non mou( 
Le cappellas ab l'isop plou; 
lo" sal espars per miei lo cap 
a Flamenca lo miels que sap; 
et ill a fag un obertura 
dreit per mei la pelpartidura. 


J 


146 


150 


.^ 




166 


4 


160 


loi. nom s. 102. nuz 109. Archimbaut 116. lespeut 144« Guillem 146. An; non fehlt 
iy>, a ffihU 


! ' 


f 


26 


-J- 


Epik, 


St. 4. 


que poc aver 
180 El cor noÄyS 



per zo que mieilz lo pogues penre; 
lo euer ac blanc e pnm e tenre, 
el cris fon bell' e resplandens : 
le soleils \ti mout qu'£vTnens^ v 

]i«6car tot'^drei stis, per mei aqui, 

/ ab un de sos rais la feri. t.« ( ^ 
' Quan Guillems vi la bell'ensena ^. 
del ric tesaur qu' Amors l'ensenna, j/. 
le cors li ri totz t Tageifea,^ " 

170 et Signum saluäs comensa. 

Le sieus cantars plac mout a totz, 
car mout avia clisa^voz 
e cantet ben e volontiers. 
Qui saüjpes qu'el fos cavalliers, 

176 ben amer'om plus son cantar. 
Le preire fon da van Tautar 
e dis confiUor suau 
ab un son cler^ue^ Nicolau, 

' .Xim. ans. 
lis «II* enfans, 
Guillem e Toste que saupesson 
cantar ni que s'entramezeson. 
Guillems dis ben la soa part, 
e n'on s'oblida que non gart 

i85vaus la^feudl^ soen menut.' 
Quant ac Tavangcli mbgut 
le capellas, li donna's dreissa. 
A Guillem feira gran destreisa / 
uns borzes ques dreisses en pes 

i»o , . . . . 

mas deus o volc ques ostet si; 
adonc garet Guillems e vi , 
sidons, que fon em':pes dreisada, 

^^ et ab la ma ques fon seinada, 

195 ac baissat un pauc lo musel;^ 
los afflibie^ de son mantel 
ten ab lo pouzer davan se. j_^.,; ^ v 
Guillems volgra ben que ias^e 
aquel avangelis dures, i , . , . 

«oosol a Flamenca non graves; 
mas tam petitet l'a durat 
que cel d'an nou la ressemblat. 
Quan fon dig, la domna's seinet; 
Guillems la ma nuda miret 


v> 


et fo'l veiaire quel toques 205 

lo cor ijtp^j,}:en, Portes; 

aisi li^ pung dun douz esglai «^^< 

qu*a penas ßi ten que non chai,v- - 

quar atressi con aiga freia, 

quan hom ^de primas s'i refreia, # sie 

tro sus al p^tz fai p^n^leu ^-^^-H 

ad pme'l cor e*l feg*^ e*l leu, ^ ' y/\ 

e aiz oil oil que ges un mot '^ 

non pot formar' adoncs del tot, 

assi estet Guillems adonc. 216 

Davan si atrobet un tronc, 

on si poc ben ^ginollar; 

aqui's gitet cais per orar. 

Nuls hom d'aisso no's percebia/^^^^ 

car son capion non tollia; sso 

ben tes parer qu'el cap li dolc^ 

car a Tavangeli no'l tolc 

sobre'l söc o ades estet, 

que vaus part no's ihöc ni's menet, 

tro Nicholaus li donet paz ; , ^ 22« 

a son hoste, que'l fon delaz ^' 

ne donet et pois al pertus. u? J 

Quant una croz a fag desus, 

Nicholaus prcn un breviari, 

on ac sauteri et imnari, 280 

evangelis et orazos, 

respos e versetz e lissons. 

Ab aquel libre pas donet 

a Flamenca; quan lo baizet, 

Guillems ha vist dal pertuset, 2» 

que fora j^les del menor det; 

ssa bella boqueta vermeilla; 

adoncs nn amors li conseilla 

mais per ren nos desconort ; c^-* «^ ' 

aribatz es a trop bon port. , jsio 

Ges no's pensava que d'un an 

pogues aver de sidon tan, 

quar siei oil son alques pagat 

del vezer e'l cor del pensatc«- '"^ ' 

Quant Nicolaus fon repauzatz, .24s 

el cor Guillems es apensatz 
consi'l libre pogues aver; 
e per ucaison del tener 




168. quamor 175. son fehlt 183, 198, 204. Guillem 190 fehlt 205. que t. 227. pois 
fehlt 239. Eine Silbe fehlt 247. p. 1. a. 


St. 5. 


Novelle. 


27 


ha dig suau: >Ha i comtier, 


H'--^-- ^v.vi.i 


V'/l 


flsoamics, aqui ni calendier? /^ .^^« > >" 



^v.' 


qoar saber voil, per qu'ansi*m cosfa, 
quant es dins ^lün la pantecosta.c 
»Seiner, oil o« e*l libre'l dona. , , 

Q res 
sMcomte ae luna ni a'epacta. 


Ol 


Guillems non vol que^ hpm Tespona 
comte de luna ni d'epäcta. > 

Las cartas una et una tracta 
e volgra las totas baisar 
per sol una, s'o pogues far 
cubertamen, que non o vis 


S60SOS ostes que iosta l^i sis;! 


\ 


»^ 


C> 


mais trobat ha un asaut gen: 
»Bon es, iai ss'el, ques ieu ensein 

i) per zo que sia enseinatz.« 

Pueis dis: »Clergues^ et on donatz 

J66VOS patz? quar donar la devetz 


^ lo sauteri, si podes.«^ 
^Seiner, si'm fas, e neis aisi 
la donei ar.c £ mostret li 
lo jfbil e'l luec ; ab tan n'ac pro 
Guillems, e met s'en orason 
e plus de roil ves lo foil baia; 
veiaire l'es tot lo mon aiajtv^i:^^ 
e mai res noil posca fallir; 
e si pogues los ueils partir, 
si que'l pertus gares l'us oilz 
e Tautre ^ares sai los foils,f^^ 
ben Testera, e ben Testet, i 
£n cel peps^at tan demoret 
e tan si pÜc de cel consir»^'^-^*' 
que non saup mot, tro ausi dir 
itif missa est al preveire; 
fort li pezet, so pot hom creire. 


; 


270 


A--' 




\Y" 


27»* 


280 


/ 


5. Castia-gilos d'en R. Vidal de Bezaudu. 

ffds, NaL 22543, fo, 132. I "^^ 


f i* 


**^^>'' 


Unas novas vos vuelh comtar 
que auzi dir a •!• ioglar 
en la cort del pus savi rey 
que anc fos de neguna ley, 
«del rey de Castela, n'Amfos 
evqui era condutz e ^&, A 
SQds e valors e cortezia 

e^'engenhs c}e ca^^^l^ä?^^ 

qu*el non era onS m sagratz,*^r;ifi 
lomas de pretz era coronatz 

e de sen e de lialeza 

e de valor e de proeza. 

£ ac lo reys fag aiustar 

man cauayer e man ioglar 
16 en sa cort e man ric baro; 

e can la cortz complida fo, 

venc la reyna Lianors; 

e anc negus no vi son cors; 

estrecha venc en •!• mantelh 
sod'un drap de seda. bon e belh, 


-''I 


vT** 


2b 


80 


que hom apela sisclato; 
vermelhs ab lista d argen fo, 
e y ac •!• levon d'aur devis. 
AI rey soplega, pueys s'asis 
ad una part lonhet de luy. 
Ab tan ve'us •!• ioglar ses bruy 
denan lo rey, franc, de bon aire, 
e'l dis: »Reys, de pretz emperaire, 
>ieu soi vengutz aisi a vos 
e prec,'sieu8 plaz, que ma razos 
si'auzida et entendudac. 
£'1 reys dis: »M'amor a perduda 
qui parlara d*aici avan, 
tro aia dig tot son talan«. 
Ab tan lo ioglars issernitz 
a dig: »Francx reys, de pretz gamitz, 
ieu soi vengutz de mon repaire 
a vos per dir e per retraire 
un'aventura que averic 
Iai en la terra don yeu venc, 40 


8& 


250. aqui ^«/^r calendier 260. os(tt») /eAlt 264. ^% fehlt 270. Guillem 271. baisa. 

9. ucngut 32. rey 35. 


8. engenb 13. ac] al; rey 16. cort 22. vermeih 2S. 
ioglar issemit 36. franc rey; gamit 40. Sai 


^^^. 



28 


Epik, 


St. 5. 


7 


a •!• vassalh aragpaes. 
Be sabetz lo vassalh qui es; 
el a nom n'Amfos de Barbastre. 
Ar auiatz, senher» cals desastre 
46 li avenc per sa <^ilfozia T u 
Molher bel'e plazen avia 
e sela que anc no falhi 
vas nulh home ni anc sofri , , ^ 
precx de nulh hom'en s encoQtrada 


, «omas sol dun^ don era 

qu*era de son albere privat?,- ri^^*^'^^ 
/ d'aquel de son marit cassatz ; • 
mas amors tan fort lo soorava 
per que alcuna vetz pregava 

«Ria molher>^son senhor, n'Alvira, 
don ilh n*avia al cor gran ira; 
pero mais amava sofrir 
SOS precx que a son m^rit dir 
res per que el fosjp|h'atz^^., ^ 

<Jocar cavayers era prezatzr/<:- <^'^^ 
e sei quei marit fort teroia, 
car de bona cavalaria 
non ac sa par en Arago • . . .c 
— »Doncx, dis lo reys, aquest fo 

«ölo cortes Bascols de Cotanda.« -*^ 
»Senher, oc. Er auiatz la r^iflda'T^ 
co'l pres de la bela n'Alvira; 
car res de tot cant hom dezira 
non poc conquere ni aver, 

7otro al marit venc a saber, 
^quei disseron siey cavayer 
tug essems en cossetn plenier: 
Per dieu, trop gran bauzia ^ 
fai en Bascols, que cascun dia 

Töpregua raa donfi et enqueV: 
e die vos que tan loi sofer 
que coguos en seretz, ses falha. -^ 
Et el respos: Si dieus mi valha^ 
si no'm era a mal tengut, 

«otug seriatz ars b pendut, 
car non es faitz e'om creir^ deya, 
e tug o dizetz per enveya, 


car sobre totas val e sap. . 
Mas ia dieus no mi sal mon cap,^ 
si ia may negus mi retrai 
de res que 'na Alvira fai, 
s'ieu per la gola non lo pen,. . 
que ia no*n trobara guijreif. — 
Ab tan parlet «I* cavaiers 
fei e vilas e leugiers: 
Senher, -capt auretz pro parlat 
rfeptada,y ' ^ i-e ' viltetigut e menassat, 
^vatz.^'^:!r^i;l^^'^sieus dirai yeu d' aquest afar 

com o poiretz en ver proar 
si ama ma dona o non: 
TFenhet? vos e*al ^ey de Leon 


V 


86 


f. »t 


l 


-r 


,^ 


voletz anar valer de guerra» 
e si ia podetz d'esta terra 
en Baseol traire ni menar, 
ve'us mon cors per iusti»ar, 
aissi'l vos lieure S^* prezeiT^ä — 
So dis lo bars: Et yeu lo pren. - 
Ab tan veus k) cosselh partit. 
Et •!• de sels que Tac äuzit, . 
per mandamen de son senhor 
vas Talbere d'en Baseol sen cor 
e dis li: 'N Bascols de Cotanda, 
saluda'us mosenher eus manda 
sieus poira al matin aver, ( 
cS^de guerra ira valer * 

al rey de Leon, senes falha. — 
Et el respos: Si dieus mi valba, 
mot voluntier irai ab luy. — 
Pueys el dis suavet ses bruy: 
No farai ies, que non poiria. — 
K'l messatie, ples de feunia, 
tomet o dir a son senhor: 
Senher, vist ai vostre trachor, 
e dis que ab vos anara; 
dis? oc, mas ia re non fara, 
qu'ieu eonosc be e say que'l tira. 
El senher non ac ies gran ira, 
can auzi quQ sos cavayers 
ira ab el ses destorbiers, 


90 


96 


100 


106 


110 


116 


180 


44. cal 45. auec 46. bele e 48. hö^ 49. hO; d'se. 51, 52. Vertauscht die RiimwiMtrf 
61. Lies etwa prexaU E sei quc'l maritz car teuia- 64, rey/ Eine Silbe fthlt 65. baseol 73. Zwei 
Silben fehlen 74, baseol \^o stets für bascols 78. dieu ; so stets für dieus 83. toU 89. cauaier 
90. uil&; leugier; Eine Sm^ehlt: lies lausengitrs/ I02, b.] rey 114. el] li 116. plS 123. son 
cauayer 124. destorbier ^f *" 


i 


St. s. 


Novelle. 


29 


> 


t25e dis: Ben pot paor aver 
sei que s'es mes en njoa i>öder 
e lieurat a mort per delir, 
que res de mort no'l pot gandir, 
s'en Bascols va en est viatge, 

ijiae ia nom^ camiara coratie 

per promessa ni per preguieira. — 

', c Ab tan s*es mes en Ia carrieira ; 
ndis qu'ira en Bascol vezer, 
^c'amors fai planher e doler; 

185 et en planhen soven dizia 

ab greus sospirs, Ia nueg e*l dia: 
Amors, xbem faitz far graii foloi^ 
que tal res fas vas mosenhor 
que, s*el sol saber o podia, 

140 res Ia vida nö'm salvaria. 
£ saber o poira el ben, 
car ieu non anarai per ren 
Ia o mosenher anar vol; 
e ies aissi esser no. sol, . . 

145 c anc no fes ost qu leu noi anes, 
ni assaut en qu-el no*m menes; 
e si d'aquest li die de no, 
sabra be per cal occaizo 
sei remazutz, a mon veiaire. 

160 Mas ieu say com o poirai faire: 
diiai li que ^^ifsu ai avut, .... 
e enquera no m'a laissat, 
per que metge i^'a cpssell^t 
que'm fassa •!• petit leuiär. — 

166 Ab tan s'es fag lo bras liar 
el cap estrenher fort ab benda, 
e dis que ia dieus ioy noi renda, 
si ia laj va, qui non Ion forsa^ 
camors, quel fai\anar a^dorsaÄ 

160 li toi lo taleü ei trasporta. 
Ab aitan sonet a Ia porta 
lo senher n'Amfos autamen, 
et hom li vai obrir corren. 
Dins intra, e'n Bascols saluda: 
i«ft Senher, sei dieus vos fass'aiuda 

\ que venc sus en Ia crotz per nos. 
Dis lo senher: Oc, et a vos, 


Bascol, don dieus gaüg e sälut; 

digatz, e que ävetz avut? 

Per Crigt, senher, gran malatitia. no 

— E CO sera? qu'ieu ia volia 

anar en ost. No y artaretz? /f-^^ 

Senher, $i m'aiut dieus ni fea^*" 

be vezetz que no y puesc toar, 

e peza'm mot, si dieus mi gar. -^ i76. 

Dis lo senher: Oc, et a me, 

en Bascols, •II« tans, per ma fe, 

qu'ieu non puesc mudar que no y an; 

e Vau me*n; a dieu vos coman. — 

Senher, et yeu vos a sa maire. -^ 180 

Ab tan lo senher de bon aire 

se'n va ei cavaiers reman. 

Ei bo mati a Tendeman 

a fag SOS cavals enselar 

e pres cotniat ses demorar; 186. 

et eys del cästel manteneil 

iratz e ples de mal talen, 

car en Bascols es remazutz. 

£ es a «I* castel vengutz 

• U- legas lonhet d'aqui; 19a 

e tantost cäü lo ioms falhi, ^ 

el a son caval esselat 

e pueia e si a levat 7 

detras si un^CToSer pauquet. 

Ab tan en Ia canieira's met 19& 

e toma se'ft dreg a Barbastre,' 

e ditz que bastra mal enpastre** * 

Ia nueg, si pot, a sa molher. 

Lo caval dels espiros fer 

e broca, tan que al jiortel «oa 

es vengutz sUautEel castel 

dous Ia cambra de sa molher. 

Lo caval laissa al trotier, 

e dis: Amicx, aten m'aisi. — 

Ab tan vay avan, e feri 206 

un colp suavet de sa man. 

Ei pros dona ab cor sertan, 

cant al portel sonar auzi, 7 

dis : Dötlzela, leva d'aqui, 

leva tost stis e vay vezer, 21a 


130. noi c, 131. ni fehlt 141. p.] sabra 151. Lücke; Reim fehlt 162. senhor 167. 
senhor 181. senhor 1S2. canaier 190. A •II- l. U 191. iorn 194. De trassion trocier 201. 
aengut 


\ 


30 


Epik, 


St. s, 


/y^A^ 


c i,K^ 


donzela, quieu noca y esper 
cavayer ni home que vengua. 
Ja dieus, dis ela, pro no'm tengua, 
s'ieu non cre que mosenher sia 

sisque m'asage ma dniäalm 

d'en Bascol, car huey no'l segui. — 
Ab aitant autre colp feri: 
A donzela, leva tost sus! — 
£ dis: Ja non atendrai pus 

a2oc'ades non an vezer qui es. — 
Lo portel obri demanes; 
et intret, e dis al intrar: 
Donzela, trop m'as fag estar 
aisi, que no'm venguest obrir; 

1126 no sabias degues venir? — 

Non, senher, si'm don dieus bon astre. 
Ab tan lo senher de Barbastre 
vai enan en guiza de drut; 
e ve'l vos dreg al lieg vengut, 

S80 et agenolhas mantenen 
e dis: Bela dona plazen, 
ve'us aisi vostr'amic coral, 
e, per dieu, no'm tenguatz a mal, 
c'uey ai per vos Tanar laissat .... 

«86 de mosenhor, a qui fort peza; 
mas. l'amors qu'en me s'es empreza, 
nom laissa alhondres anar 
ni de vos partir ni lonhar, 
don yeu ^ospir mantas sazos. — 

s4oDias nie, senher, qui es vos? — 
Dona, e non entendes qui? 
vevos aisi lo vostr ami, 
Bascol, que'us a loncx temps amada. 
Ab tan la dona s'es levada 

S46en pes et al ben conogut, 
son marit, mas pauc Ta valgut, 
e crida tan can pot en aut: ' . ' 
Per Crist, trachor, degun assaut 
don pieitz vos prenda, no fezetz, 

960 que pendutz seretz demanes, 

que res de mort no'us pot estorser. 
Pren l'als cabelhs, comens a torser, 
aitan can pot, ab ambas mas. 

/ Mas poders de dona es vas, 


CA- 


8«6 


que de greu maltrag leu se lassa 856 

e fier petit colp de grieu massa. 
£ cant ela l'ac pro batut 
e rosseguat e viltengut « i ^^**w '^ 

(ses tomas que anc no'l rendet, 
ieys de la cambra, l'us sarret. 9«o 

Ar laisset son marit iauzen 
aisi com sei que mal no sen, 
que semblan l'es que sia findt 
£la del tost anar no fina 
vas la cambra del cavayer 
c'amors 'ifestrenhi' a sobrier. , 

E troba so que pus dezira; y^' 

ela lo pren, vas si lo tira v( ^ ** > }■ 
e comtai tot cossi l^es pres. v^ ' ^ • \ 
Pueys Ta dig: Bels amicx cortes, sto 

ara'us don aisi de bon grat 
so c'avetz tostemps dezirat, 
c'amors o vol e m'o acorda; 
e laissem lo boc en la corda 
estar ""sivals entro al iom, sts 

e nos fassam nostre soiom. — 
Aisi esteron a gran delieg 
tro al senk, al)dos en •!• lieg, 
que'l dona levet.S^^Issi s'en 
et escrida tota la gen sso 

a lurs albercx e comtet lur: 
Auiatz, dis ela, del tafu/' ' ' 
en Bascol, co'm volc enganar: . 
anueg venc al portel sonar 
en semblansa de mosenhor; 988 

intret en guiza de trachor , 
a mon lieg e volc me aünir; 
mas yeu me'n saup trop ien gueiir; 
dins en ma cambra Tai endaus. — 
Tug ne feron a dieu gran laus 880 

e dizon: Dona, be'us n'es pres. 
sol c'ades mueira demanes, 
car hom non deu trachor sofrir. — 
Ab tan se son anatz gamir 
e corron tug vas lurs albercx. 995 

Als US viratz vestir ausbercx, 
als autres perpunhs et escutz, 
capels, cofas et elms agutz; 


224. uenias Nach 234 Lücke, Reim fehlt 236. lamor 250. pendut 253. poc 254« poder 


St 5. 


Novelle. 


/^ 


Tautre's prenon lansas e dartz; 
loosempres venon de totas piartz 

candelas e falhas ardens. 

£ can n*Amfos auzi las gens 

aisi vas si venir garnidas, , 

dedins a las portas tampidas'^^ 
Boset escridet: Senhors, no sia, 

per dieu lo fUh Sancla Maria; 

qu'en Amfos, vostre senher, 30.^ — 

Et ühir^ücö'äd espero^'^^ V 

las portas per ts^^an poder 
810 que fers ni fustz no y poc valer, 

£ cant el trencar las auzi, 

tost en •!• escala salhi, ,, 

e puget en •!'• bestor, 

e pueys gitet l'escala por. 
sisMantenen an tot l'uys trencat 

e son vengut al lieg armat, 

e cascus tan can pot sus fer, 

car cuion .... 

£ can non Tan lains trobat, 
«soson tug corrossos et irat; 

el dona n ac son cor dolen, 

e mentre Tanavon queren, 

vas la bestor fai •!• esgart 

e vi Tescal'a •!'• part 
885 que SOS maritz ac por gitada, 

e tornet dir a sa mainada: 

Baros, yeu ai vist lo trachor; 

ve'l vos en aquela bestor; 

dressatz l'escala e puiatz 
f8oe si'ades totz pesseiatz 

que sol no'l laissetz razonarl — 

Ab tan n|;^|b^ pfes a cridar: 

Baros, e quinas^gens es vos? 

non conoissetz degus n'Amfos, 
886 lo vostre senhor natural? 

ieu soi sei, si dieus mi sal, 

e, per dieu, no'm vulhatz aussir. — 

£ la dona fes •!• sospir; 

al dissendre gitet •!• crit, 
840 can tug conogro son marit. 

Ar crida, plora, planh e bray: 


? 


n 


3£ 

~7 — ' ^ 

^7 


"-% 


^^' 


860 


866 


860 


Bels senher dos, tan fol assay 

CO vos auzes anc enardir? 

car tan gran paor de morir 

non ac mais negus natz de maire. 846 

Bels senher dous, francx, de bon aire, 

per amor dieu perdonatz one 

e truepj sieus platz,'' ab vos'merce, 

senher, que ieu no'us conoisia, 

si'm sal lo filhs Sancta Maria; 

enans me cuiava de vos 

qu'en Bascols de Cotanda fos. — 

Et el respos: Si dieus mi sal, 

no m'avetz fag enueg ni mal 

de que'us calha querer perdon, 

raas a me, que'l tpt^s^ fals hom son 

e.l pus tracher que anc fos natz. 

Amiga, dona, 'm perdonatz 

qu'ieu ai vas mi meteis falhit 

e'l vostre valen cors aunit, 

e per colpa e per foldat s 

mon bon cavayer adiifat ; '^ ^ t y 

e per colpa de lauzengiers^ 

m'es vengutz aquest destorbiers 

et aquesta desaventura. 

Amiga, dona, franqu' e pura, 

per amor dieu perdonatz me 

e truep ab vos, sieus plai, merce, 

e aiam «II» cors ab un cor, 

qu'ie'us promet que mays a nuÖi for 

non creirai lauzengiers de vos, . 

ni sera tan contrarios 

nulhs hom que mal y pu^ca metre. — 

Aras, dis ela, faitz trametre, 

senher, per vostre messatgier. — 

De gaug, dona, e volontier 

ho farai, pus vey c'a vos play. — 

Senher, oc, et &§tfefas'may: 

en Bascol anaretz vezer 

e digatz li que remaner 

vos a fag, tro sia gueritz. — 

Ab tant es del albere partitz 

e fai so qu'ela li manda; 

vezer va*n Bascol de Cotanda, 


866 


870 


8T6 


880 


307. »cnhor 308. ds 310. fer; fust 317« poc 318. C. c. laq« trobcr; His etwa cuU'n 
Bascols aqui er 319. Xva fehlt 336. Eine Silbe fehlt 342. Bei 346. Bei; franc 350. filh 
• 368. l] true 373. nulh 375. Likcke nach diesem Vers, oder eher hier vostres cavaycrs und v, 
S76 volontiere; s. v, jSj. 383« ^»^ Silhe fehlt 384. *n fehlt 


(1 


3« 


Epik, 


St. 5. 


{ 


886 6 trames pdr sos cavayers» 

c'anc may tan gratis alegriers 

non crec ad home de son daü. 
, E que'tiä iri'alre cohitaii? 

Vas l'alberc tenc de son vassalh, 
890 en Bascol; dreg vas lo lieg salh; 

e estet süäu e en pauza 

e ac be la ffi^estra clauza. 

Bascols, dis el, e cossieus vay? — 

Per Crist, senher, fort mal m'estai 
896 6 agta'm' bd mestier salutz. 

E cosi es tan tost vengutz? 

dis en Bascols ä son senhor. — 

BascolSi ieü per la vostr'atnor 

soi remazutz e remanrai, i- **' 

400 que ia en ost Hoti anarai, 

si vos- ab mi öon anavatz. — 

leu, senher, guerrai, si dieu platz, 

e pueis farai vos de bon grat 

tota la vostra volontat. ^— 
405 Ar se*n tornet vas son ostal 

e fo ben iauzenz de sofi mal; 

^e estet be, si dieus be'm don) 

car el tenia ep sospeison 

sela que^fühit non avia; 
410 mais ela saüp de moisonia 

trop mai qüe el, segöh que*m par;. 

per qu'ieu, francx reys, vos vuclh pregar, 

vos e ma dona la reyna, 

en cui pretz e beutatz s*aclina, 
415 que gilozia defendatz 

a totz los homes molheratz 

que en vostra terra estan; 


que donas tan gran poder aä, 

das an be tan gran poder 

que messonia fan semblar ver 

e ver messonia eissamen, 

can lor plai, tant an sotü sen. . 

Et hom gart se d'aital ih^tier, 

que no'n esti'en cossirier 

tostemps mdis, en dol et en ira, 

que sovexl ne planh en sospira 

hom que gilozia mähte; 

may nulh mestier no fara be, 

qu*el moiü tan laia malautia 

non a, senher, can gilozia, 

ni tan fola ni tan aunida, 

que pietz %'acuelh e mens n'evida, 

e es ne pieitz apparians, J^.;, ,. 

c'ades li pär quei vengua dans.< 

— »loglars, p^r bonas las novelas 

e per avinens e per belas 

tenc, e tu que las m'as contadas^ 

e far t'ai donat tals soldädas 

que conoisiras per vertat 

que de las novelas m'agrät; 

e vuelh c om las äpel mest hos 

tostemps may Casti&^gilos.c -^ 

Can lo reys fenic sa räzo, 

anc non ac en la cort baro, 

cavaier, donzel ni donzela, 

sesta ni sest, ni sei ni sela, 

de las novas no*s azautes 

e per bonas non las lauzes 

e que cascus no fos cochos 

d'apenre Castia-'gilos. 


4sa 


42ft 


430 


,i.v/^^^ 


Af^ 


r^ 


485 


440 


445 




450 


386. Eine Silbe fehlt; gran 395. salut 396. uengut 398. i.] dien 406. iaujc£ 412. rey; 
pregar fehlt 414. beutat 416. homs ' 435. loglar 439. p.] q 443. rey. 


Si'^ 


St. 6. 


Historisches Heldengedicht. 


33 


6. Chanson d'Antioche. 

Archzves de VOrieni latin II 473 ff. 


u 


njA. / - f ■ 


La batalha renguero lo divenres matin cl vescons de Toarn e ab^ lui Peitavi, 
5s la bafoimä?ia, al cap del pont pefri. e Breto forsenat e tuh Ihi Angevi. '^' 


pres 

Reis Corbara^s d.e^Persa demandet Arloy, 
al cortes aogroman, que enten so lajti: 
5 »Quais es aquesta gens que vei estar aisir 
-V on^vaTni que demanda ni que quer ni 

que ditz?« ^-^ 
^Per fe, ditz Arloys, ia no vos er ra^ntit: 

ff>-^0 'v--*;., j^'vf.'^v. Va<0 

aisso es Uc lo Maines, c an non vi plus 

ardit/ 17^ A 
fraire al rei de Fransa, et es del linh Pepi, 

10 e l'altres, cel de Flandres, ve ab el aitessi : 
per son dreit non Tapelo don Rotbert 

/^ Baldoi, 

car ib filhs del, Frizon c'apelon enaissi: 
e DrogoTde Ndvellas, Albert de San OieptT 
e Bemat e Galters, sei de San GalerK^^ 

isAnseli^ de RogesmÖh ab u cpmfee Teli 
e'n UgoJ'cle San Pol e tfiral'de Tontr ' 
et ^rnat de Vjtrson, Uguo de Maurenti 
e Eferatz cfe^Posät e Mer, lo fil Gari, 
e Rainal de Belvaisa ab Joan so cozi; 

20 plus so de «XXX 


Aisso so unas gens cofatgüos e ardit, ** # 
cavals au melors d'autres e son genses fjJLr 

Cant el venrau enseaij e brocat e ^ncli, ss 
ia no i veirez pr'^oig'de cantbel ni de lin ; . , 
tuh so li eilSfensen var o gp^ o ermi, iX" '," 
li escut e las lansas ab lo t^giß. bdvaizi ; ^> '"^ 
li ausberc redonoit e li elm sarazi 
möuran tal resplandor a 1 albor del mati, 4o 
no i aura cstanorat que vas lur non acli.^"^ 
Frans reis, car no t'en fuis, que no't trobo^^ 

•^ aissi r 


f 






comtes, tuh rig e 
palaizi; ; '-' .^ 7 kaj 
e'l coms de Sen Tens, tuh loven e mesqui, 
e d'altres -XV- milia que son tan Ten 


. V^ V »-^ I . 


quascus porta auberc e vert elm saräzi 
Aissö^so unas gens qu'us onqas no fugi. 

26 E dereire cayalga per mei lo "pfa cami 
Tencher de Coversana el marques de Tanis 
e'n.Gasto de Beam ab •!• comte Marti, 

, e Bascle e^avar, Tolza e Caerfci, 
FdVes .e Santönges, Bordeies p Guarsi^ 

n • >*••♦•«- -3 i> » 1 '•'-4-*-- 1- ' ■("■■''• 


'.-».<•' 


que se el t acosego? vengutz est a la fi ; 
anc no vi fautz en bratz ni falco montarzi, 
tant be cai^per usatie ni segua la perdris ; 45 
al tretz iom o al catt jtas metmti el cami ; . -^ ^' 
la d una gran lomada no volh qaen ^ y. 

-..,._ prengua fi.« 'f^ f/^ 

Quant o au Corbarans, de noaltalan s'assis. i**^,-^ 
E apelet Faus e Bals de Feraeni, 
demandet us escaxs d'evor? e d'aur fi ; 50 
de maravites blanc son talhat li alfi > *^'* V 

e li'röc' e las fersas. eu^^xjY^ 
»Arlois, dis lo reis, euarda no m'en mentir, 
si tot es ausdtz de gabs e descarnir: ^- 
Quais es aquesta iens que vei aqui venir?c 55 
»Per fe, ditz Arlois, aquo vos sai be dir : 
So es lo duxs Guodafres que vos ve evazir, ^•^*-' -*- 
q'eu conosc a sas armas e a so iensguarnir ; 
e mena unas iens que son. d^ gran ardir: 
Alamans eBraimansque so duh d'escremir, eo 
que eis ni lor cavals no pot null om freir, ... '■ 




/^^> 


■~P 


80 e ihi bafo'^ d'Ah ernge e ti Enguuimczi, \ ni negueis lor escutz, si los volon guandir. i 


7. xnentitz 8. arditz 9. de lern pepi 10. Et altres «c« de f. 14. sanegalarez 15. An- 
selem 19. belmasa 21. com s. t. 22. garnitz 23. Quascu 24. que o. 28. E bas de enanar 
tolgaeca ersi 29. F. es autes onges 30. baros; ee bic gnomezi 32. forsenatz 33. arditz 34. 
melor; guaniitz 35. senems e brocatz e encleti 36. veireg 37. ermis 39. Lies; redonditz 41. 
Ini 42. fui 45. la/M//; perdrai 48. corbaran 53 guada 54. tot] tu 55. aquestas. NacA 55 
V. 6 wiederholt '. ,Q}x^ uol ni que demanda ni que quer ni que ditz 57. G.] guoda; que eu os 
menazir 58. conoc; e a] en 60. Alaman ; d.] tuh 61. el; caual 62. uolos 

Appel, Prov. Chrestomathie. , 3 


( 


34 


Epik. 


St. 6. 


/; 


Ja lansa ni sageta no t'en poira aidir. 

Can lo dux pren sas armas e va las revestir, 
«^si fa tota la terra desotz sos pds fremir: 
'^de mai d'una peirada las ausiratz ofulr f 
' e porta una spasa don säp aisi f^rir, 

anc no vi Sarazi fort armar ni güäirnir, 

si pel sus de sog elm li ppt u colp ferir, 
70 que entro els'^ärssos no"l yeia tot partir ; 

Ja escutz ni ausbercs noi 'poiral colp 

söfrir. 

Francs reis, car no t'en tornas e t'e 


s 


a guenr 


C«w M 




o 


que, sei laissas de te'^üstar ni 'Jizir, 

ia li teu deu salvatie no t'en poiran guarir.« 

76 Ei reis, quant o auzi, gitet u gran sospir ; 

•XL' he •IUI- reis inandet a ssi venir, 

que rengo las batalhas. 

"" > Arlois, (fitz lo reis, era voilh demandar, 

cals es aquesta iens que eu veiaparelhar ? 

80 Per la fe que tu'm deus, grada no m'o 

selar ! »-^J^ 
»Per fe, ditz Arlois, aisso sai be contar: 
cest es Rotbert Norman, qu'eui conois al 

et a las cobeTtoraS e al gen faissonar, 

fraire al rei Anric, qu'anc no fo tan rix bar, 
86 e fo filhs al Bastart de cui auzist parlar 

que conques Anglaterra e paset i per mar; 

anc hom d'aqui enan no TaGzet gueregar. 

E mena unas iens que fan'jnon'de doptar; 

Q^ abchas portont anglezas e güTrez pjpr lansar ; 

90 e cant so en batalha, que tomo al clapar, 

om d*aqui adenant no los pot contrastar. 

Reis, seis laissas de te aisir ni propiar, 

ia res d'aqui enant not poira aiudar; 

Torgoilh de Corosana faran ta fort baissar, 
96 la maire que t'atent no t'en veura tornar. 

Francs reis, per que atardas? mas -enca 

t'az anar. 


'VHV 


Greu t'es que tu t'en fugas, tnas pietz t'en 

val estar.« , ^, 
» Arloy, ditz lo reis, be sabs rire e .gioar, 
mas tu veuras encoi los Franses rauzar; 
non i a u tan savi que i sapcha cosel dar ; loo 
d'aissi a la siptat los farem rauzar 
senes regna tirar e ses lansa vlrar,r^^ ^ 
que de sus d^^lfstors viretztraire e lansar, 
e aura i o? detras a las portas intrar 

d'espazas e de lansas. los 

»Arlois, ditz lo reis, eu vei altra com- 

panha, 
e voilh saber que so, mas vertat noi 

sofranha.c 
»Aisso, ditz Arlois, es lo dux de Bretanha, 
e l'altres Droguo Fres eicoms de laViana 

e lo dux de Bonberc uo 

eist sabo plus de guerra quei cas «.de la 

.^^^ , guarana;[ -^-^ L— - 

e veno davas destre per una gran mon- 

1.. tanha. ' v-- 

E d'aval davas destre, läz l'aiga e la 
y... ^^ grjzanha, 

vai l'avesque del Pöi ab una gen d'Espanha, 
e Ramon Berenguier ei comte de Sardanha lu 
e las iens de Castela, de Bure e de Cam- 

( panha. 

£ porto un'ascoha tan fera e tan estranha, 
ia res no la vira quei bratz destre no's 

franha 
o no perga son sen o totz vius no's con- 

tranha. 
Francs reis, car no*t en fuis e perprensiao 

la montanha? 
que se el t'acosego, Ja perda erytaipanha, 
tro a Maroc lo gran non er sem^^no s'en 

planha, >^ 

ni en tot paganesme.« 
»Arlois, ditz lo reis, quals es aquesta iens 


1 


64. vallau r. 65. trera 66. los 70. arsso yi.escut; ausberc 73. laissa 74. poira 76. 
'XL' fehlt \ aissi u. 80. deu 82. ar a. 83. faicionar 84. reis 85. filh; cui] ai; auzct 86. ^ 
pases 88. menas 89. portot 92. sei laissa 94. corosanas 95. tar^c 96. en catz az .1. 
97. V.] bei 98. sab 100. sauis 102. tiran; viran 104. i.] incras 105. lansa 108. Arloi 
109. Et altres iio. b. el coms de la uiana in. cas] as; W fehlt 113. las aigas e las gazanhas 
115. e lo com de sardana 116. castelas; bure 117. unasconz t. feras 119. no c. 120. cnfui e 
perpren 122. maroe 124. aquestas 


^ 


£- 


vV .Ji/ 


y 


y- 


i / 


St. 6 


) 


(/" 


Historisches Heldengedicht. 


r 


35 


15 que sorson davas destre per mei us de- 

"■^ rubens,/UAA^^ 

e meno cavals blancs e am blancs gar- 

nimens 
e blanccas armaduras e totz los.yestimens 
e las s(^fieras blanccas, que panneio als 

vens, 
e'l fer de las lansas senblo flamas ardens? 
lomas angels me resemblq ab lor capte- 

nemehs 1 «* ' 

:» Francs reis, car no t'en tornas, que si 

^ los m aprens \, r 

' ia negus deus salvaties no t'en sara guirens 

que tu encoi non sias vencutz e recreenz 

e liuratz a martires.« '> 

16 »Francs reis, car no t'en tornas? so li 

ditz Arlois, 
laissa estar los Frances e cels de lor pais, 
que, se tu non o fas, encoi seras conquis. 
Vai, toma t'en en Persa, don es natz e 

noiritz : . . 
las montanhas^so feras e'l pazati es esquis, 

e se fort non o coltalb, en breu seras conquis. 
Tut aqueh home blanch eisso de paradis, 
e son en las batalhas detrencät e äusis ; 
Deus los tramet socore a llur autres amis: 
e porto tun escirpas a lei de pelens; 

sS. Giorgis los guida e lo cors S. Daunis, 
e sanh Andreus Tapostols, que's a en 

guarda pris; 

anc no vi nulhas gens ; 

e son lor vestimen plus blanc que us 


K. 


ermis ; 


tuh an las coas blancas, las commas e 

las cris. • *- 
Reis, per aquest ser^s vencutz e descofis, 
cant il escridarau la senie de Paris: 
Monioii, Deus aiudal« 

»Arlois, ditz loreis,qui son aquist derrer, 

qui no teno careira ni via ni senäer?« 


»Per fe, ditz Arlois, mentir no vos en quer : 155 
so es Boumon de Polha, neps al comte 

Roger ; ^^^^ -^^ 

filhs fo Rptbert Guiscart, al nobili gerei*"^ 
que per cavalarii conquis tot un Ätnperj^ 
e ve en sa companha Buel lo caronhier,^ 
Rotbert lo filh Girat, lo bon gomainonier, leo ^ ^ 
Ricart de Pr^nsipeu e*l ric conte Rainier 
e Ricart de Valpi et Raolf e Galter. 
Be so «LX« comte leial e dreiturier; 
anc negu non en er coart e .lauzen^ier. 
De tot chresti^ne^me so vengut sgüäadier, les 
tuih elig e tnat e fort bo batalier ; 
tan son ric e cortes e ardit sobransier,«V-<*^-^A 
que totas vostras armas no prezo •!• d., 
car il no dopto lanza ni sageta d'arquier.« 
»Arloy, ditz lo rei§, be t'ei per ufanier;i7o>f>*«*M 
aisi'ls veiras encoi tornar el pas derrer, 
que al baissar de las lan$as penrau tal 

c\. , desturbier 

ia US non atenra ni par ni companer, 
qu'anz s'en ira fijgeh cadaus volontier, 
e durara Tencautz d'aqui a Monpeslier. 175 
Aissi veiras dels mortz encbniDrat lo 

gravier, A«-v^ 

no sera delhiuratz en tot un an entier. 
Ja aquestas gens blancas, que son plus 

no lor tendrau de pro lo valer d'u diner. 
Cant los aurem totz mortz al fer e a l'asier, iso 
al port S. Simeon serem tuh nautanier,r^v «. 
c'ab eis los lor naveis, segon mon cosirier, 

pasarem pois e Fransa.« 
Arlois reconoc que'l reis se vol armar. 
Cant VI -los Sarazis e venir e anar, 
pels traps e per las tendas au lo mazan 


186 


'■•«-it 


levar, 


'-A_ ■ . \ -V^ » 


i.-V't'^' •* 


ules I 


e los, talpors^bruir e Ic^ grailes cor^ar,. 
petit Icada petit s'en enquet ad emblar. 
£n una gran montanha comenset a poiar ; 


125. u deriben garnimen 128. al ucn 129. Eine Silbe fehlt; arden 130. captenemen 
131. Franc; xnapres Eine Silbi fehlt (\xt vor losr) 132. ncgu deu seluatie; s. g.] poira guerir 
135. Franc 136. e c] eies 139. montanha; esquist 141. horoes 142.1a; detrencatz 143. Deu lor; 
unis] ausis 145. giorgi 146. andren lapostol 147. nulha; siamer tud'guis 148. Lücke nach diesem 
Vers oder in v,\if^ lor cauals blancs .•> 149. la cris 153. derrers 156. pola 161. rix 163. comtes 
164« lies vei statt er? 165. uengutz 167. cortet; sobrasier 173. u; apenra 174. Quant 175, dura 
176. veira d. motz encombnitz 178. gen 179. tendra 182. los] lo; cosier 185. sarazi 186. Plc; 
tenda 188. enquer; amblar 

3' 



36 


Epik, 


St. 7 


\ 190 de la aen d'una roca vai la ost remirar \ 
> adonc a tan gran ioi, anc pois non ac 

son par. , ^r 

cant VI la ost dels Frances sompver e 

brandar; Uah^w, 


ÖA^ 


mas los blancs vi primers, que sol derer 

^ trobar, 


que cavalgon a destre, de sai davas la mar. 


LV^«-» 


D'aquels de la siptat devem oimai parlar, i» 
cals es lor cabtenensa.^- ^'-tt 


7. Albigenserkrieg. 


La Chanson de la Croisade contre les AlHgeois ed, et trad, par Paul Meyer, /. Parts i8ys» 
V. jidi — SS^O' (Beginn deS'Xateranischen Concils, a. i^ij,) 


C«-^»--*» ; 


Cant la cortz es complida, es^mot 

grans lo ress?JS, 
del senhor apostoli qji'es vers religiös^ 
Lai fo faitz lo concilis e la legäcios 
dels prelatz de la glieza que lai foron 

somos,5'v.if,>tfV'^' 
scardenals e avesques e abatz e priors, 
e comtes e vi^scomtes de raotas regios. 
Lai fol coms de Thoiösa e sos filhs bels 

e bos, 
qu'es rengutz d'Englaterra ab petitz cumr 

panhos ^^ 
e trespasec, per Fransa, per motz locs 

perilhos, 
locar gent n'Amaut Topina l'i menet a 


^\ 


rescos ; i?: 

et es vengutz a Roma, on es sagraqio^ 
e mähäec Tapostolis, que'^fecondliatz fos, 
qu'anc no nasqueS' de maire'nuihs plus 

C^^ a«,-. avjpens tqs,^^-o . 
qu'el es adreitz e savis e de gentils faisos 
16 e del milhor linage que sia ni anc fos: 
de Fransa e d'Anglaterra e del comte 

n'Anfos. 


quen sospira e*n plora de sos olhs am- . 

^ bedos. ^, .^/ 

Mas lai no val als comtes^ dreitz ni Tes n 


ni razos. 


Mas pero Papostolis, qu'es savis e guiscos, 
denant tota la cort e vezen ^els baros 
monstra per escriptura e P^£j;^^ssennos , 
que'l comte de Tholosa no repren^ociäizosU- 
qu'el aeiä perdre terra ni que malsao 

vj^.rU crezens fos, ^ 
ans Ta pres per catholic en faitz e en 

respos ; 


tii. 


mas per la covinensa c'avian entr'els dos, 
e per paor de clercia, de qu'el es femöros, 
li retenc pueih sa terra e*n devenc po3eros 
e volc que la tengues en coij^mdan^ s» 

car en antra maneira no Ten ersufauz aös, 
don li comte rernazoab co'rätges felos,* 
car cel que pert sa terra, mot n'a'l cor 

engoichos. • .^ 
Mas denant Tapostoli, car es temps e 

sazos, . ,\H 
se leva'l coms de Foih,*e aonda'l razos, 4o 
ez el sap la ben diire. 


E fo ii coms de Foih, qu'es avinens e prosl Ez el sap la ben diire ab sen e ab escient. 


£ denant l'apostoli gietan s'a genolhos 
per recobrar las terras que foron dels 

pairos.v 


^^■ 


20 L'apostolis regarda Tefant e sas faisoSj,,.>['e venc a Tapostoli e dih li belamentf 

»Senher dreitz apostolis, on totz lo mons 

apent \.\;vL. 
e tel loc de sent Peire el seu governament, 


e coiidsc lo linatge e säub las falhizos 
de glieza e de 9l^rcia, que son contrarios ; 
de pfetat e d'fra n'a'l cor tant doloiros 


Cant lo coms se razona desobrel päz&ient, 
tota la cortz l'escouta e l'esgarda e Tentent; 
ez ac la color fresca e Jo cor^ covinent, 45 


I 


192. brandir 193. blanc 195. sipta. 
4. la /eAlt 8. Quetz 10. lamcnet Afeyer 
era faitz dos P, Meyer 47. mon 


12. Eine Silbe tu viel 33. Streiche E.J 36. 


I 


St. 7. 


Reimchronik, 


37 


on tuit H, pecador devon trobar guirent, 

«0 e deus tener drechur^.e patz e ludiament, 

per so cär lest pauzatz al nostre salva- 

ment, — 
Senher, mos diitz escota e totz mos 

dreitz me rent 
qu*ieu me posc escondire e far ver sa- 

H**^V**n^ grament >- h- 
c'anc non amei keretges ni nulh home 


^*.-^.-\ 


crezent^f^t*^*^---! 


«sni volh ia lor paria ni mos cors no'ls 

cossent^A^Wi' 
£ pos la Santa glieza me troba obedient, 
sei vengutz en ta cort per iutiarleialraent, 
eu el lies- coms mos senher e sos filhs 

ichament, !uJM^-rv»^ 
qu'es bels e bos e savis e de petit io^ent, 
: anc no fe ni dig engah ni falhim^tt 
pos areh no 1 encuza ni razos no'l repr«il, 


<o 


e sap oi cardenals, si m'en vol far guirent: 
si cum eu lo Ihiurei, qui aital no'l me rent, ^ 
ia nulHs om nos deu creire e nulh bei 

covenentlc 
Lo cardenals se leva e rc^spondecbreument 
e venc a l'apostoli e Idigj li belament: 86 
»Senher, so que*l coms Äitz, de sol •!• 

w , mot no i ment, 

qu'ieu receubil castel el Ihiurei verament ; 
e'^lä mia prezensa i mes l'establiment 

l'abas de.S^nt Tuben. 
L'abas de Sent Tu1)eril es pros e gentso 


:^ 


^.r,^.A»^• ' 


**-' t.- x.y», 


A.. 


f 


si non a tort ni colpa a nulha re vivent, , ; que'l coms ditz, 

be'm fas grans meravilhas " per ^ne m qu'el s 


ilhas ^ per 
per cal sent*: 


pot nulhs prosom suffnr son dezereta- 




^ » 


,^ 


ment.^*v>^*^ 


«5 E lo rics coms mos senher^ cui |grans 
. , honors apeiW;^ 

sc mezeis(e sa terra mes el teu cauziment, 
Proensa e Tholosa e^Montalba rendent; 
e poih foron Ihmrat a mort e a turment 
al peior enemic e de peior tal^nt, , . 
70 a'n Simon de Monfort gue'ls Itiia eTos pent 
e*ls destrui e'ls abaicna, que merces nolh 

^ en prent; 

e pos se foron mes el teu esgarc^ment, 
so r; vengut a la mort e al penlhament. 
£z ieu meteis, rics senher, per lo tieu 

mandament # 
7Brende*l castel deFoih ab lo ric bastiment ; 
el castels es .tant fortz qu'el mezeis se 

, ^ defent, 

ez avia i "pa^ e vi, pro e carn e froment 
ez aiga clara e dousa^os la rocha pendent, 
e ma gentil companha e mot dar gamiment, 
w e noi temia perdre per nulh afortiment ; 


.- v- 


aibitz . 

el castels es mot fortz e ben e gent garnitz, 
e'l coms a bonament Dieu e tu obezit.^ 
Ab tant se leva em pes, car estec ben aizitz, 
l'evesques de Tholosa, de respondre 

amarvitz : t^-^^ i 
»Senhors, so ditz l'avesques, tug auzetz»5 


qu'el s'es de la eretgia delhiuratz e partitz. 

£u die que de sa terra fo la imäger razitz, 

e el les a amatz e volgutz e grazitz,,^,ui<jt^'*^ 

e totz lo seus comtatz n'era ples ejarsuz, sfc^f,-;^ 

e*i Pog de Montsegur fo per aital bastitz 10& 

qu'el les pogues defendre, e'ls hi a cos- 

sentitz; - . - 
e sa sor fo eretia, cant moric sos maritz, 
e'stec poih a P'amiäs plus de •III« ans 
^ complitz; ^ ^^^ ' 

ab sa mala doctrina n'i a mans convertitz ; 
e los) teus peregris, per cui Dieus fo servitz, los 
que cassavan eretges e i;ofi^s e fanjitz --'*~<^^-'^^ 
n'a tans mortz e trencatz e bnzatz ' 

que lo cams de Montio^ ne rii^ias si 


e 


/7>^ 


crostitzs« "• •■ '^'^ 
qu'eili:ara'n plora Fransa e tu'n r^mas 

. ,. .. aunitz. 

Lattbras a la porta es tals lo dols el critz 110 
deis orbs e dels faiditz e d'aicels meg-partitz , 
que negus no pot ir, si no lo inena guitz ; 
e cel que los a mortz ni brizatz ni cruichitz, -* 
ia no deu tenir terra, c'aitals es sos meritz.c 


' hjt\ 


\^ 


52. dreit 73. uengutz 74. ric 88. mes son establiment 90. abitz; Lücke nach diesem 
Vers, 103. Es estec 


.n 


38 


Epik, 


/v 


saüfces quel daps fps 


■ f^Senhors, si eu 

enantitz 
K ^ » ni qu'en la cort de Roma Tos^ ^^^V/? 

A 1 20 mais n 1 agra, per ver, ses olhs e ses narntz. c 


-.4- x 


St. 7 


115 N'Arnaut de Vilamur es sus em pes salhitz, 
e fo ben entendutz e gardatz e auzitz; 
Jy^pero gent se razona, no s'es espaorzitz :^5 ^ab me bo de lor quels ai mortz e delitz, 


(}ue no perdes los olhs eis pes eis punbs 


^J 


l aquels que son escapatz e fjuffitz^ 
)s de Tavesque, que tant n es atoititz/ 


\ »Per Dieu, ditz l'us a l'autre, est es fols 

et arditzlc 
:>Senher, so ditz lo coms, mc^ gran§ dreitz 

m'e|conditz ^ 
e ma leials drechura e mos ^os esperitz ; 
e qui per dreg me iutia, hieu^so sals e 

guaritz, 
i25qu'anc non amei eretges ni crezens ni 

vestitz, 
enans me soi^endutz et donatz e ufnt:^ 
dreitamens aBölbona, og ^eu fui ben aizitz, 
V on trastotz mos Ihinatges es ^atz e sebelbiW. 
DelPog deS^ontsegur es lo dreg esckrzili, 
laocar anc no'n fo •!• iom senher "^eßtääitz. 
£ si ma sor fo mala ni .femna pecairitz, 
ges per lo sieu pecat no dei estre peritz. 
Car estec en la terra, es lo dreitz devezitz 
e car lo coms mos paire dih, ans que fos 

fenitzj. 
isöque si el efant avia qu'e nulh loc fqg 

marritz, £.'V\/iW 

que tomes en la terra en que era noiritz, 
e que i'agues sos ops e 1 fos be reculhitz. 
E iur vos pel Senhor qu en la crotz fo 

.ramitz, • • 
ques ^nc bos peregris ni lun^hs rönieus aizitz 
140 que serques bos viatges que Dieus ha i Lo cardenals mosenher ne sab la veritat, 


e mal d 

E die vos de 1 avesque, que 

qu*enla sua semblansaes Dieus e nos trazitz, iso 

que ab cansos messongeiras . e ab motz 

coladitz^ ' 
dont totz hom es perdutz quiis canta ni 

uVy' k..'- Jos ditz, . . 
»ez ab SOS reproverbis afilatz e forbitz - j 

ez ab los nostres dos, don foeniotgtantz, 
ez ab ma)a doctrina es tant fortegriquitz iw 
c'om non aiiiä^ren diire a so qu'el töftfraditz/^ r^ 
Pero cant el fo abas ni ino^ges jjjeyestitz, 
en la sua abadia fo sil lums escurzitz ' j 

qu'anc no i ac be ni pauza, tro qi^'el ne 

fo ichitz;^*^ 
e cant fo de Tholosa avesques elpgitz,^^!«» 
per trastota la terra es tals focs espai^ditf. 
que iamais per nulha aiga no sira esckntitz ; ^ 
que plus de • D • M • , que de grans que petitz, 
i fe perdre las vidas eis cors eis esperitz. 
Per la fe qu'ieu vos ^cKfe^ als seus faitz ie» 

e als^^ditz ~ 
ez a la captenensa sembla mielhs Antecritz 

que messatges de Roma.c ^ ^ — 
■^ Quel messa tge de Roma m'a dig e au^at 
quei senher apostolis me rendra ma eretat ; 
e ia nulhs hom nom tenga per nesci ni ifo 

per fatjö-^ y-^ 
s'ieu lo castel de Foih volia avpr cobrat, 
que Dieus ne sab mon cor col tendria 

membrat. 


establitz, 
no fo per me (^^struitz ni raubatz ni fenitz 
ni per ma companhia lor camis envazitz; 
mas d*aquels raubadors, fals trachors, fe- 

mentiz,! 
que portavan las crotz, "per qu'ieu fos 

destrusitz, 
146 per me ni per los meus non fo nulhs 

cosseguitz ^ 


CO 1 rehdei bonament e ab sen e ab grat; 
e aicel que rete so c'om 1ha comandat, 17» 
per dreg e per razo li deu estre blasmat.« 
»Coms, so ditz Tapostolis, mot as gent 

razonat 
lo teu dreg, mas lo nostre as •!• petit 

mermat. . » j3(M 
£u saubrei lo teu dreg e la tua bontat, 
e si tu as bon dreg, cant o aurei pfoat, iso 


123. leial 130. no 135. locs f. xnarrit 139. ni]n 140. establit 147. ques 165. Erstes 
als] al 180. aurei; zuerst stand auras 


St. 7. 


Reimchronik. 


39 


e'n Simos de Montfort? cant hom li ac 

IWürat. . 


cobraras ton castel aisj co.l'i^s Ihiurat; 

e si la Santa gleiza te redep per dampnat, 

tu deus trobar merce, si Deus t'a espirat ; 

tot pecadof maligne, perdut e encadenat, 
185 deu be recebre glieiza, si'l troba perilnat, 

si*s penet de bon cor ni fa sa volontat.« 

£j' pueis a dig als autres : ^Entendetz est 
\,V . dictat, 

• ,fcar a totz vulh retraire so flue ai ordenat : 
\ \!'que tug li meii dissiple anoli eütÜTOinai, 
f 9)t e porto foc e aiga e perdo e clartat ' 

^* e dossa penedensa, e bona biunilitat ^ £ si no la li Ihiuras en breu iom assignat, 
; V e porto crotzegla VI, aoque lutio wiembrat Jeu ^te ftertii la terra ei dreg e la eretat 
) e bona patz en terra, e tengan castetat, 


Ladoncs baichecparaigwloiertz o la mitat. 
£ cant el pren martiri a tort et a pecat .... 
e no, as en ta cort cardenal ni abat 205 
ai^tes milhor crezensa a la crestiandat. 
E por as iport lo paire ei filh dezeretat, 
senher, ret^'li la terra, garda tadignitat! 
E si no la^lb vols rendre, dieus t'en do 

aital grat {*-■ "•■■'^ 
que sus la tua arma aias lo sieu pecat 1 aio 




e que porto dreitura e vera caritat. ^^^ 
m e nulhs^ T^^^^ fassaiv mie Dieus aia ve^at; 
\ e qui mais n'i ap<5rfani plus n'a prezicat, 
libn o a ab mon dig lii ab ma volontat.« 
Ramons de Kocafolhs a en aut escridat ; 
»Senher dreitz apostolis, merce e pietat 
200 aias d'un efFan orfe, iovenet ichilat, 
filh de Tonrat vescomte que an mort li 

crozat 


af dia del iudici on tuit serem iutiatU 
»Baros, ditz l'us a l'autre, mot Ta gent 

encolpat.« v _<... ^^<i 

»Amix, ditz Fapostolis, ia er be emendat.« 215 
E son palaitz s'en intra e ab lui sei privat,V | J^ 
e los comtes remazo sus el marbre letrat. l.ä^-^-^^- 
Ditz Ar. de Cu menge: »Gent avem es- 

. , pleitat. ^^ ^ *'' 

Oimais podem anar, car tant es delhiurat,> 

qu'intra sen l'apostolis.« 220 


V, 8074 — 8326. Episode aus der Belagerung von Toulouse, Die Laisse beginnt mit den Scklufs' 
Worten einer Rede Simons von Monfort an die Führer des Kreuzheeres, 


»Ja no tarzara gaire, que vos tuit o 

veiretz, 
qu'ieu cobrare Tploza e que vos la tindretz 
e laver e la honor engalment partifetz.« 
»Senher, aitz n'Amaldrics de Crio, no 

gabetz, 
225qu'encara n'es alrairc tot lo maier peletz. 
No'us pes s'ieu vos deman : vos com la 

cobraretz ? 
car non es en la vila destratz ni fanis 

e ia tantas vegadas lo iom no Is combatretz 
que fora de las lis^as ins el camp nois 

'^'^*'^^ trobeU, 
230 e ia dedins la vila nulh t^mps nols en- 

clauretz.« ' 
Ei cardenals respon : »Tant cant los 

mantindrefz. 


n'Amaldrics, santa glieiza ni dreit non ^ 

aniaretz. j^ jj^ c^ ' 
Dau vos per penedensa que oeSiaaeiunötz, 
que re mas pa et aiga no bevatz ni mangetz. 
E car ieu vos am tant, prec vos que no ««» 

pequetz, 
que^ Jhesu-Crist vos manda que er von 

castietz, <*' - -^ 
vos ei coms de Saisso, que mais nois 

razonetz.« '-Mf"^ 
»Senher, ditz n'Amaldrics, lipetz e trobaretz 
que ia per esta colpa encuzär no*m deuretz; 
que no ditz la escriptura ni demonstra la 240 

leitz 
que nulh princep de terra a tort dezeretetz. 
E si lo coms R. pert ara sos heretz, 
leialtatz e dreitura lailh rendra autra vetz. 
Ez es grans meravilhacar per autruis desleitz 


188. so cai o. 201. crozatz 204. Lücke nach diesem Vers, oder (tvic P, Meyer vorschlägt) 
V, 203, 204 vertauschen und in v, 203 pren «w pres ändern, 243. autras 244. autres 


I 


40 


Epik. 


St. 7 


^ 


346 es abaichaU paratges e perilhos e tretz. 
S'ieu saiibeS1?ma terra c'aitals fos lo secretz, 
ni leu ni ma companha no i foram esta 

vetz.« 
»N'Amaldrics, ditz lo coms de Montfort, 

falhiretz , 

can ab lo cardenal mosenhor contendretz ; 

250 no es dreitz ni razos que de re'l<:ontrastetz ; 

vos amaretz la glieiza, can lurbbeziretz.c 

Tant pariere ensemble tro que lo ioms 

es quetz ; «^ 
e a l'albor del dia» cant lo ioms es clafelz, 
lo coms de Monfort manda: :»Mei amic, 

y'Sa vindretz, 
255 ez anc en milhor ora no*m valgüetz nim 
, ^ valdretz. ' 

Ar empeiitietz la gä^ä, que Toloza prendretz 
e totz mos enemics eis vostres dampnairetz ; 
e si prendetz Tholpza, Jhesu-Crist ondraretz 
e totz vostres dampiiatges eis meus restau- 

raretz.« <^ 
260 Ladoncs sonan las trompas e H com eis 

.,,... . grailetzV^ 

ez empenhon la gata ab critz e am ciäcletz. 

Entrel mur ei castel ela yenc de ^autetz. 

Aisi com respaFvä que venais a'iiieletz, 

i venc tot dreit la peira aue nienai tra- 

buquetz, : -^ 

265 e feric la tal cop eis pus autz ^olaretz ^ 

que fier e trenca e briza totz los cors eis 

correitz. a» 
El coms de Montfort crida : »Jhesu-Crist, 

que faretz? 
que si gaires me dura la ira ni l'effretz, 
mi e la santa glieiza e la crotz ^batretz.« 
270 E li baro respondo: »Seriher, no'üs ahiretz, 
que si viratz la gata, al colp la gandiretz.« 
f> Per dieu 1 so ditz lo coms, ara doncs o 


» -', 


fer e trenca e briza e \^ ^utz e la petz, 
que mans d'els que la menan n'i laisset 


\ t >■ ■ 


veiretz.s 


E cant la gata's vira e cotpplic los 'passetz, 
lo trabuquetz albira et a1)riva Isos gietz 
275 e donec li tal colp a la s^gonda vetz 
que lo fer e l'acier eis^iustz eis claveletz 


mortz e freitz. 
De totas parlz s'en fugen, ei coms reiiias 

soletz. , . 
En auta votz escrida: »Per dieu, sai re-28o 

mandretz I 
Tot menaretz la gata o trästuit i morretz.^ 
Ez eis li respondero: »Aicels que dins 

, ' ■. ^ V" i " ' ^'■- '. metretz, ^^^^^ 
mais lor valdria plaga, febres o malavetz. « 

E lo coms de Tolosa e sos baros secretz 

parlan am lo capitol aissi cum auziretz ; ess 

trastuit essems dicherdh : »Jhesu-Crist, esta 

vetz 
nos es grans obs e coita que vos nos 

cosselhetz. « 
Ditz lo coms deCumenge: »Senhor, mi 

entendetz : 
qui que's perga en la gata, vos hi ga- 

zanhsirefz ; 
sapchas que ela'us salva las vinhas eis2»o 

^ bladetz, ,^ 

que mentre que la gaitari, lo tal^^no lor letz ; 
e no vo'n donetz ira nino'us n'espaventetz, 
que re no vos pot rotOre c'ab ela noüs 

n'intretz.c 
»Senhor, ditz Roger Bernat, no vos en 

esmaietZy 
que ia nulh temps per gata la vila no2»9 

perdretz ; 
e si aissi la menan, aissi la destruiretz. 
car entre nos e lor er aitals lo chapl^tz 
dels brans e de las massas e dels talans 

ferretz ^,.iC 

que de sanc ab cervelas ne farem gans 

als deta;,.« 
Ditz Bernart de Casnac: »Senhors, aissi soo 
; o faretz; 

de re cara veiatz temensa nous donetz. 
V^c vos que velagata ei castellsei careitz ;;...» 
on mais la menaran, on mielhs la lor tolretz, 
e si ve a la lissa, lor e la gata ardretz.<^ 


246. socretz 263. q. xnenals a. ; Meyer cassals 266. Qu(c) fehlt 267. com 27a. o v.] 
lies la viretz? 28 1. trastotz 285. Parlen 288. Senher 292. nepauentetz 294. Senher dit rog. 
br. Eine Silbe tu viel 298. ferret 299. Qu(e) fehlt 300. B.] nbr, 302. \'e v. q. vec 


^ 


St. 7. 


Reimchronik, 


41 


805 Ditz n'£stotz de Linars : ^Senhors, d'aisom 

creiretz, 
e si m'en voletz creire, de re no i falhiretz : 
Dedins aquesta Ihissa farem bonas paretz, 
e sian gran&e autas et ab grans dentelKetz, 
aitals que soBrebätan los fossatz e'ls paletz ; 
810 e pois per totztemiims de lor vos defendretz 
e negun genh que fassan de re ilo temeretz, 
e si'os venon combatre, trastotz los au- 
^^^^^,^0^ cirretz.« 

Ditz Dalmatz de Creichel: »Aquestcosselh 

tindretz, 
car el es bos e savis e ia no i pecaretz ; 
815 e es grans obs e coita que tuit essems 

obretz.« 
Ladoncs sonan H graile e li corn a sonetz, 


corro a las cordas e tendols trabucjuetz ; 
i bare de capitol portan los ba'stdftetz, 
e Ihiuran las viandas eis bels dos eis 


e 

e 


•Ivv 


^ , larguetziyx^i. , 

8S0 e lo poDles aporta pics, palas e espieitz, 
e no i remas nulh afetzhi cffnfis ni marteletz 
ni secnai ni cauaeira ni duDa ni ikletz; 


coroensan las obras eis portals eis 

guisquetz ; 


C.«. ' 


cavaler e bofSes reiebrois caironetz' "^ 
8S5e donas e donzelas e toias e tozetz 
e donzelas piuzelas, lös grans eis menoretz, 
que cantan las baladas e cansos e vercetz. 

•\.W \- 4^*4^ *^v^^'*^t"\. , 

Mas h peirer defora lor gietan mantas^etz, 
e li arc e las fronoa 


üK 


caireietz, 
razaletz, 



, peiras e 

«80 que dels caps lor ^batq orizoTi e , 

e lor rompon las riSanraä e los ca^essaletz, 
e passan per las cambas e jjelsinas^^pels 

detz; 
as tant an lor coratgeTe T^os e fortaletz 

c'us no s'en espaventa. 
Us no s*en espaventa, ans lor agrada eis 

platz 
que fassan las garidas per defendreis 

fossatz ; 
ez obret ab gran ioya total comiualtjtz. 
'^ ^ Mas li peirier defora ab los arcs asesnifitz 

lor gietan tantas peiras e cairels empenatz^ ara no sai que"m diga ni re no sai quem 
840 que cazon e la preicha e lor feron de 1atz 1 fatz.« 

318. EU baros 324. Cavalers 326 li gran 337. tota la c. 353. talhat 


e passan per las cambas e pels..pL^itz^e_^ 

que bancs e traus e lissas hi hac ameitadatz ;c*<^ <^ 
mas lo filhs de la Verge les^tfe^eguratz, 
que dedins en la vila no n'a gaires 

dampnatz/ 
Ei coms de Montfort a sos cavaliers845 

« mandatz, 

los pus Valens deTseffe^los mdhs esproatzTfc^ ^ 
e fe bonas gaHi^ ab los frontals cledatz, \r^^^^^ c 
e mes hi sas companhas e cavalers armatz, 
ben gamitz de las armas, ab los elmes 

^ lassatz, ')i,cjt^^ r,^ 

ez amefian la gata belament e viatz.y^aso Xk 
£ lains en la vila son be asabentatz , UmU^ca^I:«^ 
ez an los trabuquetz tendutz et at empr atz^oMl^ 
e m^f^St en las fröÜcBis los bels cafrot'^'^')^ 

^.y talh^ktz, u 

ez aiargan las cordas, e venon abnvatz, v^w^ 
e fero si la gata pel pieitz e pels costatz 355 
eis portals e las vöütas eis gijps enfamatz \^tj^ 
qu'en mantas de maneiras en vok)n li 

asclatz,j 
e de cels que la menan, n'i laissa de versatz ; 
e per tota la vila escridan äz un clatz : ^* 
>Per Dieu, na falsa gata, ia mais noaeo 

prendretz ratz!« Uvt, 
E lo coms de Montfort es tan te* ^ iratz, - 
en auta votz escrida: »Dieus^ per que 

m'aziratz?« ^^^«a>_ 
»Senhors, so ditz lo coms, cavalers, es- 

gardatz cj^yv* 
esta deza Ventura ni com soi'^ncantatz, 
qu^ ara nom val glieiza ni saber de leträtz, 865 
ni no'm ten pro l'avesques ni no'm val 

lo legatz, 
ni nom te pro valensa ni nom val ma 

bontatz, 
ni no'm tenon pro armas ni sens ni 

, larguetatz, - 

qu'ieu per fust o per peira no sia rahuzatz ; 
car ieu cuiava estre tant be aventurätz 870(.«r 
que per aquesta gata fos preza la ciutatz ; 


^ 


] 




42 


Epik. 


St. 7 


»Senher coms, ditz Folcaus. en als vos 

pCTcassäfz,^ 
que ia ipais esta gata no valdria tres datz, 
875 e ges lio'us tenc per savi , car tan fort 

la raenatz:^^*^^ 
enans que tom areirCj-^cug" be qu^ la 

pergatz.« 
^En Folcaut, ditz lo coms^ d'aiso volh 

que'm crezatz, 
que, per Santa Maria, don JhesuCrist fo 

natz, 

o ieu prendrai Tholosa ans de •VIII« 

ioms passatz 

880 o ieu sirei al prendre raortz e martiriatz.« 

So ditz n'Ugs de Levi: »No siretz, si 

Dieu platz.« , 
£ lains en Tholosa es lo cosselhs triatz 
dels baros de la vila e de las poestatz, 
cavaliers e borzes entendutz e celatz. 
885 £z a dig 1 US a 1 autre : >Oimais es temps 

asatz 
que sia lor o nostra tota la her^tatz.« 
Mas entre las personas, car es gent en- 

parlatz,' W;yv 


X^lVLhf- 


V-A 


li'^ f 


parla, dicta e sermona lo maestre Bematz, 


:4Ai •«. 


es es natz en Tholosa e dels endoctrinatz : 

890 :i>Senhor franc cavalier, escotatz mi, si*us 

platz: cc. 
yeu soi be de capitol, e'l nostre cossolatz 
esta la noit e*l dia . gamitz e acesmätz ^^ jn 
de complir e d'^tgriäre las vostras volontatz ;" R 
e car floris e gVahkTamors e l'amistatz. 

895 que nose vos ei conte e paratge alnparatz, 
volh vos monstrar e dire, per so qu'o 

eptfndatz 

^ins el vostre coratge,^on ^ra^esrdictatz: 
Acra fo asetiada enviro per totz latz, 
e tenc la be a seti nostra crestiandatz; 

400 mas en petita d'ora li falhic vis e blafz! 
E lo reis Saladis, qu'era fort atur'atz, 
tenc los baros del seti defora asetiatz. 


aportec las viandas e i aduis las plantatz. 405 
es es al seti d*Acra bonament arribatzT 
£ per totas las tendas es tals Talegretatz 
que i ac mantas candelas e ciris alumnatz ; 
,iß per mar e per terra es tant grans la 

clartatz . 
que Saladis demanda als sieus eniatinatz : 410 
Tost del crestianesme perque s'es alegratz? 
£z el li responderon: Senher reis, per 

vertatz, 
car lo rics reis de Fransa es al seti intratz. 
£ Saladis per forsa s*es tant apropiatz 
quen mens de tersa lega s*es de lor al-4iB 

bergatz. ^ 
Apres no triguet gaire quei bes es re- 

stauratz 
e lo reis d' Anglaterra , qu'es ples d'ale- 

gretatz, ^ 
es ins el seti d'Acra bonament repairatz; 
e per totas las tendas es lo iois redoblatz. 
£ lo reis Saladis s'es tant apropiatz 420 
c as un trait de balesta s es de lor ai^matz,^ 
que las'^aitas entendg^Jo.igarlar ei solatz. ^^^ 
£z a l'albor del dia s'aio^tec lo barnafz" 
de Fransa e d' Anglaterra e dels autres 

regnatz ,^ #< -, 


k^iUU 


cadaus e son cor s'es fort meravilhatz, 435 
«jc^n lo rei Saladi se conogon de latz. 
: IvPero us arsevesques qu'es savis e letratz, 

mostra per escriptura e las divinitatz ^ft^^\\ 
obertz de Salventina, • I • cayalers prezatz, 

auzent tot lo bamatge, s'es en votzescndatz : 480 


•- 1 


Bei senher arsevesque, vostra razo viratz, 
e preguem JhesuCrist que nos garde, siih 

platz, 
que autre reis no i venga ni antra poestatz ; 
car si autre reis y ve, verament sapiatz 
c'ab nos albergara lo reis desbateiatz 455 
ab tota sa companha e ab los almifätz" — 
Senhors, est reprov'erbi vos die que Ten- 

tendatz , 


\ 


EplacalReisanctisme, oncohiplittrinitatz, i perque lo setis d'Acra es a nos coroparatz; 
quei senher reis de Fransa, qu'es mager !on mais avem de forsa, plus nos teno 


coronatz, 


sobratz \ 


373. Qoms fehlt 380. m. o m. 390. Senhors 396. so] se 409. cartatz 410. Q\3(t)/iA/t 
412. eis 428. Lücke nach diesem Vers 434. rei 437. es r. 



St. 8. 


Heiligenleben, 


43 


440 que cant lo coms mossenher ez en 

Roger Bematz 
e lo coms de Cumenge e mossenh'en 

Dalmatz . 
eran. dins esta vila ab nos autres pri^vat^, 
lo lies coms de Montfort, que es oltracmatz, 
estava dins las tendas enaisi acerratz^ 
445 que si nos le laissesam, el nos laichera 

em patz. 
Ära cant de Casnac venc mossenh'en 

Bernatz 
ab sen e ab largueza e be acompanhatz, 
s'es lo coms de Montfort aissi abandonatz 
que tantas de garidas nos an faitas de latz, 
450 tota la noit ei dia nos te afazenSätz. 
E can venc lo coms ioves, qu'es la nostra 

p . clartatz, 

nos a faita nastida que dins los olhs vos iatz ; 
e pois ab sas garidas s'es tant apropiatz 
cab u sautet que prenga, pot intrar eis 

fossatz. 

auria sobratz 

457. aisso vos 469. ordrada 470. aparelhat 473. g.] terra. 


4&5Si autre coms venia , si'ns 


e ab nos albergaria 'n Simos ab sos crozatz. 
Francs cavalers mifal^^, en aiso'us acor- 

datz: ( 
pus que dins e deforas es lo iocs entaulatz, ^^1 
oimais no pot remandre tro l'us sia matatz; ^6 
que. P^la santaVerge on floric castetatz,.4(9o 
ara ^erlbr o nostra la terra e^l cumtätz ; 
car per la crotz sanctisma, sia ^S^to fötäätz, ^ 
nos irem per la gata, &i vos o comensatz ; 
e si vos non o faitz, lo borcs e la ciutatz 
son aissi tuit essems d'anar acoraßatz 465 
que desol&ire la gata i aura tans colps datz 
que de sanc ab cervelas n'er lo camps 

eioncatz ; '-* ' * •»-*' ^v 
o tuit morrem essems o remandrem ondratz, 
car mais val mortz ondrada que viure 

laguiatz.« it*^^--4p^ 
E li baro respondon: »Veus nos apa-470 

reihatz. t 
en grant bonaventura siai faitz comensatz, 
que nos e vos essems, si a Jhesu-Crist platz, 
yrem ardre la gatalc 


8. Raimon Feraut: Vida de Sant Honorat. 

La Vida de Sant Honorat, Ligende en vers provengaux par Raymond Firaut^ . . . 
/. p. A,'L, Sardou, Nice^ 1875 (A, wesentlich nach einer Hds. aus dem Besitze 

Guessarcts); Nat. fr, 13509 (B); Nat, fr. 24954 (C), 

A p. 54, B fol. 27, C fol, 59. 


Aizy dis con Sant-Honoratz fom portatz 
a tisla de Lerins a las serpentz. 

SeynorSy qui volra esser entendentz et 

enclins, 
comptaray li per ver con l'isla de Lerins 
conques Sant-Honoratz, la cal li gentz 

paguana 
appellava enantz en Tisla: Aun'ana. 


El temps que Sant-Caprasis fom fenitZ5 

e Venantz, 
sy con la veritat vos ay dich el romantz, 
Sant-Honoratz remassols esensconpaynia. 
De denfra Termitaie soven si conplaynia: 
«Las, caytiu, que faras? que perdut as 

ton payre, 
Sant-Caprasi lo don e Venanzi ton 

frayre, 10 


Chersckrifti d. lestoria c. C\ honorat C\ f. p. vor s. h. Ä; port.it C i. entendent O 3. 
Conquist C\ honorat BC\ lo c. ^; la gent C 4. en l'i.] la i. C 5. santz B\ crapassis C (so stets); 
feait 7» honorat BC'^ sol C 10. le i9; doxnps C\ uenazi BO 


\ 


44 


Epik, 


St. 8. 


que plus bellz iovenzellz en lo regne 

d'Ongria 
non crey que fos restatz, tro intz en 

Romania. 
Cam ben mi fora pres, s'ieu fos annatz 

Premiers ! 

Sa Dieu agues piagut, zo fera volentiers. 

15 Ar suy restatz aysi con fay bestia salvaia, 

totz sols sens compaynon en una fer estaia, 

que pogra aver agut lo segle a gran 

honor 
el regne de mon payre, o am Tenperador, 
d'Amols de Lombardia o d'un autre 

Persant, 
90 e de Marsilion o del rey Agolant. 
Miei oncle son aquist el regne de Castella; 
agut suy en lur cort: anc non la vi 

plus bella, 
si fossan crestian ; en trastot lautre mon 
non a plus gran paraie de totz aquellz 

que son. 
ssTrenta e dos antz a huey que suy en 

hermitaie 
et ay layssat per Dieu la ley de mon 

liynaie. 
Bezenes en sia Dieus, que m'a trach de 

ma terra 
e d*aquest caytiu mont m'a fach venzer 

la guerral 
Santz Caprasis nos trays del poder de 
♦ mon payre, 

aodon sufferc manta pena per mi e per 

mon frayre. 
De Greta n'es vengutz morir en balma 

fera ; 
ben dozentas iornadas s'es luynatz de 

sa terra; 
et este las caytius amdos los a perdutz I 
Ben volgra li mia vida los agues rese- 

mutz. 


Ar suy orphes e vans e soletz en lass 

plaza. 
Si m'aiut Jhesu-Crist, yeu non say que 

mi faza. 
Am plors et am dolors vyuray mays 

cascun dia. 
Falsa mortz/on iest tu ? ni on ti trobaria?c 
De tot es trascuiatz, vay s*en a la marina ; 
tro que fom en Aguases, non pausa niio 

non fina. 
Aqui fom una barca d'homes de fellonia, 
plens de gran malvestat e de folla heregia. 
Cant an vist lo corssant venir per lo 

sablon, 
cascuns met a son coli mantenent un 

baston, 
e dison que aquest es de la compaynia45 
de Liontz de Freius, que caza Teregia, 
»e non pausara mays tro que faza fenir 
nostra ley. Ar parra qui miellz poyra 

ferir ! « 
Van s'en ves lo corssant e layssan la 

marina, 
e donan li grantz colps per pietz e per so 

esquina. 
Cant an batut lo sant li malvaytz, dur 

e fort, 
laysan lo el ribaie d'Aguases de myei 

mort; 
e Tuns si reguardet, vi lo sant bolleguar, 
mes man a son coutell per la gola tayllar, 
que avia nom Lanbert, e diys li: »Atrasach 56 
aquest nos fara pieys que Liontz non 

a fach. 
Certas, ieu Tauziray, tayllaray li la testa; 
mais non allegara encontra nostra i^ta.« 
£ Verans li respont en auta vouz: 

>Non sia. 
Metam lo en la barca e tenguam dreyta 60 

via, 


II. bei iouensel C I2. cre ^; restat C 13. annat C 14. fora B 15. ayssi restat C 16. 
Tot wo\ C 21. Mieus honcles s. aquests C 23. crestians BC 25. t fehlt BC 27. Benesrt BG 
29. tray C\ poter A '30. suflfri mouta C 31. uengut AC 32. lunhat C 33. esto B\ E aquest 
1. caytiu C\ pcrdut C 34. Sen A\ li mieua B^ la mieu C 35. orphe C 37. vyairay A 38. 
moart B (so fast stets), mort 0\ tatr. B 39. trascuiat C 44. Cascun AC, coal B 46. Ic heregia A 
49. corsantx B 50. U fehlt B\ squina C 51. santz B\ los C\ foart B (so fast stets) 53. lun ^; 
tuerst regardet, zu reuiret geändert C 55. li] lur B 59. respoant B 


1 


St. 8. 


Heiligenleben. 


45 


que li marina es ara suaus e plana, 
portem Ta las serpentz de l'isla Auriana.« 
Ar prennon lo corsant, qui per pes qui 

per testa, 
a las serpentz de l'isla dison que'n faran 

festa, 
66 e devoraran lo, que ia mays non n'estorza. 
£n la barca Tan mes e vogan a grand 

forza. 

Saber deves, seynors, que Tisla Auriana 

nomavan li antic, que es suaus e plana, 

lay on le monestiers es aras el maraie. 

ToCant Karlles ac conquist la Trapa am 

son bamaie, 
on plus de trenta milia de la malvayza ient 
n'auzison Crestian, adonc veraysament 
iyssiron de las Mauras e serpentz e 

dragons 
e in trän en las islas devorar los glotons 
75 e maniar la camaza de las grantz mor- 

taudatz 
c'avia fach Karlle - maynes , le noble 

appoestatz. 
L'uns serpentz a nom Rin e l'autre a 

nom Lery; 
sobre totas las autras volon aver enperi, 
que venian de sa outra cazar en ferma 

terra. 
80 Si savissan un buou o una bestia fera, 
tiravan Ten las ysUas a forza et a poder; 
no'n y trobaras os del matin tro al ser. 
Cant vesian venir barca pres d'aquell 

tenement, 

roantenent y corrian per devorar la ient. 

85 Per zo fom appellada la islla de Lerins, 

car laynz si noyrian le Lerys e le Rins. 

Ara s*en ven li barca on es nostre 

corsantz, 


m 

e meseron Ten Tislla, on a de serpentz 

tantz; 
e toman s'en atras , li glot , en auta 

mar, 
siblan e cridan fort, que fazan acampargo 
Leri e las serpentz per devorar lo sant; 
si lo veson aucire, ren non desiran tant. 
Cant las serpentz sentiron lo sant en 

lur repayre, 
manteiient vengron totas e volien lo 

desfayre. 
Honoratz si gaymenta, tant fom li paorsQs 

grantz : 
»L^sl ben mi vengra miellz, fossa mortz 

am los santzl 
Ben ay vist alcun temps, pensar non 

mi podia 
fos donatz a serpentz le fiylls del rey 

d'Ongria. 
Falsa mortz doloyrosal c'a forfach le 

caytius ? 
Bei seyner Jhesu-Crist, per que m'iestioo 

tant esqius? 
Ben ti pogras veniar d' Onorat en sa terra; 
non l'aguessas adug en aquesta islla fera 
morir a mala mort e donar a serpentz U 
Totas son entorn luy, que martellan las 

dentz, 
siblän tan fort e cridan que non es de io5 

pensar, 
tant que li malfachor, qu'eran ' luegn en 

lo mar, 
can viron que las serps menavan tal 

desrey, 
de paor e d'esglay casegron el navey. 
Honoratz es totz sols, et es si tratz 

enant, 
e blastema la mort que li trigava tant. no 


6i. la (7; suau BC 62. la los 5, lo als C 65. devoravan A^ devoran B Vor 67 Über- 
schrift in C\ Ayssi dis lestoria con lambert et Verans agron ben batut sanct honorat e puey lo 
van metre en lisUa auriana a las serpens. 68. los antics C 69. lo monestier C\ ara A 70. c] 
complit (f 72. xpristians C 76. mayne C\ nobles B\ apcsestat C 11» Lun serpent G 79. v. 
daza o. A 80. Si uissan B\ buau A 81. las en sas illas B^ la en lisllas C 82. trobarias C\ hous 
B, über os: polpa C 85. la i.J en lisUa AB 87. la C\ cors sanct G 88. tant G 89. los glos C 
94. Volon G 95. Honorat BG\ la paor grant G 98. donat G\ lo C\ fiyll AG 99. mort BG\ 
fort fag B\ lo G 100. squius G lOi. d'Onhorat A 106. los mals fachor G X07. defrey ^ 109. 
Honorat G; tot sol G; trach G 


46 


Epik, 


St. 8. 


Cant el vi las serpentz trastotas entom 

luy, 
reguarda %, totas partz, si vira nuill 

refuy ; 
mas cant vi que confortz n'aiuda non 

li resta, 
reclama Jhesu-Crist et a cubert la testa. 
116 Adoncasli trames Jhest^Cristz los corsantz, 
lo baron Sant-Caprasi e SQn frayre Venanz ; 
et el leva son cap, vi los ; plus resplandentz 
non es soleyllz ni luna ni ^tela luzentz. 
E diyz li Sant-Venanz : ^ Frayre, per cal 

parvenz^v 
180 los fatz de JhesU'Crist non as en pi^cienza ? 
que deves eysausar sancta crestiandat 
e cazar l'eregia e tota roalvestat. 
£ reptas Dieu lo payre! penssas tu 

traspassar 
zo que l'omnipotentz a volgut ordenar? 
186 Reguarda la gran gloria e la gran re- 

splandor 
que Dieus nos a donat sus el palays 

auzor, 
on aurem tostemps mays salvetat e refuy 
per un pauc de trebayll c'avem suffert 

per luy. 
Conforta ti, car frayre, car grantz bens 

deves far.« 
laoHonoratz lo preguava: »Seyner, non mi 

layssar ! 
car las malas serpentz mi maniaran en 

brieu. 
Seynors, aiudas mi, per la merce de 

Dieul« 
£ li sant li respondon : >Non ti layssarem 

mais, 
car ades em am tu sens fin e sens rellays 
186 e am tos compaynons que apres tu 

venran 
en aquesta sancta islla e Dieu ci serviran, 


car Dieus t'a bezenit de sus de paradis, 
tantost con fust intratz en TisUa de Leris. 
Las serpentz eis dragons auziras man- 

tenent 
am lo seynall de Crist; non n'aias es-i4o 

pavent. 
Pueys neteiaras l'islla de tot cell caytivier; 
a l'honor de San Peyre y faras monestier, 
que pregua Dieu per tu e per ta con- 

paynia. 
Mandament a de Dieu que per tostemps 

mays sya 
de TisUa de Lerins patrons e govemayres us 
et aia en sa guarda los rendutz e los 

frayres.c 

Honoratz lur respont: »Seynors, per cal 

compayna 
pregua l'apostols Dieu? qu'en aquesta ysUa 

estrayna, 
£0 podes ben vezer, non ay nuyll com- 

paynon 
mas solamentz dragons, que m'estamso 

environ.c 

£ li sant li respondon: »De ren non y 

doptar, 
que cyll que za t'an mes, venon a mays 

vogar, 
que am tu regiran aquest plasent re- 

payre 
et apres tu seran capdell e governayre. 
Motz autres conpaynons auras en taiss 

bayllia 
per servir Jhesu-Crist en aquesta badia. 
Antr'andos los palmicrs faras cavar un 

poutz, 
e de miey de la peyra issira grantz 

adoutz.c 
Am tant pueian el cel li sant benaurat; 
Honoratz n'a mil vetz lo fiyll de Dieuieo 

lausat. 


112. R. t. C 113. confbrt AC ^ cofoart B 115. ihesucrist BC 117. resplandent C 118. 
soleyl BC\ lusent C 120. Lo A 122. le heregia A 123. dieus B 124. lomnipotent BC 126. 
dieu AB 127. satietat B 130. Honorat BO 133. los sancts li respondan C\ respoandon B {so 
stets) 136. aquest A\ dieus BC 137. t'a] a AB\ benesit BC 138. con] cant B\ intrat C 142. 
Ad honor C 143. dieus C 147. Honorat C 148. lapostol BC 151. los sancts C 152. sels C\ 
vogar] oguar B 154. capoels B 157. Antran dos A 158. a.] hondors B 159. los sancts ben* 
haurats C 160. Honorat BC 


St. 8. 


Heiligenleben. 


47 


Ayzi dis con Sant-Honoratz auzis lo Rin 
f'l Leri e las autras serpentz. 

Ar estay totz segurs Honoratz le corsantz, 
quitis de la paor c'avia tan gran enantz; 
e vi lo Rin el Leri, qu'estavan entorn luy, 
e las autras serpentz, que cascuna li fuy. 
165 Lo seynal de la crotz lur fay de man- 

tenent ; 
tantost con la lur mostra, e cascuna 

s'estent. 
Aysi las auzis totas, sens lanza e sens 

escut, 
am lo se3rnal de Crist et am la sia vertut. 
E cant vi la sant' yslla tan fort en- 

verinada 
170 del Leri e del Rin e de la carauynada, 
preguet a Jhesu- Crist a ginollz, humilment: 
>Seyner Dieus, que fezist lo cel e*l fer- 

mament, 
e nasquiest de la verge casta, neta e pura, 
anc non si corrompet per la tia genitura, 
176 el sieu glorios temple volguist far ton 

estaie, 
car fom sancta e neta e de reyal liynaie : 
del propheta David, de Salamon lo rey, 
anc non nasquet plus savis en tota 

nostra ley, 
ni anc non si trobet tan bella ni tan 

sancta 
180 en totas las lausors que sancta gleysa 

canta. 
Seyner, can t'ac noyrit de sa sancta 

mamella 
li verges gloriosa, qu'era tan sancta e 

bella, 
sufFrist mort en la crotz, sus el real estaie, 
per desliurar d'enfern trastot l'uman 

liynaie. 


Seyner, ayzi ti pregua le tieus sersiss 

humilmentz 

que vueyllas desliurar l'isUade las serpentz, 

on ti puscam servir zaintz d'aqui enant, 

ayzi com an promes li glorios corsant.« 

Am tant e li mars creys e passa lo 

ribaie, 
comenza a cubrir Tislla e ostar lo carnaie. loo 
Ar a Sant-Honoratz zo que a Dieu requier. 
Vay s'en en miey de l'islla e puaia en 

un palmier; 
e li mars a cubert Tislla de mantenent, 
que non i a layssat colobra ni serpent; 
pueys s'en tomet li mars suau en soni95 

estaie, 
canc pueys non la passet plus que sol 

lo ribaie. 
Cant Lambertz e Verans, que layntz 

Tavian mes, 
viron las meravillas que Dieus en l'islla fes, 
agron mot gran dolor e pentiment mot 

grant, 
e venon am la barca humilment al corsant, 200 
que ploran e sospiran et an gran marri- 

ment 
del mal que li an fach; mas le santz 

humilment 
los baysa eis enbraza eis acueyll abe si: 
»Ayssi servires Dieu, bellz seynors, ambe 

mi. 
Bezenet en sia Dieus, c'ayzi vos a trames. « 206 
Mantenent lur recompta que 1 sant li an 

promes. 
lyll n'an mot grant plazer; seynet los de 

sa man; 
amb el se son rendut mantenent hermitan. 
Tres iortz avia complitz c'Honoratz non 

avia 
agut ni pan ni vin ni vianda que sia. 210 


Überschrift: A. d. lestoria c. BC\ honorat BC i. Ar sta tot segur honorat lo corsanct C 
2. Quiti C\ enant G 165. crous {so stets) B 166. con] cant B\ la] lo (7; moastra B 167. 
Ayssius C\ auci A\ e fehlt C 168. sieua B, sieu C 170. d. r.] dellerin B\ cauraynada A, 
carinhada C 171. de g. £ 173. verges C 174. tieua B, tieu C 177. Salomon A 178. noastra 
B 181. sa] la C7 182. La verge C^; e tan b. ^ 183. stage C 184. d' fehlt B 185. lo C\ tieu 
AO; scru C 187. enantz C 188. Ayssius con man p. los g. cors sants C 189. la mar {so stets) 
C\ mar A 190. C. c. C 191. honorat BC 192. pueian C 196. lay B 197. lambert BC 198. 
dieu A 202. lo sanct C 205. Benezet C 207. Eis C 209. complit C\ honorat BC 


\ 


48 


Epik, 


St. 9. 


De pan e de peysson li autre li an dat ; 
le santz o beseni ; ensemps si son disnat. 
E pueys varan lur barca, parton si del 

ribaie, 
van querre los corssantz que son en 

rerraitaie, 
216 et am remps et am vela s'en van per 

la marina, 
e cant son deysendut, pueian per la 

bosquina, 


venon s'en a la balma, aqui an receuputz 
los precios corsantz e las autras vertutz, 
e la veraysa crotz em portan eissament. 
Vengut son a la barca, e coUan man* 220 

tenent ; 
en risUa de Lerins tenon lur dreyta via, 
e portan en los santz, li bona x:ompaynia. 
Sant-Honoratz enseyna sos novellz con- 

paynons 
con deian servir Dieu e far orations. 


211. los autres C 212. Lo sanct C\ benezi J9, benesis C 213. si] sen C 214. querent B 
215. temps B 216. pueianj sen van A 220. Vengus C\ e c] acoUan C 222. poartan B\ li] 
la C 223. honorat BC 224. dieus A\ oration A, 


<L v^ 9. Evangelium von der Kindheit Jesu. 

Nat fr, \i\^ foL 177 — 179. 

Jede der untereinander zusammenhangslosen Anekdoten wird durch ein ff hernach** oder 
f, eines anderen Tages'* oder ähnlich eingeleitet. So auch hier: 


Apres aisso pueis s'endevent, Sca^f^ ]^ 
Teffan Jhesus de mantenent 'unM^u^-. 
s'en anet en la tenchanä; a - -»w««^ l*^*"^ 
— so fönt entre tercia e mieg-dia; — 
öl'effan Jhesus sicretamen, sjuia*^ 
aitant cam pot rescostamen, '^ 
s'en intret en •!• obrador, v^-i^»-*^^ 
tot lo plus ric e*l plus melhor, 
j^;j>K>nt ac gr^ire de nobles draps, 

10 que non eron apparellhatz. '|a^Va'^*-^ 
Avia n'i de grocx et de vermetns ^y^* 
e mesclatz et pers^z vermelhs,^>3^^ 
e trop granre mais d'autres draps, 
brunetas et escarlatas. 

löE'l maistre de la tencharia 
anet dir a sa companhia: 
:»Joves homes, hueymais es temps 
que no'n anem trastotz essems 
es^ertaAiens cascu dinar. 

20 Tantost pessem del retomar, 
car nos avem granre a faire, 
per qu'ieu vos prec, non estes gaire.« 


^ 


Totz responderon: »Fag sera; 

cant em dinatz, cascu venra.vv 

Trastug essem s'en van anar 25 

vas lur hostal cascu dinnar. 

£ cant s'en foron totz anatz, 

l'efFan Jhesus, qu'era remas, 

per l'obrador el s'en anet 

e totz los draps que la trobet, ao 

que devian esser blaus et vertz, 

gruixs, ferries e pessetz verroelhs,4^V a>^ 

e trop ganre mai d'autres draps, ' 

brunetas et escarlatas, 

l'effant Jhesus totz les mesclet, ^ 

dedins lo perol los getet. >rtT 

E tantost el s'en volc anar; 

en l'obrador anet trobar 

grana e roga e brezilh, X^^ ' 

indi et alum atressi, 

pastel e futtet is'samen ; s>t«*^ 

e l'efFan Jhesus mantenen 

totas las tenchas a mescladas, 

sus los draps el pairol getadas. 


n>V 


w 


40 


In der Hds, sind b und v {welches nicht durch u wiedergegeben wird) nicht zu unierscheidtn, 
11» Lies yerii statt vermelhs} s,v, 21 22. gaires 24. em] serem 30. trobat 31. dviam 42. mantenan 


St. 9. 


Legende. 


49 


45Pueis l'effan Jhesus mantenen 
del obrador part e ve'ss'em. 
Aissi com del obrador issia, 
un d'aquels de la tencheria, 
que era vengutz de dinnar, 

50 a la porta vay encontrar 
TefFant Jhesus, que s'en issia, 
fugen, jcorren, tan com podia; 
e Tescöfa vai. li sqnar, '• 

e pueis el li vai demandar: 

55 »Digatz, effan, don venes vos?« 
E l'effant non li s*onet mot v 

mai que s'en anet lo gran trgt, »V*^ 
corrent, fugent, aitant com pol. 
E tan tost lo maistre venc 

<o e SOS escolas issamen ; 
en l'obrador eis s'en intreron, 
les draps c'an laissatz, non troberon. 
Dis lo maistre: »Que sont fatz 
los draps c'aviam aissi laissatz ?c 

esRespondois massips: »Que sabem? 
que nos autres desse venem; a^«'"^*^ 
ni las tenchas que aviam leissadas, 
aurian les ne diables portadas? 
grana e roga e brezil, iX-ti^V^ 

7oindi, alun et atressi 
pastel, e fustet issamen; 
be valia «c« marx d' argen. 
Seria sai hom del mon intrat ^^^"^ 
que l'obrador agues robat?« 

75 Lo marsip'tenheire vai dir: 
»Senher raestre, voles aurir? 
Ades can venge de dinnar, 
a la porta vay encontrar 
aquel effan, fil de Maria, 

80 que d'aquest obrador issia. 
Et ieu tantost vau li sonar 
et anie'l desse demandar: 
Digas, eflfan, don venes vos? 
Et anc el no me sonet mot, 

hsmai que s'en anet lo gran trot, 
corren, fugen, aitant can pot.t 


90 




Respon lo maistre-tenheire : 
»Per sert, aisso non fon a creire, 
ni no me puesc pessar per re 
aquel effan fag o agues; 
car el non poiria pas portar 
mieg drap ni de terra levar.« 
E parlet -I« dels escolas: 
9 Maistre, vos siatz certas; 
aquel effan vos die, per sert, 
que fai tot iorn d'aitals esqu^ms.«J^A*/ 
Pueis lo maistre vai demandar 
a sei que l'anet encontrar 
a la porta, cant s'en issia: 
»Vist si l'effan res ne trazie?« 10« 

Aquel respon: »Per ser, no vi 
que lunha re portes am si, 
mai que s'en anava corren, 
per mieg la carrieira fugen.« 
Dis lo maistre: »Donx, que so fagz 10s 
aquelas tenchas ni les draps 
qu'en aquest obrador laissem 
ades, cant dinnar no'n anem, 
ni que se so endevengutz? v^^*^*^ 
Auriam los enaissi perdutz?« 110 

Tota la tencharia serqueron, 
los draps e las tenchas troberon, 
tot fonc cremat dins lo pairol. 
Ei maistre ac mot gran dol, 
can vit totz sos draps affolatz, i**'-'^ 116 
^■-{feritz e dejitz et crematz; O^^^^^ 
e cridet: »Caitiu! que farai? 
ni quäl cosselh penre poray? 
car ieu sui mor et confondut ; (m^^**^ 
tant cant avia, ai perdut. 120 

E qui m'a donat tal dampnage 
ni a fag perdre tot mon obrage? 
A negum home ieu non ai tort. 
\^i me volgra que m 'agues mort.« 
Laun dels tenheires va dir: . las 

»Senher maistre, voles aurir? ^ 

En lunn home non anes doptan w^'^T^ 
mais en aquel: Jhesus, Teffan.^ 


47. £me Silbe zuviel 54. el] e 60. £ tos s. e. 65. Respondo lo massip 82. anie li d. d. 
94. sia 102. si] se 119. confondutz 123. Eine Silbe »urnel 124. Bartsch: valgra 127. Eine 
Silbe zuviel 

Appcl, Prov. Chrestomathie. 4 


{ 


so 


Epik. 


St. 9. 


180 Lo inaistre a respondut: 
»Si l'effant Jbesus o a fag, 
am el ai perdut tot mon fag, 
car d*el non trobarai razo ^y^^^^ 
de la valensa d'un boto; jUjbtVK 
j 85 car totz tems ai aurit comtar 
que d'effant se deu hom gardar; 
efTant fassa o mal o be, 
el non pessa falhir en re.« Ja^ 
"Eis massip-tenheires van dir: 

140 » Senher mestre, voles aurir ? 
Per ser crezem que may valria, 
si conoissCT que be fag sia, 
que a Jozep non anessem, 
e pueis, quant denant el serem, 

i46Contarem li lo mal ei dan ^*^«^^ 
que nos a fag lo seu effant.« 
Respon lo maistre-tenheire : 
»Oc, si Jozep no'n volia creire; 
mai non podi pessar per res 

160 que el^ setisfar me volgues 
aquela perdo' e lo dan 
que nos a dat lo seu effant. c 
E los niansips responden totz: 
»Maistre, no sias dopttos. 

IB6 Senher Jozep es mot pro^om 
et es tengutz, per ser, bon hom. 
Crezem que vos setisferä 
e volontiers vos pagara 
tota la perdoa et lo dan 

160 que vos ^ fag lo seu effant.« 
E lo tenheire respondet: 
>Anem hi, sengor, ieu vo'n prec.« 
D'aqui s*en van tantost partir; 
davant Jozep s'en van venir; 

16« mot dossamen lo saluderon. st,x^tL 
Jozep lor va dir que queron; 
et lo maistre a respondut: 
»Senher Jozep, ieu suy vengut 
aissi a vos contar l'ottratge 

170 que m'a dat vostre filh, et dampnage; 


176 


180 


185 


190 


qu'el m'a mas tenchas et mos draps 

trastotz e delitz e crematz.« 

Jozep al -tenheire va dir: 

»Maistre, lor me meravilh, 

si l'effant vous a fag outrage 

ni affolat vostre obratge.« 

Et lo tenheire respondet: 

>Si Dieus m'aiut, senher Jozep, 

sapjas que ieu non ho diria 

per lunha re que'^'el mon sia.« 

Jozep al tenheire va dir: 

»Maistre, voles vos aurir? 

Jeu vuelh que nos autres anem 

a la tencharia, e veirem 

aquelas tenchas e los draps 

que nostre effant vos a crematz.« 

Totz respondo: »Mot volontiers. <i 

Dis Jozep: »Metes vos premiers.« 

D'aqui s'en van tantost partir, 

a la tencharia van venir. vJU^-^^ 

Dis Jozep: »Vqnt so aquels drlkps?« 

»Senher, el pairol, totz crematz«. 

Dis Jozep: »Getas los del pairol 

et metes los en mieg del sol, 

en loc que los puscam vezer.« i»5 

Totz diron: »A vostre plazer.« 

Los draps geteron del pairol 

et meron los en mieg del sol ; 

volgron los a Jozep mostrar; 

ei tenheire va regardar, 20« 

et estet fort miravilhos, 

cant vit los draps d'aitals colors 

que re del mon non sofranhia 

d'aitals 

Cant lo tenheire vit los draps 
tant netamens apparelhatz, 
mot ac gran gaug et alegratge, 
cant el ac cobrat son obrage. 
Totas les tenchas an cobradas 
aitals cant les avia laissadas. 
Pueis lo tenheire dis a Jozep: 
»Senher Jozep, per Dieu vos prec, 


i 


209 


310 


129. fehlt 131. Jh.] iusieu 133. Car oder Com, undeutlich 153, r.] renden 155. es] e 
162. sengr 166. lo ; Eine Silbe fehlt 168. vengutz 170. Eine Silbe zuviel 173. tenhier 1S7. 
rendo 189. tantest 193. Eine Silbe zuviel 202. daiial 204. colos ant lovoHa; lies: colors cant 
los volia 206. ntamens 207. ac] ol 211. Eine Silbe zuviel 


St. T O U. II. 


Vers und Canzoru. 


51 


l'efFant Jhesus rae mostresses«. 
Respon Jozep: »Non sai ont s'es. 
2i5A]cunas ves se levara 
gran mati, e pueis s'en ira, 
que no'l veirem de tot lo dia, 


I que no sabrem ont el se sia«:. 
Dis lo tenheire: »Vespre es gran. i\ ^^ 
Senher Jozep, a Dieu vos coman.« 220 

Respon Jozep: »Via! e nöm de Dieu, 
que autretal m'en iray ieu«. 


1 


c^ 


ju. 


/ 


{.■■ 


i.^ 


tj 


/ 


Vers und Canzone. 

10. 

Mahn, Gedichte 297 (nach N 232/ K, Bartsch, Provenz. Lesebuch, 

Elberfeld 1855, S, 47. 




&-. 


C 


r-'V 


Ab. la dolchor del temps novel 
f ^foilfo ii ßosc, e li aucel 


chanton, chascus, en lor lati 


Itro Tendeman, que'l sgls s'espan, 
V J^^^^'^ fueilla verz^l ramel. 


segon lo^^lrs del novel chkn: ft^/^ 1^^^^ me jrjenbra d'um mati, 


sadonc esta ben c'om s'aisii 


d'acho dont hom a pljus tajan.r^v.uo 

De lai dpn plus rn es bon e bei, 
non vei mesagier ni sagel, UjoJl 
Pjcr que ' mon <:oi; no*m dorm ni ri, 

trQ.Qu*eu sacha ben derfi^ c^yduJUJU 
?e'l es aissi com eu deman.<uSL 

La nostr amor va enaissi 


cnan: r-'^ 1 — ^ — " R 7 / 7. 

hii^^^ii^H^^M-^A ^ ^^^ "^^ lez'era de guera n ' |>.. 


20 


15 


la nuoit, ab la ploia ez al gel, 


e que'm donet un don tan grän : 
sa driidari' e son ani\el. V^ 
Enquer^ro^ lai? Dieus viure tan 
c'aia mak ihans soz so mantel ! 

Qu'eu non ai soing de lor lati 
que'm parta de mon Bon-Vezi, p/. 
qu'eu sai de paraulas co*m van 
ab un breu 

lI 


sermon ques espel ^'rr z^U^> 
»^an üamor gaDan,'^v»^»kA>'V-<^^ _^ 



25 -/ 


^ue tal se van aamor gaL^**-, ^^^^.^^ .^^ 

com la branca del albes^i.W:A^*>.^os,fi'avem la pessa el coultel. c/v^ '^^^--7 


*Guilhenrycomic de Peitieu, 


11. 


Mout 
un io 
e pjis 


/-*ii.^ 


Hdss, Q 230, E 115. K. Bartsch j ibid. S. 45. 


i^^ 



ben dey, si puesc, aLmielhs anar, 
5quar mielhs OW^\Ä^/CAZ^cuw 
qu'om puesca vezer ni auzir. 

Ieu, so sabetz, nom dey gabar,'\^'** 


'^Anc mais no poc hom faissonar uvvv-c^v 
5i/^SW^- ^^ voler ni en dezir, 


m en pensar ni en cossir^ w^^-J'**"^^-^ 
aitals ioys no pot par trobar; 
e qui bei volria lauzar, 
d'un an no y poiri' avenir. 


15 


ni de grans laus no'm ^ay /brmir,^.lUj 
inas,isi anc nulhs ioys poc florir, 

217. .nel 220. Lies dieus = dieu'us. 

10, fehlt II. eine Silbe fehlt: Bartsch: e de fi 17. sol .21. quen. 

I. iauzions Jß\ en fehlt E 4. m.] meins E 5. ornam (oruan E) estiers CE\ lies or m'a 
mestier ? oder orna'm (onra'm .-), estiers cuiar, ? 9. negus \. E 13. no] nom E 14. Con C, Cors E\ 
lies Com, ?\ Qoluer E 16. iorns E 17, quil bei i? 

4* 


\ 


52 


Lyrik, 


St. 12. 


ke.^ 


Totz loys li.deu humihar, /^^^^^---^ 

20 e tota ricors öbezir p^mJi^'^ 

midons, per son belh 2iCx^\x^*>^^j>n^ 
e per son belh plazent esguar; %<^ 
e deu hom mais cent ans durar, 
quii ioy de s'amor pot sazir. y^^^^ 

26 Per son ioy pot malautz sanar ^^<^<l^ 
e per sa ira sa^s morir \^j^^ ^*^^ 
e savis hom enfolezir 
e belhs hom sa beutat mudar 
e"l plus cortes vilaneiar 

8oe*l totz vilas encortezir. 

1^' u- Pus homlgensor no-n pot trobar*V^ 
ni huelhs vezer ni boca dir, 
a mos ops la vuelh retenir 


perlo cor dedins, refrescar 
e per la carn renovellar, 
que no puesca envellezir. 

^^•m vgl midons s'amor donar, 
pres su^?* <M penr'e dfa grazir ^-^* • 
e del celar e del blandir Ocjl^^^^^ 
e de SOS plazers dir e far 
e de son pretz tenir en car ^ 
e de son laus enavantir. i?4lAȀX>A/^ 

Ren per autruy non 1 aus mandar, 
tal paor ay qu'ades s'azir/V -^ '^"1 
ni ieu mezeys. tan tem falhir, c 

no Taus m'amor fort assemblar*/>^''^. 
mas elha'm deu mo mielhs triar, ^^^ 
pus sap qu'ab lieys ai a guerir. ^- 


>'^-^^ 


8S 


40 


S.- 


%AJ^^ 


>J <:t. 


. ! ■■'*-* 

Guilhem,' comtc dt Peitieu, 


12. 

Mahn, Ged. 174 (nach C), K, Bartsch^ Chrestomathie provengale ^, 

Elberfcld 1880, col. 30. ^,_ 


t '^ 


Farai chansoneta nueva, 
ans que vent ni gel ni plueva; 
ma dona m'assaya e'm prueva 
quossi de qual guiza Vam \ 
5 e m per pl^g que m en mueva, 

nom solvera de son liam ; \^-^^l,j^^ 

Qu ans mi rent a lieys e'm Hure, 
qu'eri sa cartäm pot escriure; ä 
e no m'en tenguatz per yure ^'^^"^ 
10 s'ieu ma bona dompna am, CLoT^ 

quar senes lieys non puesc viure, 
tant ai pres de s'amor gran fam; 

Que plus es blanca qu'evori^ 
per qu'ieu autra non azori. * 
16 si'm breu non ai aiuton 

^üm ma bona dompna m'am, 
^ morr^i, pel cap Sanh Gregqri^ 
si nom bayza en cambr'o sotz ram. 


.«^'-* •-*^- 


Qual pro y auretz, dompna conia, 
si vostr amors mi deslonia f so 

par queus vulhatz metre monia. 
e sapchatz, quar tan vos am, 
tem que la dolors me pqnia» l^-J-^ 
si no'm faitz dreg dels tortz qu'ie'us clam. 

Qual pro y auretz s'ieu ro'enclostresi 
e no'm retenetz per vostre? 
totz lo ioys del mon es nostre, 
dompna, s'amduy nos amam. — 
' ' lay al mieu amic Daurostre 
die e man que chan e^ bram. v' 

Per aquesta fri e tremble, 
quar de tam oon'amor l'am, 
qu'anc no cug que'n nasques semble 
en semblan del gran linh n'Adam. 

Guilhem, comte de Peitieu, 


80 


av:v-a.ci- 


20. totauiramors E 22. pl.] douset E 23. sent tans E 28. fehlt E 31. genser CE 
33. lan C 39. bl.] ben dir E. 

3, plueua 13 bis 18 hinter 19 bis 24 13. etz 20. amor 23. lies m'i p. - 27. Tot lo ioy 
30. ^ne Silbe fehlt; Bartsch: e que bram. 



1 


St. 13. 


Vi^rs und Canzotie. 


53 



Hdss. C 254, D 196, / 133, Z 114 (Archiv 34, 435), R 21. 
Quant Taura doussa s'amarzis '^ "^ qu'en Heys ^s tota la merces, 
el fuelha chai de sul verian ^ 




\ 


C 


e Tauzelh chanton lor latis, 
(et ieu de sai sosp^r e chan 
5damor que'm te lassat e pres,<^^ «^^ 
et ancor non l'aic en poder. 

Las ! qu'ieu d'araor non ai conquis 
mas las trebalhas e'l afan, ^^' --^ y, 
ni ren tan greu non covertis''"'^*"*!^ 
10 cum so ^Mf^oni plus vai deziran ; 
ni tal enveyti no fai res 
cum aquo qu'om no pot aver. 

Pero d'un ioy m'en esiauzis : m, w. 


d'una qu'anc re non amievtan., ^ ^^ 
isquan suy ab Heys, si m'esbahisjT 
qu'ieu no sai dire mon talan; 
e quan m'en vauc, veiaire m'es ui'*^ 
que tot perdai sen e*l saber. 


>Ubv«;L 


quem pot sorzer o decazer. 

Totz trassalh e tränt e fremis 
per s'amor, durmen o velhan; 
tal paor ai que nom falhis, 
no sai pessar cum la deman; 
mas servir Tai dos ans o tres, 


80 


r 


36 


e pueys ben Ieu sabrai lo ver. , 

Si'lba no'm vol, volgra moris ^^>-^ ' ' 

lo dia que'm pres a coman.^ ^ 

A>»>ai, Dieus! quan suave^ m aucis, <v 

quan .de s'amor rae fetz semblanLj^ 

quar mort m'ä, e no sai per ques, 

qu'ieu mas una non vuelh vezer., 

Gaug n'ai, s'elha m'enfolhetis m 
om fai mizfer o vau badan, '^'^"'^ / 
et es me belh, si m'escarnis i^^e/c. 


40 


45 


om torn dereire o enan; 
qu'aprop" lo mal m'en venra bes 
ben tost, s'a Heys ven a plazer. , 


Per Heys serai totz fals o fis, 


lO-^ffvi^ 


o vertamers o ples d'enian, -'-'^'^''~ 
o totz yilas o totz cortes 
o trebalhiers c .Af^y^i:-^^ 


IAA< 


Tota la gensor qi^anc hom vis, 
'^•^iirjhcöntra Heys no pretz un guan" 
quan tot lo segles brun^is, \i 

lay on ym £S, aqui resplan. * 

Dieus mi respieyt tro qu'ieu l'agues 
o qu'ieu la vei'anar iazer.; ^ '-"^ 

n Ni muer ni viu, ni no garis, ^ f Sercalmons ditz : greu er cortes 

ni mal ncm sent, e si l'ai'gran; 6 / ^^^ ^^S^^^ ^^ desesper. 
quar de s'amor no suy de^is, V^^W^ I /kl^as ! cuy que plass'o cuy que pe^ 
ni no siey que n'aurai ni quan; ^elha*m pot, «si's vol, retener. 

P. b'mon ricas nouas C, Cercalmont Z), Cercamons /, Cercalmon ^, Aeinc Ueberschrift L 
I. la douchaura X; d.] dolzana D\ samargis DR 2. £ DIL\ desus DIL\ uiran DI^ uerzan L 
3. lies chamion ? chanian X; en 1. 1. Ä 4. d'spspir e de c. X 6. Ne ^; lac ^; Qieu anch 
nolhagui X 8. M. tan lo trebaill X 9. res X; ni c. Z>/, nos c. X 10. Con faj cho qieu 
aauc d. X; desideran D 11. nom X 12. azo /; C. fai cho qoieu non puosc X 13. Per so /; 
Per una ioia mesbaudis X^ 14. Fina X; res C 15 bis \% fehlen X 16. noill DF 19, 20 fehlen 
L 19. Tot /; genser CDI\ que a. / 21. Quar CR\ toU I 22, De laj on es X; aissi CR^ si 
L 23. Dieu prejaraj quanqar lam des X 24. qe la ueia X 25 bis 30 hinter 31 bis 36 Z 25- 
zweites ni] e X 26. Ne C; no CR, nö IL 28. No saj si ja Ihauraj X; naura /; o CR 30. 
sorzir C\ ^ I 31. branc Z>, bram X 32. e Z£ 33. Tan D\ queu JX; non f. Z>, S f. /, mes- 
faiUis X 34. s.] maus X 35. la d. / 36. sabran X 37 bis 42 hinter 43 bis 48 X 37. Sellam 
/; u. uezcr u. D\ murir R 38. en c. X 39. Ai lass tan X 41. Q'tornat mha en tal deues X; 
ma mort Dl 42. Q'nuill autra X; auer C 43. Bei mes quant el mafoUetis l.\ ai CR\ mefolatis R 
44. om C\ badar R\ Em f. badar en uau muszan X 45. D'leis mes X 46. Om gaba X; atras 
uauc e. CRy derers o denan X 47. Qapres X; me uenrral b. X 48. Be Ieu X; en p. ^ 
Vor 49: Totz cossiros soi e jau^is Qar sieu la doptey c la blan X 49. t.] o X; o] e 7? 50. 
dreichurers X 51. O fehlt R 52. trabaillos o de leszer X; ab (o ab 7?) plan deman CR, o 
plcns daffan DI 53, 54 fehlt X 53. Sercamons (7, Cercalmont D, Cercalmös /, Serralmö R 
54. qui C 55, 56 fehlt DIR 55. Mas X 56. r.] enriquer X. 


50 


55 


54 


Lyrik, 


St. 14 u. 15. 


14. ^-^ / 

C. Appel, Provenz. Inedita aus Pariser Hdss., Leipzig 1890, S. 191 (ncuh C). 


vA^^ Lanquan fuelhon li boscatge 
;j\LL«kA e par la flors en la prada, 

ra'es belhs dous chanz per Tombratge, 
que fan desus la ramada 
öTauzelet per la verdura; oirx:-^ 
.^^ e pus lo temps si raelhura, 

elh s'an lur ioya conquiza. ^*^-^'* ' 


o tem bayssar son paratge, ' '*"t- 
o s|^es^es"mi]azirada, ^'^'^*^ ***T*1 
o no vol, o no endura \,.rj*^^ . 
^^be n leu orguelhs, o non-cura'v^i^* 
s'es entre nos entremiza. 


20 


,^ 


^ 


>f,,^X^ 


Ära perdon Talegragge 
pel frey e per la gilada;Ujrf^ 
10 mas ieu ai pres tal uzatge : iAh^^*^ . 
totz iorns chant, qu'ara m'agraaaX ^^ 
e fassa caut o freidura, 
trastot m'es d'una mezura «V^ 
amors e ioys, d'eyssa guiza. xnw> 

15 On plusli'ay melhor coratge ^^^^ ^ — "* 
d'amor, mielhs m'es deslonhada.ivui^'^^'^'^^ 
\jv.r»-J^ pc^ qu'ieu nom plane mon dampnatge? 
qu'aitals es ma destinada V*^ 

que ioys e bon'aventura ^^ 

20 mi tolh un pauc de rancuraV^^^^^^^"^ 
que m'es ins el cor assiza. 


Ges no'l sera d'agradatge ouyujü&M'- 
la merces qu'ieu Tai clamada. 
^^^^)Jvs'ieu Heys pert per son folhatge, l<jW^ 
ieu n'ay autra espiada, a<i^ 
fina, esnierada e pura, ^itlM^SJU 
^'aitals amors es segura 
que 


80 


^^^■ *...j 


Selha que'm degra messatge ^ ^-^ 
enviar de .ss'encontrada, /\».^^^f^ 


de^ loy es empnza. fc^^^^^x^^ 

Per Heys am tot son linhatge 

e totz selhs que Tan lauzada, ^- 

quar anc no'^Te's^stranhatge,aJif^^ 

mas quoram vi, fon privada. |y^^-<M~ 

quar ieu Tain senes falsura, 

ia no'm deu esser escura ItfÄ»^*'^ ^^ 

d'aquo don tan Tay enquiza. i^^-A^tC 

Be'm tengratz per folhatura, V * 
si be*m farf mielhs m'ahura, V>-^^v^^ 
s'ieu ia m'en plane quar Tay viza. ' 

Afarcadru. 


85 


40 


45 


15. 

A. Stimmingj Der Troubadour Jaufre Pudel, Kiel 1873, S, 51 

(nach ABCDEIKMRSWeg). 


%J^^^ 


Lanquand li iorn son lonc en mai, 
m'es bels douz chans d'auzels de lonh, 
e quand me sui partitz de lai, 
remembram d'un'amor de lonh. . 

vauc de talan enbtoncs- e clis, ^-'^^^^ . 
sli qiie chans ni flors d'albespis «^"^ 
nom platz plus que l'inverns gelatz. 


la mais d'amor nom gauzirai, 
si no'm gau d'est'amor de lonh, 
10 que gensor ni melhor no'n sai 
vas nulha part, ni pres ni lonh; 


tant es sos pretz verais e fis, 
que lai 'el renc'dels Sarrazis 
fos eu per lieis chaitius clamatz ! 


■AV.X'.. 


10 


Be'm pärra iois, quan li querrai 

per amor dieu l'alberc de lonh, 

e s'a lieis plai, albergarai 

pres de lieis, si bem sui de lonh ; 

adoncs parrai parlamens fis, 

quand drütz lonhdas'er tant vezis*v^>*^ 2c 

c'ab bels digz iauzira sol^tz. ^^ .^.. , 


3. belh ; chanl. 

Strophe j und 4 bei Stimming in utugekehrter Folge. 


/ / 


St. i6. 


Vers und Canzone. 


55 


Iratz e gauzens me*n partrai, . 
quan veirai cest'amor de lonh ; 
mas non sai cqras la veirai, vAju^ 
25 car trop son nostras terras lopli : ^ 
assatz i a pas e camis, ht?^.^' • 
e per aisso no'n sui devis; tvÄ'^7 
mas tot sia cuoi a Dieu platz. 

Ben tenc lo Senhor per verai, • 
ip?r qu'ieu veirai Tamor de lonh ; , 

mas per un ben que men escbaijjj^^ 
n ai dos mals, car tant m*es de lönh. 
ai ! car me fos lai pelleris," ' 


m\ don poder, que'l cor eu n'ai, 

qu'en breu veia Tamor de lonh 

veraiamen en locs aizis, /wloa. , G^uo*«'^^^^^© 

si que la cambra e'l iardis 

rai resertibles totz temps palatz. 


80 


j^os fiStT^ 


ir 


si queynos lißT?^ mos tapjs ^'^^ 
83 fos ^ds sieus bels hiiolhs remiratzl 

^^^'^'^^eus, que fetz tot quant ve ni vai, 
e formet cest'amor de lonh, 


Ver ditz^qui m'apella lechai ^jf*'^'^^ 
ni desiran d'amor de lonh, 
car nulhs autres iois tant no'm plai 46 
^cum iauzimens damor de lonh; 
mas s^"^ qu'eu ^i^pyi^ es tant ahis !\Jy^ 
qu'enaissi'm fa^etmos pairis ^'^^^^^ i^^^ , (Vrv/'<nL 
qu'ieu ames e non fos amatz. 

Mas so qu'ieu vuolh m'es tant ahis! 5o 

totz sia mauditz lo pairis 

quem fadet qu'ieu non fos amatz 1 

Jaufre Rudel. 


16. 


Hdss, ^89 (De Lollis p. 271^, C 57 

(De Lollis p. 15^, ^57, 

Non es meravelha s'ieu chan 
mielhs de nulh ai^tre chantador. 
que plus mi tra'l cors ves amor 
e mielhs sui faitz a son com an. 
6 Cor e cors e saber e sen 
e fors' e poder hi ai mes; 
si'm tira ves amor lo fres / -*^^ 
que ves autra part no m'aten.V*- 


,Tti^ 


Ben es mortz qui d'amor non sen 
10 al cor qualque doussa sabor; '-'''• 
e qu^ val viure ses amor 
' fi mas per enueg„ jar a la gen?v.. 


, D i(), F 46 (Stengel), M 42, ö 7 
F52 {Arch, 36, 401;. , ,/• . 

ia DomBredieus no"m azir tan 
qu'ieu ia pueis viva iorn ni mes, 
pus que d enueg serai repres 
ni d'amor non aurai talan. 

V - 
Per bona fe e ses enian 

am la plus belha e la melhor; 

del cor sospir e dels huelhs plor, 

quar trop l'am, per que hi ai dan. 

leu que"n puesc maisr s amors mi pren, 

e las carcers en que m'a mes 

no pot claüs obrir mas merces, 

e de merce no i trop nien. *^- «^ * 


16 


20 


Strophenfolge CM: 1236745; >?;I32675;K; 123675; F enthält nur 3 
5 6. I. merauilhai> R 2. niils O, fehlt J\ 3. mielhs MRV\ trai mos C7, mestal ^F; zox DIOV\ 
en RV 4. Qeu mi s. f. a son talen 0\ f.] fis A*; a sieu D, al sieu IMR 5. Cors e cor MOV\ 
zweites e fehlt M\ sen] fes R 6. fehlt R 8. Qua nulh C\ Que ren als mon cor no säten M, 
Que vas (en R) res alre non enten RV 11. Doncs V\ a.] ualor ADJO 12. enoilz 0\ far 
enueg C 13. tan no maclir V 14. Que CR\ pueis fehlt M0\ p. no 11. R\ Qe ieu uiua un i. 
0\ ni un mes M 15. q.] ia DIV^ ieu M\ de uos J/, denoil 0, de mi V\ Can deueya R\ 
mcspres ADIR^ meinx pres V 16. E CMV 17. e.] ian / 20. Mas J/, E ^; t. l'am] tant lam 
A^ tan lam eu DFIy t. lami J/, am la l. Ry ieu lam tan V\ quieu i ai A^ que ai J/, qeu nai 
c>, que nai F 21. E A*F; que'n] 'no ADFIM, qem 0\ als CF\ quamors CM\ ma pres MR 
22, Que F, En MRV\ la carcer FMRV\ ont ylh COV 23. Nom AD\ posc ö; obrir clau 0, 
übrir claus R\ ses 24. E daquella FR ^ E daicella J/, Ni de merces 0\ non t. AMORV 


<^ 


Lyrik. 


St. 17. 


86 Aquest'amors me fier tan gen 

al cor d'una doussa sabor: 

cen vetz muer lo iorn de dolor 
* e reviu de ioy autras cen. 

ben es mos mals de bei sembl^ni 
80 que mais val mos mals qü autre bes ; 

e pus mos mals aitam bos m'es, 


(^r r 


, , „ ^ Bona domna, re nous deman 

bos er lo bes apres 1 afan. 'vv.^^^Ay>^ /^//^ j - -j^ 

Wvu.Jii.iir ^.< / j ,\ yU^^^'^^^ tnsLS quem prendatz per servidor, so 


Ai Dieus! car si^fosson trian 
d'entrets fals li ün amaidor^ 

86 el lauzengier ei trich^dor'*' ^' ' 
portesson corns d fron denan. 
tot l'aur del mon e tot l'argen 
hi volgr'aver dat, s'ieu l'agues, 
sol que ma dona conogpes 

4oaissi cum ieu Tam ünamen. 

Quant leu la vey, be m es parven 
als huelhs, al vis, a la color, 


46 


qüar aissi tremble de paor , 

cum fa la fuelha contrai ven. 

non ai de sen per un efan, 

aissi sui d*amor entrepres; ^,'^* 

e d'ome qu'es aissi conques, ^ pjp- 

pot dompna aver almoma gran.y^**^^*^^ 


quie'us servirai cum bo senhor. . 
cossi que del guazardon m an.^**^- o^~..^ 


ve'us m'al vostre comandamen, 

wv i .... 

francx cors humils gais e cortes ; 


<j'' ' 


ors ni leos non etz vos ges, 
que*m aucizatz. s a vos mi reh. 

A mon Cortes, lai ont ylh es, 
traraet Lo vers, e la nol pes 
quar n'ai estat tan longamen. 


r 


66 


l 


u.^ 


Bemart de Vtntadom, 


17. 

Hdss. A 90 (De Lollis p, 274), C 47, D 16, E 102, F 48, / 28, K 16, M 39, 
. (9 60 (De Lollis p. ös), R 56, U 89 (Arch. 35, 423^, V 55 (Arch. 36, 404). 
A K. Bartsch, Chre^. prov, \ coL 64 (nach CIMR), 

ail tan grans enveia m'en ve 


Quant vey la lau^eta mover Vo-^^^ 
de ioi sas alas contrai ray, ,;... : ., . 
que s'oblida e*s layssa cazer 
per la doussor qu'al cor li vai, 


de cui qu'eu veya iauzion! V"-""'^ 
meravilhas ai, quar desse ^^--^^^"^''^ 
lo cor de dezirier no'm fö!i*x<. 's» 


Str. 4 fehlt RV 27. Qe cent uei mor 0\ douzor 28. autres M, daulre O 29. Tant (Tal 0) 
es lo m. C0\ dous CO 30. Car ADI\ uals mO m. 31. lo 0; bon ses 32. Bo mer M\ Mult ualral 
b. 0\ aprop A 33. Si 0\ car si] ara 6?, quara M\ Tug uolgra fosso dun semblan R 34. flas 
D\ Li fals drut el f. (eis fals R) CR, Li fals el f. M, Li fals entrel f. F; Dautres fals fins 
amadors 35. Quel C, Que 0, Eis -^; e 0; eis trichadors R 36. Portes un ö; corn CO 37« 
dal R 38. Volgra a. R 39. Per MV, Si 40. Ay R\ f.] tan LR 41. gar V\ mes bcn R\ 
parouen 42. AI V 43. Qatressi MR, Queyssamen COV-^ tembla V\ per p. 7? 45. par 0\ 
plus dun MV, pus cun R 46. Qaisi 0\ Aissim sen AD FI 47. quaissi es DIFMRV 48. Dcu 
R\ hoin C\ aver] far J/F; piatat A' 49. Bela^Z?/^; r.] als ^, plus C?F 50. a s. Z>y1/ 52. Cum 
que puois ADI\ m' fehlt V 53. me al C\ mandamen C 54. Bei RV\ h,] gentil MR, adreit 
F; belh e c. C, franc e c. RV, humil c. M, genz e c. 56. Qim M 57 ^ij 59 ««r in C. 

Strophenzahl und Strophenfolge: -4i 246 7 358;C7i 2347568; Z>I2467 
3; ^ I 2 4 5 6 7 3 8; ^ »«r S/y-. 7; / I 4 3 6 7 5; A" I 243675; MR i 243576; 
Ö12435768; 6^1 2345678; K1243756. Strophe i in E, 6 in C ver- 
stümmelt, — 2. s.] las CLE', s. a.] solas O 3, Quan C^ Qui DM, Pois 0; Queus oblides l. V\ 
^'s fehlt OR, e MU\ laissas i? 4. lim U 5. t.] con D; Ailas quals CIKMV, Ailas tal ^, Ai 
dieus tals U\ mi ve 6'; v.] pre M, pren ÖF 6. que u. -^Z), qem u. AI; Cuj quieu ne u. C, De 
leo cui uei 7. Merauilla J/; Merauilh me CO, M. niai BE, Merauilha mes V\ q. al d. C, car 
neis d. 8. dedenz e uer /; no f. V 


rl 


7- 


Vers und Canzone. 


57 


I tan cuiava saber 
or, e tan petit en sai! u-^^ 

eu d'amar no m puesc tener 
>^s don ia pro non aurai; ^^^^/tj^ 
m'a mon cor e tout m*a se ' 
; raezeis et tot lo mon, 
an si'm tolc, nom laisset re 
dezirier e cor volon. 

non agui de me poder 
) für mieus , de 1 or en sai 


\ij-^ 


k '• 


AL 


30 


pus vei qu'una pro no m'en tei^ 
\^s Tieys qu*^ destrui em cofpn \ 
totas las^opt e las mescre, *Kl«yUu^ 
quar be sai qu'atretäls se son. 

D'aiso's fa be femna paref $ää/i^ 

ma dona, per qu'ieu lo retraj, !SAöa»^^ 

quar non \^ so qu'om deu voler 

e so qu'om li de^fida faj- 9^Ji>^^^ 

cazutz sui en mala merce, f, j.- 

et ai ben fait col fols en porit \g^^ 

e no sai per que m^esdeve, XjOj^ji^a 

mas quar tröp pogei contra = inoh. >-^^ 

Merces es perduda per_yer,^JW^ 
et leu non o saubi anc maj, SVjuw^ 


/ • 




85 


-r 


quar eil qui plus en degr'aver 
no'n a ges, et on Ia quörrai? 
a ! quan mal sembla, qui Ia ve, 
quetequest caifiu deziron, ^i<>^*** 
queUa ses lei& non aura be, 
lajsge^jnprir, que no Taon I q^q)^ 


^•> 


a laisset en sos huelhs vezer 
Q miralh que mot mi plai; 
s, pus me mirei en te .f<»>»-^ >ma;«^^ 
mort li sospir de prepn, AiJa,^^^*'^^ 
ssim perdei cum perdet se 
jls Narcisus en Ia fon. 

as donas mi dezesper; 

ais en lor nom fiaraj ; ^ 

5si cum las suelh capteper, r^^'*''^ 

si las descaptendraj.JU^^fv'Öa^v^*^ 

9 bis i6 fehlen I 9. Lasset V\ quan K 10. quant AEK 11. Quez DAT, Quant 

eu] sol 0\ damor CO' 12. Cellui A, De Heys CRV, Cella MOU\ on CKV\ 
13. Quar (Que R) t. mal c. CR\ mal c. U\ se] me BE^ fe K\ e lol mon sen 0, 
ma fe R, e t, mal sen V 14, me] si DEKORV 15. caisim t. 0\ tolt D, toi 
issa MU 17. A. pois non ac 6^^; A. pueissas non pogui aver C^ A. de mi non agui p. V 
e me poder C\ dolor Ay deslor EIJCR, despueis Af, de posc 0, dalor U, delhora V 19. 
. /, Qan mi 1. U] en fehlt EU\ de mos h. AV\ Quelam fetz a mos h. C\ Qe li plac qem 

V. My Pus elam mostret son voler R 20. fort V 21. M. fehlt O; em te i); En quem 
;m te R 22. Ma m. J)V 23. Aissim ORy Ca mi V 24. marcesis C, marsilis Ey narcius 

marsili A'; intz M\ n. e. 1. f. fehlt V 26. no f. B 27. Qaisim 6% Aisi 0; Ia DIOU\ 
er .1/, mantener EIKORV 28. Atressi ^6'', Totaixi T^; Ia ö; desmantenrai EIKORV 29. 
:^, Car eu DE\ \^\ fehlt A\ que nulha CORy qe null .T/; nom te CBEOJ^; t.] ue J/ 30. 
MRUVy Ab /; Var leo 0\ quim Z)ÖF; auci <70-^ 31. Ia U\ dopta jD; nescre 0\ Totas 
tras ne dcscre C, Totas las autres en m. Ky Aisi las autres en m. R 32. Que DEy Qa 
[uar s. que a. CMR\ se] en D\ car tal e son 33. Daisso f. AIKOVy Aissi se f. J/, Hai 
". U\ be /«rA// .4/0; feunia 34. li r. U\ segon qom r. J/ 35. Quanc /AT, Qan 6"; volc 
que d. A\ Que uol so quom no deu u. CEEy Que so uol qe n. d. u. MUy Que 
m no uol fa u. F", Caizo uol q nö dei u. 36. E tot so JK'y ueda ^/A", uedela R 
^laut 0\ Vengutz es e (a V) CV\ malas merces E 38 bis 40 vertauscht mit 46 bis 
V 38. faic Oy pres R; Com eu cai f. F; col f. el p. Ay de fol en p. EOV^ cum f. cn p. 
, del fol un p. Ry qel f. un p. U-y Aquest las caitiu deziron (vgl. Str. 6). C 39. E sai 
; sesdeue EMRy mi deue Ö, mendeue U'y E sai be tot dire per que C 40. que M0\ 
p. t. AUy tan puega R\ Quar (Can F) cugej pujar CV\ contra amon Ay contral mon C 
mors ADEMV'y percluda M'y de uer DE 42. Mas MOVV-y o] mo D\ conuc il/P^; anc 
DEy huey iV 43. Que ADE\ cel K; Que non Ia C, La perduda Ö, Q. c. no Ia U\ que 
r^ qui (que A*, qil U) Ia d. a. CRUy qui en d. a. IKy qui mais en cuiauer MV 44. Et 
lis 6^'; g.] ren IK\ et] mais Cy doncs il/F; Non Ia aylas o. R 45. quan] cum AD, con 

f^; mal] ma E0\ qe F; Ben grans peccatz es qui o ue A' 46 bis 48 vertauscht mit 38 
) 6''K 46. Caz i4/>, Quil /A'; Caquest c. J?, Qe sest las c. J/, Qi laichet chautriu 0\ Ai- 
as c. desiroiron V ^y, Qui J/ö; Que non lausa clamar merce IA' 48. Laissas m. /?F, 
D. iV; qen re no J/, qi no F 


-Ö* 


%^ 


», < ' 


45 


f ' 


( ' ( 


f 


S8 


Lyrik, 


St. i8. 


v; ,..<«-*- i ' ^ 


^ 


Pus ab midons no'm pot valer 
soprecs ni merces nii dregz qu'ieu ai, 

ni a 1^ nö^ ^h' ä plazier -^^ ^■'' '^ . 

quieu l'am, ia mais noi o diraij^,^.^ 

aissi'm part de Heys em *recre : ^v^^"^""^ 
^^l^ftort ma e per mort h respon,'' /w^, 


,e vaq m en, pus ilh no'ni rete,(P^*^ 
caitius en yssilh, no saj on. ,;, 

Tristans, ges non aÖr£tz de me, / 
qu'ieu ni'en vau caitius, no sai on ; 
de chantar mi gic em recre, - f 
e de ioi e d'amor m'escon. -f-o.^ 

Bernart de Ventadom, 


65 


/w 


60 


- « 


18. 

Hdss. A 93 (De Lollis p. 286;, (758, D 159, /30, J/43, (9 63 (De Lollis p. 71;, 

^ 57» ^ 55 (^rch. 36, 404; il/6^ 928). 

Quant Terba fresqu' el fuelha par per Dieu, amors I bem trobas vensedor : 

ab paucs d'amics e ses autre senboj-^^ ^^^^ J 

/ quar.una vetz tant midons noh aestrens 15 

leva sa votz e'moiTson chan, x.^i«•abanz qu'ieu fos del dezirier estens ?tj3LM'V^ 

5ioy ai de luy e ioy ai de la flor x> Tv>r 1 a 

. , , . , J^ Meravil me cum puesc durar -^ 

e loy de me e de midons maiorvT , , ^a Z * 1 ^^y^*. 

. ^ , . , .Jr^s^^»^ que noTn demostre nion talan.Hf ^ 

daus totas partz suy de loy claus e 'sehs, • , .., ^ >r^ 

. : ^ ^ . ',.0* quan leu vey midons .niL esgar.^i^ 

mas sei es loys que totz autres loys vens^lr^ ,. . u lu u lu r^ t ^^^r^*f^' - 
"^ ^ , . •; — li sieu belh huelh tan ben 4 estan, 


^(,.,^c, e la flors botona el verian, 
ei rossinhols autel e clar 


.-' 5V.VU« 


U^vV 


10 


v\,*rque manhtas vetz en cossir tan: 
^ lairo m en poirian portar,,J Ir 
que re no sabria que's fan. 


Ailas ! ciffti müer de cossirarli'-^-^^ perripauc me tenc quar ieu vas Heys no cor; 


20 


;i fei 


^ si feira ieu, si no fos per paor, 
; qu'anc no vi?^c6rs miels talhatz ni deper 


qu anc no vircojs mieis tainaiz ni aepens 
ad ops d'amar sia tan greus ni lens. 

49. a m. DPI KM \ vpl R 50. Dieus ADFIK, Dreiu E, Dig O; ne d. O, ni d. V 52. 
Quü mam ADEF, Chil man O, Que mam T; no Ioi M, no lol R, no li V 53. E sim ADF, 
Ai cum 0, Aixi V\ p.] lays C\ damor CIKV\ en r. 55. p. i.] sella ADEF 56. Faiditz CE\ 
En issil caitias KM , Cais en eisil cl 0, E mexil e res V 57. T. non auetz ics de me A 58. 
Que uau men marritz A\ e vor no 59. lais A\ gec me r. 60. ioi damar 0\ mi lohn E, 

Strop kenzahl und Strophenfolge : AI: 14652^, C; 17^52468, DR: 14652, 
M: 1465 723» ö; I 4 6 7 3 5 2 8, K; I 6 2 4 j 7 5, I. erba uertz e f. C, lerbacs 
fresca (uert F) e la f. Ml^, herbe uert e f. O 2. E f. C, Eis f. J/, E flor Ö, El fuelh Jt\ bro- 
tonon CM^ sespandis E, brotona F; per CMO, pel RV 3. Lo V 4. Aussa DRV \ ^^ fehlt V\ 
e m.] endreg R 5. lieis CHOV \ e ioy bis v. 6 de m^ fehlt D 6. Joy ai CMOR 7. Vas (7, De 
RVy Var 0\ p. .e sui claus e leins 0\ die Orthographie der Hdss. bezeichnet meist 7'. 7 und S jeder 
Strophe die Mouillierung der Laute, welche der Keim nicht kennt. Hier nur die orthogr, rarianten 
von C: seinhs C 8. Caisel es i. AD/\ selj ilh R, est V\ t. los a. u. CORV 9. dczirar iZ 10. nur 
tan D\ motas i2; ieu C 11. Que lairun CV -^ me CÄT; Qem p. lairo;^ if; eniblar CMOR, panar T 

12. que Jf ; la no s. dir que f. CO, No s. dir que si f. V 13 ^/j 16 vertauscht mit 45 ^/V 4S (> 

13. ben JMO\ uentador 14. pauc DIRO\ damic /, dormos O; socors C\ et ab meins de seinhor 
JfF, e ses aiudador JJ, et asenes segnor O 15. destreinhs C\ Ira midon una ueis C, Car siuals tan 
a midons V 16. Enans CO, Ans Jf; faz (^; de C7; csteinhs C, desteins O-^ Que sos cors fos ab 
paucx dezirs e. JB, Que un baisar nagues a tot lo mejns V 17 bis 24 fehlen DR 17. Bern me- 
raueil c. V 18. Car V\ demostrei 0\ Que ieu noil mostre M 19. v.] uas A, uer /; uir lesgar 
A, nuili c. /, e la gar V 20. ben estan C7; La boca eis cils tan gent estan V 21. A pauc no 
muer T; quieu enues C; P. p. maten car enuar leo O 22. Sim f. A-^ Sim feirja ades V\ nom 
f. A 23. vi] fo A, uis V\ taillat fMOV\ depeinhs C 24. tan sia V\ leus -^, leinhs C 


1 


St. i8. 


Fers und Canzone. 


59 


25 Tant am midons e la tenh car, 

e tant la d^t e la reblan ^jj^ 
qu'anc de mi nolh lijsei parlar, 
I ^ni re noih quier ni nolh deman. 
j)ero ilh sap mon mal e ma dolor, 
80 e quan li plai, fai mi ben et lM)nor, . ^ ' 
e quan li plai, ieu sqfercjQ^ ab mef^, 
per so c'a lids ncn aveigna blas5ns!\ 

bleu saubes la feentenquantar, 


85 


niiei enemic foran .enfan, r^j .^-a^c^mi 
qua la us no saubra tnar" q, 


ni dir ren que lis tornes a dan^ 
adoncs sai ieu que vira la gensor 4«iu-^^' 
e sc^belhs huelhs e sa fresca colot, 
e baizeralh la boca en totz sens, o 
«osi que dun mes hi paregra lo sen^?^*"^ 


Ben la volgra sola trobar, 
que dormis, o'n fezes semblan, 


per qu'ieu l'embles un dous baizar, 

^'-^ "^pus no valh tan qu'ieu lo'lh deman. 

per Dieu, dona, pauc esfflecham d'amor;*« 

vai se*n lo temps e perdem lo melhor; 

parlar degram ab cuDe^(zg£ntresens, v-^ . 

e pus no'ns val arditz, valgues nos gens. VucJ<> ^ 

•t 
Ben deuriVhom dona blasmar, . . 

quan trop ^ay son amic tarzan, so 

que longua paraula d aniar 

es grans enueitz e par d'enjan^rf--^-*-^ 

qu'amar pot hon) e far semblan alhor, Ä^^.*.^-JV^^ 

e ^en nientif lai on non a autof ; wkXm-^ 

bona domna, a^''§o^ qu'amar mi dens, 66 A>*Äw 

ia per mentir ieu no serai atens. JLaaX 


Messatgier, vai, e no me'n pr^zes mens, 
s'ieu del anar vas midons suy temens. 


Bernart de Ventadom. 


25. Cant I\ am] a C\ la bella V 26. \An\ fehlt MORV\ dopii Jf, dot eo O, redupte V\ 
blan V 27. Que de me non lause (7, Que ges de mi non laus Jf, Que de mi eis non laus«J2, Que 
ges non laus de mi O, Que de ren als non laus V\ preyar CMOB,V 28. non D; die CRO\ ren noi 
man 0R\ Ni re daqo quieu uueil nol man M 29. Per so il J, Pero ben M0\ Mas il s. be V\ Pueys 
sen m. m. c suefre m. d. C 30. Qe Ö; mi fai ABI 31. q. noil p. MOV] ieu /e^/t A/\ men 
soferti j4, men sueffre R, men suffert O* meihns C; soffrirai men ai m, A/^ et eu pas ab m. V 
32. so] tal R; paresca blasteihns C\ bistens jS; Quar ieu no uueilh a (quab M) ieis sia b. A/0, 
Queu no uuil re ca Ieis s. b. V 34. foram D 35, '\k fehlt M\ nul O^ hom CM\ Per so cusi?; 
no fehlt 0\ pogra C, saupes 0R\ pessar CMOV 36. Res que a nos (7, Ren qi a no 0\ Ni 
dire qucus uengues Af\ Ni dire qua uos tenges d. F yj bis 40 vertauscht mit 45 bis 48 V 
37. A. uirieu per lezer (7, A. iria ieu remirar J/, A, uires per leixer O, Donc uira eu madona 
F; melhor R 38. Los sieus CV, Li soi O 39. -Ih fehlt ADI\ b. tan la b. R\ la b. fehlt 0\ 
de COf sc« My per V\ seinhs C 40. Si que (ca A) un AD^ Si que dos CO, Que de dos V\ 
paregron AV, paregran Jf, li paria 0\ las dens A. lo sengs COR^ lo cenz 2), lo dens /, los s. 
M.V 41. Molt 0\ s.] souen R 42. Que fehlt (9; o qen f. M 43. Per uer 2>/, Quieu li R, 
Adonc AfOy Cadoncs V\ Uenbleri M, emblera R, lemblera 0V\ doMs fehlt R 44. tant nom ual 
M\ t. q.] qeu t. O, t. que CRV\ loi HR, \\ OV 45 bis 48 vertauscht mit 13 bis 16 O, mit 
37 bis 40 V 45. Bona d. V\ espUtan M 46. t.] requis 0\ perdon m. 0\ la m. I 47. degran 
/, pogram V\ pogron a cubert 0\ entreseinhs C 48. noi C, noms D, nö J, nom Af, non 0, 
nous V\ forsa ADL arditz cors C, ardir 0\ mi M\ v. esgeins 0\ ualhay geinhs C\ sens AI^ 
ienz D 49. donas F 50. vai trop M\ Car uan lur amor tan lujnhan V 51. long O 52. g. fehlt 
V' part t>; sembla damar enjhan V 54. ges O; lai /M// O; a] val C, ai Jf 55. ab fehlt 0\ 
denhs (7, deinh Jf 56. m. no cugesser a. V\ atenhs ^ 57. mi p. 0\ meinhs C 58. Sieu sui mi 
donz uertader e no feins O, 


* 


-^'- ^1 


io A.*n^M.4'^i2^ j' 


X<i^L:t^< 


.AxK. 


A. 


6o 


Lyrik. 


St. 


I* 


^ 19. 

Hdss. C 198, D 90, E xid, [ 145, -^ 135 {MG 325), 6> 31 (-0^ Z^///^ /. 39 


R 1, U 2^ {Arch, 35, 37.7; il/G^ 1304). 

Er resplan Ja flors en versa , . , 

pels' trencans rancx e pels tqrtr^. 
quals flors? neus.. gefe e coHgfapis, 




des 


que cqtz e. destrenh e trenca, • 

don vey morz quils, cntz, orays. siscl 
pels fuels, pels rams e pels gisctes^ 
mas mi ie Ty^rt e iauzen ioys^; f ' V 
er quan vey seck los aolens croys. 


Quar enaissi o enverse 


i. 


ff 


10 que*l bei plan mi seitjblon tertre, 
e tenc per flor lo, coiigläpi, 
e'l^cautz m es vis quel freit trenque, 
ei tro mi son chant e siscle, 
e paro'm fulhat h giscle ; v w»,. 

isaissi'm suy ferms lassatz en ioy 
. que re no vey que*m sia croy 

Mas una gen fada enversa, 
^ > cum s eron noint en tertres, 

VqueVn fan trop pieigz' que congTapis 
20 q'us quecx ab sa lengua trenca 


en parla bas et ab sisclesj;'^-^ C 

e no y val bastos ni giscles A^i.. 
ni menassas, ans lur es loys, 
quan fan so don hom los clam croys. 

Quar en baizän noiis enverse, 
no m*o tolon plan ni tertre, 
dona, ni gel ni. ponglapi; (, 
mas non-poder trop, m'en trenque. 
dona, per cuy chant e siscle, 
vostre belh huelh mi son giscle? -^ 
quem casöoh sii cor ab ioy 
qu'ieu non aus aver talan croy. 

Anat ai cum cauz' enversa 
lonc temps, sercan vals e tertres, 
raarritz cum hom cui conglapis 
cfcocHa e mazeih' e trenca, 
qu'anc no'm conquis chans ni siscl< 
plys quei fels clercx conquer: giscle 
mas ar, Dieu lau, m'alberga ioys 
mal grat dels fals lauzengiers croys. 


I. VerstümmeU E] Era (7, AI U\ scspan JMO\ Eras can la flor se e. B 2. trenchatr i 
rams M, rans 0, brancx R 3. Qual C» Qa U\ i, fehlt I>\ Car forsal R\ %* fihH R, vor n, II 
conglaips' {so stets) D 4. Qui MU, Quels R; cor DR, cors I, totz M, cortz 0\ eis Ä; eis 
5. q. feh/t E\ er,] citz J; brails M\ b. e c. e s. iS; c. e s. 2); b. e s. CE, blais siscle U 
P. f.] Dauzels R\ ramis E\ En (E 0) f. en r, et en g. CO, E fuilla pel ram e p. g. 2), Eis (] 
U) f. eis r, et eis g. UJ 7. e nach iauzen 8. socs 0, sotz R 9. enaissius CE\ o] mo D 
es R\ tnuersa DMR 10. Que IOU\ b. fehlt I\ Quels bels plas R\ tertres DEMR\ s. li t. 
II. E par mi J?; f.] lor M\ los CR, fehlt U; conglapis CMR 12. E IMO\ caul CJ)E1R\ i 
par 0; que M\ trenca EMRÜ 13. Entorn D, E tros E, E t. ]liO\ semblo C, par R\ siscl 
DMR ^4. Em /; parum C, paron DI, par hom ö; folrit D\ los Ä; giscles DR 15. Aisi J 
Si J, Sim OU, Cäysim Ä; ferm CE\ baysatz R\ laisatz ferms D, lazat e ferms 0, lasatz 
ferm U, pres e 1. /; ioys CDER 16. Quer n. u. res R\ que C\ croys CDR, cloi Z7 17. gei 
E0\ fade e. R\ gensa deuersa D 18. Qem semblon 0U\ noiriz DIR 19. Que R\ pro (7i>jEJf 
qel U\ glapis ö 20. Q' fehlt CE\ Car quecx R\ la 0; trecha i) 21. E J, Em ÖCT; park 
10 y parlar bais D, paraulas tl\ et 9b fehlt D 22. E noy val fehlt R\ baston OU 23. mena: 
0\ an EM, car i) 24. per quom DIO, de qom M 25. en b.] haissen D\ uos Jf; enuersa DJ 
en enuersa 0; Doncx car bayan non'seuersa^ 26. me t. U\ ual JOC, glasig; tertres DjR 2; 
gels DEIMRU; conglapis CER 28. non pode i>, non poders JE"; par qem t. J; mi t. M\ trenc 
DEIMRUy trechi 29. cuy fehlt DM^ que Ä; e per s. if ; siscles DR 30. m. s. g.] miscl< 
D, giscles R 31. Em castic D\ si lo C\ ab] que jR; ioys CDRU 32. Que /; nous CE, uos J^ 
talans Ci?; croys CDERU 33. cause 2>, nau M 34. Totz Ö17; certan ual D\ Sercan rancx 
u. C ^ Cercan ram e u. If ; Sercan uals . . . . e t. £; en t. 35. Cochat R\ c. seih que CE^ 
36. Tota D, Coit E, Toca /, Destreing OÄCT; el masa Jf ; raoselle D\ c fehlt 37. Que CÄÜ 
no CIMU\ conquerc i2; chant 38. que ODEM; folhs c. (7E, fols creis M, fei clerc OT; 1 
vils fels sers jR; conquers / 39. Mar C\ dieus 1, (lai M) DM^ I. d. j&; malberc ab R 40. di 
i>iZ; lauzengier £ 


St. 20. 


Vers und Canzone. 


61 


|... 


\.Sr^ i-^^i.' 


Mos vers an, qu aissi 1 enverse 
que nol tenhon val ni tertre, 
lai on hom non sen conglapi 
ni a freitz poder que y trenque: 
a midons lo chant el. siscle 
^cl^r, qu'el cor li'n Introl giscle,/uc&^ 
'': sdh que sap gen chantar ab ioy, 
"* *^ue no*s tanh a chantador croy. 


45 


Doussa dona, amors e ioys 

nos ten ensems mal grat dels croys. 50 

Jocglar, granre ai menhs de ioy, 

quar no'us vey, e*n fas semblan croy. ' ' r 

Raimbaut d'Auroiga. 


ji^* 


20j ^^ 


A. Säffiming, Bertran de Born, Halle i?79, S, 148 {nach ABDFIK) ; A. Thomas, 
Poisies comp Utes de Bertran de Born, Toulouse 1888, S. iio (nach Stimming). 

Dompna, puois de mi nous cal ' - 
e partit m'avetz de vos 


ochi 


senes totas ochaisos, 

non sai on m'enquieira, P<^~ 

5 ^^ que ia mais 

non er,pdr mi^tant rics iais \,r^ 
cobratz; e si del semblan a. . „ < / 
non trob dompna a mon talan 
que valha vos qu'ai perduda, g^w** 

10 ia mais non vuolh aver druda.y*^*^^ 

Puois no'us puosc trobar engal, 
que fos tänt bella ni pros ^: ^ • 
ni SOS rics cors'tant ioios, 

de tant bella tieira ^^^^'^'^^'^^ 


' V' 


e fatz gran sobrieira w^'^- 
car re i Iais, 
c^anc res de ben no'u^ soirais."^^. Y 
midonz na Elis dematt 
i*^^son aareich parlar gaban, ^(^'^ 


25 


'v^ 



80 


18 -^ ni tant gais 

ni SOS rics pretz tant verais, 

irai per tot acaptan Wv, .wv. ^ 

de chascuna un bei sert^bl^ 

per far dompna spiseubucia,<|o-At.w^ 
iotro vos me siatz renduda. 

Fresca color natural 

pren, Bels Cembelins, de vos 

el doutz esgart amoros; 

41. En m. u. Ö, An m. u. U\ Y fehlt OXJ\ Icnucrsa I)R\ M. u. a qist qi ben uersa M. 
42. E 0V\ uals Bly bosc CE^ puei M\ E nol toUan boys ni JZ; tertrcs DIRÜ 43. hom fehlt 
I\ conglapis CA 44. a] Ia 2>; freyt CE\ poders /; que t. Ö, qen t. CT; trenca DRU 45. Ca R\ 
Mandonz 0\ MB, Ia ^; siscies BR 46. Clars Jf, Si R\ quäl E^ qinz *^\ OTJ\ quil cors B\ len 
i. C, 1. intron 2), li i. E, li intron J, len entrell Jf, 1. intrel J?, lintrel 0, lintrol TJ\ giscles BIR 
47. Sai qui 2>; qi ö; c] lui chant D; Si a qui gent lin chant J; ioys CBEIRJT 48. Car R\ 
no CEM\ Qar (Que Ö) n. fai 017"; a fehlt B\ chantadors crois CBEIR\ crois TJ 49 bis 52 fehlen 
I 49, $0 fehle» B 49. Bona R 50. N. aiuste C, Nos em ensems E, Vos aioston M 51, 52 
/eklen R 51. Ograr ö; nai CBEM\ ioys CBE 52. Quan U\ nous] uos D, nos M0\ faitz B\ 
semblans croys CE^ semblar crois i), semblans c. M, 

27. n'Aelis Th, 39. per tot Th, 43. genliazos St, 


que'm don a mjdonz -aijula; 

PQls ,non er fada ni muda. ^'^ c 

De Chales Ia vescomtal 
vuolh quem done ad_.es|£Os c-T?*^". 
Ia gola e*ls mans amdos. JUaaI 
vU^pois tenc ma carrie|ra, a*-^^ 

i nom biais, Jj^v*^*«^"^^^^, 86 
vas Rocacoart m'esläis i-pt^jiJ^ 
als pels n'Anhes que'm dara'n; ■ Cr ■ ^' 
qu' Iseutz, Ia dompna Tristan, 
que'n fon,per totz , mentauguda, ^ö-^'^-*«^ 
nols ac tant beiz a saubuda. iw.i'*^ 40 

N'Audiartz, sl be'm vol mal, o>^ 
vuolh que'm. don de sas £aissos, ^<^*-^- 
que-lh e^i gen HazosC^üw^'"';^^^';;^^'"^^^^ 

e car es entieira,pUw '-^ . 

: ,..^u. c'anc no"is nraft Ar**^- 

s'amors ni's vols en biais. c^J ^ r 

1^^ ^ • 


46 


62 


Lyrik. 


St. 21 


a mon ÄÜdhs-de-ben deman 
son adreitn niou fcors prezan,t>^i^«*'^**^ 
de que par a la veguda, u.''^ 
sola fassa bon teher nuda. 

De na Faidida atretal ^tL-^Ä-^»^ 
vuolh sas bellas denz en dos, ^^ 
l'aculhir ei gen resp^s AWtJr-| 
don es presentieira I^'^-i-u 
66 dinz son ais. i^*»^ 

mos Bels Miralhs vuolh que'ra lais 


Beiz Senher, eu no'us quier al 
mas que fos tant cobgitos i^^^aa.*^^ 
d'aquesta cum sui de vos; 
c'una lechadieira 


a^ors naisr ^ 



65 


dön mos cors es tant lechais, ^'^" ^ 
m^s^ vuolh de vos lo deman i iif^^\r^r^^^ 
que autra tener baisan; - 

doncs midonz perxiue'm r?luaa7 
pois sap que tant Tai volguda? 


70 


sa gaieza e son bei gran, A- '., 


OA 


e car sap son benestan (xxj 
far, don es reconoguda, 
60 e no s'en camia nis muda. 


Y^ 


M.U 


1 >■:,*-. 


Papiols, mon Aziman 
m' anaras dir en chantan 
c'amors es desconoguda 
sai^e d'aut bas cazeguda. 


Bertran de Bom.^^^ 

r • 



Jfdss, C 364, D 82, G 15, / 141, O 66 (De Lollis p. 74^, R 57. 
En abril, quan vey verdeyar 


los pratz vertz eis vergiers florir 
e vey las aiguas esclarzir 
et aug los auselletz chantar, 
6 l'odors de l'erba floria 

ei dous chanz que l'auzels cria 
mi fay mon ioy renovellar. VjjL 

En cest temps soli' yeu pensar 
cossim pogues d'amor iauzir: 
10 ab cavalgar et ab garnir f^- - 
et ab servir et ab, onrar: 

qui aquestz mestiers auria, ^ ' 
per eis es amors iauzia -^ | , * 
e den lan hom mielhs conquistar. 


16 


Yeu chant^ qui deuria plorar, 
qu*ira d'amor me fai languir; 
ab chantar mi cug e^baudir ; 
et anc mais non alizi parlar 

qu' hom chant qui plorar deuria. 

pero no'm desesper mia, 20 

qu'enquer auray luec de chantar. 

No'm dey del tot desesperar ^ , 
qu'i^u^enquer midons non remir, ^\. 
qu'aisselh qui la m'a fag gequir(>^*^ 
a ben poder del recobrar; .^ 

e s'ieu era en sa bailia, 

si mai tornava en Suria, 
ia Dieus no m'en laisses tornar. 


25 


Str, 5 und 6 vertauscht in 010 2. Lo /; prat Ö; cl 0I\ uergcr DGI 3. esclarar D 4. 
lo rossinhol Ä; auzcls CJ)00\ alegrar CR 5. Los do . , , D, Lolor 0\ dnna crba CO 6. Lo &; 
chant DOIi\ lauzelh C, lauseiet 7. fan 8. c] ß (7, aiqels 0, aquel R\ Adoncx C, Abs 
donc B\ solia C, soi ö, suelh Ä; passar / 9. Cum mi (7, Cum si Ö 10. et fehlt D; gracir H 
n. Et ab ?^. fehlt D\ doiar C, donar IR, doniar 12. aquels Z>, aqiiest J, daitalO; E qui tals 
(sest R) CR, Caqest 0\ mestres D, mester Q0\ auia iZ, sauria 13. Dasso C, Per cl J), Adoocs 
Ö, Per sestz R\ es] eus 2), uers 0; mors J, lamors 0; lauzira G, seruia 0, seruida R 14. pol 
CR\ lam J; K poirian c. 15. que CLR\ d. mielhs p. R 16. Dira CR\ quem COR 17. Quab 
C\ Mas ab chnnt 0\ Et anc mais non o auzim dir R iS. Canc 6>; auzig D\ non auzis anc mais 
C; lauzi cumdar 0\ Ni per merauilhas comtar R 19. Qc i>; chantes C0\ quan C 20. noroen 
desconort Cy nom desconort ges 21, Qen cor 0; luocs QI 22 bis 28 fehlen OR 22. Non 10 
23. nom D; remire I 24. Car acel D, Car cel Ö; lam fetz DOI\ men a fag partir C\ g.] caust (?) 
D 25. de retornar B 27. Si iamais era en s. C 


2. 


Veß'S uftd Canzone. 


63 


1^' 
se dec Dieus meravillar 

►nc mi poc de lieys partir, 

: m*o ben en grat tenir 

per luy la volgui laissar; 

qu'el sap ben, s'ieu la perdia, 

que ia mais ioy. non auria, 

n no jla*m pogr esmenqar. - 

e s^jup^Wjo^ emblar, 
pns Comiat de cna i venir, 
non es iorns qu'ieu non sospir 
m bei semblan que'l vi far, 


♦. t..i 


'\ 


me 


qu'ellam dis tuta marria : o''^*^'*^ 
ique fara la vostr'amia, 
bels amics? per quem vols laissar ?€ 

Chanzos, tu't n'iras outra mar, 
e, per Deu, vai a midons dir 
qu'en gran dolor et en cossir c^^-^n 
me fai la nuoit e"l iorn estar. 
'**^fi>dim a'n Guillelm Longa-Espia, 
bona chanzos, qu'el li't dia ^--^ 
e que i an per lieys confortar. 

Peirt Bremon lo Tort, 


40 


45 


, A 22 (Pakscher S, 4q), ^14 

N 175 

lo.freitz e'l glatz e la neus 
fuich e torna la calors 
/erdis lo gens pascors f^-^- ^1 
lg las vout9.s dels auzeus, 
m'es aitant beus 
outz temps a^ l'issir de marz 
plus sui sa^eijs que leupartz 
s, non es cabrols ni seijs.* r 
bella cui sui profers, ^^**-^^ 
mi vol honrar "" , 
ant qe'm deigne sofertar ' 


A2/ 

(MG 124), C 14, D 135, £ 55, / 22, M 3, 
(MG 879;, ^ 82. 


q ieu sia sos fis entendens, 
sobre totz sui rics e manens. 

Tant es sos cors gais et isneug ju^^^ 
e complitz de beilas colors 
c'anc de rosier no nasquet flors 
plus fresca ni de nuirls brondeus ; 
ni anc Bordeus ^ ' * 


15 


i>N^-< 


^■ 


non ac seignor, tant fos gaillartz 
cum ieu, si ia m'acuoill ni^pahz ^ 
q'ieu sia sos domjnis sei^; 


20 


29. Mot £; sen C; det DT, deu Ö, poc Ji; om 30. pot DO'y Quan mi poc (fcs JR) de 
IS p. CR, Qant eu la poc per re zeqir 31. deu JR; de mon b. 2>, be mo dec C; Cil me 
nout agradir 32. Car i2; lei i), el jR; la volgui /ekU R; leis o torn adrezar 0] Quar lan 
i per lui 1. C 33. Que G; Qieu sai 0; lan C 34. Quieu C; iois DO 35. poiri emendar C, 
SS mendar Ol; Ni hom no mo pot e. B, Ni hom non lam poiria dar 36. Ben gent (B. e 
mi sap Ol; g. /eAU O 37. Quanc J; c] cugei 36, 37 äurcA 43, 44 ersetzt (44. uai ma) 
38. qu'ieu] qe D; lamais ner ior aueunen s. 39. dous CR; P. lo s. 0; qella D, qeu la 
ir O 40, "m fehlt I; smaria 0; Quan me dis ont anaria CR 42. uoles D, uol 0; Amics 
la uoletz 1. CR 43 ^is 46 fehlen CR {s. aber Var. v. 36, 37) 43 6is 49 fehlen 43. 't 
O • 44. E fehlt O; dirc D 4$. et en] icn I; conssire D 46. nuoiz / 47. Di mon J 48. 
i d. O, quelli d. / 47 dis 49. An guillelme de lespia (guilhelmes de seipia R). Chanso 
ue*t chant eth dia.« E que man (mans R) midons conortar Ci?. OR weisen das Gedicht dem 
irt de Ventadorn zu; in steht es anonym, 

I. H f. R; g. el f. DJ; las n. R 2. fuion e tornail B, van e t. la J2 3. reuerdeia C^ 
dezis DM, reuerzerdis J; gens fehll CIMR, nachgetragen in D 4. Et fehlt R; v.] notas R 
js B 6. lissen CMR 7. salhens sui C, ser . . . son R 8. v.] que M; n. e.] plus que B 9. 
R II. Daitan (7i)JJfß; uuelha CifÄ, degues ^, dei ngn es 2>JiV 12. Que eu fos DEIN 13. 
e] fora plus DI; iauzentz M 14. g.] gras R 15. Complida DI 16. roziers DI 17. Tan 
ella ni dautres (dautre R) CR; Aitan f. de n. b, J 19. fos plus CDIR, pus fos Jf; auzartz 
X De me CDl; sil B; sieu era coutz CIR^ se macoil D, si nai acort B, si era totz M, si 
olt JN^; nim ulB; platz B 21. Qu'ieu (Sieu CEAfR, Que DIN) ia fos CDBIMNR; sos fehlt 
omengiers E, domins / 


:a 


64 Lyrik. 

e'fos appellatz de Bede^ s. 

qan ia parlar .ii?*^ 

m'auziri' honfi de nuill celar sf^'^pf 
25q'ella'm disses privadamens. 


St. 23. 


■\^ 


-rL-t 


J^uvs fi>*y^ ^o'^ s*azires lo sieus cors gens. -^ 

^" '' Bona dompna, lo vostr'aneus ^>^ 
qem deti.Arai fai^tant de socors 
q'en lui reKigm mas dolors, sW"^ 
. 80 qan lo rernir, e torn plus leus Xh.*^*'*'**^ 
c*us es torne us. 5 '/•'"] nVÄ- 
puois sui per lui aissi ausartz vjJKi'i^ 
que no'us cuideti, lanssa ni dartz 
m'espaven ni aciers ni fers; 
85 e d'autra part sui plus despers Cl* I -..a<*< 
per sobramar ^^x^^. 
. que naus, qan vai torban per mar 

'*" destreicha d'ondas e de vens; 
aissim destreing lo penssamens. 

40 Dompn', aissi cum us paucs aigneus 
non a forssa .contra un ors, 
sui ieu, si la vostra valors 
no*m val, plus fehles q'us rauseus*,AV^ 
et er plus breus 


ma vida de las catre partz, 
s'uoimais mixend neguns destartzj'^'^ 
que nom fassalz dreich del envers.^^A.*^ 
et tu, fin'amors, qi*m söfers 

e deus gardar 
los fins an).ans e chapdellar, £f 0^^ 
sias me capcfeus e garens f^^*^^'-^-^ 
a ma dompna, pos aissim vens.^^ 


4< 


60 


X»V» 


Dompn, aissi co'l frevols cha^teus 
q'es asetgatf per fprtz^ seignors, 
qan la peiriera fraing las tors m 

e*l calaSres ei maöganeus, Cä>- '- -tx 

et es tant greus 
la gerra davas totas P^rtz^j^ 
qii^ no lor ten pro geins ni artz, 
cr^ols e*T critz es grans e fers'^'^'*^'^ 
de cels dedinz, qe ant grans gersi^J"*^ 

sembla'Us ni'us par 
quez aia'n merce a cridar, 
aissi'us/clam merce humilmens, 

bona dompna et avinens. \ *..--,^ 6» 

\ '' 

Guiraut de Bomdh, 


60 


^^ 


Plto 


eu m o escout en nzen 

eh deman per un mot cen; 

tan m es bei quan n'aug ben dire. 


. K. Bartsch y Peirc VidaVs Lieder, Berlin 1857, S. 35 (nach CJK), 

Ab lalen tir vas me laire — ~ 

qu'eu sen venir de Proensa; 

tot quant es de, Jai m'agensa, )f^^^^*^ 

si que, quan n'aug 1)en retraire, U^ A. 

24. Mauzira ACE\ MauziriatziS; afar i2 25. celadamens Ci?if£ 27. liella LI 28. dones 
CBIEy doniestz M\ t. de] gent CR, tal DJ, gran M 29. se refraing Bl\ ma J>I 30. mir QMR ; 
en CDEIMR'y 1.] seus N, yrneus CA, isneus M 31. Dun R 32. E s. p. licys (uos JS) CR, E s. 
a. p. 1. M\ ausatz AB, assarz DI 33. non c. A; pense DI] Que non tem que CMR\ lansas E 
34. Mi (Ni Jf) tenha dan CMR\ a.] aucr E 37. qan] que DI\ tomban AB\ pel R 39. Tan 
me CMR 40. Domna DI\ psLucs fcAU DI 41. tors D 42. si] ses ABJf; las uostras AB; lau- 
zors C 43. Non ABCN\ ai AB, vol C; e p. flacs AB\ freuols C, flebes /; dun DIR 44. es DI 
45. de] plus A, ben B\ catres /; M. u. que del quiozel (de quatrel M, dels catre R) quartz 
CMR 46. mi] nom DI\ n.] no sen CER', Per merceis res nous en d. M 47. iam B) Quem f. 
E', fassa CEIM, fara R\ del dreg enuers (7, d. dels esmers R 48. Et fehlt E', quem CDI^ que 
zü E, qos M, quin X que R 49. Que ABC^ En DI, Ja MR 50. e] a DIN', de foleyar R 51. 
capteins A^ capdenz i>, captenh E, chaptenz I, capteing N\ guirens CEMR 52. Ab MR 53. 
Domna DI\ com CDIR; f.] us DI 54. Assentiatz D, Assetiatz / 55. E CMR; las peiras fraig- 
non ABEN, los peiriers fondon C; la peireira fon la t. R 56. Eis CE; eis CE\ magneus S 59. 
nol t. p. ni g. DI 60. ^\% C; gaps DI; eis C 61. dinz ABN; q. a.] et qi gan D; gran JfJS, 
mals ^ ; gerriers ABN 62. Semblan mi p. C, Semblanz nous p. M 63. Que ia lanon (lanes S) 
m. c. AB, Quel (Qe iur Jf, Qels R) aia ops m. clamar CMR, Que deian m. c. DI 65. Bella 
(7; pros e ualens yiBR, 


i 


Vers und Canzone. 


65 


1 no sap tan dous repaire 
ie RotSt tro qu'a Vensa^li 
1 clau mars e Durensa, ^^^^^j^^x^ 
tan fis iois s'esclair^^^ ^^ ';- 
i*entre la franca gen r*^^^ 
;sat mon cor iauzen, 
s que fa'ls iratz rire; ^ j 

1 no pot lo iorn maJtraire^ic«- > 
de leis sovinensa, 
leis nais iois e comensa; 
quen sia lauzaire, p 


f«AA— .X-N 


de ben que'n diga no i men, 
que*l melher es, ses conten, 6^*^^f-x» 
e'l genser qu'el mon se mire. 


20 


h^^ 


E s'eu sai ren dir ni faire, 

ilh n*aia;l grat, cjti^sciensa ^A 

m'a donat e conoissensa 

per qu'eu sia eais chantaire, 

e tot quan taue d'avinen X^^x.-*^"^ 

ai del seu bei cors plazen, 

neis quan de ooii' cor' consire. *^r^ 

^'^^ Peirc VidaU 


SS 


K. Bartsch, ibid. S. 78 (naeA BCDEFIKMORS). 


f C 

AI miiu setnBlan mout Taurai tart con-ss 

quista 


'V"vv,<i-*-- 


car nulha domna peitz Hty s'aconsellia 

vas son amic, et on plus Tai servida 

de mon poder, eu la trob plus ombriva. iA/^4S^- 

doncs car tan l'am, mout sin. plus folatura 

que fols pastres qu'a bei j)cu^caraniela. ao -f^^^ 

Mas vencutz es cui amors apodera ; fl\rv-vy«vvrv^ 


I. - 


)S en cort onhom tengues dreitura, 
L domna, si tot s'es bon* e bela. . 
linera. qu'a.tan gran tort mi mena" 
3 m aieii pievi ni covmensa. 
::s per que*m promet so que no'm 

dona? 
1 peccat ni sap que s*es vergonha? 

ra'm mais que'm fo& al prim esqul^a, 

im tengues en aitan greu r^ncura ;J.^PO^^ratz fui, quan ma domn'aic vista, 

h o fai si cum cel que^cemfcela.t^'^^ar nulh* autra ab leis no s'aparelha'C^iV-^ 

bels semblans m'a mes en mortal ^^ pretz entier,ab proeza cqmplida; C;^« 

pena, P®'* qu'eu sui seus e serai tan quan viva, ss 

i ses leis no cre aver garensa;\A e si no'm i^aVer tortz e desmezura. c^ '. 
lal'anc fos tan bela ni tan bona! Chansos, vai t'en a la valen regina <w^>^ 

es afärsVes cortez' e chauzida*^^ i^P A?^^' ^"^^ °^^^f ^^^/^^ ^^^^ . .^ , 
al o fai, car en mon danVabfiva; '"^ ^^^ ^^ '"^^ » ^51 ^^^ ™amta quista,jJ^^^^w^A 
Jfe me fai, e ges no s'en melhura, ^ "^ ^""^^ P^^^ "f *?^^ ^ ^«^ querelha,^ 
ils de dens, quan dol en la malSSS^^*^ ^^^ ^^ ^''^^^ ^ ^^^^^^ ^ ^'^"^ 
ormebate-m fier, queno's refrena, P^^ ^""^ «^«^ ^^ ^ ^^^ agradiya; V^— ^ 

E car lo reis sobr'autres reis s'enansa, vv(C*^^^'->-^^ 
ad aital rei coyen aitals regina. iy**>^ 

Bels Castiatz, vostre pretz senhoreia 
sobre totz pretz, quab melhors faitz 

s'enansa. 


tiA 


s ßb leis et ab tota Proensa. 


na vei mon Rainier de Marselha, 
me viu, mos viures no'm es vida; 
lautes que soven recaliva, a^^V^ 
lout greu, ans mor, si sos mals dura, 
sui eu mortz, s'enaissim renovela 
dezirs quem toi soven l'alena. 


u t:*S- 


45 


Mon Gaz'aiihat sal| Deus e na Viema," 

car homftan gen no dona ni guerreia. 

Pnre Vidal. 
J5. sui g. e c. Barisch mit 0; g. e c. auch IK. #U--SV'^'-f V^ 

2. so mit AB gegen Bartsch: Qu'anc mala f. mit CÖ8 14. en mit CEIK8 (auch Ä) 
artsch a mit BME 25. A mon Ba, mit COBS gegen BEIKU, 


Q ^ it. U/v 


Prov. Chrestomathie. 


{ 


66 


Lyrik. 


St. 25. 




i \-» • 


25. 

K. Bartsch^ Chrestomathie Fravenfale^, Elberfeld 1880, coL 135 (nach CJR), 
U, A. Canello, La vita e le opere del travatore Amaldo Daniello, Halle 1883, 

'pag. 105 (nach ACDHIKNN^JtUVa), 

Ter fort rendutz clars mos pensars : 86 
quMeu fora mortis, mas fa'm suffrir 

., , l'espers, ^«'f - 
que'ln prec quem brey, . qu aisso'm te 

let e baut,*'- 
que d*als iauzir no'ip val ioys una poma. 

Doussa car a totz a^s volgutz, 


A^^ 


L'aur'amara fa'ls bruels brancutz 

/ cläirzir, que*l dbüs' espeys* |Lb|tielhs^ 

. e*ls letz becx dels auzels ramencx' 

W^,^ te balbs e mutz, parsT e non-pars. 

6 per Gu'ieu m*esfortz de far e dir plazers 

^ mj^^ manhä ? per ley qui m'a virat bas d'aut, 

^T^>^ don tem morir, siis'kfans'no'm isoma. 

Tan fo clara. ma prima lutz i" ' 

d'eslir" lieys, don crei cors loshuelhs, 

'HLir- ^o'^ P^^tz necx mans-dosangovencs 

^'^'"'^'^^^1^ d'autra. s*eslutz rars fnos pre^^ars, 

ero depbrtz ^ m'es e d'auzir volers 

bos motz ses gfey de lieys , don tan 

m azaut 
qu'al sieu servir suy del pe tro qu'al coma. 

Amors, guara ! suy be vengutz ? 
qu'auzir tem far, sim dezacuelhs, 
tals detz pecx que t'es niielhs 

que't trencx;^ * 
qu*ieu suy fis drutz cars e non vars, 
ma*l cörs ferms fortz me fai suffrir 

mans vers, ' 
qu'ab tot lo ney m'agr'obs us bays al caut 
c6r refrezir, que no y val autra göma. 


• » 


^v^pero 


v^V. 


JC-uCi 


sofrir m'er per vos manhs orguelh$. so 
quar etz dea( de totz mos fadeficx,^ 
don ai manhs brutz pars, e g 

bars u ' 

de vos no*m tortz ni'm fay partir avers, ^ ; 
c*ancnonamey ren tant ab menhs d'ufaut, ^ 
ans vos dezir plus que Dieu silK de DomaTsft 

Ara't pax^, chans e condutz,. 
^' ^< formir al rey qüe t'er escuelhs, , 
qt^ar pretz,^ secx say, lay es doblencx ^ 
e mantengutz dars e maniars. 
de ioy la*t portz.' son anel mir si'l ders, 4C 

iom d'Arago que'tsäut 
mas say m'an clamat: 
roma! 


20 


T>.( t J' 


Si m'ampara silh que*m ...... 

d aizir si qu es de pretz capduelhs, 
dels quetz precx qu ai dedins'^^a 

rencx 


qu'anc non estey 
no y volgues ir, 


Faitz es l'acortz. 


qu'ei cor remir totz 
sers . 


lieys, cuy dompney ses parsonier Arnaut, 
qu'en autr'aibir ' n'es fort m enlent a soma. 4. 


Arnaut DanitL 


2. doute Canello {mit Ä) 7. sil Bartsch {mit ACDHNITV) lo. don S, (mit UV, doncs 
J); ai gonencs B.y aigonencs C. (mit MIKNU, agonencs A^ fehlt (7, aigonecx 2), agonec^ Jf*, 
aguilens i2, ogonencs V, amouencs a) 11. s'esdutz B.C. (mit AIKN'^RUVa, sislutz C, sest luz 
JDHt seslug N) 12. ad auzir B,, adauzir C, (mit AIKN^B, et auzir ODENa, nur auzir XTF) 
15. vencutz B. (mit allen ausser C) 17. precs B, (mit AOIX) 19. Mals B. (mit UV)\ cobrir 
C. (mit UV) 22. cuim C. (mit a); tralutz B. [mit IKN^, elutz C, tray a lutz Ä, pod tuz UV), 
trabutz C, (mit ADHNa) 23. D'auzir B, (mit CDIKN^y Dazir A, Delir UV) 27. grei B, (mit 
CS) 35. Dieus B,C. (mit CIKB)\ eil d'Edoma B, 40. sis d. .B. (mit IKB, siz a) 42. m'a'n 
clamat Roma B.C, (romäl »bleibe !• nach einer Vermutung Tobler's) 45. m'ententa soma B,C* 


St. 26 u. 27 


Vers und Canzone. 


67 


'^• 


26. 



K, Bartsch f ibid, coL 138 (ncLch BCI); U. A. Caneüo, ibid, p. 118 
V. ^ (nach ABCDEGHIKMM'N^QRSUVac), 


Lo ferm voler qu'el cor m'intra 
no'iD pot ges becx escoyssendre ni ongla 
de lauzengier, qui pert per mal dir s'arma; 
^e car no^l'aus batr' ab ram ni ab veria, 
ssivals a fraUf lai on non aurai onde, 
iauzirai ioy, en vergier o dins cambra. 

Quan mr sove de la cambra 
on.a mon dan sai que nulhs hom non intra, 
ans me. son tug plus qu^ fraire ni oncle, 
10 non ai membre no"m irfemisca, neis l'ongla, 
aissi cum fai Tefans denan la veria: 
tal paor ai noi sia trop de Tarraa. 

Del cors l'i fos, non de l'arma, . 
e cossentis in'a celat dins sa cambra 1 
»que plus mi nafra'l cor que colps de veria, 
car lo sieus sers läi on ilh es non intra. 
. de lieys serai aissi cum carns et ongla, 
e non creirai cästic d'amic ni d'oncle. 

Anc la seror de mon oncle 
80 non amiei plus n? tan, per aquest'armal 
quaitan vezis cum es lo detz de T ongla, 


s'a lieys plagues, volgr'esser de sa cambra. 
de me pot far l'amors, qu'ins el cor 

m'intra, , > 
mielhs a son vol qu'om fortz de frevol veria. 

Fus floric la seca veria 25 

ni d'en Adam foron nebot ni oncle, 
tan fin amors cum selha qu'el cor m'intra. 
non cug qu*anc fos en cors, ni es en arma. 
^on qü'ith estey, fors en plass' o dins cambra, 
mos cors no's part de lieys tan cum ten so 

l'ongla. 

Qu'aissi s'enpren e s'enongla 
mos cors en lieys cum l'escors* en la veria, 
qu'ilh m'es de ioy tors e palais e cambra, 
e non am tan fraire, paren ni oncle, 
qu*en paradis n'aura doble ioy m'arma, ss 
si ia nulhs hom per ben amar lai intra. 

Amautz tramet son cantar d'ongV e d'oncle 
ab grat de lieys que de sa veri' a l'arma, 
son Deziraty qu'a pretz dins cambra intra. 

Arnaut Daniel, 


^7. 


Hd^. C 128 (MG 526;, D 182, E 182 (MG 525;, G 53. 

Ges, srtot ma don' et amors 
m'an 6auzat e mes a lur_dan,^^*^4*^ 
nos cuidon qu'ieu n'oblit mon chan 
ni que'n valha meyris ma valors 


ni que ia'n lays nul autr' onrat mestier 5 
ni nul bon fait ques tanh' a cavalher, ' 
ni que'm tuelha bona vida avols mortz, 
si com a fait desqu'ieu passei los portz. 


4. pos Bartsch {mit CMIKMM^N^RSa gegen ABDEQQUVe) 10. ni ongla Canello {mit 
ABCDEOHKMM^Qfi gegen IN^ESUV) 12. tr.] prop B.C. (mitIKRgegen ABCDEGHMM^N^QSÜVe) 
14. Quem c. a B. {mit CJKN^) 17. Totz temps serai ab lieis B.a {mit ABCHSa gegen DEOJ 
KUM N^QUVe) 26. mogron C, (mit AB) 28. qu'anc fos mais en cors ni en arma B.^ fos anc 
tu. cors, non eis en arma C, (fos anc in EESa, fos mai C gegen quanc fos ABIKN"^^ qe fos [fes 
S] QEMM^QUVe; ni [ncn OQ] en a. BCGMMcQS, non eis [neis non E] en a. EHIKN^Ea gegen 
ni es cn a. -4 ITTtf) 34. paren fraire £. {mit lEjtf^) 37. sa chansson (7. {mit AB) \ d'oncl'e d'ongla 
B. {mit ABHIKN^QU) 38. A C. {mit ABC)\ verga l'arma B, 39. cui p. {mit ABGQUe gegen 
CESIKN^RSa) en {mit ABCGQüe gegen dinz HIKN^, ins MAP, de BESß) c. i. C. 

Strophen%ahl und -folge; 1)231 6, ^213456, (?i 432567 i.Ei);G. fehlt Q\ 
dona BQ 2. ni C7 . 3. Ia nos cuit hom D, Nous cugetz CE\ iC fehlt E\ lais D, laisse O 5. queraus 
1. (7, qen perda2)Ö; negns o. m. Ö 6 fehlt C\ que L D0\ a] en E 7. que iam l. 'E\ Ni lam 
t mon be per avols motz C 8. Aissi cum (Si coma E) fes quan p. lai.l. p. CE . 

5* 


68 


Lyrik, 


St. 28. 


( ' 


Galop e trot e saut e cors, 
10 velhars e trebalh et afan '.r-^^*^ 
seran mei soiom d'er'enaQy 
e sufrirai fregz e ca\ors, 
armatz de ferr e de fust e d'acier, 
e mei ostal seran bosc e semdier 
16 e mas cansos sirventes ab descortz 
e mantenrai los frevols contra'ls fortz. 

^ Mas per o quar mi fora honors, 
s'ieu trobes domna benestan, 
' ävinen« cuenhd' e prezan, 

20 a qui nom plae^ues tna dolors^ 

qua no's vires ni crezes^auzengier A>i^ 
ni no's fezes trop preyar, s'ieu l'eriqüier, 
de Heys amar fora lieus mos acqrtz 
s'il ames mi, qu aitals es mos conortz. 

26 Mas qu'ar sc^ra mon sen folhors I 
qu estat n'aurai perdut^ un an 
per una fals* ab cor truan ; 
mas ioys m'a tan doussas sabprs 
que'm pot dar gaug e tolre cossirier 


r^^ 



mal grat d'amor e de mon cor leugier «0 
e de midons, qu'a totz tres suy est ortz;^ 
e ponharay cum s^ri^ lor m'esfortz^^f^" 

De servir e d'autras lauzors, 
descut, de lansa e de bran, ^ 

e de bon pretz trair* ad^e^ap r^*"^«* 
entrels reys eis emperadors. ^^^^ '^ 
E Monferrat e lay ves Fonqualquier 
viurai de guerr* a Hey de mainadier; 
e pos d'amor nom ve autre cofortz, 
partirai m'en, et er sieusltotz lo tortz; 40 

Quar ai proat d'amor tot so mestier: 
quaissilh que so camiador e leugier 
;9n mielhs amat^ e qui la sierf e3 mortz, , 
p?r qu'ieu sui ricx, quar hieu li sui estort^.'' 

Na Biatritz, vostre ric pretz sobriet'W'vis 
salf Dieus e gart aissi com vuelh e quier ; 
e qui noi vol'^sia desfaitz e mortz, 
qu'a lui no platz ioys, solatz ni deportz. 

Raimbaut dt Vaqueiras. 


\ 


"28. 


^ 


Hdss. A 73 (De Lollis 219), D 30, E 14 (MG. 31J, F 2^ (Stenget), 738, M %s 

(MG, 448;, N ll^ (MG. 44^, -^ 45- f^w*V 


per so nom lais de chantar ni*m biais, 
c'ädes *Val mais e*n par plus fis amaire 
sei que plus gen sap far e plus soven 
so que a pretz s'atanh e a ioven. 


Ära cove quem c6fio5rt^en chantan 

del mal c'amors me fai sufrir e traire: 

c'aisi m'aye, con ieu plus soven chan, 
'"qu*ieu soi plus gais e de meillor solatz, 
5e n'alegri mon cor, quati soi iratz; 

10. t.] maltrait 0^ maltraitz B^ trebaillz Q 12. f. ab c. ^ 13. fust e de ferr (7, fast de 
fer & 14. mos ostals C\ seran fehlt Q\ boscs J> 15- c.] razos 0\ e CD 16. feiblcs D, freuol Q 
17. £ B\ empero C\ to 0, sembla J) 18. Si D\ atrobes pros d. C; b.] senz enian DG 19. 
loueneta JDG; e /ek/t G\ coindeta D 20. Ab qes dolgues de mas d. J>, Aital qel dolghes mas 
d. ^ 21. £ CDG'y changes DO' 22. fes 2>; la enquer D 23. £n lei amor (?; Ieu iX? 24. qu« 
tals G] conforz G 25 dts 6,0 fehlt D 25. Pos caram s. J?, Qar tan s. G; mos sens C; senz G ' 
26. Qestan G 28. ioi ma dat altra s. G; doussa O 29. gaug fehlt J?, ioi G 30. Malgra 31. qab 
tuit G; tug trey C 32. pessarai C; eis (7, vos £ 34. lanzas G 34, 35.,£ de totz bos fagz trair 
enan De pretz e de lansa e de bran CS 36. r. et e. G 37. Ves CS', say OS; folcaqer (? 39. E 
mai donor 39, 40. Pos ab amor no ual res mon esfors Meus er lo dan e seus en es lo t. G 
41. Ben DG; lo G 42. Quaisselhs (7, Car (Qe €f) eil qui DG; bausador 2>, gabador G 43. S. 
ben amaz mas qe G 44. Qua (£ a 0) penas (unam D) son escapaz et estorz DG 45 ^V 48 
fehlen CDS. 

In F nur Str. 6. i. Erais A^ Aram J2; quen / 3. on IN; Qe au^i me so don p. KJL; 
In der 3. Zeile ursprünglich Binntnreim beabsichtigt? Lies dann v. 12 me, z/. 21 Que's tenh'en 
re, V. 30 (mit MS) Qu'ieu conosc be; nur v. 48 widerstrebt. 4. E son /, En s. J\r 5. En alegrer 
D; malegren Jf, malegri iVjK; corsÄ; qj chan /; s.]. se D 6. Pero A; non MN; chant ni men 
R 7. e p. i7, e nes MS 8. qui DM 9. qui D; satanh' a p. i? 


St. 28. 


yisrs und Canzone, 


10 E donx per que vauc mas chansos tarzan, 
pois mais val hom, quant es gais e 
, ■ ^t^ chantaire? 

2^_so qulen mi nai consirerliäh gran 
quem meravill cum die ren be ni fatz, 


69 


15 


quan pens que sill qu^l mon plus mi platz, ^ ^ 
no sap lo Tals nrl dezir ml pantais ^ ,, 
que'm ve em nais de leis, c'als non 

ai gaire; 
ni ieu non sen en mi tan d'ardimen 
que- ia Taus dir mon cor a mon viven. 

Pero ben cre qu'ill conois mon talan^— v^ ^ 

«oe quäl pro i ai? qu'ela non fai veiaue lmas non:? itajsT^tant soi bos sufertaire; 


qu 
c 


ueti res tenha mon mal ni mon afjan: 
aisi forieu tostems ncx et onratz, 
siil forses tan son cor humelitatz 
quem des un bais. —7 c'ai dig? trop 
(jA*r- >»-THi ^"^ '^*^*''fin_eslais, 
25 que tan ricx iais no cug que ia m'es- 

claire. ■ — /wt-v«^^'— ' 
donx per cal sen Tam, pos ioi no'n aten? 
caisi cbn plus Ia vtleill, e pietz m'en pren. 

Ges no'm recre d'amar leis, tan ni quan, 

si tot no 1 aus mon lerm voler retraire ; 

«oque ben conosc qu'anc re non amei tan 

com ieu fauc leis, des Tora qu'ieu fui 

^ natz. — 

e s'ieu Ia am, ien sui ben enguanatz, 


canc SOS cors gais ves lo roieu no 

s^atrais, .^aj-^ 'vxaa. 
que'l es verais, fis, franx e de bon aire, 
d*umil parven; — ^iP?'^ ^^^ coven 'ft 
m'autrei a lei ades e*m oo^e'm ren. ^'^V 

uan mi sove d un avinen semblan 
e dun esgart qu'ieu'l vi dousamen faire, 
aisi'm rete que no i gart: mal ni dan 
nr^?ff*Tos hueils ni'l cor ves autre latz;4o 
ni anc mais tant no'm destreis amistatz, ? 
qu'us dous esglais mi ven, mescle d'es- 
X^*^^ mais j i>LA*-\-**T 


kJ^~ 


0' 


ab cor iauzen, si mortz no m'en desmenjW^ '' 
Ia servirai a totz ioms finamen. 45 


En sa merce estauc ves on que'm an;l^^ 
^e quar ves lieis plus soven no repaire, 
^paors m'o toi e temensa, quem fan 
^als Jauzengier'TdevmSSfor malvatz; ^ 

que sap ben e mos Conhatz 50 ÄfvCd 

c'ab los fals brais dels lauzengers savais,t(^ 
cüi pii?us at)ais, se vir 'amors e n caire -TiL 


e frann e Ten, per que fai faillimen 


a. 


doha quils cre ni*ls ama ni'ls consen. ^ 

Chanso, vai t'en a mon Flus-Avinen, 65 
qu'er bo si't pren e chanta et apren. 

Gaucelm Faidit. 


IG. Adoncs A\ uan J; m.] mais D; chaDson N ii. Quar E\ ni MR 12. E per so nai 
c. aitan g. M'R 13. Qiem AM^ Que EN^ Quen 1\ merce naiU JD, merce nagriU jS, merce nagil 
ilT; quan EIN\ be re R 14. qui i>; ques genser el m. 1? 15. lafan A^ )o faz M\ dezirier E 
16. Quim 2); e n. M\ cal D, que A\ tiM 18. al mieu A 19. semblan E 20. i fehlt n£N\ nom 
1 21. Ca ^; re esteigna i), re t. EN^ ren steingna J; Qem restaure MR\ ni fehlt D 23. Si f. 
Jf; SOS oors ZZf ; cors E 24« Que d. 1\ ca dit E 25. ric ioi ME\ qelaoi e. M 26. lami jS; i.] 
ren A\ a.] ten E 28. no N 30. Qieu conosc ben I£E\ que t. N 31. sui n. E 32. lam be 
i?; ieu en JSJf, en i?, ieu IN\ ben en sui e. -4, bö y soi e. E 33. son c. gay E\ no fehlt N\ 
satais DN 34. francs fis KE\ f. e fr. de b. Eh f. e fr. e de b. K 35. Don nuil p. N\ e] er I 
36. a 1. a.] del tot a leis M\ leys e per aital lim r. E 37. Ca N 38. quem saup 2), quem sap 
J?, quil Saab IN 39. retenc DE\ no i] ioi J; g.] gais J> 40. Nim E\ cors ad a. / 41. nulh 
tems mais nom E\ samistatz IN 42. Qun Jf; mescle fehlt Es Raum dafür gelassene E uen men 
fab (ais E) e grans esmais ALEN^ Mes mes desmais mas no mi trais / 43. Ni ME\ nirais 
AE\ Fora del fais J; bon MN 44. Cab AEIN» Cal D; iazen D; sin N\ me d. N\ defen I 
45. Li J{; iom D 46. ves on] on que E\ qieu an AE^ qieu man M 48. tem.] comancha D\ 
quen f. I 49. lausengers DR; deui damdamor m. D, qi (qe R) son damor m. MR 50. Qa J^ 
£ i?; donz itis ^/, dong uis jD, donfus j?, douzitis F^ don osui Jf, dong ius N, don oui £; s. b.] 
sable Jf 51. Bai R\ brams ^; de FIMN\ lauzengier MN 52. servon amor JfJ2, finir amors if; 
taireJJ? 53. Estrainh afan Jf, Eslranhamen Ä; quem iV; i^X fehlt EM 54. crt fehlt N\ ni(ls a.) 
fehlt F; nil c. N 55, 56. »«r in E 56. ^rj/^x e fehlt. 


{ 


70 


Lyrik. 


St. 29. 



Hdss, A 165, B 10^ (MG 1417^, C 219, J9 180 (Mussafiap. 438^, ZT 30 (Gauchat 
e Kehrli p, 447^, / 88, (7 18 {De Lollis p. 26), R 60, 6^ 104 (Arch, 35, 434). 


Atressi cum Torifans, 
que, quan chai, no's pot levar, 
tro Tautre, ab lor cridar, 
^^^.u^^ de lor votz lo levon sus, 
5 \et\ieu vuelh segre'aquel uSiCp*^*^^ 
quar mos mesfagz es tan greus e pezans 
que, si la cortz del Puey e lo bolj^ns^ 
5^^^JCT>^ e l'adregz pretz dels leials amadors \ V> 
no'm televon, ia mais no serai sors,^ 
10 que deiihesson per me clamar merce 
lai on preiars ni razos no'm val re. 

£ s'ieu per los fis amans 
non puosc ^n ioy retornar, 
per tostemps lays mon chantar, 
16 que de mi no y a ren plus ; 

ans viurai cum lo reclus, 
sols, ses solatz, quaitals es mos talans, 
quar ma vida m*es enuegz et afans, 
e gaugz m'es dols e plazers m'es dolors, 
20 qu'i^u no suy ges de la ^mapeira d'ors, 
que qui be*l bat nil tie vil ses merce, 
adoncs engrayssa e melhuyra e reve. 


26 


Be sai qu^amors es tan grans 

que leu . me pot perdonar, 

s'ieu falhi per sobramar 
iJU-^rJii renhev cum Dedalus, 

que dis qu'elh era Jhezus 
e volc volar al cel outracuians, ^^^u-Ji^ p^, 
mas Dieus baisset l'orguel e lo sobraifS*; 
e mos orguelhs non es res mas amors, so 
per que merces mi deu faire socors, 
que maint luec son 6n razos vei^ merce, 
e luec on dregz ni razos nos ave.' 


lV 


A tot lo mon suy clamans 
de mi e de trop parlar; 
ppgues contrafar * 


SS 


e s'ieu 

fenix, "donfrnon es mas us, 


Jt^^^A^que s'art e pueys resqrtz sus,''^"^^ '*T^ 

ieu m'arsera, quar suy tant malanansi l-^i 

e mos fals digz mensongiers e truMisfr*- 40 

resorsera en sospirs et en plors 

lai on beutatz e iovens e valors 

es, que no y falh mas un pauc de merce, 

que no y sion assemblat tug li be. 


Str, 3 unä 4 in DJ vertauscht. 2, quan] tan 0\ no 3. lo ABS 4. lo Ion leuon C; 
releuon Ä $. Er U; v. s.] segrai CDI; segra 0; cel AB^ aicel 6. Que ABJ)IU\ forfagz (7, 
talanz J)I\ mcs AB\ trop C\ e tan granz H\ le mieu fag son t. greu e pezan P 7. £ BM\ b.] 
banz D; cl grans b. A, el ric b. ÖÄ, c li b. U 8. Eis a. V\ El (Eis J)I) nerays (ucray 0) p. 
CBIOy E lonrat p. Ä; lies precx ? del Ö; fizels aimador jK 9. Non BU 10. Quil 2>Ä7; de- 
guesson R ii. iutiars COBU\ ni /eAU B; merces ABDIB\ ualc 0; pro nom te CB j2. lo D; 
amador 13. mon ioy recobrar COBTJ 14« m.] de EO 15. non aura r. jB, non auzirez r. JJ 
16. E 0\ V.] me aurai B\ si col (com XT) r. DTU^ come r. i8. E ADIB, Qe B 19. ioys 
CBIy ioi 0; douz 0\ douzors J) 20. g.] ge /; lors BIOB 21. Car OBXJ\ qil D; quil bat fort 
(7, qi lor b. (9, qi lo batte JJ\ el 0; t. u.] t. nio 0, destrenh B 22. El ABLL Ladoncs C\ 
erstes e fefUt BU^ el DI; en r. 23. qu'a,] merces OB 24. poc 25. E sieu BU; sobre mar 
26. Non U; com micarus ^; renhi com edelus J2 27. Quel DJ; qe eraB; ioios 0; d. danar 
Si i. U 28. Cuiet B; t\ B^ loutracuidanz S; al ciel uolar oltracuiaz U 29. E COB; e lo] e 
fo SUf el B; bobans COB 30. Mas C] El meus 0, El mieu BU 31. men 0; pot OBU; far 
ben s. DHI 32. Qen 0; mans locx es (ses U) OBU; Que luecx hi a C; on] que B 33. E 
mant dautre (daures D) on DI] non a. A^ no ual re CDSI^ pro nom te BU 34. E (>; mons 
CO 35. e /eA/t U 36. si p. DI; contrafar pogues B 37. Fenisc B, Fcnis lOB; que CDIOU 
38. resort ACI 39. malanz D, malat 40. Ab ^, PoisO; mensongier iU2 41. Resorziran CB^ 
Resorseron U; a6-ab-^C7i?0, a-a-ü" 42. i. e b. C 43. Es fehlt AB, Son 0, E U\ noill f. D, 
nol f. 0, non f. Z7; f. res mas A; merces B 44. siatz 0; assembla i>, fehlt B 


St. 30. 


Vers und Canzone. 


71 


45 Ma chansos er drogomans 

lai on ieii non aus anar 

ni ab dregz huelhs regardar, 

Auü, tan sui forfagz et aclus;>W.>u^ » *^ , . , . 

^ e ia hom no m'en ^e^scus.J^ p-J^^quel 10m quel vei non puosc faillir en re. 


aissi tom ieu, domna, en vostra merce; 
mas vos no'n cal, si d'amor no'us sove. 05 

Tal senhor ai, en cui a tan de be 


50 Mielhs-de-dona, que fugit ai dos ans, 
er torn a vos doloiros e plorans; 
aissi quoi seifc, que, quant a fag son corSj 
torna morir al cnt dels cassadors, 


[Belh Bericle, ioys e pretz vos mante; 
tot, quan vuelh ;ai, quan de vos me sove.] 


Rlchart dt Beröezilh, 


Hdss. C 126 (MG 2o(ihE 87 (MG 891^, / 127. 

AI priin . pres dels breus ioicns braus,V?| cJyin, que'm don Dieus tener nuda, 
quan b'rändä'ls brueins Talira brava,^'*' 


el branc e'l brondelh son nut W*v 

pel brun temps sec que'ls desnuda, 
5 per US brus braus .-V^M-^de cor 

trobadors a bric coratge t>ljL>-y 
ifauc breus menutz motz cortes i/»**'^^ 

lassatz ab nma corteza, 

qu'ieu ai subtil sen ,fin fer^^^ a dt^ 
10 per Heys, don non ai fermansa.)(^^ 

E si'm sentis lo cor ferm 
que'l plagues, bei fauc fermänsa, 
ia mos chantars ti;itz ni braus '^-^^h- 
non fos ni de razon brava; 
15 mas tan mi ten de ioy nut 


80 


qua penas pens e mon cor 
nulh ioy, tant ai trist coratge, 
quar del sieu bei cors cortes 
no*m fai amistat corteza. ' » -^ 

Be'm tenc perjie^civcQrteSj 

quar ieu de Ia plus corteza ^ s- 

en aitals motz dir m'afepn ; >*>mr^ 

domna, veus m'aissi fermansa: ^ iä-jiaJW 

pel sobretalan qu'es braus ^^^a-ö^"^^" 3u/7_^ 

e quar ma voluntatz brava 

m'a fag falhir, tot desnut 

ab Ia vostra v eria nuda A-trtJc 

m'em batetz lo cors ei cor, 

tan qu'ieu aia ferm coratge.* 


36 


30 


45. La 0\ chanso C\ mer CA; er mon d. V 47. K\ fehlt D\ a S0\ a, d.] de mos ÄÜ"; 
esgardar CORU 48. sm fehlt D\ corques ABDSI\ conclus C, acus 0, ronclu&.i2 49. mi c. 
BLEI; cncus ARU, descus 50, für f. Lücke in U, don sui fugitz ABDI, seu ai f . 0\ Qe m. d. 
d. me fogit U; -HI* B 51. Men 5, Qar 0, Jeu U\ ab 0U\ A uos raen t. A 52. Si com lo OB, 
A. com lo 27; quant] tant DJ\ s.] lonc Jf 53. als 2>; brui ^, critz J?; del BDO 54. Eissamen 
W\ {.fehlt BU\ d, fehlt CBÜ; v.] Ia v. CBU 55. E C; v. n. c] nous tanh B; nom U; d'a.] 
damors ü, de mi U; nos I 56, 57 fehlen C 56. cui] qet 0\ a] es 2) [7; t.] mas 2>, mais / 

57. ui 27; Quand men souen AB\ pot f. a rren U\ Qe qil mentau lo iorn non fail en ren 

58, 59 nur in C 58. ioy C. • 

I. pretz J; iorn E 2. brandal fuelh C, brandal brueils E^ b. brundels / 3. Eis brancx 
eis brondelhs s. nutz C, El brondir s. n. J 4. quel J; desrama 5. bresc C, fehlt E, becs J, 
AVx brecs? 6. ab b. (7 7. motz] mon E, mez I 9. sd fehlt J^ lo C; sen subtil E; du] e I 11. 
E sim] Si J 12. beus f. 13. trist C 16. Cella I 18. tristz I 19. gent 0; cor I 21. Ben 
/ 22. Quant C 24. uens E 26. uoluntat 29. Men b. EI 30. que a. f. coratges I 


72 


Lyrik, 


St. 31. 


Als non dezir e mon cor 
mas que Dieus vos do coratge, I/^m^ 
qu'alcun belh semblan cortes, 
don'avinens e corteza, 
86 mi fezessetz ab cor ferm, 


qu'en autra non ai fermansa, 
e no'm fos vostre cors braus, • « ^ 

domn'humils, lai on t^mh brava,^y*'^/ 
ab cor de totz mals aigs iWftTauAM^** 
la genser qu'anc nasques nuda. 40 

Aimeric de Bdenoi. 



Hdss, C 263, F IG (Stengel), I \2i (MG\2(>2), M 163 (MGi\(>), R 60 (MG 1261). 

Aitant ses plus viu hom quan viu iauzens, 
qu'autre viure no's deu vid'apellar; 
per qu'ieu m'esfors de yiur'e de rennar 
ab ioy, per Heys plus coratiozamens «>y 
5 servir qu'ieu am, quar hom que viu ramitz 
non pot de cor far bos fatz ni grazitz; 
doncx er merces si*m fai la plus grazida 
viure iauze^ns, pos als no'm ten a vida. 


Tan pens en Heys e tan ram cyralraenSe mi fan murir per sobredesirar, 

li faiU' al pensar, 
quar de beutat ni de pretz non a pStT 


10 que nueit e iorn tem mi 


uitz» 


per quei devon esser obediens 
las plus prezans, quar tot aissi es 
^mA P^r <ir^g guidar, sos gens cors ben äibitz, 
'\ %<f iftlas pros en pretz,. cujn las naus en mar 

Vj^'^ la tiamontana ei fers e'l 

^ E pos guidal ferm' estela lusens 

las naus que van perilhan per la mar, 


ben degra mi cilh qui'l sembla, guidar; 
qu'en la mar sui per leis profondamens 2» 
tan esvarafz, destreitz et esbaitZjV^-H ^' -* • ^ 
que i serai mortz, anz que*n hiesca, e 


peritz, ^..^'-^^ 


si nom secor, qu'ieu non trueb 'S l'^ssida 
riba ni port, gua ni pont ni guerida. 

Dura merces e trop loncs chausimens 


2» 


quar leu no puesc ses lo ioy|^vius mi^at 
qu'ie'l quer.sirveni^män am tals turmens 
quel iorn mil vetz volri' esser fenitz,^^-«^ 
tan mi destrenh lo dartz, don sui feritz9(» 
al cor, d'amor, per que'l mortz m'es ayzida, 
quar ilh non es tot eyssamen ferida. 

Las 1 don li ven de mi aucir talens ? 
pus qu'ilh nom pot en nulh forfaclfJffoDar, 
e ia per^mal que'm sapcha dir ni far 9^ 
non puesc esser de Heys amar partens. 


35. faessetz al c. I; ferm] ferz C '36. Quieu dautra C 37. E non es fezes lo u. c. b. I 
38. 1. o. t.] sia tan 39. cors OL 

Nur Str. i und 5 in F, V, i bis 4 in C verstümmelt, I. q.] con Jf ; chauzenz / 3. P. 
so FI 4. per] de R\ pl.] tan Jf 5. qu'ieu] cuy €\ qui IM 6. far de cor E 7. Don uos er 
m. J 8. iauzen FM\ por R 9. Can J2 10. temps mi f. C\ t. men failla p. J, t. que failla el 
p. Jf, temi falhir al p. JS 11. beutatz a si de pr. B. 12. deu hom J2 13. La p. presatz /; 
presan Jf; t. a.] enaissi CR\ mes B, 14. son gen c. b. aibit R 15. pros] pus R\ la naus J, la 
nau MR\ en] que JR 16. tresmontana (7, transmontana R\ f.] sertz R\ casamida /, caramita R 
17. p. guida (por guidar JS) ferm lestela CJK 18. qui if; per] en /; lo m. CR 19. Bern I\ quel 
/; c. q. s.] semblan dreg €\ Bem d. leys que s. me g. R 20. Qem M\ m.] nau R\ fui I\ luy 
R 21. eyssaratz (7, esveratz J; esvaitz M 22. Quieu R\ Don cug murir C7, Quie serari ro. M\ 
h. fehlt R\ Q C^ \o R\ fenitz MR\ nescesperitz I 23. qu'ieu] quar CR\ nom t. a lesida / 25. 
Duras JR; long chauzimen R 26. fai CI 27. viu MR 28 bis 35 verstümmelt C 28. Quil I\ a. 
s. M\ tal /; Quenquier s. ab dez . . . . C7, Que aten de lieis ab deziran cossir R 29. m. v.] 
mezeis R\ uolgra R 31. per quei] per aqui la /, si quel R ; asida M^ abaida R 32. i.] uos R\ 
enaissi CR 33. Lais F\ Doncx q . . . C?; L. per quel pren R\ talan R 34. qu'ilh] ill FI^ que 
R\ nulh] un JS 35. Ni pos FI\ Ni p. nulh m. R 36. amanz Jfi, armnr M\ ^zxX!tT& fehlt R\ 
No men partrai tant li suy benuolens C 


St. 32. 


Vers und Canzone. 


73 


doQCx, e que'lh val sim fai mal nil mej N' Agradiva, donna, de pretz razitz, r. 

dit2 ? ^ij^^ -tte cor, de cors e de fatz e de ditz^Le, '^^ 
qu'aissi'l suy ferms atrafeiau^ V^^^Jt \^^ vostres totz, car etz la mielhs aibida, 
qu'enans sera m'ä^ma del cors partida^ n^ e plazentz, suaus et yssernida. JLoA^'y-'^^ 
» qu'ieu m'en parta ; tan l'am damor^com- pg^ Dieu, aiatz merce, donna grazida. 45 

phda. ^g ^; qu'en vos es ma mortz e ma vida. 

SordeL 


A: 


Escur pnm chantar e sotil 
(>\A^^a^a far, si'm volia, j»^ 

^^^^^;r»^^^as no's tamg c'om son chant anl 

ab tan prima maestria 
6 que no sia clars com dia; 

que sabers a pauc de valor, 
^^;,JJ5*-*Si clardatz no'ill dona lugorii^^"^ 
qu'escur .... tota via 
ten hom per mort, mas per clardat reviu 
10 per qu'eu chant dar e d'ivern e d'estiu. 


3^ 

Hdss. I 91 (mg 551^, K 75. 


<^ 


sei en prendia deshonor, -^Z ^ 

^' poiri* enc;olpar sa folor ; ^^^^^"^^T^^ 

et es ben grans aurania ^J'*^^ .r. 
qu'escurs motz fai, quais qu'aia sen aujju H*''^ 
tals que no sab trair* aiga de dar rjul ao^^fA^ 

Autr'avoleza femenil, iti.<i*4.x^ 

que nais d'^Bwab feunia, ^rXi^--~ 


85 


fan dl qu'en blasmar Tautrui ül 
X/fj^^ s'aprimon ab vilania ; n 
mas qui far non o sabria, 
Tant tost chant d'ivern quan d'abril per que blasma Tautrui labor? 

ab sol que razos i sia, ^.^^^^/^ *i§so tenc eu per gran error, 
,jj>^ prez mais, qui qu'en als s'apil, ' ' e per mon grat no seria, 

clars digz ab obra polia ^^^^^ Ä^s no moiPsinon de cors caitiu, 
«.,»^«^.,,« «,^4.» «K «^.^^ i:« . per qu'eu cosselh a quascun que's n'es-4o 

quiu. 


15 qu'escurs motz ab seralt lia; 

le nom par qu'aia 1;an d'onor, 
si tot la cui*aver maior, 
i^ cel que son chant ser'e lia. ■ ^ 
com cel que'l fai ab clardat agradiujlr*^*'''^ ,. 
20 per qu'eu, quan chant, en chantar dar 

m'abriu. 50>a4^ 


Cj >> WhJ^ 


25 


E qui m'en tenia per vil 

ni m'o contav'a folia, f^-v*,'^ 

ben sai qu'ab quatr'omes de mil 
d'aiso no s'acordaria; 
e, pos tan grans partz fos mia, 


Mas eu am domna senhonl, 
gai' e de bella paria, 


.»^'' 


cui fag son dar e gentil, 

nuirit de fin pretz queis guia^ 
♦ j^^fAjue li cal tan cortezia 45 

que d'un plazen ris me socor 
ades quan me ve, per amor, 
e'l bais m'a mes en tal via, 
de qu'ela'm fetz per sa merce ais[u, y^«'^^'**^ 
que conquerai l'onrat ioi senhoriu. 50 


37. que u. /; ni lom d. TR\ E doncs per que mi f. m. ni mel d. M 38. Quiel soi sieus 
a. J?; e p. fehlt R\ Quieu suy sos homs e iuratz e p. C 39. larma C7J2; cor B, 41. Na grazida 
CA; rassitz J, fehlt R 42. c. e de c. Ä 43. Sui ieu uostre C, Vostre sui ieu B 44. Doussa C\ 
Nentre ia e pl. I; y.] ien noirida £ 45. merces I; M. aiatz de me C; M. uos dam bona d. g. 
JB 46. Qar en (en fehlt S) uos es e m. m. OE, 

3. asil Z2r 8, Zzi/ei Silben fehlen; lies saber ? 9. E t. JT 11. Aitan t. K 14. Qar dig 
I 19. •! fehlt IK 29. quais] quus I 44. Nurit K', quils K 45. Quil ual tant per c. JT- 49W 
merces I 50. Queu K 


74 


Lyrik. 


St. 33- 


65 


Ab franc vol et ab cor humil 
soi totz sotz sa senhori^ 

ni ai cor que m'en desapifJ^iWL 2^«*^ 
si'm dures mil ans ma via, 
que tan vas lei s'umelia^lVijt 

mos cors d'umelian doussor 

quem tenc per pagatz de dolor, • 
si ia meils no m'en venia, 
mas midons, qu'es conoissens, ab pretz viu 
60 m'issautZy sil platz, pos eu tan m'umeliu. 

<^ 


Domna, de vos chant e d'amor, 
de quem tenon fol li plusor, 
mas ges per fol nom tenfia 
qui sabia don mos chantars derriu;^^^^^ 

mas eu am mais quem tenh'om per ^uiiu. 66 


'X' 


r^Cvvi- 


Plazenz domna, tot autre ioi esquiu 
e devas vos mi venon ioi dont viu. 

Lanfranc Cigala, 


if^ 


33/ 

Hdss. C 300, R T07. — Mahn Werke IV, 51. 


Canson redonda et encadenada de motz 
e de son, d^en Guiraut Riquier , facha 
Van MCCLXXXII en abril. Rl sos de 
la segonda cobla pren se et mieg de la 
^primeira e see se tro la ßn, pueys 
torna al comensamen de la primeira e fenis 


Pus sabers nom val ni sens 
qu'az amör aus ren desdire lA^^^ 
que'm fassa voler, parvens 
m'es qu'araan me deu aucire, 
stant li suy obediens. 
qu'ieu avia malanans 
estat d'ans XX fis amaire, 
e pueys a'm tengut V ans 
guerit ses ioy del maltraire, 
10 eras ay de mal dos tans. 

Eras ai de mal dos tans, 

quar amors m'a fag atr^irevMvI.p^i^ 

ad amar tal, que semblans 

m'es que ia lunhs temps retraire 
isnon l'auzarai mos talans, 

tanit es nobla e plazens 

dona, don non es a direj o k^>6sJL.>M» 

beutatz honors ni iovens, 

et a bon grat e dous rire 
20 ab faitz, ab ditz avinens. 




en la mieja de la primeiray aissi quon es 
senhat. Pueys tota la cansos canta se aissi: 
la primeira e la tersa r la quinta d*una 
maneira, e la segonda e la quarta e la sexta 10 
d* antra maneira; et aquesta cansos es la 
'XXa Illa- 

E faitz, ab ditz avinens 
a tot home cossire iJ&^^^ 
ol dona sos gays cors gens, ^ 
pus que son captenh remire\,Ai 
quar sos belhs aculhimens u 

es grazitz e benestans 
tant que quascus Tes lauzaire, 
don sa lauzors es tan grans 
qu'ieu sai quem fai foUor faire 
amors, don no suy clamans. b*v.)J^**'***i ao 

Amors, don no suy clamans, 
m'a fag donar et estraire x^^^^ 
e dezirar pros e dans %,^^rj^ 
et esser ferms e camjaire y\d^ 
e percassar plors e chans \jjs/>^ 
et esser pecx e sabens, 
que re nol puesc contradire. 
donc quäl esfortz fa, sim vens 
e'm fai languir de dezire 
ses esper d'esser iauzens? 


v^ 


8« 


40 


53. queu K 59. qu' fehit I 64. mon JT 66. Plazen / 

Überschrift, Zeile 4 cobla segonda J2 6. d. 1. ^. fehlt R 7. c. J. m.] el mieg J2; d. 1. P* 
fehlt E\ primimeira C 8. Von Pueys ab'] et aisi canta se la 'Ulla- e la «Via« e la tersa c 1* 
•Va* aisi co la primieira e no y cap retomada R — 2. res J2 12. roa doppelt R 14. nulh ^ 
27. Tes] nes R 28. ualors R 37. pus R 


St 34. 


Canson redonda. Allegorische Canzone. 


75 


Ses esper d'esser iauzens 
m'a donat novelh cossire 
amors per Heys, qu'es Valens 

^'•^tant qu'en perdps en sospire, ^^^JL 
umas d*aisso'm conort al mens 
que tost m'aucira Tafans, 
pus que senhor de bon aire, 
ab que belhs sabers m'enans, X^l*^ 

'• non truep, que pro'm tenha gaire; 

\ «omas/^'ssafar-may esfclans --61a^>V**^ 

Mas assaiar-m'ay est lans 


6fr 


ab lo rey, de saber paire, 

Peire d' Aragon, qu'ab mad^ 

bos faitz comple son veiaire iV^V*" 

de malvolens e d'amans. 

e si m'es de gutz guiren s. -^'^^-^-^'vwuv 

ye'l serai lials servire, 

e'l suy avutz ben dizens, 

si non, cor ai que'm azjre, 'i^ ^^"^fTX 

pus sabers no*m val ni sens. eo 

Aissi no cap tornada. 

Guiraut Riquier. 


^ 


O. Dammann, Die allegorische Canzone des Guiraut de Calanso: A leis cui am . . ., 

Breslau 1891, 5. \ ff, (nach ACDEIKO RR^a), 

Celeis cui am de cor e de saber, 
domn'e seignor et amic, vobrai dir 
en ma chanso, sii platz qu'o deign'auzir, 
del menor tertz d!amor son gran poder, 
5 per so car vens pfmces, ducs e marques, 
comtes e reis, e lai on sa cortz es, 
non sec razo mas pffiia^volftii(at,^^^JJ. 
e ia nuil temps no i aura dreit iutiat. 

Tant es subtils qu'om non la pot vezer; 
10 e corr tan tost que res' no'il pot fugirj^ 
e fer tan dreg que res ngilr^ot g^nSirT "^ 


et ab ffaug viu cel qu*i pot remaner; -}^ 
e'^TlJoia? i hom per quatre gras mout les ; iM^ 
mas'^no i intra vilans ni mal apres,.>6vA(^ 
c'ab los fals son'^1 bam atb^gat, w /• -^ 
que ten del mon plus de Tuna meitat. 

Fors al peiro,' on ela's vai sezer, ^^ 

a uj|]^aujier tal co'us sai devezir »^4^ 

que negus hom no sap nuill iocl legir,t^'8» 

las figuras no i trpb a soir voler; 

et a i mil ^(5!SSnz ; mas g^rt que no i ades 

nom malazautz, de lait ioear nrcispfks, .: 

quar li point son de veiSetrasgitat, , tjü«^ 

e quin fraing un, pert son ioc envidat. ^i^i^X^ 


ab dart d'ader, don fai colp de plazer^ 
on non teh pro ausbercs fortz ni espes, 

si lansa dreit; e pois' tirai 'demanes'i*-^ Aitan quan mars ni terra pot teuer 
usaietas d'aur ab son arc estezat ;>>«-^ \A soleils^par,*Se fai a totz servir; 
pois lans* un dart de plom gent afila^ los us fai rics^e'ls autres fai languir, 

Corona d*aur porta per son dever ; ^^-^ 
e no ve re ; mas lai on vol ferir 
no faill nuill temps, tan gen s'en sap aizir; 
20 e vola leu; e fai si mout temer; ^ 
fi öais d'^^ui^ que s'es ab ioi em^res ; 
^ qiian fai mal, sembla que sia bes ; 


^ viu de gaug e's defen e's combat, 
^^i*s no i garda pafatge ni rictat. 

18 En son palais, on ela vai iazerf:^> 
^ eine portals ; e qui'ls dos pot obrir, 
leu passa'ls tres, mas no*n pot leu partir \ 

48. saber menas R 55. mals uolens R 


los US ten bas e'ls autres fai valer; 

pois estrai leu so que gent a promes; 4& 

e vai nuda mas quan d'un pauc d'orfres^f*<^ c^*^ 

que porta ceing; e tuit sei parentat 

naisson d'un foc, de que son assemblat. 

AI segon tertz taing franquez'e merces; 
e*l sobeiras es de tan gran rictat eo 

que sobrel cel eissaussa son regnat. /^C^k^ 

A Monpeslier an Guillem lo marques ' 

t'en vai, chanso ; fail auzir de bon grat U^** 
qu'en lui a pretz e valor e rictat. 

Guiraut de Calanso, 


57. lial R Schlufsnotiz fehlt R, s. Überschrift. 
I. Dammann: A leis (mit CERR^ gegen De leis Aa, Calla />, Bella /, Celeis O) 8. Ni 
-Da. («,/ AOR-^a gegen E CDßlR) 36. plazcr Da. {mit ADIOa gegen voler CERR''). 


\ 


N »Li 


76 


Lyrik, 


Sl 


/jfe/^ Escondich. 

A, Stimmingy Bertran de Born, Halle 1879, 5. 155 (nach ABCDEFIK, 
A. Thomas, Bertran de Born, Toulouse 1888, /. 108 (n<uh Stimming). 


£u m'esc 




lue 


dompna, que mal non 


de so que'us ant de mi dich lausengier ; 
per merce'us prec qu'om non puosca 

mesclar 
lo vostre cors fin, leial, vertadiei'J;;^»^ 
shumil e franc, cortes e plazentier 


ab mi, dompna, per messongas comtar. ^ j ^^^ ^ ^ ^^^ ^^^^ 


Senher sia eu de castel parsonier, 


miervv«^yOc>^ si qu'en la tor siara catre parier |^ 

e Tus Tautre no'ns poscam ia ama 
anz m'aion "^ps totz temps arbalesi 
metg*e sirven e gaitas e portier, ^ 
s'ieu anc aic cor d'autra dompna 


Ma dompna* m lais per autre caval 


e falha'm venls, quan serai sobre n 
en cort de rei mi batan li portier; 


AI primier get perd'eu mon esparvier, 

que'l m'aucionTel ponh falcon lainier\4*^ 

e porton Ten, qu'ieui lor veia plumai^pfet en cqcha fassa'l fugir premier,^ 

10 s'ieu non am mais de vos lo cossirTer si non menti cel que'us anet corot 
que de nulh'autra aver Ip desirier, ^ ^Dompna, s'ieu ai mon auW^aned 
que-m don s'amor ni'm retenha al colgar. ^,^1 ^ vawA^x.^ ben prenden e maini 
Autr'escondich vos farai plus jfe^ ^^^ tot auzel puosca apoderar:^ 
e no mi puosc orar plus d'encombriäf: smh'e ^fffa et aigron blanc e nier ^ 

15 s'ieu anc falhi vas vos neis del pensar, J ^pl^ai 1? donc mal mudat, gallmiei 
i^,quan serem sol en cambra o dinz vergier, 


ft, deßaten, que non puosca voL 


Escut al col cavalc ieu ab tempier 


falha'm poders davas mon companhier 

de tal guisa que no*m posca aiudar. J ^ P^'^ ^^^^ capairon traversier 

\>y^^ e^enhas breus qu'om no puesc'alonguar 

S'ieu per iogar m'asset pres del Warner, 
soia no i puosca baratar un denier, v^r^ 
ni ab »taula presa« non puosca intrar, 
anz get ades lo reir-azar derrier, V»^^^*^ 
s'ieu autra dompna mais deman ni enquier 
mas vos, cui am e desir e tenh car. 


et estreups loncs en caval bas, trotier; 

et a Tostal truep irat l'ostalier, 

si no'us menti qui'us o anet comtar. 


Fals enveios fementit lausengier, ^ 
pois ab midonz m'avetz mes destc 
ben lausera quem laissessetz estar. 

Bertran de E 


XrU^^ 


Strophenfolge wie bei Stimming, Thomas nach ABDIJC, Schlechter heteugt oder, äi 
halt der Strophen nach , besser geordnet ist die Strophenfolge von C: i 2 7 [8] 6 5 3 (4 
fehlen)} 26. Et en St., Th, mit ABDIJC gegen Si que FRT, E que C, fehlt £ 42. Gras . 
mit ABDIJf, gegen guort C, grot F, guortz T, fehlt ER, Strophe 8 nur in CFRT, von ^ 
für unecht gehalten, 

Varianten von C: 2. De so quan dich de mi fals 1. 3. que nom puescon m. 4. \ 

c. adreg e plazentier 5. Fr. et h. leyal e drechurier 6. Encontral mieu 7. g.] lans 8, 
Que Ion porton e quiel u. 10. Sieu mai de uos ont ai mon c. 11. Non am totz temps 1 

d. 12. Que de nulha samor ni son colgar 14. £ plus nom sai o. mais denc. 15. Sieu tc 
domna que la puesc. abrassar 16. Quan serai sols dinz c. 25. dun c. ab parier 26. E 
parsonier 27. £ lus en lautre non si puesca fizar 29. Metges gaitas e siruent e arquier 
eu uengui per uos a gualiar 35. cocham uey hom f. 36. £ sieu agui cor dautra domnam 
Bon e uolant e prenden e m. 40. b. o n. 43. al] a 46. b.] las 47. en ostal; 1' fehlt. 


St. 36 u. 37. 


No'Sai-que's-es. Descort. 


77 


/36,/ No-sai-que-s-es. 

P. Meyer, Recueil ifanciem textes^ p, 78. K. Bartsch, Chrestomathie provmgaU^ 

coL 69 (Beide nach den Hdss. CMR). 


10 


15 


80 


26 


Escotatz, mas no sai -que's es, 
senhor, so que vuelh comensar; 
vers, estribotz ni sirventes 
non es, ni nom nol sai trobar, 
ni ges no sai co'l me fez^s,^ 
s'aitalno'l podi' acabar, 
que hom mais no vis fach aital per home 
ni per femna en est segle, ni en Tautxe 
qu'es passatz. 

Si tot m'o tenetz a foles, 
per tan no'm poiria laissar 
que ieu mon talan non disses; 
no m'en poiria hom castiar; j^ 
tot quant es no pretz im poges 
mas so qu'ades vei et esguar. 
e dir-vos-ai per que: quar sieu vos o 
avia mogut e nous o trazia a cap, ten- 
riatz m'en per folh : quar mais amaria seis 
deniers en mon punh que mil soltz al cel. 

la nom tema ren far que'm pes 
mos amicx, aquoi vuelh preguar, 
s'als ops no'm vol valer manes, 
pus m'o profer ab lonc tarzar. 
pus Ieu que seih que m a conques 
no'm pot nulh autre gualiar. 
tot aisso die per una dona que'm fai 
languir ab belhas paraulas et ab loncx 
respiegz, no sai per que. pot rai bon 
csser, senhor? • • 


Que ben a passat quatre mes, so 

oc, e mais de mil ans, so'm par, 
que m'a autreiat e promes 
quem dara so que m*es pus car. 
domna, pus mon cor tenetz pres, 
adoussatz mi ab dous l'amar. ss 

Dieus, aiuda, in nomine Patris et Filii 
et Spiritus sancti! Dieus, aisso que sera? 

Qu'ieu sui per vos guais d'ira ples, 
iratz iauzens mi faitz trobar: 
e sui m'en partitz de tals tres ^/' '^*iio 
qu'el mon non a, mas vos» lur par ; c^^^^ 
e sui folhs chantaire cortes 
tan qu om m'en apela ioglar. 
domna, far ne podetz a vostra guiza, q^ 
fetz n' Aima de l'espatla, que Testuget lai 4»)^ 
on li plac. "^ 

Er fenisc mon non-sai-ques-es, 
qu'aissi Tai volgut bateiar; Jvf^^ 
pus mais d'aital non auzi ges, 
be*l dey enaissi apellar; so 

e digai, quan Taura apres, 
qui que s'en vuelha azautar; 
e si hom li demanda qui Ta fach, pot 
dire que cel que sap ben far tota fa- 
zenda, quan se vol. 55 

Raimbaut d'Aurenga, 


yWy Descort. ^ 0^'^ 

il (PMicit 


\ 


^ «. \r 


;\,>.^v,--* 


P, Meyer, Recueil d^nciens textes, p, 89 (nach CEMRf), 


v> 


■\ 


Eras quan vey verdeyar 
pratz e vergiers e boscatges, 
vuelh un descort comensar 

d'amor, per qu'ieu vauc aratges ; V 






quar ma domna* m sol amar, 
mas camiatz l'es sos coratges, 
per qu'ieu vuelh dezacordar • 


%> 


sy- 


i^^^' 


los motz eis sos eis lenguatges. 


18. »eis] «VII- Meyer {mit CR ?) 23. profei' Me. 33. pus m'es car BarUch {mit C gegen 
MR [und d\) 46. platz Me, (mit CR ?) 53 ff. Vai ses nom, e quit demanda qui t^a fag, digas li 
d'£n Rambaut, que sap ben far una balla de foudat quan si vol. Me, (mit M gegen CR [a fehlf^ 

Der Text des Descort vorzugsweise nach Hds, M, 5. Cnna Meyer (mit CEf) 7. fauc d. 
Mt, (mit CEf) 




78 


£u son quel qe ben non aio 
10 ni ia mal non i'averö, 
ni per abril ni per maio 
si per ma donna no l'ö; 
cert'ö qe'n nisun lengaio 
sa gran beutä dir non so, '^^/v/^ 
^^i6ghu fresca qe flor^de_|laio, \jjW,»^-Ä. 
per qe no me'n partirö. 


Lyrik. 


r5U 


<^ 


\ 


Bele douce dame chiere, 
a vos mPdÄm e m'otroi;V^^ 
ja n'avrai mes joi'entiere, 
sosi je n'ai vos e vos moi. 
molt estes male guerriere 
si je muer par bone foi; 
mes ja par nule maniere 
^ ne*m partrai de vostre loi. 

26Dauna, io mi rend a bos, . 


30ste so, e sibs agos, 


St. 38. 


boste so, e siDs agos, l> ^ j^, 

nom ^^,^^^ Jy"^^ 

Mas tan temo vostro pleito,«i^rj%(^ 
todo'n SOI escarnientado.wX.'^*'*'^y)( ^ 

por vos ei pen e maltreito U^n/^^ 
e'l meo corpo lazerado. V 

la noit quant iaz en mo leito, 
soi moitas vezes penado; 
e car nonca m*a profeito, 
faillit ei en mo cuidado, 
mais qe faillir non cuidd io. 

Bels cavaliers, tant es cars 

Io vostr'onratz senhoratges . -> 

que °64äa iomo m*esglaio. \][^ 

6im^ I lasso, que farö ? 

si cele que j*ai plus chiere 


85 


40 


4t 


me tue, ne ^\ por quoi ? ^ 

coar sotz la mes bon' e berate vA\^ >^™* dauna,Tftjque dd bos c>^^ 
qanc fos, e gailhard'e pros, ni peu ca p Santa Quitera, s^,^"^ 

ab qe no'm fossetz tan fera.o^^ j/l^^" corasso m'avetz treito 
mout abetz beras faisos ^^ e mot gen favlan furtado.t^^jtsy^ 

«0 e COlor fresc' e nabera. y^i3^ ^ Raimbaut dt Vaqutirau 


60 


38. Lais. 

Zeitschrift fiir roman, PhüoU XI 227 (nach K), 


Ai Dieus! s'a cor qe'm destreigna 
Tamors tant c'a mort en veigna, 
0*m sufrira qe'm sosteinha 
tro que plazers mi reveingna 
6 Daus lieis c ab prez verai reignha, 

Non o sai; mais Tentreseinha 
m'esmaia, con que*s capteignha, 
d'una q'aissi'm par m'estreignha 
que'l cor mi frainh'e m'esteigna; 


Per queil prec de mil so veigna 
sivals d'aitan que no*m teingna 
tant fort destreg; car eu seinha 
non ai d'esfortz qe'm ^teigna 
Tan que morir nom coveigna, 

Se nom aleuial martire 
dont nueg e iorn soi sofrire. 
Pero, si del tot aucire 


10 


10. i. m.] encora Ut, {mit CEf) 11. Per abrilo Jf#. {mit CEf) 13. so M] E s'entcndo so*» 
1. Me. (Et entendo son 1. C7, Enteinho son 1. J?, Serto que en son 1. J2, Entenho son 1. /) \^* 
Plus M$. {mil CERf) 16. E ia Me. (mit Cf, Era E) 18. don Me. (doint M) ao. Si ne vo^ 
ai Me. (mit CEf) 24. Nom Me. 26. C. es la mns Me. (mit CEE/ ?) 29. haisos Me. (mit E r^ 
30. Ab Me. (mit CEf)\ noera Me. (mit ?^ nauera M) 31. Bos mabetz Me. [mit CEfy Bostre u^ 
My Bostes soy I) 32. sofraisera Me. (mit Ef, sofranhera C^ sofrangnera iS, destregore M) ; hiet^- 
Me. (mit f, flera E) 35. ai Me. (mit P, ei M) 36. E mio Me. (mit f^ E mei CE, E mon R\ He^ 
auf Grund von CE\ E mi ?) 38. veta resperado Me: (mit Cf, v. reparado E\ ueS espnado Jf , fe^ 
espessado E) 39. Por vos era non porfeito Me. (Pro vos cre e non proferto 0^ Por vos ero ooO 
pcrferto [?] E, Pro vos era non profeito /, Car non clamey profeito E) 40. ei] soi Jf#. (mi^ 
(7Jgr); mo] mei CE; ües mi ? 42. bis 51 fehlt M. 

8. Dun 12. forU 


i 


38. 


Lau. 


79 


li vol, no'il sai als que dire 
las que viurai sos servire. 

b*m pot mal far per qu*eu vire 

e leis servir mon desire, 

IT, si'm dueil, ges no'm azire 

äs lieis, car pes e consire 

iie per la genzor ques mire 

[i don afan e consire. 

.nZ| can dinz mon cor remire 

)n douz vis e son gen rire, 

e gran plazer sui iauzire, 

tot languisc e suspire, 
!ar chauzimenz n'es a dire. 

Mas s'ilh auzis 

con li sui fis 
leials ses tot cor vaire, 

non crei sufris 

c aissi languis 
DZ amanz e merceiaire. 

Mas non l'es vis 

qe'il si' aclis 
:on sueil, car ieu non repaire 

vas son pais, 

con li promis, 
' per so'm liur' a mal traire, 
3n plus li sui finz amaire. 

Ja de si no m an 
lueinhan, 
si tresailan 
ii vauc ar sai en Espaignha, 
com m'enpeinh' enan, 
puian 
ma valor tan 
^ SOS Valenz pretz no*s fraingnha 

Ni's dechaia, can 
semblan 


petit ni gran 
fassa que vas mi s'afraingna; 66 

car a lei d'aman 
de dan 
la vauc gardan 
en tot ques coven' es taignha; 
Que res non es qem sofrainha eo 

Ni lais a far 

a ben amar 

e finamen; 

e ia no m'en 

puesc' alegrar, 66 

s'ehianz mi pot escoscendre 

ni'l cor camiar 

ni far lueinhar 

lo pensamen 

d'aisso qe'm ten. to 

£s ai pensar 
qu'il o vueiir en grat prendre, 

Qan mon afar 

sapch' e'l pessar 

qu'eu per so pren 76 

que tan granmen 

no'm puesc honrar 
con taingn al mieu aut entendre. 

e car nom par 

qu' estiers "mostrar so 

li puesca gen 

con Tarn fortmen, 

li tramet ar 
mon lais per far la entendre 
L'amor que'il port, e aprendre; 86 

Car non crei, pois qu*il entenda 

con l'an^, c'a merce no'm prenda, 

E que senz tota contenda 

de grat s'amistat no'm renda 

Per acort e per esmenda. 9o 

Boni/aci Calvo. 


31. siU 42. a] ab 43. fiz 72'. o] e; eine Silbe fehlt 82. lan 90. emenda. 


vi 


8o 


Lyrik. 


St. 39 u. 40. 


Rätsellieder. 
39. 

Hdss. C 230, j& 114. Bartsch^ Provenzalisches Lesebuch, Elberfeld 1855, 5. 46. 


Farai un vers de dreytjnien;wA*-^^*^ 
non er de mi ni dautra gen; 
non er d'amor ni de ioven 

ni de ren au; 
^/^{Mt/^ 6 qu enans fo trobatz en durmen 

sus un chevau. 


i'M^ 


U^"^" 


No sai en quäl hora'm fuy natz; 
no suy alegres ni iratz; ^^m^ 
no suy estrayns ni suy privatz, . -o^^ 
10 ni no'n puesc au; 
qu'enaissi fuy de nueytz fadatz ti^*'***'^ 
sobr'un pueg au. ]iU^ \^J^ 

No sai quora'm suy endurmitz 
ni quoram velh, s'om no m'o ditz; 
16 per pauc no m'es lo cor partitz 

d'un dol cqrau, iivue*/^ 
e no m*o pretz una soritz 

per Sanh Marsau. 

Malautz suy e cremi murir,^?^*\^/*?^ 
30 e re no'n say mas quan n'aug dir; 
^tl«^ metge querrai al mieu albir, lULw-^ 


i»- 


e no'm sai taii; 
bos metges er si'm pot guerir, 
mas non, si amau. vjL 


Amigu ai ieu, no sai qui s'es, 
qu'anc non la vi, si m'aiut fes, 
ni'm fes que'm plassa ni que*m pes, 

ni no m*en cau, uA^r^C-^ 
qu*anc no*n ac Norman ni Frances 

dins mon ostau. SL«.^«--' 

Anc non la vi et am la fort; 

anc no'n aic dreyt ni no'm fes tort; 

quan non la vey, be m'en deport;i«4\ 

nom pretz un iau ; jXi**^ 
qu'ie'n sai gensor e bellazor 

e que mais vau. 

No sai lo luec ves on s'esta, 
si es en pueg ho es en play^ 
non aus dire lo tort quem a, 

abans m'en cau; 
e peza'm*^e quar sai remawrt. 


95 


80 


86 


40 


Fag ai lo vers, no say de cuy, 
e trametrai lo a selhuy 
que lo'm trametra per autruy 
j^ enves Peitau, 
i/'que'm tramezes' del sieu estuy^-^«^ 
la cont;raclau. 

^ * ^ Guilhemt comte de Peitieu. 


46 


40. 

Hdss, A 24 (Pakscher 55^, B 17, C 1, D 12, G 71, / 20, K 16^ M ^, R (^ 
S 124, K76 (Arch. 36, 423/ K, Barisch, Chrestomathie^ 103 (nach BIM). 


Un sonet fatz malvatz e bo, 

e re no sai de quäl razo 

ni de cui ni quom ni per que, 


ni re no sai don mi sove, 
e farai lo, pus noi sai far, 
e chan lo qui no'l sap chantar. 


5. fuy C 6. sofbre eh. C 7. h.] guizara C 13. fuy C 17. fromitz E 19. Maluatz Ez 
tremi C, cre E 20. no CE 22. no C\ tarn (7, tan E 23. es quim C 24. M. ia C^ Mor B\ si^- 
man (7, si mau E 25. Mamigua ieu C 26. lan C 35. genser E 37 bis 42 fehlen C 38. wwnte^ 
es fehlt E 41. remanc E 42. Aitan uau E 45. trameta O 46. Lay ues aniau Q 47. estug C^ 
escut E 48. La soa clau E 

Strophtnmhl und -folge: (71264537S91011, DM 1235674811, J2i23 
6457811, ri2364 5. Str. 4 fehlt IK, 7 bis 11 F, 9 und 10 JDUE^ 11 ABIK8, — 
I. maluat CV 2. ges 0\ per E 3. Ni qaom ni de cui (cossi C) CDMO 4. no sai ren S\ dtf 
quem s. CIKMRVy cosi maue D 


Rätsellieder, 


8i 


i qu anc hom plus sas no fo, 
lg avol home per pro, 
assätz, quan non ai re, 
h mal celui quim vol be; 
i fis amix ses amar 
e*m pert qui*m vol gazanhar. 

luy Vau qui nom somo, 
r li, quan non a quem do; 
mestar suy ab Gaufre, 
;i sai far so que'm cove, 
1 leu quan mi degra colgar 
it d'aquo don dei plorar. 

1 mi vai e deviro 
z, que mais sai de Cato; 
la coai vir lo fre, 
plus fols no m'en rete, 
1 sen mi fis ensenhar 
n, qu'ara'm fai foleiar. 

ai estat una sazo 
enian ab traizo; 
ruel ai clamat merce 


a l'autrui ops si cum per me, 
qu*estra mon grat cuit acabar 
e quier so que no vuelh trobar. 

Domna sai, ia no vuelh quem so, 
ni, si"m fai mal, que lom perdo. 
si's Yolia colgar ab me, 
a pauc no vos iur per ma fe 
que pro m'en faria preiar; 
mas non deu hom trop soanar. 

Quim fezes ben, en guiardo 
ieu. sai ben trobar ochaiso 
per quel servizis se recre. 

per malvestat mi sai levar 
e mai valer per sordeiar. 

No sai de que m'ai fag chanso 
ni cum, s'autre no m'o despo; 
qu'aitals foudatz-sabers m'ave, 
re no conosc que*m aperte. 
cela m'a fag oltracuidar 
que no'm vol amic apellar. 


80 


86 


40 


46 


j, qu' fehlt JK\ e hanc V\ no] so C\ Malautrom anc p. R 8. maluatz ABC8; bo IKM 
a. V; re] que J; re non ai A lo. a sselh CMB; quem CDIKR ii. Quieu s. F; ses] 

12. Quaissim C, Qancsen IKS^ Senprem Jf, Anet sempert V\ pret D 13. A CM\ que 

14. \\ fe/iit iS; qe iS 15. gent estar GD\ ab] a CM 16. Aissi DM\ E non sai f. IK, 

e f. RV\ ques c. CV 17. Quem 1. DG^ Queu 1. IK\ m. d.] lautre uan (7, li antres uan 

re uan Jf, autres ua J2F 18. de so ABR^ daso IK\ deu p. ^; E plor so don degra 

CDMj £ eh. zo don autres degra p. F 19. Entom CRVy .ntorn J)\ uä i2, uau V\ dauiro 

Com foil F; e s. m. BM, quar plus sai C7, car s. m. J2, car m. s. F; que jß 21. Denuer 
er G\ coa CDGM; v. lo] uucl V 22. Sautres M, Sentre Ä; me r. G\ recre F 23. Queral 

tal G\ seing B\ s. m. f. c. fehlt V 24. De p. RV\ qera G, que tant R 25. longa 
^ 26. Ses e. et ab t. CDMRV 27. Ad o. 8\ Ai ab o. clamar m. D 28. Ad autrui 
o. s.] aissi 29. Estiers IK\ achaptar K\ Quieu (Se Gy E iSF) uau (uai D) Ini on no 
elh M) anar CDGMRV 30. sec C, cerc DGMRF; quieu ABG; nom uol donar S 31. 

Af D. satia B, Sieu ai d. CD, S. d. ia <?, D. s. que JJjS, Ben ai d. Jf ; nom JX; No 

domna mot me sso R, No uujl saj dompna met me so F 32. sil fatz tort (tot 2>) CD^ 

m. GIK, si lai tort MRV; quilh mo (7Jf, que mo DRV, ia lo I, ia lom K 33. Sim 
l; Pero sim F; se CDGMRV 34. Ab ACS, Per 2>; die IK; Jeu uos pleuisc ben p. MV^ 
aos die be p. R 35, p.] pro uet« AB; faia D; Quieu men faria aforsar (forzar V) RV 

hier ab fehlt F, Qui R\ Si mi f. 5; h, fehlt D\ en] ni M, ses Ä, a 5; E quim fai ben 
9, Totz hom quim ser en g. C, Sim faisez ben e g. G, Quant hom f. b. IK 38. Eul 
j saubra t. DMy Be saupro X, R 39. Si i2; "l fefUt ACG\ seruizi R\ sen r. G1K& 40. 
B; Quaissim cuio far de mal be (7, Aissi sai eu far de mal be DGMR, Mot son daquistz 
semple IK {am Rande von K die Lesart von C), Mas son daqeus dariers semple 8 41. 
DGMR\ maluestalz C\ cuich a 1. ^, cuiom B1K8, cuion C 42. E (Em DIB^ meillur 
ar D) quan cug s. DGMR 43. de cui K\ ma f. D, me fas Ä 44. Si doncx autre CDMR, 
is autre 8\ si autre nom d. 5 45. Ca tal &; saber (sabor G) foudatz CG, sabers foldat 
ra foldatz MR ; Car tant fol (fols Al) a saber maue AB8, Que tan forsatz sabers maue IK 
eändert zu Que tan sabers foudatz maue) 46. R.] Que ren I\ c] sai IK', qui AIK\ E 
•n sabretz per me CDMR 47. Quar cyl CR, Que cill DM, Se eil G\ onrat cuiar R 48. 
T)M, Et 8\ uolc CDM\ Quem soliamic a. R 

:1, Prov. Chrestomathie. O 


82 


Lyrik. 


St. 41 u. 42. 


£u cug chauzidamen parlar 
50 e die so que'm fai agachar. 

Elha'm pot e mon sen tomar, 
sim denhava tener en car. 


Si'in volgues amic apellar, 
enquers pogra mon sen cobrar. 

Guiraul de Bornelk. 


41. 

Tobler, im Archiv für das Studium der neueren Sprachen^ Band 68, 

Braunschweig 1882, S. 85 (nach CJE). 


Las frevols venson lo plus fort, 
que fortz frevol non pot durar; 
quar frevol vey fort frevolar, 
aissi bat frevols contrafort, 
öe'n frevol trop tan de vigor 
quez a fort toi sa gran valor. 
fortz a frevol non a poder. 

Us niens es qu adutz a mort 
so qu'el fai e qu'el pot desfar, 
10 que es so que lo mons ten car; 
doncx al mon fai niens gran tort. 
e*l mons, cum suefre tal folor? 
quar niens a tan gran sabor 
que'l mons l'acuel el cartener. 

löVist ai e trobat en ma sort 

que d'agre potz doussor gitar 

ab breu at^n ses aiustar. 

doncs agr'e dous eysson d'un port. 

e fai tant agres ab doussor 
20 que rivem mescla ab calor; 

mas r agres fuy al dous parer. 


Soven mi do gaug e*m conort, 
quar vey lo mort ressuscitar. 
mais pot mortz que vius acabar; 
per qu'ieu ab lo mort be m'acort. 
et el mort a trop gran ricor, 
per que mortz non deu far paor, 
quel mortz no notz e pot valer. 

En la canal que ditz conort, 
vey caut e freyt entremesclar ; 
ab Tun pot l'autre amortar, 
e son abduy d'engual comport 
ricx ers tan cum gitaras por, 
e paupres si. te die color? 
non ieu, ans mescle sen ab ver. 

Per frevols son vencut li fort, 
e potz d'agre doussor gitar 
e caut e freyt entremesclar, 
e niens met son don a mort, 
et el mort a trop gran rieor, 
e ric perdon si per onor 
que fan, e deu lur eseazer. 

Raimöaut de Vaqueiras. 


a Sui e no suy, fuy e no fuy; 
e vuelh mi mal et am autruy; 
e trobi'm nutz e*m truep vestitz; 
et ai pro rams senes razitz; 
e no*m movi e corri fort; 
e no'm conort ni"m desconort; 


42. 

Hds, C 384 (MG 98;. 

So es devinalh. 

e quan compri vil ni ven car, 
ie'n vey mon captal amermar. 
£ quan suy puiatz cent brassadas, 
yeu m'atrobi bas mil iomadas; 
e valh e no valh, per que falh. 
So que clau, obril devinalh; 


49. E AQ8 50. qim G 52. deigna retenir AB 54. lo I>0\ trobar D. 

a I. Lies Fai e no s., suy e no f. /^ s, unten ^18. Non ii. Erstes v.] val 


Devincdh. Enueg. 


83 


n s'obri et obbren er claus 
Qa clau que fa tres claus. 
seih que dis aquestz bos motz 
dis per si eys, mas per totz; 
K quascus los prenda en men 
. per si e prendan sen. 


e HO suy senes peccatz, 
\ no fuy d'els tant lassatz; 
y am et a mi vuelh mal, 

siec mon dezirier cartial; 

volum del mon vestitz 
ruep, maa nutz es l'esperitz ; 

a tans bes, 

eus, qu'es razitz, conogues. 
t nom muou, yeu corri fort, 
no'm . V . . d'^anar ves la mort; 


16 


nom conort, que trop cug valcr, 

ni*m desconort, que'm desesper; 

car ven seih que pauc o non re 

de ben fai, et elh a'n gran re, 

per que'l gazanh va tant atras 

quailt ne fol Lazer el ricx bas, 

si qu'ara li troba's Faraos, 

Antiocx, Eros e Neros. 

Ta pauc valh, quar non fauc de me 

tal mercat que perc per non-re. 20 

Lo noms Dieu, que aquestz ditz clau, 

los obri, dont er sieus lo lau, 

qu'elh es una claus quen fa tres, 

quar Trinitatz et us Dieus es. 

Qui aquestz digz estiers enten, 

si mielhs hi dis, noQ lo'n repren^ 

quar s'a trops sens una razos, 

mout m'es mieller quan quecx es bos. 


S6 


43. Eniieg. 

Philipp son^ Der Mönch von Montaudon, Halle 1873, ^' 5' (nach CIR)\ 
, Chrestomathie, ^.134 (nach CIR); Otto Kleine Die Dichtungen des Mönchs 
von Montaudon^ Marburg 1885, 5. 54 (nach CDIR). 


'enoia, so auzes dire? 
trliers qu'es avols servire; 
que trop vol autr'aucire 
, e cavals que tire; 
i'm, si Dieus m aiut, 
om, quan trop port'escut 
jun colp no i a avut, 
i e mongä barbut 
igier bec esmolut. 

dona per enoiosa, 
:s paubra et orgoillosa, 
qu'araa trop sa sposa, 
;ra domna de Tolosa; 
i'm de cavallier 


fors de son pais ufanier, 
quant en lo sieu non a mestier 
mas sol de pizar el mortier 
pebre o d'estar al foguier. 

Et enueiam de fort maneira 
hom volpilz que porta baneira, 
et avols austors en ribeira, 
e pauca cams en gran caudeira; 
et enoia*m, per Saint Marti, 
trop d'aiga en petit de vi; 
e quan trob escassier mati 
m'enoia, e d'orp atressi, 
car no m'azaut de lor cami. 


16 


20 


26 


\, E clau en sobri et obbreu et er claus 18. per] en. — ^ 7. t. de gran reu b., Ues t. 
ns de b. v' 10. sei, lies lais ? 16. lies del ric P 21. n.] don 23. clau. 

Be Phil, [mit G, gegen Fort Z?/, Mot i?) 2. Parlicrs quant es a, s. Ba. KL Ph, (mit 
m H. p. ques dauol s. C/^) 3. vol trop aut assire PAil, {nicht unwahrscheinlich, nach 
r assire C) 6, 7. Ries hom quan trop porta escut, Quan sol u colp noi a agut A7. {stets 
wenn nicht anderes bemerkt) 10. Enoja me domn'enuejosa Kl. ii. p. ni o. Ba. Ph. (mit 
. pestar en m. Kl. 18. de tastar sabrier Kl. 19. Enoja mi d' antra m. A7. 20. quan 

pauc manjar K/, 

6* 


84 


Lyrik, 


St. 44. 


Enoia'm longa tempradura, 

e carns quant es mal coita e dura, 

80 e prestre qui men ni's periurai 
e vielha puta que trop dura; 
et enoia'm, per Saint Dalmatz, 
avols hom en trop gran solatz, 
e corre glatz; 

85 e fugir ab cavalh annatz 
m'enoia, e maldir de datz. 

Et enoia'm, per vita etema, 
maniar ses foc, quan fort ivema, 
e iaser ab veüfa galema, 

40 quan m'en ven flairors de tavema; 
et enoiam e m'es trop fer, 
quan seih que lav*olla enquer; 
et enueiam de marit fer, 
quan eu li vey belha molher, 

45 6 qui no'm dona ni'm profer. 

Et enueiam, per Saint Salvaire, 
en bona cort avols violaire, 
et a pauca terra trop fraire, 
et a bon ioc paubres prestaire; 
50 et enoia'm, per Saint Marsel, 
doas penas en un mantel, 
e trop parier en un castel, 
e rics hom ab pauc de revel, 
et en tomei dart e quairel. 


Et enueiam, si Dieus mi vailla, m 

longa taula ab breu toailla, 

et hom qu'ap mas rohhozas tailla, 

et ausbercs pesanz d'avol mailla; 

et enoia'm estar a port, 

quan trop fa greu temps e plou fort; co 

e entre amics dezacort 

m'enueia, e'm fai piegz de mort, 

quan say que tenson a lor tort. 

£ dirai vos que fort me tira: 

veilla gazals . 65 

e paubra soudadeir'aira, 

e donzels qui sas cambas mira; 

et enoia'm, per Saint Aon, 

dompna grassa ab magre con, 

e senhoratz que trop mal ton; to 

qui no pot dormir, quant a son, 

maior enoi non sai el mon. 

Ancar i a mais que m'enoia: 

cavalcar ses capa, de ploia, 

e quan trob ab mon caval troia n 

qui sa maniadoira li voia; 

et enoia'm e no'm sab bo 

de sella quan croU'a Targo, 

e üvella ses ardaillo, 

e malvaitz hom dinz sa maiso so 

que no fa ni ditz si mal no. 

Lo Monge de Montaudon, 


A4. Plazer. 

E, Philippsony ibid. S. 54; O. Kleifiy ibid. 5. 51 (beide nach CJS). 


Molt mi platz deportz e gaieza, 
condugz e donars e proeza, 
e dona franca e corteza 


e de respondre ben apreza; 
e platz m'a ric home franqueza 
e vas son enemic maleza. 


31. puta veilla quan A7. 33. D'avol home A7. 34. c. ab (a C) caual per g. Ba. Phif-^ 
{mit CR)^ per via quant a g. Z>/, quan per via a g. KL 39. velha caserna (que cerna C) Ba^ 
Ph. {mit CP), veilla galerna A7. 40. Q. ella flara en la t. A7. 41. car es de fer A7. 42. q. 1^ 
vol la e. Ba, 42 dis 45. Avols hom qu*a bella rooiller, £ per gelosia la fer, e fai o ben qui 1^- 
enquer E no lo lais per marit fer A7. 46. Enoia me A7. 48. a] en A7. 55. Enoja me AT« 
57. ab mas roinos quan t. A7. 60. t. cor g. venz A7. 61. Ües a. de d. P 62. Aquel enois m'e^ 
p. A7. 65. qu'a trops se gira Ba. {mit C), quan trop s'atira Ä7., PA. {mit P), V. gaal que fa» 
formia 2?/, Ues quan trops atira ? 66. a ira Ba, 71. Que Ba, KL Ph, {mit CK), E DI 72. s.7 
a KL 74. ab p. A7. 76. manjaura KL 77. e] quar KL 78. crotlon 'rargo Ba. Kl, Ph. {mit Df^ 
81. Car no di ni fai s'enoi no KL 

Bei KL andere Strophenteilung versucht. 


. /' 


St. 45 u. 46. 


Plazer, Baiada und Dansa. 


8s 


£ platz me hom que gen me sona 
e qui de bon talan me dona, 
e ricx hom quan no mi tensona; 
10 em platz qui'm ditz be ni'm razona, 
e dormir quan venta ni trona, 
e gras salmos az ora nona. 

E platz mi be lai en estiu 
quem soiom a fönt o a riu, 
weill prat son vert el flors reviu . 
e li auzelhet chanton piu 
e m amigua ve a celiu 
e loy fauc una vetz de briu. 


E platz mi be qui m'aculhia, 
e quan gaire no*n truep fadia; 
e platz mi solatz de m'amia, 
baizars, e mais si loi fazia; 
e si mos enemicx perdia 
mi platz, e plus s'ieu.loi. tplia. 

E plazon mi be companho, 
cant entre mos enemicx so 
et auze be dir ma razo 
et ill l'escouton a bando. 


20 


26 


Lo Monge dt Montaudon. 


Baiada und Dansa. 


h^ Zeitschrift für roman. 

Quant Id güos er fora, 
bei ami, 
▼ene-vos a mi. 

Baiada cointa'^e gaia 

5 ^ , ^ qant lo gilos er fora . . . 

faz, cui pes he cui plaia, 

qant lo gilos 

pel dolz cant qe m'apaia, - ''•- 
qeus audijJU»'-^ 
w seil e de matin. 

qant lo gilos 

Amic, s*eu vos tenia 

qant lo gilos .... 

dmz ma chambra gamia, 


Fhilol. VF 503 (nach Q). 

qant lo gilos . . . . 

de ioi vos baisaria, 
qar n*audi 
ben dir l'autre di. 

qant lo gilos . . . . 

Se'l gilos mi menaza 

qant lo gilos . . . . 

de baston ni de maza, 

qant lo gilos . . . . 

del batre si sei faza, 
qeus afi, V^^ 
mon cor no's cambi, 

qant lo gilos . . . . 


15 


20 


26 


Hds, Q fol, 5. K, Bartich, Chrestomathie^ Sp, 243. 


Mort m'an li semblan qe ma dona'm fai, 
( H seu bei oil anioros e gai. 

Q'eu non trob coseil, s'eu de li non Tai, 

Mort '. . . fwJLJ^ 
»per q'eu ioinßt^smas denant li verrai, 

Mort .... 
preiant humilment, qant far o poirai, 


qem facha socors, sevals d'un dolz bai. I - 

Mort m'an li semblan ... 

Lo seus cors es blancs cum neu sobre glai, 10 

Mort 

fresca sa colors cum rosa de mai, 

el seu cabillsor cum aur, de qe'm plai,^ 


12. grans Ph. 15. v. e reverdiu Kl, {mit E) .18. lo f. KL {mit E) 19 bis 24 hinter 
25 Hs 28 Kl. 22. plus KL {mit £) 23. quan KL (mit £), 
2. bels. 
2. s. b. doppelt; oilz amors 5. mais ioinchas 10. seu; blanc 12. color 


\ 


86 


Lyrik, 


St. 47 u. 48. 


isdolza e plaisenz plus qeu dir Don sai. 

Mort m'an ..... 

Anc Deus non en fes de tant bela mai, 

Mort .... 

ni non volc qe fos, per q'eu l'amarai 
20 Mort .... 


de bon cor toz temps tant qant eu viurai 
e pois serai morg, s eu le poder n'ai. 

Mort .... 

Mos Bels-Conortz val d' autras tantas mai 
cum soz un ric palai. 


Mort 


^ Hds, ^5. K. Bartsch^ Chrestomathie^ Sp, 245. 

Coindeta sui, si cum n'ai greu co|sire " se'l meu amic m'a s'ajn 



per mon marit, qar ne'l voll ne'l desire; |^^. \k 

Q'eu be'us dirai per qe son aisi drusa: 

Vi! _"!' <^ Qpindeta sui 

6 qar pauca son, iuveneta e t9sa, rw^^^Jo/A 

Coindeta sui .... . 

e degr'aver marit dunt fos iqiosa, 
ab cui toz temps pogues logar e rire. 

Coindeta sui 

10 la Deus nom sal, se ian sui amorosa; 

^ Coindeta sui 

de lui amar m& sui cubitosa, ij^y^ 

Coindeta sui 

anz qant lo vei, ne son tant vergoignosa 
16 qeu prec la mort qel venga tost aucire. 

Coindeta sui 

Mais d'una ren m'en son ben acorclada: 

Coindeta sui ....** . 


u.y. 


'apor emendada, 

Coindeta sui 


vel bei esper a cui me son donada; 


plaing e sospir, qar nel vei nel remire. 

Coindeta sui 

£ dirai vos de qem sui acordada: 

Coindeta sui 

qe'l nieu amic m'a longament amada, 

Coindeta sui 

ar li serai m'amor aban^onada 

e*l bei esper, q'eu tant am e desire. 

Coindeta sui 

£n aqest son,faz coindeta balada, 

Coindeta sui . . . 

e prec a toz qe sia loing cantada 

Coindeta 

e qe la chant tota domna ensegnada, 
del meu amic q'eu tant am e desire. 

Coindeta sui .... . 


ao 


3» 


sa 


88 


y' 


Hds, X %2. K Bartsch, Chrestomathie^ Sp. 11 1. 
A l'entrade del tens dar — eya Ele a fait pir tot mandar, — eya 


pir loie recopen^ar — eya 
e pir ialous irntar — eya 
vol la regine mostrar 
k'ele est si amourouse. 

a la vi*, a la vie, ialous I 
; . , lassaz nos, lassaz nos 
ballar entre nos, entre nos. 


non sip iusq'a la mar — eya 
pucele ni bachelar — eya 
que tuit non venguent dangar 
en la daijce ioiduse. 

a la vi', a la vie, ialous! 

lassaz nos, lassaz nos 
ballar entre nos, entre BO6. 


10 


10 


15. plaisen 19. uole; lamerai 22. poi serda 24. Mon bei conort ; tantes 25. nersum ueire- 

3. lies p. q. s. azirosa ? 7. aue 10. no'm] ml; ia s. 22. Piaiger e s. 24 bis 30 hinter 
31 Ms 37 28. le s. 31. coideda 33. pret a tut. 


St. 49. 


Baiada und Dansa, 


87 


20 


25 


Lo reis i vent d'autre part — cya 
pir la dance destprbar — eya. 
que il est en cretnetar — cyati#A 
que on ne li vuelle emblar^aV 
la regine avriUefW©. ' - ^ ^-'^— 

a la vi', a la vie, ialoos! 

lassaz nos, lassaz nos 
ballar entre nos, entre nos. 

Mas pir neient lo vol far, — eya 
k'ele n*a so|ng de viellart — eya 
mais d*un legeir bachelar — eya 
ki ben sache sola^ar 


la donne savorouse. hii «.». .^ 

a la vi\ a la vie, ialous! ^ so 

lassaz nos, lassaz nos 
ballar entre nos, entr^ nos. 

Qui donc la veist dai:f9ar — eya 
e sont^ent cors depyrtar - — eya 
ben pu^st dire de vertat — eya && 
k'el mont non aie sa par 
la regine ioiouse. 

a la vi', a la vie, ialous I 

lassaz nos, lassaz nos 
ballar entre nos, entre nos. 40 


MG 369; K, Bartsch, Denkmäler der pravenzalischen Litter aiur, Stuttgart 1856, 

5. 2 (beide nach E), 

Lo fin cor quie'us ai Si de vos non ai 

m'ausi, dona gaia, 

si de vos non ai 

ioi ni re que'm plaia. 

& M'ami' a bei cors 
blanc com flor de lire, 
avinen e pros, 
don ay lo bendire? 
qu'ieu am mais de vos, 
10 dona, lo dezire 
que d'autra si'm fai 
tot so 'que mi plaia. 

, Ailas, que farai? 

^ voletz m'ausire? 
JÄc'ab un dous esgar 

m'avetz dat consire; 

t faitz gran pecat, 

quar tan greu martire 

nii faitz esperar, ^ , 

*^<>si*us tenetz tan cara. enans aue m'en vaia. ^/<r^^ 


merce prec que'us vensa, 

quar autra no'm plai 

ni tan no m'agensa, 

quar per ver ieu sai 

qu'es la plus veraia. 

Balad , 

eta, vai 

tost, de cors, ten via 

e saluda me 

ma douset'amia; 

e si bon cor m'a, 

prec quez ill m'o dia, 

e si non lo m*a 

prec que merce m'aia. 


No i gardetz ricor 
mas Tamor que'm lia, 
e quem detz un bai, 
enans que m'en vaia. 


2ft 


so 


85 


40 


22 bis 24 von ialous an fehlt 26. soig 31, 32 fehlen 35. vertar; eine Silbe tu viel 
36. aie] sie. 

6. Bianca; lire] li 8. ayj ap 11. si'm] no 12. Ni t. s^quem p. 20. c] Ba, schlägt vor 

gaia 21 bis 28 hinter 29 bis 36 22, 2"^ fehlen 27. i. s. p. u. 29. V. b. 37. lies gardes? 39. 

^^s des? Ohne Verfassemamen, von Bartsch dem Guiraut tfEspanha zugeschrieben. 


i 


88 


Lyrik, 


St. 50 u. 


C Appel, Provenzalische Inedita 

Dona, si tot no'us es preza 
de Tamor don ieu soi pres, 
autra nom pot far conqueza 
tal per qu'eu sia conques. 

6 Car autra mon cor non denha 
ni'm platz que nuiirautram denh 
ni que ia a mi atenha, 
pos qu'ieu a vos non atenh; 
.aital maneir'ai enpreza 

10 ab mon cor, qui s'es enpres 
en vos amar, gent apreza 
don' ab bei cors gent apres. 

Adonx sufretz queus destrenha, 
dona, l'amors quim destrenh; 
15 e, si'us platz, ma vida'n tenha 
de vos, pos la mort en tenh; 
c'aisi's tanh, gentil corteza 
don ab gentil cors cortes, 


50. 

aus Pariser Handschriften, S. 157 (nach E) 

que res que'us plassa, nom peza, 
nim pot res plazer que'us pes. 

Mas tem quel dezirs m'estenha 
tan c'ab un pauc nom estenh, 
qu'ieu ai de vos, on pretz renha, 
dona; e quar lai non renh 
e'n vos estenc per malmeza 
ma vida, si tot mal m'es, 
prec per vostr'onrad'auteza 
sei ioi qu'el mon plus aut es. 

Na Belengueira, largueza 
de gen parlar, don largu'es, 
salva son pretz, eill beleza 
creis valors, don plus bel'es. 

Bei Proensal, tal promeza 
c'anc no in atendet, promes 
vostre gens cors, de que'm peza, 
e prec n'Autreiat que'ill pes. 

Ouiraut d'Espank 


51. 

Diez, Altromanische Sprachdenkmale, Bonn 1846, S. 119; MG 535 

(beide ncuh Hds, E), 


Per amor soi gai, 
e nom n'estrairai 
aitan quan viurai, 
na Cors-Covinen. 

öEu'm levei un bon mati, 
enans de l'albeta; 
anei m'en en un vergier 
per cuülir violela; 
et auzi un chan 

10 bei, de luenh; gardan 

trobei gaia pastorela 
SOS anhels gardan. 

>Dieus vos sal, na PastoreVa 
color de rozeta; 


fort me meravill de vos 
com estaitz soleta: 
bliaut vos darai, 
si penrel vos plai, 
menudet cordat 
ab filetz d' argen.« — 

»Per fol vos ai, ca valier, 
plen d'auradura, 

quar vos mi demandas 
so don non ai cura. 
pair e maire ai, 
e marit aurai, 
e si a Dieu plai, 
far-m'aun onramen. 


5. Eu roe II. Zwei Silben zu viel; streiche gaia 17. farai 22. Eine Silbe fehlt; lies 
23. Eine Silbe fehlt; lies Per que 


St. 52. 


Esiampida. 


89 


A. Dieu, a Dieu, cavalier, 
so que mon pairem crida, 
qu'ieu lo vei la ius arar 
ab bueus sel'artigua; 
que semenam blatz, 
cuillirem n'asatz, 
S5 e si acaptatz, 

dar-vos-em fromen.« 


£ quant el Ten vit anar, 
mes se apres ela, 

pres la per la blanqua man 
gieta Ten Terbeta; 
tres vetz la baizet, 
anc mot non sonet, 
e quan veno a la quarteta: 
»senher, a vos mi ren.« 


40 


52. 

Estampida. 


Hdss, C 124 (MG, gyi), M^ 106, M^ 250 (MG, 970), R 62. 

tal via 
faria, 


10 


Kalenda maya 
ni fuelhs de faya 
ni chanz d'auzelh ni flors de glaya 

non es quem playa, 
6 pros domna guaya, 

tro qu'un ysnelh messatgier aya 
del vostre belh cors, que'm retraya 
plazer novelh qu'amors m'atraya ; 

e iaya 
e'm traya 

domna veraya; 
e chaya 
de playa 

ans que'm n'estraya. 


vas vos, 


'1 gelos, 


15 


Ma belh'amia, 

per Dieu no sia 
que ial gelos de mon dan ria; 

que car vendria 

sa l^elozia, 
20 si aitais dos amans partia; 

quieu ia ioyos mais no seria, 

^ ioys ses vos pro nom tenria; 


quom la 


25 


donna 


80 


mais nom veina; 
seih dia 
morria, 

pros, qu'ieus perdria. 

Quom er perduda 
ni m*er renduda 
dona, s'enans non Tai aguda? 

que drutz ni druda 
non es per cufla; 
mas quant amans en drut se muda, 
l'onors es grans queylh n'es creguda; ss 

ei belhs semblans fai far tal bruda; 

que nuda 
tenguda 
no'us ai ni d'als vencuda; 

volguda, 40 

crezuda 
vos ai, ses autr' aiuda. 

Tart m*esiauzira, 
pus iam partira, 


32. b. apres s. a. 37. Die Erzählung geht von der ersten zur dritten Person über, 39. 
^P*'es la per la man blanqua 43. Zwei Silben zu viel; streiche quan vcnc 44. Eine Silbe zu viel, 

2. flor C\ fuelh £ 3. chan CB; flor C£ 4. No crey C, Non truep It 5. domne g. C 
"• ^essatie naya M 7. qim M* 8. quel cor me traya 9. quieu naya (?, quieu aya E 
*3- Desplaya M'M* 14. i fehlt CR 15. KC, K\ E 17. -\ fehlt C\ dcl m. Jf» 18. Quar tiop 
^J bem E 20. partria Jf» 21 iamais ioyos nos. (7if<Jf* 22. ioy CE 25. Quomsif'M*; Que 
"*Js honv C 26. Q'l E 28. D. quieu (que E) uos p. CE 30. m' fehlt R 32. Quar drut C 
33- es] ue C; per guda E 34. M.] Qe' mas M'^\ Itfmans E\ Trol nom damans C 35. n' fehltR 
3^' bei E\ fai Icu la b. C 37. muda C 39. Nos M^M^ 41. temsuda CE 42. Aurai C 43. 
G^cu CA; meschauzira M^M^ 44. iam] quem E 


9© 


Lyrik, 


St. 


45Belhs Ca valiers, de vos ab ira; 
qu'alhor no*s vira 
mos cors, ni'm tira 
mos deziriers, qu'als non dezira; 

qu'a lauzengiers sai qu'abelhira, 
sodonna, qu'estiers non lur garira. 

tals vira, 
sentira 
mos dans, quiis vos grazira, 
queus mira, 
consira 
cuidai^, don cors sospira. 

Dona grazida, 
quecx lauz' e crida 


66 


vostra valor, qu*es abelh 

e qui'us oblida, 
pauc li val vida. 
per qu'ieus azor, don' eyssei 
quar per gensor vos ai chai 
e per melhor de pretz o 

blandida, 
servida 
genses qu' Erecx En 

bastida 
fenida, 
n'Engles, ai l'estampida 

Raimbaut de V 


Alba. 
53. 

K. Bartsch, Chrestomathie praven^ale^ loi; Mahn, Gedichte 132 (beide nacß 


En un vergier sotz fuella d'albespi 
tenc la dompna son amic costa si, 
tro la gayta crida que Talba vi. 
oy Dieus, oy Dieus, de l'alba ! tan tost ve. 

6 »Plagues a Dieu ja la nueitz non falhis 
ni'l mieus amicx lonc de mi nos partis 
ni la gayta jom ni alba no vis I 
oy Dieus, oy Dieus, de Talba ! tan tost ve. 

Bels dous amicx, baizem nos yeu e vos 
>^ioaval eis pratz, on chantols auzellos, 
Cj tot o fassam en despieg del gilos. 

oy Dieus, oy Dieus, de l'alba I tan tost ve. 


Bels dous amicx, fassam un jo 
yns el iardi, on chanton li au2 
tro la gaita toque son caramel 
oy Dieus, oy Dieus, de l'alba ! tj 

Per la doss' aura qu'es venguc 
del mieu amic belh e corfes e 
del sieu alen ai begut un dous 
oy Dieus, oy Dieus, de l'alba 1 ta 

La dompna es agradans e pla; 
per sa beutat la gardon manta 
et a son cor en amar leyalmei 
oy Dieus, oy Dieus, de lalba 1 12 


54. 

K. Bartsch, Pravenzcdisches Lesebuch 103; Mahn, Gedichte 89 (beide n 


tro la gaita de la tor 
escria: drutz, al leuarl 
qu'ieu vey l'alba ei iom dar. 


Quan lo rossinhols escria 
ab sa par la nueg ei dia, 
yeu suy ab nia bell* amia 
iös la flor, 

45. Belh caualier C 46. nom C\ tira CR 47. Mon cor C\ dis i2; uira CR 
cabelsira JB 50. Mos mals C\ gandira CR 51. Tal C 53. Mon dan R\ mals C\ qu 
54. Quieus R 56. Pensan CR\ d.] que R\ cum cor dezira C 60. quis o. Jf> 6: 
64. guarnida C 65. Blandide R 67. Genser Jf'Jf^; Us ai plus que res que uida 
genser en vida R 70. mestampida R, 


St. 55 u. 56. 


Alba. 


91 


Hdss, C, 266; Kopenhagen 

Us cavaliers si iazia 
ab la re que plus volia; 
soven baizan li dizia: 
doussa res, ieu que farai? 
sque'l ioms ve e la nueytz vai. 

ai! 
qu'ieu aug que li gaita cria: 

vial 
susI qu*ieu vey lo iom venir 
10 apres l'alba. 

Doussa res, s'esser podia 

que ia mais alba ni dia 

no fos, grans merces seria, 

al meyns al lu6c on estai 
isfis amicx ab so quel plai. 

ay 1 

qu'ieu aug que li gaita cria : 

vial 

sus! qu'ieu vey lo iom venir 
20 apres Talba. 

Doussa res, que qu om vos dia, .. 
no cre que tals dolors sia 
cum qui part amic d'amia, 
qu'ieu per me mezeys o sai. 
2$aylas! quan pauca nueyt fail 

ay! 


55. 

108 (Zeitschrift f. roman. Phil, I ^g6). 

qu'ieu aug que li gaita cria: 

vial 
susl qu'ieu vey lo iom venir 

apres l'aJba. «» 

Doussa res, ieu tenc ma via; v 

vostres suy, on que ieu sia. 

per Dieu, no m'oblidetz mia, 

que'l cor del cors reman sai, 

ni de vos mais no*m partrai. a» 

ayl 
qu'ieu aug que li gaita cria: 

vial 
susl qu'ieu vey lo iom venir 

apres l'alba. 40 

Doussa res, s'ieu no'us vezia, 

breumens crezatz que morria, 

quei grans dezirs m'auciria; 

per qu'ieu tost retornarai, 

que ses vos vida non ai. 45 

ayl 
qu'ieu aug que li gaita cria: 

via! 
sus! qu'ieu vey lo iorn venir 

apres l'alba. 5^^ 

Bertran d'Alamano (C) oder Gaucelm 
Faidit (Kop.) 


56. 

Bartsch, Chrestomathie provengcUe^ , coL loi (ncuh CER); P, Meyer, 
Perueil (Tanciens UxUs, p, 82 (nach CEPRT), 


^Reis glorios, verais lums e clartatz, 
Deus poderos, senher, si a vos platz, 
^ meu companh siatz fizels aiuda, 
qu*eu non lo vi, pois la noitz fon venguda ; 
6 et ades sera l'alba.« 


»Bei companho, si dormetz o veillatz, 
non dormatz plus, suau vos ress^idatz, 
qu'en orien vei l'estela creguda 
qu'amenal iom, qu'eu Tai ben coneguda ; 
et ades sera l'alba.« 


10 


I. si fehlt Kop, 2. quel Kop, 5. iorn C\ uueyt C\ iorn sen uen e la naog sen uai Kop. 

Von qu'ieu v. 7. auf v. 9. gesprungen Kop, 12. nalba Kop, 14. en 1. Kop, 15. amans 

l^op, 2Q, 30* Aprop Kop. 21. vos] si Kap. 22. Tan fnn dolor non cre sia Kop, 24, lo Kop. 

25. tan pauc las n. f. Kop. 31 dts 40 fehlt Kop, 41. sieus Kop, 42. De gran dolor ieu moria 

^^* 47i* fehlt Kop: gran C 44. P. que breumens tomaria Kop. 

9. Cadus lo i. Me, (mit RT gegen CEF) 


\ 


92 


Lyrik, 


St 57. 


»Bei companhOy en chantan vos apel: 
non dormatz plus, qu'eu aug chantar Tauzel, 
que vai queren lo iora per lo boscatge; 
et ai paor quel gilos vos asSatge; 
iB et ades sera Talba.c 

»Bei companho, issetz al fenestrel 
et regardatz las estelas del cel; f^y^ 
conoisseretz si'us soi fizels messatge. 
Si non o faitz, vostres n'^r lo dampnatge ; 
^0 et ades sera Talba.« 


»Bei companho, pos me parti de vos, 
eu no'm dornii nim moc de genolhos, 


anz preguei Dieu, lo filh Santa Maria, 
que* US mi rendes per leial companhia; 

et ades sera ralba.c ss 

»Bei companho, la foras als peiros v 
mi preiavatz qu'eu no fos dormilhos, 
enans veilles tota noit tro al dia; 
ara hous platz mos chans ni ma panaV 
et ades sera Talba.« — so 

» »Bei dos companh, tan soi en ric soiom 
qu'eu no volgra mais fos alba ni iom, 
car la gensor que anc nasques de maire, 
tenc e abras, per qu'eu non p^ezi gaire 
lo fol gelos ni l'alba.c« 

Guiraut de BomelK 


8« 


Per grazir la bona estrena 
d'amor quem ten en capdelh, 
e per aleuiar ma pena 
vuelh far alb' ab son novelh. 

«la nuech vey clara e serena 
et aug lo chan d'un auzelh, 
en que mos mals se refrena, 
don quier lo iom et apelh. 
Dieusl quäl enueg 

10 mi fay la nuegl 

per qu'ieu dezir l'alba. 

Qu'ieus iur pels sans evangelis 
que anc Andrieus de Paris, 
Floris, Tristans ni Amelis 

16 no fo vas amor tant fis. 

depus mon cor li 

US pater noster non dis, 

ans qu'ieu disses : qni es in coelis, 

fon ab lieys mos esperis. 

so Dieusl quäl enueg 

mi fay la nueg! 
per qu'ieu dezir Talba. 


57. 

Hdss. C. 347, R 99. 

£n mar, en plan ni en roca ^ 
non puesc ad amor gandir, 
mais non creyrai gent badoca 
quem fasson de lieys partir; 
qu'ayssi'm punh al cor e'm toca 
e'm tolh maniar e dormir 
que, s'ieu era en Antioca, 
yeu volri' ab lieys morir. 
Dieusl quäl enueg 
mi fjEiy la nuegl 
per qu'ieu dezir l'alba. 

Amors, yeu saupra gent tendre 
e penre ors o laupart 
o per far fort castelh rendre, 
mas vas vos non truep nulh art; 
ni nom play ab vos contendre, 
qu'ayssi quo'n ai maior part, 
suy plus volpilhs al defendre 
e'n ay mil tans de regart. 
Dieusl quäl enueg 
mi fay la nuegl 


< V 


i^"^ 


d 


\ 


u 


80 


85 


40 


per qu'ieu dezir l'alba. 

Guiilem oder Uc de la BacaUaria* 

15. Sias conscc enans la. Me, (mit ET gegen CB.T) 17. esgardaU 1. ensenhas Ba, (e^^* 
P£, engardatz B gegen reg. CT\ ensenhas BB, gegen estelas CBT^ 22. non d. Ba. 

2. damors R 12. Quieu \, B 15. foron damor C 16. donelis (7, doneris JE 17. nostref ^ 
19. a 1. C 35. Empenre B 36. for C 37. vas] ab 12 41. regart« B. — Dem Guiilem (d, L fi'^ w 
in C reg, R %ugeschrieben ; Huc G, J 


St. 58. 


Alba. 


93 


58. 

Hdss. C 380, K 119, (Archiv 36, 45 5>, Z 157 


£speransa de totz ferms esperans^ 
flums de plazers, fons de vera merce, 
cainbra de Dieu, ortz don naysso tug be, 
repaus ses fi, capdels d'orfes enfans, 

scossolansa dels fis descossolatz, 
frugz d'entier ioy, seguransa de patz, 
portz ses peril, porta de salvan port, 
gaugz ses tristor, flors de vida ses mort, 
maire de Dieu, dona del fermamen, 

losoioms d'amicx, fis delietz ses türmen, 
de paradis lums e clardatz et alba. 

Glorioza, tant es la ioya grans 
que'us venc de seih que'l mon capdelha e te, 
que vos lauzan no pot hom dir mas be, 
15 si totz lo mons n'era tostemps lauzans, 
quar en vos son totas plazens bontatz, 
gaugz et honors, salutz e caritatz; 
verdiers d'amor, qu'el tieu pressios ort 
dissendet frugz que destruys nostra mort ; 
toverga seca, fazen frug ses semeu, 
poita del cel, via de salvamen, 
de totz fizels lums e clardatz et alba. 

Plazens dompna, qu'en vos a plazers tans 
que totz lo mons non dirial mile; 
ssglorioza, pus que tant as de be, 
membret de me e de totz tos clamans, 
que'l tieus gens cors fon per nostr'ops creatz. 
cors gracios, ples de totas beutatz, 


pus que ses te non puesc trobar cofort, 
perduy me lay on es vida ses mort, so 
pres del tieu filh, que m'a fach de nien, 
si qu'ieu veya'l sieu gay captenemen, 
lay on no falh lums ni clardatz ni alba. 

A, quon seran iauzens e benanans 

tug vostr' amic d'entier ioy per iassel 85 

e pus Dieus vol qu'en vos sion tug be, 

gloriosa, siatz de mi membrans; 

e si tot s'es grans vostra sanctitatz, 

no m'oblidetz, dompna, per mos peccatz, 

qu'ayssi quon son mey falhimen pus fort,4o 

m*es maiers ops quem desliuretz de mort ; 

e quar de vos auta merce n'aten, 

merce m'aiatz per vostre chauzimen, 

que mi siatz lums e clardatz et alba. 

Qu'ieu falhitz fals mi sent greus e pezans 45 
per itaos fols faitz, et ai razon de que, 
quar gran so'l mal qu'ay faitz, e pauc li be, 
e'lh dich tafur, per qu*ieu suy merceyans 
que'm razonetz, plazens dompna, si«us 

platz, 
lay on seran dregz iutiamens donatz, 50 
que no y valran plag ni agur ni sort, • 
ans aura quecx per se paor de mort; 
vos me mostratz al iom del iutiamen 
vostre car filh ab cara resplanden, 
que'm don ab ioy lum e clardat et alba. 55 


2. Flum Z 3. ort C\ on VZ 4. capdul Z 5. descossolans V 7. dels saluans portz K; 

portz Z (In Z statt t im Auslaut stets Xz geschrieben,} 8. Gaug CV\ flor Z\ mortz VZ 

10. Soiom CZ; damic V ii. De totz fizels VZ 13. del ccl Z 14. pot fehlt Z 15. tot C\ 

lost.] de uos V\ lauzan Z 16. beatatz VZ 17. honor Z 18. Verdier C, Verges Z 19. Dissen- 

detz Z 20. fazens K; frugz Z 21. de c. F 22. De paradis VZ 23. Plazen Z\ qu' fehlt Z 

24« tot C 25. G. e p. tantz Z 27. tycu gen Z; nostres o. Z 28. plen Z; lola Z 29. tu Z 

30.^ Adui V\ Perdonam Z 31. queus a F, ques a Z 32. que ucia son Z 33. 1.] iorns C\ 

Lai on esla beutatz e iorns et a. V 34. Ay VZ\ sera V 35. Totz vostramix V\ iasse] jacer Z 

3"» 37] Wiederholung von v. 25, 26 [aber p. q.] e pus und Membreus) Z 40. Ayssi Z\ q.] 

1^1 V 41. maiors T, maior Z 44. Caisim V 45. greu V 46. forfaitz VZ 47. grans C\ 

^« mals C\ mals Z 49. plazen Z 50. sera grans V\ iutziamen Z 51. ualo V, ualra Z 

53- m. m. dompna al i. K 55. lums Z 


94 


Lyrik, 


St. 59. 


Poderos Dieus, verays e merceyans, 
merce m'aiatz, qu ieu vos azor e'us cre 
e'us ren lauzor de l'honor e del be 
que m'avetz fag temps, ioms e mes et ans ; 

«0 Dieus, paire, filhs, salvaire, Ciist nomnatz, 
sayns esperitz e vera trinitatz, 
als peccadors donatz via e conort 
co's desliuron dels liams de la mort, 
e'ls faitz venir al veray iauzimen, 

«5on seran fait maynt glorios prezen, 
lay on estan iorns e clardatz et alba. 


Lo sons mortals estenh la folla gen. 
Ieu si qui dorm 1 mentre qu'a merce prexi 
Dieus peccadors, quei ioms ven apres 

l'alba. 

Vida don Dieus ab ioy ses marrimen 
en paradis ab tot lo sieu coven 
a totz ayssels que diran aquest'alba. 

Guilhem d' Autpol. 


70 


Romanze. 
59. 

Hdss. C, 231, E 115. 


Companho, faray un vers covinen, 
et aura i mais defoudatz, no y a de sen, 
et er totz mesclatz d'amor e de ioy e de ioven. 

E tenguatz lo per vilan, qui nol enten 

6 o dins son cor voluntiers non l'apren. 

greu partir si fai d'amor, qui la trob' a 

son talen. 

^y^J^Dos cavalhs ai a ma sse^ha ben e gen, 

bon son et adreg per armas e valen, 

e no'ls puesc amdos tener, que lus Tautre 

non cossen. 

10 Si'ls pogues adomesiar a mon talen, 

^ ia no volgra alhors mudar mon guar- 

nimen, 
que miels for' encavalguatz de nuill home 

viven. 

Launs fon dels montaniers lo plus 

corren, 
mas tan fera estranhez' a longuamen 
1 6 et es tan fers e sal vatges que del bailar si defen . 

56. perdonans V 57. q jcu ja us a. Z 
e i. et a. Z 60. cristz V 61. c v.] veraya Z 62. cofortz Z 63. Qucs d. C\ del liaxn VZ 
64. iutgamen V 65. faitz C\ prcsan V 66. beutatz e iorns et a. Z; L. o. sosuelh bcutaU ni 
ioras ni a. V 67. L. s. es tals ques tenh C, L. s. m. es com V, .e (Initiale fehli) son mortal 
estengz Z 68. entre q Z 69. Dels p. Z\ iom Z\ aprop Z 71. s. c] fi . . . uen V 72. aquels VZ^ 

I bis 1 in E verstümmelt; erhalten nur: Compa . . et aur . . de sen. et er . . e de ionen 
E tenhatz . . quins ens . . greu part . . ason tale . . Dos caual i. Eine Silbe fehlt 3. tot C 5. Eint 
Silbe fehlt 7, 8. Eine Silbe fehlt ? 8. Bons C, fehlt E; ad.] ardit £ 9. Mas JB; a. t.] t. a. E; lous E 
12. Eine Silbe fehlt; dorne u. 67 13. Laun C 14. aitan f. estranheza ha 1. J? 15. de b. E\ 
bailar C 16. pres colofen ^ 17 no u. J9 18. erstes m fehlt E 19. Quieu d. C\ poilli'i? 20. sei 
r. E\ couen E %\. tenia] ten £; quiel t. z,C 22. CavalliersC 24. E no s. ^; nancnes^ 25 bis 21 fehlen C* 


L'autre fon noy ritz sa ius part Cofolen, 

et anc no'n vis bellazor, mon escien ; 

aquest non er ia camiatz ni per aur ni 

per argen, 

Qu*ie*l doney a son senhor poli 

payssen, 
pero sim retinc ieu tan de covenen i^ 
que, s*ilh lo tenia un an, qu'ieu lo tengues 

mais de cen. 

-Cavallier, -datz mi cosselh d'un pes- 

samen 
(anc mais no fuy issaratz de cauziraen) : 
res no'n sai ab quäl mi tengua de n' Agnes 

o de n Arsen. 

De Gunel ai lo castel el mandamen, 26 
e per Niol fauc ergueill a tota gen, 
c'ambedui me son iuratt e plevit per sa- 

gramen. 

Guilhem t comte de Peitieu, 
58. lauzors V 59. t. e i. m. et a. (7; t. mes 


St. 60. 


Romanze. 


95 


60. 

Hdss, C230, K148 (V, Cresciniy Per gli studi romanzi, 

^adava 1892, /. 136), Raynouard Choix V 118 (nach C, ««/^r Benutzung einer der 

beiden Chelienhamer Handschrift N); Bartsch, Frav, Lesebuch, S. 105 • 


Tarai un vers, pos mi somelh 
e*m vauc e m'estauc al solelh. 
<ionnas i a de mal conselh, 

e sai cals: 
!b cellas c'amor de cavalier 

tomon a mals. 

Donna fai pechat mortal 
que non ama cavalier leal; 
inas si es menge o clergal, 
o non a razo; 

per dreg la deuria hom cremar 
ab un tezo. 

En Alvernhe, part Lemozi, 
m'en aniey un iom a tapi, 
iBe trobey la moler Guari 

e d'en Bernart; 
saluderon me simplamentz 

per Sanh Launart. 

La una'm dis en son lati: 
«o»o, Dieus vos salf, don peleri; 
mout mi semblatz de belh aizi, 

mon escient; 
mas trop vezem anar pel mont 

de folla gent«. 

S5 Er' auziretz qu'ai respondut ; 

anc no li dis ni 

ni fer ni fust no a mentaugut, 


lU. 


vC/* 


mal sol aitan: 
»bariol barial 1 OlK^^'o^ \?\^ 

barian«. \ ^r »^ j'^ 


<: « 


e/^ 


ß 


So dis n' Agnes a n'Ermessen: 
»trobat avem qu'anam queren, 
sor, per amor Deu, l'alberguem, 

que ben es mutz, 
e ia per lui nostre conselh 

non er saubutz«. 

La una'm pres sotz so mantelh, 
e mes m'en sa cambra al fomelh; 
sapchatz qu'a mi fon bon e belh; 

ei focs fo bos, 
et ieu calfei me voluntiers 

als gros carbos. 

A maniar me deron capos, 
e sapchatz, agui mais de dos; 
e no y ac coc ni coguastros, 

mas sol nos tres, 
e'l pans fon blancs e'l vins fon bos 

el pebr' espes. 

>Sor, si aquest hom es ginhos 
ni laissa a parlar per nos, 
nos aportem nostre cat ros 

de mantenent, 
que'l fara parlar az estros, 

si de re'ns ment.c 


so 

et 




86 


40 


46 


60 


I bh 12 fehlen C, Initiale fehlt in V am Anfang jeder Strophe, i. sonelh V 2. En F" 
4. Eine Silbe fehlt 7. Bine Silbe fehlt 8. l^ne Silbe tuviel; non aus 8 nach 7 P 
9. moDges o clersgau V 14. u. i.] totz sols C 15. T. I. m. den g. 67 17. francamen C, sim- 
pUuDontz V ig bis 2^ fehlt C, bei Rayn, nach N ? 19. Una mi d. Rayn, 20. Dens te salve 
Rayn,; salb V 21. Molt me pareis 4t bei eisin Rayn, 22. Meu Rayn, 23. t. en vai per est 
camin Rayn, 25. .razires cal re^pondutz V 26. bas ni bus V, lies bat ni but ^ 27. lies no 
ac ?; mentagutz F 29, 30 unvollständig ? V 2$ bis 30: Auiatz ieu que lur respozi. Anc fer 
Di fast no y mentaugui. Mas que lur dis aital lati. Tarrababart. Marrababelio riben. Sarama- 
hart C 31. a] e C 33. Alberguem lo tot plan c gen C 35. el 67; secret C 38, 39 vertauscht 
C, wie hier Rayn, 38. el f. V ; Meneron men a lur f. C 39. Et a mi fon mout b, C 40. foc CV; 
fom bo C 42. AI g. carbo C 44 bis 48: £1 pan fon cautz el uin fon bos. Et ieu dimey 
me uolentos. Fort et espes. Et anc sol no y ac coguastro. Mas quan nos tres C 47. uin V 
49. S. aqnest 1l e. enginhos C 50. E laissa son p. 67 51. Aportatz lo n. 67 52, 53. Tost e 
corren. Que lin fara dir ueritat C 54 res m. 67, renz m. V 


96 


Lyrik. 


St. 6x. 


söN'Agnes anet per Tenmos, 
e fo granz et ac loncs guinhos; 
et ieu, quan lo vi entre nos, 

aic n'espaven, 
que a pauc no'n perdiey Tamor * 

60 e rardimen. 

Quan aguem begut e roaniat, 
despulley m'a lur voluntat. 
detras m'aportero lo cat 

mal e fello. 
66 la una'l tira del costat 

tro al talo. 

Per la coal pres n'Ermessen 
e tira, ei catz escoyssen; 
plaguas me feyron mays de cen 
70 aquella ves; 

mas eu no'm mogra ges enguers, 
qui m'aucizes. 


»Sor, dis n' Agnes a n'£rmessen, 
mutz es, que ben es conoissen. 

sor, del nos apareillem 

e del soiom, 

Tant las fotey cum auziretz: 
•C- e -IlII- vint e «VIII- vetz, 
qu'a pauc no i rompet mos corretz 

e mos ames; 
e no'us puesc dir lo malaveg, 

tan gran m'en pres. 

Ges no'us sai dir lo malaveg, 
tan gran m'en pres. 

Guilhem^ comie dt Peitieu, 


86 


\- 


' Hds. C 173; K. Bartsch, 

A la fontana del ^Jügfgier, ^ 
on l'erbes vertz iostai gravier, 
a l'ombra d'un'fi^t domgsgiere*»s.>-^»^^ 
^ ^^^M>en aiziment de blancas flors 
'^ ^ se de novelh chant costuniier,^t,Ai ä^'«» 
trobey sola ses companhier 
selha que no vol mon solatz. 

So fon donzelh' ab son cors belh, 
filha d'un sei|hor de castelh; 
10 e Quant ieu cligey quei auzelh 
li fessbri ioy e la verdors, 
e pel dous termim novelh, 
e quez entendes mon favelh, 
tost li fon SOS afars camiatz. 



^•> 


hrestomaihie pravenfale^, 49. 


Dels huelhs ploret iosta la fon 
e del cor sospiret preon: L 
»Jhesus, dis elha, reys del mon, 
per vos mi creys ma grans dolors, 


« t 


15 


quar vostra anta mi cpfon, 
quar li mellor de tot eist^mon 
vos van servir, mas a vos platz. 

Ab vos s'en v^i lo meus ami9x, 
lo belhs ei gens ei prps ei ricx; 
sai m'en reman lo grans destricx, , 
lo deziriers ^soven ei plors. t '^t."^'* 
ay, mala fos/reys Lozoicx! • 
que fai los mans e los prezicx 
per quei dols m'es el cor intratz.<j. 


90 


2» 


55 ^is 58. Quant ieu ui uengut lenujos. Grans ac los pels fers los guinho». Ges son 
solas no mi fon bos. Totz mespauen C 59. Ab p. C\ mas amors C 62. Mi despoillei per lor 
grat V 63. Derreire maporterol c. C 65. Et escorgeron me del cap C 67 , 68. .er la coa 
mantenen. Tiral quat e lescoisen V 68. cat C\ lies m'escoyssen P 71 , 72. Coc me mas ieu 
per tot aquo. Nom mogui ges. C 73 bis 78. Ni o feyra quim aucizes. £n tro que pro fotut 
agues. Ambe dos quayssi fon empres. A mon talen. Ans uuelc mais sufrir la dolor. El grea 
türmen C 73. S.] .os V 75. d. baind n. V\ lies bainh mit P. Heyse ? 77, 78. E li iom cstei 
ara qel torn V 79. Aitan f. C\ la f. V 80. snveites e fehlt CV 81. Ab p. nom r. C\ coredez V 
82. mo F 83, 84. E uenc men trop gran malaueg. Tal mal me fes C 83. malauegs V 85. 
los malaueigs V An Stelle von 85, 86: Monet tu miras al mati. Mo uers portaras el borssi. 
Dreg a la roolher den guari. £ den bemat. E diguas lor que per mamor. Aucizol cat C. 

2. era 14. lies T. mi f. mos a. c. P 18. gran 23. b. eis g. 25. s. eis p. 


62. 


Romanze. 


97 


iaa.nt ieu l'auzi desconortar, ^'^* 
^s lieys vej^ui jostal riu dar. 
t>elha, fi*m ieu, per trop plorar 
folli a cara e colors; m ^^ 

xio vos ^iaL dezesperar, 
^ue seih qui fai lo bosc ful}iar, 
»OS pot donar de ioy assatzc^v^^^*^ 


»Senher, dis elha, ben o crey 

que Deus aya de mi mercey 

en lautre seßle per iassey tA^^v 

quQn assatz d'autres peccadors; 

mas say mi to)h aquela rey 

don ioys mi trec; m^s pauc mi tey, 

que trop s'es de mi alpnhatz. 

Marcabru. 


40 


lu..X 


-^ 



K. Bartsch, Chrest prov.^ coL 77 (nach ET); Hds, V 80 (Arch, 36, 425). 


a »Rossinhol, el seu repaire . 
iras ma domna vezer, 
e diguas li'l meu ^faire ^-^^ • 
et ill digua't del seuT ver, \v^-^ 
s e man sai 

com Testai; "^fv., 
mas de mi'U sovenha, 
que ges lai 

per nuill plai -v 'U > .. 
ab si no't retenha, 

C'ades nom tdrnes retraire ' 
so' Star e son captener, d- 
qu'eu Don ai paren ni fraire 
don tant o voilla saber.c 
\\ ar s*en vai 

lauzels gai 
dreit vas on ill renha, 
ab essai, y^^ 
ses esglai, t- ^ _ 
tro qu en trob l'ensenha. 

Quan l'auzeletz de bon aire 
vi sa beutat aparer, 
dous chant comen$et a braire, 
si com sol far cohträVsef.^'^" 


so 


pois se tai, 

que non brai, 
mas de lei s'engenha ^'^^^^ 

co'l reirai -/^ M 

ses pantai l'- v>- 
so qu'ill auzir denha. 

»Sei queus es fizels amaire, 
volc qu'eu en vostre poder 
vengues sai esser chantaire, 
per so que'us fos a plazer. 

e sabrai, 

quan veirai, 
per qu'er l'entrcsenha. i-^^^L«^ 

li dirai, 

si ren sai, ' 
per qu'el lai s'en fenha. ' • 

E siil port per que's n'esclaire. /^lj 
gran gaug en devetz aver, 
canc hom no nasquet de maire, 
tan de be'us posca voler. 

ie'm nirai 

e'm mourai /v^ '*^ 
ab ioi, on que'm venha; — 


26 


80 


1 


85 


t.-- 


40 




» • . * 


41 


41. ioy. 

I. en son ET 2. Miras IST 3. d. dcl ro. V\ digalcl m. afar T 4. diga tc son uoler T\ 
noler V 5. Quem E 6. 1' fehlt V 7. mct s. f^ 11. Que tost E\ non X. V 12. Son star T, 
^•r K; Son estar s. c.-£ 13. p.] amic E 14« De cui t. u. s. V 16. Lauzel ETV\ lai V 
7' illi V\ Ab gaug on que uenha ET 19. pantai V 20. E trobct V\ T fehlt E 21 bh 30 
^^"^ 31^150 F 21 Tan quan E\ lauzels ET, lanzelet V 23. Doncs c. e comenza b. V\ faire 
^ 25. E pueis par E, Puixs sapai V 27. senginha E 29. Son p. -KT 31. vcrais E, Hai T 
3** Vol TV\ cl u. E 36. irai V 37 P. qucral entrescjna V 37, 38. fehlen T; De uos cor 
q^cin uenha. Qaeill dirai E 40. lai] plat T 41. pert V 42. podetz E 43. h.] nuils V 45. 
Q'iicin V 46. E maurai T 45, 46. Eu mourai. Et irai E 47. gaug ET\ que ET 

Appel, Prov. Chrestomathie. 7 


9« 


Lyrik, 


ftO 


65 


no farai, 
quar npn ai, 
dig quäl plag en prenha. 

D'aisso'm farai plaideiaire: «^-f^^— '/ 

qiii'o amor ha son esper, 

no's deuria tardar gaire, 

tan com Tamors na lezer: u. 

que tost chai 

blancs cn bai, *'^ \^,. 
com flors sobre lenha; ^v^^ 

e val mai 


60 ^4 oans qu 


qui'ls fagz fai 
i QU als lan de 


estrenha.« 


d Ben ha tengut dreg viatge 
l'auzels lai on ei tramis, ^ - '^ 
et ill enviam messatge, 
segon que de mi formis: <u->^ 
5 »molt mi platz, 

so sapchatz, 
vostra parladura; 
et auiatz, ^ '•• 
que'iU diguatz 
10 so don mi pren cura. 

Fort mi pot esser salyatge \.*-\^W»a>^ 
quar s'es lonhatz mos amis, 
c anc ioi de negun linhatge 
no vi que tan m'abelis.Vt«^.^. 
15 trop viatz 'i ' "^ , 

foi comiatz; ,- \' ' 
mas si'm fos segura, 
mais bontatz 
n'agr'assatz, 
20 per que n'ai rancura. 

Que tan Tam de bon coratge, 
c'ades^ soi entredormitz 
et ab lui ai guidonatge 
ioc e ioi e gaug e ris. 


^ 


I ^. ' 


ei solatz 
c ai em patz, 

DO sap creatura, 
tan quan iatz 
e mos bratz, 

tro qne's trasfigura 


f- 


•^ ►«' 


Tostemps mi fo d'agr^datge, 
pos lo vi et ans quei'vis, 
e ges de plus ric linhatge 
no voill autr'aver conquis. 
mos cuidatzv^^ ^ 
es bos fatz; 
no'm pot far tortura 
vens ni glatz 
ni estatz 
ni cautz ni freidura. 

Bon' amors ha un uzatge 
-^'coi bos aurs, quan ben es fii 
que sesmera de bontat^e, /^ 
Hqui ab bontat li servis. 
e crezatz 
c'amistatz 
cascun iorn meillura. 
meilluratz 

et amatz : 

es cui iois s'aura. \ ' 

Dous auzels, vas son estatge * 
m'iretz, quan venrai matis, 
e diguatz Ten (keg lenguatge 
de quäl guiza l'öbedis.c 

abrivatz ^^ '• 

n'es tomatz, 
trop per gran mesura, 

doctrinatz ' , . » 

emparlatz -^ ♦ - • 
de bon' aventura. 


51. Daisso serai KT 5a. Quen a. ET\ bon e. V 53. triguar ET 54. quan JS7 
r 56. Blanc ET 57. ^hrt fehii E\ Coma f. cn l. T 59. Quil fag ET 60. Ab coo 
T) d. ET 

b fehlt T 2. Lanzel EV 4. m. f.] mis ianzis E\ Hes qned a mi f. P 12. 
13. Can V\ iois E 17. sieu f. E 20. qneu X 21 Qucralam V 22. entrendormitz £\ 
Ca. lai entr*OD dormis; Uts: Ca. ; si entredormis, ? 23. Ab Ioi e en gidooatje F 24. ga 
25. E s. EV 33. franc V 36 Eis V 38. Ni gelaU V 40. caut E 41. Ben V 42. 
bcn f. V 50. Escur i. V\ aora E, aiura V 51. auiel V\ en E 52. Iras E 53. linhi 


St.>63. 


Moralisirende Romanze, 


99 


63. 

Hdss. A i6 (Pakscher 26), B 14 (MG 1369^, C ij, D 26, / 15, M Z, R 82. 


Lo doutz ch'ans d'un auzel, 
<^ue chantav'en un plais/^v,--*^^^ 
tne desviet Tautrier ^^ o^-^^- 
de mon camin em trays ; ^^^^^ 
« e iustai plaixaditz, 
on fon Tauftels p^titz, 
planhion en un tropel 
tres tozas en chantan 
la desmezur' e'l dan 
loqu'a pres ioys e solatz; 
e vengui plus viatz 
per miels entendre'l chan, 
e dixi lur aitan: 
»tozas, de que chantatz 
16 c3e que vos cläbatz?« 

• £ cobret so mantelh 
la maier, que saup mays, ^ 
e dis: »d'un encombrier ' -^ ' 
que mou dels ricx savais, ' ' 
20 per qu*es lotens delitz; 
qu.'aissi cum pro's^es guitz*)^ 
a iDbon pretz, que'l capjfel • ^'^ 

e*l cresca el pat enan, v 
-si son mes a soii dan 
tsU peior dels malvatz, 

que, si'us alegravatz 

ni'n faziatz semblan, 

üK vos aguisaran VmJ \--^ - ^ ;^ 

cuixii ia ioy non aialz, 
«osi ge^ lor etz privat z.« 


Ja 


vX... 


\- 


__ K. 


iV 


,» > 


»Toza, ges tan isnel ^^^' 

no son vas bos assais u.«^oa ;j._ j 

cum foron li premier,^ 1 r^ 

quant aondava lais ^A-^y^A^""^^ 

e chans era grä^Ltz;-'*^ • /V,-cu- 

qu'ieu«eyx, don son marritz, i' ' 

non trop sol qurm apelh 

nim queira ni'm deman; 

ans fuj raubatz Oj|an ;^,;^ yjy^^ 

entre tres reys prezatz, ^^j^^^^l- 

si que Tus dels regnatz 

m'o vai contrarian; 

e pärec al ferran y 

que m'era gen donatz 

e fo'm mal presentatz.<s: 


K. 
j 


A ' 


\ 


»Senher, d'avol fardel v^i^ 

se cargu' e d'avol fays^ -^'^ ~ 

qui rauba soudadier 

ni s en vest ni s en pays, 

e'l luecs es mout aunitz kr^'y<" 

ont el es aculhitz; 

aital lairon fraidel ^r^^ — • 

plen de mal e d'enian, 

si ia'l sofre nil blan /u-.j^ ^- 

nuyl' auta poestatz, 

greu pot esser onraz, i^^^"^^i 

que ben leu se diran 

cylh que non o sabran 

qu'elh eyx n'es encolpatz 

oT n'eschai la meitatz.« — • 


85 


^e 


.' ■■ -1 


'vo 


45 


60 


^5 


<A 


60 


2. Qui 52)/; US Ct 6. £än C 7. Eine Silbe zu viel] in der Vorlage FUinKson ? 50 /» 
Pl*ii8on /?; ^Xi fehlt MR 8. Tre C\ t.] donnas t. Z> 9. desmesura gm DI- 10. Quan C; p. 
prez D II, uinc hi M 13. disse / 16. Doncs ^^ 17. Li maiers J/; quiZ>; sap/J/ 18. e/ 
^^«irier R 19. Qai DM'^ Qd mon delis sanais R 21. prttz A/^ procz C, prous M\ e gitr M 
2*- quil CDÄf 23. Es -^; creis -^; c p. B\ per iV; eiuan D 24. Aissi son a s. d. AB 
^5- Lo / 26. si uos alegratz CMH 27. Nim J/ 28. encüzann (7, acuzarä ^ 29. E if/* 30. g.] 
*^^ -ö, res -ff; netz AB, ncs ^/, es iZ; S. dels non cU C 31. Tosas M\ g.] nes ^ 32. r.] 
^ '^; assay ^ 34. Qabans donauan iV, Cabandonanan R 36. Qe huey i2; d«] en OM^ 37« 
Qiiar no tr. C 39. raubautz / 41. lun CUR 42. Me i^ 44. Qui 1) 45. Em fo B, E f6 D, 
^ foil /, E fon MR\ pensatz B 47. gargu / 50. es] el 2>; m, fehlt M, plus CD/ 51. el] ia 
-^Ä; On es gen a* J/iZ 52. Aitals ^if ; lairc AB, laires J/, baro R 53. Plens -^ÄJ/ 55. auüra 1 
57. 8C8 d. D; Qui b. de lui d. / 58. qui D 59. Que Heys R\ n'es] neis D 60. Qel Ä; nes- 
«»>al m. Ca 


lOO 


Lyrik. 


St. 65, 


»Amigua, el tetnps novel 

soll' hom esser guays; 

ar no vol hom v.ergier 

entro quel fruitz rengrays;is~'^— * 
66 ni non platz chans ni critz. 

totz lo moDs es marritz, 

e plus li iovenselh, I »' . . 

que nulh conort no fan ; )y} z?^^^^^ 

qu'ieu VI que^per un gan, y^»> '- 
70 si lor fos enviatz, 

se mesclav' us barnatz ^ 

que durava tot Tan; 

ar V05 escondiran i>--i i.. --i- 
r lur (kufas amistatz, ;,^^v:^*' 

Tdpus quen fo'l pretz tnatz.« — .^ 




«. « 4 • 


»Senher, li fort castel, 
don la maleza nais,u. % s. 
e li mur ei terrier -*, ' 
de tort e de biays \« •; 

soan tolt dos e convitz ; -^ 
quar non es hom gamitz, 
si no fai manganel '-Cw^ 
qui pas sobre l'anvan; v 
don ira pueys cridan 

85 US vilas enrabiatz 
tota la nueg : ,velhatz, 
qu'ieu ai auzit mazan I' c.^«: 
et adonc levaran, 
e vos, si no'us levatz, 

•oseretz ocayzonatz.« — *^ 


. / 


^^. 


^OA 


* (S 


>E que'm val si'm revel, 
amigua, nim irays? \o. ^ 
cuiatz vos queih derrier*^:*- 
se metan en esjays UA>»u^^ 
per aitals colps petitz? 
ni ioves endt^zitz, v. 

pus que'l tir a la pel, 
se veynha melluran n^ 

per pauc colp de verguan, <'^ 
ni que's fassa vezatz? t>^-^j^ 
qu'us vers pros hom prezatz, 
si*us dona, pars' un an, 
duptara pueis l'afan 
e*s tenra per greuiatz, \vv -^^ 
si gayrei demandatz.« -^ 


»Sil senher de Bordel, 
amics, non sofrei fays 
e nos da cossirier^* 
cum del tot non abays 
lo mons, fos . . peritz; 
que, pois ioys er falhitz, k , 
re'n tot Tals non espelh ''^ -f^*; 
a bbon pretz benestan ; '' 
ni ia lay non iran 
ni ioys ni fes ni patz 
oi seynher regna iratz, 
qu'a luj s'azesmaran ^ 
cylh qu'entom luj seran, 
e pus que ioys li platz, 
alegran s'en totz latz.« • 


.<>■ 


M 


100 


101 


!!• 


IIB 


/ Vj^^vv^ 


i 


W-^ 


!•• 


62. Solion IKR\ iais M ti> y, h.] volon J; uezer (7, uenger D 64. Troscha D/; 
r fehlt C 68. nulh] lonc E 70. los (7, sol iS 71. bernatz /; mcsdauuro solatz M, mcs- 
clauon boban S 72. Qui JD\ durauan It 74. Lurs C\ dnifas (7, daufaus D, tossas M 75. qu'en] 
en iffi; folh CIM 76. foll M 77. li Jf 78. CU aut m. eil t. B, El m. li t. C, Eli (El It) m. 
el enterricr (entrier M) JCÄ; terter D 80. touU B, totz J; cscoruitz C 81. Qcr A\ nos ten 
hom (tenon /) g. J)I\ homs grazitz M 83. Qe AIMR\ latuan 1, leunan M 84. On M\ iras p. 
C pueis ira B, 85. enraujatz C, enrapiaz 2> %t, fehlt C\ Ca t. n. J2 89. si uos^i^J2; non 1. /; 
£ si no uos 1. M 90. nocaizonatz CMB 91. que CM\ sieuin A, siem B^ «I* B 92. sim i. B\ 
nirays A 93. quil A\ terrier AB 94« en] as M. 96. N. hom es e. M\ enduritz I 97. que t. 
DIBi qeil t. U 98. Sen M\ Si uaza AB 99. uerchan D, uertan 7, uercan B 100. que f. I\f\ 
uiaz BIMB loi. prosdom J; pregaz D 102. Sil d. (7, Sis d. D, Ses domna J; Si d. pass UB\ 
par saunan d un pauc tot lan AB 103. Doptan J, Duptera M\ 1' fehlt B\ Si d. la. B 104. £ 
tenras CIB\ p. g.] gnarrajatz C, p. greiaz B, p. greuatz /, gerreiatz MB 105. garreil A» garel 
^, ia rel 7 106. Le s. Üf 107. sofril f . i2 iio. f. o p. AB DI, fosse p. C, fo soperitz Jf, fos 
totz p. B III. es Ji2 112. Re D, Men /; t. fehlt ^; la D, lal J 114. auran B 115. i] 
gaugz B, dieus Gif, dieu J2; i/rrV/^/ ni fehlt A 116. Quel J2; reing ^DiiTJ?, reigne i^ 117, Ii8. 
fehlen D 117. seismaran i, sial mazanh i2 119. li] noil M 120. Alegra 7; Alegrasan t. L Jf, 
Alegrar san t. 1. Ä ^ ••: , . . 


It. 64. 


Pastorela. 


lOI 


i->v# 


Toz*, ieu m'iraj laixanV, 
le chantar mais ongan, ^.^ .^ ^. 
; a mon Sobre-Totz platz, 
:ar non suj enastratz.« — v 

»Senher, li duj Bertrau 
lai be que vos diran 


queus etz mal cosselhatz, 
si de can vos laixatz.« — 

»Toza, que deshonratz 
es qui ama desamatz.« 


180 


Ouiraut de Bomelh. 


iCU.i 


Pas tp^ e 1 a. 

Hdss. A 33 (Pakscher 86), C tib, I 120, K 106, H S, T 205. — 
K. Bartsch, Chrest. prav.*, col. 51 (nach CIR). 

L'autrier iost' una sebissa t^-^^ 
lobey pastpra mestissa, h^ '^^ ^ 
le loy e de sen massissa; : .'• 
j fon filha .de vilayna ; 
ip' e gonelh' e pellissat, "" . , 
rest e caipiza treshssa, ^ 
otlars e caussas de layna. 


i^ 


/es lieys vinc per la planissa:|^ 
»toza, fim ieu, res faitissa, i^^ 
iol ai del freg que vos fissa.cji 
»senher, so dis la vilayna, 
mcrce Dieu e ma noyrissa,^^^^^ 
pauc m'o pretz si'l vens m erissa, 
qu'alegreta suy e sayna.« — 


VN^ 


»Toza, fi'in ieu, cauza pia, '^ 
destouz me suy de la via 
per far a vos companhia; 


u\ 


quar aitals toza vilayna 

no deu ses parelh panaÄi*^uf'^- 

pasturgar tanta bestia 

en aital terra soldayna.c — - 

»Don, fetz ela, qm que*m sia, 
ben conosc sen o folhia. 
la vostra pareljiairia, M*-^ 
senher, so dis la vilayna, 
lay on se tanfi a s'estia, • ' ^ 


.. i i 


so 


f.-. 


as 


que tals la cui' en bailia ^ 
tener, no'n a mas Tufajrna.« 

»Toza de gentil afaire, ^--^- 

cavaliers fon vostre paire, 

que'us engenret en la maire, 

car fon corteza .viUyna. 

quon plus vos ^aiPt, ra'et belhayre, 

e per vostre ioy m'esclaire, ^^ 

si fossetz un pauc humayna.c — 




80 


85 


121. i. men i. £ 123. Samors s. t. p. Af 124. Qne (7, Qiea itfi; aziratz M 126. 
[uil i 127. Queus m. acosselhatz C, Qe m. iestz c. M 128. del c. CI; nos / 129. car A^ 
3oat 3, totz CMS 130. deshonratz B; Viu qi non es amatz M, Es qui ama e no es amatz B, 

I. scuissa /IT 2. toseta A/JC; faitisa AI, masisa T 3 /ekU AIK\ mestisa T 4. Si cum f. 
f/A', Ce fo f. T\ uilan T 5. zweites e fehlt R 6. Viest AT\ tcrlissa A, trailissa K 7. Solier 
^\ ab A1K\ causa 7 8 A AIKT; eine C, uins /, uau R\ cbambissa A, chamina /^^ calmissa T 
• Bella A//^\ fatiua/AT 10. D. a. gran {%• fehlt R) del uen queus f. C£\ car lo freitz ^/AT; pisa 
Ä" II. som d. (so stets) AIKT 13. Non tem lo freg sil er. T 14. Calegretam A 1$, Bella 
^ J/rfj) AJKT; f. m.] ress T; doussa e pia AIKT 16. Destors AIK, Esoutg T 17. ab AIK 
8- Canc AIK; toseta /; Caital t. re u. T 19. dec AIK; pot CK; plazen p. C; Non deu ai- 
^^ta bestia T 20. Gardar aitanta AIK] Gardar sen paregll paria T 21. £1 J2; t.] forest A^ 
^^c. tan CK; Solana AT 22. dis C\ fay sela K; sella A; que s. K 23. s.] ben T; e AT 26. 
•^taua se. AIK, La dousetta si se. T 27. Car AIK; Ce me cug iam b. T 29. Bella per lo 
^^^^ Ooigieu T) ueiaire AIKT 31. Qe uos engert e la mair T 32. Tan CK-^ es IK 33. On 
^^T 34. pcl Ä; Et ieu per lo i. AIKT 35. Sim AIT 


102 


Lyrik, 


$t. 64. 


iDon, tot mon linh e mon aire ^^-^ 
vey rev^rtir e retraire 
al vetofg et a l'araire, ^U^ 
senher, so dis la vTlayna; 
40 mas tals se fay cavalguaire '">,'; 
c'atrestal deuria fiiire :y^y^^^^^^^^ 
los seys iorns de la setmayna.€ — 

>Toza, fi*m ieu, gentil fada ;v^->^ 
vos adastrety quan fos nada, \^u^^>^'''^^^ 
45d'una beutat esmerada ^'^^^ 
sobre tot'autra vilayna; 
e seria'us ben doblada, W^ 
si'in vezia una vegada 
sobira e vos sotrayna,€ — 


60 »Senher^ tan m'avetz lauzada, 
tota'n seri' enveiada. '^^t^^-^ 
pus en pretz m'avetz levada/ 
senher, so dis la vilayna, 
per so n auretz per soudada i^^*^ 

56 al partir: ,bada, folh, badal' v/y 


.-'x t ^v»^ * i' 


\y4^^' e la muz* a meüayna.€ — 


,\^K \^ 


»Toza, estranh cor e salvatge 
adomesg' om per uzatie. Aa^muo 
ben conosc al trespassatge i^^l,^ V^ 


qu'ab aital toza vilayna 00 

pot hom fax ric companhatge : 

ab ami$tat de coratge, \xj\y^^^ 
quan Tus l'autre non eniaynSui **~ 

»Doiij^hojg^cochatz de folhatge 

iur'e TpHueproniet guatge ; Yj^^< c» 

si'm fariatz homenatge, 

senher, so dis la vilayna; 

mas ges per un paiic d'intratge "^^^ 

no vuelh mon despiuzelhatge k^^*^^ 

camiar per nom de putayna.€ — 7» 

»Toza, tota creatura 

revertis a ssa natura. 

parelHär parelhadura "^^ -y^ -. 

devera eu. e vos, vilayna, 

al abric lo8c**fa pastura, .v^^ 7» 

que mielhs n'estaretz segura < 

per far la cauza dossayna.« — h'^*^^^ 

»Don, oc; mas segon drechura 

serca folhs la folhatura, 

cortes cortez' aventura so 

e*l vilas ab la vilayna. [ 

en tal loc fai sens fraitura Vv*^'^<> 

on hom non garda mezura, . 

so ditz la gens ansiayna.« — «M 


36. De T\ Senber m. genh Cfi 37. .renenir AlK^ reuerilir (7, renerdir J^; atraire CH 3S. 
A la uia del a. CR 40. Que ^ZE*, ET; s. f.] ses T 41. Qne d. atretal AIK, Catrestal o 
d. T 44. faissonet JJKTt astret C\ com T 45. Fina beutatz AIKT; esmerauda T 46. Es en 
uos gentils (bella /JT) u. AIK\ Vos donet tosetta u. T 47. £ saria uos d. T 48. Ab sol 
nna tropellada (trepellada IJT) AIKT 49. Mi sus A, Sobiras CS^ Mi sobre iX*, Cien sobran T\ 
soteirana ARj sotana XJT, sottana 2 51. /eA/t CR; enueada T; Que totan sni enoiada AJX 
52. £ fol parlatQ mauetz paiada T; »ach diesem Vers: Quar uostramor tan magrada C 53. 
fehlt R 54. tal i{ ; mauretz AIK\ foudada A ; P. aiso na. s. T 56. fehlt JK und am Schluss 
dieser Str. in T (s, aber v. 57.) En A 57. estrj felh CR\ c fehlt A; BeUa musa ane lia 
elestragn cor e saluatge T 58. Damesia lom T 59. a U A 60, Daital toseta «« AIK 62. fehlt 
T; c] paratge AIK 63. Si AIK 64. Donc T; cochat CRj cocios T 65. Jura p. IK; Hiens 
(£us R) pr. eus pleuisc g. CR 66. fehlt A; Tant /JT, Antz T\ faziatz R; domenatge K 
68. g.] ieu AIK; doutratge A 68 bis 70. Non uogll dar mon puoselagie« Per sol un petit dou trage. 
Cangiar mon nom per p. T 69. lies: nom de piuielhatge ? Lcvy 70. Perdre /JT 72. Reuerta a C^ 
Reuert segon R 73. parellatnra A\ Parlem ab paraula pura CR, Perigliar pareglia pura T 74. Fim 
ieu tozeta u. CR 75. A lombra AIK\ A laberic lonc p. T 76. Car AIKT; plus AIK 77. P. f. 
pareilla doussana AIKT 79. Encalz f, Ay Encals sols IK; sa AIKR\ soladura K 80. C. cor 
et a. IK; Eis ai cortesa uentnra T 81. £ u.' a IK; sa AIK 82. Qen AIKT; trop T; En 
mans locx fan (fai R) sofreitura CR 83. Don AIK; noi g. T; Que non (noy JB) esgardon CR 
84. crestiana AIK 


Pastorela. 


103 


, de vostra figura 

i autra pus taftira 4»^^^* 

5on cor pus trefayfia.*«^^ 


A- { 


%-'^'-{\, 


que tals bad^ en la penchura, du^ ^ j^^tX^ 
qu'autre nespera la mayna.« K-«^-^-a. ^^ 

Marcabru, 



Hds. C 309 


. — -^341 ; 


MW 4, 92. 


La VI^ pastorella d'En Gr. Riqukr, Van MCCLXXXII. 


>.*. 


t Pos de Tomeiras 
^nguj l'autre dia 
eia totz mullatz 
ler d'ostaleyfaLs/* 
i'ieu no conoyssia, 
f meravelhatz 
el viella rizia 
a iove dizia 
alque solatz, 
aasquna'm fazia 
ze^ que sabia, 
gent albergatz), 
aguj sovinensa 
nps qu'en es passatz^ 
ey conoyssensa 
rlha, de que'm platz. 

i'l: >vos etz selha 

le ia fos bergeira 

^etz tant trufat. « ^'— ^" " 

diSy non pas felha: 
»enher, mais guerreira ' 
jerai per mon grat.« — 
emna, de maneira 

vey segonteyrä 
r deu chastiat.« — 
r, s'ieu fos leugeira, 
trop, qu'en carreira 

trobar mercat.« — 
^mna, per aizina ^■>'' 
:h d'ome cochat.« — 
r, ans suy vezina 
mic non-amat.« — 


»Pros femna^ d*aital toza 
cum vos deu amaire 
fort esser dezirans.« — 
»senher, dieus per espoza 
mi vol, mas del faire 
no suy ges acordans.« — 
)»pros femna, de mal traire^ 
vos es ben temps d'estraire, 
si es hom benanans. « — v.m.4 . 
»senher, assatz ad aire 
pogram viure, mas paire 
lo sai de • VII • efans.« — 
>pros femna, gent servida 
seretz per sos filhs grans.c — 
»senher, ia'n suy raarrida, 
q'un no*n a de • X • ans.« — 

»Na femna descenada, • ■ 
de mal etz estorta ^ ' 
e peitz anatz sercan.« — 
»senher, ans suy membrada, 

que'l cor no ra'i porta 
si qu'en fassa mon dan.« — 
»pros femna, via torta 
queretz, don seretz morta, 
so'm pes, enans d'un an.« — 
»senher, veus quim coforta, 
quar de mon gaug es porta 
selha que*ns es denan.« — 
ypros femna, vostra filha 
es, segon mo semblan.« — 
»senher, pres de la ylha ' ' 
nos trobes vos antan.« — 


'tv-C 


35 


40 


45 


50 


55 


CO 


'$. Toza anc d. JIE; B. anc e u. natura T 86. vi] ac anc J; una AIXT 87. Nieo 

BT) tota g€Q crestiana AIKT 88. lo chauecs uos ahura A^ lonj anetz non satura C, locauecs 

J) nos aura /JT, loniauetz nossatnra J2, lo cannetans aiura T 89. b.] garda T\ en] a 

' IKI 90. Cautra X\ lo m. T; lespera e demana A\ nach 90 in T: Gies non gara la 

Gel ce nespera la man«. 
2. Tro 13. Que a. 


I04 


Lyrik. 


St. 66. 


66 »Pros femna, doncx emenda 
covenra quem fassa 
per vos de motz pezarsJ^"^^— 
»senher, tant o atenda 
qua SSO marit plassa; 

70 pueys faitz vostres afars.c — 
»pros femna, do'us espassa ^^-^^ 
enquers e dura'us massai^^ "- 
roais huey vostre trufars.« — 
>en Guiraut Riquier, lassa 

Tssuy, quar tant seguetz trassa 
d'aquestz leugiers chantars.« — 
>pros femna, quar vilheza- 
vos a faitz chans amarsvt'""^— 
»senher, de vos se deza l^ j. ^-->-<i 

80 tant qu'als vielhs non etz pars?« — 

»Pros femna, de mal dire 
nom feratz temensa; 
mas aisso solatz par.« — 
»senher, ges no'm albire^ '- 
85 que ma malsabensa ^.^ . - . . ^ 

vos saubessetz pessar.« — U - 


»pus e vostra tenensa 

suy, ben devetz sufrensa 

de tot ab mi trobar.c — 

.*senher, ges nom agensa i * 

qu'ie'us diga ren per tensa 

ni'us fassa mal-estar.< — 

»dona, ia no poiriatz, 

quar no'us puesc desamar.« — 

»senher, quant o fariatz, 

yeus vuelh totz temps honrar. c — 

»AI pro comte agensa 
d'Astarac nostra tensa, 
dona, qu'om deu lauzar.« — 
:»senher, sa grans valensa 
lo fai ab bevolensa 
a totas gens nomnar.« — 
»Dona, sii sa veziatz, 
saubessetz Tamparar?« — uc .-« 
»senher, be^ auziriatz 
que'n ay en cor a far.« 

Guiraut Kiquier, 


90 


96 


100 


105 


v\v 


Sirvejjtes. 

A. Stimmifig, Bertran de Born, Halle f^, 5. 216 (nach ACDFIKMN); Atii- 
Thomas, Poisies complltes de Bertran de Born, Toulouse 1888, p. 8 (ncuh Stimming)j 

A. Stimming, Bertran von Born, Halle 1892, S. 57. 

Tot mo sen tenh dintz mo serraln, 
si tot m'an donat gran trebalh 


v»y 


Un sirventes on motz no falb ,v 
ai fach, qu'anc nom costet un älh, 
et ai apres un aital art 
que, s'ai fraire, germa ni quart, 
6 . part li l'upu e la mezalha, U/w^ 
e s'el puois vol la mia part 
ieu Ten get de comunalha. 


entre n'Azemar en Richart. ^ 

lonc temps m'an tengut en reguaif* 

mas aras an tal baraJha ^>L^ 
que lor enfan, sil reis nois part, 

n'auran pro en la coralha. 


^ 


t< 


73. lies Neis huey ? 77. f.] fem. 

Stropfunfolge bei St, (nach DFIKN) i 2 5 6 3 4 7 8, <5« T"-«.- i 2 6 3 5 4 7 8. Hds^ 
A I 6 4 5 2 7 3 8, C7 I 2 3 6 4 7 8, iV I 2 3 6 7 5 4 8. — I. cui Ä/.» 7:4. »wV /* gegen ot% 
A, don M, que CLIK (v, i Bis 14 fehlt N) 8. lo 8t,^ Th, mit DFIK gegen mon ACM\ ai St.* 
Th, mit DFIKM gegen teing AC\ lo 5/.« Th, mit DlßC, X^. F gegen mon ACM 12. trebalhaÄ/.* 
Th. mit DFIK gegen baralha ACM 


t. 67. 


Politisches Sirventes, 


105 


l^K-^ 


.X-- 


i'ot iom resoli e retaih 

M baros e'ls refon ^Is calh^^wÄ^v^^t-W. 

ue cuiava liiefa-e eh eissajt; '^^^^ *^-- 

sui be fols quar m'en reguart, \/vin-^ 

qu'ilh son de peior obralha i«<^ 
ue non es lo fers ^aint Launart, 

•'*^per qu'es fols qui s'en trebalha. 

'alairans no trota ni salh^j^^jf; , 
i no's muou de son arenalh-^^ 
i no dopta lanza nr dart ; CM^<J^ Sh*"*^ 
nz viu a^^guisa de Lombart. f '^^ 
^^ tant es farzitz de n\^,^2k t^ri^^^^^j^ 


I » ^ ' -i^ i- 


-\\ 


<A i. 


ue, quan lautra gens si compart.Uv^*^^ i i. v c • u *. r 

n ' 1 .'^...^:,u»r u.^«,u. -^ que sus el chap li farai bart tv-^ 


Tot iom contendi e'm baralh, ^^'■•^ 
m'esqrim e'm defen em tartalh, ^ - ^ 
e'm fonTiom ma terra e la m'art 1^^/^ 
e'm fai de mos arbres eissart i-*. ^*'- 

e mescla'l gra^n la palha, ^Ary^.^^^ 40 
e non ai ardit ni coart /^•sc.j-^ 

enemic quer no m'assalha. -wrw 

A PeiregorSj pres del muralh 
tan que i püoscK'om gitar ab malh^ >^'<'''^*'^''*''*^ 
venr^i armatz sobre Baiart, "^ 
e se i trop Peitavi pijart, L^ 6vö2i-^ 
veiran de mon bran com talha, 


45 


UU el s'estendilh'e badalha.v^^4^uj>* 

ruühelms de Gordo, fol batä.lh JlVv\'/' ' 
vctz mes a vostre sonalh, lyJJ^ . . 

t ieu am vos, si Diei|s ^i^ S^j^P- ' 
ero per fol e p^r rqusart v-^U^*^ 

vos Uenon de la lermalha t « d^i/ 
i dui vescomte, et es }o£^^fart ^^^ .. 

que siatz en lor batolha. J^TM^m,^ 


de cervel mesclat ab malha. ^^^^'•^*'*^ 


50 


Baro, Dieus vos salf e vos guart 

e vos aiut e vos valha 
eus do que digätz a'n Richart 

so que'l paus dis a la gralha.e>vru^^ 

jLi4^t^^ Bertran de Born, 


f"i? 



'iümmmg^, S. 151 (nach ACDFIKMNR); Thomas, p. 16; Sümming», S. 66. 

. ' «... 

^'un sirventes no*m chal far lonhor ganda, f^^ue malvatz fai, quar aissi viu a randa 

de liurazp a comte et a garanda. 
reis coronatz que d'autrui pren liuranda, 
Wal sembla Amaut, lo marques deBellanda, 
ni 1 pro Guilhelm que conquis Tor Mir- 


^ talan ai^quel diga e que Tespanda, 
uar n'ai razo tan novela e tan granda 
cl iove rei qu'a feryt sa demanda?, ^ 
^ frair Richart, puois sos pairs lo co 

manda, 
tan es forzatz! ^ ^ivU 
^<>is n'Aenrics terra no te ni manda, 
sia reis dels malvatz! ' <- ^m 


^ ! 
10 


manda, 
tan fo prezatzl \.'.<^s^ 
puois en Peitau lor metf e los truanda, 
no i er mais tan amatz. 


15 


rk.«' ^♦-'' ^ 


17, a iS/.' mit FIK gegen en AD^ metre auzart (7, metre cor augart J£y metre issart 
^4^ gcta 5/.« Th, 8L* mit DIK gegen dopta AC^N, buta M 27. (la autra gen) sen part 8t,^ 

• *»«/ Ny se part A , so pari C, sespart M gegen sen compart DIK^ si compart F 29. fort 

• waj/ M gegen fol ADFIKN (29 bis 35 fehlt C) 30. dintz 8t.^ mit A, en M gegen a DFIKN 
Mais per saui 5/.' mit FI KN gegen P. p. f. A^ P. p. bric M^ Mas per deso D 34, dui 

'^ «/.« Tk. mit DFIKN gegen AM 35. Quar non est 5/.» nUt DIJCN, Qar non e F gegen 
^« siatz A, Qeus ueiran M\ frairalha Ä/.» Th, 8t.* mit D FIK gegen batailla AM, barailla N 

• ^an /5/.* mit D FIK gegen fai A^ fa CJf, fauc N 42. qu'er] que Ä/.a wiV AM gegen quer ^, 
'«ta /^AT^ qei /?, qui F 48. pel c. Ä/.' 8t^ mit DIKN gegen el ACFU 

Die beiden Tomaden von St,^ Th, 8t,* als eine gedruckt, — 5. l'o Th, 7. na Eniics 8t .^ 


io,6 


Lyrik, 


St. 68. 


.(,/ 


.^Xl*' 


randa 


la per dormir non er de Coberlanda , J nonca's fai el, anz .asse^>^'ls aran< 
reis des Engles ni conquerra Yrlapda^'töl lor chastds e detoiha et abranc 
ni tenra Anjau ni Monsau];el ni Cuuia, p<- cleves totz latz. ^""^ 

20 ni de Peitau non aura la miranda ; '^ e'l reis tornli lai ab cels de Garlanda 
ni ducs clamatz de la terra normanda e l'autre, sos conhatz. l .«liL- «^ w 

ni er coms palatz ' t^^,^ ^^ _ . • « m- j - 

sai de Bordel ni dels Guascos fct Land^ ^o coms laufres, cui es Bresihanda, 

senher ni de Basatz. U ^^ f - ^^^^ ^T^- '' ''^^'' 

Quar es cortes, e fos en sa cpmanda 
reiesmes e duchatz. 


^' t-itV^-^^'- 


26 Conselh vuolh dar el ^ok de n' Alaroanda 
lai Vn Richart, siHot no lo'm demanda: 
ia per so frair mais sos homes no blanda. 


Bertran de Born, 


t\ 






Stimming^, S. 173 (nach M)y Thomas, p- gs* Stimmtng^, S, 109. 


M\ti sirventes vuolh fiar dels reis an^dos, 
qu'en br^u veirem qu'aura mais c^avaliers 
del valen rei de Castela, n'Anfos, 
qu'auch dir que v^ e yolra soudadiers: 
^,,^.^ 'öRichartz metra a mjiois et a sestiiersp*"^ " 


t,. .•>-' 




1 


JLv 


1 «. 


y<^ 


i 


aur et argen e t^'s a benananza M*»^ 
metr'e donar, e no vol s'afianza, ' ' 
anz vol guerra mais que qualha esparviers. 

S'amdui li rei son pro ni coratios, 
joen brieu veirem champs ionchaz de quar- 

tiers 


TrombaSy tabors, sehheras e penos 
et entr^senhs e chavals Ijlancs e n^rs 
veirem en brieu, quel se^es sera dos, 
que hom tolra l'aver als usuriers, I 
h per chamis non anara saumiers/>Ol^ 
iom aliati ni borg^s ses doptanza ^1^^ 
ni merchadiers qui venha deves Franza, 
anz sera rics qui tolra volontiers. 


.'' f*^ 


rtU 


Mas si'l reis ve, ieu ai en Dieu fianza 
quieu serai vius o serai per quartiers; 

£ si sui vius, eT mi grans benanansa, 
e si ieu muoir, er mi grans deliuners. 

Bertran de Born, 


d'elms e d'escutz. e, de brans e d'ärzos 
e de fendutz per bustz tro als brajers, 
et arj^tge^ veirem anar destriers 
e per costatz e per pechs mainta lanza 
16 e gauch e plor e dol et alegranza; 
lo perdr'er grans ei guazanhs er sobriers. 

17. er de] aura Th, mit ? 21. Ni sera dncs TA. mit A^ Ni es d. cl. B gegen N. d. 
CDFIKMN 22. er fehlt 8t.^ Th, 8t.* mit ADFIKM 28. asctjals fi/.» mit ?, gegen 
eis ADN {?) St,^ TA., aseria eis /AT, asseitz el B, asseti e B, azagel C,, assagaeza Af; a r 
TA. St.* 31. toraeja ab TA. mit P, M /eAlt BM 

Die baden Tornaden in 8t.^ TA. zusammengedruckt. — 6. ten sa b. St.^ 7. sa fianca 
TA, St.* 22. afiat TA, 23. que TA. St,* gegen qui 8t.^ und Hds. {?) 


- ^i 


29 


1 


u. 70. 


Politisches Sirventes; Miei-Sirventes. 


107 


69. 

♦ 

K. Bartsch, Feire Vidals Lieder, Berlin 1857, 5. 43 (nach CIKRS), 


u- 


L-v-/ 


auc de chantar no'm lais, 
ra niort iofven c valor 
Zf que non^ trob' on s apais, 
[uecs reto^enh e*l geta por; 

renhar mal vestat 
segl'a ^pnjut e sobrat ^^' ^ • < 
1 penas trop nulh paes 
cap non aia son las pres; 

Rom an vout en tal pantais 
:olis elh fals doctor 

gleiza,(^don Deus s'iiiafsj " ^ 
in spn fol e peccador,^ 
le reretge son levat; 
r ilh comenso'l peccat, 
^s qui als far en pogues; 
a no volh esser plages. iJj- L^ 

LI de Fransa totz l'esglais, •■ " 

jae sölon esser melhor, 

reis non es üs ni verais 

retz ni vas nostre senhor; 

sepulcr'a dezamparat /v/Mt-'^^- 

ipr'e ven e fai mercat 

i cum sers o borges, 

ue son aunit sei Frances. l- ^ V 5- ^ 

lo mons es en tal biais' 
lo vim mal et oi peior ; j^ 
: pos' lo guitz äe Deu frais, 
uzim pois l'emperador 


creisser de pretz ni de bamat;J . 
mas perOy s'oimais laiss' en ^ 
Richart, pos en sa preizon es, 
lor esquem en faran Engles. '^yc/^f"^ 

r. 

Dels reis d'Espanha'm tenh a fais t- 
quar tan volon guerra mest 'lor 
e quar destriers ferrans nFbais_^^ ) 
trameton als Mors per paor, 
que lor orgolh lor an doblat, 
don ilh son vencut e sobrat^ 
e fora melhs^ s'a lor plagues, 
qu'entr'els fos patz e leis e fe\. 

Mas ia nos cug.hom qu'eu m'abais 
pels rics, sis tomon sord^ior, ^ 
qu'us fis iois me capdel' em pais, 
que*m te iauzent en gran doussor, 
em soiom en fin' amistat 
de leis qui plus mi ven en grat; 
e si voletz saber quals es, 
demandatz la en Carcasses. 

Et anc no galiet ni trais ' - , 
son amic nis pauzet color, ; 

ni'l qu^, quar cela qu'en leis nais, 
es fresca cum roz' en pascdr. 
bei' es sobre tota beutat, 
et a sen ab ioven. mesclat, 
per ques n'agradol plus cortes Ü 
en dizon laus ab honratz bes. i ' 

Peirg Vidai, 


80»^' 


35 


40 


^u 


45 


Iv^ 


.60 


!(. 


55 


70. 

Hds. D. 198. 


)e chantar farai 
ina esdemessa, 
[ue temps ven c vai 
reman promessa: 


e de gran# esmai 
fai Deus tost defessa. 
segur estem, seignors, 
e ferm de ric socors. 


1. J&ne Silbe fehlt \ Bartsch liest no men lais 9. Quar com an Ba, (Ar com an /AT, Quar 
CR, fehlt 8) 

2. demessa 6. esdefessa 


J 


io8 


Lyrik, 


St. 


Ric socors aiirem, 
10 en Deu n'ai fianza, 
dont gazagnarem 
sobre cels de Franza; 
d'ost que Deu no tem, 
pren Deus tost venianza. 
issegur estem, seignors, 
e ferm de ric socors. 

Tals cuia venir 
ab falsa croisada, 
qe'l n'er a fozir 
80 sens fog d'albergada, 
car ab ben ferir 
venz hom leu maisnada. 

segur estem, seignors. 

e ferm de ric socors. 

fl6 Eis Arragones 

ai perdut ma poigna 
e mon sirventes, 
et en Cathaloigna ; 
ei reis q'es ioves 
80 noi troba qii poigna. 
segur estem^ seignors, 
e ferm de ric socors. 

E se Frederics, 

q'es reis d'Alaraaigna, 

85 soffre que Loics 

son emperi fraingna, 
be'n sera enics 
lo reis part Bretaigna. 
segur estem, seignors, 

40 e ferm de ric socors. 


AI sepolcre an tout 

socors e valenza 

eil q'an la croz vout, 

et es descredenza; 

li fals nesci sout 

veiran mal Argenza. 
segur estem, seignors, 
e ferm de ric socors. 

L'evesque culvert 

non o presson gaire, 

sei sainz vas se pert, 

o fo nostre paire, 

quant moc del desert; 

mas amon Belcaire. 
segur estem, seignors, 
e ferm de ric socors. 

Nostre cardenals 

soioma e barata 

e prent bels ostals, 

de qe Deus l'abata, 

mas pauc sent los mals, 

quant a Damiata. 
segur estem, seignors, 
e ferm de ric socors. 

D'Avignon mi par 

que ia no's recreza, 

tant vezem fermar 

sa fina proeza 

e tot lor afar; 

mal aia cui peza. 
segur estem, seignors, 
e ferm de ric socors. 

Tomier e'n Palah 


t 


71. ^ 

Hdss, / 98, K %\ ; Mario Pelaez, Di un sirventest-discordo di Bonifazio Catvi 

Genova 1891 (nach IKd). 


Un nou sirventes ses tardar 
voill al rei de Castella far, 
car nom sembla ni pes ni crei 
qu'el aia cor de guerreiar 

28. Er; catboloigna 63, 71. Segurs. 


Navars ni l'aragones rei ; 

mas pos dig n'aurai zo qe dei, 

el faz o que quiser fazer. 



St. 72. 


Mehrsprachiges politisches Sirventes. Kreuzlied, 


109 


yLsL& ieu ougz a maintos dizer 
qix^ el non los qer cometer 
10 si zion de menassas, e qen 
qez- de guer' ondrado seer, 
sei eu mui ben qe lli coDven 
de meter hi cuidad e sen, 
ctiiej' e cors, avoir et amis. 

uPoz- qoi ja di au roi, se pris 
vuet avw de ce q'a empris, 

sens menacier, 

qtie rien ne mont', au mien avis, 
que j'ai por voir oi comter 

soque il puet tost au champ trover 
los dos reis, se talent en a. 


£ se el aora no's fa 
vezer en la terra de la 
. . . tend' e son confalon 
a lo rei de Navar' e a 
so sozer lo rei d' Aragon, 
a cantar avenra razon 
tal que solon de lui ben dir. 

£ coroenzon a dire ia 
que mais quer lo reis de Leon 
cassar d'austor o de falcon 
c'ausberc ni sobreseing vestir. 

Bonifaci Calvo. 


25 


80 


72. 

P, Meyer ^ Recueil cCanciens textes, /. 74 (nach CIKR). 


in nomine Domini l 
fetz Marcabrus lo vers el so. 

auiatz que di, 
cum nos a fait per sa dousor 
(lo seingi^orius celestiaus 
probet de nos un lavador, 
c'anc for d'outra mar non fon taus, 
^n de lai enves Josaphas; 
c ci'aquest de sai nos conort. 

loLavar de ser e de mati 
nos deuriam segon razo; 

ie'us o afi. 
cascus a del lavar legor; 
dementre qu'el es sas e saus, 

»sdeuria anar al lavador, 
que'ns es verais medicinaus: 
jQue sabans anam a la mort 
Ö'j^^XU/lAtfJL^*^^ bas. 

^as escarsedatz e no-fes 
*^part ioven de son companho. 
ai! cals dols es 


que tuich volon lai li plusor 
don lo gazaings es efernaus! 
s anz non correm al lavador 
-caiam la boca ni'ls oills claus, 
no i a un d'orgoill tan gr^s 
c'al morir non trob contrafort; 

Que'l seiner que sap tot cant es, 
e sap tot quant er e c'anc fo, 

nos i promes 
honor e nom d'emperadgr; 
e'ill beutatz sera, sabetz caus 
de cels qu'iran al lavador? 
plus que Testela gaurinaus, 
ab sol que vengem Deu del tort 
que'l fan sai e lai ves Domas. 

Probet del lignage Cai, 
del primeiran home felo, 

a tans aici 
c'us a Deu non porta honor. 
veirem qui Ter amics coraus, 
c'ab la vertut del lavador 


25 


80 


85 


40 


8. oug za Pelaez 9. mon IK\ quier IPeL 12. mun /, iiiiii K^ muit PeL\ couen / 
'4- aucr IKPel, 15. Per IKPel. 17. Quel guerric« /AT, Que el guerrei PeL ; lies Que la guerr'iert ? 
'S- mien] tuien IK 19. j'ai] ia IPtl\ comtier IKPel. 20. il] el IK PeL 21. Li doi rei IKPeL; 
^ a] el n'a P$l. 22. non fa PeL 24. Soe IKPeL 30. rei IKPeL 

18. D'aut, eu cug, aurem a. b. Me,^ Daut aus seran uostralberc b. A {Pakscher ^ p, 71), 
^*ttt de sus aurem a. b. CA, Dont eu crei qu' aurem lalberc b. /, Daut essaus da uostralberc b. 
^' 34« guari-naus Me., gauzignaus AI/C^ guaurinaus R. 


HO 

DOS sera lesus comunaus; 
e tomatz los garsos atras 
isqu'en agur crezon et en sort! 

E'il luxuriös corna-vi, 
coita-disnar, bufTa-tizo, 

crup-en-cami 
remanran ins el folpidor. 
coDieus vol los arditz e'ls suaus 
asaiar a son lavador, 
e eil gaitaran los ostaus 
e trobaran fort contrafort 
per so qu'eu a lor anta'ls cas. 

65 En Espaign' e sai lo marques 
e eil del Temple-Salamo 
sofron lo pes 


Lyrik, 


St. 73 


60 


el fais de l'orgoil paganor, 
per que iovens coil avol laus, 
el critz per aquest lavador 
versa sobrels plus ries eaptaus: 
fraitz, faillitz, de proeza las, 
que non arao ioi ni deport. 

Desnaturat son li Franees, 

si de l'afar Deu dizo no, . » *• «5 

qu*ieu sai com ^siyjH^^^aU ^ 
Antioeha, pretz e valor 
sai plora Guiana e Peitaus. 
Deus, seiner, al teu lavador 
l'arma del eomte met en paus; to 

e sai gart Peitaus e Niort 
lo seiner qui resors del vas. 

Marcabru, 


t^ 


73. 

Hdss. C 95, D 65, E 75, R 50. 


Ära parra quäl seran enveyos 
d'aver lo pretz del mon e'l pretz de Dieu, 
que bels poiran guazanhar ambedos 
silh que seran adreitamen romieu 
5 al sepulcre eobrar.yyas, cal dolor 
' que Türe aian forsat nostre senhorl 
pensem el cor la dezonor mortal, 
e de la erotz prendam lo sanh senhal, 
e passem lai, quei Terms el eonoissens 
lonos guizara, lo bos pap' Innoeens I 

Doncs, pus quascus n'espreguatz e somos, 
' tragua's enan e seiih s el- nom de Dieu, 
qu'en^la erotz fo mes entre dos lairos, 
quan, ses eolpa, Tauciron li luzieu; 
isquar si prezam leialtat ni valor, 


son dezeret tenrem a dezonor; 

mas nos amam e volem so qu'es mal, 

e soanam so ques bon e que val, 


Non deuria esser hom temeros 

de sufFrir mort^^cT servizi de Dieu, 

qu'elh la suffri el servizi de nos, 

don seran sai essems ab Sant Andrieu 

silh quel segfan lai vas Monti-Tabor, 

per que negus non deu aver paor 

el viatge d'aquesta mort camal; 

plus deu temer la mort espirital, 

on seraü plors et estridors de dens, ^, 

que Sans Matieus o mostr e n'es guir^ns. 


ift 


61. Venra Me, mit IK 

I. cals sera uoluntos R 3. bei C; ab bels dos R 4. Seih C; qi Z> 5. l.] dieus R\ tal 
C 6. truc Dy turcx R\ a. fehlte 7. Pensen D\ el] del D, al Ey de R 8. sanh] gran R g du 
33 in B fast ganz zerstört 10. la R\ bon CR 12. s'el] se C, se e /> 13. W fehlt R 14. Qa 
D, Hon R\ iudei D 15. E ^; presan D\ t R 16. tenren D 17. aman R 19, 20. Quel uiures 
sai que morirs non es gens. El morirs lai uiures sai desplazens C, Quel uiures chai qes morirs 
ueramenz non es gens. El moris lai uera uida uiuenz D^ Quel uieure sai es a totz defalbens. 
Del murir lai serem totz temps iauzens R 21. E non d. D\ d. h. e. ia t. ^ 22. al R 24. 
serem R\ sals CR 25. Selhs CR\ que s. DR\ v,] a -^; mon tatabor D 28. L m, fehlt />, 
lamor R 29. sera D\ Don pot fugir tristor e perdemens R 30. o] en D 


St. 74. 


Kreuzlied. 


III 


.«-•N 


Avengutz es lo teinps e la sazos 
on deu esser proat quäl temon Dieu, 
qu'elh non somo inas los valens eis pros ; 
car silh seran totz teinps franchamen sieu 

39 qui seran lai fi e bo sofridor 
e afortit e bon combatedor 

e franc e larc e cortes e leyal, 
e remanran li menut el venal, 
que dels bos vol Dieus qu'ab bos fagz valens 

40 se salvon lai, et es belhs salvamens. 

£ si anc Guillems Malespina fon bos 
en est segle, ben o mostra en Dieu, 
qu'ab los prumiers s'es crozatz voluntos 
per socorrei sant sepulcr' e son fieu,'^ ) 
4Bdon an li rey colp* ei eraperador, 


quar no fan patz e^ acort entre lor 
per ,desliurarlo regime reyal 
ei lum el^^ e la crotz atretal, 

qu'an retengutz li Türe tan longuamens 

II'- • ^^" '^ ' 

que $ol lauzirs es us grans mammens. 60 

Marques de Monferrat, vostr' ansessor 
agron lo pretz de Suri' e l'onor, 
e vos, senher, vulhatz l'aver aital; 
el nom de Dieu vos metetz lo senhal 
e passatz lai, que pretz et honramens 56 
vos er el mon, et en Dieu salvamens 1 

Tot so qu'om faif 1 segl* es dreitz mens, 
si a la fi^on l'aonda sos sens. 

Aimeric de Pegulhan, 


74. 


Raynouard, Choix IV /. 135; G, Azats, £es traubadours de Biziers, Biziers 1869, 

/. 31 (beide nach C), 

Qui vol aver complida amistansa 
de Ihesu Crist, e quii volra servire, 
e qui volra lo sieu nom enantire, 


e qui volra veniar la deshonransa 
» qu'elh pres per nos, quan susla crotz fo mes^ 
passe tost lai on elh fon trespassans, 
e sia be de sa mort demandans 
e de l'anta qu'el per nos autres pres. 

Dieus pres, per nos salvar, greu malanansa, 
loquen fon batutz e'n suffri tal martire 
que sus la crotz en volc penden murire 
^^ gran dolor e y fo plagatz de lansa, 
P^r que 1 so fals trastotz, quan be m'o pes, 
aquelhs que so del passatge duptans; 
»mielhs lai deuram quascus anar enans 
nutz descaus, qui estiers no pogues. 


Mas trop d'omes son qu'eras fan semblansa 
que passaran, e ges no*n an dezire; 
don se sabran del passar escondire 
ganren d'aquelhs, e diran ses duptansa : eo 
:»ieu passera sil sout del rey agues« ; 
l'autre diran: »ieu no suy benanans« ; 
l'autre diran: »s*ieu non agues efans, 
tost passera, que say no'm tengra res.c 

Veus quals sera d'aquelhs lur escusanza ; 95 
mas, s'als no y fan, Dieus lur sabra ben dire 
al iutiamen^ segon lo mieu albire: 
»anc vos autres non demandetz veniansa 
de la mia mort, per so siatz a mal mes.c 
e als autres, qu'auran suffertz affans 30 
per la su' amor, dira : »los mieus amans, 
venetz a mi, que tot m'avetz conques.« 


32. £ .^; cals H 33. nos R\ mas quan 1. E 34. Caquels R\ seus R 35. Que R\ segran E\ 
1« fcrm bon combatedor CDE ^6, fehlt CDE {s. v, 35); Ni- ni- JJ 37. larc] dar D 38. rcmanguan 
H uencut el logual R 39. dieus los be fatz R 40. Ques ^; saluom £ 41! £ s. a.j Sanc D^ Si 
ffancx R\ t% R 44. sepulcre car scu R 45. r.] ren D 47. leial E 48. 1.] loc R (anzunehmen?) 
49«. Que an tengut i?; retengut CE 50. VlS fehlt D\ grieus CDE-^ pessamens CE^ espauenz D 
5^ 11, fehlen R 52. de] en E\ Agan la prez sobre tor e lonor Z> 54. £ n. DE 57, ^"6, fehlen R 
57. Tan D 58. 1' fehlt E 

21. soutz Rayn, Az. ' ' 


112 


Lyrik, 


St. 75- 


Aquels auran tostemps mais alegransa; 
inas los autres auran dol e cossire. 

ssdoncx si*ns volem nos altres far grazire 
a Ihesu Crist, que tot quant es enansa, 
passem no'n lay on elh fon per nos pres, 
cominalmens trastotz ab bos talans; 
et enaissi serem li agradans; 

4odoncx passem lay, que temps e razos esl 

Qui passara, Dieus, qu'a fag tot quant es, 
li secorra elh sia aiudans 


elh do'l regne don ieuj^uy esperans, 
e li perdo elh valha fa totas resi 

Amicx Miquels, digjftz me'l sirventes 
a n'Aymeric de N^bon' en chantans, 
e digatz li que nqn sia duptans, 
que, s'ilh passa, pus tost n'er tot conques. 


Raimon Gaucelm de Setters, 


I 


r 

/ 


75. 


Hds. a i66; Reime des Langues Rommes XXXII /. 550. 


10 


Del gran golfe de mar 

e dels enois dels portz 

e del perillos far^"* * ' "\, '- 

soi, merce Dieu, estortz, 

don posc dir e comdar 

que mainta malananza 
i hai suffert' e maint türmen; 
e pos a Dieu platz q'eu torn m*en 
en Lemozi ab cor iauzen, 

don parti ab pesanza, 

lo tornar e Tonranza ' "^ * 

ö •0->' 

li grazisc, pos eljn^ cossen. 

Ben dei Dieu merceiar, 
pos^vol que sanz e fortz 
puesc' el pais tornar, 
un val mais (^ uns paucs ortz 
qe d'autra terr' estar 
rics ab gran benananza ; ^ 

qar sol li bei acuillimen 
20 eil onrat fag eil^^^dig plazen 

de nostra domna e*il prezen 
d amorosa coindanza 
e la douza semblanza 

val tot qan aütra terra ren. 

37. non ]. Rayn^ nos 1. An, 
2. e. los p., enoios p. Sevue 16. ortz] 
foDt; ris 41. ces, /ies s'es} 47. es lanza J2^. 


IS 


, .r 


^ V 


Ar hai dreg de chantar, 
pos vei ioi e de£ortz,-^ • 
solatz e domneiar, 
qar zo es vostra cortz; 
e las fontz el riu dar 
fan ni^jcpr^ ajegranza, 
prat e vergier, qar tot m*es gen, 
q'era jion dopti mar ni ven, 
"garbi, roaistre ni ponen, , .; 
ni ma naus no'm balanza, 
ni no'm fai itiais doptansa 
galea ni corsier corren. 


Qi per Dieu gazaignar 

pren d'aitals desconortz 

ni per s'arma salvar, 

ben es dregz, non ges tortz; 

mas cel qi per raubar 

e per mal' acoxdanza ^ '^' 

vai per mar, un hom tan mal pren, 
em pauc d'ora s'aven so ven 
qe, qan cuiom ßuiar, deissen, 

si c ab desesperanza 

il laissa tot e 'slanza: 
Farm' el cors e Taur e l'argen. 

Gaucelm FaiäU, 


doir 21. eil] il 28. vostr' acortz Rev. 29. bi 
48. e lo cor ; so Revue, das folgende e gestrickm 


St. 76. 


Rückkehr vom Kreuzzug \ Moralisches Sirventes. 


1^3 


Hdss, A 216 {De Lollis p. 668), 

Li clerc si fan paston 
e.spn ai&Tzedor 
e semblan de^ sanctor; 
quan los vey revestir, 


w. fc^ <-^>^^ 


se prenon'a sovemr 
de n'Aie^^irjq'iUi dia 
volc ad un pirc" ^ venir, 
nuLs pels k:£& que temia, 
pelh de mouton vestic, 
10 ab que los escarnic ; (Ja^c*^"^^ 
pueys manget e traljic t^jc^^c^f 
sellias quei abellic. }AjukJk/^ 

K^3r et emperador, 

ducr, cotnte e comtorciv v^. 
ise cravallier ab lor 
solon lo mon regir; 
ara, vey possezir . 
a clercx la senhori^ 
ab tolre et ab trazir^ 
et ab ypocrizia, h 


80 


\^ >-*•- "^ 


at> forsa et ab prezic; 
e tenon s'a jastic J.r.p^^^'^" 
q^ tot non lor o gic,U«t^.d 
et er fag, quan que tric. t^^^^ 


.1 f 


c^-^» 


*-o 


SS 


1 cum son maior, 
son ab mens de valor 
^t ab mais de follor, 
^t ab mens de ver dir 


85 


C276; JO238, /165, Jt/'223 (MGgSi), R^o. 


et ab mais de mentir, 

et ab meyns de clerda \^^ f so 

et ab mays de falhirj^ 

et ab meyns de paria;^^^u«A7*C-w 

£tels fals clergues o die, 
Rqu'anc mais tant enemic 
ieu a Dieu non a]uic 
de sai \q temps antic. 

Quan son en refreitor, M^^ ^^ 

no m'o tCTic ad honor 

qu'a la taula aussor >M(^'^ 

vey los cussos assir .»-. — K-^ 

e primiers s'eschauzir; (jtw/vJ'^ 

auiatz gran vilania : 

quar ni auzon venir 

et hom non los en tria. t^»^'*^ *^ 

pero anc non lai vic 

paupre> cusso mendic 

sezer latz qui son ric, 

d'aisso los vos esdic. a ' - -^-^ ' 


40 


49 


Ja non aion paor 

Alcays ni Almassor 

que abbat ni prior 

los anon envazir 

ni lur terras sazir, 

que *^atans lur seria ; 

mas sai son en cossir U*^--^;- 

del mon quossi lur sia, \jf^ 


50 


i. 


55 


Strophenfolge: -AA 4 3 i 256. — i. Clerc se son fait p. i), Clerge se f. p. M\ sen / 3. 

Eä -*4; sembla C; de] mi Z>; E par de gran s. M 4, Qi M 5. Me p. a s. 3/ 6. nasingrin A, 

»«^tAigri D, nelengri /; Qe nelzeingris un d. M 7. ues AD/; porc rair / 8. canx /; qel M 

>*^ las D II. t.] mazic £ 12. La cail A, Las cals /, Tot so Af, Scla ^; La qal mais la. D 

13- l<cys CI; et feßtl/ I 14. Ducx c. C, E c, M 15. C. ab honor M 16. Soliol m. r. D 18. Als 

^^ 19. Ab cobes ab t. M\ a mentir D 20. ypocraria A 21. pregiz D, prezicx M 22. f. /ekU, 

l^^^^e ^ 24. E sera q. q. t. Af 29, 30. fehlen D 30. clerissia /, paria M 32. p.] clergia Af 

33* Dun f. clergue D 34. tal D\ enic ü 34, 35. Qe anc hom non o nie. A dieu tan enemic 

^ 2f>. fehlt AIR 37. sui el -«4, al CU\ refector C 38. Non o teing az h. D 39. la fehU I 

A^- Cursors R\ aissir /; Veillos coissos eissir D 41. Totz p. ^; ses faillir AI\ E primier 

'^^^qir D 44. Qe ^ 45. lai no A 46. cochos A, guarso t7, coisso Z?, home R 47. Latz 

*"^^ls que s. r. A^ S. delaz del r. D, Vezer 1. qe s. r. /, S. las cusson r. AI^ S. cascus s. r. R 

4&- Dartan D; Daitan lo AI 50. Alcaicx /, Cont« {auf Rasur) 2>; AI cair li ^ 51. abbas CI\ 

' -4 52. Lor J> ; ausen A ; assalhir CR 53. lurs CAf 54. Car A 56. lurs C, lors / 

Appel, Prov. Chrestomathie. 8 


114 


Lyrik. 


St. 77. 


ni cum en Frederic 
/«...<-. gitesson del abric; 

pero tals rarainic t}»^jBSijw-^ 
ftoqu'anc fort no s'en iauzic. 


Clergues, qui vos chauzic ^;^ 
sens fejjon cor enic, X^^^vA^^^v'^''^ 
en son comde falic, 
qu'anc peior gent no vic. 

Peire Cardenai. 


1/ 


•. t 


4 


'7 

Hdss, A 21^ {De Loliis, p. 666), C272, D 232, /164, Kopenhagen 105 {Zeitschrift f 

393), J/ 215, i? 67. 


i.«fl' 


Tostemps azir falsetat et enian 
et ab vertat et ab dreg mi capaelli, 
e si per so vau c atras o enan, 
no m'en rancur, ans in'es tot .Ijon e belh ; 
6 que'ls US ^ de^iai iialtatz^ marihtas ves 
eis autres^sors enians e mala fes; 

mas si tant es qu'om per falsetat mon', 

„ , w*^- -^ ^•' -^^ >- 

d aquel montar dissen pueys en preon. 

Li ric home an pietat tan gran 
10 de Tautra gen, quoÄ ac CäVnis d'Abel, 
que mais volon tolre que loji i^ jjan 
e nuiis mentir que tbzäs de bofdelh; 
siis crebavatz en dos locx o en tres,, 
no'us cugessefz que vertatz n issjs ges. 
16 mas, rae^songas, don an al cor tal fon 
que sobr^vertz cum aigua de tordn. 


Manhs baros vey en manhs luecx que- 

.(. ^ y estan 
plus falsamens que Ji^eyres en anelh, 
e qui per fis los ten, falh atretan 
cum si un 16p vendia oer^arilier; 
quar ilh no son'ni deRey^ni <Je ^s, 
ans foron fag a ley de fals poges^ 
on par la cms e la flors en redon, 
e no y trob'om argen t, quan lo refon. 

Des Orient entro'l solelh colguan 
las a la gent un covinent novelh: 
al lial home donarai un bezan/'' 
si'l deslials mi dona un clavelh, .^ ^^^ 
et un marc d'aur donarai al cortes, 
Sil descnauzitz mi dona un tomes, 
al vertadier darai d'aur un gran mon, 
s'avi' eu un huoif dels messongiers quisor^ 


57. E AM 58. del] al M\ Getön de son a. A^ Giteron de a. D 59. tal CR\ laremic C^ 
lo remic M 60. Q<t U Äf 61. Clcrgue ADAf 63. comter D\ Aisö com defalhic R 64. peio«" 
gens A 

Strophenzahl und -folge: ACKoR: 123457, Z?i3245 7, 71234567,^^ 
132467. — 2. Gab leiautat et ab ioi A 3. p. s.] daiso R\ araire A\ ni ^; auan ACIK" 
4. t.] fort AIKo'^ qar tot mes b. M\ Nom enoia ennanz mes b. D 5. Car lus R\ paabretatx^ 
6. El IR-, autre JB; malas ^ 7. E AIR\ E qan saue b 8. d.] deisseissen Ko\ Nol leua tar^ 
que nol bais plus pr. ^, Aquel m. es dissendre pr. ^ 9. E Qist baro D 10. De paubras ^tr^ 
A, De paubra gen R 11. £ uolon mais rsmh&T DM 13. E sils traucas /1/ 14. cuidassetz ^/A^ 
cuiassetz R-, Nos cui assez D, la no cresatz M; neissigues /R'o 15. el Ro 16. sobrenes J^ 
teron A, tiron D 17. moltz leucs // y fehlt A/R; Qeu sai baros eis altz les on estan i>, Ma^ 
ric home en aqest mon estan M 18. ueire en nel R'o 19. £ fehlt Ko\ £ qi los pren per fis ^ 
E cel qels ten p. f. AI\ atrestal R 20. v. u. 1.'^; p. un a. Ko\ G>n qil leon prenia D\ Co 
cel qe nend u. 1. p. un a. i1/ 21. Qes el M*^ eis C\ erstes rix fehlt Ko\ s. de lei ni de bon p«. 
22. foron] son be DM\ ley] for M\ fals aissi coill f. p. D 23. Qei p. D; el r. iV 24. trob».' 
a. /; quant hom lo (los D) fon ADIKo\ qi los r. M 25, Daus CR\ aurien IKoR-^ tro vX AD^ 
entro M 26. Faitz /; las gens Ko\ partimen M 2*], A R\ hom CR\ Car al leial A, A t* 
leial Z), Qa lo leial Al\ darai IKo 29. Un marc dargen DM 30. descortes M\ poies R 3^ 
tot un mon AIKo 32. Sim^'dona un ou d. m. q. s. A^ Sim don un huou quecx messongier c],^ 
y s. C, Sieu hai un ou d. m. q. s. D, Sai hueu eszueu d. ni. q. g. Ko^ Sai uen e ueu d. m. 4 
s. J/, Si ay •!• huou d. m. on s. ^ 


/ / / 


l' ' / ' 


St. 78. 


Moralisches SirvenUs. 


1^5 


Tota la ley que'l mais de las gens an, 
escriuri't eij cn fort petit de pelh: 
uen la mitai del polguar de mon guan; 


ni dreiturier, quan met dreg en sqan,Ji:w ';;' 
ni vertadier, quan vertat non espel ; /L«aA^^^ 
car qui fai mal ni tort, razos non es ' 45 


e'ls prozomes payssera d'un gastelh ; (vi-l qu'en cueilla grat ni gran lauzor ni pres, 


quar ia pels pros no' fora cars colfTr^, 
mas si fos hom que los malvatz pa|uBs, 
cridar pogratz e non gardessetz on : :• / .. < 
4orenetz maniar, li pro home del raon! 

Sei qui no val ni ten pro per^semblan, 
pro ni valen nos tanh que hom l'apel, 


^\r 


■;i 


anz es ben digz us reprocjiiers pel mon : 
sei q'una ves e^cöria", autra non tgn. \-^Vt^^ 


ri^.^*»-*^^ 


ju>v 


A totas gens die e mon sirventes, 
que, si vertatz e dreitura e merces 
non governon home en aquest mon, 
ni sai ni lay no cre valors l'aon. v^H 

Peire CardtnaL 


50 



4^ 


V^ 


^Käj. A 216 iJDc Lollis, p. 667), C i-jji {MG 607), D 232, / 165 [MG 605), 

M 20^ {MG 608), R 70 [MG 606). 

L-as amamtz, 4ui en colpa r las vol,^»^*^'* 
resp)ondon gecT* a*' ifbr jd'en Ysengri:« 
iiina fai drut, quar eslai en a uioi, ; 

r«m-^ i_ rT- I 1 1» '.' i .' 


\ 


ÜrinA 


la.iatra lo fai, quar paubreira l'auci, ^'^ 
jl'axitr'a un vielh e di qu'el' es toÄeta,v 
l'autra es grans et ha un pauc gua/si,' 
l'aiatra non a ^iJrecot de bruneta/ '',, 
1'a.utra n'a dos e fai lo atressi. 


Prop a guerra qui la en miech son sol, 
10 e plus prop l'a qui l'a a son coyssi; 


uan lo maritz a la molher fai dol, 
aquilh guerra es pieitz que de vezi ; jd^^ 
qu'ieu sai tal un que, s'era palft Toleta, '■' .^.^^c 
non a sorre ni molher ni cozi 
que ia disses: »Dompnidieus lom tra- • 

meta 1 « 15 

ans, quan s'en va, lo plus iratz s'en ri. 

Gran festa fay . mas ges be non la col, 
qui buous emÜfitz ni tolgutz hi auci ; , ,^ 
qu'ieu en sai un que n ompli son pairol 


33. pus R\ la gent DR 34. Escriuon /, Escriuraj hiea ICo\ f.] un CR 35. poial D, 
poixl^ar Ko 36 ^s 37 fora {incl.) fehlt Ko 36. paLsseria AC y paisserai JS; tortelh R 37. Qe 
^\ les yf ; fara car R\ non calgra far conros D 38. Si hom trobes qui A^ Si fos us hom qi Z>; 

paisscs Z>, passies I 39. C. pogra e ia nö des on /?, C. fera e no gaardera on {in 

f^^*A^re Lücke eingetragen) R 40. Veignan m. tot p. D; los prozomes R 41. qe / 42. Pros 
^i Hon t. / 43. uertadicr / 44. Quan dreitura ni v. non les bei / 46. ni lauzor ni pretz ges / 
47- E se ditz ben /; un r. IM 48. n.] ues M 49. tota gent D\ d.] man M\ e] ieu R 50. 
Q^ si razos c mesüra e m. 2?, Sil cotatz drechuro o m. /)/ 51. gouerna M\ homes R 52. No 
crei qe j^j uj laj \^^ ji ^on M\ 1. nuih gouern lor aon R, Bei Raynonard {Choix IV 347, MW 
I95) noch: Faidit, vai t*en chantar lo sirventes Drech al Tornel a'N Guigo, qui que pes, Car 
"^ valor non a par en est mon Mas mon senher En Ebles de Clariwon. 

Strophenzahl und -folge: ^^13245, C213456, Z>I2345, /132456, 

^ 214356, -Äi 23456. — I. encusar D 2. be D; Si razonon CMR\ lei A\ alengri 

^^^ \ a Ia lei desingri D 3. augol A\ stai en grant aizol 2), es de gran auiol (aiol M) CMR 

4- ^ lautral f. CR\ paubreiatz AD 5, 6 mit 7, 8 vertauscht CMR 5. et es ioues t. CMR\ 

^^^a es ueilla e uol si far X, D 6. Latrays uielha al hom dat un g. C, Lautra es garsa ez ha 

*^'^*u mari Z>, Lautra es uieilha allom dat un g. MR 7. Luna D\ gardacors C, sobrecoL Af 

9- 3en A/, Pron Z>; en] el A; son] del ACD\ sei que la en s. s. / 10. Mas plus pres D\ 

^** CRy sus M\ uesi D 11. So es m. qa la m. /?; e la moillers fan / 12. A. (Aquist i)/) g. 

*^ mala e (e fehlt M) de u. CAf^ Ez es g. fort mala de u. /?, So es g. peior que de u. /, Aquo 

** pictz que g. de u. iV 13. en sai un CDMR\ Qien s. un X. A\ que fehlt I\ p.] a AD 

H. enfant ni parent CR^ fraire ni paren /?, enfan ni molher M 1'^. lo t. -Ö; a dieu prec quel 

^- CMR, que dieus sa lo t. / 16. Mas Z>, Anc / 17. bon M 18. QarZ?; e /?; t.] raubatz CD\ 

^ a. Z>; embla ni rauba ni a. MR 19. Que ieu en sai C; qi neple D; que nac un plen 1^. AI 

8* 


ii6 


Lyrik. 


St. 7< 


2oentom nadal, mas non vuelh dire ^ui: 
aco es carns que ges ben non es hetal^ 
carns ^deäiäls, que la leys contradi ; 
aquel hom es plus p^^cs qu'enfans que teta, 
que cug' honrar calendas enayssi. 

ssSTus paupres hom a en^a^ un leAsol, 
laiits sera, et anara cap cIi,JUA>X' 
e si US hex hom ha emblat Mercurol, 
ira cap dreg . . . den an Constanti; 
paupre lairön pent hom per una ^la; 

30 e pen lo tals qu'a emblat un rod;\y^>^ 
aquest dreitz es plus dreitz c una sagela^ 
que'l ricx laire pen lo lairon mesqui. 


i/fr^ 


«. l-i^-v J 


A mos ops chant et a mos ops fiauiol 
quar hom mas ieü non enten mon lat 
qu'atretam pauc coma d'un rossinhol 
entent la gens de mon chantar que's d 
mas ieu non ai lengua friza ni breta 
ni sai parlar flamenc ni angevi*^^^^^ 
mas malvestatz, qui los eissalabeta, 
lor tolh vezer quez es fals ni es ü. 

Ära m*es mals que fols hom s'entremet 
de mon chantar, quar siey fag son {Sönsi 


Peire Cardmal. 


Un estribot farai que er mot maisträtz, 
de motz novels e d'art e de divinitatz, 
qu'ieu ai en Dieu crezensa, que fon de 

maire natz, 
d'una Santa pieusela, per que'l mons es 

salvatz ; 
5 et es paire e filhs e santa trinitatz, 
et es en tres personas et una unitatz; 
e cre que'l cels ei tros ne fos per el 

""~ • ^ -i^^i,\ 

traucatz, ' 

.1 '. < ' 

e*n trabuquet los angels, can los trobet 

dampnatz ; 


79. (Estribot.) 

Hds. R 136. 


e crey que Sans loans lo tenc entre so 

bratz 
ei bateget en l'aigua el fium. can fi 

, pfd^ctiatz; '^^ 
e conosc be la senha abancfias que fos oats 
el ventre de sa maire que's vols al destr< 

Utz; 
e cre Rom'e Sant Peire, a cuy fon cc 

mandatz 
iutge de penedensa, de sen e de foldatz 
Mas so non crezon clerge, que fan la. 

falcetatz, 


20. Lai a n. CMR^ Dreg al n. Z>; n. uos u. dir q. CMR 21. Aso /; qe ia nö sen r 
D\ Et aquils (aqilh M) carns (Aquilha car R) non es francha ni n. CMR 22. Mas Z>, Quan 
I, Qänz M\ qua la leis /; la ley CR^ li leis M 23. Et hom (El cel M^ Hom R) a meyns d 
sen que seih qui t. CMR^ Qar cel ha menz de sen qe sei qi t. /> 24. Qui cre h. Z>; h.] dons 
A 25. emblaua CM^ raubaua (von hier auf v. 27 mercurol gesprungen) R 26. Lairos /; sc 
C, seria M\ Lair er clamatz t)\ iria C, aura lo /, iria Vk M 27. hom fehlt CDM\ emblaua Ctf 
mercairol C, mercuirol />, marcurol M 28. Hiria dreitz CM ^ Anara cap dretz JD; per d. /< 
pueys d. C, en la cort DM ^ tot d. /; en cort de contasti R 29. una] bona R\ £ sos paubr« 
omz ha enblat un uueta D , 30. Prendra lo tal Z> 31. vweites d. fehlt I\ duna s. ^; es non < 
si com %,D\ £z aquest d. non es d. com s. CMR 32. pendal CDMR\ laire ^ 33. erstes mc»^ 
vos R\ mon-mon M\ flagol Z>, fraiol M 34. Nulhs mas quant CMR^ Que res mas D 35. C^ 
atretan A^ Atretam p. CDMR\ cum fan (fai R^ dun (duy C) r. CMRy com cant de r. 7 3^ 
Sabon las gens CMR^ Kon sap negus D\ chant que se di CDMR^ c. queu di / 37. Ez DMA 
fresa AD^ fresza / 38. angoui D\ Ni non parli norman ni peitaui CMR 39. que lor laissa 
beta Ay q. 1. dessalabeta CA\ q. 1. deis sa la beta M\ cobeitatz quels crois ten en destreta - 
40. qui IM\ Toi conoisser qal son o fals o ü D 41. A mi non cal que croys (quanols M') ho^ 
se. CMR 42. miey R\ o^. fehlt C\ dig R\ non son fi M\ siey fag sion mesqui C, 

In der Ilds. zu Sechssillmern abgesetzt. — 1 . maistrat 2. da(rl) verwischt 4. mon 6, pe^ 
sona 7. cel; tro 11. conoc 12. uoluc 


St. 80. 


Esiribot; Persönliches Sirventes. 


117 


■ t - ■ 

que son tirc d'aver penre et escas de bontatz, 
e son bei per la cara et "^Öre äe peccatz^ 
e devedon als autres d'aco que fan lurs ätz, 
et en loc de matinas an us ^rdes trobatz 
90 que iazon ab putanas tro'l solelhs es levatz ; 
enans canton baladas e prozels trasgitatz ; 
abans conquerran Dieu Cayfas o Pilatz. 
Monge solon estar dins los mostiers serratz, 

on adzoravon Dieu denan las magestatz ; 
isera son en las vilas, on an lurs f)bestatz^ 

Si avetz bela femna o es homs molheratz' 

el seran Conertor, sieus peza o sieus plat;^; 

e cant el son dessus el con son sägelatz 


ab las bolas redondas que pendon als 

matra tz, n-^- -X^ 
can las letras son clauzas e lo tfaücx es 

serratz, 
d'aqui eyson liVetge e li essabatatz, 
que iuron e renegon e iogon a tres datz ; 
aiso fan raonge negre en loc de caritatz. 
Mon estribot fenisc, que es tot compassatz, 
c ai trag de gramatica e de divinitatz, 
e si mal o ai dig, quem sia perdonatz, 
que yeu o die per Dieu, qu'en sia pus amatz, 
e per mal estribatz clergues. 

Peire Cardenal, 


80 


85 


I • 


. r 80. 

^^ Zeitschrift / rom. Phil. XIV 162 (nach AD IN*, CR, a)\ K. Bartsch, Chrest, 

prov^y coL 79 (nach CIR), 


Chantarai d'aquest trobadors 
que chantan de manhtas colors, 
el pieier cuyda dir mout gen; 
mas a chantar lor er alhors, 
«qu'entremetre n'aug «c« pastors, 
q'us no sap que's monta o*s dissen. 

D'aisso mer mal Peire Rogier, 
per que n'er encolpatz premier, 
quar chanta d'amor a prezen; 
10 e valgra li mais un sautier 
en la gleir' oz un candelier 
portar ab gran candel' arden. 

El segonz: Guirautz de Bomelh, 
que sembr odre sec al solelh 
**ab son cantar magre dolen, 


qu'es cans de vielha portaselh; 
e si's vezia en espelh, 
no's prezaria un aguilen. 

E'l ters: Bemartz de Ventadom, 
qu'es menres de Bornel un dorn ; 
en son paire ac bon sirven 
per trair' ab arc manal d'albom, 
e sa maire calfavai forn 
et amassava Tissermen. 

El quartz: de Brivai Lemozis, 
US ioglars qu'es pus querentis 
que sia tro qu'en Benaven; 
e semblaria us pelegris 
malautes, quan cantai mesquis, 
qu a pauc pietatz no m'en pren. 


20 


2ß 


80 


16. larcx 17. b«ls; ores 18. lies aco don? 20. solelh; hinter 20 Lücke? 23. Monges 
27. Eis 28. eis; eis cons 30. traue 34. estribot 35. tratz 

1. daqestz ADIN^y daquist i2, daqels a 2. tropas o 3. sordeyor CR\ d. m.] d. CR, 
^ ^ « 4. Et a trobar es a. a 5. Quentrametren (*m D) uei AJ)IN^ ; cen fehlt D 6. ous d. D ; 
•Ponton (inontot R) dizen €R\ qes pueg ni dessent a 7. rogiers ADIN*R 8. qeis -4i)iiV', so a; 
Pf«micTs ALIN^R 9. chantet CR 10, E couengral mielhs CR, E ualrial m. a; us sautiers ADIN^R, 
"" sautiers D 11. Dinz la gleia ab a; Et en la gl. us J2; us candeliers ADIN^R 12. Tener 
<«i)X2r». On portes a 13. Lautre es a 14. sembla drap C; Que par loira a; a s. JDIa 15. Que 
^[ m. c. CR 16. Que (Quo R) canta v. (vielhas C) CR, Qe chanto ueillas a 17. Qe sis 
"^oa ADIN^ 18. agolen C 19. E t. ^; del a 20. den b. CZZ; en d. « 21. Mas en s. p. 
^^'> a i mout bei s. « 22. ar Z, dart R 23. escaldaual A, escalfaual DIN^ 24. le sermen 
^Uf^\ El gars amassaual sierment a {anzunehmen?) 25. AI N^\ don ugo 1. a 26. i. (io- 
glaittz c) pus prezentis CR 27. tro en C\ beniuen A, bonauen DIN^, beneuen R; Non a tal 
^ a bnauent a 28. us /ehlt C\ cuiaias {^geändert aus cuiaras) fos p. a 30. Cab DIN"^, A 


\ 


ii8 


Lyrik, 


St. 80. 


E'n Guillems de Ribas lo quins, 
qu'es malvatz defors e dedins, 
e ditz totz SOS vers raucamen, 
pei que es avols sos retins, 
si5 c'atrestan se*n faria us chins; 
e l'huelh semblan de vout d'argen. 

E'l seizes: Grimoartz Gausmars, 
qu'es cavayers e vai ioglars ; 
e fai ho mal qui loy cossen 
4oni'l dona vestirs vertz ni vars, 
que tals er adobatz sem pars, 
qu'enioglarit se'n seran cen. 

Ab Peire de Monzo so set, 
pus que'l coms de Tolozal det 
46qu'anc no soanet d'avinen; 
per que fon cortes qui"l raubet, 
e fe o mal quar no'l tallet 
aquo que hom porta penden. 

E Toches: Bernatz de Sayssac, 
60 que anc un bon mestier non ac 
raas d'anar menutz dos queren ; 
et anc pueys no'l prezei un brac 


pus a'n Bertran de Cardalhac 
ques un vielh mantelh suzolen. 

Ei noves es en Raymbautz, 55 

que's fai de son trobar trop bauz; 

mas ieu lo torne a nien, 

qu'el non es alegres ni cautz; 

per so pretz aitan los pipautz 

que van las almornas queren. et» 

E'nn Ebles de Sagnai dezes, 

a cuy anc d*amor non venc bes, 

si tot se canta de coiden; 

US vilanetz enflatz plages, 

que dizon que per dos poges e* 

lai se loga e sai se ven. 

E l'onzes Guossalbo Roitz, 

ques fai de son trobar formitz 

tan que cavallairia's fen; 

et anc per lui non fo feritz lo 

bos colps, tant ben no fon garnitz, 

si doncs noi trobet en fugen. 

Ei dozes us vielhs Lombartz, 
que clama sos vezis coartz, 


31. E A\ briues CB.\ Guillenz de ribas es lo q. a 32. deforas e dins A 33. v.] 
chans CB, 34. Per quieu non pretz res s. r. C, £ Bon e ges bos sos latins a 35. pins ADIN"*^ 

36. E delhs huelhs sembla u. CR\ uot larien 2>, not clarion J; Sei uoil s. esser dargen N"^ 

37. AI N^\ seies DIN*\ gr.] nelias CB; gaumars ADR, gaumas /JV^; El «vi. es gramoart gaus- 
mar a 38. e fais A, es fai DIN^; ioglar a 39. qe o c. a; E perda (perga 2>, prega XZV*) 
dieu qui lo c. ADIN» 40. uestir uert ni uar a; belhs ni cars CR 41. Qer A; es J; semprars 
BIN^, som par a; Quaitan ualrials agues ars CR 42. se'n] ne a; seran] son ia CR 43 bis 48: 
Ab narnaut (amaut DN^, amautz I) daniel (daniels I) son set. Canc (Oanc A) nuilla ren ben 
non chantet. £ fai us motz com nols enten. Canc pois per sobema nadet. Ni la lebre ab lo 
bou (buo DN'^) casset. Non ualc sos chans (S. c. n. u. DIN^) un aiguilen ADIIf* 43. E peire 
bermon se baysset CR 44. tolosan dec a 45. Chantan un sonet auinen a 46. £ cel a 47. £ 
mat o fes a; trenqet a 48. Aqel pe qe p. p. 49. Loites es A, Li huich es J)IN*\ sesac Dif^, 
ssesac /, saychac R 50. Canc un sol b. ADIN^, Quanc negun b. C^ Can degun h. R 51. M. 
que uai m. CR; dos] de a 52. Quanc (Que C) despueys CR, Et eine p. a; prezem AJ)N\ 
prezen / 53. a'n] den a 54. Prez a; Queri un m. C\ mantel uiel D 55 bis 60 als Str. i^ a\ 
Keim -aut a 55. E lo n. AIN^; onzes a; ^r\. fehlt A\ rambauz DA"* 56. de] per CR\ trop de s. 
trobar b. a 57. torn i>; a] e ADUf^] E non es mia auinent a 58. Que CR; Dome qe a gran 
prez e aut a 59. lo D; pipatz I; Et eu pr. trop mais 1. p. (ribautz R) CR 59, 60. E sen 
geraua ni a faut. En negun non a iauziment a 61 bis 66 fehlen a 62. ben damor non pres 
CR 63. toiden AI^ toinden iV* 64. piaiges DiV*, plaigues /; Vilanetz es e fals pages CR 
65. E ditz hom Cy E dis nom R 66. Sai CR; lai CR 67 bis 72 als Str. 11 a 67. Et dezes «; 
gonzalgo DTN^; rotz i, naiz JV* ; E lo. es gonzal goritz A 68. de] per CR; tr.] chant trop 
ADIN^\ f. trop de son trobar f. a 69. Per qen A, Per qel DIN^y En cui «; cauallariais Am, 
caualaria i JDIN"^; feing ADIIf^a 70, 71. Et anc no fon tan ben garnitz Que per elh fos 
dos (dols R) colps feritz CR, Et anc bos colps non fo feritz Per lui tarn be no fo g. a 72. Si 
nom lac trobat en f. a 73 bis 78 als Str. 14 a 73. tretzes a; petitz CR, ueilletz J), ueilles 
N^ ; eine Silbe fehlt 74. Capela a ; s. v.] si souen C, souen si R 


St. 8i. 


Persönliches Siroentes ; Sirventes joglaresc. 


119 


7 5 et elh eys sent del espaven; 
pero US sonetz fai galhartz 
ab motz maribotz e bastartz ; 
e luy apel'hoin Cossezen. 

Peire d'Alverahe a tal votz 
soque canta cum granolh' em potz, 


e lauza's raout a tota gen; 
pero maiestres es de totz, 
ab q'un pauc esclarzis sos motz, 
qu'a penas nulhs hom los enten. 

Lo vers fo faitz als enflabotz 
a Puoich-vert tot iogan rizen. 

Peirc (t Alvernhe. 


86 


81. 

A. Stimming, B er trän de Born 1879, ^* ^7' (nach M); 
A. Thomas y Polsies complltes de Bertran de Born 1888,/. 138; A. Stimming, 

Bertran von Born 1892, S, 130. 

Mailoli, ioglar malastruc, 

puois acomdat m a hom de vos 

e mi venetz qiierre chanzos, 


mas lai on lebres es. leos, 
vos etz volpilfis e nuaifi'os, 
flacs ses tota defensalha. 


i- ■" 


v'i 


20 


r 


,i 


en talah ai qu'ie'us en valhst^t' 
squar etz ävols e semblatz bos, ,.<.'\ 
mielhs fora, fossetz champios /'**^^ 
que viure d'autrui curalha.W«' ' "*,"' 

Aital solatz m'avetz faissuc \ja. ^^^ 
qu autr'om ' en seria enoios, f^-^--- 

j 

10 et etz plus nescis que mpntos, 
e chanta plus dar la gralha; 
porc qu'om reguarda milhargos, 
fai melhor escoutar que vos, 
o nafrat, quan hom lo talha. 

isQurus apelava paoruc, 
semblaria que vers' no fos, /^ 

quar etz grans e ioves e tos ; ^ 
fatz s^m&lan qu'aiatz cäralH'a;^ 


'.\ 


j^) 






V». J:, ' V 

Dedintz etz plus chäus d'un saue, 
et a maior corpus soiros, 
mas lo fetges e lo polmos 

es grans sotz la chabessalha. 
et etz de mati somelhos, 
que, qui'us sona un mot o dos, 

fatz semblan que no'us en chalha. 

Mal vos tenon per aceftuc ^ 
d'armas en la host dels basclos,' 
que un non i a dels garzos 

que dehan vos non assalha; 
si's defendian ab melqs, 
chascus entrer i anz que vos, 

s aviatz elra e ventalha. 


25 


80 


86 


75. e:\\\ fehlt I\ e. s.] eisson^ ; Et (Mas C) elh es daquelh eys paruenCiZ, E laisal del essemiment a 

76. Per so Z; Per qus 0R\ \x% fehlt ADIN^ ; g.] mout g. ADIN^, guaUarte C, goliartz R, galliarU a 

77. ma.] maire (uaires A, matre D, magres N^) moinz ABIN^^ amaribot C, amaribotz M ; tt fehlt CM ; 
grimartz a 78. apellon DIN^\ casseden Ay cosseden LIN^, cosseren E\ Et apelal hom consezent a 
79 his 84 als Str. 17 a 80. Qe chanta desus e (non chanta sus ni LIN^) desotz ^DJCV* 81. m.] 
trop CR\ E faz lauzar a maintas genz a 82. Per so 7; es fehlt I 83. Ab un p. Da\ sclarzis DIN», 
eclazis Jf, qesclarzis a 84. A pena J; n.] luns M\ om negun nentent a 85, $6 fehlen CBa. 
In a noch als Str, 10: E lai de marseillan folqet. Qe chanta de fol re folet. Per una busta 
cui säten. Ca plus ample con dun cabes. E forail meils pesqes ab ret. En mar can non la 
movo lo uent; als Str. 13: El dotzes us clergatz peirols. Ab cara maigra secs musols. E can 
uol chantar ua tossent. Caissi nes esclarzitz lo sols. Ca totz uos en penria dols. Tan fa lag 
son captenement; als Str. 15. En*g*faiditz fai chanzos. De sidonz no potetz peius. E ditz qe 
si de rel desment. Ni la pot tener en escos. Qe tantas dara dels dos. Cazes a mal pas plus 
non prent; als Str. 16: El«xv*es p. uidals. Gabaires messongiers e fals. E no i qeiratz gota 
de sen. Per so a presse* colps 1e pals. Qe amic no i ac nuils corals. De lai sa foudatz non dizent. 

i.Mailolis, joglars malastruc 5/. * 4. queus Th. 7. coralha 5/.» Th. {mit Hds.) 15. Qu'ieus 
St.^ i^Hds. quieus = qui*us) 16. ver St.t Th. 23. Ez as maior cors c'uns soiros St,^ (mit Hds.') 


/^;^^ 


J30 


Lyrik, 


St. 82. 


Lai on sentetz raustir montos, 


vos fatz^de l entrar plus cochos '^'>-''*^ 

quäl ipal m a la serraina; 
40 e non es tan grans lo ronnos' 
qu'en un sol morsel o en"äos 

no l'empassetz, qui*l vos talha. 


Raimons de Planel, quar es pros, 
vuolh qu'auia'l sirventes ae vos ; 

el SOS ieschan ab trebalha, 
quar sötcfeis chantatz que paos 
e gavänliatz los motz e*ls sos, 

per qu'es fols qui los vos balha. ^!: 

Bertran de Barn. (?) 


4S 



'\ Hdss A 80 (De Lollis, p. 2%^, B 50 {De LolUs, p. 688/. 

• C 64, D 36, / 197, Kopenhagen 107 (Zeitschrift I S94jf ^ ^5» ^ 44> U 59 

(Arch, 35. 403;. 

Fortz cbauza es que tot lo maior oan. tan larcs, tan pros, tan arditz, talsdonaire; 
e"l maior dol, las 1 qu'ieu anc mais agui^, qu'Alichandres, lo reys qui venquet Daire, 


e so don dei tostemps planher ploran, 
m'aven a dir en chantan e retraire, 
5 car seih qu'era de valor caps e paire, 
lo rics Valens Richartz, reys dels Engles, 
es mortz; ai Dieus! quals perd* e quals 

dans esl 
quant estrangz motz, quan salvatge a auzir ! 
ben a dur cor totz hom qu'o pot sufFrir. 

10 Mortz es lo reys, e son passat mil an 
qu'anc tan pros hom no fo, ni noi vi res, 
ni mais non er nulhs hom del sieu semblan, 


no cre que tan dones ni t^n mi>7.^ g 
ni anc Charles ni Artus tan valgues, 
qu'a tot lo mon se fes, qui'n vol ver^dir, 
als US duptar et als autres grazir. ^..-*- 

Meravil me del fals secgle truan 
CO i pot estar savis hom ni cortes, 
pus ren no i val belh ditz ni fait prezan ; 
e donc, per que s'esfbrs' om pauc ni guayre ? 
qu'efa nos a igiostrat mortz que pot faire, 
qu'a un^ol cplp a lo mielhs del mon pres, 
tota l'onor, totz los gaugz, totz los bes; 


37 bis 48 als vier Tomaden Si,^ 42. Tempansetz Th, 

Stropkentahl und -folge-. AB i 245 637, ^i 23456, /i 24563, MR l 3 4 
562. — I. Fort cauzauiatz C\ es fehlt I\ que] e KoXJ^ fehlt i2; niaier ABU; totz lo maiers 
danz Ko 2. E Z); maier ABRU\ El m. d. fehlt Ko\ las fehlt MR\, a. m. iorn a. M 3. t.] 
souen XT\ deu chascus plainger ploran J; E so don ieu souen plang en p. C?, Quar so quen degra 
conrcar (?) et (?) ploran Ko 4. b, fehlt J\ en r. Ko 5. Que CR\ Qaicel qui era *U 6. rics] 
reis D; R. r.] reis richartz J; Valens e pros r. lo sobos r. d. e. Ko\ Lo reis ricartz ualenz reis 
d. e. Jf, Lo rey richart ualens d. e. 22 7. e] o CT 8. Com D, Tan MRU; estrang mot CKo 
MR\ mortz XT\ a fehlt C; saluatges a dir ABI, saluages auzir D; tan s. ad a. JTo, e tan greu 
per a. MRU 9, quil CU^ qel D, quant Ko; c, qi tot so p. s. Jf; Dur cor totz homs con poti 
s. JB 10. passatz R; mils Ü; ans KoR 11. Ca t. Ko, Quaitan U; h, fehlt R; t. p. h.] si grans 
dols 0; no ui C; ueiretz jS 12. Ni anc mais hom no fo AB, Ni ia non er mais hom (7, Ni ia 
no er {damit bricht die Strophe ab) M, Ni iamais h. non er (n. er h. R) KoR, Ni ges nul h. non 
es U 13. T. \, fehlt Ko-, p.] rics C; adreitz AB; tan d. KoRlT 14. que DIJT 15. cug RU; 
que fehlt Ko, quanc I 16. C] cades Ko; c. maines t. R; plus ABKo, lo DIU 17. qui 11. 
DIU; Ca totz los ioms sieus fes uer d. i2 18. Ans Ko; AI un D; al autre i>, as autras Ko 
19. Ben mi meraueilh U\ d.] cal B, quel C; Bem merauilh cum es s. Ko 20. Auza e. C, Com 
pot e. L, Pot maiss e. Ko, Com i pod t, U 21. no CU, noill DM; d.] don M, dos R; P. uoi 
ualon beil dig /; ab D; P. noi ten pro ualors ni f. Ko; presatz R, presanz U 22. seu forsa p. Ko, 
seaforzon p. MR; p. ni g. fehlt R 23. uos Ko; Qe ara (Qaoras D) ha ra. DMR; q.] ^o qe U-^. 
Quer a roostrat mortz lo mal q. p. f. / 24. Qab U\ Cab sol un c. D; al meillor AB, a tot I9 
m, /, als m. U; Ca un c. a tot lo mon p. C, Cun colp a tot lo prez del m. p. JTo, Qe sol colp 
a miels del mon pres R 25. Totas lonors (honors Z) DI; t. 1. sens ABKo, tot lo pretz C, e t. 
gaug /, tot lo gaug Jf; e t. b. J; Tot lonors e t. 1. g. e t. 1. b. U 


St. 82. 


Planck. 


121 


U.' 


c pus vezem que res no»i pot guändir, 
ben deuri'om meins diiptar a murir. 


AJ senher reys valens, e que faran 
nuei niais armas m fort tornei espes 


«.'1 .. » 


80 ni ricas cortz ni belh don aut p gtan? 
pus vos no i etz, qui n'eratz capdelaire; 
ni que faran li liurat a rnaltraire, 
silh qui s'eran el vostre ^ervir mes, 
qu'atendion quel guazardos vengues? 

33 ni que faran cilh, qucs degran aucir, 
qu'aviatz faitz en gran ricor venir? 

Longa ira e avol vida auran 
e tostemps dol, qu'enaissi lor es pres; 
e Sarrazh Tujc, Payan e Persan, 
4.0 que'us dfi'ptavon mais qu'ome nat de maire, 
creisseran tan d'erguelh e lur afaire 
que plus tart n'er lo sepulcres conques; 
mas Dieus o vol, que, s'il non o volgues 


e vos, senher, visquessetz, ses falhir 

de Suria los avengr a fugir. 45 

Huei mais non ai esperansa que i an 
reys ni princeps que cdferär lo saubes; 
pero tug silh qu'el vostre loc seran, 
devon gardar cum foj de pretz amaire 
e quäl foron vostre düi valen fraire: so 
lo ioves reys el cortes coms Gaufres; 
e qui en loc reraanra de vos tres, 
ben deu aver aut cor e ferm cossir 


Ai ! senher Dieus , vos qu etz vers per- 

donaire, ss 

vers dieus, vers hom, vera vida, merces ! 
perdona li, que'^ops e cocha l'es, 
e non gardetz, senher, al sieu falhir, 
e membre vos com vos anet servir. 

Gaucelm Faidit. ^x/''t<^ 


26. Hueimais M\ ue hom AB\ Eis mais vere E\ r.] hom A, nulh /; non p. Dly nol p. 

Kq 27. deuriam C\ meins] mais Kq\ d. al m. CI 28. E M\ v. r. s. AB1TI\ qes J)RÜ 29. f.] gran 

Cx grans torneis Ko\ ni fortor ni espers i2; Richas a. ni beil t. e. AB 30. d. a] donar C\ ni 

AJBCI 31. E p. R\ V.] uoi /; non C\ que ABBI\ cran J; on fos bos c. JTo; cap e paire TI 

32. qes J)B.TT\ li] tant AB\ al m. KoXI 33. s' fehlt DIRU\ en ABCI, al R\ uostra Ko\ seruisi 

f ; mes fehlt R 34. Ni catendion que gazardols u. jB, Qe atendean qel qui en don u. U 35. qes 

f- cels CT; qui d. a. Ä, qui d. morir Ko 36. Qauratz i>, Qauriaz U] Qe mans f. jR 37. e 

y^^Alt C\ L. i. e gran pena trairan AB ^ Av. u. e piei de mort a. Jf, L. e av. u. a. R, Av. u. 

e 1. mort a. Ko 38. d.] mais U\ car aissi IMRU; nes p. D; los uespres Ko 39. Qal U; E 

<-u.it payan sarrazi e p. C7, E sarrazis turcs paias e . . . (Lücke) JS, € s. paias turcs e 

persans Ko 40. Vos CD , fehlt R ; doptan plus {von hier auf plus v. 42 übergesprungen) Ko ; 

»^atg Dy nait J; com canc nasqes de m. TT 41. Creisseram yf, Creiseron J; e] totz 2>, tot IR\ 

<^r^ org. lor a. AB^ ab erg. 1. a. M^ lor org. e 1. a. U\ Ar es doblatz lerguelhs e lur a. C 

t, tarz Z>, greu MR\ n'er] ueit Ko; Qel sepulcres ner trop plus tart c, AB 43. Car J2, Qcri>; 

d. uol o C Pois d. el o uol Z; lo uolc U\ quar CRÜ*^ sieu Cy si Koü\ no lo IR 44. Eus 

^ CT; uisqucs /; faillit i), mentir JliR 45. les (lor TT) nauengra f. DIT, 1. trägra f. R 46. Ja C, 

i 27; noi a e. AB^ noi hom e. JTo ; q. i a.] lai an i>, que aia Ko^ caiä 22, qe iam U 47. Dux 

Coms I\ n. p.] nimpeire U\ princes ABR, prince I; lo fehlt Ko; pogues C 48. Per so 0I\ 

ascel qen 2>, P. aissilh quil JTo; quen lU; quen 1. de uos AB; E cel seinher qil u. 1. ten- 

MR 49. Degran Cy Deu Ko, Deuran Jf, Deuom U; saber C 50. Ni DIMRU; q.] eil Ko; 

■V>»ol R; V. d.] d. u. C; vostre unä valen fehlen R 51. Lo r. henrics ABMy Lo r. i. /, Luimes 

*"• Ry Los iouen r. U; nil I; el bos comtes AB 52. fehlt C; E fehlt R; E cel qen 1. ABy E 

^^^«1 L J>; V.] totz ABB 53. Deu ben -45; aut] bon J, fin ^if, ferm R; 9b I 54. De far bos 

^=^Ätz (grans" cors Ko) e de socors chauzir ABKoy De toiz bos aips enansar e grandir (7, De far 

^^^:s faiz e de son cor ia^izir 2), De comensar totz bos faitz e fenir J, De totz bos &chz comengar 

^^ fenir Jf27, De totz bos aibs e $i meleis iauzir R 55. Bei Ko; d.] reis d. Ko'r uos ques rics 

C^^ui es ucr Ko) capdelaire DKo^ qes uerais p. U 56. Vera uida uers hom (deus JD) ucra m. 

^KoU 57. Perdonaz He L 58. gardaz D; f.] afaire A 57 bis 59. Vos fassa cel perdo que 

^^ntaus es. Si quel pecat oblida el falhir. El menbret zo en que saupes s. Ko , Perdonar li ai 

^i com ops li es. Et oblides lo forfaig el failhir. E menbre uos la o uos uolg seruir U, 


122 


Lyrik, 


St. 83. 


83. 

Hdss, A 26 (Fakscher, p. öq), B 24 (MG 126; De Lollis, p, 681;, C 13, D 158, 

ilf 20, R 8. 

e duitz e savis als membratzl 


S'anc iorn agui- ioi ni solatz, 

ar sui iratz 
e per tostemps desesperatz ; 
quar m'aventura nom retrai 
ß ia cobre iai, 

quades mi desfui em tresvai; 
qu'eram repairal cossiriers, 
qui'm fai ia doler d'aras ladriers. 

Quar en . . . hora fui natz 
10 qu'a Dieu no platz 

que nuyls mos bos amics privatz 

Viva tan cum l'autra gens fai. 
aissi m'eschai 

per mon Ignaure, que non ai, 
ispos Mos-Iois mi falhi premiers, 

en cui comenset rencombriers. 

Et era'm alques conortatz, 
cum hom forsatz, 
quar vos, Ignaures, m'amavatz; 
20mas eram desconortarai, 
quan nous veirai 
ni ia mais no'm venran de lai 
salutz ni cortes messagiers, 
don iois me sol venir entiers. 

35 AI bels amics ben essenhatz, 
nescis als fatz 


per vos tenh vil abril e mai 

ei dous temps iai, 
ni ia mais no'm alegrarai 
ni non chantarai volontiers, 
mas nous puesc ben planher estiers. 

AI tans bels sabers qu*aviatz, 

cuy los laissatz? 
ia mais vostre pars n'er trobatz? 
qu'anc non vi ni ia non veirai, 

tan non irai, 
d'un sol home tan bei assai, 
ni non deu dire cavalliers 
que tant en valgues Oliviers. 

Ar es morta bella foudatz, 

e iocx de datz 
e dons e domneys oblidatz; 
per vos si pert pretz e dechai; 

tro part Velai 
mainh pro n'esde venran savai, 
cui vos fos guitz e companhiers 
cum miels apres de bons mestiers. 

Dels vostres fis trobars esmeratz, 

de las bontatz, 
del pretz, del sen, de las rictatz 


80 


Btr. 5 und 6 umgestellt M 3. dezamparatz C 4. atrai CM 5. Solatz ni iay M 6. dcs- 
fay i2; en !>; e mestray M 7. Qiram repaus e c. AB, Qaram repaillal c. 2>, Qar en repaus ay 
c. M 8. Qem ABR ; f. i.] fan AB, fesia 2>, fassa R ; dolors L ; d' fehlt C\ lairiers B ; danz e deriers 
AB, das e diers M 9. aital AB, tan fort C\ aspras oras M, sobrefort punch R\ Q. entraspen 
cre qe f. n. D; lies en tan aspra hora.^ 11. negus mos a. Jf 12. t. quant M 13. £ razo 
say R 14. hygnaure AB, ignaures C, lignaure D, ynhaure J/, lignaura i? 15, mon ioy C; Mas 
mos ioues R 16. Qaqim AB^ En qe M, O mt R 17. Per que mer C, Mas eram 2>, E sim ner 
R 19. ygnaures A, hygnaurcs B, lignaures i), lignaura R\ Qan mos ynhaures Lücke für Rest 
des Verses M 20. descofortaraj C 21. Quar CL\ nos D^ nol M 22. non u. Jf; uenra R 
23. Salut AM, Saber R 24. ioi CR; Don mi sol uenir iois entiers B 25. Ai ABM\ gen e. M 
26. al D 27. dregz C, dretz B, dous M, dutz R 28. ren C, tenc R 29. gen R 30. E MR 
32. Pus CM', no vos C, nos D, nö Jf; b. fehlt C 33. Aitans AB, De t. Jf; A tan bei saber J2: 
en portatz CD 34. \o R', Ca non 1. (7, Cun nös 1. V 35. par CD] m. p. non uos er t. A', 
i\nc non fon ni ia er t. Jf, lal u. p. non er t. R 36. Ni non u. Jf; zweites non] o Jf 37 fekit A', 
con Jf; im D 40. Qui D; tÄnt (tanz D) en agues CD, anc tan ualgues R 41. genta f. R 
42. ioc CD 44. si] sol C, sei D; son pretz pert R', eis d. B 45. Trpl port CD\ balai ABC, 
uel.ai D, bellai Jf 46. Mainhs C7, Mas Jf ; pros CR ; nesdeuenon A, en deuenran Jffi, esdeuenran C, 
esdeueran D 47. fois R\ companhier C 48. C. hom ^^Jf, E m. CD 49. DeU fehlt C, De Jf ; Vostre 
C; üs fehlt ABD; Quel bon trobar fi e. J2; meratz M; in der Vorlage eine Silbe zu viel: streiche 
{mit ABD) fis ? 50, E Ia CR', beutatz R 51. El p. el sens e 1. r. (sen e largctalz R) CR 


St. 84. 


Flafich. 


123 


en degran esdevenir iai 

sei cui pieitz vai. 
ia mans dels bes no'm retrairay, 
ssque'l bos maiestres Berenguiers 
en resemblera lauzengiers. 

En vos es mortz pretz e barnatz 

e largetatz, 
bos faitz, bels ditz e bos solatz; 
eodon ia, per ma fe, non creiray, 

si ben estai, 


Ique Dieus el sieu saint ioi verai 
non vos acuoilla totz premiers, 
pois tans bels dons vos det entiers. 

Ia dizon que per vos s'estrai 
Proenssa de faitz galaubiers, 
q US Iai no'n es tant fazendiers. 

Mos Sobre-totz, sim fos aciers 
lo cor, si*m degra far cartiers. 

Quiraut de Bomelh, 


66 


84. 

Mdss, C355 fMG g6), M 2^2 (0,Klein, der Troubadour Blacassetz, Wiesbaden 1887, 5.22^. 


Sii mals d'amor m'auci ni m'es nozens, 
HO sai huey mais on ra'an querre secors, 
pus rendudas se son las doas flors 
bonas a Dieu et al secgle plazens. 
s a pauc Sanh Pos no'm fai dir descrezensa, 
c^uar nos a toutz dos dels gaugz deProensa ; 
silas chanton e dizon lurs lessos, 
plor en Blacas et yeu, en Puiolos. 

I-a nueg e*l iorn mi ven en pessamens 
10 <qu'ieu cavalgue ab totz mos valedors 
dreyt a Sant Pos, sia sens o folhors, 
^ que creme las morgas de laiens, 


pus Hugueta es en obediensa, 
qu'ieu trac per Heys sai fort greu penedensa ; 
et avetz mi laissat de tot ioy blos, 16 

bei' Hugueta, vostra seror e vos. 

E que faran vair huelh ni blancas dens? 
ni per cuy er mantenguda valors? 
ni per cuy er levatz dompneys e sors? 
pus Hugueta ni sa seror n'es mens. 20 
don chantarem yeu nil coms de Proensa ? 
non er per elh embrassada valensa, 
qu'elh fora mortz ben a un an o dos, 
sii belhs cofortz d'elhas doas no fos. 


52. En degra deuenir (esdeuenir M) gran iai (glai S) ABM, Degra far esdeuenir iaj C, 
X^iesc dir be qeus tolgra desmay £ 53. Cels AB ; que CDM\ pretz ABMR ; trai M 54. Ia mas b. 
eben B) non i r. AB, Ia d. b. nomi recrciraj C7, Ia d. uostres b. nom gicrai D, Ia de m. b. nom 
■-ccreirai Jf, Ia del mieg be nom r, R 5$, 56. fehlt J) 55. maistre M\ bo maiestre J2; balangiers 
^AB, belengiers If 56. semblaria R 57 bis 6^ fehlen CLM 57. Quen .4^ 59. Beill faich AB\ 
V^eill %, ß 60. E AB 62. ab sos sains i. u. AB 63. entiers M 64. tan bei don M\ premiers 
~M 65 ^s 69 fehlen CDM 65. ditz hom R 67. Cus nö lä esta f. R 68. Bels seigner francs 
si f. AB 69. cor] cors AB\ sim] mi A. 

Text nach C ; Hds, M hat nur folgende drei Strophen (diese vielleicht in besserer Gestalt als C) : 


Se'l mals d'amors m'auzi ni mVä noisens, 
ia mais non sai on m'en qiera secors, 
X>os rendudas si son las doas flors 
l>onas a Dieu e al segle plazens, 
i& <lon cantavam ieu ei coms de Proensa; 
lasl qe fara en Blacatz mais sufrensa? 
qi fora mortz, ben ha un an o dos, 
sc'l gais conortz de las doas no fos. 

Las! qe faran bell hueilh ni blancas dens? 
Toni per cui er bons pretz levatz ni sors? 
ni per cui er mantenguda valors? 
pueis n'Ugeta e sa donna n'er mens. 


e se ellas son en obeziensa, 
ieu sui sai fors qi'n trac grieu penedensa ; 
ellas chanton e leisson lurs legos, 
plora'n Blancatz, ieu e en Borgoinhos. 

La nueig e'l iorn mi ven en pensamens 
q'ieu cavalches ab totz «M« valedors 
drech a San Poncz, sia'm sens o follors, 
e q'ieu cremes las nonas Iai dedens. 
a pauc Sans Poncz nom fai dir mescrerensa, 
qi nos ha tolt dos dels gaugz de Proensa; 
lasl con nos han de totz bes laissatz blos, 
bell' Ugeta, e na Tefani' e vos! 


15 


20 


Var. C: i. mal 3. se] sen 8. oder y. e'n P. ;^ 13. obediens 17. uairs huelhs 


■^ 


124 


Lyrik. 


St. 85. 


S6 Si'n Blacatz mor, er dans verayamens, 
e seran hi perdut prctz e valors; 
morir poira, quar sas plazens dolors 
cre rauciran, don Sordelhs n'er dolens; 
et yeu, lasset^ no'n aurai mais guirensa, 

80 s'amors m'auci \ pero non ai temensa 
que nulh' autram puesca far enveyos, 
si'xn preyava Lunelhs ni Mondragos. 

• 

S'Ugueta'n falh, belha nessa plazens, 
no sai huey mais on diga mas ciamors, 


quar trop m'es luenh Floris e Biancaflors, m 
que quascuns d'elhs m'en fora ben guirens; 
mas a per pauc no'm perdi m'entendensa, 
si'm sonavon ab lur belha parvensa, 
Pun' ab fermalhs e l'autra ab cordos; 
mas tot remas, bei' Hugueta per vos. 


40 


Amilheta, on querrai mais guirensa, 
pus Hugueta es en obediensa? 
que mais valgra enquers qu'el segle fos, 
que si*n Guillems de Castras n es ioyos. 


Tenzone. 
85. 

Hds, I? 20S (O. Klein^ die Dichtungen des Mönxhs von Montaudon, 

Marburg 1885, S, 99^. 

Amics Marchabrun, car digam 


511- vA. 


un vers d'amor, que per cor am 
qa l'hora qe nos partirara, 
en sia loing lo chanz auzitz. 

6 Ugo Catola, er fazam, 
mas de faus' amistat me clam, 
q'anc pos la serps baisset lo ram, 
no foron tant enganairiz. 

Marcabrun, ^o no m'es pas bon 
10 qe d'amor digaz si ben non; 
per zo'us en move la tenzon, 
qe d'amor fui naz e noiriz. 

Catola, non entenz razon. 
non saps d'amors cum trais Samson? 
15 vos cuidaz eill autre bricon 
qe tot sia ver qant vos diz. 

Marcabrun, nos trobam auctor 
de Sanso'l fort e de sa uxor 
q'ela n'avia ostat s'amor 
80 a Tora que ce fo ddiz. 

Catola, qar a sordeior 

la det e la tolc al meillor, 

lo dia perdet sa valor, 

qe*l seus fo per l'estraing traiz. 


Marcabrun, si cum declifiaz 
qu'amors si'ab en^an mesclaz, 
dune es lo almosnä pechaz, 
la cima devers la raiz? 

Catola, l'amors dont parlaz, 
camia cubertament los daz*; 
aprop lo bon lanz vos gardaz, 
go dis Salomons e Daviz: 

Marchabrun, amistaz dechai, 
car a trobat ioven savai;vo-it 
eu n ai aLcor ira et. esdai, r 
qar l'en'alevaz tan laiz criz. 

Catola, Ovides mostra, chai, 
e l'ambladura o rebai, , 

que non soana brun ni bai, 
anz se trai plus 

Marcabrun, anc non cuit t'ames 
l'amors» ves cui es tant engire^T^ 
ni no fo anc res, meinz prezes 
d'aitals ioglars esbaluiz.' '^ • 

Catola, anc de ren non fo pres 
un^pas, que tost no s'en loignes, 
et enquer s'en loigna ades, 
e fera, tro seaz feniz. 


2» 


80 


86 


40 


^O 


45 


26. pcrdutz 28. sordelh 33. lies 'mP — Jn C unier dem Namen Poiols, in M dem Blaca^et 
zugeschrieben; s. v. 8 6', 16 M. 

7. baissa 17. troban 20. l'o.] lor 40. ausachaiz 


St 86. 


Tenzone. 


125 


Maitabrun^ quant sui las em duoill, 
6o e ma bona amia m'acuoill ^ 

ab un baisar, quant me despuoul, 
xn'en vau sans e saus e gariz. 


Catola, per amor deu truoill 
tressaill l'avers al fol lo suoill, 
e puois mostra la via a luoill 
aprop los autres escharniz. 

Ugo Catola und Marcabru, 


55 


86. 

Hdss, H 43 (Gauchat und Kehrli^ p, 496^, ^25 (MG 543^. 


Pos anc nous valc amors, senh'en 

Bertran, 
per c'amas pus leys que nous ama . . . . ? 
que pus nous a valgut, ia d'er'enan 
no'us cal aver respieg que iois vo*n venha ; 
s quar outra mar aug dir que Antecrist 

renha, 
c ap los seus ve, que totz sels ausiran 
que nos vobran covertir prezican; 
per qu*ieus cosselh que de Tarmaus 

sovenha, 
e partes vos de leys c'amar nous denha. 

10 Amicx Granet, ben m'anatz conortan, 
qu'ie'm tenc per ricx, sol c ayso s'ende- 

venha, 
car Antecrist sai c'a de poder tan 
que ben pot far, si"s vol, aur fin de lenha ; 
doncx segurs soy que ma donam destrenha, 
» sii vuelh creyre ni far tot son coman; 
c de may re non ay tan gran talan 
mas que el fos passatz de say Sardenha, 
cab luy suy sertz que totz mos mals 

re venha. 

Doncx l'aures vos, senher, forsadamen, 
•^ s'a leys desplatz et Antecrist laus dona? 
c fares y vas aniors falhimen, 
et en amors forsa non es ges bona; 


e sei que pert son plag, mal si razona, 
et elh' e vos perdres, las, eysamen, 
si d' Antecrist crezes son mandamen; 25 
car comprares la soa plazen persona, 
si en yfem vostr'arma s'enpreyona. 

Ren c'om fassa per son estorsemen 
de mort, tortz es per cert, quii n*ochai- 

zona; 
et yeu era'n vengutz al fenimen so 

per leys que a de valen pretz corona. 
cal tortz er doncx, si mos cors s'abandona 
ad Antecrist, pos far me pot iauzen? 
e si pequi ni pert del tot mon sen 
per sa beutat, tan play qui la*m fayssona ; 35 
mal fara Dieus, s^aquest tort no'm perdona. 

Senher, s'amatz la premie3rra, la'us dona ; 
ad Antecrist preguatz que'us don ioven, 
car vos es vielhs et ilh vielha issamen; 
e pos vilhencs abdos vos dessazona, 40 
no seria ses ioven lamors bona. 

Amicx Granet, la premieyra'm razona; 
car me camiet, camiar-l'ay eyssamen; 
pos en Sordel na ben camiadas cen, 
ben puesc camiar una, si no m'es bona, 46 
et amar leys c'a de fin pretz corona. 

Granet und Bertran, 


49. Marbrun; s. eu 1. 51. baissar. 

1. seiger bartram H 2. senhn R\ p. l. etc.] leis pos qill nous ama nius degna IT 3. E f 
4. Naiatz respeig qe de leis iois uos \x. M 5. Que R 6. E seus uenon qe iT 7. poriin M 
8. qeus H\ ouegna J9 9. E qieus partatz M 10. von b. an fehlt R 11. esdeuegna H 13. leu H 
14. segur Jf; qa m. H 15. Seil! IT 16. talan und Rest des Gedichts fehlt B. 19. forsada 22. lies 
Car ? 24. elh'] ilh 30. uengut 36. saquist 40. uilhenc 41. lamor. 


126 


Lyrik, 


St. 87. 


'1/ 


Hdss. D 183, E 22\ 

Era'm platz, Guiraut de Boraeill, 
que sapcha per c anatz blasman 
trobar clus ni per cal semblan. 
aiso'm diguatz 
6 si tan prezatz 

so que vas totz es cominal? 
car adonx tug seran engal. 

Senher Linhaure, no'm coreill, 

si quex se trob' a son talan; 

lomas me eis vueill iutgar d'aitan 

qu'es mais amatz 

chans e prezatz, 
qui'l fai levet e venansal; 
e vos no m'o tornetz a mal. 

15 Guiraut, no vueill qu'en tal trepeill 
tom mos trobars que hom am tan 
lavol co"l bo e'l pauc co'l gran. 
ia per los fatz 
non er lauzatz, 
soquar no conoison, ni lur cal, 
so que plus quar es ni mais val. 

Linhaure, si per aiso veill 
ni mon seiorn tom en afan, 
sembla que'm dopte de mazan. 
25 a que trobatz, 

si no vos platz 
c'ades ho sapchon tal e cal? 
que chans no port* autre captal. 

Guiraut, sol que'l meils apareill 
80 e digu'ades e tragu'enan, 
rae no cal, si tan nos espan; 


87. 

(MG 336;, R 24 (MG 82 0. 

c'anc grans viutatz 

no fo denhtatz; 
per so prez'om mais aur que sal; 
e de chant es tot autretal. 

Linhaure, fort de bon conseill 

es fis amans contrarian; 

e per o si*m val mais d'afan 
mos SOS levatz 
c'uns enraumatz, 

lo'm deissazQc; ei digua mal, 

que no'l Tdefg a home sesal. 


3S 


•40 


Guiraut, per sei ni per soleill 
ni per la clardat que resplan, 
no sai de que'ns anem parlan, 

ni don fui natz; 

si soi torbatz 
tan pres d'un fin ioi natural ; 
can d'als consir, no m'es coral. 

Linhaure, sim viral vermeill 

de l'escut cela cui reblan 

que vueill dir: »a Dieu me coman^ ; 

c'als fols pensatz 

outracuidatz 
me trais doptansa desleial; 
no'm sove com mi fes comtal? 

Guiraut, greu m'es, per Saint Marsal, 
quar vos n'anatz de sai nadal. 

Linhaure, que vas cort reial 
m'en vauc ades rieh' e cabal. 

Linhaure und Guiraut de Bomelh, 


00 


5. prezeratz R 6. que es a toz c. Z>, ca vos t. es c. iZ 7. tu i); foran J8; cominal E 
8. Senhen JD; Lignaura (so stets) Z>, Linaure (so stets) J8; no E\ querelh E 10. M. eu son 
iuiaire dn. D 12. E plus p. 2) 13. el uer massalh JR 14. tenetz 22; en m. ^ 15. trebalh E 
16. q. ia ogan D 17. Lo lauzol b. el p. el g. 2> 20. conois son ni lor can D 22. sieu E 24. del 
m. D 26. nous p. E 28. pot a. cabal E 29. que m. D 30. die a. el t. 2> 31. tot JD 32. Car 
gran vieutatz E 33. diutatz 2), dieutatz E 34. prezon D; auer E\ E mays prezom avers qut 
sal R 35. chantar E\ E de tot cant es a. i) 37. E JD; aman DE 38. si nai m. J) 39. Me 
son E 41, 42. so D\ Lonh de sa gen nim (nin E) digua mal. A cui nol deia hom (hom non 
deya E) sensal EE 44. 1. c] lardat 2>; quer E 45. anan D 47. fui ^; trobatz EE; Si soi 
parla t. 2> 48. p.] pes D 50. giral L 51. que E 52. Queu B 53. Tan fol E 55. Ma mes A 
Mestra E\ deslia i), delleinl E 56. com y E 57. mal E, 


St. 88, 89 u. 90. 


Tenzone, 


127 


88. 

Hds. E 222 (MG 533^. 


Senher prior, lo sains es rancuros, 
quar enaisi Taves tengut aitan 
paul>re e nut ; . . . . al mieu semblan 
lo sains non deu faire vertutz per vos, 
5que .tan l'aves tengut aunidamen; 
per vos non ac . . . . vestimen 
de que pogues cubrir sa paubretat; 
per son paron al autar li costat. 


e li drapier an fag enprenemen 
que no laison lur draps senes argen; 
e quar lo sains ha ta pauc guazanhat, 
per so'n paron al autar li costat. 

Senher prior, a vos non estai gen 
c aisi'l tenguas per bruida de la gen, 
mas prestas li, tro aia guazanhat 
ho Dieu Taia son astre meillurat. 


15 


20 


En Guilaimet, gen me rancur a vos, j En Guilaliiiet, ben pariatz de nien, 
loque'l sains non a tan guazanhat onguan quar ges lo sains non aura vestimen, 
ni sei vezi no i aun ufert tan | quar ben dos ans ai de badas cantat 

de que puscam vestir ni se ni nos; '*. . . . d'aquel saint eisancnat. 

Guillalmet und ein Prior, 


% 


89. 

Hds. H ^o (Archiv 34, 404; Gauchat und Kehrli, p» 517/ 

>N'Aimeric,qe'us pard'aquestmarqes?« »N'Aimeric, mellorar pot, car iovens 
»Guillelm Raimon, be me par aizo qe ; es.« 

n'es.c. I »Guillelm, Deus pod far vertutz et 

»n'Aimeric, meill volgra vos en 

pareges. « 
»Guillelm Raimon, et eu ben, s'esser 

poges.c 
n'Aimeric, lo bon paire volgra sembles 

o'l fraire.« 
Guillelm Raimon, et eu be, mas fils es 

de sa maire.« 


Y 


autres bes.<sc 
»n'Aimeric, en lui agr'ops qelas fezes.« 
»Guillelm, a mi plagra be s'a Deu jo 

plages. « 
»n'Aimeric, anz de gaire sabra meill dir 

e faire.« 
»Guillelm, vist Tai loniamen adesmar 

senes traire.« 

Guilhdm Raimon und Aimeric (von Pegulhan). 


90. 


mas ill a faich de vos tal sirventes , 
don etz "aunitz, ^t ill es vergöignada, 
que vostr'amors no'il es honors ni bes, 
per q'ella s'es aissi de vos loignada. 


Hdss. A 181 (De Lollis, p, 561^, D 146, / 155, R 24. 

-^ra'm digatz, Rambaut, si vos agrada, 
^ius es aissi cum eu auch dire, pres, 
^ue malamen s'es contra vos guidada 

x^ostra dompna de sai en Tortones,, ^ ; . 

cion avetz faich mainta cansson'en badji^; 

3. nu; zwH Silben fehlen 6. drei Silben fehlen 7. sas paubrctatr 8. los costatz 11. eine 
Silbe fehlte 15. saint 19. guanhat 24. vier Silben fehlen, 
I. zwei Silben fehlen 3. par ages. 

I, Rambauz (so stets) DI\ sieus a. R 2. Estay vos si co yeu aurai apres R 3. m. c. u. 
ses g. R 4. carconcs DI, cartones R 6. ella fay R\ t.] un DI 7. D. aunit es R\ ella u. D; 
es] nes / 9. de vos aissi R 


128 


Lyrik. 


St, 90. 


10 Albert mdrques, vers es q'ieu ai amada 
renganairitz don m'avetz es^cöm^s/ 
que s'es de mi e de bon pretz ostada;' 
mas non puesc mais, que ren noil ai 

mespres, 
anz Tai lonc temps servida et onrada; 

15 mas vos e lieis persegua vostra f^s, 
cavetz cent vetz per aver penurada, 
p^r qeis clamon de vos li Genoes, 
que malgrat lor lor eÄi>efgnX l'cstrada. 

Per Dieu, Rambaut, d'aisso'us port garentia 
20 que maintas vetz per talan de donar 
ai aver tout, e non per manent^a 
ni per thesaur q*ieu volgues äiostar; 
mas vos ai vist cent vetz per Lombardia 


t"- 


Per Dieu , Rambaut , segon la mia es 


mansa 


> ' 


1- 


anar a pe, a lei de,_aiSf'Jioglar, 
2opaubre d'aver e malastruc d'amia, 
e feira'us pro qi'us dones a maniar, 
e membre vos co'us trobei a Pavia. 

Albert marques, enoi e vilania 
sabetz ben dir e "mieils la sabetz far, 

80 e tot engan e tota fellonia 
e malvastat pot hom en vos trobar, 
e pauc de pretz e de cavallaria, 
per qeus tolgront ses deiiian Valdetar \ 
Peiracorva perdetz vos per foillia; 

86 e Nicolos e Lafrancos da Mar 
vos podon ben appellar de baiisia. 


fesetz que fols, qan laissetz lo mestier 
don aviatz honor e benanansa; 
e cel qeus fetz de ioglar cavallier 
vos det trebaill, enoi e malananssa 
e pensamen et ira et encombrier, 
e tolc vos ioi e pretz et alegranssa; 
que, puois montetz de fo^in en destrier, 
non fesetz colp d'espaza ni de lanssa. 

Albert marques, tota vostr* esperanssa 
es en trazir et en faire panier ; 
enves totz cels c ab vos an acordanssa 
e que'us servon de grat e volontier, 
vos non tenetz sagramen ni üanssa; 
e s'ieu non vail per armas Olivier, 
vos non vaJetz Rotlan, a ma semblanssa, 
que Plasensa no'us laissa Castaignier; 
toi vos la terra, e no'n prendetz venganssa. 

Sol Dieus mi gart, Rambaut, mon Es- 

cudier, 
en cui ai mes mon cor e m'esperanssa, 
a mon dan get de trobar vos e*n Pier, 
vis de castron, m'agagnat, larga panssa. 

Albert marques. tuich li vostre genier 
ant tal paor de vos e tal doptanssa 
qu il vos clamon lo marques putanier, 
deseretat, desleial, ses fianssa. 


-«0 


Albert^ marques de Malaspina, und Raimbaut de Vaqueiras, 

10. Albrcz (so ^d'^r Alberz stets) i>, Albertez (so stets) I 12. lunhada R 13, i^ /eklen R 
13. p.] puois D 14. tostemps D, totemps I 15. persegra R\ f.] leis D 17. clamen i); gecesi 
18. mal lur grat R Hinter 18: £ sabon o lay li milanes R 19. de so us J2 22. quien J, qtiiel 
R\ axnassar R 26. qieus R 27. roembreus uos D 28. e] es / 29. las DI 33. tolen D; Per 
quius toi hom /; tolon aquel de mon de tar 12; hinter 33 Aqucl deman de tar / 34. E p(r)eiFa 
corua D, E preira conia J, E prea cor R\ lies Preiacorva <>^irr Preacorva/ 35. lafrancon A^ lan- 
franco i), la franquin R 39. h.] aucr R 41. enoi trebaill DIR 42- erstes ti fehlt A; aweites et 
fehlt R 44. E i2; a d. i2 45. E no fais R 47. trobar R\ paniers R 48. cels] ses I 49. voluntiers 
R 50. tengues 2> 51. amars / 52. rolan Dl 53. nos 1. /; castainier DI 54. E L J2; W fehlt 
DIR; ueganssa A 55. e.] cuydier R 57. d. g.] dangier DI; g. vos e tot lur epier R 58. c] 
cristat i>/; roanganat^; longa p. i> ; Sei de milan ab lur farsida p. J2 61. QuelsJS; pautonier iL 


/ . 


< •-. 


St. 91. 


Fingierte Tenzone. 


129 


,f-/> 


91. 

Hdss, A 18 (^r^Ä. 33, 322 ; Pakscher.p,^^), B i2i (MG i^^i; De Loilis^p. 6'n)f C8 
(MG 829^, D i\, Hl'] (MG^zT, Gauchat und Kehrli, p. 475^, / 23 (MGS2S), 
Id S, F74 (MG 938; ArcA. 36, 421^. O, Schultz, die provenzaUschen Dichterinnen, 

Leipzig 1888, S, 19. 

S'ieus qu^ cosselh, bell' ami' Alamanda, 
nol raijvea^z, qu'om cocfiätz^ous de- 

manda ; 
que so m'a digh vostra dona truanda, 
que lonh ^son fors issitz de sa comanda, 
que so quem det m'estrai er e*m dcs- 

manda. 
quem cossellatz? 
qu a_p^_c,lo cors dins d'ira no'm abranäa, 
tan fort en sui iratz. 

Per Dieu, Guiraut, ies aissi tot a randa 
volers d'amic no's fai ni no's garanda; 
quar si l'uj falh, l'autre cove que blaiida, 
que lur destrics no cresca ni s'espanda; 
e s'ela'us ditz d'aut pueg que sia lianda, 

vos la"n crezatz; 
je plassa vos lo bes el mals qu'ilh manda, 
qu'aissi seretz amatz. 

^o puesc mudar que contr'orguelh no 

gronda, 
^ siatz vos, donzella, bei' e blonda; 


pauc d'iraus notz e paucs iois vos aonda ; 
mas ges no i etz primeira ni segondal 20 
et ieu que tem d'est' ira que'm cofonda, 

que m'en lausatz, 
si*m sent perir? que'm traya pus vas 

l'onda 1 
mal cugb quem capdelatz. 

Sim entjueretz d aital razo prionda, 25 
per Dieu, Guiraut, no sai cum vos re- 

sponda ; 
pero si'us *par qu'ab pauc fos iauzionda : 
mais vuelh ^elär mon 'pr^t qu'autre'l mi 

tonda ; 
e s'ie'us era del plag far desironda, 

vos enserquatz . 30 

cum son bei cors vos esdui' e*us resconda ; 
bem par cum n'etz cochatz. 

Donzella, uei mais no siatz trop parleira ; 
s ilh m'a mentit mais de cent vetz pre* 

meira, 


I. Seus £> ; Conseill uos q. J; alemanda S 2. No lom DJ\ uedatz A ; Per dien lom datz 
^l coitos J; los d. DI 3. Quaras CÄF, Carar 2>; Que som retrais S 4. Caillors DI, Calhons 
*' Q. fort so lujn HV 5. Quar C, Mas E, En I^ Pus MV; er mestrai J2; er e'm] e mi C; cm] 
lim ,^[y 7. Quab £] dins] totz ABC 9. tost airanda S 10. damics AI 11. Que AI; Que 
•^ *^ faul Z); laltres mesiiers DI; ques h. V 12 /eAit V; lors AC, nuilz DMI; destreg i2; nois 
• -^-Ä; enlrc lor no se. M, entrcls dos non se. DI 13. Pero sius CS, Pero sil V; E sil uos die ' 
^I ^- la 1. I 14. Vos o c. ii 15. \xos fehlt E; los CR; eis CJÄ; queus CDIBj sil EV 17. Com 
ST; sofrir EBV; quieu (7, qes DF, quen J; nom E] gornda D 18. Toi E; laussiatz F; d. e 
^' -^-S 19. n.] no D; pauc C 20. Pero i, Fors V; %js& fehlt i, que EBV; non ABCB; E noi 
=2 ?«s D 21. Mas CBV, fehlt AB; qem t. fort AB, tem tan C, qui \, DV; del i. CB, des i. D 
'^' ^os me 1. AB, Vas me 1. 2>, Vos que me I. 7, Coma 1. V 23. tem E; Si (Tant F) tem 
ottun*- jj^. que pr. tenga ABV; trop ZT, pueys B; Sieu tem p. e nom traetz u. C 24. cre AE 
^5i 26 umgestellt C 25. apellatz de tal Dl 26. Amics g. DI; queus mi r. CB, qe meo r. E 
^7* ^os mapeUatz de Ieu cor AB, Vos mi disetz de pauc son DI, Mais sa uos par qucu sia* V 
"^ Anz DI; quautre mi C, cautre lom DIE 29. Que AB-^ Que sio serai 2>, E sill eroi. E, E si 
^*^ J", Vos selaray B, Vos uej que etz V; Cum sieu del plag fos aras d. (7 30. la C, lal BV; 
t ^ertaz D 31. sos (7, sen 2); Col sieu J; gens C, bon JSV; cor EV; enduia AB; es D, neus 
J» tsconda CI, responda F; Co sabacor u5 esduy en segonda B 32. que 12; es DE 33. uei 
fehlt j; Deserenan C; nous fassatz /; tant AB 34, Quil .4^, la Dy Si /; Sek ma trag B; 
plus i); eine ABC, VC D, MI; C B; C uetz en una tejra F; Plus de cent uetz ma ia men- 
tit p, Ä 

Appel, Prov. Chrestomathie. 9 


T30 


Lyrik. 


86cuiatz vos doncs que totz temps Ih'o 

sofieira ? ] /^ 
semblaria qu'o fezes per nescieira ^ ^ 
d'autr'anristat. ar ai talan qu'ie'us jfeira, 

si no'us calatz; 
melhor cosselh dera na Berenguieira 
40 que vos no mi donatz. 

L'hora vech |;iieu, Guiraut, qu*elaus o 

meira, , .\ 
quar Tapellatz camiairitz ni leugeira; 
per so'us cuiatz que del plag vos enquieira ? 
ieu no cug gas que sia tan manieira; 
46 ans er uei mais sa promessa derrieira, 
que que'us digatz, 
si s'en destrenh tan que ia vos ofieira 
treva ni fi ni patz. 

Bella, per Dieu, no perga vostr'aiuda, 
60 quar ben sabetz com mi fon covenguda ; 
s'ieu ai Fallit per Tira qu'ai agüda, 


nom tenha dan, s'anc sentitz a 

muda 
cor d'amador, bella, e s'anc fos 

del plag pensatzl 
quar be vos die: roortz sui, si 

duda; 
mais no'lh o descubratzi 

Senher amics, ia n'agr'ieu ü vol 
mas elam ditz qu'a drech s'es i 
qu'autran preietz, cum fols, tot^s 
que no Ia val, ni vestida ni nu( 
no i fara donc, si no'us gic, que ^ 

s'autran preiatz? 
be'us en valrai, ia l'ai'eu mantei 
se mais no'us hi mesclatz. 

Bella, per Dieu, si d'ela n'etz ci 
per me loi afiatz. 

Ben o farai, mas quan vos er r 
s'amors, no la'us tolhatz! 

Guiraut de a 


35. Lauzatz mi (uos V) CUV; quieu AB\ loy J2, o V; qieu oimais loi s. JST; ! 
36. Cuiariatz CV^ Ia creiriatz DI; Nous cuiaratz o £; qe Jf, qeu V\ feres J; riquejra V 
amistatz S; ar /eAU AB ; t cos f. D ; enqieira AB ; Dautramiziatz trop auetz dit et 
queus o feira V 38. Co iS; no c. (72), nos c I; Saora no c. V 39. daua AS^ dG 
dera V 40. no men AS^ nol me F, nom J) 41. Enquer DI; hieu/«A// J; qellas A^ 
42. Ca D\ lapelletz ACDI^ mapellatz B; mapelletz mentejritz V 43. Pero c. ABB^ P. 
de p. C; Cuiatz uos donc q. de p. IT, Vos atendetz quil desplait V; nous CR 44. Mas 1 
CRV; cre V\ g, fehlt CRV; quilh ABC, quen D ; t.] tals sa B 45. A. gardara C, ^ 
tems V; proesa CDBV; entieira CV 46. qem D, quo J, quel V 47. Si iaus AB, Sill 
len i2, Sil V\ quela ia B; ia] contra A, no C; sofieira ABI, enquieira (7, ufeira S, 
o sofeira V; Ia tan fai que contra uosofeira D 48. Tregas H; De t. ni de p. CV, H 
ni p. B 49. nous aia aixi perduda V 50, 5 1 umgestellt D 50 fehlt I; Qe J{ ; Ia s. 1 
fos V 51. mai CDFV; V fehlt V 52. saubez D, saubest J; can H; quar ben sabetz (7, 
Ca B, ans se cug que V 53. Cors ABD; amiga sanc 0, amor e sanc V; Cor domii 
sanc B 54. patz B SS* Q^^ -^^j ^* ^O sapchatz ff; ro. om si J; si] seu Z>; Qi 
mortz sinaissi AB 56. no men HIV, no loy J^ 57. Scignen giraut AB, Seigner g. /, 
A*; Per dieu en g. Ia fin agrieu V 58. ela d. ABV; die ab d. Z> 59. Autran V; p 
preguest I; assa saupuda J^ 60. Qui D, Quil V; ual lieis BS; ual ges (ualgues D) 
61. Kos f. C, No f. jD/^\ Sil B; uenguda Z>; Donc si nousg. ben fara q. u. jET, Ni n 
uos g. quar u. X Farai o eu ben hui mais q. u.V 62. fehlt AB; Ner so sapchatz DI 
63. en] i S; ualra V; et ai laus m. AB, si tot lai m. JB2; captenguda CV; mas quan t 
duda DI, hinter dieser Lesung: Ia lagreu captenguda D 64. Sol /^; nos D ; tomatz I 
no laus' tollatz I 65. d'ela] de lai ABEV, ela /?; nos I, mes V 66, lo ABV, lolh Cd 
iatz D/// 67. Bens i ualrai S; m.] sol DI; Si farai eu mas pus V, 


% 


2, 


Fingierte Tenzone. 


131 


üis^. D 209, / 156, K 142. V^ 

P- 

Dom na, tant vos ai pregada, 
si'us platz, qu'amar me voillatz, 
qu*eu sui vostr endomeniatz ; 
quar es pros et enseingnada 
5e totz bos pretz autreiatz; 
per que"m plai vostr'amistatz. 
quar es en totz faitz corteza, 
ses mos cors en vos fermatz 
plus qu'en nuilla Genoesa, 
10 per qu*er merces si m'amatz; 
e pois serai meills pagatz 
que s era mial ciutatz 
ab Taver qu'es aiostatz 
dels Genoes. 

«luiar, voi no se'corteso, 

que me chaideiai de chö, 

Que niente non farö; 

ance fosse voi a peso, 

vostr amia non serö; 
tocerto, ia ve scanarö, 

Provenzal mal agurado; 

^l enoio ve dirö: 

s<^2o, mozo, escalvado ! 

^* ia voi non amarö, 
«qu'eu chü bello mari ö 

Que voi no se', ben lo s6. 

*ndai via, frar', en tempo 
millorado ! 

^Omna genta et essernida, 
**^aia e pros e conoissens, 
^^illa*m vostre chauzimens, 
q^iar iois e iovens vos guida, 
^^itesia e pretz e sens 
^ totz bos enseingnamenz : 
P^r que'us sui fidels amaire 
^^iies totz retenemenz, 
^^^*cs, humils e merceiaire; 
*^^t fort me destreing e*m venz 
^'Ostr'amors, que m'es plazens; 


92. ^ ' 

Crescini, Per gli shuii romanzi, Padcva 189?, 
48 (nach DIK), 

per que sera chauzimenz, «o 

s'ieu sui vostre benvolenz 
e vostr-aroics. 


luiar, voi semellai mato, 
que cotal razon tegnei; 
mal vignai e mal andeil 45 

non ave' sen per un gato. 
per que trop me deschasei? 
que mala chosa parei. 
ne no faria tal cosa, 

si sia' fillo de rei. &o 

credi voi que sia mousa? 
mia ft, no ra'averei! 
si per m'amor ve cevei, 
oguano morre' de frei, 
tropo son de mala lei 65 

li Provenzal. 

Domna, nom siatz tant fera, 

que no's cove ni s'eschai; 

anz taing ben, si a vos plai, 

que de mo sen vos enquera eo 

e que'us am ab cor verai, 

e vos quem gitetz d'esmai, 

qu'eu vos sui hom e servire, 

quar vei e conosc e sai, 

quant vostra beutat remire es 

fresca cum rosa en mai, 

qu'el mont plus bella no'n s^i, 

per qu'ie'us am et amarai; 

e si bona fes mi trai, 

sera peccatz. 70 


luiar, to proenzalesco, 

s'eu ia gauza de mi, 

non prezo un genoi. 

no t'entent plui d'un Toesco 

o Sardo o Barbari; 

ni non 6 cura de ti. 


7ft 


27. lies e temp'6 ^ IK haben faren t. = farenP 28. weiblUhtr Ausgang! 40. Reimwori 
*'* t/. 31; iauzimenz / 57. no & Cresc, mit K gegen DI 72, Eine Silbe fehlt: gauz aia Cres<^ 

9* 


\ 


132 


Lyrik, 


St. 93. 


voi l'acavillar comego? 
si lo sa lo meu mari, 
mal plait avrai consego. 
80 bei messer, ver e' ve di: 
no vollo questo lati, 
fradello, zo voi afi; 
Proenzal, va, mal vesti, 
largai me star ! 

ssDomna, en estraing cossire 
m'avetz mes et en esmai; 
mas enqueraus preiarai 


que voillatz qu'eu vos essai, 
si com Provenzals o fai, 
quant es poiatz. 

luiar, no serö contego, 
posa si te cal de mi; 
meill vara, per Sant Marti, 
s'andai a ser Opeti, 
que dar-v'a fors' un roci, 
car si iuiar. 


90 


»& 


Raimbaut dt Vaqueirau 


\ 


■^ 


93. 

K, Bartsch f Chrest, prov,^ Sp, 131 (nach CEJR); E. Philippsony der Mönch 
Mantaudon, Halle 1873, »^•37 («^^ CD EI); O. Klein^ die Dichtungen des Monr^^ü 

von Montaudon, Marburg 1885, S. 30 (ncuh CD EIS), 


L'autrier fuy en paradis, 
per qu'ieu suy guays e ioyos, 
quar tan mi fo amoros 
Dieus, a cui tot obezis: 
5 terra, mars, vals e montanha; 
e*m dis: >morgiie, quar venguis? 
ni cum estay Montaudos, 
lai on as maior companha?« — 

»Senher, estat ai aclis 
loen claustra un an o dos, 

per qu'ai perdut los bäros; 

sol quar vos am e*us servis, 

me fan lor amor estranha. 

en Randos, cuy es Paris, 
isno'm fo anc fals ni gignos; 

el e mos cors crey que'n planha.c — 

»Mongue, ges ieu no grazis 
s'estas en claustra r^scos ^ 
ni vols guerras ni tensos 
20 ni pelei' ab tos vezis, 


per que'l . fcailiaH remanha;, 
ans am ieu lo chant e'l ris^; ' 
e*l segles en es plus pros 
e Montaudos y guazanha.« — 

»Senher, ieu tem que falhis, 
s'ieu fas coblas ni cansos, 
qu'om pert vostr'amor e vos 
qui son escient mentis, ^ ^ , ^ . 
per que*m part de la bar^uanha. 
pel segle que no*m n'ahi^ 
me tomey a las leysos,^"^^^ ' <^ 
e'n laissey l'anar d^spanha. « — 

»Mongue, be mal o fezis 
que tost non anies coitos 
al rey cuy es Olairos, 
qui tant era tos amis; 
per que lau que t'o afranha; 
ha I quans bos marcx d'esterlis 
aura perdutz eis tieus dos, . 
qu'el te levet de la ^ha.c — 


25 


10 


tfi 


40 


79. Sine Silbe fehlt; lies averai mit Cresc. 92. Pos asi Cresc. 

3. me fo t. a. Ph, (mit DJ) 4. toU Ph. {nnt DI) ii. perdutz Ba, {mit CR) 15. ^'^ 
Ra, Ph, {mit CE, Not K) 16. E mos cors cre que en p. Ä7. (El m. c. ER\ E crey qüc -^^^ 
cors elh p. C) 18. a rescos Ä7. 21. que Ph, {mit D) 23. er A7. {mit 31) 26. c. e c ^*' 
(mit DI) 36. Tant que e. Ba. (wohl Druckfehler) 35. <;a1aros C, solairos DE^ salairos R, 


J- 95 


Fingierte Tenzone. Partimen, 


133 


•, ieu l'agra ben vis, 
nal de vos no fos, 
LC sofris sas preizos; 
naus dels Sarrazis 


no'us membra ges cossi's batiha ; 
quar si dinz Acres culhis^ "^ ^ f 
pro i agr'enquer Turcx fellos; 
folhs es qui'us s&*^en mesclanhaU — 

Lo Monge de Montaudon, 


A^ 


94. 

' 51 (Arch. 34, 407; Gauchai und Kehrli, p. 522); Mild y Fontanals, De 
los travadores en Espafia,^ Barcelona 1889, /. 478. 


t-ongla, de vos nom voiU partir, 
trob ferm en plan et en montagna; 
m'en qi*s volra escamir, 
)'us partrai ogan de ma compaigna 
n temps, mentre qe guerra aia. 
a d'art toz homs qeus me sostraia; 
n cayal non sai ni tant espert, 
n'er mal se ses armas vos pert.« — 

eu, seigner, ben vos o dei grazir 
temetz qe vida me sufTraigna, 
ogra a nuill seignor venir, 
; plagues, quant hom m'aduis 
d'Espaigna. 


pois me plages, no cuit q'eu vos desplaia, 
c'anc, pois m'ages, eu no pris colp ni plaia, 
anz mangi pro em ten om ben cubert, 15 
et er me mal se per aicho mi pert.« — 

»Cam-et-ongla, vos ai e dompna gaia 
e fort castel, cui qe pes o cui plaia, 
per q'eu vos die e'us fatz saber en cert, 
mais voill vivatz qe Gigo de Galpert. « — 20 

>Per Dieu, seigner, aichos no*m esglaia, 
mas lo cairellz c'om ditz sobrefolzaia ; 
d'aqel ai eu gran paor e'm n'espert, 
per c'a Saint Marc lo volgra aver offert. « 

Lo comte de Proensa, 


Partimen. 
95. 

s, A 178 (De Lollis, p, 551^, D 144, G 93 (Arck, 32, 409^, / 153, 

K 139, M 257 (MG 1016), R Z,f 36. 


.^ ' 


b;os, ses vassallage 
ivailhiers'e baros, 

malvaz e fellos, 
de villan linhage 

cortes e chauzit/,* 


^. 


f« 


4t 


larcs e lials et arditz; 
e digatz m'al vostre semblan, 
qal d'aqels deu amar enan 
donna, pos la destreinh amors? 


nos p. 13. P.] E p.; qeus d. 15. tenon b. 18. rweites c\x\\ <^ 21. aicho; eslaia; eine 
U 23. em spert. 

Vei ADGIK 3. m.] uilans ADGIKR\ Flacs et olpils / 4. uei AGIKR, ueis Z>, trop/ 
, M 6. li.'i ualens ADGIKRf 7. E fehlt ADGIKRf\ m*al] al ADGIK, me al R, ma / 
>/A'; dels AD, daquest GIKf\ Lo cal deu R 9. qan ADGIKR\ len d. /, la streing G 


K 


134 


Lyrik, 


9t. 95. 


10 Seinher, segon bon usage 
^ßär^miells costuma e razos, 
sii donna es valentz ni pros, 
que am egal son parage; 
qar del vilan ll'eis mals critz, 
15 si tot si par eissemitz, 
si iosta si lacueilh ni'l bkn^ 
e blasman la'n li pauc e'l gran, 
don li creis anta e deigonors. 


,. <.i^^ t' 


20 


Perdigos, gentil corage 
£an los gentils eis ioios, 
ei gentileza de nos 
non val mais a eretage, 
pos tut em d'una razitz; 
ei donna cui pretz es guitz, 
26deu amar lo pro ^\ prezan, 
qe mil son 'enpachat del bran 
qe fai plus bell baisar un ors. 


^ ■ i 


80 


Seinher, greu m'es e s alvag e 
de so qe auch dir a vos, 
c'az un vilan parai os 
dizes qei donna s'engage 


♦ ■•» 


•-ai 


ni ia per vilan mestitz 

sia cavailhiers giqitz; 
lo nom de ,1a donna* desman, ^^^c 
que 1 nom pert, pos met en soan 
cavalhiers, don lo noms li sors. 


^x. 


h 


Perdigos, vostre dampnage 

razonatz ab fals respos; 

cais cortes es Perdigos ! 

a donx noms tan d'avantage 
^ q uns malauratz aunitz 

sia per donn'acuilhitz 
egal al pron et al prezan, 
pos d'un paire son tut l'enfan? 
doncs val lo noms mais qe valors? 

Ar entendes mon lengage, 
seinher, sia*m dans o pros: 
c'uei nop es vilans tan bos , ^^ 
qals ops non perdai bamage; 
aissi coi chatz gen noiritz 
sesperdet per la suntz, 
s'esperdon lai on mais d'ops an, 
ei plus vils cavailhiers e'uei an, 
val, pos donnai vol far socors. 


85 


40 


4B 


IG. b.] mon Rf\ uciayre R ii. Tan p R, Par vuelh /; c] dreitura ADGIKRf\ t fehlt 
f 12. ej4Z?JP 13. Quil ADGIKRf\ c] segon R 14. Que/; de u. ADGIKR\ les ADIK, 
lies G, so R\ grans c. ADGIK, gran c. R\ li er ma ditz / 15. li ADGIKR\ p.] feinh /; 
esarniz A iscrenitz G^ escamitz IK 16. lo cuoill / 17. E fehlt R\ blasmen IK\ la GIK^ 
fehlt Dy len Mf\ e li g. -^ 18. li c] les AG^ lies D^ li eys -^; D. leis es autre dos 
honors IK 19. gentils JK 20. Fai Gf^ Fa /AT, Ha M\ Ions g. (7, le cortes M ^ li gentil /?, 
lo g. /; cl GMR 21. Qel R, E li /; gentilenza G\ n.] ios ADGIKR 22. uals /; m. 
deretage D\ en oretage G^ en e. R\ Non moc pas per c. / 23. Car ADGIKR \ fom ADIKR^ 
foron G^ sem / 24. E ADGIK\ p.] iois M\ La d. c, fin pres guis / 26. Car R\ espachat G 
27. p. b.] meillor ADGIKR \ Q. f. pigor per b. dun o. / 28. g.J fer/ 39. Daiso Af^ So R\ 
qieu ADGIKfy qe icu R; dire uoS G 30. Car Rf 31. Orsez D\ que d. ADIKR\ senz gage 
G, sasatie R, son guage / 32. Mas (E Af) si (sil /) pel (per R) ADGIKRf 33. Es lo 
ADGIKRf 34. La noz G\ deman Rf 35. n.] nol G\ Qe pert pueis pos M\ Qel nom del 
pros m. R 36 fehlt R; Cauallier AIKf; lo] li M, le / 38. f.] mal R 40. Et a n. t. A, 
Et a donc n. {t, fehlt) D, Mais don uen t. ^ 41. Com R'^ mal autaz G; amics / 42. Sera 
ADGIK; donas /; domna grazitt R 43. Col plus ualens ADGIK^ Engal de pros R, Mais que li 
pros/; ni (q /) atrestan (aufzunehmen?) ADGIKRf 44. p.] paratge AD\ tut fehlt ADGIKf\ 
li enfan DIKf\ p. fom tug e. A! 45. D. u. lo mays noms (nom /) q. u. Rf 47. S. si man- 
datz als p. Ry Sieu dan ho p. / 48. Huoi tant uilas nois feing b. ADGIK ^ Huey tant non es 
u. b. Ry Cun nos feinh uilan tan pros / 49. Cal ADGIK \ n.] son /; pregal /, pergal K\ Cals 
o. nol pregual b. R 50. Caissi ADGIKR; con /; gate ADGIK, catz Rf 51. Sespcrt IK; 
las M'y lo fruitz R 52. mestier an ADGIK\ Failh uilan on maies ops an / 53. E Gy Eis My 
Es/; que an ADGIK, cui an M'y El pros cauayer prezan R 54- Vals /; p.] pros M\ p. 
que dompnail fai s. AD. 


St. 96. 


Par Urnen. 


135 


\ Perdigos, Gaucelms Faiditz 

nos parta de nostres ditz, 
que cill son pro qe bon cor an, 


Seinher, sol pelj^r sil ditz, 

nos teinha per envelzitz; 
si tot s'es vilans, no'l soan; 
mas cavailliers e domn.i's fan, 
et al vilan tainh us fossors. 

Lo Dalfin (TAlvemßu und Perdigo. 


60 


96. 


J^dss. A \%\ (De Lolüs, p, 560^, C 391, 

N'Eble, er chauzetz la melhor 

ades segon vostr'escien : 

lo quals a niais de pensamen 

e de cossirier e d'error, 

seih que gran re deu e payar 

no pot, ni'l vol hom esperar, 

o seih qu'a son cor en amor 

et en domna, mas re nol fai que'il playa ; 

ohausetz d*amdos, qu'ieu sai quals plus 

s'esmaya. 

Guillem Guaysmar, anc per amor 
no trays hom piegz de mon ioven 


D 146, E 215, 6^97 (Arch. 32, 416), 
Z 69. 

cum ay fag yeu, sai et enten, 
ni mais deya de ma ricor, 
per qu'ieu sai cum per assaiar 
que no se fai a comparar 
neguns mals a dolor d'amor; 
mas non es hom en tot lo mon pietz traya 
com seih cuy ditz quascus: »paya me, 

paya!« 

N'Eble, tuit li dompneyador, 
li pro e*l larc e li valen, 
seran ab mi del iutiamen ; 
et ab vos seran li uchador 


15 


20 


55 dis 64 fihU R 56. porta Af\ Jutge segon ADGIKf {anzunehmen ?)\ nostre G 57. 
Cjiissil A, Caiccl DIK, Car sil G\ ric ADGIK\ q.] e GIK\ pro GIK, ric /; c] pres M 58, 
S9. Car dompna cachichais coman. Gadeis an sei er sos pretz sors A , Ca domna ca chiechas 
coman. Gardes a . . se sos prez nes sors Z>, £ dona que chascus deman. Ausi se gardaz sei 
>\er sors Cr, Ca domna cha chiechas coman. Ause se gardas sei ners ors /AT, E dona ca chiechas 
Coman. Aunie is si gardatz com eil sors My Dona ca secha uos coman. Aunies si gardas q len 
^<xts f 60, 61 in D verwischt ^o. per G\ S. ges per uer sil d. J/, S. per uer si len dits f 
Si. tenguel AIK\ Nö tenrai /; No tenga el p. nuilliz G\ enuilanitz ^/A', enuelits / 62. s' fehlt 
f\ V.] ualenz DGIK^ pros ges M 63. cavaillier M\ Que dompna (Pero dönas/) e caualiers si 
Tan ADGIKf 64. En u. M\ fersors DIK^ fesorg (7; Ez a uilans rainhon forsors/. 

Strophe 2 und 3 in G vertauscht, i. Netble E\ er fehlt CDEGI, qar Z; c. en 1. m. C 

3. pesamen D, pessamcn (7 4. E fehlt CEGL 5. t fehlt CEGL 6. Ni CEG, Nil Z; ni Ä; 

espetar D 7. c. e son sen CEGL^ c. e samor / 8. A en d. A, E d. /; r.] en rcn /; non f. 

W; £n d. pauzat e ren noill (no E) f. EGL 9. fehlt E] qal I?G/ 8, 9. En dompna pros e 

^aya« Pauzat e re no fai quel playa C ii. frais E'^ h. p.] p. h. CDEIL\ preitz A\ son oiuen 

Ciff, ma i. G 12. C. fatz eu e s. e c. A^ C y. ai f. ab franc e. C, C. faig et ai faich et c. Z?, 

C. y. fauc fait et e. ^, C. ai faiz e faiz et e. Gy C. faig et e. /, C. ei fait e fach ez e. L 

13. degues L 14. iweites p.] pero D 1$. sen f . Z? 16. a] al i4; Dolor (Dolors EG) damor 

(^dits alles) CEG^ Dolors damador az aiq'Ila dome end'ptat L 17. Car DL'^ e. t. 1. m.] qui Z; 

Hom (Dom G) endeptat (endeptatz C) quar non es hom p. t. CEG 18. De CE\ cuy] com 

AGLy a cui D\ q.] qec iorn A^ chascus iom Z; m. "p. fehlt CEG 14 bis 18. Per queu sai qom 

dis chascus p. me p. / 19. Nebles A^ Aetble E 21. ab] a G\ de i. D 22. a DGIL\ s, fehlt 

G\ luchador A, li ublador CZ, lubador Z>/, li oblador E^ li obliador G, 


^36 


Lyrik. 


St. 97. 


e Tautra gens que no sap far 

mas can tener et amassar. 

86 

per que se tanh qu'en son velhenc dechaya 
ricx hom tosetz qui per deute s'esmaya. 

Guillem Guaysmar, quan li deutor 
mi van apres tot iorn seguen, 
80 l'us me tira, l'autre me pren, 
e m'apellon baratador, 
yeu volgr'esser mortz sens parlar; 
qu'ieu no'm aus en plassa mostrar 
ni vestir bos draps de color, 
ssquar hom no*m ve que sa lengua no'm 

traya ; 
e s'ieu d*amor trac mal, be's tanh que'm 

playa. 


N'Eble, sapchatz que la dolor 
d'amor tenh maior per un cen 
que deute ni nulh sagramen; 
qu^ab belh dir pot hom son deutor 
genl aplanar et apayar, 
mas amors, qui'm fai sospirar, 
morir e languir ab dolor, 
ni ai poder per ren que m'en estraya, — 
tan tem morir, sol la dolors m'esglaya. 

N'Eble, ben sabon li pluzor 
qu'om endeutatz no mor, sol maniar aya^ 
mas d'amor mor plus leu que d'autra 

playa. 

Guillem Gasmar und Eble {de Saignas / 
oder d' Uisel ?) 


97. 


Hdss, E 

Monges, cauzetz, segon vostra sciensa, 
quäl valon mais: Catalan o Frances? 
e met de sai Guascuenha e Proensa 
e Limozin, Alvernh'e Vianes, 
se de lai met la terra dels dos res; 
e quar sabetz d'els totz lur captenensa, 
vueill quem digatz en quals plus fis 

pretz es. 

Aisso'us sai dir, Albert, senes faillensa, 
quäl valon mais ni don mueu mais de bes 
losill cui donars e bels maniars agensa 


222, / 162. 

e ricx vestirs amples e gens arnes 
e grans colps dar e ferir demanes, 
sill valon mais, segon ma conoisensa, 
que'ill raubador estreg nesci-cortes. 

Monges, d'aiso vos aug dir gran erransap, 
que'ill nostre son franc e de bei solatz; 
gent acuillens e de gaia semblansa 
los trobaretz e deius e disnatz; 
e per eis fo premiers servirs trobatz; 
e podetz ben en Peitau o en Fransa 
morir de fam, s'en convit vos fiatz. 


23. qi GL ; nos s. / 24. c. t.] caytiuier CEGL 25 fehlt in allen Hdss. 26. quen sa 
ualor d. CE^ que son ueillon d. GL 27. t.] ressetz C, desscps -£, tesez (?) G\ que AD\ deoer 
j9, depta Gl 30. men \, G\ t. e lautrem p. A 32. Mortz uolgra esser s. p. L 33. non mos 
G\ baissar CDIL, baisar EG 34. uestirs / 35. Que A^ Q. verwischt D\ beide no'm] non G; 
zweites no'm] no L 36. seu trac mal damor D\ ben t. DGI 37. Nebles A^ Netble E\ 1. d.] 
lardor E 38. m. fehlt 2?, pcior /; es maier CEGL 39. Que de deute de s. CE^ Qe depte ni 
de s. DGI 40. dig Ey ditz L 41. apaiar et aplanar D 42. qem A 43. 1.] garir G\ ab d.] 
eyssamen CEGL\ d. schon v, 37 Reimwort 44. Non CE\ p. t^ fehlt CEGL, de r. Z>, mais /; 
quem nestraya CEGI 45. mesmaia L 46 bis 48 fehlt L 46. Nebles Ay Netble E\ saubon C 
47. s.] se G 48. d'a. m.jdam mor E, — (^Guillem) Gasmar lautet der Name in ADGIL^ Guays- 
mar oder Gaymar ;>( C, Gaimar in ^; dem Namen Eble fügt nur die eine (aber beste) Hds, A 
ein de Saignas hinzu, 

I. digatz 7 3. E mier /; o 7 5. m.] part 7 6. de t. 7 7. cal E 8. nalbert E\ Aissc» 
sai ben albertet 7; ses 7 9. d. uen maier b. 7 10. egensa 7 11, 12 Quamples vestirs portom 
e beiz arnes. E son ardit e feront demanes 7 13. 111 7 14. Que t. l 16. s. trop de meillor &- 
7 17, bella s. E 19. p. e.] plor E\ s. fehlt E 20. o] et 7 21. conuitz /. 


St. 98. 


Partimen, 


137 


Albert, ben ha de pretz gran detriansa 
entrels Franses eis Peitavis honratz, 
car ill son larc e d'onrada acoindansa 
Met es tost ricx paubrom, s'es lur privatz; 
e'ill vostre nut chantaran, si chantatz, 
mas ia ab lor no'us empliretz la pansa, 
si estradas o romieus non raubatz. 

Monges, maniars ses gabar e ses rire 
so non pot esser fort azautz ni plazens, 

e*il nostre sabon tan be far e dire 

per qu'an bon pretz sobre las autras gens ; 

et anc Franses deius non fo iauzens ; 

leti pot esser usquecx d'els bos garnire, 
ssc'a lur enfans laisson lur vestimens. 

Pauc pot laissar, Albert, al mieu albire, 
apres sa mort nuils hom a sos parens, 
quant sai non a, totz vius e sas, que frire, 
ans, quan li faill raubars, es totz dolens; 


quar ieu n*ai vist de cavaliers eine cens^o 
qu'anc no los vim sobre cavals assire, 
ans los pren om emblan ab los sirvens. 

Mais ha de pretz, Monges^ al mieu veiaire, 
sei que fai pretz de petitz e de grans 
e met ab ioi, don ho puesca traire, 46 
no'n a us ricx avols mal acoindans ; 
e d aquels vei aisi aiustatz tans, 
don ieu ni vos no cug que aiam gaire 
que ia'm sia'n al departir lauzans. 

Albert, no soi per aver razonaire, 50 

mas per los bes que i vei, soi razonans ; 
s'ill valon mais don vos estes confraire, 
donc valc lo mais Lobatz, non fes Rotlans, 
que per un do que fan, tolon tres tans ; 
e nos sabem gen do e condugz faire 55 
e vos raubar gleizas e vi'andans. 

Albert uAd Monge. 


98. 

^äss. C 389 (MG 1519), D 204, E 225, G 94 (Arch, 32, 411/. / 159, M 265. 
Senher n'Aymar, chauzetz de tres baros 


^ual prezatz mays, e respondetz primiers, 
^^ apres vos respondan Perdigos: 
que Tus es larcs e guays et ufaniers, 
se'l segons es savis e bos terriers 
et alques larcs, mas non d'aital semblansa, 
^'1 terz es bos per condug e per lansa 
^ S^n guarnens, quals a roelhors mestiers ? 


En Raymbaut, d'aquelh die qu'es plus pros, 
qu'ab mezura fa totz sos faitz entiers, 10 
e n'es sos pretz longamens cabalos, 
e'n pot esser als enemicx sobriers; 
quar s'elh es francx, adregz e plazentiers, 
aquelh val mais, segon la mia esmansa, 
qu'els au tres dos truep tan de peiuransa i5 
per que negus no l'es de pretz pariers. 


22, 23. Per dieu a. mout a g. d. Entre f. e peitaus h. / 24, 25. Quill sabon tan aaler 
^ncs duptansa. Cades es r. paubres sis 1. p. -E 27. E ia per eis /; non e. E 28. o r. fehlt E 
y^^ckenfüllung in I?) 30. cortes ni ualens E 31. E li /, t. b.] plazers ien /, lies plazersP 
32. mais p. de totas a. g. / 33. ia /; er / 34. E pi e. chascaus /; d'els] bels E 35. gami- 
"^ens / 36. albir E 37. son paren / 38. Que quant es vius de sai non a q. f. / 39. q. laissal 
Taubar reman d. / 40. Qnieu en conosc / 41. Quanc un non ui s. caual ausire / 42. amblan E 
43 ^ 56 fehlt I 45. Eine Silbe fehlt 48. q» E 49, lies ia'n siam P 55. uos sabon E 56. 
uiadans E Überschrift: Tenso E, Albertetz el monge /. 

I. nazemar E^ naesmar G\ Ennazemar Z>, En nazemars /, Den agemar M\ dos EM 2. 

Col jO\ preiaz G 3. aprop DEGI\ * vi fehlt EM 4. g. e 1. M\ g. enfraniers /? 5. savis] adretz 

^^G/^ arditz M\ tertiers Z>, guerriers EM, tirers G 6. Et aquel 1. / 8. genz G\ guarnitz CM, 

garnctz /; E g. per garnanz /?; meillor G 9. rambaut Z?, ranbaut G^; d'a.] aisel DEGIM 10. 

^ na. ^ II. Ez es M\ p. plus z, G 12. E p. EM\ al e. D\ gueireiers /?, guerers / 13. Sei 

(S^ Gy QcU M) es adretz cortes ni (e M) p. DEGIM 14. Doncs ual el (il G) m. DGI, Doncas 

^ ni. EM 15. tr.] a DGI, aun E\ Qell autre dui an tan M 16. non es /; P. q. de pr. no 

"ts neguns p. M 


138 


Lyrik, 


St. 98. 


Baros, be sai qu'ie'us venserai amdos, 
quar mantenh so don suy plus galaubiers : 
grans ufana es caps e messios 
20 de proeza e pretz plus bobansiers; 
e mosenher aya terra e deniers, 
mas largueza noylh val ni nol enansa; 
e'n Raymbautz mantengua selhs de Fransa, 
qu'armas e vis es totz lurs cossiriers. 

26Senher n'Aymar, trop n'a meluyrazos 
lo gen-guarnens, quant es bos cavalliers^ 
qu'elh es temsutz mais ab cent companhos 
que s'us autres n'avia tres milliers; 
et ufana non es mas sens leugiers 

80 e fols cors vas, qu'ab non-poder balansa, 
e ricx volpils no pot aver onransa 
per menut/ dos ni per digz messongiers. 


£n Raymbaut, ricx hom braus orgulhos 
es lo vostres, quar es bos cavalliers. 
86 per que sos pretz non es tan cars ni bos ? 
que pauc ni pro no met, mas en sabriers. 
e'n Perdigos ditz cum ioglars laniers, 
qu*en penr'aver a tota s'esperansa. 


e'l mieus es pros e de bella cuynhdansa, 
si tot no's vol pretz d'orps ni d'escassiers. 40 

A mosenhor vey qu'enueia'l tensos, 
qu'ades capte los sieus faigz menudiers^ 
e vol ufana e boban metre ios, 
quar elh no'n es vezatz ni costumiers. 
e'n Raymbautz mantenha'ls colps pleniers. 
el fort mazanh, en qu'elh a sa fiansa, 
mas si'l marques fos d'aital acoynhdansa ^ 
enquer fora ioglars o escudiers. 

Senher n'Aymar, vos etz vencutz priraiers 
e'n Perdigos viule descortz o dansa 
que contrafa n'Estomel ab sa lansa, 
e no fara de luy aitals mestiers. 


K\ 


A mon senhor tanh aissi pretz entiers 
cum a mi fay lo regisme de Fransa; 
e'n Raymbautz, quant ab armas s'eslans 
sembla trop mielhs ioglars que cavallier 

Raimhaut de Vaqueiras^ Aimar (de Peitieu 

und Perdigo, 


60 


ti 



^) 


17. Seignor DI, Baron GM-, bc] icu DEGIM\ quicu u. C 18. so] Ui DEGIM\ do 
D\ plus fehlt I\ galabiers E» galaubrers G^ galubriers /, cabaühiers M 19. G.] As DI^ 
EM^ Ad G\ es] ques DEGJM\ c] ab EG\ e m, fehlt I 20. proenza DM\ preu] de pretz — 
dels M\ b.] uertadiers DEGMy uerdiers / 22. Pos proeza (proenza M) nol platz ni no lenan^ 
(lananza Z>, li enansa G^ DEGIM 23. raymbaut C\ Ez en ranbaut G 24. Car mais /; tot Z^ 
lur DEGI 25. S. n'A.] Perdiguon /?, Perdigo E, Perdigons GIM\ tniep 6'; n' fehU DEGIAs^ 
m.] grans nieilluriers E^ granz (gran IM) meillurasos DG IM 26. Sei qe (qil G) ten icn 1»- 
(lo /) sieus eis (el G) estrangiers DEGIM 27. Et DEGIM 28. sil a. C, si un autre E\ ' 
fehlt /; dos DEGI\ Qe no seri autres ab .c. milhiers M 29. Quar EM\ s.] cors DGIMy cor 
30. fol D, auols M\ pretz DEGIM\ vas fehlt EM 31. v.] escars DGI ^ escas EM 32. 
t>EGI\ lorn senes do M\ m fehlt DEGIM \ d.] plazers DEGIM 33. rambaut D, ranbaut 
rainbautz M 35. P. q. non ual tan la (li M) uostra razos DEGIM 36. Qi G 37. d.] p 
DEGI\ E perdigo qe col i. M 38. s'e;] sa fiansa C\ Ha en poure tota sa esp. M 39. l 
nies E\ p.] glais Z?, gais EGIM\ semblanza DEGIM 40. no u. DEIMy non ual C7; d 
caters G 41. v.] quei D^ uueill EAI^ uoil G\ que uengaill EM^ quenuegal G^ que noi ual 
t.] razos EM 42. Quar descapte C\ mante DEGIM \ \o DG; lo fag dels m. M 43. vol fe 
C; £ uol proeza e bon pretz metre ios DEGIM 44. Sol quar no sap ni non es c. (c.J 
nüers /) DEGI 45. Et en r. (77, E r. M\ mante los cors p. DEGIM 46. Quen pro ma 
an tota lor (ha tota sa EGM) f. DEGIM 47. f.] li fas D, li fos EGIM\ a.] semblansa Di?/, 
senblan G 4^. o] e C 49 bis 52, 57 bis 60 nur in C\ 53 bis 56 fehlen auch C 57. senher 



i 


9 U. TOO. 


Partimen (Parodie), Liebesbrief, 


139 


99. 

Hdss, D 210, G 128, H 50 (Arch, 34, 405; MG 1129; 

Gauchat und Kehrli 519/ 


En Blancaz an Pelizier, 

'elizer, cauzetz de tres lairos, 
il pres peiz per emblar menuders: 
L'us perdet lo pe per dos capos 
oing destre, e puois fo senestrers; 
^gonz fo pendutz per dos diniers, 
niqi ac un pauc trop de venianza; 
^rz fo orbSy car emblet una lanza 
chapa del monge del mosters. 


Lo Peliziers respondet <{ en Blancatz 
en aqesta cobla: 

Segner Blancatz, aicho lor es grans pros 
qe vos cuidatz lor sia destorbers; lo 

q'eu vi Durban, qant er'aitals com nos, 
anar a pe, mas ar a dos destriers; 
ei pendutz es eissitz de consirers, 
qe no sent freich ni fam ni malananza; 
et en Torb trop aitan de megloranza, 15 
qe ia mais sols non ira volontiers. 

Blacatt und Pelizier, 


Reimbrief. 
100. 

Hds. ^146 — Raynouard Lex. rom, I 499; MW III 350. 


vos, que ieu am deszamatz, 
s ioys, iovens e solatz, 
aculhirs e bel-parlars, 
art n'Amanieu de Sescas 
z e amors, com en sela 

mai que dona ni donzela 
ulh'autra res qu'el mon sia. 
is vos saber, doss amia, 

m*a fag entenden que vos 
z que yeu si'amoros 
als qu'ieu no vuelh ni'n ai cura; 
soy per vos en tal rancura 

sen ei saber ei auzir 
ezer mi faitz trassalhir; 
r-vos-ai en cal semblan: 
L, mantas vetz vau pessan 


de vos, quem sono unas gens, 
a cuy soy amicx conoissens, 
qu'ieu nois euten nin ai solatz, 
ans m'en vau, com trasmeliatz, 
pessieus, cossiros e marritz, 
car del mal d'amor soy feritz 
tan greu que ia no'n gueriray. 
E si del vostre bei cors ay 
longamen estat de vezer, 
be'us podetz esmar e saber 
que be mi falb bona razos, 
per so car no truep ochaizos 
ni bels genh co y pogues anar; 
mai s'ie'us podia afolquar 
una vetz si com antra fi, 
can vos comtey sus el cami 


20 


-'5 


80 


Überschrift: En blacaz e peire uidal /?, fehlt G i. iauzctz {/) H z, K k\, DG 4. E 
; senestres D 5. fos D 6. iqi G 7. ors i>; lanz /? 8. del] al DG, lies a .1. ; möge D; 
er G, Überschrift fehlt DG 9. aqo G\ Seingnen b. aquo 1. es graz p. jO 10. Qa uos parec 
i G) qaz eis fos d. DG 11. burban H\ era tals DG 12. Morir de fam DG 13. E p. G\ 
fora DG 14. Qi G\ s.] a DG \^, fehlt DG 16. sol G\ uoluntier (7. 


2. ioy iouen 5. lies c. a s.P 8. Eine Silbe feMt 9. cntendre Rayn,, Mahn 11. lies XsX? 
[uar s. R.M, 


140 


Lyrik. 


St. 100. 


de lay on veniam, lo prec, 

ia may enuey ni mal ni pec 
85 no penria, al mieu albir. 

£ la nueg, cant ieu cug dormir 

cm soy colguatz per repauzar, 

non puesc, ans* m'ave a levar 

per forsa d'amor en sezens, 
4oparlan ab mi meteis, c'us vens 

mi ve quem fa parlar de vos: 

»Ai! chaitieu, deszaventuros, 

et en la cal ora fuy natz? 

qu'ieu soi nueg e iom turmentatz, 
45 e no truep fi ni paus ni garanda, 

si m'art e'm destrenh e m'abranda 

amors e'm te en dessiplina. 

Ai! car se fos midons devina 

d'aitan que Saupes tot mon cor, 
50 ieu cossi l'an ni en cal for, 

que, per Dieu, si mon cor sabia, 

s'era la peier qu'el mon sia, 

si'l penria de mi merces. 

E pus enaisi soy conques, 
fisiray li mon cor devirar?' — 

,Non ges.' — ,Com? qui te'n fay estar 

— ,Ieu t'o dirai: Sim respondia 

mal ni greu en so que'l diria, 

denan Hey tombaria mortz.* — • 
«0 ,E doncx cuiatz esser estortz, 

si ia nulh temps no lin ditz re? 

May te valria, per ma fe, 

qu'en breu te fes la mortz estendre.'« 
Aissi'm fa parlar e contendre 
öö amors, em destrenh e'm trebalha 

per vos, dona, si Dieus mi valha; 

car vos vey a totas sobreira 

de sen, de parlar, de manieira, 

de bei captenh, de cortezia, 
70 dona, qu'ergueih ni vilania 

no fes, ni disses nulh oträtie, 

ans, qui'l fa, vos es be salvatie; 

qu'en tan com lo segles aonda, 

non a pus pura ni pus monda 
Tode totz mals aibs ni mielhs gardada, 

pus plazens ni mielhs essenhada, 

45. ^Hi Silbe tu viel 52. peior 55. 
totz los sartres 90. totz 91. Eine Silbe fehlt? 
106. fron 


>« 


ni de tan bela chaptenensa; 

que'ls faitz eis ditz son de plazensa 

de vos, plazen don'agradiva. 

E non cre que nulh hom que viva, 
vis anc dona de tan bei gran, 
qu'enaisi es fach'a guaran 
vostra faissos e bel'e conia: 
Vos non es corta ni trop lonia, 
ni grossa ni sobre-delgada ; 
e no pareys ges mal talhada 
rauba, can vos l'avetz vestida, 
que tuit li sartor de Lerida 
e de Paris e de Colonha, 
si tuit y metio lor ponha, 
re no y pori' esmendar. 
£ quieus ve denan si anar, 
no paretz ies clopa ni mancha; 
que bruna ni saura ni blancha* 
non cre gen s'an ni gen s'estia. 
E no's muda ni no's cambia 
vostra colors; ans es pus fina 
mil tans que de flor aiglentina, 
cant es un pauc entremesclada 
blancha, vermelh' e colorada; 
so pot dir totz homs que vos veya: 
las mas e la gola'us blanqueya 
plus que no fa neus de montanha. 
E die vos que re no i guavanha 
boca, mentos, nas, huelhs ni silha 
ni frons, car Dieu, per meravilha 
par que'us a de sas mas formada. 
Als cabelhs par c'aiatz daurada 
la testa, tan son bei e bloy; 
per que totz homs deu vieur'ab ioy 
que lialmen en vos s'entenda; 
e quieus es fals, redorta'l penda, 
ni quieus vol amar per ufana 
ni quieus trais ni quieus engana. 

Mas ieu tem fort, dona chausida, 
qu'ieu soy traitz e vos traida, 
si voletz creire lauzengiers, 
fals devinadors messongiers, 
que ies de dona que vos valha, 
nos tanh c'ap lor aia guaralha, 

Ic 60. fehlt A.M.\ esser fehlt 82. guaranh 86^- 
lies porian 93. pareis 97. color 105. huelh /LAw' 


«5 


90 


95 


100 


105 


no 


115 


120 


k. loo. 


Liebesbrief, 


141 


\\ ab pegua gen ufanieira 

[ue fort an volontat leugieira 

)er dire trastot lor talan, 

es que ia vertat nous diran, 

li de re no'us tenran selada; 

)er qu ie'us prec que de lor ergada 

'OS tulhatz a vostre poder, 

:'ap lor non pot hom conquerer 

>retz ni honor, ni gazanh traire. 

£ car yeu vos soy üs amaire 
[als e ses tota falsura, 
)rec vos, e car avetz mezura, 
en e saber e conoissensa, 
[ue Tamor qu'ie'us port ses falhensa, 
onoguatz, cant yeu vos veyray, 
i que conogua qu'ieu non ay 
SS mon temps ni Tamor perduda, 
lona, que fort me'n es tenguda, 
>er so car mi podetz donar, 
ieus play, o vendr'o engatiar, 
)lus que si m'aviatz comprat 
n la fieira o en mercat, 
>ros dona plazen essenhada, 
[ue volta ni gienh ni virada 
lo'us y sey far ni avol ganda 
om sei que porta la garlanda, 
|ue mostra cascun say e lay. 

Plazen dona ab pretz veray, 
a ienser res c'om el mpn veya, 


que sobre totas senhoreya, 150 

humils, corteza, de bon ayre^ 

on tots bos mestiers a repaire, 

entendetz en vostre coraie 

mas letras, pus autre messatie 

no'us puesc enviar pus cubert; 155 

qu'ieu vos autrey eus die per sert 

c'aisi com vos ai dig denan 

e'us die, soy al vostre coman 

per complir trastot voler. 

£ si nulh temps, mati ni ser, ißo 

fauc ni die contra vos falhida, 

que trachor en si'apelatz. 

£ per so que mielhs m'en crezatz, 
don vos letras pendens rimadas: les 

com qu'ieu fos, en totas contradas^ 
m'en poguessetz far apelar,* 
e qu'ieu m'en agues a tomar 
de batalh' a dos cavayers 
armatz, o a dos escudiers, ito 

los cals que may a vos plairia. 
£stas letras foro lo dia 
donadas de Sant Bertolmieu, 
l'an de la encarnation Dieu 

• M • CC • LXXVIII • . m 

Amanieu de Sescas. 


101. 

Oscar Schultz, die Briefe des Trobcuiors Raimbaut de Vciqueiras an Bonifaz /., 
Markgrafen von Monferrat, Halle 1893, Brief II (nach CEJR). 


lenher marques, ia nom diretz de no, 
[ue vertatz es, e vos sabetz ben quo 
oe tinc ab vos a ley de vassalh bo, 
[uant assalhis a Gart entr' Ast e No; 
[ue quatre cen cavalier a tenso 
'OS encausavon, feren ad espero, 


e no's tengron ab vos detz companho, 
e quan tornetz e feris de rando 
(pueys vos dupteron mais que grua falco), 
et ieu tomey al maior obs queus fo, 
que ieu e vos levem gen del sablo 
n' Albert marques, qu'era ios de l'arso. 


10 


128. aquerer R,M, 143 bis 147 fehlen R.M, 147. cascus 152. bes; an \y^ fehlt R,M,\ 
une Silbe fehlt, lies tot vostre voler 162 fehlt R,M.; Aia nom e fag* auzida Hds. 163. eu R,M, 
66. encontradas 171. Les; a yos fehlt 174. encarnaton. 

Die mit »bc bezeichneten Verse stehen (ebenso wie v. $7 bis 6$J nur in E und sind van 
>ch. als interpoliert nicht in den Text aufgenommen, i . Valen Seh, mit CJ gegen ER 8. so E\ 
"an retomes e'ls f. a rendo Seh, mit R, Q. t. e. f. ab uertut de r. C, Can uos t. e. f. de r. J, 


142 


Lyrik, 


St. loi. 


Et ai estat per vos en greu preyzo, 
per vostra guerra, e n ai a vostre pro 

isfg^g maynt assaut et ars maynta maizo. 
Et a Messina vos cobri del blizo; 
en }a batalha vos vinc en tal sazo 
que vos ferion pel pietz e pel mento 
dartz e cairels, sagetas e trenso. 

BoE quan prezes Randas e Paterno, 
Roche!' e Termen e Lentinc et Aido, 
Plass' e Falerma e Calatagiro, 
fuy als Premiers, vezen maint bo baro. 

^£ quan vos feiron li prezic ei sermo 
^levar la crotz per gran devocio, 
e cant anetz per crozar a Saysso, 

sfiieu non avia en cor, Dieus m'ö perdo!, 
que passes mar, mas per vostre resso 
levey la crotz e pris confessio; 

^t pueis quan fom, la Dieu beneiso, 
^tornat ab vos sai en vostra reio, 
^anc no'm virei per vezer ma maizo. 
Et eram pres del port Castel-Babo; 
^ e fuy ab vos guerreiar part .... 
E no m'avion res forfait li Grifo, 

80 quan vinc ab vos luenh passar part Messo. 
Entom Blaquema sotz vostre gonfayno 
estei armatz a lei de Bramanso, 
d'elm e d'ausberc e de gros guambaizo. 
E'm combatey sotz la tor el Peiro, 

85 e i fui nafratz desotz la guarnizo. 
£ estei tan armatz pres d'Ebciomo 
tro qu'en traisem l'emperador felho, 
seih que destruys son frair a trassio; 


que, quan vii fum e la flam' e'l carbo 

ei mur traucar en man luec ses bonso, 4o 

issi el camp per combatr' a bando 

ab tantas gens, ses tota falhizo, 

qu'az un de nos eron cen per razo. 

E vos penzetz de far defensio^ 

ei coms de Flandres ; e Frances e Breto 45 

et Alaman, Lombart e Berguonho 

et Espanhol, Proensal e Guasco, 

tug fom renguat, cavalier e pezo. 

E Temperaire ab lo cor al talo 

esperonet, e sei vil companho, so 

plus d'una legua; pueys volgron li gloto , 

nos fom austor et ylh foro aigro, 

e cassem los si cum lops fai mouto. 

E Temperaire fugic s'en a lairo 

e laysset nos palais Bocaleo 

filha ab la clara faisso. 

De tot aisso no tem c'om m'ocaizo 
de mensonia ni d^autra mespreizo, 
que vos sabetz e tot silh c'ab vos so, 
que tot es vers ses mot de mentizo; 
e plus ancar vos vueill far mensio 
que per maint vers e per mainta chanso 
ai ieu dicha tan gran meillurazo 
al vostre pretz que bela retraisso 
n'er per tostems tro a la fenizo; 
e quant hom ser a senhor bon e pro, 
pretz Ten rema el an bon guizardo, 
per qu'ieu n'esper de vos esmend'e do -« 
valen marquesi 

Raimbaut de Vaqueiras, 


50 




ßO 


M 


13. p. V. est. Seh, mit R gegen CEJ 18. Queus f. Seh, mit CJ gegen ER 27« bis 31 n 
E (27« benesio 28« busso 30, 31. Pueis fui per uos en greu aflixsio Quant alaserna ab u. g. 
Doncx era pres lo fort castel Babo, E no m'avion res forfait li Grifo; Pueys vinc ab vos gu^ 
reyar a bando Entom etc. Seh. nach QJ (28. Adoncas C, Adoncx J 29. r.] ges r. C 30. quel u. fl 
E era pres del port castel babo Can uinc a uos per passar part bauo E no mauion res f. 1. 
Cant uinc a uos luenh passar part messo Entom etc, R 32. E.] E e. Seh. mit ? 34. al P. Scm^ 
mit CJ gegen ER 35. d.]d'outra Seh. mit CJ gegen ios E, desot R 36. E portiey armas ai 
p. Seh, mit CJ gegen ER 39. so E, Quan vii gran fum Seh, mit CJ, Quan uim lo foc 
56. Si's fes sa f. Seh, mit R, E la sua f. C, Sa bella f. E, E sa f. 7 69. Senher Seh, mit 
gegen E. 




St. I02. 


Geistliche Lyrik. 


143 


102. Mariengebet. 

C, Appell Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften^ Leipzig 1890, 

5. 176 (nach CJK). 


£n chantan d'aquest segle fals 

ay tant' obra perduda, 
don tetn aver penas mortals, 
si merces Dom aiuda, 
per que mos chans si muda, 

sii vuelh ofrir 

lai don venir 
me pot complid'aiuda, 
sol no'm si' irascuda 

la maire Dieu, 
cuy mos chantars saluda. 

Pero, si garda mos peccatz, 

ben deu esser irada; 
mas sa gran merce prec, si'l platz, 
la mi fass' apaguada. 
aitals merces m'agrada, 

quar es secors 

dels peccadors, 
cuy es razos lonhada. 
sia'm merces donada, 

maire de Dieu, 
quar per merce fust nadal 

Qu'anz que'l vostre bels cors ioyos 

nasques, era establida 
morz a quascun qu'el segle fos, 
quar l'avia merida 
Eva, tan fon ardida, 
quar tenc a lieu 
lo dig de Dieu, 
de que fon pueys aunida; 
mas pois en vostra guida, 

maire de Dieu, 
em trag de mort a vida. 

l^er Eva e per son peccat 

era tota gens morta; 
^as per vostra virginitat 
es uberta la porta. 
Eva per via torta 
nos aduys mort, 
e vos conort, 


don la gens es estorta. 
tal frug vostr' albres porta, 

maire de Dieu, 
que vida nos aporta. 

Ev* autreyet, quar li fon belh, 

al diable bauzia, 
e vos al angel Gabriel 
la vera prophecia. 
Eva ac nom Tenemia; 

el contradig 

segon l'escng 
ditz hom: ^ave«^ Maria, 
tot so qu'Eva desvia, 

maire de Dieu, 
»Ät'/?« torn'en la via; 

Per qu'ieu vos lau eus dei lauzar, 

gloriosa reyna, 
que quascus nafratz pot trobar 
en vos vera mezina, 
quar vostra merces üna 
quascun que's vol 
guaris de dol, 
de mal e de ruyna, 
si de cor vos aclina, 
maire de Dieu, 
qu'als bos precx etz vezina. 

Ära vos prec e'us clam merce 

que no'm siatz lunhdana, 
qu'ieu sent nafrat mon cor e me 
e ma voluntat vana 
de folia e d'ufana, 

per qu'ieu vos quier 

cosselh entier 
et aiuda certana. 
sia'm merces prosmana, 

maire de Dieu, 
don m'arma sia sana. 

Quar si tot ay d'obra falhit, 

crezens ay drech' asiza: 
paire, ülh e sanch esperit 


45 


50 


65 


60 


65 


70 


75 


80 


i 


144 

crei un dieu, ses devfaa; 

la cam qu'en crotz fon miza, 

pres Dieus de vos 

per salvar nos, 
85 e per so fon auciza; 
e qui cre d'autra guiza, 

maire de Dieu, 
sai ben quei colh se briza. 

E crei que fos enant lo part 
90 et apres ses fallensa 
vergena, ques anc no y ac part 
hom ni camals semensa; 
el ver salm que comensa: 
^ Credo *j crei tot 
95 de tnot eD mot. 


Lyrik. 


St. 103. 


d'alre'm faitz doncx valensa, 
quar de falsa crezensa, 

maire de Dieu, 
nom a ops penedensa. 

Pero, domna, quar miels sabes 

so quem fai sofraichura, 
de so qu'obs m'es, mi secorrez, 
tant quant vida mi dura, 
qu'eu faz'obra tant pura 

que paradis 

aia conquis, 
cant er la noigz escura. 
be sai quem noz drechura, 

maire de Dieu, 
mais merces m'asegura. 


10» 


m 


lU 


Lanfranc Cigala, 


^ 103. Marienklage. 

Chabaneau in Revue des langues rom. 28, 58 ^ (nach Hds, Bibl. not. nouv, ac^ 
4232 [D], ergänzt durch die katalanische Version eifies Msc. von Agen [A]). 


Auyats, seyos, qui credets Deu lo payre, 
auycUs, si'us plau, de Jesu lo salvayre ! 
per nos pres mort, et no la preset gayre, 
sus en la creu, on lo preyget lo layre 
6 e Fach merce, axi com dec fayre, 
^>oy! bels fils cars^ 
molt m'es lo jorn dolor os e amarslt 

»Aujhat, baros, que passat per la via, 
s'en hes dolor tan gran com es la mia 
10 del mieu car filh, mon conort e ma vida, 
que y vey murir a mort tan descausida. 
mort, car no'm prens ? volenteyra moria ! 

ay! bels filhs cars, 
cum m'es lo iorns doloros he amars!« 


»Huy matinet avie nom Maria; ** 

ar m'es cambiat lo mieus noms hen marid^i*» 
car mariment auray may cascun dia 
del mieu ülh car, que Dieus donat m'avi^' 
luzieu fan pres^ ses tort que no ama; * 

la u lo bat e Tautre vey quei lia. 

ayl bels filhs cars, * 

cum m'es lo iorns doloros he amars I« 

»Tostemps seray dolenta e marida, 
car aquel gay que hieu aver solia, 
tot m'es tornat en sospir et en ira. 
gran dolor n'ay; mayor m'en tanheria. 
regardam, filhs, que'l cors meu pariori^- 

ayl bels filhs cars, 
cum m*es lo iorns doloros he amars!« 


31 


V. A 


1 bis 7 nur A 9. Si es d. A 10. f. que Dcus donat m'avia A ii. Qu'eu Ch,t Qn«^ 
12. c] com A 13. car DCh, 14. iorn DCh, 15. H. m. fehlt A; m'apelav' om -A 


16. mieus /M// Z>; nom DCK\ c. mos noms, lasa, en m. A 17. Que m. n'auray A 18. maW^ 
2>; c, mon conort que n'avia A Hinter iS in D v, II wiederholt, 18« von Chab, aus A ein' 
gefügt: lueus A\, nols tenia A 19. Ca la D 22. smarida A\ Hinter 22 in D v. \1 rvitdef' 
holt\ 23. gaugs A 24. Or -.4; s.] dolor A z^, fehlt A 26. fehlt D 


Epttre farcic. 


145 


iblen les dolos a Maria ^ 
doran^ que sofrir no'u poria, 
ladt sent que Simeon deia 
dolor lo cor tneu partiria^ 
w say quem fassa ni que'm dia, 

oyl bels fils cars, 
ts lo jorn dolor OS e amarsl^ 

%e pesa lo greu mal que'l vey trayre, 
rs fara la sua lassa mayre! 

murir sei que m'es filhs e payre. 
lo mon es aperat salvayre; 
li part, car no m'en pusc estrayre. 

ayl bels filhs cars, 
es lo iorns doloros he amarsU 

10 filh car, lo cor mi cuya fendre, 
vos vey als malvat luzeus pendre 
» vey sus en la crotz estendre. 
eu niuray,car no vos puscsostendre. 
j faray? 

€ 


> Cascunes pens, si sol un fyl avia, so 

si auria dol, si penyar lo veya, 
doncs io^ lasal que'l fyl de Deu noyria, 
hen dey plorar uy mays la nuii e'l dia. 

oyl bels fyls cars^ 
molt nies lo jorn doloros et amars U — 66 

T> T> Mayre y dix Dens, no'us done^ meraveyla 
s^ieu vuyl morir ni sofrir tan gran pena, 
que'l mal queu hay a vos gran gaug amena; 
de paradis sotg dona e regina.€€ 

oy ! bels fyls cars, 60 

molt m'es lo jorn doloros et amars ! 

Cant au Ihesus las dolos de sa mayre^ 
clamet lohuan^ axi com o pot fayre: 
t^Cosin lohuan, a vos coman ma mayre, 
que'l syais fyl, e ela a vos mayre; 66 

quem parcuiis abduy ayats repayre,€€ 

oy! bels' fyls cars, 
molt mes lo jorn doloros et amars. 


104. Epistola Sancti Stephan! protomartyris. 

W langues romanes // 140 (Msc. Montpellier [M], Aix [A]); Raynouard, 

^es poisies orig. des Troub.^ II 146 {R; nach demselben Msc, von Aix und 

\fsc, von Agen); Bartsch, Chrest, prov,^, Sp, 21 (B; nach MR); Social 

scientifique et littiraire des Pyr indes- Orientcües XIV, 175 (Msc. Roussillon [Ro]), 


tz, senhors/et aiatz patz; 
le direm ben escoutatz, 
a lessos es de vertatz, 
iiy a mot de falsetatz.) 

xctuum apostolorum. 
lesson que legirem, 
fatz dels apostols trairem, 
g; San Luch recomtarem, 
änct Esteve parlarem. 


In diebus Ulis. 

En aicel temps que Dieus fo natz 
e fo de mort resussitatz 
e pueis el cel s'en fo poiatz, 
Sanct Esteve fo lapidatz. 

Siephanus autem, plenusgratiaetfortitudine, 
faciebat prodigia et signa magna in populo, 

Auiatz, seinhors, per quäl razon 

lo lapideron li fellon, 


10 


) bis 35 fehlen D 31. sent/M// A 33. q. f. n. fehlt A ^6, fehlt]); von Chab. hinter 
stellt 38. a3rsel D ; filh DCh. ; Tu vas morir, que es mon fyl e mon p. A 40. fehlt A 
I fehlen A 44. von v. BCh, 46. Eine Silbe nuviel: sireiche ihen oder lies eu 47. soweit D; 
Ige nur {und unvollständig) in A 53. n, fehlt 59. corr. seretz ? Ch. 66. Om A, Qu'en Ch, 

bis ^ fehlt MRo 3. lisson ^^; vertat ^^^ 4. falsseUt ^J?^ 5. Esta ARBRo 7. Los 
9. aquel ARB\ nat AR 10. ressuscitat AR w. H z, Ro\ c. el f. ARB\ puiat AR 
at AR 14. los fellons A 
1, Prov. Chrestomathie. 10 


146 


Lyrik. 


St. 10^. 


16 car viron que Dieus en lui fon 
e fes miracles per son don. 

Surrexeruni atiUm quidam de synagoga^ 
guae apellaiur Libertinorum et Cyrenen- 
siuntf et Alexandrinorum , et eorum qui 
erant a Cilicia et Asia^ disputantes cum 
Siephano, 

Encontra lui corron e van 
li fellon Libertinian 
e li cruzel Cirinian 
80 e'l aiitre Alexandrian. 

Et non poterant resistere sapientiae et 
Spiritui qui loquebatur, 

Lo sen de Dieu e las vertutz 

los ha messongiers conogutz; 

los pus savis ha rendutz mutz, 

los paucs e'ls gratis, totz ha vencutz. 

Audientes autem haec dissecabantur cordi- 
bus suis, et stridebant dentibus in mm. 

96 Qant han auzida sa razon 
e conogron que vencut son, 
d'ira lor efflon li polmon, 
las dens croisson coma leon. 

Cum autem esset Stephanus plenus spiritu 
sanciOf intendem in coelum^ vidit gloriam 
Deiy et lesum stantem a dextris Dei^ et ait: 

' Quant lo sancts vi lur volontat, 
80 non quer socors d'ome armat, 
mai sus el cel ha esgardat; 
auias, seinhors, con ha parkt: 


Ecce Video coelos apertos, et Filium ham^-- 
nis stantem a dextris Dei. 

»Ar escoutasy no'us sia greu, 
lo cel ubert laissus veig ieu, 
e conosci lo fil de Dieu, 
que cruzifies vos, lusieu.« 

Exclamantes autem voce magna continiuru rxt 
aures suas^ et impetum fecerunt unanimit^r- 
in eum^ et ejicientes eum extra civitate^^i, 
lapidabant. 

Per aquest dig son corrossat 
li fals lusieu et han cridat : 
»Prenguam lo, cassats ha parlat; 
gitem lo fors de la ciutat.« 

Non si pot mais l'orgueilhs celar; 
lo sant prenon per lui penar, 
for la ciutat lo van gitar, 
e comenson lo lapidar. 


Et iestes deposuerunt vestimenta sua sccus 
pedes adolescentis, qui vocabatur Saulus. 

Vecvos c'als pes d'un bachelier 
pauson lurs draps per miel lansier ; 
Saul l'apeleron li premier, 
Sant Paul cilh que vengro derrier. 


M 


Et lapidabant Stephanum imwcaniem et 
dicentem : 

1^0 Sans vi las peiras venir; 
dousas li son, non quier fugir. 
per son seinhor suffri martir, 
e comenset aissi a dir: 


AO 


15. lui] el Ro\ C. connogron d. en el f. ARB 16. fec ^; miracle ^, miracla RB\ por^^ 
17. el ARB; e v.] e nau Ro 18. Los fellons losbertenians AR 19. E los cnizcls cilicians AR 

20, EU/?; Eis autres MAR, Et aycels Ro; alexandrians AR, da vch hier ab Lücki ^^ 

t», 60 incl. Ro\ nach 20 : E silh de lai cilician M 21. ser AR, sens B\ la MAB; ▼crtat ^^ 
22. Los messongies a connogut A 23. rendut ARB 24. L. bons eis mals A, L. p. los g. ^^ 
25. la r. ARB; rezon M 26. Eis A; vencutz MAR 27. lo p. AR 28. Los M; leons MA'* 
cum al leo R 29. le M; sant AR; vi] cong M, si A 31. Sus en lo c. ARB; regardat AJl^ 
33. no'us] nos vos A, no vos R 34. Que sus el (lo B) cel u, v. ARB 35. conosc la 1. f. A^ 
36. crucifixeron i. ARB 37. Daisso foron fort c. ARB 38. Los f. iusieus AR; h.] en A (0 
39. que trop ARB 41. plus ARB; lorgueilh AR 42. sans M; per lo p. R, per tonncntar A 
43. De foras el i^els R) lo v. menar ARB 44. Commenson a lo 1. ARB 45. Decvos Af\ qu'c* 
p. A 46. i,Pa)uson /eA/f M 47. (rapele)ron /r/t// M; li apellen>n ^ 48. S. //A// M; ctU 
AR 49, Le .1/ 51. seinher M 52. aysso ARB 


t. 105, 


BoccL 


M7 


^online lesu^ suscipe spiritum meum.^ 
aSeinher Dieus, que fezist lo mon 
c nos traissist d'enfern preon 
« nos donest lo tieu sannom, 
xecep mon esperit amon.« 

^j//w autem genibuSy clamavit voce magna, 

^pres son dig s'aginoilhet, 
<ion a nos eissemple donet, 
<ar per sos enemics preguet, 
c so que ques, el acabet. 


-i Domine j ne statuas Ulis hoc peccatum.< 
»Seinher Dieus, plens de gran doussor, 
so dis lo sers a son sennor, 
sest mal c'an fach perdona lor, 
no'n aion pena ni dolor.« 

Et cum hoc dixisset, ohdormvvit in Domino. 
Quant aquest sermons fo fenitz 65 

e*l martire fon azemplitz, 
de so qu'el ques es essauzitz: 
el regne Dieu s'es adormitz. 


^1 


^-> 


105. BoecL 


,'^ 


^' 


.vV 


y 


i 


i 


*<;. 


'j-^ 




- Monaciy Fcusimili di anüchi manoscriUi^ tav, 33 — 39; F. DieZy Aliromanische 
>9'achdenkm,t 1846, S. 33^.; Hoffmann ^ Sitzungsber. der kgl. bayr, Akad. der 
''^Mss. 1870, S. 1TS Jf-y P' Meyer ^ Romania /, 229^.; P. Meyer^ Recueil d'anciens 
^^M^ p, 23; Stengel^ Jenaer Litter aturztg, 1875, 5. 63; Boehmer^ Roman, Studien 
^ 133 #•; Tobler, Zeitschrift für rom. Fhil. II, 504^; K.Bartsch, Chrcst. 
^^^f.^, Sp. I ff; vgl. auch F. Hündgen, Das altprov. Boethiuslied, Oppeln 1 884, S, i ff. 


eUi .^-w-^ a-^ 


{Msc, Bibl. d'Orlians 374/ 


>^T cui salv esmes per pur tan quell 

claniam. r '\ 

Nos iove omne menam ta mal iovent 
^ue US non o preza, sis trada son parent, 
sepor Jiippr. siil mena mala ment, 
'Qi l'us uel laitre si's lai fals sacrament. 


quant o a fait, müa no sen repent, 
enivers Deu.no'n fai emendament. 


^* r 


\t>^^ 


* - <'• 


l^osiove6mne,quandiu§ou'e nos estam, 
e gran foUia perfffoljedat parllam; 
Uar no nos raembra per cui viuri esperam, 
ui nos soste tan quan per terra annam, 

qui nos pais, que no murem de fam, Ique eps los förfaitz sempre fai epsameh is 


jprp non es gaigre, si penedenza'n pren : 
dis que l'a presa, müa nonqua la te, / { 


e laisa'n Deu, lo grant omnipotent, 
kils mort eis vius tot a in iutiamen: 
eps li satah son en so mandamen: 
ses Deu licencia ia non faran torment. 19 

foren ome felloi/ ^:^<< iif 

mal ome foren, aora sunt peior. ^ 


53. S.] Bei s. Af 55. nos] pueis Af; (done)st /<?//// Af 56. Recip Af 59. son A 60. 
^0«] solc A, volc /?Z? 61. plen AIARRo 62. Lo A\ sant A, ser RRo 63. Lo m. quels (quem 
te, qu'el B) f«n ARPRo 65. a.] lo A-^ sermon AfAR\ fo] fom tot /l; fenit ARRo 66. foc 
^\ adyniplit AR, ademplit Ro 67. el fom auzit A\ Sanct Esteve foc exausit R 68. AI Ro\ 
^«gnum ARB\ d.] de &\tw^ A\ adormit AR. 

I. que n. D.Ba.Afe. 6. salues mos 8. söparent 10. uel laitre] lies mit B. ves TaitrcP, ve 

lUitrei)., nell aitre ATe, ii. z. fehlt 12. E invers Ba., Ni cvtr^ HoSfe.\ nö; emdament 13. p nö 

*4« q: labresa; nö ^ 15. eps lor for farzc. sepre fai epsaiü: epslor forfaz e s. JD, epslor forfaiz 

(lorfaz) Ba,AU.\ eps lor forfaiz s. fan e. Ho. 16. Y. fehlt \ oraipotent 17. Kil in. &: lies luie 

'« Text oder Ya m. e v., Kil mort & viu Afe.St.-^ iutiam 18. mandani 19. nö ; torint 20. 

^•znsanzs. (? undeutlich) en dies: Enanz en dies Ba., En anz, en dies Ale.^ Anz nos cn 
dies St. 

10* 


148 


Episch-didakiische Dichtung, 


St 105. ^ 


^.K. 


Am»..w..— ^ 


■l^f .^ 


.yolg 1 Boecis metre quastiazo; 
^ j auvent la gent fazja en so sermo, 
creessen Deu, qui sostenc passio, < 

25 per lui aurfen V^^^^ redemcio. ^ 
mas molt s'enpendt, quar nonj^mes foiso, 
anz per eveia lo mesdren ^^ preise. ^^ 

XV \ l5onz"fo Boecis, corps ag bo e pro, 
cui tan amet Torquator Mallios. , ^ 

80 de sapiencia no fo trop nuallps; ., ,^ 
tant en retenc ,que de tot no"n fo blos. 
tan bo essemple en laiset entre nos, 
no cuid qu e Roma om de so saber fos. 

V Cöms fo de Roma, e ac ta gran valor 

ssaprob Mallio, lo rei emperador: 
el era'l meler de tota la onor, 
de tot l'emperi'l tenien per senor.^ 
mas duna causa u nom avia genzor: 

80 de sapiencia Tapellaven doctor. 

VI Quan veng la fis Mallio Torquator, 
donc venc Boeci ta granz dolors al cor, 
no cuid aprob altre dols h demor. ^ J^^' 
vn Morz fo Mallios Torquator dunt eu *dig. 
ecvos e^ Roma Temperador Teiric; 

46del fiel beu no volg aver amig. 
vin No credit Deu lo nostre creator; 
T>er zo no'l volg Boecis a senor 
ni gens de lui no volg tener s onor. '^ ' 
X-L eu^lo chastia ta b^ ab so sermo, 4^. r 

60 e Teirix col tot e mal sa jajö,^ ^ , 

per grant evea de lui volg far fello. , » 
i f(fz u breü faire per grän decepcio, 
e de Boeci escriure fez lo nöm, 
e sil trampt e Grecia la regio.*' • 

65 de part Boeci lor manda tal raizö, - - ' 
que passen mar, gu^mit de contengö: 
eu lor redra Roma per traazo. 


^ €^. 


t?. 


X 


70 


iAt^ 


7» 


lo senz Teiric miga no fo de bo: 

fez SOS mes^egre, silz fez metre e preso.n 

El capitoli, ren3ema^al dia dar, nt 
lai b 'Wolfen las altras leis lutiar, 
lai veng lo reis sa felnia menär. 
lai fo Boecis e foren 1 soi par; 
lo reis lo pres de felnia reptar, «^ • 
qu'el trametfa los breus ultra la mar: 
a öbs los Grdx iRpm^ volia tradär. 
^ero Boeci anc noj^enc e pesat.^^^^^,'' 
Isafen ^'stänt e cindeit s*en salvar; 
Tom noi laiset a salvament annär; 
eil li falfren quel solient aiudar ; 
fez lo lo reis e sa charcer gitar. 

Ecvos Boeci cadegut en afän, 
e granz kadenas, qui Testän a pesant 
reclama Deu de cdl lo rei lo grant: 
»domine pater,*e te*m fiav'eu tant, 
e cui marce tuit peccador estänt. 
las mias musas qui ant perdut lor cänt I 
de sapiencia anava eu d^tan;'- -^ \ 
plor tota dia» faz. .cosdumna d'efant; 
tuit a plorär repairdi ^mei talant. «e 

Doxmne pater» ti} qui'm sols goemar,xi 
e te'm soli eu a töz dias fiar; 
tum fezfst tänt e gran riqu^za stär: 
de tota Roma l'emperi aig a mandar; 
los savis omes en soli' adomär si 

de la iusticia, que grant äig a mandar; 
no't servii bd, no la'm volguist laisar; 
per aizö'm i^s"'e chaitivezi.^tar. 
non äi que prenga ne no pösg re donar, 
ni nöit ni dfa no fäz que mal pensar. n 
tuit mei talant repairen a plorar.c 

Hanc no fo öm, ta gran vertut agttes,xii 
qui sapiencia compenre pogues; 


26. M. m.] M. mal D., Mal Ba.^ Molt Me,Boe,\ M. m. s'en p^net Ho. 27. p 28. 
Sil^e fehlt: e vor bo Me. St,, vor c. Boe,, lo vor c. Hü,; pros Me. Bot, (anMMUukmtmit 
37. remperi lo t. To, 3S. u von Mi, Boe, St, gestrichen^ u n.] nnom Ho, 41. gran 52. p 
53. P,'K devrait-il y avoir escriure 1 fez Me, {antunehmen ?) 56, contenco {so stets c si^ 
^ in der Häs,) 57. p 60. di Ba,Me,EU, 66. P,'e, Roma volia a o. 1. G. t. ?Me,St^ SM^ 
Volia R. a o. 1. G. t. Boe, 67. pesar Me,Boe, 68. Sil 61 en e. 69. no 1. 70. solcron 5/.; fM 
soli'ajudar Me,Kü, 73. kdenas; apesant Ba,Me,Boe,Hp,Sä, 75. dne: domne l),B<uMe,\9tltt^ 
rideu paire 5/. 77. Lies mit To,: Lasas m. m. oder Lüche nach v, 77; pdut 81. Dne: AlMM 
J>,Ba,Me, 82. soli* D.Äi.iW'iP., =solia <»^^«soil Ä?/., = solh To,\ dis Me.St, 83, riqa«|| %• 
U 88. p 93. Eine Silbe fehlt: 9. tot c. Me,St„ La s. c. qui p. Boe,Sü„ etwa s. tot'apei||| fk 



to5 


Boeci, 


149 


Boeci§ jpQ'iifö de tot mespres; 
no'ii vist ^qui tant en retegues. 
e las carcers o ^1 iazia prds, 

comtäva del temporal cum es, 
öl e luna, cdl. terra e mär, cum es. 
*ios e molz libres o trobam legende 
3 Boecis e sso gran marnment, 
it e la carcer aviai cor dolent, 
It väl lo b6s que Tom fai e iovent, 

el ^s vdlz, qui pois lo sosld, 
i ve a Tora que'l cörps li väi frandn ; 
be qu'a fait, Deus a ssa pait lo te. 
Ds döjDipp^ omnes, nos o avepi yeüt : 
per vwät non ä lo'^pet cnanÜt;' 

eferms o ä afan agüt. 
illui vai bd qui'^tra ihäl e iovdnt, 
m es^^el2, donc estai Dona ment; 
; a e lüi mds so chastiamdnt. 
as quant es ioves, et ä onör moltgränt, 
rers Deu no toma so talant, 

el es velz, vai s'onors descapt^n ; 
t se reguarda, nö\n ä rielan iie quänf ; 
51z li'i-üa, hdclo* kap te tremblänt, 
r volrfa e ds e gran masänt,^ 
Dta dia vai la mört reclamän, 
no'l prdn ne no'l en fai semblant.^ 
•dz es e iG^s^que l'om'e^Deu s'espdr, 
non es bds que's ff e son avdr; 
ala fd nulz om no pöt veder : 

la al iniä, mi^a no Va al ser; , 
Tus lo pdrt, a lältre vd tener. 
la mörz ä epsa ment mala (6: 
ve u ome quaitiu e doldnt, 

maläptes, o ältre prds lo td, 

ä avdr ni amfc ni parent, 

nc apella la mort ta dolza ment, 



crfda e ücha: ,morz, a md quar no vds?' iso 
ellas fdn sorda, gens a lui non atdnd ; 
quant menz s'en guarda, no säp mot =^--^ 

< quan^ lo-s j)r£nt ^^ ,^ 

Si cum la nibles cobre'l iöm lo be-biä, xix 
si cobre avdrs lo cor al cnstiä, ^'— ^ 
qm tant i pessa que al no fara la ; 
'e^Deu no's fia ni Deus e .lüi no mä; 
quan se reguarda, per ö res nol re^ma.« 

Molt fort blasmava Boecis sös amigs, xx 
qui lui laudäven, derder, euz dias antfx, 
qu*el era cöms molt oiiraz e rix, 140 

et evers Deu dra tot sos afik. -^^ —^i 

Molt lo l£|^daven e amfc e parent^ xxi 
c'ab Damrideu se tenia for ment. . 

146 

>cel non es bös que a frebla scalairs td, 
qui tota ora sempre vai chaden; ^ 
aquel qui la non estai fermament.^^ 
e quals es Vom qui a ferma schalas td? 
bos cristiajs, qui cre perfeita ment 150 

Deu la p^tefna, lo rei omnipotent, 
et en Ihesu que ac tän bo talent, 
chi nos redems de so sang dolza ment, 
e Sanctum Spiritum, quiVl^os omes desend. 
que quel corps fa^a^ eu*li vai 1 arma dozdn. iw 
bos cristi^ns qui a 'ital eschala's te, 
cel non quaira ia per negu torment.« 
Cumf iäz Boecis e pdna charceral, 
plan se sos dols e sos menuz pecaz, 
duna donzdlla fo lainz visitaz: 
filla's al rei qui a gran poestat; 
ella's .ta bella, reluz dnt lo palaz: 
lo^'mflS-^ fntra, inz es granz claritaz; 
ia no es öbs . . . fox 1 ssia alumnaz 


♦ \ i* »-v^ 


^ 


xxn 


160 


96. I.] Lafnz; o] o oder u in der Hds, 97. cötäua del teporal cü es; cum es] corr, dels 

Me», cumes Bot, 98. c. e t. m. ca es 99. Eine Silbe fehlt: lies mit Me,-. 1. nos o t., o] 
Joe. Hü, 103. Eine Silbe fehlt: q.] e qui Ba,Me,^ p.] poissas Ho, St, Hü 105. p 106. nos 
x> Boe.Kü, 110. cfl III. e 1. m.] m. e 1. 112. & 114. Ca 124. Cü 126. Eine Silbe 

lies mit Afe.St,: e q. e d. 128. Nö 129. \ti fehlt 130. Der Accent auf me nicht sicher 
:a 134. xristiä 136. no] e no 138. lies sos amfgs/^ 139. dis Ba,Me, 140. comps; Eine 
fehlt: e m. o. e r. Ba,Ho,Boe,y m. o. e molt r. Me. St, 143 und 144 umzustellen? 
:ü 147. J^ne Silbe fehlt-, desempre To,Hü,^ dechaden Ho,Me,St, 150. xristias; pfeita 

152. & en i^u 154. scm spm: sant sperit Ho,Boe,y sanct esperit 5/. 155. eu li: eul 
S., eu Me,Boe., el Ho,, li St, 156. a 'it] aital: a tal D.Ba.Me. 157. p 158. Cfl; corr^ 
TSLZ ? Me.f charceraz Boe. 161. lies a rei/^ 162. lies relüz ent? 164. Die drei Punkte hinter 

der Ifds, 


{ 




<-•.'> 


150 


Episch-didaktische Dichtung, 


r St. 105. 


/ , 


H6 veder ent pöt Tom per quaranta xiptäz. 
quäl ora's völ, petitars /fai asaz ; ^ , ^ . ( 
cum ella s'auga, cel a del cap pötsät \ 
quaiit be se drega, lo cel a pertfisat, " 
169 d ve lainz tota la maiestat. 
xxiii Bella's la domna, e'l vfs a tant preclär. 
da van so vfs nulz om no's pot celar; 
ne dps li omne qui sun ultra la mär, ,^ 
no potden tänt e lor cors cobeetärl^^f 
qu'ella de tot no vea lor pessar. 
176 qui e leis se fia, morz no'l es a doptar. 
XXIV Bellas la domna, mas molt es de 

(^ longs dis/'**t3-^6^ 

no's pot rascimdre nulz hom denant so vis. 


hanc^jjo^jjst omne, ta grant onor agues, 
si'l forf^z tan dont ellas rahigur^s^^/*^ 


ISO SOS Corps ni s'anma miga per rdn guarfs ; 
"^biioVas que's vol. s'en ä lo corps auci*s, 
e pois met larma en eifdrn el somsis; . 
tal l'i cömända qui totdias la brfs>^*''' *' 
ella smet^ssma td cmu^ de paradis; 
185 quoras que's vol, lafnz töl sos amigs. 
XXV Bdl sdn si drap, no säi nomnar lö ffl, 
mas molt per foren de bön e de sobtil; 
ella se fdz, a^| avja plus de milj^'*":^' 

189 tän no son ver/miga lör prez avA. i.' t 
XXVI Ella medesma teiset so vestiin^nt, 

que negus.öm no pöt desfar neienz« 
pur l'una fremna qui vers la terra pent; 
no comprari'om ab m(l liuras d'arg^nt. 
ella ab Boeci^ parl^t ta dolza ment : 

190 »molt me de^amen donzelldt de iovent, 
que zo esperen que faza a lor ^Idn. 
primas me amen, pois me van äissent; 
la mi' amor ta mal van deperddn.« 

xxvn Bdl sun li drap que la domn*a vestft \ 
200 de caritat e de fe sun bastit; 

il sun la h€\ ta blänc e ta quandi, 


j\o 


s« 


tant a Boecis lo vis esvanuit 
que el zo pensa, uSl sien amosit. 
p El vestiment en Tor qui es^repr^s, xxi 
oesSz avia escript li pei «II* grezdsc: m 
zo signifiga la vita qui en ter'es ; 
sobre la scnäpla avia ü tei -S- grezesc: 
zo signifiga de c^l la dreks \6i, yJ;X^^ 

Antr' ellas doas dc^nt sun l'eschalö', 
d aur no sun gös, mas, nuallgr no so. 
per aqui monten cent ioiiri* auzello ; ^^- 
alquant s en tömen ayal arr^uso, ^ . 

mas ,cil qui poden montar al -S- al^or, 
en ypsa Ijora'se *san d'altra color;^ 
ab Ta donzella pois an molt gran ano^^^^ 

Cals es la schala? de que sun li deg^ärxx 
fait sun d'almösna e fe e carität: 
contrai felnia ^nt fait de gran bonta^t, 
contraNpjmiiin de bona feeltat, 
contr' ayarida sun fait de largetät, 
contra tristicia sun fait d'alegretat, 
contra menzönga sun fait de veritat^ 
contra lucxuria sun fait de castitat, 
contra superbia sun fait d'umüitatj' 
quascus bos öm si fäi lo so degra. — a 
cal sun li auzil qui' sun al tei montat,^,' 
4quf e la scäla la ben an lor degras? ^ 
zö sun bon ömne qui an redems lorpeccaz, 
qui tan se fien e sancta trinitat, 
d'onör terrestri non an grän cobeetat. m 

Cal an li auzil significaciö 
qui de la schala tornen arreusö ? i-^* •- 
zo sun tuit omne qui de ioven sun bö, 
de sapiencia qui conmenpen razö, 
e, cum sun vell, esdevenen fellö > ** 
e fan periuris e granz traiciös. 
cum pbisas cuida montar per l'eschajo. 
cerqua que cerca^no i ve miga del w; 
v^n lo diables, qui guardal baratro,: ^^ 


i« 


165. p. Eine Silbe zuviel: Suppr, ^x ?Me.^ V. pot Tom Ho„ V. en potz 5/.; unterdrüch 
Tom, in 164 Lücke von wenigstens einem Vers, dem ^oculis ardentibus*^ des lät, Textes entsprechend 
167. Ca 168. ptusat 169. Ues E v6 P 173. tänt 175. fiä 176. dias 180. peir^n 184. Ellas 
m^t 6ss ma töii I«s cUos 186. oOnarlos füs 187. molzpforen 190. teis& 191. 6m übergesekritheß 
192. lies mit Me. frcmja.-; vers] ucrt oder uerz 193. Eine Silbe tu viel: comprar^om Me ^ com- 
prarias St. 194. Böeci (.-) 196. q, 198. La mia mort 199. B^lla 201. ta bL] e ta bl. 202. 
Tant 207, a.] escript a. 210. so] sun; m. no so nuallor Ho.Me, 211. p 220. fai* 221 ^ 
224, sun] s 224. supbia 229. sca 231. signifacio mit Strich unter ifa 234. cömencen 235* 
ca 236. piuris 237. Ca ; p 238. Ccr quaque c« : Qcrc quan que cerca (P) Boe, To, 


>t. io6. 


Boeci, Des Sünders Reue, 


151 


Z. 


itxi acorren sii pren per lo talö 
ai'l acüpär a guisa de lairo, 
ai'l apä&er, de tot nol trpba bö. f r, 
Bella s la dorn na e granz per cosddenz.;^ 


Ux. 


10 visr*donzella d.e son evaiment ; V^^v 
illa'g ardida, srFTToren soi parent. + 
§ sa ma ddxtra la domna ü Ji]u:^ td ; 
;öz aquel libres era de fog ardenz: 
tos la iusticia al rdi omnipotent, 
n Tom forfäi e pois no s'en repen, 


>" 


et evers Deu no'n faz' amendament, 250 

quora ques vol, ab aquel fog l'encent, 

•^b aquel fog s'en prdn so vengament. 

cel bona i vai qui amor ab lei pren; V* ^"^^^"^ 

qui be la äraa e per bon^gtla te, '^ ' 

quan se reguarda, be bo mente l'en rent . 255 

El ma senestre t^n ü sceptrum reial:xxxni 
zo signifiga iusticia corporal 
de pec 


W/W'-^ 


106. Des Sünders Reue. /-oL^u-j-^t^ 

« 

H. Suchier, Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache /, Halle 1883, 
S. 214 ^. V. 353 — 437 (nach Brit. Mus, HarL 7403/ 


Vergena de las v arges, francha res *e 

grasidal Wc. ^ 
c'anc no nasquet de carn d*aquesta nostra 

vida 
aulha fila de femna, tan beix fos establida, 
lel dgr^os m'estier parada nigamida, 
Vos es de pura gracia sagraHa e vestida, 


Per dreg e per,costuma nostra raiso ausida 
si tu yols rasonar davans 1 autra partida, lu.^. 
si ieu fos hom drechuriers , que menes L'<-^' - 

bona vida, 
ara'm pogras respondre, la verge benesidg.: ^ ^ 

» Amics, iJer^^e't sera donada ni cobirfa 25 
la gloria del paire, si tu no l'as servida? . s 


ieu pascuda ft^oirida. No, ye aissi de^T^^itan gran adissida z»*^-''^* 
lis folffaH^ e^OTida) "coft sia sua amor, qui no l'a perservida?^' '"^ 


le la vertut de Dieu 

lel gaug de parad 

le la dousor dels angels lauzacta e servida ; 

:ar totz lo mons t'apela e totz lo mons 

, ^ ti crida" ' . . 
s totz lo mons s'espera a la tua euenaa, 
ant es plazens e dousa e tant es aDeudS 
l1 tieu glorios filh, emperadof de vida^ 
)er que es nostra fes qu'esser deias'ausicla 
^egon amor de paire e de filha grasida. 
.ar per tu e§a^nosJ gloria establida, 
; tu la guäzajiiest per la nostra felhiila, 
Ȋrt i aegram aver, si Dieus lans a coKicla. 
►1 per las nostras colpai fust maire esta- 
blida 
lel glorios salvaire per salvar nostra vida, 
»arsonier degram esser, aqui non a guan- 
H^ dida. Je.1,^-- 


'W-'V^. 


.COfiJS 

Veias lo mieu tesaur, la mia marguaridajV**^ 
com pendet en la crotz! No i gardet.ap^^ilc^ 
, ..^ ' 1 -de sa vida ^^^J^i^r^^ ^ 

degitar a martiri, m'a mort' e descausida 41**^-^^^***^ 
per tu e per los autres, per la gent re- 

linquida,4M^ 
que non avion repaus ni trobavon guerida ' .<:c^ 
c'a ifern non anesso senes tota gandida. ^'-4^- 
Respon m'a la paraula, si be l'as enten-ss 

dida: 
cal pena as tu tracha ni cal dolor sentida 
ni cal be as tu fait als dias de ta vida 
per amor del mieu filh, ni cal glieisa 
« bastida?« — 

»Ai, bela dousa maire, de totz bos aips^ff»***' 

complida I ' .. 


240. p 243. pcosedenz: per go sedenz D.Ba.Me.Hü,^ per cosedent ^£7^., wie im Text To, 
44. s5 249. f.] o f. 250. & 254. p bontat 255. Eine Silbe zuviel: tilge mit D, Ba. Me, be, 
e bo merit Boe,St,Sü, 256. sceptrü 257. iustici 258. Schluss der Seite und Ende der Hds. 

31. lies mit Chabaneau ni a mort desc.P 33. S, fragt: que repaus non avion P 


*. 

>•«. 


L«* 



\ 


152 


Lyrik. 


^> 


40 si tos filhs nos apela e tos filhs nos envida 
* totz lorns e*ns amonesta, que negu no i 

oblida, ^^ 

nons mandar gitar foras de la sua ^a- 

1 blida* 


^^'^Ji^ 


No'HT ÖSt^n' a' seguir la sua s^fhomfla^ 
d'intrar en paradis , pueis el nos en w*^ 


vida?« — 


46 » Amics, no i venra hom per aital araüHdac -^^^^ <" 


aranRda 



t. io6 u. 107. 


que 


no i a nulh conort, si merces no 

Tavida A»^ 

em ploramens de lagremas e'n bona re-c» 

pentida ; 

c'ab aquestz tres mestiers ve hom a ta 

guerida ^^^ 

del gaug. de paradis, et enaissi covida 

remperaires de gloria vais la sua par- 


en la ciutat de gloria qui no Ta be servida, 
que vengu acompanhatz de compania 

grasida : 

d*istar en bonas obras, de menar bona vida ; 

qu' enaissi intra hom en la cort benesida, 

50 aqui on hom recep la corona de vida.« — 

» Ai bela dousa res, cortesa ^t issaSfmSa! 

r*A^ * %^ si ieu non i^ la obra feraia^ef establida, 

. . . cunT^i lial fe ins e mon cor noirida, 

que'm dis e mamonesta per vertut e 

m'escrida : 
15 'Maiers es la merces qu en Dieu es esta- 

-Ä^ blida 
e la misericordia que la mia falida!' 
e s'ieu iei la gran fe et iei l'autra pariids^ 
ab la tua ore|til^ra, qu'es plasens et araiaa; 
ben puesc estartncamp e venser rafamioa 
60 ab pregueira et ab fe, si tu non fas fa- 


i ^. lida.« — 


/*"' 


t*iA««'' 


»Amics, sin tan vilesa as la obra guer- 


HO 


^ greu sera mais aposta, tant s'es aufrevoTida, 
-—la vertut e la forsa, e desapoderida, 


tida.«^^ ^ 
» Ai, bela dousa maire, de ton filh bene- 

sidal 
acaptam aital gracia ab lo seynhor de vidaio 
com pres Teofil, cant .el t'ac relinquida, 
que tolguist aldyable, estort de mort a.vida, 
e receubist la carta qu el avia plevida.c — 
» Amics, si ben t'esforsas d'estar en bona 
' ^ ^ vida, ^j^ :^- 

bos er lo giiä^zarSo) e bon er la causida;» 
mais s estiers no't melhuras, de nient es 

»Dona, aquela fes qu'ieu ei^ntujbastida, 
e la bona esperansa que ieu ei establida, 
defenda la mia a^a, que no sia perida 
el fuec d'ifem durable, on res non prenw 

sortida 
ni a^ma que i caia non sera mais issida. « -^ 
» Amics, d'aitantas vetz co as la fe men- 

tidaWr '^ 

vais mi ni vais ton paire, la colpa t*er f£iaa, 
si vols far penedensa enteira ni complida 
a nostra conoguda.c ss 


»►svr 


107- Las novas del heretie. 

P. Meyer in Annuaire- Bulletin de la Sociiti de V Hisioire de France, 1879, 
/. 233 SS. V. 443 — 633, {nach Bibl, nat frfs 2254^; v. 64 — 191 auch 

K. Bartsch j Chrest, prov.^ 187 ss. 


. \ 


»Heretie, «vin- veguadas t'airproat e 

vencut, 
d'ueg mais de des crez ensa t'ai mfeSjSf- 

. :..' -^ guier .^V^icA^ . . 

53. lies Ve.J S, ergänzt Si 60. lies no'm.^ 61. lies tal v. .^ 64. non S. 71. T.] to filh; 
eine Silbe fehlt 

2. Lücke: lies vtit Me: rendut 3. guerentia 


per bonas guerentias, que son de lonc 

crezut, v^-*'^ 

d'apostols, de prophetas, mäis petit m'an 

valgut, 


St. 107. 


Las navas del heretie. 


153 


^'j >.».•.» 1.4,. e— . 


3 CL. 


«./ ?»> ' < 


i que tot cant y semeni, obri ab maV^^dut. 
S*aquestas • vni • vegtiadas non t'anlcoifes 

la novena enten, que a mais de vertut, 
qug't tornara vas Dieu, que as descönbgut, 
ao que'm diguas vertat, cant t'o aurai 

oOn atrobas escrig ni don o as avut 
caquel'Jfeü esperitgue tu as receuput, , 
sia d'aquels del TOpque säTforon plogiuC 
que y ponhero - iz • dias, ans que fosson 

xf^-rl^ cazut? 

per que d*aqui en sai raas a^uo fo vengut, 
ni iove ni vielh non ja, y a pueys avut? 
Mais aquel que oazero, que son ende- 

vengut ? 
princeps e vieus diables d'ifem, so sabem 


::. 


E tu dizes d aquels queHrbbaran salut, ^ .^ .. _, 
quetoniaranengloria.laidöpforon mogfiSr ca^ era, mals o be, al segle c*ai tengut, 


X 


Aras veias, heretie, si äs ben lo sen perdut, 
que Tesperit maligne foron tug ddü^'ut 
de Tamor de ra%nsm^ per lo peccat sauput 
de Tangel Lucibel, que fo endevifegut 
que's pesset en son cor, per que fc ac tot 

perdut, 7 
que s'egales ab Dieu ab la sua vertut? 
Tan tost no s*o pesset que no'l fos cono- 

gut; 
ab tota sa companha, qu*eron de son 

Lu -•/• crezut, k;.i 

trabUc(ueron kial ; d'angels qu'eron vezut 
preclars e resplandens, jäbia endevengut 
que torneron diable fer,"^ negre e morriit, 
que ia mais per lunh temps non trobaran 
, salut, 

remezi m merce,. que tot o . an perdut. 
o aiso esser degues, imal Serien devengut — 
^ si'l gaug de paradis, que pieus a conogut, 
*recobraran diable^, "^'püs cors aurian per- 
dut — 
totz aquels et ac^elas que son pueissas 

nascut. 


M^ '» 


Lo gaug de paradis, que Dieus a conogut, 
recobrar-l'an aque]|i^ que per dreg Tan 

perdut? 
Heretie, be mVurias malamen deceubut, 
s aquel meu espent que m'al corst soste^t, 40 
era d'aquels premiers que foron abatut. 
Ben a • V • milia ans que aquo es avut ; ^, 
leu non ai ges • 1 xx • , et es ne be vendut, s44,y^^LJu 
ß de'Tf^^us nom membra ipas tan cant 

j r ) ai viscut: \ 

e si daqui enan agues Dieu conogut 46 
e fag totz los peccatz que anc foron avut, 
e de negu uo'm membra, e m'es desso- J«^«^^OL. 

vengut, ^ . ^ 

cössi m en captenrai, si n ai Tisme perdut 
e no sai si m'ai Dieu gazanhiat o perdut 
ni d'ifern ni de gloria a cal m' aurai valgut?6o 
Quem membra de mil res c*ay vist e 
v.^w.> .-0 copogut. 


L 


e si d'aquiciTsa era aiso vengut 
que Tesperit ni Tarma agues aitan viscut, 
ia no fora per_ ^re, tan ai bon cor avut 56 
e sai estar membrat, que no'm fos sovengut 
o de pauc o de trop d'aitan com ai viscut. 
Aiso qu*esser non pot, non pot es^ercrezut. 
Pus azaut messorguier non ai en 16c saubut ; 
mielhs obras de messorguas sovendet eeo 

, menut, * • 

no fetz Marti d'Olet de lansa ni d'escut. 
Motas messorguas dizes de que non t*ai 

crezut; 
mai te volria aver trainat o pendut. 
Di me, de cal escola as tu aiso avut 
que l'esperit de l'home, cant a lo cors«» 

perdut, 
se meta en buou o en aze o en moto cornut, 
en porc o en gatiha, el premier c'a vezut, 
e va de Tun en l'autre, tro que y a cors 

nascut 
o d'ome o de femna? aqui a loc sauput, 
aqui fai penedensa et a lonc temps teugut to 
e tostems o tenra, tro sia endevengut 


5. scmem Me, 15. lies vielh . . . (eine Silbe fehlt) non y a p. av. 17. P. u. e d. 28. dangel 
^l. degues esser 34. lies Que'l ? 40, cor 43. ai] a 61 lies d'Olit (s. Me, Anm, p, 278J 


154 


Geistliche Lehre, 


St. 107 


lo dia del iuzizi, que deu cobrar salut 
e tornar en gloria el loc que a perdut. 
Also fas tu conoisser a Thome deceuput 
Tsc'as donat al diable e Tas de Dieu mogut, 
que va de Tun en l'autre et espera salut 
e cuia recobrar aco qu e a perdut. 
Tot loc e tota t^rra que t'a ia sostengut, 
degra perir e fondreV que tan mal as tescu 
o^iA/v^o 0£dit e semenat lai on hom t'a crezut. 
^ Si aguesses la fe d'en B. Montagut 
o d'en R. Vilar o d'en B. Pagut, 

be't foras cofessatz. 
Huey mai d'aisi avan non seras esperatz ; 
86 si aras not confessas, lo foc es atiicatz 
el M^y2k per la vila,i pobol es amassatz 
per vezer la iustizia, c'ades seras crematz.« 
— »Izarn, so ditz Teretge, si vos m'asse- 

guratz 
ni'm faitz assegurar que no sia crematz, 
,^,„^^JUfx»o emuratz ni destrug, be sofrirai en patz 
totz los autres tormens, si d'aquestz me 


(v^^ 


^ardatz ; 


' e s'ieu puesc esser fij que de vos no*m 

parcatz,^--^ 


e que'm tenguatz onratz, que no sia forsatz. 
tant auziretz de mi dels nostres ^baissat; 
96 que ies per dir a vos, ^que*m n'aian lau- 

zeniatz, ^^ 

Berit e P. Razols non sabon ab*i-datz 
segon qu'ieu vos dirai de tot can demandatz 
de crezens ni d'ereties ; mas vuelh n esser 

celatz, »Aw*^ 
que s'ie'us die mos secretz ni m'en des- 

cobriatz 
10 oc ma cofessio e no*m recebiatz \,tP^ 
vos ni'ls prezicadors, seria i guajiätz. 
E dirai vos per que, be vuelh que o sap- 

chatz : 
qu'ieu ai be «v-c« homes d'aquestas mas 

salvatz 
e mes en paradis, mai fui bisbes levatz; 


si'm soi partitz de lor e'ls ai desamparatz, 10« 
trastotz aquels «v-c- auria dessalV^tt''*^ 
e lieuratz als diables per far lor voluntatz, 
en las penas d'ifem cazutz e condampnatz, 
que ia mai •!• d'aquels non seria salvatz. 
E que faria yeu, si pueys er'entontratz uo 
per los amicx d'aque)s e ^o*m reoq^i^t z 
et er'en vostra coil^escarnitz e langiatz^ 
e perdia 1 loc de So^, en que yeu soy 

a:^ftwv.u*JU pauzatz, ; 

e "fcaber no y podia? seria gran foldatz; 

e per aco volria que y fos lafermetatz m 

del laissar o del penre, v&i vengutz soi 

guizatzj''- ' 'i^ ^-^ 
mai tot e primairia vuelh be que sapiatz 
qu'ieu per fam ni per c€tno mi soi pre- 

zentatz 
ni per lunha paubreyra que vos sapiatz. ^,,j| 
Vers es que totz nos autres ahom entrecelatz, im 
que'r^ gardem de TescGÄ d' aquels com ! 


a^ citatz, ^ 


*V/N*w-V».»..» 



que qui pren un heretie, on que sia trobatz/ 
:. |k> deu redr' a la cort, si vol estr* escapatz. 
zlAisso so meravilhas maiors que no'UJ 

V pessatz, ,. 1 . 

que li flus car amicj^ e'ls pus endomergat 
que nos autri acsem, nos n'an dezamparatz 
e so fach adversari et epemic tomatz, 
que'ns prendo e'ns estaco, cant nos anno 

salyidatz, 
per so qu'els sian *qüiti e nos' autres 

damnatz ; 
aichi cuion^ab nos rezemer lur .peccatz. 
Mai ans que cocha'm lassa, men sui aco- 

celhatz, 
que soi vengutz en cort de grat e non 

forsatz ; ^.;., 
e fag, vos ai amor maior que no'us pessatz, lai 
qui sap la benanahsa en la cal soi pauzatz. 


73. Eine Silbe fehlt; lies mit Me, en la g. 78. t' fehlt \ t'aia s. Me, 90. s. Ba, Me.] o 
farai 92. partatz Ba.; parcatz Me,y aber Übersetzung: »que vous ne me separiez pas de vous*; 
wenn parcatz in d. Hds,^ lies etwa f. de vos que me parcatz 95. lies que'as n'aian oder mit TobUr 
que'ns aian 96. /.-A no s. ja {ou ges) tres datz/ Me, 105. d. 1. fehlte von Ba, Me, trgäntt 
115. Lücke nach diesem Vers^ 119. Eine Silbe fehlt: v. o s. Äi., v. y s. Me, 


St. 107. 


Las novas del heretie. 


155 


E dir-vos-ai • I • pauc, si no rvoro enoifttz : 

leu ai ganre d amicx manens et assaptz, 

e non y a negu ques tengua per päguAlz, 

140 s'a deniers o argen, tro que'k m'a co- 

, , mancTatz/. . . 

D'avers e de comandas soi be atfessaratz, 
que totz nostres crezens ne tenc äcabalatz, 
que pauc n^jjrobaretz paupres ni täSxSz, 
De vestirs adobliers sui be apparelhatz, 
145 de camizas, de bßguas, de lanssots bu- 

de cobertors, de vSn^s a^^nios amicx 

privatz, v.*->v^— ^"^ 
que'ls en puesc ben servir, can los ai 


covidatz. 


V^^AA*'" 


plangnat^^ 


Si'm ^luni soven, ia d'aco no'm 
que be mängi sov^ de fort bos co^ 
150 de. salsas de j^^oSe e de bos em; 
Be val peis avol cam ^ bq vi giri 
val be vi de tonfla, e pas barutelai 
val be mtch'as de claustra; et issutz4^[ite 

molhfl tz ^A^ 
val be mai a las veguad|is, que, can. vos 



]5ff al ven o a la plueia ni venetz tan\omatz) 


ieu m*es*£au dins cobert belamen et en patz 

ab nostres cofraires, que s'rfy appariatz, 

que ra'espjJgo em grato, can m'en ven 

^^^^ volontatz. 

£ ben a las veguadas, can m'en ven vo- 
lontatz, 
s o si es cozi o cozina, no costa re'l peccatz, 
qu*ieu meteis m'en absolvi, can ne so 

devalatz. \ 
Non y a descrezensa ni tan mortal peccatz, 
qui que'ls digua nils fassa, que no sia 

salvatz, ^ 


s'a nos autres s'en ve/lgnaissi o entendatz;, ;^ 
pet^me o pel ji ^^e que m'estara S^ latz. 166 
Vecvos la beinänajÜBa en que yeu soi 

pauzatz 1 
E s*ieu la vuelh giquif, car conosc qu'es 

peccatz, 
e prenc la fe de Roma, vuelh que m'o 

graziscatz w<i«-<^w- 
e que sia receuputz coma us homs onratz. 
Ermengaut de Figueyras fo mon pair' 170 

apelaz * 
cavaliers pogr' ieu esser, si asires m'en 

fos daz; ^ _ 
e s*ieu no soy el segle garnitz ni espazati, 
vuelh o esser de Dieu, mas vos m'o cos- 

selhatz. ,/ 
A vos o die, n Izarn^ car es enrazonaiz 
de rimas de romans, et es endoctnhätz, 175 
.que lunhs homs de las terras, e sia quieus ^^ -^ 

vulhatz, 
de rimas de romans non es mielhs ass^i^tz. Cu^ 
De • viui • questios que denan me pauzatz 
e*m prezicatz tot iom, me soi acocelhatz mh^*'^*^ 
que totas las creirai , e mai si m'en iso 

mostratz, 
per los bös testimonis que vos me amenatz - 
e per las guerentias que denan me pauzatz. 
Per las vostras paraulas vuelh esser bateiatz 
e tornatz a la fe que vos me sermonatz, v ' ' 
vos e fraire Ferrier, a qui poder es datz iss 
de liar e de ^olvre, cals que sia'l peccatz, 
d'ereti'o de Baucies'o dels Essabatatz. '' ^- - 
E qui de mi^us demanda: qui es lo co- 

* fessatz? ' ' 

vos lur o podetz dire, car sera veritatz, '' 

que Sicartz de Figueiras, lo cals es cambiat^ i90 
de trastotz sos mestiers. « ^ •- . ' * . 


154, Eine Silbe zu viel ^ streiche mit Ba,Me. be 157. Eine Silbe fehlt ^^ Ba, Me,: Ab los 
11. c; que y son a. Ba, Me, 164. Eine Silbe zu viel?, Ba, Me, cnaissi] aissi 176, 177. Q. nulhs 
h. de 1. t. en es m. a. Ba,; Me. will entiveder in 175 oder in 177 De r. de r. ersetzen etwa 
durch De lati e d'estorias oder durch De totas las • vii • artz 178. Eine Silbe fehlt; lies mit Me,: 
De las • villi • , De nove q. Ba, 190. Qu'es Me. 


\ 


»56 


Geistliche Lehre, 


St. io8. 


^ 


^ rsj^%i~' 


v.>A-^^ 


.vl08. La Nobla Leyczon. 

Hds. Genf, Stadtbibliothek 207 (G; Archiv 62, 273^;; Dublin, Trinity Coli,, 
Class, C. Tab, 5, iVi?. 2i (D; Herzog, die roman. Waldenser, Halle 1853 5. ASZff-* 
Montet, La Noble Legon, Paris 1888 ^.77 ss,)\ Cambridge, Univ^-bibL B, Morland 

Dd. XV. 30 (C; Montet, l. c, p, 24 ss). 

Das Gedickt hat von der Kreuzigung und Auferstehung erzählt und fährt fort: 

Grant foron li torment segont czojqu'cs 

Script, 
solament car ilh demostravan la via de 

Ihesu Crist; 
mas li cal li perseguian^ non lor era de 

^nt mal teni r, w.^^ ~ 

car ilh non havian la fe del nostre segnor 

Ihesu Crist 


Mas cant venc a pandecosta, se recorde 
V de lor 
e lor tragies lo sant sperit, lo cal es con- 

solador, 
e ensefi;ne li apostol per divina doctrina, 
e sai^ron li lengage e la sancta scriptura. 
. 6 Adonca lor sovenc de ^zoq Q'el avia dit, 
sencza temor parlavan la doctrina de Crist, 
ludios e Grec predicavan, faczent motas 

vertucz, 
e li cresent bateiavan al nom de Ihesu Crist. 
Adonca fo fait un pöble de novel converti ; 
loCristian foron nomna, car ilh creyan en 

Crist. 
Mas czo se troba , car l'escriptura o di : 
mot fort li perseguian ludios e Saraczins; 
mas tant foron fort li apostol en la temor 

de Dio, 
e li home e las femnas li cal eran cum lor, 
16 que per lor non laisavan m lor fait ni lor dit 
^ant que moti n'auciseroß, en^y^ jlh^avian 

Ihesu Crist. 


, en^ya uri a 


□uer< 


coma d'aquilh que queron ara caison e que 
perseguon tant, ^,. 

que Cristian devon esser, mas mal en fan. 
semblant. 

Mas en czo se pon reprenre aquilh que 
persegon, eirconfl^ de li bon, 

car la non se troba en scriptura sancta. 

que li sant perseguesan alcun m metesan 
en preson ; ^ 

mas er^res li apostol foron alcun doctor 

li cal mostravan la via de Crist lo nostre 
Salvador. 

Mas encar s'en troba alcun altemp present; 


Zahlreiche Verse haben falsches Mass, Zu beachten ist , dass VerschUifung auS' und om' 
lautender Vokale in gleicher Weise stattfinden darf itne im Italienischen; auch im In- und Aus- 
laut der Wörter gelten oft zwei Vokale als eine Silbe, die bei den Trobadors deren zwei bilden 
wurden, EncUsis der Pronomina und Artikel tritt ein ohne durch die Schrift bezeichnet zu 
sein^ selbst über bewegliches n, das von der Schrift festgehalten ist , hinweg. Ebenso hindert ge" 
schriebenes bewegliches n die Verschleifung nicht. S im Anlaut vor Consonant ist mit silben- 
bildendem Vokalvorschlag zu lesen. Viele Verse werden korrekt^ wenn man statt lo cal, la cal, 
aquel que etc, qui, que einführt, statt aquest, aquel : quest, quel , statt des Artikels und des bC' 
tonten Possessivpronomens das unbetonte » statt car vor Vokal: que, wenn man das pronominale 
Subject und wenn man von den zwei Namen Ihesu Crist den einen unterdrückt, 

I. ytnc fehlt C 10. Cristians GD 11, aigo /?; se t. c] troben que C; o fehlt C 13. de 
D.] del segnor C 16. enay^ alle ffdss, mm tDAyma Montet in Übereinstimmung mit Raynouard etc, ^ 
= en ayci coma Foerster s, Gott, gel, Anz. 1888, S, yg8 17. czo fehlt C 18. car mostravan 
C; Ih. fehlt D 19. M. aquilh que li p. CD\ \ox fehlt CD\ era tant a mal tenir C, dies oder 
era de t. a m. t. anzunehmen? 21. streiche d' P 22. en] o C 23. confont G\ a. lical p. e con- 
fortar li b. C 24. Ivl fehlt C\ t. en neguna leygon C {anzunehmen?) 25. a.] neun C\ metesen ^ 
pr. G 26. alcuns doctors G 27. demostravan D\ C] Ihesu Crist D\ La via de Yeshu Xrist 
mostravan lo n. s. C {streiche Y,, dann anzunehmen) 28. encara C (anzunehmen) \ s. t.] en son 
troba D\ se t. a. en aquest t. p. C 


St. io8. 


WcUdenserdichtung. 


157 


11 cal son manifest a mot poc de la gent ; 
ola via de Ihesu Crist mot fort volrian 

mostrar, y„t>Ai-* ^.. ^r .bc 
mas tant son persegu que a oena q pon far, 
tant son li fals Cristian encSSJaper error, 
e maiorment que li autre aquilh que devon 

esser pastor, 
car ilh perseguon e aucion aquilh que 

son melhor 
B» e laysan en pacz li fals e H enganador ; 
mas en czp se po conoyser qu*ilh non 

son bonpastor, 
car non aman las f^^si non per la toyson. 
Mas l'escriptura di e nos o-poen^er, 
que si n i a alcun bon que ame e tema 

Ihesu Crist, 
ue. non volha maudire ni iurar ni mentir 
nrS^^^r ni aucir ni prenre l'autruy 
ni veniar se de 1^ sep enemic, 
ilh monqu'el Claudes e oegne de punir, 
e li troban (!^fs^ cum meczonia e engan 
^ cosi ilh li poiQ^ tollre czo qu'el ha del 

seo afan, #^/' '^%^^ , W^ 
Mas fort se conforte aquel que suffre per 

l'amor del Segnor, 
car lo regne del cel li sere aj^arelha al 

partir d'aquest mont ; ^^ 

adonca^ÖTC^ant gloria,.siel ha agujc 

desonor. ^*^^ 

Mas en czo es manifesta la mälvesta de lor 
^ que, qui vol maudire e mentir e iurar 


* QU 


e prestar ha usura e aucir e avc^ljar'^ 
e veniar se d' aquilh que li fan li mal, 
ilh diczon qi^*el es prodom e leal home 


.^^ 


>-A 


recQiita. 


Mas 


a la fin se garde qu'el non sia 
enganna ; C^«il4 
cant lo maT lo costreng tant que a penass X^^.^ 
po parlar,^ v ' 

el demanda lo prever e se vol confessar, 
mas segont l'escriptura el ha trop tarczä, 

. ^^ la cal di: 
» San e vio te confessa^ e non atendre la fin I c 
Lo prever li demanda si el ha neun pecca ; 
duy mot o trey respont e tost ha despacha'; «o ^ 
ben li di lo prever qu'el non po esser asout, atnAra- 
si el nonftjffiütot l'autruy e smenda li seo -s/li-^^siTM 

tort; 
mas cant el au ayczo, el ha grant pen- 
samen t, 
e pensa entre si que, si el rent entierament, 
que remanre a li seo enfant, e que dire es 

e comanda a li seo enfant que smendon 

li seo tort, 
e fay gat cum lo prever qu'el poisa esser^ii^\«^iiaO( 

asout: 
si el n'a cent lioias de l'autruy o encara % 

• 2« cent, 
lo prever lo quitta per cent sout o encara 

per mencz, \*j>^ 
e li fay amonestancza e li promet perdon 70 


29. la fthlt C 30. demostrar D 31. que poc o poyon far 32. Xristians D 33. que 
son pastor C (anzunehmen) 34. Que C 35. 1. viore en p. aquilh que son fals eng. C 36. pon 
C 38. veir CD 39. si] si la C\ que volha amar Dio e temer I, C. C 41. p. de lantruy C (an- 
tunehmen) 42. enemis G 43. digon CD 44. li fehit C; men^onias C, me^onias D ; e cum e. C 
45. li /eh/t G; poysan C; de son iust a. C, de son tu D 46. forment C (anzunehmen?); conforta 
D; a. ques persegu per la temor del %. C 47. de li cel C; isir CD 48. sei aure hagu d. CD 
49. es mot m. la malitia C 50. Q. aquel que v. m. C (anzunehmen ?J 51. E forment p. C 52. 
fan mal C 53. que es prodome C 54. se g.] g. se C 55. Cant ven lo mal mortal, la mort 
lo costreng e a pena po p. C (das letzte anzunehmen) 56. E d. C; preyre D 57. ^ fehlt D; 
]. comanda e di C 58. e vor non fehlt C\ atendra a la f. C 59. preyre D\ nengun C\ alcun 
peca mortal D 60. t. If r. e ha tost enavan^a CD 61. preyre D\ asot C 62. Sei C\ esmende 
ben sio t. C, smenda ben li s. t. D 64. (\VLt fehlt C (anzunehmen?) 65. rcstare D\ ix fehlt 
C; e] ni C; diren CD 66. A sio eyfant comenda qu'ilh eymendon sio t. C 67. c] au C\ 
preyie D\ asot C 68, n'a] ha CD\ 2] ben dui C 69. preyre />; Car lo prever lo quita per 
cent 80Z £ talvota per menz cant el non po haver prus C 7a E fay li a. C; Hinter 70 Lücke 
in GD; in C interpoliert: Qu'el fa^ dire mesa per si e per sio payron E lor enpromet perdon sia 
a iust o sia a fellon 


\ 


iS8 


Geistliche Lehre. 


St. io8. 


t i % .• oj. 


adonca li ^pausa la man' sobre la testa, 
cant el h dona mais, li lay plus grant festa ^ 
e H fay entendement que el es mot ben asout,^ 


w 1 Ulli 


M^^^^ mas mal son smenda aquilh dfi-Ouel ha^ 

^ li tort ; -*w«^ >* 

76 mas el sere enganna en aital asolvement 

^^yu^it-^^tf^^Squel que li o fay encreyre, hi pecca 


rv^fi- 


mortalment, 


mas yo aus o dire, car se troba en ver, 
que tuit li papa que foron de Silvestre 

ehtro en aquest 
e tuit li cardenal e li evesque e li abba, 
80 tuit aquisti ensemp non han tSnta potesta 
que ilh poissan perdonar un sol pecca 

mortal ; 
solament Dio perdona, que autre non ho 

po far 
Mas ayczo de von far aquilh que son pastor : 
predicar devon lo pöble e istar en oracion 
86 e ;paiser li sovent de divina dotrina 
e casliar li peccant, donant a lor)disciplina, 
QO es veraia amonesfaticzk qu'ilh ayan 

/jupentjiment, 
purament se ^onfesson sencza alcun man- 

cament otw— ♦«♦-w.«"*-- 
e qu'ilh faczan penitencia en la vita present 


90 de iunar, far alraosnas e ^ur^ cum cor 
i**^ bulhent,JU.^'«^*"*'''^ 
car per aquestas cosas trobaren salvament. 
Donc nos cayno Crestian, li cal haven 

pecca, 
la ley de Ihesu Crist haven habandona, 
car non haven temor ni fee ni carita, 
96 repentir nos conven, e non hi deven tarczar, 


cum plor e pentiment nos convea smendar 


l'qfFensa que haven fayta per trey pecca 
cubiticiaj d olh e 


per ci igiticiaj d'olh te per deleyt (de cam 
e per superbia de vita, per que haven fait 

li mal, 
car per aquesta via nos deven segre e tenir, loo 
si nos volen amar e servir Ihesu Crist; 
poverta speritual de cor deven tenir 
e amar castita e Dio humilment servir, 
car adonca segrian la via del segnor Ihesu 

Crist 
e aurian la victoria de li nostre enemicio» 

Breoment es reconta en aquesta leyczon 
de las tres leys qiie Dio done al mont: 
La prumiera ley demostra a qui ha sen 

e raczon, 
go es a conoiserDio e honrarloseocreator, 
car aquel que ha entendement po pensar *^^^ 

entre si 
qu'el non s*es pas forma ni li autre atresi, 
donca aquel po conoiser lo cal ha sen e 

raczon, 
car lo es un segnor Dio lo cal ha forma. 

lo mont, 
e, reconoisent lui, mot lo deven honrar, 
car aquilh foron dampna, que non ho ^ 

volgron Sr.**^*^*»^*-*. 
Mas la seconda ley, que Dio done 3. 

Moysent, 
nos ensegna a temer Dio e servir luy 

fortment, 
car el condampna e pünis tot home que 

l'ofFent. 


71. s.] sus C 72. C. el li laysa prus li menä prus g. f. C (niena anzunehmen) 73. fay li 
C; entendament G\ qu'el sia ro. C 74. eymenda C, esmenda D\ de que el ha agu li t. C 75* 
asolvament GD 76. aquilh C 78. salvestre C; de s, fehlt D 79. e tuit li e. e tuit li a. C 
80, 81. T. a. e. n. h. tant de poesta de dever asolver qu'ilh poysan perdonar a nenguna creatura pur 
un peca mortal C 85. li] lo C\ souet G 86. castigar C, castigant D\ peccador D 88. Pru- 
mierament C\ neun C 89. penedenga C 90. lunar e f. a. C\ cum] au C; c. lo c. b. /? 91. troba 
lo asolvament C 92. crestians GD\ Donca nos crestian caytios crestians C. 94. £ n. C 95. Con* 
fessar nos conventa n. C\ hi fehlt G 96. Au pl. e au p. C 97. q. nos h. fait D 99. hj nos 
h. (7; lo m. CD 100. Aquesta via nos coventa t, C loi. a. ni segre C 102. Paureta CD\ 
sperital C 103. a. la c. d. C {anzunehmen) 104. E a. Z?; Adonca ensegrian C\ de I. C C 
(anzunehmen) 105. Enaysi vencerian li n. e. C; enemics C7 106. recoynta CZ?" 108. ^ fehlt C 109, 
honorar G iio. entendament C7; p. ben p. C in. at.] asi (7 112. D. ayci p. c. aquel que ha 
s. ni r. C 113. lo cal] que C (anzunehmen)'^ tot lo m. C 114. conoysent C 117. e a s. C 
118 t. aquel h. que ofent C 


St. 109. 


Coblas esparsas. 


159 


Mas la tercza ley, la cal es ara al temp 

present, 
nos ensegna amar Dio de bon cor e servir 

purament, 
car Dio atent lo peccador e li dona alon- 

gamentflLv-tytu..«..-^'*^ ^ 'UL.^ 
qu'el poysa far penitencia en la vita gresent. 
Autra le yjdUycLepantDQii ^even plus aver, 
siöon ensegre Ihesu Crist e far lo seo bon 

placer 
e gardar fermament czo qu'el ha comanda, 
e esser mot avisa del temp de VAntecrist, 
que nos non crean ni a son fait ni a son dit ; 
car segont Tescriptura son ara fait moti 

antecrist, 
car antecnst son tuit aquilh que conträstan 

a Crist. 
Motas ensegnas e grant demostrament 
s'eren dos aquest temp entro al dia del 

iuiament : 
Lo cel e la terra ardren e morren tuit li 

vivent \ 
poys rexucitaren tuit en vita permanent, 
e seren explana tuit li hedificament. 


Adonca sere fayt lo derier iuiament; iss 
Dio partire lo seo pöble segont czo qu*es 

Script : 
a li mal el dire: »Departe vos de mi; 
anna al fuoc eternal, que mays non aure 


finic 


U»*.tf ^M. 


Per trey greos condicions seren costreit 

aqui: 
per moutecza de penas e per aspre torment uo 
e car seren dampna sencza deffalhiment, jKaI/ 
del cal nos garde Dio per lo seo placzement U^^- 
e nos done äiivir czo qu'el dire a li seo 

enant que sia gaire, '(>4^^<. -^ 
diczent: »vene vos en, li beneit del roio 

payre, 
a possesir lo regne aparelha a vos del 145 

comenczament del mont, ' 
al cal vos aure deleit, riqueczas e honors ! « 
Placza ha aquel segnor que forme tot lo 

mont, 
que nos sian de li esleit per istar en sa cort I 

Amen. 



109. Coblas esparsas. 

-^. Bartsch, Denkmäler der prov. Litieratur, Stuttgart 1856, S, ^ff, (No. i, 45/ 

S. 2tff. (No. 24, 30, 61, 76). Alle nach Hds, R. 


<i. S'ieu die lo ben et hom no*l me ve faire, 
negus per so a mal far no s'en prenha ; 
que yeu o fas enaisi co'l iogaire, 
que assatz mielhs que non ioga, n'en- 

senha. 


s'us fols ditz be, no'l deu hom mens 6 

prezar, 
quei profieg es d'aquel quei sap gardar; 
Ja_sia_sQ_4ue^al fol pro no*n tenha, 
bon es d'auzir, ab c*om lo be'n retenha. 


'»9- *•] 3 C 121. T>\o fehlt C 122. penedenga C 123. dequi e. prus non d. a. C 124. 
Mas c. C\ li sio p. C 126. a. cant venre lentexrist C 127. erstes m fehlt C 128. Mas C\ ara 
son moti a. C 129. contrarian C 130. demostrameng G 131. Saren C 132.« mjiren li v. C 
134. aplana C, splana V 136. s. que es sc. C 137. t\ fehlt C 138. AneZ?; fenfernal C 139. 
*•] 3 ^; grco condicion D\ sere C 141. c. ilh s. G\ sere C\ E car sare ilh d. D 142. Daqui 
C; placzament G 143. devant 6^; a la soa gent enant qu'el targe gayre C 144. Cant el dire C; 
en] en au mi C; li fehlt CD 145. E possesire lo r. lo cal es ap. C 146. d. e riq. e honor C 
147. h^ fehlt C\ iot fehlt C 148. eyleyt C 149. Deo gracias. amen C, 


i6o 


Allgemeine Sittenlehre, 


St. 


b. Als demandans respondi qu'es amors 
ni CO si fay entre los fis amans : 

tot aisi's fay fin'amors de sas flors 
co'l mels s'en fay, c'aiso es sos setnblans. 

5 beutatz non es pas a totz d'agradatie ; 
mas cant lo cors vol als huelhs cossentir, 
amors dissen per los huelhs el coratie ; 
pueis cortes ditz et onrar e servir 

la fan granar et a son temps venir. 

c. Escrich truep en un nostr' actor 
c*om pot ben camiar per melhor ; 
el pros coms Raimons de Toloza 
dis una paraula ginhoza, 

6 que retrairai per so que no s'oblit: 
»e cant yeu aug so que non ai auzit, 
et yeu me pes so que non ai pessat.« 
vol dir c'om pot mudar sa volontat: 
aitantas vetz co au mielhs cosselhar, 

10 pot son voler e deu per mielh camiar. 

d. Seneca dis, que saup philozophia, 
que mieu e tieu mogron discordi el mon ; 
mas contr* aiso nos fes Dieus un aon, 
cant nos mandet c'amassem ses fadia 

6 nostre pruesme, cascus aisi com si. 
e nos fam o co vos diray: aisi 
que lo paire non ten fe a son filh 
ni*l filh a luy, veyatz tan gran perilhl 


e, Alcun son trop maior de fams 
que de fach no so: so es seit 
e d'autres fan mais tot apert 
que'l fama ni*l bruch non recl 

mas la vertatz vay enan tota via 
e messonia defalh e cas tot dia; 
per oue fama, cant non es vertac 
reman atras e vertatz vai premie 
per qu'ieu pretz may pron ben ab 

de bni 
que bruda gran ab pauc de ben-sau] 

f, Qui en anel d*aur fai veir* encasi 
o en lato maracde que ricx sia, 
ges sei c'o fai, non sec la drechj 
que'l maracdes se deu ab Taur miell 
per dreg dever, el veir* ab lo h 
e pros dona per la senblan razo 
deu ben gardar ab cal li tanh qu' 
s'aver vol laus ni pretz ni cortez 
e pus devers requer a cauza mu< 
so quei cove, ben deu don' eleg 
requerer sei per que er mais val< 
o non esquieu lurs apariamens. 

ab: Bertran Carbanel c bis/: Guilln 
Olivier d'Arle. 


110. Seneca. 

Hds, Bibl. Arsen, tspagn. lo col. $; K. Bartsch, Denkmäler der prav. Litter 

Stuttgart 1856, 5. 195. 


Noblesa vols saber que es? 
coragge que es de bos aigs ples. 
Paubre cant es be acostumatz 
val mais quel ^ics mal essenhatz; 
6 ges no es defora trop nutz 
qui dedins es ples de vertutz; 
Si vols esser pros ni certas, 
sias a tos vesis iuvas ; 


de lor ioy t'alegra am lor 
e dol ti de la lor dolor; 
negus mais en ton cor not plassa, 
cals que'l prenda o qui quel fassa. 
ia luns hom no vuelas dampnar, 
ans lor vuelas ben dir e ffar, 
enaychi tu seras amatz. 
Can tos^ vesis er trebalatz, 


^ 6. loj el / II. lies hier sels oder 12. sos/* 

3. acostumat 4. ric m. essenhat 13. Hit homes oder lun 16. to vesi 


Seneca. 


i6i 


a e Tacossela 

, can locs se venha. 

; trop solas lun temps, 

et ira van essemps; 
n autru miral 
. en tu ni que y fal; 
n savis tro qu'en se 

so qu e autres ve. 5 ' 
i neta e pura 
ssiensa segura; 
irida lo cors usa 
e dedins acusa. 
lg e malvestatz 
^as pozestatz; 
ome quant es bona, 
tostemps la pressona. 
n, si dema morias, 

•t c'om en te 

tat e merce. 

faras, fai Dieu temen 

t de la mort soven, 

bs que Dieus t'a prestada 

non ges donada. 
L dins e sson cor 
s viure que ben tost mor; 
)n esta longament 

d*un estament. 
;1 segle de regartz 
Q no y ve vas totas partz, 

hom esser soptatz 
anhs e per privatz. 
apdela et guida 
s entro ta fenida. 
on pus aut seras, 
' colp cairas, si cas. 
, si as bo senhor 
»c ho autra honor, 
rdas nesciament 
ibies ton estaraent, 
aubrieyra cambia hom 
ra e sso nom. 


Le savis, abans que despenda, 
comta'l gazanh o la renda. 
Am pauc metre e am trop gitar 
poiria tarir la gran mar; 
mais val le tieu belament tires 
que, cant er mes, l'autrui desires; 
de ton aver ni de tos marcs 
no Sias avars ni trop larcs; 
tu potz am saviesa-larguesa 
conquestar ben-dir e proesa. 
Sapias cum deuras tota re 
usar, qu'en tot a mal e be, 
ayssi cum lo focs ha son visi, 
qu'en ben usan fai so servisi 
e te gran dan, qui Tusa mal, 
de tota re te die aytal. 
Dieus dec vi per aprofichar 
al cors, non ges per enebriar; 
d'aquo que Dieus dec per profieg, 
per sobrefar ca hom el lieg; 
tota causa fe Dieus fort bona, 
mais manieyra d'usar li dona; 
en las causas no a lun mal, 
mais e nos, que las usam mal. 
Can le fols hom s'es castiatz, 
lo melher temps s'en es anatz. 
Qui en aburs ni e ssonns aten, 
sembla lo fol que l'ombra pren. 
Greu potz de messongier aver 
deguna re que sia ver. 
Deguna re no vulhas tant 
que no puescas mudar ton talant. 
Lo fols es turmentatz tot iom 
en aquo en que quier soiom. 
De malvada femna ti gara, 
que s'amor es trop amara, 
gasta lo cors, merma Taver 
e fa tostemps hom decaser, 
Dieu e*ls amix toi el coragge, 
e ia pus no'n quieiras dampnagge. 
Si vols bona moler aver, 
enquier lo sen ans que l'aver; 


^M 


65 


70 


75 


80 


^) 


85 


90 


95 


100 


oc 34. Raum für äne ZeiU in der Hds, 58. Eine Silbe fehlt; lies Leu s. m.P 
k). Eine Silbe fehlt; Ba,: G>nta lo g. 71. foc; v.] usi 76. Eine Silbe zu viel: lies 
13. fol home 84. milor 85. adurs 90. Eine Silbe zu viel: lies no'n und streiche 

91. fol 94. Eine Silbe fehlt 96. lies home/^ dann eine Silbe zu viel: etwa Tostemps 

97. Dieus 98. dampngge 
*rov. Chrestomathie. II 


( 


l62 


Didaktik. 


St. tu 


car sapias que val mais bos sens 
de moler que aurs ni argens, 
car manta maiso ay ausida 
per fola femna decasuda; 

lostostemps sera aparelhada 
d'aquo que la fas selada. 
Bona moler halonga vida 
al marit e la maiso guida; 
savia femna fa la maiso, 

110 la fola no y laissa tuso. 
Si as moler de sen cabida, 


ama .la cum la tua vida; 

e si es mala, d'avol sen, 

sofre la, si potz, celadamen, 

mais tota via la castia 

cum entendas que milors sia; 

e si ela per so s'iraiss, 

no t*en cargues ges tu gran faiss, 

car am son rieyre e plorar 

te pot, si's vol, tost enganar; 

car, si's vol, aia gaug o dol, 

totas horas plora ques vol. 


11 


IIL Fabel. 

Hdss, I 174, K 159, R 135, T 89. — K, Bartsch, Chrest, prov,^ 

(nach IRT), 


175 


Una ciutatz fo, no sai cals, 
on cazet una ploja tals 
que tuit Thome de la ciutat 
jtryJ^ que toquet, foron forsenat. /*^*-^ 
6 Tug dessenero, mas sol us ; 
aquel n'escapet, e non plus, 
que era dins una maizo 
e dormia, quant aisso fo. 
Aquel levet, quant ac dormit 
10 e fo se de ploure giquit, 
e venc foras entre las gens; 
e tug feiron dessenamens: 
L'us a rroquet, l'autre fo nus 
e Tautre escupi ves sus; 
16 l'us trais peiras, l'autre astella, 
l'autre esquintet sa gonella ; Y^*^ 
L*us feri e l'autre enpeis, JL.-'^V^ 
e l'autre cuget esser reis 


.t^..4A^-• 


e tenc se ricamen pels flaues, 
e l'autre sautet per los bancs. 
L'us menasset, l'autre maldis, 
l'autre iuret e l'autre ris, 
l'autre parlet e non sap que, 
l'autre fes . :W.^ . de se. f 
Et aquel qu'avia son sen, 
meravilhet se mout fortmen, 
e vi ben que dessenat son, 
e garda aval et amon 
si negun savi no i veira, 
e negun savi non i a. 
Grans meravilhas ac de lor, 
mas mout l'an ilh de lui maior; 
quel vezon estar suaumen, <jjv.1a/^ 
cuian c'aia perdut son sen; 
car so qu'ilh fan nolh vezon faire, 
a cascun de lor es veiaire 


20 


35 


80 


SS 


loi. bo sen 102. aur ni argen 103. Lies vezuda/^ 106. £*»€ Silbe fehlt: qu'ela fassa 
s. Ba, 107. ha longa 114. £ine Silbe zu viel: Ba. Sofrel si p. 

3. r fehle RTBa. 4. dessenat R 5. leuat us R 6. en (ne R) c. ses plus RTBa, 7. d.] en B. 
8. On 7*, Que R\ aco R 10. se fo ^ 12. On ^; feim A^ 13. lies acroquet/^, Lus arroquet Ba.\ Lus 
fo uestis e lautre nus R 14. escorpi /, escorpit K\ Lautrescupi uas lo cel sus ^ 15. Lautre 
p. R\ peira TBa,\ astelas R 16. esquisset sas gonelas R 17 bis \%, fehlt R 17. E lus f. l'a. 
IKBa. ; en peis Ba, 18. cuges IK 19. lautres t. r. R 20. Y. fehlt R 22. i.] ploret RBa, 23. 
saup TBa, 24. meinas /AT, metoas RTBa, 26. mout fehlt R 27, uet IK\ dessenatz R 28. c 
gardamon R 29 und 30 fehlt T 29. noi] ni IK^ i RBa, 30. neni ha IK\ £ nulh autre noy 
uezia R 31. E ac merauilha de lor R 32. lan eis R^ lasaill IK 33. Que TBa,\ lies mit Ba, 
saviamenP Quar el esta sauiamcn R 34. pedut T 35 bis 38 fehlt R 


Fabel; Ensenhamen. 


X 


163 


on savi e senat, 

enon per dessenat. tir^ 

en gäUta, qui en col; JcLJL^ 

Dt mudar nos degol; 

enh e l'autre lo bota, oÄ-*^-'^^ 

issir de la rota; "^ 

utta, lautre latr^i, f-**-^^ 

olps e leva e chai; 

an, a grans gambautz 

a sa maizo de sautz, 

batutz e meg mortz, ^rh^k^tX. 
lg car lor fon estortz. ' 

i es az aquest mon 
et als homes que i son: 
;gles es la ciutatz 
totz ples de forsenatz, 
er sens com pot aver, 



si es amar Dieu e temer 

e gardar sos comandamens ; 

mas ar es perdutz aquel sens; 

li ploia sai es cazeguda: 

cobeitatz, e si es venguda 

US orgolhs et una maleza 

que tota la gen a per ^re za ; 

e si Dieus n'a alcun gardat, 

l'autrel tenon per dessenat 

e menon lo de trop en bilh, ^JJJL^ 

car non es del sen que son ilh, 

quel sens de Deu lor par folia; 

e l'amics de Deu, on que sia, 

conois que dessenat son tut, 

car lo sen de Deu an perdut; 

et ilh an lui per dessenat, 

car lo sen del mon a laissat. 

Peire Cardenal, 


65 


60 


OK 


70 


(^ 


i 


112. Ensenhamen. 



nat 22543 foL 133. 

ipendretz pus: 
r segues l'us, 
)rs tenetz gen 
: vestimen; 
11 o car, 
gent arezar; 
pretz o de gran, 
benestan ; 
pros cavayers 
r a sobriers 
de ransan 
:ar ben estan, 
s totas vetz, 


K, Bartsch^ Prov. Lesebuch 136, i — 137, 46. 

que mielhs en semblaretz 
cortes et ensenhatz 
en totz locx on venhatz. 
Estrechamens caussas 
pes e cambas e bras 
e sobrecot e manias, 
si que las gens estranias, 
e totz hom que vos veya, 
vos en porte enveya. 
Garatz vostra gonela, 
can la faretz novela, 
que no sia trop lonia, 
que pus en sera conia. 


15 


20 


25 


e ben scnat T 40. nos p. -^; nis / 41. ^ fehlt IK\ Luns lenpen e lautre li traj 
\i, ensir K 43 und /^ fehlt R 45. 2^ fehlt T\ sabautz /AT, escallaur T, gabautz Ba, 
R\ de] a i? 47. F. b. e dimiez m. T 48. can RT 49. Aqucsta R, A quist T\ a. a.] 
lo T 50. Semblan IKR\ tt fehlt ^, es T; al h. 7*, a tug silh I/C 51. Aquilh /, 
Caqaest T\ li T 52. desscnatz RT 53. major JC 54. Es a. d. fort I/C 55 bis 60 
7. gazegnda JC 58. Vuna c. es T 59. Et o. e granz m. T 60. gens JC 61. alcuns /C\ 
:adat T 62. Lautra /AT, Autril R\ deszisnat JJC 63. de tom R\ b.] top T 64. es 
m R 65. sen RT\ per K 66. laroic R 69. Ilh tenon R\ an] ab 7' 70. an IJC, 

lies aprendctz mit Ba.? 9. cauayer 10. sobrier ii. tansan ^tf. 19. Lücke vor diesem 
. seria 


II 


I 


164 


Weltliche Lehre. 


St 112. 


£ faitz la cabessalha 

atraves ab ventalha 

ampla pels muscles sus, 
3ocar lo pieytz n'er pus clus; 

e dirai vos per que, 

e aprendetz o be: 

per so c'om res no veya 
, el pieys que mal esteya. 
ssD'eys drap faitz lo mantel; 

e gardatz quel tessel 

y sian benestan 

e Pafiblalh denan. 

Gardatz vostres cabelhs, 
40 que mais val hom per elhs; 

sovendet los lavatz, 

que pus bels en siatz; 

mas no'ls portes trop loncx, 

que mal valon adoncx; 
45can son •!• pauc tondut, 

que s'eran trop cregut; 

ni portes loncx guinhos, 

que sapchatz no so bos, 

ni la barba trop lonia, 
50 que may val que re conia, 

e nön y a trop ges, 

que pieitz seri'ades, 

roas gens et per mezura, 

e vos donatz vo'n cura. 
65 Ben gardatz huelhs e mas, 

que no'n sembles vilas; 

huelhs e mas son messatie 

mot soven del coratie; 

los huelhs tenetz membrat 
CO que non gardon en fat, 

e las mas eyssamen 

gardetz que aian sen. 

Si vezetz azauteza 

que* US fassa cobezeza, 
ßsentre mas ad autruy, 

non la prendatz de luy, 

car atressi la*s vol 

e auria vo'n per fol. 

Escudier per servir 
70 vos son bo a tenir; 


azautz ne aiatz dos, 
bels e savis e pros; 
com que dels autres an, 
silh sian benestan, 
cortes et ensenhat 
e ben emparaulat. 
Per so son bo aitau 
que vos n'aiatz bo lau; 
si'ls enviatz en loc, 
no'n puesca hom far ioc, 
car ditz hom de gen fada:J 
cal senhor, tal mainada. 
Can seretz en vostr' aitz, 
dirai vos com o faitz, 
s'avetz ostes estranhs: 
siatz lur bos companhs; 
faitz los de vos privatz 
e del vostre solatz. 
Covidar e servir 
sapchatz et aculhir; 
sieus vezon bezonhos, 
paubre ni sofrachos, 
non atendatz que'us queira 
per neguna manieyra; 
silh que penran covit, 
sian mot gent servit 
e per vos e pels vostres, 
e siatz lur bos ostes: 
a semblansa del iorn 
lur faitz donar soiom; 
mas per tot cant anc vis, 
no servas vos metis, 
pus lo maniars comensa, 
car so seria falhensa; 
mas seretz en bon loc 
a taula pres del foc. 
Vostr' aver vos honor, 
e vostre servidor 
sian be castiat 
e ben endoctrinat: 
ia sus vostre maniar 
no veng ab vos parlar, 
car si vos acosselha 
nieus ditz res a Taurelha, 


TS 


sa 


8ft 


90 


%\ 


100 


le» 


110 


37. sia 50. etwa m. v., qui's redoniaP 51. etwa no'n aia t. P 69. Escadiets 70. bos 
74« Sei s 75. ensenhatz 76. emparaulatz 77. bos aitaus 78. bos laus 81. fadaj'fal 91. /i/x ve om.«' 
95. Stlhs 96. Si que m. 98. osdes 104« Eine Silbe zu viel? 109. castiatz ixo. endoctrinaU 


y 


/ 


Ensenhamen, 


'65 


lia paubreza, 
on, cobezeza. 
al maniar siatz, 
Xz doctrinatz, 
t can obs aura 
ro'l endema; 
as e bo vi 
•o lo mati. 


Cavals et escudiers 

faitz gardar a sobriers; 

ia sofraita nois fassa las 

res de so c'a lur plassa, 

que, si an set o fam, 

sempre n'auziretz clam, 

e a drut no's cove 

que fassa res mas be. i£o 

N'Amaut Guilhem di Marsan, 


113. L'Ensenhamen d'onor. 

'. Palazzij Le Poesie inedite di Sordelh, Venezia 1887, /. 21, v, i bis 106 

(Ambros, JR, 71, sup). 


:o'l tesaurs es perdutz 

:on istai escondutz, 

u aitan per perdut sen, 

)m lo cel* el vai cubren ; 

oms val melz qu'argens ni aurs 

per zo es lo tesaurs 
if qui no'l met e no'l dona, 
I largues' ab dreg faizona; 
z es perdutz eissamen, 
*1 descuebr' entre la gen, 

obra segon razo, 

es mestiers, a sazo. 
ot mos senz non es granz, 
ar saber entrels prezanz 
! er profieh e onors 

cels a qui plaz valors, 
mdre et retener volran 
iuzir en mos ditz poiran, 
las razos son diversas 
'eu sai que seran aversas 
rendre et per retenir, 
o si podon be seguir. 
en aital obr'eu fallia, 
la granz no> seria, 
que Tauzirez complida 
Qz rasos, quan er finida, 

no sai divinitat, 
decretz, ni m'es mostrat, 

20. Lies aian ^ 

. escodutz 4. c. e*l] celal 


ni m'en val forsa d'escriptura, 

anz o faz tot en aventura «o 

ab un pauc de sen natural. 

Mas, ab tot zo, mi sera mal, 

si de Tensegnamen qu'ai pres 

de far, son per ome repres 

ni s'om diz que anc mais aitals zh 

en fos negus ni tan cabals. 

Ar auia qui be vol entendre, 
qu om no enten be ab contendre. 
Premeramen vuell far saber 
qu'om deu amar Deu e temer 40 

paif totas res, quar om no val 
re ses Dieu ni fai be ses mal, 
ni neguna valors partida 
de Dieu non deu esser grazida, 
quar ab Dieu pot om toz bes far 45 

e's pot om de totz mals gardar; 
per so es fols qui Dieu desempara, 
pos ome de toz bes empara, 
quar ab la gracia de Dieu 
pot Tom aver del segle leu, so 

e qui per amdos es grazitz, 
de tota gracia es complitz. 

Qui vol saviamen regnar, 
obs l'es totz tems deia portar 
una balanza en son corage 05 

per melz conosser l'avantage 


i66 


Weltliche Lehre. 


St. 114. 


de las fazendas, quar soven 

aurez de doas res talen 

a far, que leumen non podez 

eoconosser quäl melz far devez; 
aqui a mestier la balanza 
en que conoscaz vostra erranza 
ni quäl per dreg melz devez far; 
ges no's fai be ses lo pesar, 

65car de chascuna re s'eschai 
que vos metaz razo, e lai 
o la balanza mais pendra, 
tenez, quar be vos en prendra; 
e no so's tuella voluntatz, 

70 quar soven vei, et es vertatz, 
qüe per voluntat es lo senz 
desviatz, per que'us die breuinenz 
que nulz oms esser no pot ges 
be savis, si donx, com quel pes, 

76 no capdella son foll talan 
ab son sen, quel garda de dan. 
Qui vol be venzer son guerrier, 
se mezes deu venzer premier, 
zo es son cor, quar plus mortal 

80 guerrier non a om ni plus mal 
de son cor, quan li vira'l fre 
vas lo mal ei depart del be. 


Ni ia lo cor non er vencutz, 
si del sen non mo la vertutz; 
ni ia vertutz non er sobrera 
del sen menz de valor entera, 
pos que lo cor es escompres 
a far mal ni o a empres. 

La re del mon que om deuria 
faire plus voluntier, seria 
aquella, si be i esgardatz, 
qui a Dieu et al segle platz; 
e lautra, zos die veramen, 
quom deu far plus forzadamen, 
es cella qu'ennueia a amdos; 
quar, si est tan aventuros 
qu*a amdos fassaz lur plazer, 
vos non podez plus conquerer, 
quar en tot quan es non a plus; 
per que's deu esforzar chascus 
de far zo quez a amdos lor plaza 
e quei contr«'iire ges no faza, 
que s a amdos fai lor pesar, 
res no s'en pot pues razonar, 
quar no pot re d*aqui enan 
aver, quin vai lo ver trian. 


» 


M 


9» 


io# 


10» 


\'> 


114. Diätetik. 

JI. Suchür, Denkmäler prov. Lit, und Spr. /, Halle 1883, S. 201^., v, 29 — 178 
;i ^- (Brit Mus. Bari. 7403;. 

Die folgenden Gesundheitslehren werden mitgeteilt als Inhalt eines Briefes Galens (der fif 
den Aristoteles der sonst verbreiteten Tradition eingetreten ist) an Alexander den Grossem. 


Alexandri, si tu faras 
so que en es breu atrobaras, 
e gardas lo mieu mandament, 
que non lo tengas en nient, 
stostemps estaras sans e sals 
e seras quitis de tos mals; 
que malautia no't venra 
ni ia meties obs non t'aura, 
si non per failha de natura, 


o quals que mala creatura 
no t'aucizia o no't nafrava 
o ab verin no't poizonava; 
c'aquo non pot hom esquivar, 
mais ab forsa de ben gardar. 

L'escrig qu'iei, mandit enaissi: 
Que al levar cascun mati, 
quant ti seras ben reveilhatz 
ni un petit esterilatz 


1» 


1» 


69. so's] sol loi. Lies qua amdos /^ 103. faiz 

6 Lies totz m.? 7. non u. 14. M.] Neis Such, (anzunehmen?) 18. e.] estendilatz S, 


St. 114. 


Gesundheitslehre. 


167 


ni auras vestit ta catnisa 

prima, blanca, bela e lisa, 

e tu fai ton cap penchsenhar, 

un pauc escarpir e gratar, 

car aquo es grans sanitatz, 

que las grossas fumositatz 

que son puiades el dormir, 

aquo les en fai departir. 

En apres salliras del lieg 

alegrament e per delieg. 

Tas mans e tos ueills lavaras, 

que plus bela lugor n auras. 

La boca lava eissamen tz, 

que plus belas n'auras las dens, 

en estieu ab aigua fregeta, 

et en ivern sia caudeta. 

Aquo fai calor confortar 

e rent volontat de maniar. 

En apres arbilha e toca 

las dens, e mena per la boca 

un pauc de rusca d'oliver 

o de vern, o de presseguier, 

de salvia o de gensana 

o de quäl qu'especia amarana; 

c'aquo fai las dens conservar 

e fai la lengua miels parlar 

e purga de fleumal cervel 

e*l vezer serva dar e bei, 

e'l col e*ls brasses e'ls brazos 

rent plus grosses e plus carnos. 

Aprop per lo cor confortar 

tu mania un plein culheirat 

de lectuari que sera 

aitals cant al temps convenra: 

en estyeu o vas lo pascor, 

cant lo temps torna en dousor, 

e tu prent de sucre rosat 

dyarrodon reubarbizat ; 

en ivern tauleta muscada 

o de fort bona cominada, 

de pebre o de gingibrat 

o de bon diantes muscat. 

Ab lo lectuari d' estieu 

met un glop de l'aigua del rieu; 

, 42. Eine Silbe zu viel 92. b.] boscs S. 


ab aquel d*ivem menbre ti 
que bevas un pauc de bon vi, 

En aprop ti fai aportar 
d'espetias per bon flairar, 
e sia tals l'odoramens 
con al temps sera covinens : 
en estieu entorn lo pascor, 
cant lo temps torna en dousor, 
de rozas o de violetas 
o de lis o d'autras floretfis; 
en yvern vas lo calendor, 
cant Taigua gela per freydor, 
porta musquet o aloes 
o basme o notz de cipres 
o autra causa ben flairan 
que sia ad aquo semblan; 
c'aissi coi pans aiudamens 
es del cors e sos noirimens, 
aissi es condutz e fortors 
de Tarma li bona odors; 
bona odors, bels vestimens 
dona gaüg et esbaudimens, 
e'l gaug fai home esforsar 
el sen creisser e agusar 
e'l sanc fai correr per las venas 
e fai resplandir las codenas. 
Apres un petit anaras 
deforas, e cavalcaras 
per carreiras o per camis 
o per bocs o per bels iardis, 
e auziras cant dels auzels, 
per tal que'n sias plus irnels. 
En apres tu t'en tornaras 
en ton palais e discendras, 
e seras ab tos cavaliers 
e auziras tos messatgiers, 
que novelhas t'apörtaran 
de las terras don ilh venran. 
Pueis pariaras ab tos amics, 
ab los plus savis e'ls plus rics 
e'ls plus plazens que tu auras 
e tals que t'aian bon solatz 
et aian lo cors avinent 
e bela cara e risent. 


65 


70 


76 


80 


86 


90 


96 


100 


106 


\ 


i68 


Wissenschaftliche Dichtung. 


St. 115. 


£ garda c'hom empaginatz, 
faisselos ni mal enseynhatz 
ni nulha mala creatura 

110 ni homs ab mal* esgardadura 
ni negus homs que dol ti fassa, 
non auze venir en ta plassa; 
c'aissi con al cors e& afans 
de sostenir los faisses grans, 

Ilses grans afans homs mal aibitz 
a l'arma e als esperitz. 
Pueis segon qu'er acostumat 
c'auras de maniar voluntat, 
tu iras far un' endemessa; 

120 e cant sera la taula raessa, 

don faiga als mans tos escudiers, 
e aport i lo despensiers 
de totz los conduitz c om poira 
trobar ni acesmat aura. 

185 £ mania saborozament 

d'aquo c'auras mais de talent 
a bei pan de froment triat; 
car sapias en veritat 


que tota via t'er plus sa 
so que melhor sabor t*aura. 
Mais aisso garda solament 
que, si trastuit aquel pulment 
eran dur e l'us era mols, 
non fos mingha lo cuex tant fols 
quei mol ti serves a derrier, 
cans lo ti dones a premier; 
encontra, si la maiers partz 
(c'aissi ,0 enseinha la artz) 
sera nrols e Tautre tenen, 
aquo dur pren primieiramen 
ab vin que sia clars e ros, 
ben flayran e ben saboros. 
Mais al maniar cubertamens 
fai un pauc de retenimens, 
que adoncs t*en sapchas laissar, 
cant tot poirias mais maniar; 
car ieu sai per fina raison 
que trop maniar contra faisson 
fai home canut e ferran 
enant temps e greu e pezant. 


IM 


1S6 


140 


145 


IM 


115. Lo Breviari d'amor. 

Hdss. BibL nat. 857 (A), 9219 (B), 858 {C); Wien HofbibL 2563 (F), 2582 (G); 
Azcäs, le Brtinari d' Amor . . . ., Biziers^ I p, 9 — 23, v, 261 — 528. 


Aysi comensa la materia del arbre d^amor 

en gener aL 


i. >■• 


Sapchon li fizel aymador 
que 'U* manieiras son d'amor: 
Tuna non ac comensamen 
ni ia non aura fenimen; 
Saiso es lo Sant-£speritz. 
,quez es d'amor fon^e razitz ^ rv^rr* 
et amon se d'aquel'amor 
le paires e*l filhs entre lor, 
^ don prpcezis d' am dos essemps^Ut^iA^ 
10 del paire e del filh, senes temps; 


n - • Ti. «• * ' •\*Ii'ä%-«^ 


doncx es amors et amaires 

cascus d'els, e*l filhs e*l paires, 

car ges antra causa non es 

la US que l'autre de totz tres; 

e quar tota proprietatz ^^*^^^l|^ 

quez es en Dieu, es deitatz, U^^fi^k/^ 

sia amors o savieza 

o drechura o grandeza, 

don non es creada 1' amors , 

ans es be verais creators Inu^ 

de totas las causas que son 

e sus el cel gl ius el mon. 

E quar auretz propri tractat x^Ub^^^j^ 


15 


20 


113. cor JIds. und S, 127. Lies Ab b.P 133. durs Hds. und S, 138. Vor IJ7 sUlltn} 
139. tenens 140. primieiramens 

I bis ^ fehlt B 2. dos G 3. Launa G 9. prossezic C 10. c feAli G 11. amaire A 
12. erstes el feA/t C\ e p. C; paire A 14. lautra ^ 15. proprietat BC 16. es] en C; deitat ^ 
18. O fehlt B 21 fehlt B 


15 


Breviari d'amor. 


169 


ijhre de la deitat, 
m no^!e^ta v egada 
ctem d'amor creada, 
lal an las creaturas 
Qs, segon lurs naturas, 

be say que d'aquel' amor 

demandat li aimador^ 
[u'ieu die tot premieiramen 
demanda responden 
d avan di gz enaraoratz,*!«^^^^*-^ 
Qors es bona voluntatz, 
rs, affectios de, be; 

vos 1 autner, sieus sove, 
Dais, en aicela cansö 
1 fih per declaratio «^f >» *-• 
nden a la demanda : 
b;s de natura comanda, 
imors pren naissemen . . . .c 
lon doncx tuh li entenden 
ta affectios pura 
nais de dreg de natura; 
-vos-ay la manieira 
aissemen vertadieira: 
;, qu'es sez tot comensamen 
i tot quant es de nien, 
remier creet Natura 

tota creatura. 
itura ac -n- effans 
^Ihos e autz e grans. 
5z de natura fol premiers 
^%i de gens fo lo derriers. 

dels effans ac -n* filhas 

noblas a meravilhas, 
IS foron nomnadas 
nom »amors« apeladas. 
tot si son US li nom, 
ses son li sobrenom. 


De las filhas del dreg premier 
Tanaäfa, qu'es del dezjner ojM^ 
comu a las creaturas 
sentens, segon lurs naturas, 
e d'omes especialmen 
e de femnas en lor ioven, 
lo quäl dezir 11 han essems, /--♦.*»' 
quan senton yenir^^dous tcrngs 
^'^e pascor, lay part caresme, ^ 


hf^ 


65 


70 


ou.*^ 


85 


C/V 


es amors de mascle ab ferne; 

l'autra amors de son effan, 

que totas creaturas an. 

De las filhas de Dreg de gens , 

la premieira, qu'es naiss/mens ' 

e vers fondamens e razitz 75 

de totz bes, segon que Dieus ditz, 

e creire o devem sez dubtar, 

ses la quäl W^pot hom salvar, 

a la quäl dd cor^n'aprugyme : ^i*^-^ 

l'amors de Dieu e de prueyme; 8u 

l'autr amors de bes temporals, 

quez es occaisos de motz mals, 

quant es dezaordenada, 

e de bes, quant es temprada. 

Totas fan lur estätio 'Wvs>^ 

\2& amors que nomnadas jo 

el feige de creatura, ^j^^^^rc • • 

ayssi o ditz Tescriptura. 

£ d'araors prendo naissensa 

tug bon aip, qui ben o pensa, ^^^^^ 

de ben dir e de bos fags far 

e de malvestat esquivar. 

• V-'' , A-«-U'"). * 

Tnar deu quasqus persona «^^ • 
ad amar discreta e bona, 
que no sia trop iroza ; i..- - -*^« 
ni a las gens orgolhoza, 
quar autramen non pot durar 

30. trobador B 35. Prazers affeclio C 36. dici BF, dichis C, dichi G\ v.] uos ieu 
s o C; l'a.] be A 37. nay C\ aqucla BC 38. f. fehlt B, fi CFG 39. Respondct G 
itendemen G 52. M. elz a. F 53. fo le p. B 54. es le d. B, fol d. C 55. Que G\ del 
äs F, dos G 56. E m. n. AF\ n. c m. C 58. damors A 59. son] fon CG\ le AFG, 
lo C\ noms ABCFG 60. les B\ sobrenoms ABCFG 62. Launada BG , Laaunada C; 
s AF, es C; de F\ AtTjitr ACF 63. Cominals er. A 64. Seguens C 65. Atz homes spcsial- 
C 66. iouens C 70. Et ABFG 73. del d. B 77. o fehlt BC \ creiro d. F, creyreu d. G 
xchträglich (modern?) in gelassene Lücke eingetragen A 79. Ses \. o^. A 80 fehlt B 
i amor C, Es amors G 84. be CG 85. statio C 86. nombradas ABFG 87. de la c. G 

e. C 89. E fehlt C 90. p.] pren B 91. dig AF\ 92. maluestatz CG 93. quascuna G 

o C ^d fehlt A 97. Que B 


00 


95 


( 


lyo 


Wissenschaftliche Dichtung. 


St. i: 3S- 


i* A.-.-W/ 


amors veraya, ses dubtar. 

Enquaras la deu propdana ksj-*^ 
i&o'cäuzir enans que lunhdana, 

quar, segon que ditz Salamos, 

en cui fo grans descrecios; 

>Mais me val ve4is ,aa amic 

que fraires luenh, qu'ieu anc no vic.« 
105 Amors fay creisser e durar 

entre gens be dir e be far, 

quar cascuna creatura 

sentens, segon sa natura, 

ama de cor son befacKor 
110 e'l servis cl söc e'lh acor, 

don vezem quil caval eih ca l) 

conoisson be qui be lor fa. 

D'autra part amors fay lunhar 

e partir mal dir e mal far, 
115 quar, qui s'esforsa de mal dir, 
. . semblans es que mal vol auzir, 

et homs que voluntiers mal fa 

sia certz que mal trobara. 

Aquest tractatz es de la natura e de las 
prop rietatz de Varbre d^amor, 

E quar ve en .conoissemen^ 
1 20 quascus homs plus tost t per • i • c • 

de la causa, senes mentir, 

per vezer, no fay per auzir, 

ieu( tot per amor d'aisso) vuelh 

a totas gens mostrar ad uelh 
126 la dicha naissensa d' amors; 

don bastic ab fuelhas, ab flors 

mon albre mot gent compassat,VJ 

el quäl trobaretz ügurat 

d'estas amors e gent escrih 
180 lo ver naissemen davan dih, 


■A^v^./^. 


vJ 


-A-, 


(i<J^-^ 


e la genorologia, 

eis bes qu'amors nos evia, 

e la dicha divisio, 

et on fai sa estatio, 

et ab cuy amors se lassa t.- 

e per que, e so qu'amor cassa. 

Desotz l'albre venran pauzar 

cilh que| an bon cor en amar, 

fazen de las fuelhas capel \s^" • 

e de las floretas pinh el ; '^* 

e st) porton tot ioriLab se 

lo capel, aissi quois cove, 

e'l pinhel, grans presompcios W' — i 

sera quez il son amoros. 

Pero sapchon tuh, per lo ver, 

que del frug no pot hom aver 

per neguna subtilitat, 

ni penre per s'auctoritat, 

ni son gaug nulha persona 

mas cels a cui Dieus en dona. 

L'albres es mot meravilhos: 

tot Tan es floritz e folhos, 

aissi ben d'ivern cum d'estieu; 

eil terra no'sferma ni vieu; 

ei^peütatz es mot sotilmen, 

qui ben o esgarda e o enten, 

e mot geta diverses frugz; 

quar gieta'ls per mot grans vertutz 

Ih'una branca espiritals, 

las autras brancas temporals. 

Encara'us dirai per «i-c- 

d*est albre mais d'encantamen : 

si tuh li home quel mon so, 

prenian de las flors a bando ^-^^'*^''^^' 

e de las fuelhas tot lur ple, 

no's ne merm'aria de re, 

ans remanria mielhs floritz 


18 


1^ 


14 


m 


la 


160 


169 


loo. lumpdana C 104. fraire C\ que ieu B-^ zxic fehlt BC\ ui AB^ uenc C 105. Axno^ 
CFG 108. Ses ten C7, Scnten G 109. Amar C\ ton B iio. scc] ciec C iii. uezcs A\ ^\ 
caualh si qua C II2. Conoyhs hom C\ erstes be] Ieu AF\ q.] si C 113. amor ABC 114* ^ 
fehlt B Überschrift: e <ie 1. ^, fehlt F 120. totz G 123. t. p.] p. t. C 126. f. & ab f. CO 
128. Lo G\ f.] figuras B, compassat C 130. v.] dreyt u. C\ denan C 136. pc C; e so] sxiACr* 
aysso B^ esso G\ que amors c. C 137. Deios C\ lalbres G\ uendran F 138. Cels BC, Celh ^ 
144. el Cy elh G 145. Pro C\ pelo C 147. deguna B 149. Ningans per neguna p. B^ ^' 
engals a neguna p. (7, Ni seogan n. p. F^ Ni son gaug neguna p, G 150. qui C IS3» ^* 
quant G 156. ben esg. AF, be y iaguacha C, ben o garda G\ ei e, AF^ eu c. G 158. gie*** 
B\ Ca dietals C 159. Lunha AB, La una C, Luna G 161. Encaras d. BF, Encaras uos i ^ 
164. Eine Silbe zu viel 166. mcrmerian G 167. remandra B 


5- 


Breviari d^amor. 


171 


as fuelhas mielhs gamitz ; 
'ieu als verays aimadors 
isen d'est albre d'amors, 
eis amors, ses dubtar, 
)t preterir ni mermar. 7 iu-c^iU^ 

ntios de las dichas proprietatz del 
arbre d*amor. 


ay dig als aimadors 
pauzon sotz J'a^bred'amors, 
el albre nojü. pot uzar 
boms, si non a cor d'amar. 
dig per esta raso 
h quez enamorat so 
de las fuelhas capel 
is floretas pinhel, 
Q obras o en talen 
cilh qu'amon lealmen, 
tutz de las flors complir '- ' 
is fuelhas, sens grepir. fU-f-j 
so die als aimadors 
sson pinhel de las flors, 
Is mas dpu pinhel portar, 
es oonad* az obrar, 
las flors escrichas so 
tutz d^operatio, ' 
imans deu sa ma tener 
a be far, matin e ser. ' 
& vertutz e*ls aips per quals 
)ms se garda de far mals, 
1 bona voluntat, 
ssentir en malvestat, 
de contemplatio 
lis^que d'operatio, 

las fuelhas pauzadas 
tr capel donadas, -^' ,^,^ 


quar en testa porton capel, 

e dins la testa el servel 

porta quex homs sa voluntat, 

sia bona o de ma^estat. y 

Aquest capel porton ab se 8O6 

en la testa, aissi cos cove, 

cilh qu^^^n^^c^ e conoissen, l^v^^v^--^ 

humil, essenhat e suflfren, 

e son de bona voluntat 

ses cossentir en lunn barat. /^ aio 

E per aisso p auza das so i- • ' ^ 

las vertutz d'operatio 

en las flors, quar be sabetz tug 

que las flors redo mais de frug, 

no fan las fuelhas; atretal 21» 

devetz tug saber que mais val 

a frug, segon l'escriptura, 

si tot no's es tan segura, 

vida ab operatio, 

no fay ab contemplatio. 220 

De lalbreus ay dig issamen 

que negus homs del frug non pren, 

ni pot neguna persona, 

mais cels a cuy Dieus en dona, 

quar cilh trug qu^en T albre estan^ 229 

vida perdurableza fan; 

d'aquest frug negus homs non pren 

mas sol cilh a cuy Dieus Testen. iXM^~-^^ 

De l'albre vos ay dig per tan |.- \ <^ » 

qu'es floritz e folhos tot Tan^ 280 

quar las flors e las fuelhas so 

vertutz, de las quals^Tyobon pro 

et en yvern et en estat 

cilh que son be enamorat. 

£ de l'albre vos ay dig ieu 235 

qu'en terra no's ferma ni vieu, 

qüamors nais e vieu e dura 


^on 168 ab fehlt B 169. v.] fizcls ^ 170. del C? 171. a.] a a. C 172. pr.] pro tencr (7, 

G 174. ios C\ damor C 176. Nulhs /* 178. cels C, celhs G (so stets CG) 184. guar- 

186. pinhels C 187. el C(7; xna G; ramel C, pinhels G\ lies Quar la mas d. p. p. 

'eis m. deu hom p. p.P 188. Es m. (?; donat G\ obar C 189. scrichas C 190. uertat C 

«sta en be f. C, Prestar b. f. G\ maddin A 193. la u. C7; et a. ^ 200. capeU C 

rtan om c. C 203. tot hom G 206. Sus CG\ co's fehlt AF 208. t fehlt G 210. nulh 

% G 212. do o. C 215. la C 218. non es ^ 221. lalbre uos C 225. sols frustz G\ 

la. CG 226. perdurabla es ces f. C, perdurabla ne f. G 227. Daquestz frustz G 228. lo 

230. Que fl. C; Ques fl. c f. es t. C^ 231. fuelha C 232. trobam C 233. etat C 

ccl q. C 236. no f. AF 237. En a. AF\ erstes e fehlt AF 


172 


Wissenschaftliche Dichtung, 


St. 115- 


el fetge de creatura 
sensitiva tan solamen, 

fl4oet aqui pren son noirimen. 

Per so'us ay dig qu'es empeutatz 
est albres quar daus la un latz ' 
geta, cert, aycelaEranca 
on Tamors de Dieu s'estanca, ^ 

«46flors, fuelhas, frugz espiritals, 
las autras brancas temporals. 
E per so'us ay dig issamen 
d'aquest albre Tencantamen 
qu'om mais i a de cujhidors, ^ 

«60 mais y ,creysson fuelhas e flors, 
quar pn tn ais son de bonas gens 
ab bos aypsy ab bels noirimens, 
adoncx pot quascus, ses mentir, 


'WK.^'-t 


t<-*-t' 


n^ais vertutz e bos ayps culhir, 
pren^fd) issemple dels melhors 
e d'els culhen fuelhas e flors. 
£ quar totas las partz d amor 
procc^sson del creator, 
que tetz e creet de non-re 
tot quant es en est mon de be, 
e quar en Dieu deu quex amar 
tot quant quez ama^ sez dubtar, 
adordenan son desirier 
a Dieu e tot son cossirier, 
per so son aissi pauzadas 
teneh las testas levadas 
totas las •ini« partz d'amor 
regardan vers lur creator. 


Ventendemens del arhre d^amor abreuiatz e senes rims, 

Aquest albres, lo quäl vezetz aissi depenh, es nomnatz albres d'amor, e fo 

«7ofag per mostrar la natura d'amor; en lo quäl albre trobaretz figurada la naissensa 

"d'amor e las 'im* partz d'amor, eis bes que naysson de quascuna de las partz 

d'amor, et en quäl manieyra se deu hom captener en quascuna de las partidas 

d'amor, qui vol aver lo frug, e sso quez es contrari e que romp quascuna de las 

partz, et en cuy deu hom s^amor pauzar : en las dotze razitz d'amor , et en quäl 

«75IUOC amors se noiris et estay. La naissensa d'amor es figurada en aquest albre 
en esta manieira: en lo sobeira selcle de l'albre es escrigz e figuratz Dieus, de 
cuy nays tot quant es de be et es estat e sera. ^£n l'autre celcle, que dissen del 
premier, es natura, la quäl Dieus establi a re^unen de totas creaturas. De la 
quäl natura naisson e dissendo «u* manieiras de dregz. I^a us es dregz de 

880 natura, lo quals es en lo celcle que dissen de natura dayas la part senestra de 
l'arbre , l'autres es dregz de gens , lo quals es en l'autre celcle que dissen de 
natura davas la part dextra de l'arbre. De quascun d'aquests dregz naisson -n'* 
manieiras d'amor ; quar devetz saber que dregs de natura es adordenamens comus, 
quez es donatz per natura a totas cauzas ariimlns e sentens, so es a saber az 

flssomes, «a bestias, ad auzelz, a peyssos. D' aquest dreg naisson »n* manieiras 
d'amor: l'una es de mascle e de ferne, la quals es el celcle quez es plus propdas, 
Tautra es amor de son effan, la quals es en l'autre selcle. Aquestas «n* maniei- 
ras d'amors son comunals a totas mondanas creaturas sentens; quar ayssi cum 


238. de la c. G 239. Sentiua C 241. so uos'C 242. la feAIt C 243. Si esta C 249. Quo 
m. CGf Que on m. ß' 252. n.] captenemens O 256. culhens CFG 257. damors 260. es 
hinter mon C\ el m. G 262. E tot quant a. C 266 fehlt C 267. damors C Überschrift: ar.] 
breuiari /"; ^ fehlt C\ rima F, rimas G 270. albre /f^// AF 271. e bis 272 d^annor fehlt AF 
272. partz CG 273. contra C\ qui C 274. p. damor CG ijy. de be fehlt C; de p. C 
278. natural C\ a r.] e que argument donec C 279. Lus CG 282. Daquest dreg AF 285. pey- 
ches C\ Daquel F 286. L'una ts fehlt AF\ es amors de m. G\ quel es (7, que y es G 287. 
lautres AC, lautre F\ dos G 288. comunas G 


St. 115. Breviari d^amor, 173 

las gens an talen d'ai^ar entre se et amon lurs effans, ayssi meteys las bestias 

eih aucel el peysso. Dreg de gens es acfördSn^inens 'quez es donatz per natura 290 

solamen a las gens, non a bestias ni a 'ucels ni a peyssos ; del quäl dreg naisson 

autras »n- manieiras d'amor: la una es amors de Dieu e de prueyme, la quals 

es el selcle quez es pus propdas, l'autra es amors de bes tempörals , la quals es 

en l'autre cercle. Aquestas doas manieiras d'amor peihtanHo solament a las gens, 

quar las bestias niih auzel nilh peysso non amon Dieu, quar non an conoissensa 295 

de luy, ni amon riquezas tempörals, aiustan ayssiquo fan las gens. £ quar tota 

manieyra d'amor deu hom dressar e aÄÄofenarTiDieu , per so totas las partz 

d'amor tenon las testas levadas vas lo selcle de Dieu. Li be que naisson de 

cascuna de las •uii- partz damor son figurat en lo pom de l'albre plantat el 

selcle de cascuna de las partz d'amor. Lo bes ei frug d'amor de Dieu e desoo 

)rueyme es vida perdurabla ; lo frug d'amor de bes tempörals es plazers ; lo frug 

[*amor de mascle e de feme es filhs e filhas, lo frug d'amor de son effant es 

a,ugz. En quäl manieira se deu hom captener en quascuna de las partz d'amor, 

Lii vol aver lo frug, aysso es figurat en los enamoratz que cuelhon fuelhas e 

>TS de quascun latz del albre e an fag de las fuelhas capeTe de las flors pinhelrsoiP^*^^'' 

:i.ar de quäl que part d'amor hom vol aver lo frug, cove culhir premieiramen las flors 

üas fuelhas de l'albre que nais d'aquela part d'amor, prenden ab se las vertutz 
Ls bes que son escrigz dins las flors e dins las fuelhas. Donc qui vol aver lo 
j^g d'amor de Dieu e de prueyme, cove que pren'da las vertutz de l'albre de 
c3a que nais d'aquel' amor, so es a saber las • in • vertutz theologicals, que son : sio 
s , caritatz, esperansa, e las -iin- cardenals, que so: temperansa, prudencia, 
^^chura, forsa, eis »vn» dos de Sant Esperil, que so: saviesa, entendemen, cos- 
ilh, vigor, scieucia, pietat, temor. E qui vol aver lo frug d'amor de bes tempörals, 
• "%/e quez aia las vertutz de l'albre que nays d'aquela part d'amor, so es a saber 
Lx-a e providencia. E qui vol aver lo frug d'amor de mascle e de feme, so essi* 

<3ir d'amor de donas, cove que cuelha ab se las vertutz eis bos aips de l'albre 
- saber ben e mal, que nais d'aquela part d'amor, e trobar-n'i-a «xmi- so es a 
^ ' ueza, ardimen, cortezia, humilitat, obriipney, alegranza, retene*men, 

, proeza7 matremoni, pasciencia, conoissensa, sen e saber, bon coratge. 
.tiar qui's vol gauzir d'amor de donas, cove quez aia los ditz bos aips ab se, aao 
■son quez an dig li trobador en lurs cantars et en lurs coblas, per las quals 
>l>las tot aysso es proat e examinat en est libre. E qui vol aver lo frug d'amor 
^ son effan, cove quez aia las vertutz de l'albre que nais d'aquela part d'amor, 
^ es : casmr e doctrina, quar filhs savis es gaugz e gloria de paire, si cum ditz 
a.lamos. So quez es cönwari e que romp quascuna. de las «iin- partz d'amor, 325 
■' ^ figurat en cels que fiero ab los ferramens sus Ips (alb^e^ ^que naysson de 
cascuna de las partz d'amor; don, quar erguelhs sobeirankment es contraris e 

293 quez bis 294 cercle fekli AF 293. quel es C, queus G\ de bes fehlt C 294. 
^^^ fehlt AF, dos G\ lies mit A: perteno; 295. zweites non fehlt F 297. e] en C 299. en 
^ 300. Li AFG, Les C\ eis fr. ACG 301. vweites es] e (7 302. t&\^A\ lo] e C\ d'a. fehlt C 
H- figura C 305. la fuelha C 306. hom fehlt AFG\ uola a. C\ c. aculhir C 307 de l'a. bis 
^ fuelhas /M// AF 308. que y s. C 309. las] la C 311. cardelals G 314. a saber /M// 
'^ 315. prudencia -^4/* 316. que fehlt C 317. t.-ma Q) ACG 318. d.] don ue G 320. qui u. 
^^ 322. aquest G 324. castiar e doctrinar AF; saus C 326. so fehlt CG; en] cl G; fer- 
^tnens C 327. donc G 



174 Wissenschaftliche Dichtung, St. n^ • 

J5 


romp l'amor de Dieu e de prueyme, e per so es depenhs lerguelhs, que roiÄ 
l'albre de vida, que nais d'amor de Dieu e de prueyme, e romp lo ab lo f<^ 

88oramen on son escrig li «vii. peccat principaL li quäl son contrari a Tamor 

Dieu e de prueyme e la rompo. E quar cossmers de la mort es contraris ^l 

Tamor de bes temporals e la romp, quar^^qui cossira de sa mort leugieyram^^^-n 
raespreza la riqueza del mon, per so lo cossiriers de la mort es depenl 
que fer e romp ab Vespaza de mesprezamen l'albre que nays d'amor de 

885 temporals. E quar maldizen son contrari ad amor de mascle e de fenje. 


. es a dir ad amor de donas, segon quez an dig li trobador en lur dochj 
per los quals dechatz le trac£aU d aquesta amor es examinatz en est lil 
per so es depenhs le maldizens, que romp Talbre que nais d'aquest' amor 
lo ferramen; en lo quäl fenament son escrichas las cauzas que son contra 
840 az aquest' amor. E quar foms non ama be son effant, quar per sa foli 
negligens en luy castiar ed enooctrinar, la quäl negligencia es mout contraria 


amor de son effan, per so es depenhs lo fols que romp l'albre, quan nais d'ai 
de son effan, ab l'espaza de negligencia. Et en cuy deu hom s'amor pau 
aysso es figurat en los aymadors, en los quals l'albres damor fa sa razitz; 

846 en lo selcle que porton entom la testa., son escrichas las propnetätz las q- 
deu aver la persona en cuy hom pauza s'amor, autramen non dura. Las 
razitz d'amor, so son causas que son escrichas en los -xn- cercles del per 
l'albre, las cals cauz&s, ^^l^-s fay a la persona en cuy vol s'amor pauzar, 
{2Xi l'amor enrazigar e tenliar entre lor. Et quar amors se noiris et estay^^ 

860 feige de creatura, aquo es figurat en l'albre d'amor, que ferma sa razitz en. 
aymadors Indreg' lo fetge. La gran dona qu'esta sus l'albre , so es amors ^^^ 
rals, que conte las • nn • partz d amor en se : 1 amor ^^de Dieu e de prueyme, r 
es la plus digna partz d'amor, porta escricha sus ella Corona, e quar qui 
dicha amor, a lo Sant-Esperit ab se, per so es depenhs lo Saint-p^eritz, c 

866dissen sus la testa; l'amor de son effan, quar es la plus cdrals amörs que 
portal escricha endreg lo cor; amor de mascle e .de ferne, quar hom la 
menar preza e reglada si que no'n vuelha uzar non-degudamen , per so la 
escricha en la un pe; amor de bes temporals porta escricha e l'autre^pe 
aquel meteys entendemen , quar hom !a deu reglar , qu^om no vuelha aver % 

860 degudamen. L-a ; 

Matfrt Ermmgau^ 

329. Erstes lo fehlt AF 330. vii fehlt F 331. las r. CF 333. menespreza G\ (ül4' 
m. C\ lescossiriers A ; despenhs G 334. del m. C\ menesprezamen G 335. amor de dieu 
f. C 337. ex. el 1. C 338. am. c ab lo f. AF 33^9. en lo q. f. fehlt AF 340. az] en (7; 
est AF\ f.] f. hom C 342. q. n.] que mays G 343. Et fehlt CG 344. fegura C\ V feA 
345. la p. C? 347. que Ins 348 cauzas fehlt AF 347. lies son las causas.* 349. fenna ^^^> 
l.] 1. estar C (Die zwölf Wurzeln des Liebesbaumes sind der bildlichen Darsteüung bei Aaai's Mt^tf^^^ 
[nach der katal. Hds. E; ABC G fehlen, F ist unbrauchbar]: Esser d'una volenut, iHr ^^ 
secrets, Comunicar les coses, Castichs secrets, Publicar laor, No pregar molts veos, Kcarrcf ^ 
tribulacions , Retre se cominal, No descobrir son fect, Mal cubrir e celar, Obeyr lettgefalD^''^ 
Voler profit d'altre^ 349. s. n.] senhorieis (7; en f. C 352. V fehlt C 353. Erstes \k fehlt G 355' 
(\\MiT fehlt G 356. porta la e. C 358. en la un] el ^; be (7; ^x fehlt C. 


II 6. Predigt, 175 


116. Predigten. 

^aruau^ Rttme des langues romanes XVIII j 1880,/. 130, 134; F, Armitage^ 
rzons du XII sihcle en vieux pravenfal, Heübronn, 1884,/. 39, 49 (Msc, Bibl. 

nat lat. 3548^/ 

Ikesus incipiens a Moise et omnibus prophetis interpretabatur Ulis in omnibus 
"> iuris que de ipso erant, 
£ moltas guisas et e molta$ maneiras aparec N. S. Deus Ihe^s Crist als 
diciples apres la sua resurreso ; x^iie so tios retra e lavangeli doi, lo dia 
t:re S. fo resucitaz , aisi co fo el dia d'^r , que issiro li doi disciple ' de Iheru- 5 
r», e Tus fo Sancz Lucas evangelista e l'autre fo Sancz Cleo[p]has, et anavo 
[ad u] castel que avia nom Emaus, et ana[vo] fort parlan d'aquo que avio 
et auzit en Iherusalem en aicelfz] dias. £ mentre anavo aisi parlan, lo venc 
>. et aparec, a lor, et aquo fez e sse[m]blanza de peligri, e demandet lor a toz: 
5:az me, ferss el, de que anaz parlan, que toz vos vej anar iraz.c — >£ tu lo 
:^as, feiro's il, non o sabes? que mais ome non a en aquesta terra que non 
4-pia.« — >De que?« diss el. — »A, Deu! de Ihesu [de] Nazare[t]h, feiros il, 
fo bar e propheta e poderos en paraulas et en obras, cossi Tau tradit nostras 
estat e cossi Tau mort. £ nos, dissero il, cuidavam qu'el fedehies tot lo 
le d'Israel; et a oi tres dias que aiso [fo] fait. £ sobre tot aiso, dissero il, 15 
levero nostras femenas oi mati et ariero s'en al monument. "Zo fo . Maria 
gdalena e Maria la maire San lacme e Maria Salome. £t espavente[ro] nos 
It fort, que sso dissero que angel avio vist e que lor dis que Ihesus Crist era 
uscitaz. E quant o auziro, anero s'en lai de nostres companos ejrobero o be' 
L cum las femena^ o avio dit; mas del 'seu cors non trobero lesT«^ fe quant 20 
S. auzi aizo, respondet lor e dis: »Oi fol, dis'el, e dur cor que avet molt 
creirel non convenia be donquas, Crist aisi moris et aisi resücites?« ' £ 
stret lor be per totas las escripturas e äespos lor la leg e las prophetas e tot 
elo que de lui era escrit. £ d'aizo que N. S. lor dizia e lor parlaya, lor cors 
en ardia; et aquo fazia de gaug e d'amor, tan bo^r'kabia. Ära en aizo ils? 
3 vengut al castel un il anavo. £ N. S., quant o vi que pres ero del castel, 
iez apparer que's departis de lor e que voIg[u]es lohgez anar. £t il, quant 
iro, covidero lo molt fort de remaner, quant il dissero: -»Mane nobiscum, Do- 
€, quonicmi advesperascit et inclinata est j am dies^t £ quant si foro assis a la 
a, e Nostre S. pres lo pa que portavo e benedis lo. £ quan l'ac benedit, 30 

partic a la taula e donet lo lor, et a'izo il conogro be que el era Deus; e 
nt lo cuger o aver ab lor a la taula, el lor evanoi de davant lor olz; e quant 
:mero veder, il no viro ies. £t adonquas il saubro be que el era Deus, e tegron 

1 molt per fol e tornero s'en en Iherusalem. £ quant tomat i foro, il trobero los 
es diciples e dissero lor que N. S. avio vist et era resucita[z] e que il l'avio vist 35 
^ion ab el parlat. >£ nos verament, dissero li doi disciple, lo vim e que nos aparec 

i via e dis nos e nös demostret dels seus essemples, e de las suas escripturas. £ 

conog[u]em lo be, quant nos frais lo pa e lo nos benedis a la tauta.« Era, ^^^^ 
lor, veiaz de caritat quant gran[z] merces e quan gTap[2] vertuz es, que anc 
loi diciple N. S., per predicacio ni pe[r] re que lor disses, no'l pogro conoiser, 40 



176 Religiöse Prosa. St. 116. 

entro quel covidero e quei forsero de remaner 'e caritat; et adonc il conogro, 
quan lor benedis lo pa e lo lor iVais a la taula. £ sapiatz be per vertat, que maier 
vertutz non es ni esser no pod de caritat ni d almorna ; que be sapiatz , si vos 
non trobatz a cui la donetz, vos en deuriatz forzar los paupres que la presesö, que 

iözo alz en u loc Nostre S.: ^^Date elemosinam d. d. et ecce omnia munda sunt vobis.€ 
Zo diz: »Daz almornas per tot vostres peccatz e sserau vos perdonat.« Et en 
autre loc dicit quia -»sicut aqua extinguit ignem , ita helemosina extinguit Peccatum* 
car aisi cum Taiga auci lo foc,~ d'aital guisa Talmoma e la caritat e la vigilia el 
bes-faiz auci e hega'l pecat.c Et^era yQ§> seinor, si devet leva r em pes , e clamem 

50tuit merce a Nostre S. Ihesu Christ, que el, aisi con el deinet remaner ab los 

disciples et arbergar e per que nos lo poscam conoiser et arbergar ab 

bonas obras, e qu'el nos don a far, per la sua misericordia, e nos coila e la sua 
gloria et el seu paradis ab lo[s] seus angels. Quod ipse. 


Egressus [est] Dominus Ihesus trans torrentem Cedron, übt erat ortus in quo 

biintroivit ipse et discipuli ejus. 

Audiifimus fraireSy Nostre Seiner cenet ab sos discipols e lavet lor los pes, 
e puis, quant levet da la sena, ci cun^ ditz Sanhz loanns evangelista, passet un 
riu que om apela Cedron e venc en •!• ort on solia tota ora orar ab sos discipols. 
ludas emblet se dels dicipols e .veng als Iuze^[s], a cui Tavia vendut «zxx* d. 

ood'argent, et anet ab eis ^.b lanternas et ab fallas, e vengro de nuh, ^om pm fa a 

lairo. • E luzas ac lor dih que anesso penre aquel cui li veno baizar ; e qo venc 

ludas a Nostre Seinor , demandet li don venia , et el saludet lo e anet lo baizar, 

e ab aiso li luseu anerol penre, e toh li disipol fugiro mas cant solament Sainhz 

• P. e Sainhz lo. evangelista; quel seguero e la maiso de Caifas, un fo iutgatz. E 

esCaifas menet lo a^Pilat. E Pilatz desUurera lo volunteirs, e diss qu'en eviesso 
Nostre Seinor, et el evieron Barraban, qüe ^ra laire,, e^feiro Nostre Seinor levar 
en crotz, e feirol portar corona ö'espinaz e batero lo e escopiro li e mesero lo 
antre dos lairos. E l'us d'aquelz lairos pot far gran paor, que fo perduz, e Taltre 
dona gran ^speranza, que fo salvs. La pena fo semblant de[ls] lairos, mais lo 
gazardos fo desemblant: Tus anet em paradis, l'altre en efem. Poi[s] que Nostre 
Seinor agro levat en crotz, us d'aquels cavaler[s] pren sa lansa e anet lo feiir el 
laz senestre, e de la plaga Issi sancs et aiga per la nostra rederapcio. Adonc fo 
ademplida la profecia de David que dis: i^Similis /actus sunt pellicano solitudinis, 
/actus sunt sicut ni^cot^ in domiciiio.€ Zo ditz Nostre Seiner con el era sem- 

Tsblant del pellica. Pellicanus es us auzels que para so niu de totas bonas erbas 
que troba, e'l niticorax es auseis altre que para so niu (|e totas las peiors erbas 
que pot trobar e fa so niu sotz l'altre; e cum so espelpjh li ausel del pellica, va 
queren condiih que lor do, e cant torna, troba morz sos auzel[z] de la püdbr del 
altre niu, e plora se e leva la ala senestra e get[a] ne tres lagremas de sanc de 

80 so senestre laz e met en als aucels el bec e fa lor reviure. Lo nius del pellica 
resembla paradis e l'altre nius eifern. L'ausell signifio Nostre Senor [e lo diable 
....]. Lo sanx signifia la sua passio, per la cal los seus amix trais d'efem. 
E per aizo preguem Nostre Senor que la sua passios sia a nos salutz e redemptios 
de nostres pecaz, qui vivit et regnat in secuta. 


70 


St. 117. _^____ Legende, 177 

117. Also es la revelatio que Dieu fe a Sant Paul et 
a Sant Miquel de las penas dels yferns. 

Hds. R foL 139; K. Barischy Denkmäler der prov, LH,, Stuttgart 1856, S. 310. 

Lo dia del dimenge es elegutz^ del cal s'alegron tug li angel e li archangel 
e li sant, car maior es de totz los autres dias. 

Demandador es : cal fo que premier priegues de las animas que aguesson 
•repaus en yfern? So fo lo boiiaüzat Sant Paul apostol et San Miquel archangel, 
que volc Dieu que visson las penas d'yfern. 5 

E San Paul vi "äeriän las penas d'ifern albres de foc, on vi los peccadors 
tornientatz e pendutz. En aquels albres li •!• pendian per los pes e'ls autres per 
las Enas e'ls autres per los cabels e'ls autres per las lengas e*ls autres per las 
aurelhas eis autres per lös brasses. Et entorn los albres avia •vii« flamas ardens 
en diversas colors , que puiavon per aquels albres. E vi en autre loc apres los 10 
albres • VII» tormens: lo premier gran torbessalh ; , lo segon glatz, lo »ni' . . ., 
lo «iiii' . . . eza de hom, lo -v* . . ., lo »vi- fo'üzerSi lo »vn- . . . E vi . . 
en que li peccador . . . mentatz . . los us . . los autres . . / cridon e queron 
mort e non la podon aver, car las animas non podon morir. En autra part vi 
lo foc d'ifern, el cal es tristeza ses alegransa, el cal es dolor durabla e gememeb is 
de cor et aondansa de lagremas e crüciariien d'animas. En autre loc vi -i* flum 
mot espaventable, el cal a motas bestias diablessas, que y eron enaissi com pejsos 
el mieg de mar. Et era totz ples d' animas peccairitz. E sobre aquel fluni avia 
•!• pon, per lo cal passavon totas las animas dreclruneiras ses dopte, et motas 
animas peccairitz cuiavon passar per lo pon e trabücavon en aquel flum. E segon ao 
(}ue fag avian, ressebian en aquel flum. E en aquel flum ac motas animas 
cabussadas, las unas tro als ginhols, las autras tro las aurelhas, las autras tro las 
lavias, los autres tro als sobresilhs, e per tostemps seran cruciadas. E Sant Paul 
ploret e sospiret e demaildet al angel qui eran sels que eran cabussatz entrols 
ginhols. E'l angel dis : »Aquels son que semenan estranhas paraulas. Li autre, as 
que so cabussatz tro l'emborigol; aquels son fornicadors et otracuiadors, que non 
prözon^^penitencia. Aquels que son tro las lavias, aquels son que fan tensos en 
. las glie^^zas e non auzon la paraula de Dieu. Aquels que son tro als sobresilhs, 
son 'selhs que s'alegro de la maleza de lur pruesme.« E San Paul ploret e dis: 
>Ta mala es ad aquels als cals son aparelhadas estas penas I« Apres vi «i* autre ao 
loc tenebros, qu'era ples de liafos e de femnas que maniavan lurs lengas, dels 
cals dis l'angel: »Aquels son li renoviers dels avers, que prendon las ezuras e 
non an misericordia, e per so son en esta pena«. E pueys vi •!• autre loc, en 
que eran totas las penas d'ifern; et aqui avia massipas negras, que vestion f' 
vestimens negres, que pudion a pega et a solpre, e tenian en lors cols serpensss 

6. pexi.] lies portas 10 bis 14. Et Septem plage erant in circuitu eius: prima nix, secunda 
glacies, tercia ignis, quarta sanguis, quinta serpens, sexta fulgur, septima fetor. Et in illa anime 
peccatorum pnninntur, qui non egerunt peniteociam post peccata commissa in hoc mundo. Ibi 
cruciantur et recipiunl omnes secundum opera sua. Et alii flent , alii ululant , alii gemunt , alii 
ardent et quenint- mortem, quam non inveniunt, quia anime non possunt mori. Herrn. Brandes, 
Visio S. Pauli, Halle 1885, S. 75. 2. ii — 18. 22. las aurelhas] lies Temborigol 25. Qui se 
mittunt in seroattiiibus alienis aliis detrahentes Br, S, jS, 21. 26. o.] adulterantes Br, 76, 23. 
32. d. a. doppe^in d, Hds. 

Appel, Srov. Chrestomathie. 12 


178 


Geistliche Prosa, 


St. 117 


et 
et 

\\ 


e dragos e foc. E demandet San Paul gui eran jiquels. E Tangeldis: »Aquestas 
son aquelas que non agron verginitat enuro las nupcias e aussiron lurs effans e 
davols efans a cas eis gitavon eis flums o jad autres perdemens.« E Sant I*a.ul 
ploret, ei angel li dis: »Per que't ploras? encafas.non as vistas las maiors pexias 

4üd'iffern<. E mostret li •!• \o\z lägefat ab «vn» sageis, e dis li l'angel : »Est^i^* 
luenh, que puscatz sostener la pudor«. Et obric lo potz, e la pudor issic 
e grans, que s'estendet sobre totas las penas d*iffem. Dis Tangel: »Aquels 
son mes en aquest potz non auran desmembramen d'elh«/ £ Sant Paul 11 
»Cals son aquels que seran mes en aquest potz?c E l'angel li dis: »So 

45 aquels que non crieyran Ihesu Crist que vengues en la verge Sancta Maria, 
son bateiatz ni <^omergat per lo cors ni per lo sanc del Senhor. Et estara 1' 
anima sobre , l'autra, aisi com estan losjimieissbbre las ovelhas.« E pueys agar" 
el cel et en la terra e vi •!*• anima peccairitz entre •vn* colpables ploran. 
udolan , e menavon lan , car aquel iorn era issida del cors. E li angel de E^ 

socrideron contra aquela dizens: »Mesquina anima, car obriest en terra tan nialame 
E disseron entre eis: »Veiatz d'aquesta anima, en cal mjinieyra menspfezet 
comandamens de Dieu<sc. Et aqui meteys, aqnela ^ima legic una cart^, en 
eran escritz totz so^ peccatz, e si '^nieteissa's iutiet. ' 'Et adoncx prezeron 1 
diable e mezeron la en las tenebras exterioras, aqui on es dol e plor e gemen^ 

65 de dens. E dis l'angel : tCrezes e conoisses qu'enaissi co hom fara, enaisi recebrsK — 
E pueyssas vi una anima, qu'en menavon li angel, que era iusta, e portavon 
en lo cel; et auzi la votz de »M* milia angels alegrans e dizens: »Oy, ani 
bonauzada, bet deus alegrar, car tu fezist los comandamens de Dieuc, Pue=^ 
aquest'anima legic una carta, en que eran escricha^ totas sas obras. Apres S 

60 Miquel la colquet en paradies, aqui on son tug li gaug, e fon faitz grans c 
per eis, can viron aquela anima. E li peccador que eran en yfem, crider 
dizen: »Merce aias de nos, bonauzat San Miquel, angel de Dieu, e Sant Pa 
amat de Dieuj'anatz e pregatz Dieu per nos«. E l'angel lur dis: »Aras plora 
e yeu e Paul plorarem per vos, e per aventura Dieus aura merce de vos, que* 

65donara calque repaus«. Can auziron aiso sels que eran en las penas d'ife 
crideron ab tan gran votz et ab »k- miliers d' angels. Adonc fon auzitz lo 
de totz eis dizens : » Merce, Crist I « E vi Sant Paul soptamen lo cel moure, 
filh de Dieu dissendet del cel, e crideron sels qu'eran en yfem, dizen: »Mero 
ülh de Dieu altisme!« Et aqui meteys fon auzida la votz de Dieu per totas 1 

7o\3enas: »E com podetz a mi querer repaus? qu'ieu fuy crucificatz per vos et a 
lansa feritz et ab clavels clavelatz et ab fei abeuratz, et yeu meteys me done 
per vos, que vos ab mi ve^uessetz. Mas vos fos messongiers e cobes et envey 
d'avers et ergulhos et maldizedors et anc nulh be ni almoinas ni penidencia n^ 
fezes; fos messongiers e felos en vostra vidal« Apres aquestas cauzas 

76 Miquel e Sant Paul ab «M« miliers d'angels s'aginolheron denan lo filh de DieiK-^ 
requeren repaus que aguesson lo dia del dimergue tug silh d'ifem. El filh d^ 
Dieu, per los precx de Sant Miquel e de Sant Paul e dels angels e . . . . me^ 
per la sua bontat, donet ad eis repaus de la ora nona del dissapte entro la prims- 

38. davols als e. 43. aura; Si quis mittatur in hoc puteo, non fiet commemoracio eius I 
conspectu domini /?r. 78, 2 48. «i* ; colp.] lies diables 60. gaug] lies sant (omnes sanc 
Br, 78, 28) 72. yeng.] vincerctis Br, 79, 13 (Var. viycretis) 77. lies eitpa ^kiormen (maxinr 
Br, 79. 20) ^ 


in 
>< 

la 
a 






St. si8. Legendi, 179 


- A^ü... 


del clilus. . . lo portier de ifern, lo cal es dig Cherubus, levet son cap sobre 
to&£L^ las penas d'ifem e fo mot trist; et adoncx foron mot alongatz totz selsso 
qu^ cran tormentatz aqui e cridavan dizen: »Benezectes sias, filh de Dieu altisme, 
qu^ doniest a nos repaus de «i* dia ^ «ii* nüeitz; car^'pus es a nos de repaus 
qtji^ tot sei que prezem en l'autre segle«. Demandet San Paul alangel: »Cantas 
pexm^s son en yfern?« £*1 angel dis: »Las penas son •hui*H*, e si eran -c* baros 
pa.irl^uis del comensamen del mon tro aras, eVäscüs avia •¥•€• lengas de fer, 85 
noxB poirian nomnar las penas totas d'ifem«. 

£ per also, cars fraires, gardem lo dimerge, que puscam renhar ab nostre 
sex:ftl:^or Ihesu Crist, nostre redemptor e Salvador, le cal vieu e ren^ä ab lo paire 
et ^C%3 lo sant esperit per omnia secula seculorum, Amen, 


18. La Venjansa de la mort de Nostre Senhor. iVP 

*aneau, Revue des langues romanes XXXIII '^i^ 1889 (nach Bibl. nat.frfs 25415) 

König Archilaus, der mit Pilatus die Verteidigung von Jerusalem gegen Vespasian 
Titus geteiteif hatte, hat sich, als die Stadt nicht mehr zu halten war, getötet. 
Can venc rendema, Pilatz les venir lozeph e Buraban, lo senescalc, e totz 
las c:a valiers e tot lo pobol, e volc aver cossel d'els, e dis lur: »Senhors, be 
^^^^tz qug no nos podem pus tener e que Dieus nos a totz oblidatz. Sains non 
av-^xxi vianda; anc mays neguna cieutat no fo en tan gran tribulatio. Que 
^^^s^lhatz que fassam?« — »Senhor, so dis lozeph, äz ayso cal cossel podem 6 
00s donar? que l'emperayre no nos vol aver merce ni non la tröbam en elh. 
M^^J. cpssel te donet sei que't cosselhet que fezesses mal contra l'emperador, car 
"^*^ podiatz saber que contra luy non podiam aver forsa, ni nos podiam longua- 
"*^»^s tener.« 

Can PilcU acosselhet que hom molgues tot laur e t argen e las peyras preciozas 10 
^ ^«^^ o manifsson^) .i , 

Pilat respon: »Yeu no y say alres que fassam: en aquesta cieutat a gran 

^^^Äuir d'aur e d' argen e de peyras prescieuzas, e Temperayre am sas gens cuion v 

. . 9^ ^ot aver. Yeu say cossel que la ges no'n auran. Tot Täur e l'argen fassam ^ 

P^Äa.1^ e mortiers de coyre et amenudar fort a nienüdas pessäs, e pueys mangem is 

^^ » e can sera tot maniat, non poyra esser trobatz lo tezaur. £ pueys redan) 

^^^s a l'emperador, que aytan bona merce atrobarem coma fariam si aviam lo 

t^^aur«. E cant aquest cossel fo donatz, tug lo tengro p^r bo, et j^nexei mays -, 

"^amiar lo tezaur que ^i l'emperador ni sas gens l'agues. Tantost sc päirton d'aqui 

^ '^a.» s'en en lurs hbstals ; e cascu pren son aur e son argen e pizeron lo , et 20 ^ 

^Uels que^'S^^ayian pro, donavo ne a sels que no*n avian, per so que 'pus leu 

1^ Utianiatz e gastatz. £ cant ayso fo fag, e tug vengro denan Pilat, e disseron 

'^* >Senher, ton comandamen avem fag; non es romazut aur ni argen ni peyras 

P^^siozas que tot non aiam maniat, e tota la vayselha que aviam d'aur ni d'argen. 

*^U^y^jluws non podon esser manens pagas de nostre tezaur«. 20 

t v-^ • ••■''^■:"" 

I 79. Lücke] ergo Br, 79, 22 80. lies alegratz (letati Br. 79, 24) 84. Erstes son fehlte von 

V Bartsch ernfftCi^f^ «c. undeutlich 

1 ^^}^Jevi Knfitel befindet sieh ein Bildchen 

V 


^V' 




\ 



i8o Geistliche Prosa. St. ii8. 

r 

Can PUat queric perdo a tot son pohol. 

Apreis ayso älssei;on: »Senher, que farem?« Pilat, can auzic ayso, comefset 
fort a plorar et a desconortar denan tug e dis lur: »Senhors, vos autres m'aviatz 
establit a senhor, e voliatz que yeu fos vostre governayre. Huey may daysi 

äoavan noii o puecs esser; per amor de Dyeu, vos queri perdo; si anc dissi re ni 
fi re a' nbgus que'l desplagues, perdonatz me.« Can los luzieus auziron ayso, 
mot se desconortero, et ancf noh y ac negus que no's plores, e de gran yra oon 
pogron respondre, mays que planhian e ploravon, car tug pessavon esser —mn 
destruytz. Pilat j3is: »Senhors, aneni nos redre a merce de l'emperador, que val Mj^ 

86 mays que si sains' moriam de fain , que noi^ es . iom que en esta cieutat no «Z30 

•V', morisco de •ccc» a •ccc»l» presonas de fam; per que val mays que nos redam, ^ m^ 

^ que.calacom n'escapara; et aysi no*n escapa negus, que totz no Äiueyron de fam.« ::^< 

Can Pilat ab totas sas gern se volc anar redre, et ysiro de Iherusalem^ e venc -r^-^^ 

al valhat, lay ont era Vemperayre, e'l sonetJ^^ 

40 , Cant aquest cossel fonc pres, Pilatz am tota sa gen yssic de la cieutat, entro 
Al valnat que era fag entorn lo mur. £ lemperayre n6vem anava cavalgan per 
aqui ab sos cavaliers. Pilat conoc lo a sas armas, que avian scnfial d'aygla, e 
'söhet li de son gan. E can Thitus o vic, venc coren ab sos cavaliers lay on 
Pilatz fo. Pilat li comesset a dir: »Senher emperayre Thitus, enten mi: pregua-^^s^ 

46 a' mossenher 1' emperayre tom payre que'ns prengua a merce e que aia iniseri — -Si- 
cordia sobre aquest pobol, que aysi t'en pregua ploran. Senher emperayre, no 
esgardes las nostras enequitatz, may la tieua misericordia. « Can Thitus auzi 
ayso que Pilat dis, anet a l'emperador son payre ab sos cavaliers et el va o di 
e comtar a Temperador. Can Temperayre o auzic, mandet a totz sos cavaliers 

6o<armar, e Temperayre armet se dels melhos garnimens, e venc lay on Thitu 
l'atendia, al canto del valhat; e Pilat fo deus Tautra part. Thitus comesset 
parlar a l'emperador e dis li: »Senher emperayre, vette que Pilat s'es acordatz 
que volontiers te redra la cieutat, mays quel prenguas a merc^.« £ Vespazi 
respon: »Bei filhs, non es ar^s hora de querre merce; elh o fa/ car mays non 

66pot.c £ Vespazia l'emperayre dresset se ves Pilat: »Si tu'me völs redre la deuta 
e totz aquels que lay so, per far totas mas volontatz, yeu soy aparelhatz d 
penre; e die te be que aytan pauc de merce auray de tu ni de negu coma vos^ 
autres agues de lesu Crist, can lo iutgetz a mort ni'l pendetz e la crotz. E vuelh 
vos far may a ssaber que la sua mort sera veniada, que merce no y sera trobada, 

60 ni ia merce non trobaretz ab me.< 

Can T emperayre pres Iherusalem ni fetz aplanar los vaihatz ni pres PUat n^ 
fetz ^stacar los luzieus ; ni pueys fetz itiercat delf luzieus • jxl • per • i • denier, 

Pilat, cant auzic ayso, fo fort yratz e tot lo pobol yssiameh; e no siüpj alres 
que fezes. May Pilat dis a l'emperador: »Senher, pren ta cieutat e tot can say a, 

66 e fay ne tom plazer coma senhors.« Can l'emperayre auzic que Pilat li redet la 
cieutat, el fetz tantost aplanar los vaihatz ; e tantost can foro aplanatz, et el trÜmes 
• lu* melia cavaliers ben armatz , que intresson en la cieutat e que seresson los 
portals, que negus no*n pogues yssir. L'emperayre novelh intret lains, am lacob 
et lafel; e can foton intratz en la cieutat, Thitus pres Pilat e comandet lo a 

70 »xxx- cavaliers, que lo gardesson be. Jacob pres lozeph, ,« If^; 
E Vespazia l'emperayre intret am tota sa gen, e tantost o 
estaques los luzieus e que hom li'n menes «x- denan sa cara. % ^M^Ät^lfFifpl 





2 et 



. II 8. Legende, i8i 

aenatz, elh sonet los ca valiers e dis lur: tBaros^ aquesta cieutat avem e nostre 
>der, et am gran trebalh que y avem trag. Aras, la merce de Dieu, avem 1^ 
nostra volontat ; et yeu vuelh far mercat dels luzieus, car elhs comprero nostre 75 
nhor Dieu Jesu Crist, que sanet mon cors de la gran malautia c)e que er^ tan 
streg. Eis lo comprero «xxx« deniers, et yeu donaray d'els »xiz« per -i- denier; 
qui'n vol comprar vengua avan.c 
* "Ad äytant venc «i'^cavalier denar^ l'emperador e dis li: »Senher, yeu.ne g^lL,^ 
elh denayrada.« Et aytaiitbst fes' los lieürar. E can lo cavalier ac sos trentaso 
zieus resseuputz et ac pagat son denier, el tenc «i* espiaut en la ma, e VQnc 
nan los luzieus que ac compratz^ e fer ne «i- ab l'espiaut per mieg lo v^ntre^ 
que l'espiaut It fes passar d'otra lo cors «i'* bfassada, e tantost cazet mortz. 
l cavalier tira l'espiaut ves si e ti-ays loy del cors, et al tirar que fes, de l'aur 
de l'argen que'l luzieu avia maniat, sautet foras. Lo cavalier ac meravilhas, 86 
n vi que totz era ples d'aur e d*argen. Pfen -i« d*aquels luzieus per la ma e 
slSet lo e tiila. lo a part e dis li : i&Digas, sabes tu d'aquest luzieu cossi era ples 
iur?€ — fSenher, so dis lo luzieu, si vos m'asseguratz,^eu vos diray veritat.« 
> cavalier asseguret lo, e'l luzieu li comta cossi Pilat lur fes maniar tot lo tezaur , 

Iherusalem, aur, argen e peyras pressiozas, . e totz los bezans e tota la vays-90 c<>T..t^ . 

^ ^ , ^ que l'emperador ni sas gens 

n fosso rix ni manens ni no'n pbguesso ges ^trobar: »Et enaysi, senher, fo 

: lo tezaut gastatz e partitz a tota gen co^nmaliiiens , que aquels que ne avian 

o ne dotiavon az aquels que nö n ävian ges. Et enaysi, senher, fo tot lo tezaur 

Iherusalem mantatz e gastatz per las gens, e per lo, cosselh de Pilat. c 9a 

Cctn lo cavalier fes tolre la Usta als autres que ero remazutz^ ni los fetz fendre \? 
t •!' c'giti. per iira taur, 

Cän lo cavAlier auzic ayso, ac mot grans meravilhas ; e sona • u • escudiera 
(US e comandet lur que als «xivm« luzieus que avia compratz tolguesson la testa, 
le anc non retenc may aquel que avia assegurat. E totz aquels foro escajitatz, 100^ ' a-' 
elh fetÄ fendre ab 'i- cotelh per raieg lo ventre e triai; l'aur e l'argent. c!)ant <t^ ~ 
so fosauputper tota la ost quels luzieus eron ples d'aur e d'argen, que l'avian 
aniat, adonx. vengron grans gens a l'emperador e dizian li: »Senher, fay: m'en /a_ >^ . 
^nayrada.c. E Temperayre fetz ne lieura a totz los cavaliers qu'en volian denay? 
da. £ tantost can los avian avutz, eis los aucizian e fendian los per lo ventre, 195 
^r aver lo tezaur que avian . el cors. Mal cosselh donet Pilat, que granre' ne 
oriro per lo tezaur que avian maniat, qu'en escaperant, si tio fos manTatz. 

Can Temper ayre no volc pus vendre dels luzieus ^ may que fes portar los mortz 
!f xarnters e deroquar los murs de la cieutat. 

Can Temperayre vi que tans compradors avian . los luzieus e tans n'avianato 
)mpratz, e vi que totz los aucizian, fetz comtar cans n'i avia remazutz. Comtet ' • ' - 
yax que non y avia romazutz mays «vi« denayradas, que totz los autres foro 
;ndutz.^ Empero l'emperayre dis que non volia pus vendre, que aquels retenia 
ssos ot)S. La mort fo facha dels luzieus en Iherusalem, que foro vendutz 
Kxx- per •!• denier, que bem foro mortz -Ixx» melia e plus. E ia per la cieutat iis 
>n pogratz anar ];nays per mortz, e tugtz eron enbaconatz, coma qui los volgues 
Llar. Mala maniero lo tezaur que Pilat lur acosselhet. Gän la mort fo facha, 
smperayre los fetz totz aportar als camiers, et apres el fetz deroquar los murs 
5 la cieutat, si que anc no y romas peyra sobre peyra, mays tan solamen lo 




\ 


*> 


« 






• « 


182 Geistliche Prosa. St. 119. 

i2otemple de Salamo e la tor de David, que Dieus no volia que's deroques. Ab 
aytan fo azemplit so que Dieus avia dig de sa boca, lo iom de ramgalm. Thitus, 
l'etnperayre novelh, anet per la cieutat et ac fachas penre totas las armaduras, 
aubejtz, elmes, cubertas de cavalhs, lansas, espazas, e totz los rix guamimens dels 
cals era ben gamida la cieutat, e de drap de seda, polpras et ermenis, eis gris, -r^ 

126 de que avia gran plenetat. Mot n'ac gran riqueza Temperayre novelh ; rnay negun 
tezaur non troberon , queis luzious h^ avian tot maniat per cosselh de Pialat. 
Mala fonc donat lo cosselh de Pialat, que tant ne moriron, que anc non romarom. 
a vida mais -ix-xx* Aisso foron las -vi- denairadas que l'emperayre retenc a. 
ssos obs. 


119. Vida de la benaurada Sancta Doucelina. 

y. H. Albanis, La vie de Sainte Douceline, Marseille 1879, A ^» 7°» 7^ (^^^ — 

Bibl, not, fr f. 13 503^. 

Die Lebensweise der Heiligen wird beschrieben: 

Partia las nuetz en tres partz; e la maior partida de la nueg illi metia tvm^ 
legir e en orar; Tautra Uli pauzava; pueis illi si levava e dizia sasinatinas; e? 
negun temps apres non tomava en lieg, mais aquel temps d'apres despendia en. 
obras de pietat ho en oration. £ cant lo iom per lo trebaiil non podia orar, la^ 

5 nueg apres ill esmendava, cant si degra pausar, so que lo iom non avia pogut 
dire. Lo iom et illi trebaillava en servir los malautes et en obras de pietat; la. 
nueg illi vellava en la oracion. Era tan grans li sieua honestatz que sobre homes 
non girera sos huols; et en la sieua cara, quez era sobre-bella, conoissia hom 
temensa, vergonha et honestat; e sobre totas cauzas fugia tota amistansa d'omes 

10 e totas lurs paraulas. Mortification de carn comenset a penre tantost et a seguir 
tan afortidamens que a son cors en ren non perdonava. illi portava selici 
secretamens, c'om non sabia. de euer de truega tondut, que era feis e durs«e 
ss'encarnava en son cors que motas ves no'l podia despullar, e, cant Tavia mogut, 
remania son cors esquintatz e plagatz. Una ves li esdevenc que si fon tant fort 

15 en camatz en son cors que per ren que fezes non lo poc despullar; et adonc illi, 
per gran necessitat costrecha, apellet la serventa, quez era femena en qui si 
conüzava, e despuUet lo li per forsa esquintant am lo euer/ e tantost illi li fes 
iurar qu'a res non ho disses. £ tenia sench son cors destrechamens d'una corda 
nozada, qu en la luogua dels nos que s'eran encarnat, eran soven li verme. Ab 

so tot aquo portava continuamens celcle de ferre, que res non sabia, per mais afligir 
lo cors; e desus illi portava vestirs bels e paratz, iassiaisso que draps de lur 
propria color amava e portava. E cant s'estalvava que li serventa trobessa ren 
d'aspreza de p^nedencia qu'illi fezes, tantost qu'illi ho pogues saber, li fazia inrar 
qu*a rres non o disses. lassia atressi per penetencia en un petit de palla a Tangle 

26 de la cambra. £ per so que non si repauzes en dormir, ill estacava una corda 
sus desobre son lieg, e de l'autre som de la corda ill i^i senhia, et era en maniera 
que, cantost si movia, li corda la tirava, e despereissia si; e tantost si levava 
per dire sas matinas am reverenda e metia si legir; et enaissi fortmens son.^ 
propri cors ab cilicis domptava, enaissi cant fazia Sancta Cezilia verge benaurada, 




SL 119. Heiligenleben, 183 

et atressi las nuegz aissi cant aquist verge vellava en oracion et en ^anctas vegilias. so 
Aquesta vida tenc estant en abiti seglar. 

Le navens capitols es de Vestudi e de la fervor de sa oracion e de sos auiz 
raubimens, 

Gracia d*oracion avia aconsegut li sancta per lo meravillos excercici que 
1 avia agut, car tostemps deus sa enfansa en aquesta vertut meravillozamens s'era 85 
icostumada. £ non li semblava ni crezia que res pogues ben far lo servizi de 
Dieu ses ella, e en totas manieras que podia, movia e envidava las autras az 
icostumar si en ella. Motas ves lur dizia: »Per cert sapias que tant cant con- 
inuares oracion, vostre estamens durara e perseverares en totz bens, mais pus 
i'envanezira entre vos autras, que dezamparares oracion, tot ho tenc per perdut, 40 
:ar aquisti, sa dizia, es estaqua e fermeza de tot nostre estament.« 

Era oracion en totas cauzas sos refugz, que semblava en ella agues adordenat 
ot son temps e totas sas obras. En tan gran auteza de pensa era vengutz sos 
:speritz que neis maniars e beures li era oracion. Mot soven neis maniant era 
irada en Dieu, que cais si desnembrava, que non sabia maniar; car en totas 46 
>ontatz e doussors que sentissa, contemplava et rennembrava la sobeirana dousor 
: boneza de Dieu, per que totas cauzas e neis si mezeusa desnembrava per la 
renembransa ques avia de son Seinnhor. Car aquist sancta femena fon tan 
resplandens en excercici d*autas vertutz , /aissi con le santz amics de Dieu, sos 
fraires, fraire Hugo de Dinnha, avia davant dich d'ella e profetizat, dizent queso 
non podia estar le sieus entendemens afectuos)que a grans cauzas non vengues 
sos esperitz, tan fervens era en Nostre Senhor Dieu; car iassiaisso qu'illi fos 
simpla femena e ses letras, a las sobeiranas autezas de contemplacion la levet 
Nostre Seinnhers, car per motz cors e espazis de temps continuamens ent^iduda ^^^^^^ 
eis celestials fagz , tan soven era ab Dieu en los autz raubimens , pissi cant L 
presentmens estant ab ell^i que mais semblava menes vida d'angel entre las gens*^ 
que non fazia de femena. 

Amava e queria luechs solitaris, per so que plus entendudamens pogues estar 
•b Dieu; e per aisso avia -i- oratori mot secret, on si metia pregar Nostre 
Seinnhor e esser i ab Dieu plus familiarmens en sa oracion. E aquel luoc illh eo 
arozava de sanctas lagremas^ e estava aqui en continua contemplacion, e d'aqui 
seguia si que Tamor qu'illi avia a Ihesu Crist, engenrava en ella novels deziriers, 
e per los cobes deziners ill s'enbevia de novellas ardors, en tan que totas cauzas 
t neis si mezeussa traspassava e sobremontava. Non podia auzir parlar de Dieu 
[li de Nostra Donna ni neis de Sant Frances ni de sans ni de sanctas, qu'illi non 65 
fos moguda az alcun tirament. Motas ves era sospenduda en tan gran levament 
le contemplacion qu'estava raubida per l'espazi d'un iom, e sentent en aquel 
^tament sobrehuman sentiment, non connoissia ni sentia ren c'on li fezes entorn. 
Viotas ves ho proheron alcunas personas per motz proamens que li fazian adoncs 
:£uit la vezian tan tirada en aquel raubiment, que la tiravan e la soissidavan mot 70 
'Ort e neis li fazian motas afliccions, que no'n la podian moure. Alcuna ves estava 
iospenduda en aut, que non si sufria a ren, ni tocava de pe en terra mai sol 
lels •II- arteis maiprs, si que tan fort era eslevada en aut, sus en l'aer suferta 
)er forsa de^ meravillos raubiment, que entr*ella e la terra avia d'espazi ben «i« 
)alm , e tan que motas ves estant en aquel raubiment li baizavan las solas 75 
lesotz los pes. 


* n 


184 Geistliche Prosa, St. 119. 

Una veS} en la gleiza, illi era raubida, e -i- noble cavalier, ques avia noro 
monseinnh'en lacme Vivaut, seinnhers ques era del castell de Cuia, era en la 
gleiza mezeussa am son fil, lo vespre d*una festa as hora quell sermons era dichz. 

80 E auzi per sa moller, ques era nobla donna e devota a tot ben, per nom ma* 
donna Sansa, quei sancta maire avia estat raubida deus lo matin entro az aquella 
hora, la quäl illi avia acompainnhat en una capella dels fraires, on ilH aquell iom 
avia cumenegat. £ cant le nobles homs auzi per la devota donna ques ancars 
era en aqu^U raubiment, per gran devocion e eil l'annet vezer; e vi la eslevada 

86SUS en l'aer tant aut qu'estava sospenduda per forsa d' aquell meravillos tirament 
ques avia sus a Dieu, qua ren non si sufria ni s'apilava, ans estava sobre terra 
tant aut quell nobles homs e son tili, a mot gran reverencia aginollat, li baizeron 
per gran devocion las solas desotz los pes, amdui lurs capions baissatz. £ foron 
plens de meravillos gauch e d'alegrier esperitall per so que viron d'ella; e ho 

9ocomteron pueis a ganres, a motas de sertezas afermant qu'enaissi de lurs huels 
ho avian vist e de lur bocas baisat. 

Autra ves per semblant fon d'en Raimon del Puei, de la cieutat mezeussa 
de Massella, que Ja vi raubida en la glieza dels fraires davant Tautar ques avie 
cumeneguat ; e estava en aquella maniera sobre terra que Tautres avia vist. Adoncs 

96 6 aquel cieutadans am gran devocioil va si aginollar, e mezuret am sa man 
propria l'espazi qu'estava sobre terra^ e atrobet largamens un palm que non tocava 
en terra; e am gran fe e eil mes tot son tap, ques avia malanans, desotz los 
sieus santz pes e los li baizet am gran devocion. Anc pueis non ac malannansa 
el cap, ans ac bona e sana e sobrefort la testa per azenant lonc temps. Atressi 

100 eil avia en Tun de sos huels festola que li avia durat alcun temps, e non podia 
garir ; e anc pueis d'aqueir hora enant non senti negun toc d' aquella malautia, ans 
fon del tot garit denfra fort pauc de temps. Comptava atressi aquel mez[e]us. 
que Dieus li avia fach una gran gracia per los sieus meritis: ques enans ques 
aisso fos ques avem dich desus, eil avia dezacordi mot gran ab sa moller, si que 

106 em pas non podian estar, tan gran doli si fazian. Car alcuna persona per malvais 
esperit avia fach alcunas malas obra^ {)er nozer lur que^npn aguessan pas, per 
tal que si lunnhessan. E apres'f cant aisso fbii agut qu'ell atf'Vist la sancta en 
aquel raubiment, en breu de temps li avenc qu'ell ac gran pas ab ella, ques 
aquilla persona que lur avia nogut, soptamens si reconnoc, apres cant eil s'en 

110 fon annatz, le cals venc de la gleiza a mot gran pas de cor, per so ques avia 
vist; e aquilli persona revelet si az eis e desfes so que lur avia fach; de que li 
persona mezesma si meravillava com ni per que li era venguda tant sopta con- 
vercion d aquella cauza, que negun temps non crezia desfar. £ adoncs ill ac tal 
conciencia que non pauzet tro qu'en fon confessada e qi^ ho ac desfach. £ pueis 

iisd'aqui enant non lur estalvet semblant cauza, ans visqueron ben e em pas lonc 

temps ; e per devocion le prozoms mes pueis una filha a Robaut 

£n motas de manieras si probet li certeza del[s] sieus vers raubimens;. car 
alcunas personas per plus fort a prohar li plantavan alenas e la poomlljtilil mA 
aguUas, que ren non en sentia ni sol non s'en movia. Una ves illi a|||ij|M|bJ|||| 

120 en la gleiza dels fraires, e una persona aprobenquet si d'ella, e car ^taHpNI^-^)^ 
vertat d'aquell raubiment, trais un grafi que portaya e plantet lo li nllilpjlM 
anc li sancta maire non s'en moc ni ren non en senti. £ trobava hoMi;, •■**''*""^ *^ 
blavairols e las ponchuras feras que li avian fach, en tant que'll sai» 



)6 


St. I20. Busstractai. "yij^^"^^' , ^ /^ ' 185 


^^/ 


retoFDada, en sentia apres motas ves gran dolor e gran afligiment, iassiaisso qu'illi 
non s'en plaisses. La premiera ves que le reis Karlle la vi raubida, eil volci25 
prohar s*era ver raubiir.ent. So fon el temps qu'era comps de Prohensa. E probet 
en aquesta maniera qu'ell fes legar ganren de plomp, e davant si fes lo li gitar 
tot boUbent sus los pes totz descaus, e anc ren no'n senti ; de que le reis la pres 
en tant d amor ques en fes sa comaire. Mais apres, cant fon retomada d'aquell 
sant raubiment, senti mot gran dolor dels pes e tan fera engoissa que non si poc iso 
sufrir, e ganren en malaveiet, que non podia annar. 


120. Busstractat. 


V >-. A.- 


t» 


i d<" 


C. de Lollis^ Trattaio pravenzale di penitenza (Studj di ßlol. rom. V, 1891, /. 318 w., 

nach Msc. Todi, Bibl. comun, No, 128^. 

Lieg se •!• noble rey que fo en Grecia que degus temps, heys a grans festas, 
quant ^enia cort ab sos cavaliers, non ricia ni mostrava solät ni gatig ; tot temps 
estava cossiros en si meceys e ploros en sa cara, dun tot sos cavaliers eron 
meravilbat e* tot esperdut, e fero li o demandar ad un son frayre; e lo rey non 

oncs, mays ^que apres^ • i *, iorn traraes en son ostal las trompas e 6 
Ja cort armada que hom loy amenes pres (et aquo era senhal de iustegia en aquel 
regne). Cant lo frayre li fon davant, fes trista cara et estec mot marrit. Lo rey 
adoncs demandet li per que no fagia bela cara, ni per que no menava solas. E 
lo frayre respondet breument que no era en estamen^ de far bei semblan. Et -■■ 
adoncs lo rey respondet li a ssa demanda, que li avia facha : »si tant a de pabor 10 
aquel que sent lo rey esser son frayre carnal e sap que en rc non l'a ofendut e 
que no a colpa de n\ort, per sol aysso car ve alcus senbals de la ofensa del rey 
son frayre, en cant ^deg bieu pus estar en temor et esser trist, que en tantas vils 
colpas me sente aver ofendut lo rey de magestat?« Et aysso dit Sant leronime: 
%si tanta cura periimesciiur iudicium puhferis y qua intentione cbgitandum est^ quais 
formiäiite previdendum tanie iudicium magestaiis? si ab tan de cura esta bom en 
pahor per lo iugigi de la polvera d'aquest cors mortal, ab cal ententio et ab cant 
gran pabor deu bom pessar e perveger lo iugigi de tan gran magestat, que no 
es tan solament del cors, mays es ensems e del cors e de rarma?c Per aysso 
dit Boeci, un gj-an doctor, que s'apela en sancta gleyga mosenher Sant Sever : 20 
> magna nobis, uhi dissimulare non velimus^ inaicta probitatis necessitas^ cum agamus 
coram occulis iudicis cuncta cernentis: gran proega nos fay mestiers, si doncs no vi .1 • ^.-^ 
volem dissimulier, com nos sapiam e siam sert que totas nostras obras sian pregens - 1 . T\, 
davant los uelbs de nostre iutge, que tot o ve. « , •- ' 

Mot nos deu ponber a temer Dieu la consideratio de nosti;^ frevolega e de 26 
nostra impaciencia a comparatio dels torment eternals e de las penas a que nos 
obliguam per • i • cascun peccat mortal. Car soven s'eh'deven que la puncbura , 
d'una raosca fay alcus bomes abrivar en la blasfemia de Dieu, et una petita pena /- 
temporal fay neys a sanctas perssonas degirar la mort, ayssi coma fe a Sant Elias 

28. d* fehii DL 


'sS.%1 





i86 Geistliche Prosa, St. 120. 

80 lo propheta, que queria a Dieu sa mort, tant li era greus la perssecutio una femna 
na Gegabel. 

Mot nos deu ponher a temei; Dieu la pasiencia e la gran misericordia de 
Ihesu Christ, que nos a en aquest secgle ; tant de temps nos so$te e nostres greus 
peccat, tant de temps nos espera a penedensa e tantas belas aministratios nos fay 

86 de sermos e de doctrina e dels •vii- sagramens de sancta gleyga; et en tot em 
desconoyssens. Mays ayssi coma la misericordia que Ihesu Christ nos a en aquest 
secgle, sembla folia en comparatio de la merse que us hom a ad autre, tot atresci 
la iuste^ia que Ihesu Christ fara de peccadors al gran iom del iu^i^i, sembla 
veraya forssenaria. E d'aysso avia paor lo propheta David, que di^ia: TtDomitUy, 

40«^ in furore iuo arguas nie: senher, no me reprendas, so es no me iutges en ta^ 

—loiss^aria.c £ d'aysso paagön^ los sant yssampU aytal: si una dona a son bei 

effant, que aura portat en son cors et enfantat ab gran turment e noyrit de sson 
lagh e de totas las megblas de son cors e tan lonc temps trebalhat a noyrit 
cant seria cregut, lo gitava el foc e no lo*n laysses trayre, mays que lo lay: 

46aqui cremar, e semblaria be forssenada; tot enayssi semblaria forssenat Ihes 
Christ fagen drechura de peccadors al iom del iugigi, que mot dels homes [per 
los cals s'era layssat aucire e los avia regemut de son precios sanc, a mot grj 
torment, e los avia tan carament noyrit in la doctrina '^es^els «vn* sagramens d 
sancta gley^ e pascut de son precios cors el sacrifici de l'aiftar, als quals au 

sofachas tantas de belas aministratios de miracles, adoncs los ^tara al foc d'ifFe 
cremar etemalment, que ia non sufrira que •!• sols nescape. 

Mot nos deurian ponher a temer Dieu las iustigias que Dieus ha faytas 
>-> en reyre^de sas creaturas per peccat; principalment de Lucifer e de sos angels 
Aylasl CO perdonara a mi^f^^hibras e gieva de la terra e son vil ser lo senho 

66 imperayre, si me troba ergolhos, que non perdonec al maior princeps de sa 
ni'ls angels que li servian en son palays celestial? Aylasl com perdonara 
mi, si me troba gloton, aquel Senhor que per «i- sol peccat de glotonia yssilhet^:^ 

; ab tot Tuman licrnaee? 

soL 
causa — 
vivent ericar, sal de • vni • perssonas que se gandiro en l'ärcha de Noe e sengulars^ 
parels de bestias e d'aucels? Aylasl com perdonara a mi, que son malvat.ser,^ 
lo Senhor dreturier, se mi troba desconoyssent ni desobedient, que tot los maiorak 
e los principals del pobol dlsrael, sal • n • , losue e Caleph, ftf morir el desert, 

66 avia los tra^t de Egipte, de Servitut de Pharao, ab tant de bels mirades, al 
tantas belas virtut? e Sant Paul dit la causa en la pistola als Ebreos: ^quorutfr'^^^^ 
cadavera prostraia sunt in deserio^ quia increduli fuerunt: lurs caraujibadas remaseron-^* 

, enionchadas el desert, car foron encresols a Dieu.« Aylasl com perdonara a — -* 
mi, si me troba camal, destemprat e desordenat en peccat que hom non ktl^Ci^^^^ 

Tonomnar, tant es vils, que es contra natura, lo Senhor drechuriers, que 
pecat destruic -iv* ciutat, Sodoma e Gomora, Adoma e Soborim, (|MiUMr 
donec neys als petit enfans, tot^ o sorbic la terra e foc d'infem 
cremec? Tota la sancta escriptura es plena de tan greus iu^igiis; na '#1% 
salm en trastot lo sauteri, que non pauge alcun iugigii encontra pec< 



de paradis lo primier payre e lo iut^et a mort ab tot Tuman ligriage? AylasL 
com perdonara a mi son ser disconnbyssent , si me troba luxurfos. qUe per 
^ peccat de luxuria, so nos dit la sancta escriptura, delic en l esdiluvi^'tota ex 




51. cremat DL 54. gleuas DL 67. carannhadas DL 


w 




St. ^21. Geschichte, Eintuthme von Damiette. 187 

meravelha es car tot non tremolam, can sol ausem nomnar peccat ni ofensa de tu 

Dieu. Per aysso dit sant Paul; >ay, cars filhs mieüs, ab pahor et ab tremor et 

ab temor obrat vostra salut. Dieus es cel que obra en vos e voler e poder«, per 

que dit apres: T»omnia faciie [sine tnurmurationibus] t , e vol dir »tot cant Dieus 

vos cotnanda, fayt sens murtnuratio e ses tota nota de tot menespre^men.c Negus 

non devetn elegir per nostre allEari los mandamens de Dieu, que en prendam alcus so 

et alcus ne laysem; mays unlversalment tot los devem complir. Ni negun maii- 

damen- de Dieu non devem menespre^r ni tener per petit ni per vil ; mays devem 

esguardar la magestat de Dieu, lo gran emperaire que comanda. Tot los man- 

dainens de Dieu devem aver en granda estimatio , si ben pensam lauctoritat de 

Dieu, que o comanda. Per aysso nos encauta sant Paul : Ttomnia facite sine mur- 86 

fnuraHone et esitatione^ ,totas causas fayt, so es tot so que Dieus comanda et acosera, 

ses murmuratio e ses egitatiö.« Esitatio es quan malvat ser se planta ab dur cor 

e rrebdle e degobe^ys son senhor e menespre^ sos mandamens. Per • n • 

causas solon murmurar los subdit encontra lors maiors: o car la perssona que 

comanda no es sufficiens, o car comanda causas greus e non-poderogas o que non^ocx^ 

son segon rago. Mays en Dieu nostre imperador non pot hom re notar de tot 

aysso. 


C- 'S . 


)/ 

121. Einnahme von Damiette. 

-P. Mtyer in Bibliothique de t£cole des CharUs , XXXVIII, 1877, /. 497 # 

/. 485 — 636 (nach Arsenal 5991/ 

Apres las octavas de Sancta Crotz le soudanz ac aiostat son poder, e mandet 
a aquels de Domas que tot son esfortz volc mostrar a las tendas dels Crestias, 
Que cilh de Ja vila no s'i podian plus tener. ^ venc si lotgiar 4^nant nostras 
li^s'^^^'tänt aförzadament qu'elh fetz cässar ab massas so^ vilhas'entz eis nostres 
fossatz per gitar lo foc gre^ech e las lissas, on traiion cayrels e sagetas e peyrass^ 
plus espes que pluia non catz en ^abril. Mas mosenher Savarix de Malleo era 
vengutzen Tost ab grans gens de pelegrins, que bien nos aiuderon a defendre, 
e nostre^ ^alestiers e nostres arquiers o feron tant ben que li Sarrazin eran tug 


' t ' 


M^K' ' 


enconbratz, los ^'as dels naffratz portar. Aquel assautz duret le diious e'l divendres ^ 
e*l disapte , que la us no's deloghnet gayre de l'autre ; e li Sarrazin no ünayan 10 ^ 
tot iom de gitar lo foc gresech, e lor galeas eran el flum apparelhadas de nostre 
pont ^rd&e> mas no y podian avenir per los arbres encadenatz e per los vaissels 
enfrondatz, que lor eran denant. £ cant li Sarrazin viron que ren no y podian 
isLT e que mot perdian de lors gens, demanderon tregas e traisseron se atras. 

Aras vos diray de la ciutat, que tot o fes nostre Senher per miracles ais 
greuiar als Sarrazins lor malautia, si que ben en morian lo iom -cc- o •cccc*, 
e foron tant attenhatz e vencutz que neguii dels mortz no sosteravan, ans lor 
laissavan poirir lay on eis morian, si que las maisos e las carreiras eran totas 

86» /ses acoselha P 

17. Corr, atahinatz P Aft.^ lies atteunatz mit Chabaneau\ \oxYOn peut corriger los Me. 


1 • 


i- 


i88 


Weltliche J^osa, 


St« i2r* 


/V 


t (• 


^ 


w. f... 


SO 


26 


30 




86 


40 


46 


60 


R6 


60 


plenas de mortz, si que.aquil defora s'en aperceulH-oo , si que li escofle e tugh 
li auzel ^caronhier estavan tot ipm sobre la vila, per la caronhada que raaniavan; 
e li malaute non trob^van qui lor dones a maniar ; e sisi avian \\ assatz e from^nt 
mout et a molre e de grans muls ei^ebel^ assatz. D'aysso venc la noela denant 
lo souda que totas sas gens morian dinz Damiata. £ el triet »d* Sarrazins los 

plus fortz eis plus arditz quel/^^^5 <7trobar, e donet a cascum «x* bessans 

l(^es, e trames los dinz la ciutat, prometen lor grans dos e grans senhonas e la 
ie^ra, et abandonet lor tota la vianda de Post a lor voler. . > 

A Tendeman de la festa de TotzSanks il cuieron intrar en la ciutat ojSaAamen 
denan lo iom, et intreron en las alberg<75 dels Crestias el cap del iardin de Sant ; 
Lazer, e vengron denant las tendas de mose/rher Gui de Gibelet, e cazegron ^^n 
be -zxx* en las fossas de sos moutons e laysseron lors arcs e fusiron vas la 
vila. E levet le critz per la ost, e foron en mort plus de «a* e pres de -xL* 
entro a -Ix*, et intreron ben en la vila -Ix* £ cant fo ioms, los Crestia& 
porteron totas las testas fpres, denant las tendas dels Sarrazins, e li cors foron 
trahinatz sus en la nha trol fossat de la ciutat, per mostrar a cels dedins. 
Aquil de la ciutat viron los cors de lors genz trainar, si'n feron trop gran dol. 
Aquil qu'en foron escapatz, s'en foron fugitz, e non ges vas la ost. Aquil de la 
ciutat leveron •!*• senlieyra blanca sus en una tor per^eghna de lor. E le 
soudas s'aproprihec de las tendas dels Crestians, et encontret las testas dels 
Sarrazins qu'el trametia en la ciutat, e ac en trop gran dolor. 

Apres la Totz-Sanhs «v* ioms, la vigilia de Sant Leonart, •!• dimars, denanti 
lo iom, enviet le legatz de sas gens e dels autres vas la ciutat, mas petitz foron^ 
et aporteron las escalas als murs et a la porta sobre l'aygua , a la tor on Je^ 
trabuquetz dels Romas gitava, car el n'estava pres; et anc no y ac ni rey nL 
baron que mot n'i saubes, ni en la ost non ac mas «v- cavalhiers que o saubessan. 
Las gens del legat pioiefon. per las escalas; e vengrpn en la ciutat, enans qu& 
fos iorns ni alba, ^ue /anc Crestian no i ac.mort ni riafrat, las gens del rey e*I 
Temples e TEspitals e tugh aquil que intrar volgron. £t adonc levet «i* crit que 
tugh si levessan et anessan a las lissas, e tugh nostre pelegrin aneron i mot 
volonters per defendre, si ipestiers fos, que anc no y hac sirveut ni cavalhier que 
vengues vas la vilha per^ cazanliar ; ei flum creg aquela nuit de • in • pes d'aut, 
so que roays non avia/fag de tot l'aii, si que li Sarrazin non pogron venir a 
socorre a la vila, ia greus penas no, per la vertut de Ihesu Crist que comandec 
lo flum creysser. Li z,m\rälh Sarrazin, grant home que eran en la vila^ s'en in- 
treron en las tors que eran sobre l'ayga. Als Sarrazins que eran en la mtf^maria 
fo *mes lo focs, et ilh tenian . . . s lo cofin aut , a la guisa que solian per astx 
socors. Le soudas enviet^* Ix • Turcs a las hzas dels Crestians per vezer que 
fazian li Crestia. £ cant s'aiornet, li Crestian viron las baneyras lors sus en las 
tors, et agron mot gran gaug. £ li Türe que y eran enviatz, viron la banieyra 
del Temple e de TEspital e dels autres baros sus en las tors , e la senheyra del 
rey sobre totas , e las lisas mout ben gamidas de sirvens e de cavalhiers per 
defendre, e tomeron areyre per dire la novella al soudan, don el ac tant grant 


I 


19. si que] streiche si oder lies per so que ? 24. Das Cursiv Gedruckte im Folgemdtn ist 
in der Häs. zerstört und von Me. ergänzt •, bessans d'aur per lo mes Bartsch 37. lor] C^tr, dol 
ou dolor Me; eher wird ein Wort zu ergänzen sein 55, Me. ergänzt lors ,, 



C ' 


A 


^< 


St. 12 2. Trobadorbiographien. 189 

dolor que a pauc no forsenet^ com cel que ac perdut la clau e la intra^a de tota 

la terra de Egypte e tot le fohz. Los Crestias descenderon de sus las^ per Jihar ^ / -^ :^ 

per la vila, e troberon totas las maysos plenas d'omes mortz, que negus hom no 

podia soffrir la pudor, e troberon aquels que iazian sus eis murs mortz ab lorses 

arcs totz tehdutz. Aquil qua s'eran reculhitz en las tors avian respieg tro a mieg 

dia, si enant no avian agut acors^ et a miegh dia il se renderon. £n la vila 

foron pres mais de «un* milia Sarrazins, e tant d'aur e d'argent que ia mays 

nulhs hom que fos a la preison, paubres no föra', si Tavers fos partitz cominal- 

ment. Et avia i ben •oco- Sarrazins que non podian anar mas de genolhs; e*l7o 

reys e*l Temples e l'Espitals eis barons de la ost si eran acordatz queis melhors 

retenria hom per esclaus per nostres Crestians trayre de preison. E retengron 

en -cocG* e renderon los autres. E'l legat escumenget tot home que rei) retengues 

de la preison de la vila, trq a la ost si departis. Adonx pres hom de cascuna . 

terra une partida de gens per departir l'aver, et aquil que hom i mes, iureron que'l 76 

departirian ben e lialment: sobre prestre assis et a qavalher •zzim* b., e a turcople ' 

• xn-, et a sirvent a pe «vi' b., e a cascuna femna «iiv b; et enayssi fo partitz laver 

de Damiata. E sapiatz que no i trobet hom per escrigh mas mil e • ccoc - cavalhers e 

•xln* milia homes d'autres,\ qu6 sirvens^ que älbalestiers et arquiers, sens las femnas. 


122. Trobador-Biographien. 

«. P, Meyer, Recueil d^anciens iextes^ p, 99 (nach BK); A, Stimming, der Trou- 
badour Jaufre Rudel ^ S. 40 (nacA ABI/CJ, Chabaneau in Devic ei Vaissete, ' Histoire 
ginirak de Languedoc^ X^ Toulouse 1885, /. 217 (nach B). 

laufre Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et ena- 
moret se de la comtessa de Tripol, sens vezer, per lo ben q'el n'auzi dir de lieis '^ 
als pelegrins qe vengron d'Antiochia ; e fetz de lieis mains vers ab bons s6s7 ab^ *u^Ji^ 
paubres motz. E per volontat de lieis vezer el se crozet, e mes se en mar. Et 
en la nau lo pres mout grans malaütia, si que cill qe eron ab lui, cuideron q'els 
fos mortz en la nau ; mas tant feiron q'il lo conduisseron a Tripol, en un albere, 
aissi cum per mort. E fo faich a saber a la comtessa ; et ella venc a lui , al 
sieu lieich, e pres lo entre sos bratz ; et el saup q'ella era la comtessa, si recobret 
lo vezer, l'auzir e'l flazar, e lauzet Dieu e*l grazi que'l avia la vida sostenguda 
tro q/el Tagties vista; et enaissi el moric entrels bratz de la dompna. Et ella 10 
lo feU honradamen sepellir en la maison del Temple; e pois, en aqel dia, ella 
se rendet monga per la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort. 

b, Hdss, A 86 (De Lollis, /. 260^, -<? 55 (Mahn, Biographien der Troubculours^ ^ 
Berlin 1878, II), E 190, / 26 (Mahn^ Biogr,^ , III) ^ R \, — Chabaneau, in 

Devic et Vaissete, X p. 218 (nach ER), 

Bemartz de Ventedom si fo de Limozii^, del castel de Ventedom. Hom fo 
de paubra generätion, fills d'un sirven qu'era forniers, q'escaudava lo fom per cozer 

63. Carr, Tesforty' Me,y lies resforls/' las] SuppL tors.-' Mf. 73. Corr, venderon/^ Me, 
b, I. uentadom BER\ ^\ fehlt /?; lemozi £; uendedorn ß, uentadorn (so stets) ER\ H. 
/Mi. I 12, f\J] fi. fo /; s. del castel ER; per] a EI; fomi^rs de cozer pa R 


>. ;* 


^ U . ..v^ 


190 Weltliche Prosa. St. 122. 

lo pan del (raste! de Ventedorn. £ venc bels hom et adreitz, e saup ben trobar 
e cantar, et era cortes et enseignatz. £i vescoms de Ventedorn, lo sieus seigner, 

ss'abellic mout de lui e de soh trobar e de son chantar, e fetz li grand'honor. 
£1 vescoms de Ventedorn si avia moiller bella e gaia e ioven e gentil ; et abdlic 
se d'en Bemart e de las soas chanssos^ et enamoret se de lui et el de lieis^ si^ 
q'el fetz sos vers e sas chanssös d'ella, de l'amor q'el avia ad ella, e de la välof 
de la dompna. Mout duret lönc temps lor amors ^z qe'l vescoms, maritz de la 

lüdompna, ni las autras gcQs s'en aperceubessen. £ qan lo vescoms s'en fo aper 

^ ceubutz, en e^^räiginet ^ "Bernart de si, e pois fetz la moiller. serrar e gardar. 
Aaöncs fetz la dompna dar comial a'n Bemat, e fetz li dir qeis p^rtis eis 
loignes d'aquella encontrada. £t el s'en partic et anet s'en a la duqessa de 
Normandia, qera ioves e de gran valor, e s*entendia mout en "pi-eiz et^ en honor 
' 16 et eis ben-ditz de sa lauzöl*. £ plakion li fort li vers e las chanssös d'en Bemart, 
don ella lo re^^eup e Tonret e Tacuillic e*l fetz mout grans plazers. Lonc temps 
estet en la cort de la duqessa, et enamoret se d'ella, e la dompna s'enamoret de 
lui, don en Bernartz en fetz maintas bonas chanssös. Mas lo reis £nrics d'£n* 
glaterra la pres per ^moiller, e la trais de Normandia e menet la'n en £nglaterra; 

2oe'n Bernartz renias adoncs He sai tristz e dolens; e partic se de Normandia e 
venc s'en al bon comte Raimon de Tolosa, et estet ab lui en sa cort entro qel 

V coms mori. £ qan lo coms fo mortz, en Bernartz abandonet lo mon e*l trobar 
e'l chantar el solatz del segle, e pois se rendet a l'orden de Dalon, e lai el fenic. 
£ tot so q'ieu vos ai dich de lui, si me comtet e*m dis lo vescoms n'£bles de 

26 Ventedorn, que fo üUs de la vescomtessa q'en Bernartz amet tant. 

Uc de Saint (Hrc, 

3. de u. fehlt I\ d. c. de ü. fehlt ER\ Bels hom era et a. ER\ c. e tr. EI\ s. bis ens.] 
cantet be e trobet R 4. era] uenc /; u. lo sieu s. de u. EIR 5. s' fehlt /; movX fehlt R; e 
de s. eh. fehlt R\ fazia £ 6. de u. fehlt R; si fehlt BR\ m. qera b. e g. e gentils B^ m« ioue e ' 
ge. e ga. EI^ m. mot gentil dona e ga« ^; e si sabeli EI 7. e fehlt E\ las fehlt I\ e abdic se 
mot de sas chansos den bernat R\ senamoret E^ senamorji /; li.] la dona EIR 8. sas cfa. e sos.o. 
dela e (e fehlt I) de la. ^/; ad] ed -ff; uollor I 9. la d.] lieis BEI\ Lonc t. duret BEI 7 Hs\, 
si que de ela fes sas chansos per la ualor que era en ela don duret R 9. m. d. 1. d. fehlt BEIR 
10. lautra gens (la. g.] home R) sen aperceubes EIR\ sen aperceup ^J?/^ 11. et el (si/) 
sestraigniet (si lestranhet jff) de lui e la moiller fetz s. e g. BEI, el se tracbct de luy e fe fort 
gardar la dona R 12. £ la d. f. adoncs (d. si fes iS7, d. f. ^) d. c. BEIR; f. H d. fehlt 
BEIR\ quel se p. EI\ p. de tota aquela enc. R 13. el si sen p. E\ si (fehlt E) sen anei ^V; 
d. a n. ^ 14. lormandia /; s fehlt R; mout fehlt BEIR 15. en bendich BE/', sa fehlt £/', 
et eis bis 1. fehlt R; los ^; f. las eh. den b. eill u. den bemart E^ f. las eh. el n. den b. I, 
f. sas eh. den b. eis uers R 16. don] et BEI^ fehlt R\ receup et acuillic (lacuilli /A*) mot fort 
Lonc t. BEIR 17. en sa cort et en. BEIR', et ella de lui en (e EI) f. m. b. c. della (de. 
fehlt R) BEIR 18. Et estan com (ab R) ella lo r. e. de. (anricx dancla terra E, anric danglaterrt 
R) si (si fehlt R) la p. (tols /) EIR 19. tolc B; e pois la t. ^, e si la t. EI; e si U 
m. E/^ e lan m. R; ancla terra E, angleterra /; en e. fehlt R 20. b. si r. EI; ti* fehlt BEIR] 
d.] marritz R; ep.se de n. fehlt BEIR; et anet sen R 21. ab (com /) el (lui B) estet 
BEIR; en sa c. fehlt BEIR; entro] tro EIR 22. E bts mortz fehlt EIR; ab. bis segle fehlt 
BER 22, 23. Et en bernartz per aquella dolor si sen r. / 23. e pois fehlt BR; p. si se r. £, 
rendec se R; Talon /; el fehlt ER; definet EIR 24. ieu] nämlich Uc dt Saint Circ s. Useirtm 
von EIR; Et so qieu ai escrit de 1. B\ em dis fehlt B 25. qui f. ÜB; [b. de uentedora ^; 
t. fehlt B 2^ ff, £ lo coms netbles de uentadorn que fo fils de la uescomtessa qoen beniartx 
amet comtet a (a fehlt R) me nuc de saint cric (tric R) so quieu ai fait escrinre den bemart ER% 
Et ieu nucs de saint circ de lui so 'quieu ai escrit si me contet lo uescoms tiiiii|:^fMk Ü^^M^'i^ 



St. 12 2. Trobadorbiographien. 191 

c. Hdss, /4 IIS (De Loüis, p, 355), -ff 199, 7 80, F <^\ (Archiv 50, 261), J?3. — 

ChabaneaUt p» 256. 

Lo monges Gaubertz de Poicibot si fo gentils hom, e fo de Tevescat de 
Limozin, fiUs del castellan de Poicibot. £ si fo mes monges, qand era enfas^ en 
un mostier que a nom Sain Leonart. £ saup ben letras e ben chantar e ben 
trobar. E per volontat de femna issic del mostier. E 'je^c^s'en ad aquel on 
venion tuich aquill ^que per cortesja volion honor ni oeh-faich: a'n Savaric des 
Malleon ; et el li det arnes ^de loglkr e cavals e vestirs ; e pois d anet per cortz 
e trobet e fetz bonas chanssos. Et enamoret se d'una donzella gentil e bella, e 
fazia sas chanssos d'ella; et ella no'l volc amar, si no'is. fezes cavalliers e no la > 
t'olgues per moiller. Et el dis a'n Savaric cum la donzella lo refudava , don en 
Savarics lo fetz cavallier eil donet terra e renda. E tolc la donzella per moiller 10 
e tenc la a grand'honor. Et aveiic si q el anet en Espaigna, e la donzella remas.v 
Et US cavalliers d'Englaterra sNehtendet eh ella e fetz tant e dis q'el la*n menet 
ab se; e tenc la lonc temps per^drüda, e pois la laisset malamen anar. E'n 
Gaubertz tornet d'Espaigna; et alberguet se una nuoich en la ciutat on ella era. 
Et anet s'en deforas, per vplontat de femna, et intret en Talberc d'una paubrais 
femna, qeil fon dich que lainz era una bella femna ; e trobet sa moiller. E qand 
el la vic, et ella lui, fo grans dols entre lor e grans vergoigna. Et estet ab lieis 
la nuoich; e Tendeman el s'en anet ab ella e menet lan en una mongia, on la 
fetz rendre. E per aqella dolor el laisset lo chantar el trobar. 

d, Hds, P 46 (Arch, 50, 253^; Chabaneau, p, 251. 

Ben avetz entendut qi fo Ricchautz de Berbesiu, e com s'enamoret de la , 
molher de laufre de Tonay, q'era bella e gentils e ioves, e volia li ben outra^^^ 
mesura, et apellava la Mielz-de-dompna, et ella li volia ben cortesamen. Et 


I. L. m, fehlt EPR\ aubert P;*ponciboc A^ puei sibot E^ pueg gibot P, puegsibot R 
(enisprechend %, ;?); s\ fehlt ^; e io fehlt I 2. lemozi ER^ lemogas /, lemoisi P\ dun c. P\ 
a fehlt EIPR 3. launart EPR^ lunart /; monestier de s. 1. R\ b. t.] l. -^ 4. f.] fefna /; aqui 
E^ a seUui //*, a sei ^ 5. v. t] t. u. R\ aq. bU b.-f. fehlt R\ ben far /*; a'n S.] al pros 
al ualen an s. ^ 6. malec P\ el lo amesquet (clames qet P(r)^ el a. lo R) a ioglar EPR\ e c. 
e V.] u. e c. EIP^ de u. e darnes R\ p. fi\. fehlt R; dont el p. a. (a. p. E) E/P 7. e t. fehlt R\ 
b.] maintas b. EPR\ d. g. e b.] g. d. b. R 8. della s. eh. P; ddla fes s. eh. R\ uolia 
PR-, si (sil /) non se EIP*^ no] que R 9. prews EPR\ Et bis 10 moiller] Es el lo fes tot P 
9. c\ fehlt /; dis] o dis EI^ comtet o tot A*; S] s. de xnalleon A 9. cum bis 10 cav. fehlt R; 
von diesem donz. auf das z,ii gesprungen /; r.] r. per so quar non era caualiers E lo. et el d. 
li R\ albere e t. e r. et el pres la d. ER 11. dona R 12. danclaterra E^ dangleterra /, 
denqella terra P, de la terra R\ sc entendia EIPR\ f. e d. t. ^; qe /*; la'n] la IP\ m. ab 
se] mena uia El^ menet uia P\ que ab se la m. ^ 13. e la t. ^; longa sason EIPR\ laissa EI\ 
E quant g. EIPR 14, tomaua Z'^; et] t\\E/PR\ alberga /; sc fehlt EIPR \ un ser EPR, una 
sera / 15. E quan venc lo ser (la senra IP) el anet def. EIPR; et i. bis p. femnti fehlt P 
16. era] auia R; la entre auia u. b. donzella EIP\ la soa m. /; et el (et el la P) intret e 
troba (trobet R) que aquela donzela (d. fehlt R) era (si c, E) sa m, EPR 17. el fehlt R\ et ella 
\m fehlt IPR\ dolors IP\ ac gran dolor -ff; e. \, fehlt P, entrels R\ Et fehlt I\ ab lei estet 
EIR^ a lei sestel P i8. aquela n. -^; e\ fehlt ElPR-^ ab] cum /; mena /j la'n] \k R\ e la 
menet P\ on] et aqui R 19. aquel dol R\ el fehlt IP\ lo Ir. el eh. P, tot solas R» 

j. Bien; Bersiu 2. tanay 


«-J- 




192 


Weltliche Prosa. 


^^ 


St. I2t. 


Et 


Ricchautz la pregava q*ella li degues far plazer d'amor, e claniava li merce. 
sla dompna li respondet q'ella volia volentier far li plazer d'auaii qe li fos onor, 
et dis a Riccl^aut qe se lli volges lo ben q'el dixia, q'el non deuria voler q'ella 
Ten dixes pfiis ne plus li fezes con ella li fazia ni dizia. Et aisi 'stan e duran 
la lor amor, una dompna d'aqella encontrada, castellana d'un ric castel, si mandet 
per Ricchaut. Et Ricchautz si s'en anet^ad ella. Et la dompna li comencet a 

10 dir con illa se fasia gran meravilla de so q'el fasia, qe.tan loniamen avia ama<±2i 
la soa dompna, et ella nol avia fait null plaser enüreitj d'amor ; e dis q'en 
Ricchautz era tals hom de la soa persona e si valentz qe totas las bonsts 
dompnas li deurion far volentier plazer, et qe, se Ricchautz se volia partir de la 
soa dompna, q'ella li faria plaser, d'aitan com el volgues comandar, diseifautr^si ^ 

15 q'ella era plus bella dompna e plus alta qe non era aqella en qi el s'entendia-^ 
Et avenc aissi qe Ricchautz per las gran z promessas q'ella li fazia, qeil dis q'd 
s'em partria. Et la dompna li commanda q'el anes penre cotäiat d'ella, e di^ 
qe nul plazer li faria, s'ella s|l0^^sabes q'el s'en fos partiz. E'n Ricchautz s^ 
parti e venc se a sa dompna eh q'el s'entendia; et comenset li a 4]^ jspm ^^^ 

aol'avia amada sobre totas las autras dompnas del mon, e mais qe si me^S;, e co^^^ 
ella no li volia aver fach nul plazer d'amor, q'el s'en volia partir de leis. J^^^ 
ella en fo tristi eVnarrida, e comenset a pregar Ricchaut qe non se degues par«:!*' 
d'ella, et, se ella per temps passat non li avia fach plazer, q'ella li volia far af«^-- 
Et Ricchautz respondet q'el si volia partir al pus tost; et enaisi s'en parti d'ell^- 

25 Et pois, qant el ne fo partiz, el se venc a la donna qel n'avia fait partir, e 
li com el avia fait lo sieu comandamen e com li clamava merce q'ella li degii< 
complir tot so q'ella li ac promes. Et la dompna li respondet q'el non era ho 
qe neguna dompna li degues ni far ni dir plazer, q'el era lo plus fals hom 
mon, qant el era partiz de sa dompna, q'era si bella e si gaia e qe'l volia ta«^* 

80 de be, per ditz d'aucuna autia dompna; et si com era partiz d'ella, si ssi partri^ 
d'autra. Et Ricchautz, qant auzi so q'ella dizia, si fo lo plus trist hom del mo^^ 
e"l plus dolenz qe mais fos ; et parti se e volc tornar a merce de Tautra dompi»^ 
de prima: ne aqella noi volc retener, don eil, per trist^saq'el ac, si s'en an^* 
en un bösenage e fez se faire una maison e reclus se düizlmsen q'el non eisseri^' 

sömais de laienz, tro qu'el non trobes merce de sa dompna, per q'el dis en un^ 
soa chanson : Miclz-de-dompna, don soi ß^gitz dos an^. Et pois las bonas dompna.^ 
ein cavalier d'aqellas encontradas, vezen lo gran dampnage de Ricchaut, qe fu ai^* 
perduz, si venguen la on Ricchautz era recluz, e pregerollo q'el s'en deges parti«" 
e issir fora ; et Ricchautz disia q'el no*n se partria mais tro qe sa dompna li pef 

*odones. Et las dompnas ei cavalier s'en venguen a la donna e pregerolla q'ella- 
li degues perdbnar; et la dompna lor respondet q'ella no*n faria ren, tro qii^ 
'C' dompnas e »o* chavalier, li quäl s'amesson tuit per amor, non venguessos^ 
tuith denant leis, mans iontas, de genolhos, clamar li merce q'ella li degues pex*' 


4. clama 6. digaua r. 8. de qella 10. lonimen 11. plaisir endroit 12. soe persoo^ 
13. \si fehit 14. datan; volguez; disen] et d. 15. Chab, cui 16. auen 17. conniat; 6h /eA/f 
19. Chad, en cui el 22. maurida 23. f. a p. 24. s'en v. Chaö,\ postut 25. Erstes elj >^ 
26. faitz; comandemen 27. a p. 33, non uol 34. fet; recluse d. 36. doz 37. fo] ixt^Ch^^ 
38. lies hier und 40 mit Chaö, vengren P 38. lau on {lies lavon.'^); se d. 41. perdons; 11 r«; 
ricn 43. man; perdoner « ,t 




St. 123. Philologie, 


193 


donar; et pois ella li perdonaria, se il aqest faisian. La novella venc a Ricchaut, 
don eil fetz aqesta chanson que ditz: 4B 

Aisi CO ll'olifanz 

q^^can cai ius, nos pod levar, ? ^' / 

trö"'^ lautre, aAtor gridgr , c>U ^^^,JL / 7 l^ 

de lor vos lo levon sus, c^^^^ ^^ ' 

es eu vQiil sefflfe aqel usf ^--- 60 

que mos maltraig es tan greus e pesanz, 
se la cort del "Poi e le böbaÄz ' P 
e los uns pr^V (äels leials amadors ^ 
nom relevon, ia mai non serai sors,' 
.•^-\ ' ' ■ . que denlieifesfen per mi clamar merce ^;{^>/^ ß« 

iClai on preiars ses merce pro non J^- ^^^^^ ^ 
Et qant las dompnas e li cavalier ausiren qe podia tro^r merce ab sa 
<^mpna, se »c« dompnas e «c- chavalier qe s'amesson per amor, anassen clamar 
fcerce a la dompna de Ricchaut q'ella li perdones, e elia li perdonaria, las dompnas 
1 chavalier s'asembleron tuit e anneron e clameron merce as ella per Ricchaut ; eo 
- la dompna li perdonet. r^ ^ 


y\ 


/^23- Las Rasos de Trobar. 

J^^Jj. Laurenz. 42 (B, Stengel, die beiden ältesten prov. Gram. Marburg 1878, 

• 67^, Riccard 2814 (C , Stengel, ib), Madrid (H , Romania VI 344)^ Landau 

(L, Studj di filoL romanza / 355/ 

Per so qar ieu, Raimonz Vidals, ai vist et conegut qe pauc d'omes sabon 

* an saubuda la dreicha maniera de trobar, voill eu far aqest libre per far co- 
^^isser et saber qal dels trobadors an raielz trobat et mielz ensenhat ad aqelz 
^"l^^ran aprfnre con dfelbn segre la dreicha manieja de trobai^ JPerjo^. s'ieu 

^o^f en eausas qepom^ plus b^unjicns dir , no'us enae^ves meravellar ,' car 6 
^ vji et conosc qe mam salDer en ^ii tomat en error et en Wso^ qar eiant 
•^i^t breumens djg; J^er qieu alongerai en tal lufc qe porria ben lei&plus breumenz 
^x-. Et si tÄi i lais "?*i fas errada, pot si ben avenir per oblit, o qar ieu non 
^ ges vistas ni auzidäs totas las eausas del mon, o per faillimeiitz de pensar; 

44. aquo CAad, 46 J^. Carrigiere nach Stück 2g 50. Es ui 51. pesant 53. des leial 
*•- Non r. 55. denessen; cl'amer 

I. qe C, com H\ R.] en r. CL ; dorne CL ; pauchz homens If\ saubon L 2, dr. /eAlt 
; del t. CHL; eu fek/t CL\ pj e CL\ per dar a c. es a s. jB* 3. qals B-^ d/ t.] trobador 
; et Sit s mielz] meis C\ et mielz bis 4 trobar] fehlt CL , atressi en quäl manera deu hom 
^truir o menar lo sab^r de trobar // 4. P.] et CL, fehlt H 5. i] mi CHL\ alonie C, alonc 
-^; causa H\ qeu p. CL\ leumens B\ dir plus brieu (breus H') CHL\ non uos CL 6. en e. 
^ihlt H*^ erant] son CHL 7. q'ieu] que H\ alongai Ä; mi a. per tals luecs qieu p. (quis 
^«•ion H) ben Ieu p. b. d. (d. p. b. H) CHL\ lies q'om p. /» ben \tvL fehlt B\ br. hom d. B\ 
Bt] Aitam ben CL\ Atressi matex si y f. e. e si y 1. Ä'; o i] ni CL\ enrada B\ Ki fehlt B\ 
•3 per 90 car H 9. g.] leis B\ g. v. ni fehlt CHL ; c. qui son el m. K\ p. f.] en failla granmen 
-^v per uentura hi poria fallir per enfalagamen H 

Appel, Prov. Chrestomathie. ^-"^ 


194 Weltlich e Pro sa. St. 123. 

10 per qe totz hom prims m'en deu rasonar, ppis £P?2J!J|ß5J^]?^Ap*5gä>V^^^ ^^ ^^° ' 
qe mant home i blasmeran o diran : »aital ren lolegra msyismjtrec, qe sol lo 

// qart no'n sabrian far ni conoisser, si non o trobessen tan ben assesmat. Autressi 
vos dig qe homes prims i aura de cui enten, si tot s'^estai ben, qe i sabrian 
nieilhorar o mais mettre, qar 'jgreu trobares negun saber tan fort ni tan pntninenz 

16 dig qe uns hom fort prims no,^ pogues mejhurar o mais metre; per q'ieu vos 
dig qe en neguna ren, pos basta ni ben Ssta, non devon ren o^r ni mais metre. 

Totas genz, jcristianaSj_ jijsieuas e sarazinas, emgerador, rei, princep, duc, 
conte, vesconte, <Änror, vah^or, cavalier, clergue, bWgGes, vilan, pauc et gran, 
meton totz ioriis lor entendiment en trobar et en chantar, o q'en volon trobar, 

20 q'en volon entendre, o q'en volon ydire, .0 q'en volon auzir, oeßgreu senes en loc 
negun tan privat ni tant sol, p^geÄsi a paucas o moutas , Vqe^ad^s non^äüjasu</l 
cantar un o autre o totz ensems, qe r^eis li pastor de la montagna, 10 maior sollaU ^li( 
qe ill aiant, an de chantar. ^^tuit li mal el ben del mont son mes eir.rejnem- ' 
bransa per trobadors, et la &6n trobares mot be dich ni mal dich, ])os trbibäires 

25 l'a mes en rima, qe totz iorns non sia en remembranza, e trobars et chantars son ! 
i^^/i.^. mövemenz de totas galliardias.^rA/^uUA^oCu^ | 

' £n aqest saber de trobar son enganat li trobador e li auzidor egalroent 1 

motas vetz ; e dirai vos com ni per qe : Li auzidor qe ren non intendon , qant \ 
auziran un bon chantar, faran senblant qe for ben l'entendon (et ges no renten- 
80 dran), qe cuieriant se qeiz en tengues hom per pecs, si dizion qe no l'entendesson. 

• I 

10. pr.] pr. e subtils H\ pr. ni entendenz nomen deu vchazonar (veljaizonar C) p. c. 1 
conois la c- (lucaiczo C) CL\ conega K\ I.] £ CL\ Car eu crey h, -H 11. mainz homs 
CZ| mant hom II\ mi (fehlt CL) blasmara o dira CHL'^ aitan r. B^ qen aital laec CL, 
que en alqun loch N\ s. eil lo q. no sabra H\ s. luchaizo no sabra ni conoissera (coissera L) 
CL 12. c] c. ni saubra dir H\ trobes CHL\ a.] aselmat o assennat K\ A matex B. 13* 
boms pr. CZ, home prim H\ de c. e.] que H\ e.] uos die CL\ ^ fehlt CL\ co y sabricn 
H\ sabria CL 14. melh.] bien m. B\ m. m.] may trar o metre H\ qe B\ g.] a g. H\ 
sahen B^ sauber H 15. {»fehlt B\ qus fortz (qe fort C) p. homs CL\ saubes B\ o fehlt C, 
e ff\ Von 14. q. g. l. bis 15. mais m. zweimal in L\ q. v.] ques jH" 16. lies deu om/; 
qe negun dig (saber ZT) p. b. ni b. i. negunz homs noi deu tocar ni mouer CHL {antunehmeni) 
17. Primerament sapies que t. g. H\ Tota C\ crestiana e iuzeus e serrazis CL, chrisdans 
iuheos sarrahins H\ emperaire Z, senyor e. H\ princeps rei B^ reis princes Z; princ C\ duc» coms 
vescoms Z 18. valv.] vescontor CHL ; cav. fehlt B\ va. e tuit autre cav. e cl. e b. e u. CL 
uilans paucs et granz B\ vila o home pauch e gran menon dia trobar e xantar en axi q. H 
19. menon tot dia CL\ 1. e. fehlt CL\ et] o CL\ t.] obrar // (anzunehmen ?) \ zweites 0} e U 
o bis t. fehU CL 20. qi u. e. o qi u. d. o a. CL ; qe g.] e g. CZ, car a g. H\ I. u.] n. 1. // 2' 
n. bis s. fehlt CL \ pus que H\ gen CH-^ pauca o (ni Z) mouta CHI^ ; .non i auratz C 22. con 
tar CL ; o un o a. H'^ tot B\ q. n.] qe neg B^ neus C, nes Z ; los (les Z) pastors de las mon 
taignas CL\ qe totz lo maier (e tot lo maior //) s. qil han es CHL 23. e li b. d. m. son en 
r. (menbranga H) e (o C) qais {fehlt H) en memoria mes (mos C) CHL 24. pels trobadors CLx 
per trobar que per als H\ troras B-^ mot] pretz H\ m. un mal d. B^ re mal dicha ni ben 
dicha CZ; pus que H\ li trobador CL 25. lan dicha (laya dit H) vi\ mes solamen en r. CHl\ 
tot i. B^ tostemps pois CZ, tostemps/^; n. s, fehlt B, ne s. /^; qar t, B\ l. encantars Z; s.ni.] 
egalment CZ, egalment son cap // 26. t. autras g. CL 27. Daquest CL \ eng.] egalmcnt H\ 
dels (del C) trobadors e dcls auzidors eissamentz maintas u. CL ; e. m. v.] nu u. enganat B\ c 
li a. c. m. V. fehlt B 28. e d.] mirai C; q. r.] qar C, qi Z ; p. q. ne son enganat li a. qui re 
en trobar no entenen per go que com H 29. auzon B\ o entendan e ia CL\ e ja res oon txtr 
tendran. £ fan ho per go cor se cuydan H 30. qe] e qar CL ; c. qe hom los t CHL ; dizon B\ 
sil d. qeil n. Te. es tasen (tansen Z) et enaissi CL 


k 




St. 123. Grammatik. \- ^95* 


"H i.. ... -..Ai..^ , . . . U'-rV- 


C-. 


Enaisi enganan lor mezeis, qe uns dels maiors s^ns del mont es, qi domanda ni 
vol apenre so qe non sap, et*assatz deu aver maior vergogna cel qi non sap, 
qe aicel qi demanda e vol apenre. Et sil qe entendon, qant auziran un malvais 
irobador, per ense^nament li lauzaran son chantar; o si no lo volon lauzar, al 
roenz no'l volran blasmat^. £t enaisi son enganat li trobador, et li auzidor n'anss 
lo bla^me, car una de las maiors valors del mont es, qui sap lauzar so qe fa a 
lauzar^ b|asmar so qe fai a blasmar. Sill qe cuion entendre et non entendon, 
per ofracuiamen4 non aprendon, et enaisi remanon „enganat. ; 

leu non die ges qe^ toz los homes del mon puesca far prims ni entehdenz,^ 
ni qeis fassa tornar de lor enueitz p\ dejor vicis per la mia paraola; pero )fanc40 
Dieus non ^fj^^ ton grant error , per qe ben i sia escoutatz ni ben puesca parlar, 
que non fi-aga alcun home qe o ^^entencira ; per qe, si tot ieu non entent qe totz 
los puesca far entendentz, si yueill far aojMt libre per l'una partida. 

Aqest saber de trobar ncra ton^^^nc mesr ni^aiostati tan ben en un sol luec, 
mais qe cascuns s'en ac en son cor, segon que fon prims ni entendenz. Ni non 45 
Cresas que neguns hom n'aia istat maistres ni pertaig7 car tant es cars et fins le 
sabers qe hanc nuls homs non se donet garda del tot. So conoissera totz homs 
prims et entendenz qe ben ^esgarä*' 'aqest jibre. Ni eu non die ges qe sia maistres 
ni perfaitz, mas tan dirai, segon mon sen, en aqest libre qe totz homs qi be Ten- 
tendra ni aia bon cor de trobar, poira far sos chantars ses tota vergoigna. so 

^^ ^Tcfiz hom que vol trobar ni entendre, deu primierament saber qe neguna 
pariadura non es naturals ni drecha del nostre lengage mais acella de Franza e 


31. Axi H\ lurs C\ qar CHL\ del CL\ maior B\ ma. del seyns d. mo. H-^ qi uol aprendre 
e demandar CHL 32. qel CL\ et] per que II\ et a. bis 33 ap. fe/ilt B\ aquell H 33. aquell 
H\ ^ y, a. fehlt CL\ Et s, öis 37 fai a bl. fehlt II \ qi CL\ auzion B\ malazaut CL 34. p. 
c. c per cortezia lauseran s. auol c. CL\ o] et -^; s. n. 1. v. 1. fehlt CL 35. non lo 
blasmaran CL\ aissi reman (tenian C) lo trobaire enganatz e li a. en b. CL 36. es lauzar 
zo qes fai a 1. e blasmar zo qes fai a bl. (es lauzar zo qes fai a blasmar Z) qant es luecz 
e temps CL 37. II 67; qi Z; Atressi aquells qui II\ et] ce re C7, e res JT, et re Z 38. p. o.] 
e per altrecuydament no ho apenrion r. malamen eng. //; a.] uolon apenre CL 39. I.] Ez 
cu ZT, E Z; p. f. eu p. ent. IT; qieu p. f. pr. ni ent. t. 1. h. d. m. CL 40. qe f. B\ en. 
senz plana par. B 41. per qe] lies per q*om.^ 40 bis 42. ni (tu C) de lur enuers si tornon 
per mas (raas C) paraulas qe hanc dieus non fes tan grant ordre qe pos homs escouta (pes 
homes ascouta Z) lerror qom non trobe qalacom (qalcom Z) home qe (qi Z) lai inclina son cor 
CLy ne que de llurs cnugs ne de Uurs vicis se tornen per ia mia paraula e anch no fon tan gran 
orde de error pusca hom hi pusca parlar e y sia be entes que no trobe qualque hom qui apren 
o enten II 42. p. q. eu H\ lew fehlt CH L \ non sun tan entendentz qom ieu uolgra per far totz 
entendentz si u. eu f. CL 43. f. e. si] f. prims ne e. cu si IT 44. E sapies que a. s. II\ 
sabers CL\ trobat C7, trobrar Z; anc non fon CL, anch may no fo II \ mes] mais B, fehlt 
{Lücke) C\ t. b.] totz CL {anzunehmen?) 45. cascun nac B'^ so slc H] p. fehlt C\ p, e e. H; 
Ne er. Hf fehlt CL 46., nulls II\ non fon hanc m. ni p. de totas cauzas CZ ; m. n'cn sia estatz 
perfeyts H\ es lo saber car e fis -BT 47. qe] et CL ; hanc fehlt II\ sen dona CHL ; g. mas del 
tot con. S.\ del t. bis 48. aq. 1.] qom nol pot tot aiostar ensemps si qom poires auzir en aquest 
mon (m, fehlt C) libre CL 48. qui b. esgart H-^ Empero eu no Z^; E non d. ieu g. qieu sia 
(sia C) m. CL 49. parfaitz B\ perfeytz ne roaestre II\ t. en d. segon zo qeu (que H) cug 
CIIL\ be fehlt B\ lentenda CL 50. ara C\ ben Z; b. c. ne soptil en t. ne poyra JT; sos] fos C 
51. Primerament deus saber que t. h. /^; qui CB.L\ t. ni e.] entendre en trobar Z^; px, fehlt 
H 52.. tant na. ne tant d. CIIL\ dr. a trobar H\ lingage B\ dels nostres Icngatges CL\ 
con aquella CIIL\ de F.] francesa H\ e] o CL, fehlt H 

13* 


196 Weltliche Prosa. St. 123. 

de Lemozi, o de Proenza o d'Alvergna o de Caersin; per qe ieu vos die qe, 
quant ieu parlarai de Leraosy, qe totas estas terras entendas et totas lor vezinas 

56 et totas cellas qe son entre ellas. Et tuit Tome qe en aqellas terras son nat ni 
norit, an la parladu^a ijatural j^t drecha. Mas cant uns d'els es ^iclz de la par- 
ladura^ per una rima qe i aura mestier, o per autra causa, miels lo conois cels qe 
a la parladura reconegtida qe sil qe non la sabpn: et aquil non cuian tan mal 
far con fan , cant la lettari de sa natura, anz^e cuian qe lors lengages sia, per 

«0 q ieu vuell far aquest libre per far conoiser la parladura a cels qe la parlon drecha 
et per ensennar a cels qe non la sabon. ^^*^•^' ]» 

La parladura francesca val mais et es plus avinenz a far romanz , retronsas 
et pasturelläs, mas cella de Lemosin val mais per far vers et cansons et scr- 
venteSp et per totas las terras de nostre lengage son de maior autoritat li cantar 

66 de la lenga lemosina que de neguna autra parladura, per q'ieu vos en parlarai 
primeramen. 

'(Mant home son qe dizon qe porta ni pan ni vin non son paraolas de Le- 
mosin, per so car hom las ditz autresi en autras terras com en Lemosin; et sol 
non sabon qe dizon, car totas aqellas paraolas q'om ditz en Lemosin atressi com 

70 en autras terras, son aitan be de Lemosin com de las autras terras, mas aqellas 
q'om ditz en Lemosin d*autras gisas qe en autras terras, aqellas son propriamenz 
de Lemosin.) 

Per q'ieu vos die qe totz hom qi vuella trobar ni entendre", deu aver fort 
privada la parladura de Lemosin , et apj;es deu saber alqes de la natura de gijfi- 

76 matica , si fort primamenz vol trobar ni entendre , car tota la parladura de Le- 


53. del 1. I{\ alle drei o] e ^; 1. o de saiutopge (santorge L) o de caerci(caorci L) 
o deluergna (dabiemgna C) CL 53. L. bis 55. entre ellas] 1. e totas aquellas terras qui 
entorn li estan o son lur vesinas e atressi de totes aquelles qai son entre ellas K\ caersun B 
54. i.] ren B\ qe fehlt CL\^ tote C\ aqellas t. i (et C) ent. CL\ et t. 1. v.] et oras los 
uerzinas C 55. et t. c. fehlt CL\ en. el.] enueiron delas CL\ tot B\ qi en aqella (la H) 
terra CHL\ ^ H 56. de lor CZ; es fehlt B\ p. natural L 57. una bis causa] alcuna 
r. o per alcun mot qi li sera mestier CL ^ u. r. que altre mostre o per altre can H\ hinter 
causa] cuion las genz (cuieron la gen L) qi non entendon qe la lur lenga^ sia aitals qar 
non sabon lur lenga per que CZ; mielt c. B\ ho H\ cel qi CZ, ceyl qui ff 58. qe sei 
qi C, qacel qi Z ; sap CL ; qe sil qe non la s. feßiit By que null altre H fyon CL der fVahf 
scheinlichkeit entsprechend hinzugefügt) ; aq. fehlt B^ per zo (7, per o Z ; tan fehlt CL^ ja H 59« 
con {diu fehlt CL\ cant] com K\ geton (geron Z) la parladura de sua n. CL\ anz] axi com IT; 
se fehlt CL\ legages B\ qe sia aitals la lenga C7Z, qe llur lenga sia S. 60. 1. a dar a. c. JT; rt- 
conoisser ^las parladuras daquels qi la parlon d. CL\ qui ^ p.] sabon B 61. a c] aicels C, 
celui Z ; qi CML \ non] no lemozi K 62. Per que deves saber que H\ es fehlt B\ retronsas 
fehlt B ; retromas C\ retrorias Z ; romanc e retronxas jH" 63. mas fehlt CL ; e 'aycellas J; valon 
JT; et es c. ^; p. f. bis 64. aut.] a chanzos et siruentes et uers de totas (totz C) las autras del«: 
nostres lengages e per aizo son en m. a. CZ, a cansos a serventes a vefses e per totas las altres 
del nostre lengatge son en m. a. jB* 65. parladura de limozi (y, fehlt S) CHL\ de null altre S\ 
p.] lenga CL, fehlt JT; p. q. bis 66. pr. fehlt CEL 67. son qe fehlt CL ; E mant hom ditz B\ 
pans ni uins CL; von non bis 69. at. inC nachgetragen \ leniogi Z 68. c. si dizon en a. t. CL\ 
c. se dison at. en las a. t. axi com Jff; et fehlt CRL ; per que no s. ques d. JBT 69. qe si d. 
CL ; tot C; aq. fehlt B, las CL ; qe ditz hom B\ atr. bis 70. Lern, fehlt ^; axi com en 1« 
a. t. atressi son H 70. son bis U fehlt C; aycellas S 71. dautra guiza CKL\ en las a. t 
S\ aq. fehlt CHL 73, uol CL\ qui en tr. vuUa ent. H\ tr. doppelt B\ deu] de C\ von dxiVi omJ 
74 deu gesprungen CL ; a. f. p.] saber K 74. del 1. enapres K\ sauber Z ; alqes de fehU CL \ 
aquellas de la n. de la gr. K 75. limogi Z 


•*. 




*s.^ 


St. 124. ooi^#< Grammatik; Poetik. «■"-•■'J^ 197 

mosyn se parla naturalmenz et drecha per cas et per nombres et per genres et 
per temps et 4)er personas et per motz, aisi com poretz auzir aissi, si ben o 


escoutas. 

■9 


' Raimon Vidal, 


.-' ' •■ "/ 


, •'V -^ 


( 
>i 




<^e^iar-- 


/l^. Las Leys d'amors- 

Monumens de la littirature romane publih par M. Gatten- Arnoult, Toulouse 1841^ 

I P* ZZ^ — 350- — Vgl» Bartsch, Chrestomathie^, 375 — 380. \ . >i 

La diffinitios de vers. Vers es us dictatz en romans que compren de 
•V- coblas^ «x- amb una oz "am doas tofnadas (et ayssi meleyrfh li altre dictat 
podon haver una o doas tomadas). E deu tractar de sen;, e per so es digz vers, 
que vol dir ,verays , quar veraya cauza es parlar de sen. , Enpero, segon lati vers 
se pot deshendre de vertOy vertis, que vol dir »giraf* o ,virar', et enayssi que ,vers* 5 
sia digz de ,virar', e segon aysso vers pot tractar no solamen de sen, ans^o fay 

^^ysshamen d*amors, de lauzors, o de reprehensio, per donar castier; et enayssi 
,vers' de ,virar', quar ades se vira, que tracta damors o de lauzors o de repre- 
hensio ; e d'aquesta maniera trobam mans trobadors ques han uzat. « 

Ve^^deu haver lonc so e ^uzaV e noel, am belas e melodiozas montadas 10 
e desEenoudas et am belas passadas e plazens pauzas. ^*-. » .^-— 

Et quar ayssi havem parlat de tornada, devetz saber qu'en tot dictat pot 
hom üar una o doas, segon qu'es estat dig, tomadas; quar la una tomada pot 
pauzar et aplicar a so'senhai, lö quäl senhal ^ascus deu elegir per si, *^fe^ar tort H*vv<' ^ 
ad autre, so es ^ue xio vuelha en sos dictatz metre et apropriar aquel senhal que 15 
saubra que us autres fa * e l'aut^a tomada pot aplicar a la persona a la quäl vol 
prpsentar son dictat. Eficaras devetz saber que cascuna tomada den esser del 
compäs de la meytat de la cobla derriera vas 'la ü , can la cobla es de bordos ^^ 
MTios. so es en nombre par; e can son en nombre non-par, la dicha meytatz, 

^'^ey^ li'un bordo; et enayssi quo pot creysshet otra la meytat, V^^ayssi pot mer '20 
mar, quis vol. E piauzat qu'om pauze doas tomadas, ges per so non es de ife- 
cessitat que amdoas sian d'un compas , quar alqunas vetz pot hom pauzar, quis 
vol, la una tom4da plus longa de bordos que l'autra, segon que sera vist ad 
aquel que fara lo dictat. Item , en ayss6 ^ que dizem que cascuna tomada deu 
esser del compas de la meytat de la derriera cobla vas la ü , deu hom entendrc 25 
del compas e de Tacordansa, encaras quel dictatz haia acordansa, quar si acor- 
dansa no havia, coma chansos üffkmpa, adonx la tomada no vol haver acordansa 
am la meytat de la dicha cobla, quar d2^s dictatz estramps no deu haver regular- 
men acordansas ni en tomada ni en deeuna de las coblas ; ni deguna cobla d'aytal 
dictat estramp no deu haver aytals a!c^^ finals de bordos que haian o haver 30 
puescan acordansa am las autras dictios finals dels versetz de las autras coblas. 

76. drecha fehlt B'j et d.] a deg C, adrech Z ; et p. n. feA/f B\ nombre JT; geners C, 
generes JET, genires L 77. m.] mous K\ aisi fehlt CL ; e axi poretz be entendre e ausir si mc 
fescoatatz H 77. b. mescoatares CL, 

I & ad.] ares 11. plassadas 


l. f i 


198 Weltliche Prosa, St. 124. 

Encaras devetz saber que en los dictatz retrograoatz per bordos o per acordansas 
hom pot penre la tornada vas lo rnleg de la cobla final e procezir tro la fi, la 
pot hom penre en la fi e procezir tro vas lo mieg; et aysso meteys segon la 

ssopinio d'alqus en los dictatz capcauoatz. >» - / 

La difinitios de chanso. Chansos es us dictatz que conte de •v« a 'Vn- 
coblas. £ deu tractar principalmen d'amors o de lauzors, am bels motz plazens 
et am graciozas razos, quar en chanso no deu hom pauzar deguna laiSTparaula 
ni degu vilanal mot ni mal paüzat, quar chansos, segon qu'es estat dig, deu tractar 

40 d'amors principalmen, o de lauzors, et hom que*s rgd enamoratz, no solamen en 
SOS faytz se deu mostrar cortes, ans o deu far yssnamehs 'en sos digz et en son 
parlar. Chansos deu haver so^pkuzat, ayssi quo vers. wuuwj >>c - »: 

La difinitios de sirveiites. Sirventes es dictatz que's servish al may 
de vers o de chanso en doas cauzasr la una cant al c'Örnpas de las coblas, .Tautra 

46 cant al so. £ deu hom entendre : cant al compas , so s a ssaber que tenga lo 
öompas solamen, ^es las acordansas, oz am las acordansas d'aquelas ncieteyshas 
dictios •d' autras semblans ad aquelas per acordansa. £ deu tractar de reprehensio, 
o de xrfaraif general per castiar los fols e los malvatz, o pot tractar, quis vol, 
del tag dalquna guerra. ^1^^- 

60 La difinitios de dartsa. Dansa es us dictatz gracios (\\ip conte un re- 
franh, so es un re^pos, solamen, e tres coblas semblans en la fi al respos en cohSpä^ 
et en acordansa. £ la tornada deu esser semblans al respos. £'1 comensam^ens 
de cascuna cobla deu esser d'un compas e, qui's vol, d'una acordansa o de dl- 
versa ; li quäl comensamen devon esser del tot divers d'acordansa del respos, quar 

66 no seria bela .cauza quel comensamens de la cobla fos de la consonansa del 
respos. Yssnanren? li dig comensamen podon esser d'u meteysh compas de^^ 
. divers &iii lo dig respos. £1 respos deu esser del compas de meia cobla, o <)mysn, 

so es mays o mens de dos boraonetz. £ li* bordo que son en dansa, no devo 
pissar «viri- sillabas. £t en cas que aytal bordo passesso «Vra' sillabas, seria ir- 

60 r^gulars aytals dansa , anormals e fora soni propri compas , e si donx li rim no 

r Kc/i^seran Aullli^licJatm. £ qui's vol, pot retfbnchar tres bordos, ses plus o mens, 

del respost; pero, sil respos es de tres bordos solamen, noi deu hom retronchar' 

mas dos ses plus o mens.- ^ £ deu tractar d'amors, e deu haver so ioyos ßt alecre, 

per dansar, no^pei-b'^a io2c coma yers ni chansos, mas un petit plus vi^er, 

66 per dansar, segon qu es estat dig. Enpero huey ne uza hom mal en nostre temps 
d'aquest so, quar li chantre que huey son, no sabon a penas eflae^enir en un 
propri so de dansa. £ quar no y podon endevenir, han mudat Ip so de danss^ 
en so de redondel am lors minimzLs et am lors sraVibVeu^ 8e lors motetz. Lc 
remanen de dansa trobaretz lassus en :» cobla c et en autre loc, can tinclft de 

70 »coblas retronchadas«. Alqti fan dansa de coolas tensönaaas, la qua) ftd^Dx 
appelan .idansi ; pero entre dans e dansa, no fam lunha differensa. Et «l^ftfl 
»desdansa« e «desdansc , per pauzar e descanta.r lo contrari, e degus n4*t vnfift 

del compas de dansa. Li't^f. • ] ' - "^ ' 

La diffinitios de d e s c o r t. Descortz es dictatz mot divers \ e pol kaitf 

76aytantas coblas coma vers, so's a ssaber de •y- a •x-,las quals coblni j^evOB 

esser Singulars^ dezacordablas e variablas en acort, en so et en lengatges. S dtüBB 

52. comensamen 62. /res no*n d. 63. ses] es 65. qu'es] que 71. fan] fam . 


^' A 



f 


t 


St. 124. Poetik, Or 199 

A 

esscr totas d'un corapas o de -divers. E deu tractar d'atiiors o de lauzors o per 
maniera de rancura: >quar midoifs no mi ama ayssi cum sol«, o de tot aysso essems, 
qui's völ. E qui volra far tornada, segua la maniera lassus dicha, can tractem - \ 
de vers, en la quäl tomada deu hom tractar, quis vol, de totz los lengatges los so 
Quals dessus ha pauzatz ayssi a tiera 'cum^los ha pauzatz. E si aysso far li tor- 
nava greu, ^assa la dicha tjomada jdel lengatge de la derriera cobla. E si la tor- 
nada l'aparia breus per träcrar cie totz los lengatges , pot hom far recorsa del 
compas de la una de las coblas denan pauzadas o dautra, sol que no passe lo ' 1 
compas, so es lo nombre dels bordos, que cobla deu haver. E deu tractar dess 
totz los lengatges ayssi cum son estat pauzat dessus a tiera, e deu haver las acor- 
dansas que son en la fi de cascuna cobla« 

La diffinitios de tenso. Tensos es contrastz o debatz, en lo quäl 
cascus mante e razona alcun dig o alcun -fag. Et aquest dictatz alqunas vetz 
procezih per novas riraadas, et adonx pot haver • xx • o trenta cobblas o may, et go 
alcunas vetz per coblas, et aquest conte de • n • coblas a • x • , am doas tomadas, 
en las quals devo mtge^^gir, le quals difinisca lor plag e lor tenso. E'l iutges 
per aquel meteysh compas de coblas o per novas rimadas pot donar son iutiamen / ^ ^Z/ 
(enpero per novas limadas es huey mays acostumat), en lo quäl iutiamen alqu 
volon seguir forma de OTfe^7 fazen mensio d'avangeUs e d* autras paraulas acostu- 95 
madas de dire en s^ntencia, la quäl cauza nos no^reprSSf^ pero be dizem que 
aysso no es de necessitat, quar abasta solamen qu'om done son iutiamen et aquel 
declare, per aquela maniera que mays plazera a cel qu'es elegitz per iutge. 

Encaras dizem que non es de necessitat ques haia so; enpero en aquel cas 
que's faria al compas de vers o de chanso o d'autre dictat qu aver deia so , sc 100 
pot canlar en aquel vielh so. %i!i.' r 

Diffinitios de partimen. Partimens es questios ques ha dos membres 
cöntraris, le quals es donatz ad autre per chauzir e per sostener cel que volra 
elegir, e pueysh cascus razona e soste lo membre de la questio lo quäl haura 
elegit. En totas las autras cauzas, cant al compas e cant al iutiamen e cant al 105 
so, es semblans a tenso. Diferensa pot hom pero vezer entre tenso e partimen, 
quar en tenso cascus razona son propri faR, coma enplag, mas en partimen razona 
hom Tautru fag e l'autru questio , iaciaysfe) que '^So^Ä^'i^äuza hom partimen per 
tenso e tenso per partimen, et aysso per^oiizio. Encaras devetz saber que en 
aytals dictatz que's fan per diversas personas, oz en los quals hom fenh que sianno 
diversas personas, pot hom uzar de diverses lengatges, coma en descort. E d' aytals 
dictatz son tensos, partimens, pastorelas, vergieras, ortolanas, monias, vaquieras, 
et enayssi de trops autres dictatz. E cJegüh dictat d'autru lengatge nos no. prendem 
en nostre iutiamen, quar prezomtuos es qui vol iutiar l'autru lengatge, si donx 
no es mesclatz am lo nostre per dreg compas. 115 

La diffinitios de pastorela. Pastorela es us dictatz que pot haver «vi- 
o -vin- o «x- coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre', mas que 
no passe lo nombre de trenta. E deu tractar d'fe^ü'ern, per donar solas." ' E deu 
se hom gardar en aquest dictat iJiilfo'rtÄeil', quar en aquest se peca hom mays que 
en los autres, que hom no diga vils paraulas ni laias ni pröceziscä en son dictat isu 
a degu vil fag, quar trufar se pot hom am femna e far esquern la un a l'autre, 

• .c . • ■ ■ • 

:ILj^^i^tre f. IM. daytal 115. la n. 





200 Weltliche Prosa, St. 124, 

ses dire e ses far viltat o dezonestat. Pastorela requier tostemps noel so e plazen 
e gay, no pero ta lonc cum vers o chansos. ans deu haver so un petitxursori 
K^|. e jViacier. E daquesta pagela son vaquieras*, vergieras, porquieras, aaquieras, 
oi25crabieras, ortolanas, möniasT'et enayssi de las autras. lors semblans. 

La diffinitios de retroncha. Retroncha es us dictatz ayssi generals 
coma vers, que pot tractar de sen, de essennamen, damors, de lauzors o de re- 
prendemen per castiar los malvatz. Et aquest dictatz sec lo compas de vers cant 
al so e cant a las coblas, quar pot haver de 'V- a «z- coblas. Et es dicha retroncha 

180 quar es de coblas retronchadas ; no per autra cauza ' ^ quar lassus hav^m, mostrat 
que*s cobla retronchada ») , per so no quäl ques ä^lPne tractem. Enpero cant 
hom fa vers, chanso o dansa per coblas retronchadas, ges per so no se sec que 
deia haver nom » retroncha c, ans lo pot hom apelar vers retronchat o chanso 
dansa retronchada. 

136 La diffinitios de plang. Plangs es us dictatz qu'om fay per gran des- 

plazer e per gran dol qu'om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza 
qu*om planh. E dizem generalmen: de la cauza qu'om planh, quar enayssi quo 
hom fa plang d'ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d' autra cauzs^ 
coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada, per guerra o per autra 

i4omaniera. Et es del compas de vers, cant a las coblas, quar pot haver de «v- a 
• X* coblas. E deu haver noel so plazen e quays planhen e pauzat. Pero per abuzio 
vezem tot iorn qu'om se servish en aquest dictat del so de vers e de chanso; 
et adonx, quar es acostumat, se pot cantar, qui's vol, en lo so del vers o de 
la chanso don se servish, la quäl cauza permetem maiormen per la gr^veza del 

146 so, quar a penas pot hom trobar huey cantre ni autre home que sapia be endevenir 
en far propriamen un so segon que requier aquest dictatz. Plangz deu tractar de 
lauzors de la cauza per la quäl hom fay aytal plang. Encaras deu tractar del 
desplazer qu'om ha, e de la perda ques fay per lo mescafeamen de la cauza 
qu'om planh. 

160 La diffinitios de escon^ig. Escondigz es us dictatz del compas de 
chansO; cant a las coblas et al soC^ E deu tractar de dezencuzatfb ; es contre- 
dizen se en son dictat de so de qu'es estatz acuzatz o lauzeniatz am sa dona oz 
am son capdelJtoaA 

Treutat es estat dels dictatz principalSy per que ayssi es tractat dels ruhprincipals. 

166 Autres dictatz pot hom far et ad aquels nom enpauzar segon la voluntat de 
cel que dicta, e segon que requier le dictatz, quar hom se poyria be^pecar 
en la enpozitio del nom, quar si hom apelava cossir somi, o per le contrari, ia 
le noms no seria be enpauzatz, per que cove qu'om pauze tal nom que sia 
consonans et acordans a la cauza. Et en aytals dictatz no trobam cert nombre 

160 de coblas, per que en aytals dictatz pot hom far aytantas coblas quo's vol, ayssi 
cum son somis, vezios, cossirs, reversaris, enuegz, desplazers, desconortz, plazers, 

') Gatien-Arnoult I p. 286. Cobla retronchada es dicha, can en la fi de cascan bordo, 
de dos en dos, o de tres en tres, o de mays, segon que's volra aquel que dictkra, oz en la fi de 
casouna cobla, hom retoma una meteyssha dictio, o can en cascuna cobla hom retoma un metejrsh 
bordo, o dos (pero de dos no es gayre acostumat). Et aqaest compas pot hom tener ysshamens, 
qui's vol, de doas en doas coblas, o de may. 

123. vers] ven 125. crabieres 146. en] et 151. lies e*s contraditz {pdtr e's escondiu) 
hom en s. d. 152 oz] de oz 158 nom] noms 159. acordam 



St. 125. Naturkunde, 201 


X *■ 


conortz, rebecs, relays , gilozescas, o enayssi de trops autres, iaciaysso que alqu 
fassan gilözescas al compas de dansa e relays al compas de vers o de chanso. 
Item alqu fan bals a la maniera de dansa, amb un respbs et am motas coblas. 
Pero bals es divers de dansa, quar dansa no ha mays tres coblas, estiSrs lo respos les 
e la tomada, e bals ha -x* coblas o mays. Encaras pot haver autra diversitat, , 
quar bals ha so mays mihimat e viacier e mays apte per cantar amb estürmens 
que dansa. Encaras ha autra diversitat, quar hom comunalmen fa et ordena lo 
dictat de dansa, e pueysh li enpauza so, e*l contrari fay hom leuthen en bal, quar 
hom primieramen troba'l so amb estürmens, e pueys aquel trobat, hom fa lo no 
dictat de bal, tractan d*amors o de lauzors o d'autra materia honesta, segon la 

volontat del dictayre. Ul^fA^'^'^ 

De garips no nos entremetem. quar solamen han respieg a cert e especial 
so d estürmens, ses verba. 

Encaras havem estampida. Et aquesta ha respieg alcunas vetz quant aliTs 
so d'esturmens ; et adonx d aquesta no curam ; et alqunas vetz ha respieg no tant 
solamen al so, ans o ha al dictat, qu'om fa d'amors o de lauzors, a la maniera 
de vers o de chanso. Et adonx segon nostra sciensa pot haVer' töc. Aytals 
dictatz no-principals pot haver tornada o no ; e pot hom en loc de tomada repetir 
la una cobla del comensamen o de la fi. iso 

Mostra que de redondels et de viandelas no curam: De redondelsni de 
viandelas no curam, quar cert actor ni cert compas no y trobam, iaciaysso que 
alqu comenso far redondels en nostra lengua, los quals solia hom far en frances. 


At 


125. Also son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas 

bestias. 

Hds, R 140; K, Bartschy Lesebuch 162 — 166. 

Del^pol. J-a natura del pol es que canta lo vespre, can sent v^ir la 
nuech, pus sbven. e'l mati, can sen venir lo iom, canta pus soven; e y2j& la 
mieia nueg engrueissa s^ vot , e canta pus tart e pus xlar. /-^ D e 1 a z e. La 


natura del aze es que canta, cant a fam et om mais se trebaiha. -— Del lop. 
La natura del lop es que, can ve hom' enans c'om lo ve)ra^ el li tot lo parlar;6 
e si Tome lo ve enans, Tome li toi la forsa. Et al ^ol tan rot que no'l pot plegar;2/cc 
E 50^ que cassa. va fort luenh de sa lobeyra ; e cant vol intrar en cortal, va fort 
suau, e can mena segle ab sos pes, el pren son pe a^ mors_ fort e rege , et aysi 
s'en venia. — De_] grilh. Lo grilh a tal natura que tant ama son cantar e tan 
s'en delecha que nos percässa de vianda e mor cantan. — Del sig ne. Lo signesio 
a tal natura qiük, can (j[eu jnorir, canta tan dar que, si hom li ve denan ab 
estürmens , _el si acordara ab los estürmens ; , adonx conoys hom que deu morir. 
— Del ca^ Lo ca, cant a maniat et es kadoF e'^ples, el geta s^p qu^ a maniat, \ 
e cant a fam, o tom' a maniar. — De la vibra. La vibra, can ve home nut, 

173. entTemeten 179. podon ha. 




^ 


2 02 Weltliche Prosa. St. 125. 

isela non l'auza regardar de paor; e cant lo ve vestit, no'l preza re e sauta li desus. 
— Del simi. Lo simi vol contra^r ^(^\j:ant^Y^ fyj, E c^t hom lo vol penre/*'^' 
hom se met en loc que lo veya e caussa •!• sabatas ab corfegas, e pueys laissa 
las sabatas e va's metre a • i • part. E*l simi va e fay aital ; e cant es caussatz, 


ant a sos corf)atpSj^que son ses pluma 
20 e no semblan paire ni mayre, ia non lur donara clam ni cosselfi, tro que an pluma 


an mu 
nueihs 


hom lo pren. — Del corp. Lo corp, cai 
e no semblan paire ni mayre, ia non lur do 

e queis semblo. E cant troba home mort, premieiramen li mania los fiüeths e 
per los huelhs lo servel. — Del leon. Can lo leon a preza' e home li passa 
denan, ia nol tocara, que passar y pot «yii« vetz, sol que*l home j^iO'l regarde. 
Mas si Tome lo garda^ el es tan senhorilh que cui' esser aecetifciitz, car esgajt- 
26 d*ome es tan senhoril, e per so el laissa Ia tässa'e cor vas ho^i^ e*l cofon.*" E 
cant hom lo cassa, que ve que nos pot defendre e Taven a fugir, el cöbri säs pezadas'^ 



— Del calandri. Si;l calandri porta hom denan «i- malaüfe et hom lo geta. 
sul lieg e lo calandrTgara lo nial^aute en Ia cara^ senhal es de guerir; e sil girä^ 
la^cÖa, es senhal de mort. — Seren a canta tan dossamen que tot hom que 
Tauia, ven vas luy, e non pot estar que no s'adorma, e cant es adormit, ela'l met 

86 mort. — De a s p 1 s. Aspis es Ia serp que garda lo basme ; e cant hom vol aver 
del basme, hom lo adormis ab esturmens, e pren hom del l^asme; e can ve que 

I es enganatz, el se cläu lä «i^- äüfelha ab Ia coa e freta tap. l'autra per terra, tro 

/ que tota l'a clauza, per so que non auia los esturmens, e velha. — Del merle.' 
Merles noiris hom volontiers; e non canta mas -m* mes del an, e fa'l pus plazen 

40 can que auzel que sia. — Del huelh de Veire. Huelh de veire es «i- petit 
auzel blanc e vert. et a Ia pus sotil vista que res que sia, que be'^veiria tras «i- 
paret. — De Ia talpai Talpa no ve, ans a los huelhs desotz lo euer; e sea 
pus fort d'autra bestia; e vieu de pura terra. — Del p Tu vier. Pluvier vieu de 
pur aire del cel. — I^^,J^ salamandra. Salamandra vieu-.de pur foc; e de 

46Son pel fa hom un drap_Que foc no'l pot cremar, — De rera]iui7 ^^^ vieu 
de pur' aiga. — De Ia trida. Can Ia trida a sps cadeis, eis cassadors Ia casson, 
que'l Volon emblar sos tridos, eis meton miralhs per aqui que eis van^e prei^do 
SOS tridos. E cant Ia trida a perdutz sos cadeis, ela lorna forssenada e sl%^per 
esclau los cassadors e troba los miralhs e mira se, et a tal gaüg, can se ve, que 

60 tota sa dolor pert, et aisi s'oblida de sos tridos. — Del unicorn. Hunicom 
es Ia pus salvatia bestia que sia, que non es res que Tauzes esperar, ab -i- com 
que a sul cap; et a ta gran plazer de flairor de pleüzela e de verginitat, que, 
cant los cassadors^ lo yolo penre, eis li meton el pas -i^- pieussela; e can Ia ve, 
el s'adorm e sa fauda'et adoncx es pres, — Delapantera. La pantera ä 

66 tan dous ale e tan be flairan, que tot' autra bestia, pueys que Ta yista, nos vol 
d'ela partir, tro qu'es morta, per Ia flairor del ale. — De las gruas. Gruas 
an tal natura que s'aiuston en grans tropels. E lur natura fa las trop dormir, e 
Ia una fay Ia garda, can las autras dormo; e per tal que Ia garda no s'adorma, 
ela met a sos pes de petitas peiretas, per tal que non puesca estar ferma, car lur 


24. lom 30. lies met a mortP 56. mort 


1 


125. Naturkunde, 2 03 

4 

ra es que dormon en pes. — Del paon. Paon, tota la garda que a, es eneo 

rdar sa coa. — Del argus. Argus es homs que a cen huelhs, e dorm de j 

en dos huelhs, et enaissi velha tostemps. — De la ränaölä. Randola, qui J 

a los huelhs a sos randolos eis y toma va, la maire los fay rejvezer. E no j 

ia ni pais mas en volans, e non a paor dauzel de cassa. — Delpellica. j 

can es us auzel que ama mot sos poMz ; e cant ^ös~'i)ols lo senton venir. eis es /^ 1 


65.Pellicam 69. castore 72. laissals 82. qu* es] que 84. ta.] metalha 87. doas 96, «tl\ 

klft^lMa» trk-9 an.l m<»^1Ti 


V 


n lurs alas e donon jge. al pelhcan per los huelhs \ e'l pellican es tan ergulhos * 4 


! tal natura que totz los aussi. *£ cant ve gue son mortz, el a gran dol, e 
lala et ab lo bec obn son costat et arrozais de son sanc, e tornon vieus. ^ & 

D e l ca s i o r. Lo castor es una bestia que a un membre que porta medecina, 
jr aco lo cassa hom. E can ve c'om lo cassa, a gran paor de mort, e sap'o 
per lo membr' es cassatz, c*aital es sa natura; et el lo pren ab las dens et 
ba los e laissa'l cazer el sol; eis cassadors venon aprop, e can vezon lo n 

ibre, prenon lo e laissoi anar; empero dan en an remet lo menbre. — Del \ 

,Pic a aital natura que fai son nis en albre cavat'/ e cant hom li tapa son | 
ab que que sia, el va per una erba e toca lo*n, e tantost es hubert, — ^^vDelyt 
SSO. K^fisso a tal natura que se met en las grans bärtas et en las grans rodas 
pmäs, que no'l. puesca hom penre, que per totas partz ponh ; e garda que sia 
oc pres de pomier, que dins de la barta puesca roaniar. .T7;^-.p.e la. coco-" 
IIa. Cocodrilha es una bestia mala; e can ve hom, elai devbrä; e^cant lo 
aniat, ela lo plora totz los temps que vieu. Et estalva sse que una serp que so 
«n idre, ven vas la cocodrilla e fa sse adormitz ; e can la cocodrilla ve quei 
; dorm, elai devora en un mö'itel ; e can lo ydre ve qu'es el ventre de coco- 
1, el li trauca los costatz e va jfQ^a^ gauz^n^, e la cocodrilla mor. — Del idre. 
es una serp que, can hom li talha'lina testa, el ne met doas*, e d'aquel Jidre 
)aor la cocodrilla. — De la vibra. Can la vibra vol aver paria de sa par,^ 
met son cap en la bocä bayan de la femela, e la femela estren^ li tan fort 
sc ei cap al mascle que mantenen mor ; e la femela reman prenhs de dos 
«y mascle e feme; e can devon naisser, eis salhon per lesquina e la mayre 
i et enaisi el mon no'n son mas dos. — De la simia. La simia fay dos 
)s ; e cant hom la cassa, ela met sei que mens ama, sul col, e tenga se, si's go \ 

e sei que mays ama, lo maior, met entre sos bras, e fug ab dos pes. E 
ve que non li val re, per tal que puesca^. mielhsfugir ab catre pes, ela laissa 
[ae mays ama, e fug s'en ab lo menor. — L a s e r r a. La serra es un peys 
Jas ; e can ve nau en la mar, ela met alas e va contra la nau per meravilhas 

I aienaoä; e tan cant Tale li dura, ela cor, e ten ö be a contrast -Ix* legas;96 

II l'aJena li falh, el. se dona tanta a anta que tot essems se laissa anar al 
de mar. — La tortre. La tortre es d'aquela natura que, cant a perduda , 

BT, ia mays no s'apariara ab antra. — De la ßerditz. Can lg, ^perdis a 1 

t sos huous, lo ven autra perditz, queis li pana eis cobri eis coä eis noiris, ' 

Joe son grans, que van per tot. E can los perdigos auzon lo can de laioo 
queis pos. tantost la entendon e segon la e laisso la falsa maire queis a 
— Del estruö. Cant l'estrus a post son huou, el lo laissa estar, que 
cosselh noi dona; e apres lo solelh lo coa el sablon e l'espelis. — De ; 


\ 


\ 


103. so.] cosselh 




204 Weltliche Lehre, St. 125. 

■ ■ ■ , » . -. - i. 

la ganta. La ganta noiris sos gintos, e can son grans, eis renpirisson la maire, 

105 aitan cant ela los a noiritz. — L a( u p a. Cant la upa es^ mal empenada) ia raay 

no se mudara co fay autr' auzel; e venon los upels et araooh'fi las vielhas plu- 

masy e pueys la cobron e noirisson la tan tro que tota es renovelada de pluma; 

le noyrisson la aitan can ela los a noiritz. — Del di^ago. Lo drago, cant troba 

,; ren dormen , el ah lo bec de la lenga enverina^hom , qu'estiers no mort mas 

^ iiolepan. — Del orifan. Can l'onfan vol ehfantar, ela vay al flum de Tigre so- 

beira de India, et a la riba enfanta per la paor del drago quel li enverinaria; 

et aco es sa natura de totz, car lo drago a sobeirana cremor, per que ela se met 

en Taiga enfantar. — Del colom.Lo colom sec tropvoluntier son agre per paor 

d* auzel de cassa, que sia leu a gandida. — De la baiena. De la balena s'es^^ 

iistalva que s'esquin a par sobre mar, e venon los mariniers e pesson se que sia 

/i,:^i ilha, e meton se sus ab lur barca e fan sus lor foc per cozer lur vianda, car eis 

se pesson sertamens que sia ilha, car ela a lo euer de la color del sablon ; e cant 

ela sen lo foc, elas mou e met o tot als fons de mar. — De la vi^Tpir La 

volp se fa morta en cami e cobri se de terra roia, per tal que semble sancnozaJS' 

120 e ten la lenga '^tracha et esta en versa: e venoii las. pigas e cuion se sia morta, 

e picon h la lengua , et, ela gieta sas dens e sas arpas e pren las pigas e las 

devora. — Del V^cTütor. Voutor sent de tres legas carronhada, e sec las ostz, 

quar sap que cavals y morran et homes. 

** 113. s. t. V. s. a.] /ies sct (== siet der fran%, Vorlage) t. v. sobre aiga/^ 


Glossar. 


a, ad 2, 43; 27, 35; loi, 6, az 6, 96; 60, 
53; "5. 340. as I22d, 60, ha 108, 51. 
Präpos, Örtlich a) Richtung^ Ziel: i, 6; 
6, 175; 105, 69; — I, 187; 24, 37; 105, 
'30; Xfindlich 2, 38; 22, 52; 41, 7. b) Ver- 
weilen I, 193; 2, 1; 105, 105; 44, 5; 3, 203. 
Zeitlich a) Ziel 105, 104. b) Verweilen i, 
62; 2, 92; 4, 12; 105, 82; I, 486; 3, 180; 
4, 222. 

Dativ 2, 43; 8, 103; 12, 7; 21, 44. 
Zi>/, BesttMMung 87, 25; 115, 217; i, 164; 
»05» 47. («»V inf.) 4, 49; 105, 80; 9, 21 ; 105, 
84; 3, 140; 119, 118. Aufforderung: 54,6. 
Zugehörigkeit y Verwandtschaft: i, 83, 604; 
85» 54; — 2, 32; 6, 9. Gemä/sheit: i, 625; 
60, 62; 67, 10; 105, 196. Maß, Verhält- 
nis: 68, 5; lOi, 43. Charakt. Umstand, 
Art u. Weise: i, 104; 51, 13; i, 124; 7, 
204; 24, 3. BegUit. Umstand: i, 554; 3, 
391. Mittel, IVerkuug: i, 658; 6, 180; 
101, 6. s, ab. 

a Ausruf i, 716; 4, 71; 5, 218; 17, 45. /. ai. 

ab, a I, 72, 116, 424, am 8, 18; 31, 28; iio, 
9, amb 124, 2, abe 8, 203, ambe 8, 204. 
Präpcs, Örtliche Nähe: i, 260; 7, 435; 23, 
14; <• 17, 49; 65, 89. Räuml, Vereinigung: 

3, 127; 115, 141, prendre, culhir ab se 115, 
307, 316. Gemeinschaft^ Gesellschaft: 4, 74; 
40, 15; 105, 194. Parteigenossenschaf t i 96, 
21 ; 105, 143. Feindl, Zusammensein: 7, 249; 
57. 38- BegleU, Umstand: 3,343; io, 16; 35, 
43. Eigenschaft: 52, 45; 57, 4; 76. 26. 
Veranlass, Umstand: 6, 130; 10, i ; 28, 51. 
trotz 25, 20. ab tant, ab aitan indem y da 
>i 520; 7, 93; 118, 79; ab also 116, 61; ab 
tot zo 113, 31; ab que wofern 80, 83; 107, 
9; ab sol que wofern nur 18, 55; 72, 3$. 
Mittel: 21, 10; 29, 3; 41, 31; -105, 193. 
Werkzeug: 4, 166; 19, 20; 24, 18. Stoff: 

4, 118; 25, 2. 

AbaUiA <./• Ic Abtei 7, 158. 


abaissar, -aichar 7, 71, 245; v, I tr, ernie- 
drigen, senken i, 13; • 7, 71, 245; 28, 52; 
• (Stimme) 4, 57. >yf. 69, 41. intr, her- 
unterkommen « 63, 109. 

abänchas que cj, bevor 79, xi; en abänces 
av, zuvor i, 289. 

abandonar, ha- 108, 93 (o) v, I tr, fahren 
lassen 108, 93; überlassen 3, 93; 47, 28; 
verlassen 122b, 22; rfl, sich hingeben 86, 32; 
schnell vorwärts gehen 7, 448. 

abanz, -ns 39, 40; iio, 59; av, eher 72, 17; 
79, 22; vielmehr i, 308; 39, 40. a. que cj\ 
bevor i, 62; xio, 59. 

abastar v, I intr. genügen 124, 97. 

abät, -bb- 76, 51, abbi n. pl, 108, 79; s, m, 
III Abt 7, 5, 205. 

abatre v. III tr, niederschlagen, herabwerfen 3, 
250; 7i 330; 107. 4>. ^7» 269; 70, 60. 

abcha s, f, Ic Axt 6, 89. 

abdos, abdui s, amdos. 

abelhir, -11- 76. 12, -1- 62b, 14; 106, 11, 
V, IIb intr, gefallen 52, 49. p.p, wohlgefällig 
52, 59; 106, II. rfl, (de) Wohlgefallen fin- 
den {an) 122 b, 5, 6. 

abeurar (?u) v, I tr, tränken 117, 71. 

abiti J. «. \^ Kleidung 119, 31. 

abora öt/. ^« ZrtV^i, frtih 4, 67. 

abrandar r. I tr, in Flammen setzen 67, 29; 
100, 46; rfl, sich entzünden 91, 7. 

abrassar v, I tr, umarmen 56, 34. 

abreuiar (^u) v, I /r. abkürzen 115, 269 6^.?^. 

abric s. m, U 5fA«/*, geschützte Stelle 64, 75; 
76, 58. 

abril s. m, I» -*4/r»7 i, 290; 32, ii; 83, 28. 

abrivar v. I tr, beschleunigen 7, 274; p, /. 
schnell 7, 354; 62 b, 55; rfl, eifrig streben 
nach (en) 24, 14; 32, 20; intr, (en) sich 
stürzen 120, 28. 

absQlyre v, V tr, freisprechen 107, 161. 

abuz'i6 j./. W Mifsbrauch\ per a. 124, 109, 

HI* 


2o6 


acabalar — adoussar. 


acabalar v, I tr, mit Habe versehen 107, 142. 

acabar v, I tr, zu Ende fithren, vollbringen 36, 
6; 40, 29; 41, 24; erreichen^ erlangen 104, 
60. 

acaznpar v, I i»/r. ^/^r. sammeln ^ sich ver- 
sammeln 8, 90. 

acaptar v, I /r. erlangen 106, 70; jiVA v^r- 
schaffen 20, 17; kaufen 51, 35. 

acerrar (^) z/. I /r. einschliefsen 7, 444. 

acertuc a^. I zuverlässig 81, 29. 

acesmar, ase- 7, 338; asse- 123, la; (?? «/r. 
-eim-)v. I tr. bereiten 114, 124; 123, 12; ä/V//», 
richten 7, 338; • 7, 392. vgl. azesmar. 

ac^ut, aj\ mal a. unangenehm? 7, 115. 
acicr, -s- 6, 180; j. m. I» 5/0^/ 22, 34; 27, 

13; 83» 68. 
acli^ aj. I gebückt 93, 9; *' ergeben 38, 38. 
aclinar z/. I r^. sich neigen 5, 414; 6, 41 ; 

a. alcu sich vor jd. neigen 102, 64. 

? aclus aj. (n. s, m.) geblendet? 29, 48. 
aquQ, aco, acbo s. Fron, demonstr. 
acoynhdansa, -oind- 97, 24 s. f. Ic Um- 
gangsart, Benehmen 98, 47. 

acoindar (0) t^. I /r. bekannt machen {oXzm. de alcu 
jd mit jd) 81, 2; mal acoindans unumgäng- 
lich 97, 46. 

acolhir s, aculbir. 

acompanhar, -ainnbar 1 1 9, 82 t^. I tr, begleiten 
7, 447; 106, 47. 

a c o u t a r (o)v. 1 tr. aufzählen ^ erzählen i , 406, 
615. 

acoratiat aj. \ (part.) gesonnen (de far) 7, 
465. 

acordanza, -nsa 124, 86, -nssa 90, 48 s, f. 
Ic Übereinkunft, Beschlufs 75, 42; Reim 124, 
26, 86. 

acordar (q) v, I rfl, sich in Übereinstimmung 
bringen 125, 12; übereinkommen {tvi\ 7, 457; 
121, 71; übereinstimmen, einverstanden sein 
(ab alcu de) 32, 24; 41, 25; beschlief sen (de, 
que) 47, 17, 24; 118, 52; intr. zustimmen^ 
einwilligen (de) 65, 38; übereinstimmen (a mit) 
124, 159; tr, zugestehen, bewilligen 5, 273. 

acQrde s. m. (oder f?) Übereinkunft, Vertrag 

i, 668. 
acorrer (o) v. V intr, herzulaufen 105, 240; 

c. dat. helfen 3, 607; 115, iio. 

acors s. m. ind, Hilfe 121, 67. 

acQft j. »I. la Übereinstimmung: Reim 124, 76; 
Übereinkunft 2$, 43; 73, 46; Eintracht 38, 
90; Entschluss, Wille 27, 23; 75, 28. 


acoscgre, -cons- 119, 34. v, III, 11» tr, er- 
reichen 6, 43, 121; erlangen 119, 34. 

acosselhar (?), -ns- 24, 26, -oce- 107, 133, 
-elar iio, 17, -erar 120, 86. v. I tr, jd. 
beraten 110, 17; raten 118, 10; 120, 86; 
ins Ohr flüstern 112, I13; rfl, sich beraten, 
Beschluss fassen 24, 26; 107, 133. 

acostumar v, I rfl, sich gewöhnen (en) 119, 
36, 38. Part, gewöhnt 3, 68; gesittet iio, 
3; gewohnt, üblich 114, 117; 124, 95, 143 

acsi s, aissi. 

actor s. autor. ^ 

acuitar v, I intr, eilen i, 257. 

aculhim^n s, m. l»^ Aufnahme, Empfang 33, 

25» (P^O 75. 19. 
aculbir, -uill- 3, 69 (-uelb; -uelba, •uoilla, 

•QÜla) V, II» b tr, empfangen , aufnehmen 
3, 69; 41, 14; 85, 50; 112, 90; Subst, Em- 
pfang, Aufnahme 11, 21; 20, 53. 

acupar v, I tr, sich jds bemächtigen, festnehmen 
105, 241 (agupar ackopper, Rom, XIV 126; 
inculper Bartsch), 

acusar, -z- 124, 152 v, I tr, beschuldigen 124, 
152; mit Schuld beladen iio, 28. 

ad s, a; ad-, adz- s. az-. 

adastrar v. I tr. begaben (de mit) 64, 44. 

adcs av, im Augenblick, sogleich, alsbald 3, 
459i 564; 5» 220; 56, y, jeden Augenblick, 
immer 3, 529; 4, 84; 35, 22; 85, 47; a. 
quan im Augenblick da 9, 77; 32, 47. 

adesar (?) v, I intr, rühren (an) 34, 37. 

adevalar v, I rfl, herabsteigen i, 116. 

adissida s, f. Ic Ausgang, Erfolg 106, 27. 

ad o bar (9) v.ltr. zum Ritter schlagen i, 276; 
ausstatten 80, 41. 

adomesiar (^) v. I tr. zähmen 59, 10; 64,58. 

adonc, -es, x 3, 351; 15. 19; 50, I3, -a 
108, 5, 48, -cas 8, 115, aidunc i, 618, ai- 
duns I, 549. av, da (zeitlich) 6, 191 ; 8, 72; 
10, 5; 18, 37; folgernd: also 50, 13; on 
mais — a. mais 3, 351; 115, 253; a. cant 
dann wann 4, 21 ; 119, 70. 

adop s. m. I» Herrichtung, Arrangement io7t 
122. 

adordenar (?) v, I tr. ordnen nach, richten 
auf 115, 264, 297 (a); 119, 42 (en). 

adordenam^n s, m, 1» Ordnung, Anordnung 
115, 283, 290. 

adormir (9) v. 11» b w^. einschläfern laSi 
36; fyf. einschlafen 3, 166; 104, 68; 125,34« 

adornar (o) v, I /r. schmücken 105, 85. 

adoussar (pu) v. I tr. versüfsen 36, 35. 


adoutz — alias. 


207 


adoutz s. m,ind, ü^asserUitung, Quelle %^ 158. 

adreit, -eich 20, 28, 48, -?g 29, 8; 59, 8. 
aj\ I geeignet (per) 59, 8; rechibeschaffen, 
geschickt t gewandt 7, 14; 98, 13; I22b, 3. 

adreitam^n av, in rechter Weise 73, 4. 

aduire v,X tr. herbeiführen, herführen 3, 235; 
41, 8; 94, 12; •4, 25; 102, 39. 

adversari s. m. I» Widersacher 107, 129. 

adversitat s, f. Id Widerwärtigkeit ^ Unglück 
124, 136. 

ä^r s. m, I Luft 119, 73, 85 s, aire. 

affactat aj\ I {partj beschaffen 2, 82. 

a faire j. w. Ib, -ar 5, 93; 24, 13; 61, 14 I»: 

^-v was tu thun obliegt, Geschäft^ Angelegenheit 

< 65, 70; 72, 65; — 38, 73; 62, 3. Fer- 
fahren^ Benehmen i, 322; 61, 14; 64, 29. 

afan, -ff- 74, 30 s, tn, I» Mühsal 27, 10 ; 76, 54; 
74, 30 (PQ* Leid 25, 7; 33, 46; 105. 72. 

afazendar (?) v, I tr, beschäftigen 7, 450. 

affectio j. /. I^ Neigung 115, 35, 43. 

afectüos aj. I liebevoll 119, 51. 

afermar (?) f. I tr, versichern 119, 90; rfl. be- 
stehen (cn tf«/) 30, 23. 

afiar v. I tr, %usichem, versichern 45, 25; 72, 
12; 91, 66. i\ir/. versichert^ sicher 68, 22. 

afianza s, f, \^ Sicherstellung ^ Vertrag 68, 7. 

afiblalh j. w. I* Ää//^/ 112, 38. 

afic J. w. la Streben 105, 141. 

aficar z^. I r;^. bestehen auf (de far) i, 12. 

afilar v, I /r. schärfen, zuspitzen 34, 16; -7, 

153; 32. 3- 
aflamar v, 1 //i/r. entbrennen, brennen • 3, 638. 

afflible s. m. U Haftel 4, 196. 

afflicc'J99 J. /. Id (körperU) Schmers 119, 71. 

afligim?nt j. »i. I* (körperl.) Schmers 119, 

124. 
afligir z/. IIb /r. (körperl ^ quälen 119, 20. 
afolar, -ff- 9, 115, 176, -Ih- 61, 32 (9) zr. I 

tr, schädigen, zu Grunde richten i, 226, 229; 

9, 115, 176; intr, zu Grunde gehen 61, 32. 
afolquar (o?) v, I tr, begleiten 100, 30. 
aformar (o) v, I /r. (wohl) gestalten 2, 69. 
afortidam^ns av, kräftig, energisch 119, ii. 
afortini^n s, m, la Anstrengung 7, 80. 
afortit ö/. I (part,) hartnäckige energisch 7, 

149; 73i 36. 
aforzadam^nt az^. gewaltsam 121, 4. 

afranher v. V tr, beugen ^ mindern, aufhören 
lassen (alc. re az alcu) 93, 37; rß. (vas alcu) 
sich zuneigen 38, 55. 

afrevolir v. IIb tr, schwächen 106, 62. 

ft(flcliar V,, l /r. bewachen, beobachten 40, 50. 


agait'>;. m. Ta Wacht, Hut 2, 93. 

agarar v, I /r. envarten 4, 106. 

agardar z^. I //y/r. blicken (en am/*, ^rar-//) 117, 

47; ausspähen 4, 84. 
agenolhar s, agin-. 
agensar (?) v. I intr, gefallen 23, 3; 65, 90; 

97i 10. 
aginnar (= gui-) z/. I /!rj. (mit den Augen) 

zuwinken i, 713. 

aginolhar, agen- 4, 142; 5, 230, -11- 4, 217; 

119, 87 (o) V, 1 rfl, niederknien 104, 57; 

"7» 75; "9. 87. 
agradar v, I intr, gefallen 7, 335; 14, 11 ; 

90, I. Part, praes, wohlgefällig 53, 21 ; 74, 

39. rfl. Gefallen finden (an de) 5, 440 ; 

69, 55. 
agradatge, -atie 109b, 5 s, m, Ib Annehm- 
lichkeit; esser d'a. angenehm sein 14, 29; 
62b, 31. 

agradiu, aj, I fem, -iva 24, 42; 100, 79. 
wohlgefällig, angenehm, anmutig 3, loi ; 32, 

19. 
agre /. m, Iba Saures^ Säure 41, 16 bis 21. 

agre 125, 113 s, Anmkg, 
agttil?n s, m, I» Hagebutte (als geringe Wert- 
bezeichnung) 80, 18. 
aguisar v, I tr, zurichten 63, 28. 
agulla s, f, Ic Nadel 119, 119. 
agur s, äur. 

agusar v. I intr,gebr, scharf werden - 114, 86. 
agttt aj, 1 spitz 5, 298. 
ai, ay Ausruf des Schmerzes ^ des Wunsches 15, 

33; 38. i; 55, 6; 61, 26; j. a. 
aib 5. aip. 
aibit aj, I (part,) geartet, beanlagt, gent a. 7, 

90; ben a. 31, 14; la mielhs aibida 31, 43; 

mal a. 114, 115. 
aiccl, aisselb, aicelo etc, s, Pron, dem, 
aichi s, aissi. 

aicho s, w.Ia Hacki^y Axt 94, 16, 21. 
aici 5, aissi. 

aidir v, II helfen 6, 63. 
aidunc s, adonc. 
aiga 4, 149; 43, 24; -gua 21, 3; 77, 16; -ge 

I, 118, 673 s,f, Ic Wasser; (Thräncn) i, 476. 
aygla s. f Ic Adler 118, 42. 
aigl entin a aj. f, flor a. ivilde Rose 100, 98. 
aigneus s, anbei. 

aigrevar (= agr-, c) v, I beschweren » i, 21. 
aigron 35, 40; aigro loi, 52 s, m, I« Reiher. 
ailas Ausruf des Schmerzes ^ der Trauer, des 

Bedauerns 17, 9; 49, 13; 120, 54. 


i 


2o8 


aimador — alb. 


aimador s. am-. 

aiornar (9) v, I r/i. Tag werden 121, 57. 

aiostar, -ius- 5, 13; 41, 17; 97, 47 (9) v. I 

ir. zusammenbringen, vereinigen 3, 290, 314; 

4, 36; 121, I. sammeln^ aufhäufen 90, 22; 

92, 13; 115, 296. rfl, sich vereinigen, %u- 
sammenkommen 7, 423; 125, 57; (feindL) 
zusammentreffen i, 147. m/r. gebr. nahe- 
kommen (de alcu) 6, 73; sich fleischlich ver- 
einigen ii5i 289. ses aiustar ohne hinzu- 
zufügen 41, 17. 

aip, aib 100, 75 s, m. I» Eigenschaft, Sitte 25, 

29; 30. 39; "o. 2; "5. 90. 
aiquel, aiquest, aiqui etc, s, aqu-. 
äir, äirar, ahirar s, az-. 
äir, ahir 93, 30 v. IIb tr, hassen 105, 197 

rfl. sich hassen, unzufrieden mit sich sein 

93. 30. 

aire s, m, I Luft 23, i; 125, 44 s. aer. 

aire s, m, I (i, 31S yVm.) Geschlecht i, 324; 
641 36. de bon aire (de bone aire i, 318) 
von guter Art 5, 27; 28, 34; 33, 47. 

aire s, m, I Behaglichkeit 65, 42 {s. aizi etc.) 

ahis aj, etwa: widrige entgegen 15, 47 , 50 
j. Levy, Supplwbch,^ S. j8^ air. 

ais J. aitz. 

ais- s, aiz-. 

.ais^l etc, s. Pron. demonstr, 

aissi, aisi, -c- $, 33; 72, 39, -z- 8, 205. av. 
hier 3, 446; 30, 24; 72, 39; an dieser Stelle 
der Schrift 8 vor i, vor 161 ; 33 Untersch,\ 
dort 6, 5; hierher 5, 29; 7, 296; 8, 205. 
d'a. avan 5, 33» d*a. enant 108, 123 von 
nun an, 

aissi, aisi, acsi 105, 145, aicbi 107, 132, ausi 
4,251, assi 4, 215, eisi i, 408, 465 av. auf 
solche IVeise^ derart (que) i, 123; 2, 80; 3, 


»53. 
aissQ, aiso, aigo, aicbo, aizo, ayczo r. Pron, 

demonstr, ara en aizo zeitlich : indem ^ unter- 
dessen ii^^ 2J. 


a i t a 1 , aitau 112, 77 pron, aJ, II ebenso beschaffen 
(zurückweisend) 7, 82; 73,53; so beschaffen^ 
solch (zurückwj 11, 16; 24, 44; 105, 156; 
(vorausw,) 120, 41 (dem Subst, nachstehend) \ 
a. cum I, 602; 65, 33; 99, 11; a. que 3, 
99; 14, 18; 66, 3; per aital que zu dem 
Zweck dafs 7, 100; auf solche Weise? 36, 6. 

aitan, -nt, aitam (vor Labial) 16, 31. pron. 
adj, ebenso viel (co) 109 c, 9; 124, 75; so 
viel, dies (vorausweisend zur Einleitung 
direkter Rede) 6^^ 13; ab a. unter diesen Um- 
ständen, da (zeitlich) 3, 306; 5, 161, 217; 
per a. deshalb i, 665; d'a. que um soviel 
dafs 38, 11; 100, 49; a. quan so lange wie 

31. i; 5^1 3. J^ '^^^ ^' 34i 4^1 ^^ "^f 

"^' 5» 253; 9, 6; a. com so sehr wie 9, 58; 

vor Adj, und Adv,: so, so sehr (com) i, 372; 

3, 34; (que) 1,42; ohne bestimmten Hinweis : 

so! 22, 5. 
aytantQSt av. alsbald 118, 8o. 
aitre s, autre. 
aitz, ais 20, 55; s. m, ind, Gebiet, Heim 112, 

83. 
aiuda s, f Ic Hilfe 52, 42; 91, 49; 102, 8; 

== Helfer 56, 3; Ausruf: Hilfe! 36. 36; 

faire a. 5, 165; donar a. 20, 29. 
aiudam^n s, m, la Hilfe y Hilfsmittel 114, 79. 
aiudar r/. I helfen^ dal, pers. 74, 42; iio, 18; 

mit unbest, Casus i, 559; 35, 18; 39, 26; 

i^Si 70; ^* ^ ^^^^^ 121, 7. 

aiustar s. aiostar. 

aiutQri s. m. V» Hilfe 12, 15. 

aiz! a/\l bequem, geeignet (oder naher) 15,40. 

äizt s. m. la^ Bequemlichkeit f Geeignetheit, ge- 
eignete Beschaffenheit 60, 2i. 

aiz im 911t s. m, l* Bequemlichkeit , Verfügung » 
Besitz (?) 61, 4. 

aizi na s. f. Ic Unterschlupf (?) 65, 29. 


18; 4, 27; 6, 67; ohne bestimmten Hinweis: aizinar, -s- 10, 5 v, I rfl. sich nähern (de) 7, 


42 1 ; '^ an etwas herangehen 10, 5. 
aizir, aisir v. IIb tr, (heranbringen) unter- 
bringen 7, 127; rfl. sich in Besitz setzen (de) 
II, 2; sich einer Sache bedienen (de) 34, 19; 
intr. gebr. sich nähern, nahekommen i, 519; 
6, 73» 92. — Part, nahe, bereit (etwas zu 
thun) 31^ 31; 7, 93, 139. — Su^st. Be- 
quemlichkeit y Genufs, Besitz (?) 25, 23. 


in hohem Mafse 4, 25 1 ; a. meteysh in derselben 
Weise 124, 2; a. com, cum, co in der Weise 
wie 7, 263; 10, 12; 105, 145; in demselben 
Zustand wie 7, 181 ; in dem Mafse wie 76, 
25; fafst den Inhalt eines Satzes zusammen: 
als wie^ was 116, 5; a. cum »= cum 16, 40; 
zeitlich: eben wie^ als i, 137; 9, 47; tot a. 
— cum — ganz ebenso — wie — 31, 13; 
aissi bc — cum — ebenso wohl — wie — 115, Laisiu aj. I in günstiger Lage^ besitzend ^2^ 49. 


al j. als. 

ala s. f. Ic Flügel 17, 2; Ii6, 79; 125, 66. 

alargar v. I tr. loslassen 7, 354, 

alb. s, arb. 


alba 


aman. 


209 


alba s, f, Ic Morgenlichi 53, 3; 57, ii; 121, 

46; - 58, II, 22; Dichtart 57, 4; 58, 72. 

albere s, m. la Wohnstätte 5, 51; 72, 18; 

I22C, 15; Herberge 122», 6; querre albere 

az alcu 15, 16. 

alberga, arberge i , 7 J. /. Ic Wohnstätte 

(der belagernden Soldaten = Zelt) 121, 28. 

albergada s, f. Ic Beherbergung ^ Herberge 

70, 20. 
erberiad9r j. m. III. Gastwirt i, 590. 
albergar, arb- i, 605; 116, 51, erberiar i, 
3^3» 435 ^» I ^' beherbergen^ aufnehmen 19, 
39; 60, 33; 6$, 12; unterbringen-^^, 31; 
r^. Herberge nehmen 122c, 14; «V^ nieder- 
lassen 7, 415; i»/r. herbergen i, 329, 343; 
15, 17; /a^^r» 7, 435, 456; sich aufhalten 
116, 51. 

oberg^re j. /. Ic Wirtin i, 441. 

albespt j. «f. I* Weifsdom, Hagedorn 10, 14; 
15. 6; 53, I. 

a 1 b ^ t a j. /. Ic Morgenlicht 51, 6. 

albir j. m. la, albirc 74, 27; 97,- 36, 
albiri 120, 80 j. m, I Urteil, Entscheidung 
25, 45; 120, 80; al mieu a. 39, 21; 100, 
35; segon lo mieu a. 74, 27. 

albirar v. I intr, bedenken, abwägen • 7, 274; 
rß, denken 65, 84. 

albire, albiri s. albir. 

alb9r /. /. W Morgenlicht 6, 40; 7, 253, 423. 

alborn s, m, la Alpenebtnholt 80, 22. 

albre j. arbre. 

alqnant pron. aj, einige, gewisse 2, 27; 105, 
212. 

alcü, -cun, aue- I22d, yy pron, aj\ irgend ein, 
irgend welch 30, 33; 108, 88 {nach senra); 
ein gewisser, manch einer, plur. gewisse, 
manche 8, 97; iio, 41 ; 119, 105, 106; 120, 
28; 124, 70; a. temps geztnsse Zeit, einige 
Zeit 119, 100; alcuna vetz, »as veU bisvmlen 

5. 54; 9i 215; «24, 22. 
al£ /. aleo. 

alle gar (??) v. I intr. Zeugnis ablegen 8, 58. 
alegorat aj, I (part,) in Mufse 3, 59. 
alegrament av, munter 114, 28. 
alegranza, -sa 74, 33; 117, 15; -ssa 90, 43; 

115, 318 s, /. Ic Freude, Fröhlichkät 68, 

IS; 75» 30. 

a legrar (e) v, I /r. fröhlich machen 3, 373; 28, 

5; rfl, sich freuen 7, 41 1; 63, 26; 83, 30; 

(de über) iio, 9; 117, i; a. de sich eines 

Dinges erfreuen 38, 65. 
alegratge, -agge 14.8 s. m. l^ Fr§ude ^,20^, 

Appel, Prov. Chrestoaiaüue. 


alegre aj\ l fröhlich 39, 8; 80, 58; 124, 63. 

alegr^t aj, I fröhlich 64, 14. 

alegretat s. f Id Freudigkeit *], 407, 417; 

105, 221. 
alegrier s, m, la Freudigkeit 3, 138; 5, 386; 

119, 89. 
al?n, al6 125, 55, 95 s. m. I» Atem 23, i; 53, 19. 
al^na s, f. la Atem 24, 24; 125, 96. 
al^na j. /. la Pfriem 119, 118. 
alenada s, f, la ^/^m0»^-i25, 95. 
aleuiar (c) v, I /r. erleichtern 38, 15; 57, 3. 
alevam^nt s, m, la Erhebung, Verherrlichung? 

oder: Anhub, Anfang? 2, 24. 
alevar (c) v. I tr. (Geschrei) erheben 85, 36. 
alfi s. m. la Läufer (im Schachspiel) 6, 51. 
a 1 h j. m. la Knoblauch (als Bestimmung geringen 

Wertes) 66, 2. 
alhondres at^. anderswohin 5, 237. 
alhpr, -rs av. anderswo So, 4*, anderswohin iSj^ 

53; 52. 46; 59, ". 
almirat s, m, la Emir 7, 436. 

almQsna, -oma 16, 48; 80, 60, -oina 117, 73 

s,f Ic (85, 27 m.}) A'ildthätigkeit 16, 48; 

S51 27; 105, 217^ Almosen 80, 60; 116, 44; 

far almosnas 108, 90. 
alÖQS i. m, ind, Aloe 114, 75. 
alongam^nt s. m. la Aufschub 108, 121. 
a Ion gar, -guar, ha- iio, 107 (o) v, I tr, Ver- 

langem 35, 45; HO, 107; intr^ verweilen 

123, 5.7. 
alonhar (o) v, I rfl, sich entfernen 61, 42. 

älques, -qes pron, neutr. ind, etwas 123, 74; 

vor Adj,: -einigermafsen 4, 243; 83,- 17; 

98, 6. 
alre, -res 118, 12, 63 pron. neutr. anderes 5, 

388; 102, 96. 
als, al 20, 61; 105, 135, au 39, 4, 10. pron, 

neutr, anderes 28, 16; 62, 60; 74, 26; no'ri 

puese au 39, 10. 
algor s, aussor. 
alt- s, aul-, at-. 

alucar v, I tr, anzünden 107, 85. 
alumnar v, I tr, entzünden 105, 164. 
alun s.m, la Alaun (als Hilfsmittel der Färberei) 

9, 40, 70. 
am j. ab. 
amador, aym- 115, i, 344 s, m, \\\ Liebhaber 

16, 34; 33. 7; 82, 49. 
amairitz s, fem, ind, Liebhaberin, Buhlerin 

78, 1. 
amalar v, I intr, krank werden 39, 24. 
aman s, m, la Liebender 22, 50; 29, 12; 74, 31. 

14 


2IO 


amaavit — anc. 


amanvit i, 273, amarvit 7, 94 aj, I (pari,) 
bereit. 

amar ». I tr, lieben (persönL Objekt) i, 585; 
12, 4; 13, 14; 105, 29, 197; (unpers. Ob- 
jekt) 4, 175; II, i; 36, 18; wünschen 85, 2; 
a. mais /rV^^r wollen 5, 57; 32, 65; 70, 55. 

amar aj, I ^V/fr -25, i; 65, 78; Subst, 36, 35. 

amaran aj, \^ bitter 114, 42. 

amarzir v, IIb rß, bitter werden 13, i. 

amarvit s, amanv«. 

amassar v. I tr, aufhäufen^ sammeln 80, 24; 
versammeln (pers. ObjJ 107, 86; (objektlos) 
96, 24. 

amb /. ab. 

ambas s, ams. 

ambedui, ambedos j. amdos. 

ambladura s, /. Ic Caw^ 86, 40; - Verlauf 

8S. 38. 
amdos aj. num, 8, 33; 59, 9, an- 8, 157, 

abdos 5, 278; 86, 40, ambedos 7, 24 obl. 

m., amdoas 124, 22 obl, fem., nom, m. amduy 

12, 28; 119, 88, an- i, 377, abduy4i, 32, 

ambedui 4, 75; 59, 27 beide, 

aroeitadar v, 1 tr, terstücken 7, 342. 

am^n Ausruf: Amen! 108, 149. 

amenar (^) v, I trs, herbeiführen: persönl, 
Objekt I, 581 ; 3, 279; 118, 73; sächl, Objekt 
7i 350; 56» 9i a- testimonis 107, 181. 

amendam^ nt j. m, I» Bufse 105, 250. 

amenudar v, I tr, terkleinem 118, 15. 

am er mar (9) v, I intr, geringer werden 42, 8. 

amic, -i 5, 242; 45, 2, -ig 105, 45, 138, -is 
0, p. 1, 620; 6, 143, voe, s, I, 366, 420, 
•ius n, s. I, 494, voc. s. i, 511; s. m. l^ 
Freund 12, 29; 61, 22; 105, 128. 

amiga, -gua, -ia 21, 41; 44, 21 ; 49, 5 s, f. 
Ic Freundin, Geliebte 3, 546; 39, 25 ; 85, 50. 

arainistratio s, f, Jd Darreichung, Hilfe 120, 

34, 50- 
amiralb s, m, \^ Emir 121, 53. 
amistansa /. /. Ic Freundschaft, Liebe 74, i; 

"9. 9- 
amistat s, f. Id Freundschaft , Liebe 3, 341; 

7f 394; 3O1 20; Liebe 28, 41; 85, 6, 33. 

amon av. aufwärts 11 1, 28; oben 104, 56, 

amonestancza s,f, Ic Ermahnung \o%, 70, 87. 

amonestar (^) v. I tr, mahnen 106, 41, 54. 

amor j. /. Id Liebe i, 190; 5, 32; 7, 394; 
(a/j Grufs im Brief) 100, 5 ; aver a. liebkosen 
105, 215; dire a. az alcu 3, 331 ; faire a. az 
alcu 107, 135; per a. tit jemand zu Liebe^ 
um jemandes willen 4, 73; 74, 31; per a. 


Dien 5, 347; 15, 16; per a. d'aisso 115, 
»23; geschlechtliche Liebe 3, 83; $, 134; 10, 
13; Liebesbegehr 60, 59; amar per a. \^^^, 
42; — personif. 4, 18, 238; 5, 137; — //. 
{oder tum Sing, geworden?) amors 3, 74; 4, 
41 ; 86, 22. 

amoros, -ous 48, 5 aj. I liebevoll, der Liebe 
gemäfs 3, 98; 20, 23; 93, 3; 115, 144; 
verliebt 47, 10 (de); 48, $. 

amortar (q) z/. I intr. erlöschen, vergehen 41, 31. 

amosir v. IIb intr, schwach werden 105, 203. 

amparar, emp- 113, 48 v. I tr. Sorge tragen 
(für jemand), beschütten 7, 395; wohl auf- 
nehmen 65, 104; SL. alcvi dt jemand versorgen 
mit 2$, 22; 113, 48. 

ample aj. I weit, ausgedehnt 2, 69; 80 Var. 
a, Str. 10; (von Kleidungsstücken) 97, 11; 
112, 29! 

ams o, m. 83, 8, ambas o, /. 5, 253 aj, num. 
I beide, 

an X. anc. 

an s, m, Ia ^ahr 2, 74; 8, 25; 11, 18; 105. 
188; Tan . . . im Jahre ... 33 Üb., 3; an 
nou Neujahr 4, 202. 

anat aj. (part.) I erstgeboren, älter 115, 62. 

anar, ann- i, 5; 8, 13; 105, 4 y, I intr, 
gehen i, 5, 6; 3, 18; 19. 33; etc. vorüber- 
geheny vergehen 55, 5; hingehen^ tielen auf 
7» 397; a- ^'' *^'''' gf^ny^s 80, 38; gehen, 
existieren 95, 53; verfahren 105, 253 (cel 
bona i vai); sich verhalten 10, 13; a. apres, 
atras, enan s. apres etc.\ a. faire 5, 163; 61, 
21; 76, 52, umschreibend 3, 1^4; 9, 16, 
166, 190 //^.; 34, 25, 33; a. fazen 3, 15; 

10,29; I3i44; 56t 13; I05i 78, 145; a-P«^ 
(Ziel) 7. 463, holen 60, 55; 126, 75; a. per 
faire alc. re 21, 49; — unpersönl. verlaufen^ 
ergehen 16, 52; 5, 393; 83. 53; 105, 109: 
112, 73; — rfl. 60, 2; m'en vauc i, 124; 
3, 407; 17, 55» vorübergehen, vergehen 18, 
46; m'en vauc mit nom. \, 282; m'en vauc 
faire umschreibend 9, 25 (s'en van anar), loS, 
164; m'en vauc fazen umschreibend i, 465; 5, 
322 ; — Subst. 5, 234; 93, 32. 
anc, ha- 2, 42; 105, 92, 1785 123. 40, an 
I. 77» 259. 275; 6, 8 av, je 11, 9; 21, 30; 
24, 12; a. no, no a. i, 192, 372 nie 6, 44; 
105« 67, 92, 178, starke Verneinung: keines- 
wegs 3, 164; 4, 116; 5, 444; noca-a* isfM^J- 
^f^'f 3» 347 i ^* in<L^s je 82, 2; a. mais no 
nie in höherem Grade 59, 23; a. mais no, a. 
no-mais 4, 146 nimmer 11, 13; 21, 18; 76, 


ancar — apenre. 


211 


34; 110 a. mai keineswegs ^ durchaus nicht 
17, 42. 

ancar 43, 73; loi, 61 ; encara 7, 109; 108, 68» 
ancaras 3, 402, en- 3, 548; 115, 98; ancars 
119. 83; enqucr i, 523; 10, 19; 21, 21; 
85, 47; enquera 5, 152; -re i, 655; en- 
queras 5, 378; enquers 40, 54; 65, 72; ancor 
I3# 6; enquore i, 328 av, damals 120, 61; 
nur Stunde noch, noch, (JetMt noch) i, 523; 
10, 19; 40, 54; (damals noch) 119, 83; 
(künftig noch) i, 328; 21, 21; no a. noch 
nicht 5, 152; 13, 6; ferner, aufserdem 43, 
73; 124, 17; o encara oder auch (steigernd) 
108, 68, 69; mais enquers mehr noch 84, 
43; may, plus a. aufserdem noch 5, 378; 
10 1, 6i ; encaras (\tit unter der ferneren Vor- 
aussetzung, dafs 124, 26. 

anc^ys av, tuvor 2, 55. 

anekle j, /. Ic Magd i, 30. 

ancessor, -nse- 73, 51 s, m, III, I Vorfahr 
I, 607. 

ancsf av, immer 40, 12. 

ancai, encoi 6, 99, 134 av, heutselbst 3, 474. 

an edier j. austor. 

an^lf -nn- 10, 22; -cus ». j. 22, 27; -Ih 77, 

18 J. m, la Ring l, 539; 25, 40. 
an gel s, m, la^ Engel 6, 130; 79, 8; 107, 23. 
angle /. m. I» Winkel, Ecke 119, 24. 
angoissar s, eng-, 
angov^nc s» m, la Münisorte aus Anjou 25, 

10. 

anh^li aigneus n. s, 22, 40 j. m. l^ Lamm 

51, 12; 77, 20; 117, 47. 
animar v.l intr, atmen: cauzas animans leBende 

fVesen 115, 284. 

anima, anma s. arma. 

ano r s, onor. 

anormal aj\ II unregelmäfsig 124, 60. 

ans s, anz, ans! x. aissi. 

ans 1' an aj, I: ansiayna/. alt 64, 84. 

ant J. m, I^ Art hölsemes Gerät 7, 321. 

anta J. /. \^ Schmach 61, 19; 72, 54 (a lor 

anta los cas) ',95, 18 ; s^ donar a. sich schämen 

125, 96. 

an tan av. neulich 65, 64. 

antecrist s, m. I» Antichrist (als Appellativ) 

108, 128 s, Eigennamen. 
anlic, -is n. s. i, 509 aj\ la alt i, 509; 105, 

139; dem Altertum angehörig 2, 11 ; 76, 36; 

j. li a. die Alten 8, 68, 
antiquitas (Latinismus) s. f. Altertum 2, 7. 


antre /raf/. maischen 8, 157; 105, 2€)9; 116, 

68 (j. entre). 
anueg, enuit i, 639, enquenuit i, 537 tfv. diese 

Nacht ^ heut nacht 5, 284. 
an van j. «. I» 7Vi7 </.fr Befestigung (s, Levy 

SuppL amban) 63, 83. 
anz, ans, ainz 2, 34 av. tuvor i, 269; 2, 34; 

a. de vor (zeitlich) 7, 379; 89, 11; a. que 

bevor 12, 2; 31, 22; 57, 18; vielmehr 2, 

31; 12. 7; I9i 23; 105, 27; a. que eher als 

(vorzugsweise) iio, 100. 
anz-iornaus s, m, la 0. p. Zeit kurz vor Tages- 

anbruch i, 639. 

äon j. m, la Hilfe I09d, 3. 
äondansa j. /. I^ Übtrflufs 117, i6. 
äondar (9) f. I »>r/r. reichlich vorhanden sein 

63, 34; 100» 73; 7. 40; 77, 52; W^^ «7. 
48; 73. 58; 91. 19- 

aora av, jetzt 71, 2a; 105, 21. 

aorar J. azorar. 

apaiar, -aguar 102, 15 v. I /r. beruhigen^ «n- 
/WV<Ä» j/f//<» 45i 8; 96, 41; — Part.perf. 
friedlich^ freundlich gesonnen 102, 15. 

apaissar v. I r^. sich nähren 69, 3. 

aparelhar, -eillar, app- 9, 206; 108, 47; app- 
llhar 9, 10; -elar 110, 35 (?) v. I tr. be- 
reiten 3, 45^; 7, 470» »08, »45; ausstatten 
107, 144; f:/?. «VA gleichstellen, gleichwertig 
sein 24, 33; sich bereiten ^ bereitmachen zu 
60, 75 (de); HO, 35 (que); intr. gebr. 6, 79; 
Part, perf bereit (de far) 7, 470; 118, 56; 

121, II. 

apar?r, app- 116, 27; v. VI intr, sichtbar 
werden 62, 22; erscheinen 116, 3, 9; 105, 
242 (vor Gericht)', 124, 83 (mit Nom. Aj,)\ 
faire a. den Anschein erwecken 116, 27. 

apar'iam^n s, m. la Gesellschaft ^ Umgang 
109 f , 12. 

aparlar, app- 5, 433? io7 . 157; «'• ^ '''• ^• 
seilen 107, 157; r/f. /iVA gesellen (ab) 125, 
98; f«/r. gebr, Umgang pflegen 5, 433. 

aparten? r {od. -ir), aper- 40, 46 v. VI *»/r. 
zugehören i, 580; zukommen 40, 46 (?). 

apelar, -pp-U-, -clhar 57,8, -erar 103,39(0)1'. 
I tr. rufen, herbeirufen i, 419; 56, 11; 63, 
37; 105, 129; anrufen 106, 9; bitten (At) 
3, 74; anklagen (de) 90, 36; nennen, be- 
zeichnen als 5, 21; I5i43*. 22v22; K>S. 39; 
r/f. «VA nennen i, ^42; genannt werden 31, 2. 

ap?nre V. III »»/r. anhängen 7, 65, abhängen 
7, 47; J. aprenre. 

14 


212 


apensat — ardor. 


apensat, -ad 2, 73 o/'. I^ (p^rt) bedacht ^^ 246 

(consi). 
aperc^bre v, VI rfl, (de) loahmehmen 121, 

19; 122^, 10. 
ap^rt aj. I (-rs n, s. m,) i, 402; av. 109«, 3 

offenbar, 
apertener s, apar-. 
apilar v, I r/f. W^A lehnen, statten 119, 86 

(a); ^32, 13 (en)- 
apinsar v. I intr, au/passen 4, 84. 
aplanar v. I /r. ebenen: (einen Graben) aus- 
füllen 118, 61, 66; - beruhigen 96, 41. 
apl^u J. w. Belagerungsgerät Q s. P. Meyer 

G, de Rouss. p. 200, A^. 3^ i, 14. 
aplicar v, I /r. verwenden (a) 124, 14, 16. 
apoderar (?) v, I /r. überwältigen 24, 31, 32; 

35. 39- 
appoestat j. w. I» Machthaber 8, 76 (63, 55 ? ). 

aponre v.V tr, hinzufögen^ anwenden 106, 62. 

aportar (9) v, I tr, herbeibringen 7, 196; 60, 

51; 121, 42- 

2Li^^sto\ s,mA^ Apostel 6,1^6 \ 104, 6; 108,3. 

apostQÜ s. m, l!^ Papst 7, 2, 12; 69, 10. 

apreisadain^nt av. eifrig 3, 239. 

apr^ndre i, 458, aprenre 123, 4, apenre 5, 
450; 123, 32 V. V tr, lernen 28, 56; 36, 
51; 113, 17; erfahren i, 331; 38, 85; ob- 

" jektlos a. a costurere i, 458; weisen, erklären 
'6, 131; Part, apres, -is i, 514 unterrichtet^ 
erfahren i, 514; 44i 4; 83, 48; unterrichtet, 
gesittet (mal, gent) 34, 30; 50, ii. 

apres Präp, nach (»eitlichj 8, 135; 16, 32; 
55, 10; av, hernach 3, 336; 7, 416; 102, 90; 
119, 109 (a. cant); fervur, aufserdem 123, 
74; s. metre, segre; en a. s, enapres. 

aprimar v. I rfl, (en) sich 'bemühen 32, 34. 

aprob s, aprop. 

aprobencar (?) v, I rfl, (de) sich nähern 4, 
122; 119, 120. 

aprofichar v, I intr. nützen iio, 75. 

a pro i mar (uei) v. I rfl, sich nähern 115, 79. 

apr^P» "O^ '*^5» 35» 42 Präp, örtlich: - bei 
105, 35, ««///V^.- nach 13, 47; 85, 31; av, 
hernach 105, 42; 114, 49; 125, 72; s. en- 
aprop. 

aprop'jar, -pribar 121, 38 v, I rfl, sich nähern 
(de) 7, 414, 420. 

aprop r'far v. I tr, %u eigen machen 124, 15; 
s, apropiar. 

apte aj\ I guignet (per) 124, 167. 

aqu?l, -ela, -il, -illa, -est, -esta, -ist, aquo 
etc, s, Pron. dem. 


aqui, aiq- i, 153, 313; 99, 6 av, hier^ dort \, 
350; 3i 3J7; 6. 55» dorthin I, 18; a. es 
ii 72) 342, a. meteys 3, 81 dortselbs t^ (zeit- 
lich) da 117, 69; d'a, von dort 5, 190; 9, 
163; I, 313, 329 (Übergang tu teitlich), - 
(Ursprung) 79, 31; (Folge) 119, 61; d'a. a 
(örtlich) 6, 175; d'a. en sai seitdem 107, 14; 
d'a. enant 6, 87; 8, 187, d'a. ad enant 6, 
91 hinfürder; per (par i, 332) a. dort hin- 
durch^ dort I, 332; 105, 211; per a. qae 
dort wo 125, 47; per mei a. dort mitten 
hindurch 4, 165. 

ar 3, 645; 19, 39; 27, 25, ara7, 242; 73, i; 
I22d, 23, aras 3, 452; 8, 69; 117, 85» er i, 
41; 7, 236; 19, I, era 6, 78; 75, 32; 79, 
25, cre I, 254, 302, eras 33, 10; 37, i av, 
jettty nun: die Aufforderung einleitend 3, 
391 ; 5i 44, 66; dVr 'enan hinfürder 27, 11; 
86, 3; ara en aizo indem^ unterdessen 116, 25. 

arabar, arr- 125, 72 z/. I tr. ausretfsen 125, 
106. 

araire j. m, 1» Pflug 64, 38. 

araisne s, m. I Sprechen i, 616. 

aramida s, f. 1^ Festsettung, Abmachung 106, 
45; Kampf (venscr l'a.) 106, 59. 

ara mir v, II tr. herausfordern 76, 59. 

arandar v, I tr, (ein übervolles Mafs ab- 
streichen)^ - an Eigentum verkürmen 67, 28. 

arar v, I tr, pflügen 51, 31. 

aratge, air- 68, 13 aj, od, av, umherirrend; 
anar a. (a. flektiert oder mit adv, -s) un^tr- 
irren 68, 13; * zweifeln ^ vertweifeln 37, 4« 

arb- s, alb-. 

arbalestier, alb- 121, 79 s. m, l^ Armbrust- 

schütte 35, 28. 
arbilhar v, l tr, anfetten 114, 37. 
arbre, alb- 102, 42; 115, 24 etc, t. m. U Baum 

10, 15; 66, 39; 121; 12; {bildlich) 102, 42 i 

115 pass, 

arc s, m, l^»^ Bogen 7, 329; 34, 15; 121, 3°' 

a. manal 80, 22. 
archa s, f, V Arche: l'a. de Noc 120, 61. 
archangel s, m. l^ Erzengel 117, i, 4. 
ardaillo s, m, la Nadel, Dom einer Schnallt 

43. 79. 
ardim^n s, m, i» Mut i, 522; 28, 17; 60,60. 
ardir s, m, I* Mut 6, 59. 
ardit aj, fpart,) I kühn 66, 41; 72, 50; 105, 

245, vermessen 7, 121; 102, 27. — ^ «"• 

Kühnheit 18, 48. 

ardor s, f, l^ Glut • 119, 63. 


ardre — atardar. 


213 


ardre v, V intr, brennen 6, 129; 80, 12; 105, 
247; tr, verbrennen 5, 80; 66, 38; 121, 12; 
rfi' 29, 38. 
ar^ire, arere i, 132 av, turück 7, 376; 121, 

61. 
arenalh j*. w. \^ sandiger Ort? 66, 23. 
areDgar (^) v, I ^yf. j/M aufreihen 4, iio. 
aresar, -z- (?) v, I /r. turichtenf bereiten^ aus- 
statten 3, 481 ; 112, 6. 
arreuso av. rückwärts 105, 212, 232. 
arg^nt, -cn s. m, la Silber 68, 6; 77, 24; 105, 

193; Geld 88, 14. 
argus J. m. ind, Argus (als Appellativ be- 
trachtet?) 125, 61. 
aribar, arr- 7, 406 v, I intr, landen^ ankommen 

4, 240. 
arma, aoma 105, 180, änima 117, 3, 14 s, /. 

Ic Seele 72, 70; 102, 77; 105, 155, 182. 
(arma) armas, -mes i, 49 s, f, Ic plur, Waffen 
3, 231; 6, 58; Waffenhandwerk ^ Waffenkunst 
59i S; 81, 30; 82, 29. 
armadura j. /. \^ Rüstung 6, 127; 118, 122. 
armar v, I /r. bewaßnen 5, 316; 27, 13; loi, 
32; rfl. I, 9i 72; 6, 184; intr, gebr. 6, 68; 
118, 50. 
arn^s s. m, ind, Ausstattung ^ A'leidung gy^ 11; 

I22C, 6; (besondere Bedeutung?) 60, 82. 
arodillar v, I /r. ansehen 4, 134. 
arozar, arr- 125, 68 (9) z/. I /r. benetzen 119, 

61. 
arpa x. /. Ic (7r»y, A>a//? 125, 121. 
arquier s, m. l^ Bogenschütu 6, 169; X2i, 

8. 79. 
arsevesque j. «. I* Erzbischof 7, 427, 431. 

arso loi, 12, -SSO 6, 70, -go 43, 78, -gon i, 

140, -z6 68, II J. w. \^ Sattelbogen, 

art J. /. Id ^»ffj/ 2, 83; 66, 3; 79, 2; List 

22. 59; 57, 37; 94, 6. 
art^l /. m, I^ Zehe: artel maior 119, 73. 
artigua s. f Ic frisch umgebrochenes Land 

5«» 32. 
arvol, obl, pl, arsvoluz i, 553 s, m, la Gewölbe 

I. 349» 35«» 586. 

asabentar (?) v, I /r. unterrichten 7, 351. 

assai, ess- 62, v% s, m, la Versuch^ Unter- 
nehmen^ Bemühung 5, 342; 63, 32; 83, 38. 

assaiar, asa- 3, 661; 5, 215, ess- 92, 88, v. 
I tr, versuchen^ erproben 3, 661 ; {mit Dat. 
etk,) 33, 51; 92, 88; auf die Probe stellen 
»2, 3; 72. 51; 5, 215; (in Versuchung 
führen J 56, 14; ieu sai cum per a. (aus Er- 
fahrung) 96, 14; assaiatz erprobt 107, 177. 


assalhir v, Ilab fr, angreifen 66, 42; (objekt- 
los) 81, 32; loi, 4. 

assaut s, m, l^ Angriff ^^ 146; loi, 15; 121, 
9; böswilliges Unternehmen 5, 248. 

asaut s, azaut. 

assatz, -az, as- 7, 385; 105, 166, -ats 104, 
39; av , genug (^ schon zuviel) 104, 39; sehr 
wohl^ gar sehr 15, 26; 61, 39; 105, 166; 
(beim Adverb: viel) 109a, 4; subst, gebr,: 
hinlänglich 51, 34; 104, 39; 121, 21; viel 
I, 164; 40, 9; a. de 61, 35. 

assazat a/, I (part) vermögend 107, 138. 

a sc] atz (n, pl,) s, m, Splitter 7, 357. 

ascona s, f, Ic Lanze 6, 117. 

assegurar, ase- 3, 447; 7, 343; 102, 110 v, 
I tr, jemand sicher stellen^ Sicherheit gewähren 
107, 88; 118, 88. 

assemblar (?) v. I tr, ähnlich machen 34, 48; 
zur Erscheinung bringen, zeigen ii, 46. 

assemblar, ase- 122^, 60 (?) v, I tr. ver- 
einigen 29, 44; rfl, sich vereinigen 122^, 60. 

assetiar, ase- 7, 398, 402; 22, 54, -eiar i, 6 

(?) V, I tr. belagern 67, 28. 

assezer, ase- i, 677: S, 24 v. VI "J ^ 

. ' ^ ^ -, > tr, setzen 
assire 97, 41, assir 76, 40 v. V ; 

i, 697; • 14, 21; rfl, 5, 24; 6, 48; 35. 

19; 116, 29; intr. gebr. i, 677; /»/r. (assire) 

situn 76, 40; 97, 41 ; mal, dreit assis • 3, 

128; 102, 79; prestre assis 121, 76. 

assi s, aissi. 
asier s, acier. 

assignar v, I tr, bezeichnen, angeben 7, 211. 
assir, -ire s, assezer. 

asolvem?nt s, m, la Absolvierung 108, 75. 
asQlvre v, V tr, absolvieren 108, 61, 67. 
a so mar (u) v, I tr, beenden 25, 7. 
assotillar v, I rfl. seine Gedanken anstrengen 
(en far) 4, 132. 

aspis s, m, ind, Art Schlange 125, 35. 
aspre aj, I rauhy herb • 83, 9 Var,\ 108, 140. 
a s p r ? z a s,f, \^ Rauheit, Grausamkeit x 1 9, 23. 
asta, -te i, 99, 141 s. f Ic Lanze. 
ast?lla j. /. Ic kleiner Schaft, Stab iil, 15. 
astre J. m. la Stern^ Geschick 5, 226; 88, 20; 
107, 171. 

at s, m, la Bedürfnis^ Verwendung far sos atz 

79. 18. 
atahinar v, I tr, hindern^ beunruhigen 121, 

17 Anm. 

atanher v, V rfl, sich ziemen (a) 28, 9. 
atardar v. I intr, gebr, zögern 6, 96. 


214 


atemprar — autiu. 


/ 


atemprar (?) v. I tr, (ein Geschüti) richten 7, 

352. 

at^n J. w. la Warten 41, 17. 

atendre, att- v, III rfl, seine Aufmerksamkeit 
richten (ves) 16, 8; intr, dasselbe (a) 105, 
131; (tn) 1 10, 85 ; warten 5 , 2 1 9 ; /r. beobachten, 
halten^ erfüllen (la volontat de alcu) 7, 393; 
(un covinen , una promeza) 3, 435 ; 24, 4; 
50, 34; erwarten^ warten auf ^^ 204; 6, 95, 
^73; Ö5i 68; erhoffen 28, 26. 

} attenhar ? 121, 17 x. ^/i///. 

atenber ». V i«/r. erreichen (a) 50, 7; /r. treffen, 
verletzen 18, 56. 

atessarat aj,\ versorgt^ versehen (de) 107, 141. 

atteunar (cu) v, I tr, schwächen 121, \l Anm, 

atirar v. I /r. anziehen^ an sich ziehen 43, 65. 

atraire v, V /r, herbeiziehen iii, 43; herbei- 
führen • 52, 8; r/f. «VA nähern 28, 33; (a 
far) j/VA ^7» etwas heranmachen ^ etwas unter- 
nehmen 33, 12. 

atras az/. zurück anar a. <» 42b, 15; 77, 3; 
remaner a. 109®, 8; tornar a. 8, 89; •» 72, 
44; se traire a. 121, 14. 

ntrasag, -ach, -aig 3, 183 av. ohne weiteres^ 
sogleich 3, 208; Jedenfalls^ gettnfs 8, 55; per 
a. jedenfalls 3, 183. 

atrav^s av, quer 112, 28. 

atressi, -esi, aut- 122^, 14, -esci 120, n av, 
ebenso (wie) 4, 209; 29, i; 69, 23; ebenso- 
wohl, auch 6, 10; 78, 8; 119, 102, ni-a. 
ebensowenig 108, iil. 

atretal, aut- 9, 222; 87, 34; -est- 64, 41 aj. 
II ebenso beschaffen 17, 32; 87, 34; subst. 
gebr, 64, 41; av, in derselben Weise 20, 51 ; 
"5. 215; gleichfalls 9, 222; 73, 48. 

atretan, -est- 80, 35 subst, gebr, ebensoviel %o, 
35; av, ebensosehr 77, 19; a. pauc ebenso- 
wenig 78, 35. 

atrobar (q) v, I tr, finden 4, 216; 42, lO; 
107, 10. 

atropelladaj./. K Vereinigung z' 64 , 48 Var. ? 

aturat aj, (pari.) I hartnäckig 7, 401. 

au s, al, aut; auberc s, ausb-. 

aucire 33, 4; 38, 17; 120, 47, oc- i, 310 
687, occ- 2, 16, -s- 86, 6, -z- 8, 57, 72, 
-ssir 5, 337 V. V tr. töten I, 81; 16, 56; 
105, 18 1, hyperbolisch 84, 30; • 116, 48 (a. 
lo foc), 49 (lo pecat). 

aucizedor s, m. III Mörder 76, 2. 

aucoton, -un i, 151 s. m, \^ (baumwollener ?) 
Kock unter dem Harnisch i, 126., 

auct- s, aut-. 


au 19! {oder avioP^ ? 78, 3. 
auir s. auzir. 

aumoniere /. /. I*^ Almosenspenderin, mild- 
thätige Frau i, 436. 

aunir v, IIb /r. schänden, Schmach anthun 5, 
287, 360; pari, auiiit geschändet, voller 
Schmach 63, 50; 69, 24; 90, 7; 102, 30; 
schändlich, schmachbringend 5, 431. 

aunidam^n av, schmählich 88, 5. 

au qui e ra j./. Ic (Gänsehirtinnenliect) eine Dicht- 
art 124, 124. 
aur J. »I. la Gold 3, 436; 16, 37; 105, 210. 

äur, ahur iio, 85, agur 3, 392; 58, 51; 72. 

45 X. m, la Vorbedeutung 58, 51; 72, 45; 

HO, 85; a bon äur 3, 391; Geschick 3, 392. 
aura s, f, Ic Luft 13, i; 25, i; 30, 2. 
auradura s, f. Ic Thorheit 51, 22. 
aurania s, f, Ic Thorheit 32, 28. 
äurar, ahu- v, I. /r. verhelf sen 14, 44; rß. 

verheifsen werden 62 b, 50 j. azorar. 
aur^lha, -ella j. /. I» Ohr 4, 27; 117, 9; dir 

a l'a. 112, 114. 

aurien s, or-; aurir s. auzir. 
auriu aj, I thöricht 32, 65. 
aus- s, auz-. 

augar v, I rfl, sich aufrichten 105, 167. 
äusat aj, pari, gewohnt (de) 6, 54. 
ausberc, ob- i, 126, aub- 6, 2'^,o,p, anbertz 
118, 123 s. m, l^ Harnisch 34, 13; 43, 58; 

71. 32. 
ausser, -zor 8, 126, algor 105, 213 aj. 11 
höher 76, 39. 

au stör s, m, I» Habicht 43, 21 ; 71, 31; 101, 
52; a. anedier auf Enten abgerichteter 
Habicht 35, 37. 

aut, au 39, 12, alta /f»i. I22d, 15 aj, I hch 
3, 109; 7, 265; • 50, 28; 58, 42; ^i^ 55« 
82, 30, 53; 115, 52; auta mar 8, 89;«'. 
aut 121, 55, en aut 119, 72 hoch, in die 
Höhe\ cazer d*aut bas 20, 74; aj, lauten 
aut i, 108; 5, 247; 7, 198, en auta ?«ti 
7, 280; 8, 59. 

au tarnen av. laut 5, 162. 
autar s, m, la Altar 4, 176; 88, 8; 119,93* 
aut^t, altet 2, 97 av. hoch 2, 97; laut 18, 3. 
aut^za s, f, V Höhe, Hoheit • 50, 27; 119, 

43. 53. 
autisme, alt- aj, I höchste •* 117, 69, 81; 
subst, ■« Gott 107, 22. 

autiu aj. I erhaben, ausgezeichnet 32, 29. 


autor 


aver. 


215 


s^utor, auct- 85, 17, act- 109c, i; 124, 182 
j. m. III, la Verfasser 109c, i; Zeuge 18, 
54; trobar a. bezeugt finden 85, 17. 

autoritat, aupt- 115, 148; 120, %^ s. f. I^ 
Machtvollkommenheit 11^^ 148 (per s'a.); 120, 
84; Ansehen^ 123, 64. 

autram^n av. anders, sonst 115, 97, 346. 

autrc, alt- 2, 57; 6, 10; 105, 42, 214; 116, 
77, aitre (?) 105, 10, autri n, p, 107, 128 
aj\ I anderer 1, 87; 7, 36; 16, 28; 105, 
214; (dem Suhst, nachstehend) 116 74; a 
l'aatre dia 4. 12, l'autra nuit 3, 361 neulich\ 
fernerer, noch ein 7, 434; 8, 155; 27, 39; 
subst, 6, 34; 20, 68; 121, 79; Gegenüber- 
stellung pleonastisch bezeichnend aj. 6, 143; 
8, 19; 104, 20; — 52, 42, sudst. 64, 86, 
nos autres 9, 66; 74, 8; 107, 128, vos 
autres 74, 28; 118, 28. 

autrui, autru iio, 21; 124, 108, subst. 

obl. zu autre ii, 43; 42b, 3; 67, 11, im 

Genetivsinne 32, 33; 40, 28; 81, 7; l'a. 

fremdes Gut 108, 41, 62; aj, II (?) 7, 244 

{hier eingeführt^ aber sonst in der Crois, be- 

autreiar, ot- i, 628, 6S${e)v, l tr. gewähren, 
zugestehen 3, 76; 102, 46; zugestehen^ zu- 
sichern 7, 168; 36, 32; 100, 156; rfi. sich 
hingeben 28, 36; /«r/. ergeben 31, 38. 

atreiesoii s, f, Id Zugeständnis i, 665. 

a u t r e s i , autretal J-. at-, 

iutrier, -trcr i, 654 j. m. l'a. 63, 3; 64, i ; 
93, I neulich. 

1 u t r u i X. autre.' 

luvir s. auzir. 

luzar, -St, -ss- 3, 430, -5- 120, 69, os- i, 
183, 201 V, I tr, wagen (a. faire) 3, 322; 
6, 87; 7, 156; II, 43; 18. 27; 76, 43. 

lusart aJ. I kühn 22, 32. 

ft-uz^l, -c- 10, 2, -il 105, 226, 231, -elh 13, 
3; 61, 10, -elz 0. p. 115, 285, -eus 22, 4 
s, m, U junger Vogel, junges 116, 75, 76, 
78; Vogel 3, 35 etc.\ a. de cassa Jagdvogel 
125, 64, 114. 

xuzel^t, -zeih- 44, 16, -seil- 21, 4 s, m, I» 
Vögelchen 7, 263; 14, 5. 

lazello s. m. I^ Vdgelchen 53, 10; 105, 211. 

4uzidor s, m. III Hörer 123, 27, 28. 

Eiuzir, -s- 3, 361; 4, 280, aurir 9, 76, 126, 

auir I, 587, oir i, 671, auvir 105, 23; 108, 

143 V, 11^ tr, hören 4, 17; 21, 4; 56, 12; 

mit Inf, 6, 85; 23, 7; 39, 20; etwas anhören^ 

jemandem zuhören i, 671 ; 3, i^ \ jemand Ge- 


hör schenken 106, 13; a. un cosselh beiwohnen 
5, 104; a. alcu von der Existenz jemandes 
hören 76, 35; mit Acc, c, inf hören dafs 
jemand thut 69, 28; a. de alcu com i, 41 ; 
objektlos 9, 76, 126; Gerund,: hörend, beim 
Hören 7, 430; 105, 23, subst, gebr, tot son 
oient i, 447; a. subst, I» Hören 4, 19; 73, 
50; 100, 13; s, aucire. 

auzor X. aussor. 

aval av. abwärts, hinab i, 257; 105, 212; 107, 
28; gardar a. et amon iii, 28; unten a. en 
53, lO; d'a. unten 2, 71 ; 6, 113. 

avan, -nz 4, 151 av, vorwärts, vor: örtlich 
anar a. 5, 205, vcnir a. 118, 78; zeitlich: 
zuvor 4, 151, d'aici a. hinfürder 5, 33; 107, 
84; 118, 30. 

avang^li, ev- 4, 231; 57, 12 x. m, l^ Evan- 
gelium 4, 199; 116, 4: 124, 95. 

avan tage x. m, V> Vorteil 95, 40; 113, 56. . 

avar aj, 1 geizig iio, 66. 

a Variola x. /. l^.Geiz 105, 220. 

aveyron x. aviron. 

avenir v, VI intr, herankommen, gelangen (zu) 
3, 367; II, 18; 121, la; herbeikommen 73, 
31; zustofsen 18, 32; 40, 45; geschehen 5, 
39; 28, 3; 119, 108; az alcu a far zukommen, 
. anstehen 82, 4, müssen 3 139; 82, 45 
(los ave a far); 100, 38; anstehen, stehen 
(im Aussehen) i, 699; — rfi. geschehen 4, 
51 ; 75, 44; 122c, 11 ; zukommen, anstehen 

29. 33. 
a Ventura s,f, Ic Geschehnis, Abenteuer 5, 39; 

64, 80; 3,363; Geschehnis, Geschick ^, ^$6; 

83, 4, bona a., bona Ventura 7,471; 14, 19; 

62b, 60; per a. durch Zufall ^, 24, vielleicht 

117, 64; en a. aufs Geratewohl 1x3, 30. 

aventurat aj, I (part,) be a. glücklich 7, 370. 

a V e n t u r 9 s aj, I glücklich 113, 96. 

av?r, ha- 124, 26, 30 v, anom, tr, haben, be- 
sitzen 3, 47; 4, 272; 9,120; 105, 123; 8, 191 ; 
105, 34, 125; (Alter) 4, 179; (/Krankheit) que 
avetz avut? 5, 169; halten ^ zur Verfügung 
haben 3, 472; 5, 109; 105, 17, 86; erhalten 
I. 27; 5. 69; 105, 25; 118, 105; a. a far 
zu thun haben, thun müssen 11, 48; 22, 
63; 100, 168; a. per halten für 6, 170; 51, 
21; III, 69; mit Accus, Subst, und präd. aj. 
I, 602; 3, 71; 105, 107; Hilfsverb 10^, ii, 
14, 77 etc,\ es agut = a estat x. esser; — 
subjektlos: es gicbt 3, 26; 4, 180; 34, 26, 
(mit hinweisendem \) i, 351 ; 59, 2, (mit 
überfiüss, \) 2, 23, 4, 24g, (mit Subst, und 


2l6 


av^rs — banc. 


Partie) 7, 466; 34, 8; en son paire ac bon 
sirven 80, 2\\ es ist her 8, 25; 36, 30; 65, 
27; subst. la Habe I, 16; 3, 579; 25, 33; 
105, i^^'^piur, 107, 141; 117, 32. 

av^rs aj, I widerstrebend 113, 20. 

aversier aj. I zuwider 6, 178; s. la wider- 
wärtiger Mensch 4, 113. 

avesque s, evesque. 

a vi dar v, I tr, beleben 106, 64. 

avigurad aj, I part. kräftig 2, 72. 

avilar v. I f»/r. niedriger werden 105, 189. 

avin^n, -nt aj. II (part. praes.) passend ^ an- 
gemessen (a far) 123, 62; flr/i;^ 3, 86; 4, 
164; 7, 13; anmutige hübseh 5,436; 27, 19; 
j»^j/. ^/^r.; Artiges y Hübsches 23, 26; d'a. 
in angemessener Weise 80, 45. 

aviol s. attiol. 

a vir 09, avcyr- 2, 36: cn a. ringsum 2, 64. 

.avis J. m. //mT. Ansicht a. m'es Mir scheint i, 

639. 
avisar, -ss- 8» 80 w. I /r. gewahr werden 8, 

80; esser avisatz de aufmerksam sein auf 

108, 126. 

a v o I (ö »Wävol P) AT/. II gemeint niedrig, schlecht 
3, 91; 40. 8; 81. 5; schlecht ^i, 2, 21, 58;- 
80, 34; 107, 151; a. laus schlechtes Lob, 
Tadel 72, 59; subst. Schlechtes 87, 17. 

avoleza, -csa 3, 90, 95 s. f. Je Gemeinheit, 
Niedrigkeit 32, 31. 

avotrar v. I intr. ehebrechen 108, 41, 51. 

avrillous aj. I itgmt ^-st Aprilkönigin ^^^ 21. 

azaut aj, I geschickt ^, 261; 107, 59; 112, 71; 
gefällig, hübsch 97, 30; 112, 4; av. hübsch 
3» 39» 7S> -fw^JA Gefälliges ^ Hübsches 34, 21. 

azautar v. I rß. Gefallen finden an (de) 5, 

447; 25. 13; 36, 52- 

azaut^za s, f. Ic Anmut: Anmutiges 112, 63. 
aze s. m. la Esel 107, 66; 125, 3. 
azemplir, ade- 116, 71 (e) v, 11» /r. erfüllen 

'*' X16, 73; 118, 121; vollenden 104, 66. 
azenant, ade- 6, 91 av, fürder 119, 99; d'aqui 

a. 6, 91. 
azesmar, ade- 89, 12 (c?) v, I w/r. «VA?» 89, 

12; rfi, sich richten (nach a) 63, 117; — s. 

ace-. 
azir, äir s. m, la Zorn, Grimm 3, 259, 
azirar, adzi- 5, 362, ahi- 7, 270, äi- 43, 66 

V, 1 tr, erzürnen, kränken 5, 362; 43, 66; 

hassen (oder kränken? 7, 362; 16, 14); 77, 

i; rfi. sich erzürnen ii, 44; 14, 25; 22, 26; 

33» 59» ^'^^ betrüben 7, 270. 
aziros aj, I zornig^ bekümmert 47, 3 Anm, 


nzorar, adz- 79, 24, äo- i, 563, 627, au- 108, 
90 (9) V. I tr, anbeten i, 563; 58, 57; 79, 
24; verehren 12, 14; 52, 62. 


elar s, m. la 48, ii ) c^.. ,. 
eher s. m, la 104, 45 / 


bachel 

hach 

bada /. /. Ic Müfsigdasteheni en b. umsonst, 

vergeblich 90, 5; de badas umsonst 88, 23. 
badalhar v, I intr, gähnen 66, 28. 
badar, hvLjzx (prov.-frz,) \2^, 861/. l intr. (ti. 

Mund) aufsperren 125, 86; gaffen 13, 44; 

64. 55» («n) 89- 
badia s, f. Ic Abtei 8, 156. 

badQC aj, I thöricht 57, 25. 

bafomaria j. /. Ic Moschee 6, 2. 

bai ä/. I gelbbraun 69, 35; jm^x/. la Hellbraun 

62, 56; blonde Person 85, 39; — s. bais. 
baiar, bayar s, badar^ baisar; baichar s, baissar. 
bailar, balhar 81, 48 v. I tr, handhaben, (ein 

Pferd) regieren 59, 15; überreichen, geben 1, 

539;- 573. 81, 48. 
bailia, -yllia 8, 155 s, f. I« Verfugung, 

Macht 3, 595; 64, 27; 93, 21; Hut%, 15s. 

Machtbereich 21, 26. 
baind 60, 75 /^ (bainh Anm.: Bad). 
bais J. m. /»</., bai 46, 8 ; 49, 39 ^. m, U A»/' 

25, 20; 28, 24; 32, 48. 
baisar, -z-, baiar 4, 271 v, 1 tr, küssen i, 

488; 4, 234. 257; 12, 18; 19, 25; 20, 68; 

r/f. einander küssen 53i 9; s. m. la Küssff^y 

Kufs 44, 22; 18, 43; 85, 51. 
baissar, baichar 7, 203 v. I tr, senken 4, 97! 

851 7; * erniedrigen^ mindern 14, 24; 29, 

29; lÄ/r. sinken 6, 94; 7, 203; j. w. I« Senken 

6, 172. 

bai s, m, la Dichtart (Tanzlied) 124, 164. 
balada j./. Ic Dichtart (Tanzlied) 7, 327; 45* 

4; 47, 31; 79. 2>. 
balad^ta s, f. Ic Tanzliedchen 49, 29. 

balanza j. /. Ic Wage 113, 55, 61. 
balanzar v. I /r. schaukeln 75, 34; '«'''• 

schwanken, gefährdet sein 98, 30. 
ballar z/. I //^/r. tanzen 48, 8. 
balb <z/'. I stammelnd 25, 4. 
balena s. f. Ic Walfisch 125, 114. 
balesta (??) J. /. Ic Wurfmaschine, Armbrust 

7, 421. 

balestier j. w. la Armbrustschütze 121, 8. 
bai ha r j. bailar. 

balma s, f Ic /A^'^Ar, C^w//^ 8, 31, 217. 
banc s, m. la Bank i, 379; 7, 342 ("(J^W- 
Bedeutung?)', in, 20, 


bancal — ben. 


217 


bancal s. /». la Bankdecke, Teppich i, 646. 

bandon j. m, I» Preisgebung, Gefahr i, 136; 
a b. rüek/taltslos 44, 28; 101, 41; 115, 164. 

baneira, -nieyra 121, 58 i. /. \o Banner 43, 
20; 121, 57. 

banhar, -ign- v, I /r. ^Oi/if;» 1, 634; rß, • 
(v^xi einem Schiff) schwimmen 93, 45. 

bar alba j. /. Ic Gemenge, Streit 66, 12. 

baralbarz/. I r/f. iot Handgemenge sein, kämpfen 
66, 36. 

barat s. m, la Tr«^ 115, 210. 

baratadpr s, m, III Betrüger 96, 31. 

baratar t/. I intr, sich tummeln? (Handel 
treiben?) 70, 58; ? (Stimming, Thomas: ge- 
winnen, Bartsch: erlisten) 35, 20. 

baratro /. m, la Hölle 105, 239. 

barba,^-be i, 477, 698 j. /. l^ Bart 112, 49. 

barbttV; I .. 567 1 

barbut 0/. I i, 560; 43, 8 J * 

barca s, f. Ic Barke 8, 41, 60; 125, 116. 

barguanha s. f, Ic Handel • 93, 29. 

barri j. w. la Vorstadt 34, 31. 

bariol barial bar i an absichtlich sinnloses 

Kauderwelsch 60, 29. 
barnat j. m. la Ritterlichkeit 69, 29; 83, 575 

ritterlicher Handel 63, 71; Ritterschaft 7, 

423. 

barnatge, -age 95, 49, -aic 8, 70 j. w. Ib 
Ritterlichkeit 95, 49; Ritterschaft 7, 430; 
8, 70. 

barpn, -6-, -oiu i, 204 s, m. III (starker, 
mutiger Mann)', Mann (im Gegensatt %u 
femna) 117, 31; Mann (= Mensch) 117, 
84; ausgezeichneter Mann 116, 13; Herr, 
Baron i, 4; 2, 37 (attributiv), 65; 6, 30; 

7, 27; 93. ". 
bart s. m. \^ Schlamm, Brei 66, 48. 
barta s. f Ic Gebüsch 125, 76, 78. 
barutelar (?) ». I tr, (Mehl) beuteln 107, 152. 
bas aj. I AV, »/Vi/ri;^ i, 257; 72, 18; • 35, 

46; 42a 10, bi6; teuer bas '-' 34, 44; d'aut 

b. «• 20, 74; 25, 6; leise 19, 21. 
bas: no dire ni bas ni bus nicht das kleinste 

IVörtchen sagen (s. Anm. ni bat ni but »nicht 

schlage noch stofse* ?) 60, 26. 
basclo J. m. la Wegelagerer (?) 81, 30. 
basme s, 01. la Balsam 114, 76; 125, 35. 
bastar v, I intr, genügen 123, 16* 
bastart s. m, \^ Bastard 6, 85; aj, motz b-tz 

(provenz, Worte im Munde des Lombarden) 

80, 77. 
bastida s, f, Ic Belagerungswerk 7, 452. 


bastim^nt J. m, la Baulichkeiten i, 371 ; 7, 7$. 
bastir v, IIa /r. bauen i, 7; 3, 103; 7, 100; 

106, 38; • (sa fe en) 106, 77; herrichten 5, 
197 (mal enpastre); 52, 68 (ein Gedicht)-, 
105, 200 (ein Kleid) \ 115, 126 {einen 
Stammbaum), 

baston, -6 s. m,\^ Stock %, 44; 19, 22; 45, 22. 
baston^t j. »i. la Stock (als Amtszeichen) 7, 
318. 

batalh j. m. la Klöppel: metre fol b. a son 
sonalh eine Thorheit begehen? 66, 29. 

batalha, -aille i, 687, -alle 2, 13 s, f. Ic 
Kampf, Schlacht 6, 90; 66, 35; s^ tomar de 
b. sich liampfesiveise wenden (a) 100, 169; 
Schlachtordnung 6, 77. 

batalier, -ailler 1, 322 aj, I streitbar, streit- 
süchtig i, 322; J. m. Streiter 6, 166. 

bateiar (?) j*. Itr.taufen 79, lO; • 107, 183; 
nennen 36, 48. 

baticQT s, m, Herzklopfen 4, 105. 

batre v, III /r. schlagen 3, 351 ; 26, 4; 74, lo; 
b. las alas 125, 66; überwinden ^\, 4; baten 
eilends 3, 42 1; subst. Sehlagen 45, 24. 

baut aj, I ^^r^ 80, 56; wohlgemut 25, 27, 

bauzar, v. I /r. täuschen 27, 2. 

bauzia, -s- 90, 36 s.fjc Falschheit, Trug 5, 
73; 102, 46. 

be /. ben; be- j. ben-. 

b?c X. m, la Schnabel 25, 3; 116, 80; 125, 68; 
verächtlich für: Mund i, 724; 26, 2; 43, 
9; 5;^//«/ 125, 109. 

b?l, -Ih 5, 20; II, 21, -11 8, II, 204, fem, 
bela, -IIa, -1ha 16, 19; 52, 15 aj, I schön 
16, 19; 20, 40; 10$, 162, 186; lieb (in der 
Anrede) 3, 353; 5, 270; 56, 6; (aufser der 
Anrede) 120, 41 ; bei m'es (mit neutralem 
Subj,, bels m'es bei masc, Subj, 14, 3; 22, 
5) 10, 7; 13, 45; 23, 7; beUa Subst. 22, 9; 
als Anrede 91, 49, 65. 

belam^n, -nt av, auf schöne Weise 7, 46, 350; 

107, 156; HO, 63. 

bellazor (39, ^^ in Assonanz mit ati?\ -Ihayre 
n, s, ntr, 64, 33 aj, (comp) schöner 3, 135; 

59. «7. 
bel?za j. /. \^ Schönheit 50, 31. 
beitat s, beu-. 
b?n , b6, beyn, bien (frz) 121, 7, -m (v^r Labial\ 

vor f 118, 115J av, in guter Weise 3, 32; 

5, 428; 105, 87; sehr wohl, sehr \, 257; 

13, 48; 105, 255; I, 438; 3, 433; 29, 21; 

durchaus, in der That 2, 65; 21, 29; 107, 


( 


2l8 


ben — bobansier. 


20; reichlich (beim Zahlwort) 3, 291; 36, 30; 
88, 23; — fl/. s, benfaich. 

b?n, be j. m. I» Gutds i, 497; 13, 47; 15, 
31; 105, 102; plur. 69, 56; 89, 8; 115, 
81; ben z\2l gesegnet sei 3, 544; 4, 71; bes 
es que . . 105, 120, 121. 

benanan aj, II (pari,) wohlauf l^^ 22; glück- 
lich 58, 34; wohlhabend 65, 4K 

b e n a n a n z a , -nsa j. /. Ic Wohlergehen , Glück 
68, 6; 75, 18; 90, 39; 107, 136. 

benäurat aj, I (pari.) selig i\i)^ 29; subsl. 8, 
159 s. bonäuzat. 

benda s, f, Ic Gesichtsbinde der Frauen 4, 89; 
Chirurg, Binde 5, 156. 

ben- dir j. m. 1^ Lob iio, 68; ben-dire Wohl- 
reden 49, 8. 

beu-dit /. m. I» schöner Ausdruck 122b, 15. 

benedir, benesir 106, 24, beneir 108, 144, 
bezenir 8, 137, besenir 8, 212 v, V, IIb tr, 
segnen 116, 30, 38; part, subst, 108, 144. 

beneisö s, f. l^ Segen loi» 27 a. 

beneseit 4, 149, benezectes n. j. m. 117/ 81, 
bezenet 8, 27 (-es «. s, w.), 205, aj\ I (part.) 
benedictuSy gesegnet; geweiht 4, 149. 

benestan ^'.11 (part) wohl anstehend^ uemend 
33» 26; 63, 113; (von Kleidern) 112, 8; ^k/, 
trefflich 27, 18; jm^j/. Ziemendes 20, 58. 

ben-estar j. w. I» Ziemlichkeit, Artigkeit 3, 
592; 40, 15. 

be-fach9r s. m, fVohlthäter 115, 109. 
ben-faicb (bes-faiz n. s. 116, 49) s, m, I» fVohl- 
that 122 c, 5. 

be-m&: lo be-ma des frühen Morgens 105, 133. 
ben-saupuda s. f, Ic Gutes- Wissen^ Wissen 
von Gutem 109 e , 10. 

ben-vol^n j. w. la Liebhaber 92, 41. 
be-vol^Dsa j. /. Ic Wohlwollen, Liebe 65 , 101. 
berget ra, -ere i, 456 j. /. \^ Hirtin 65, 18. 
bericle j. ///. I Beryll (hier Verstecknaine) 
29, 58. 

b esoin s, m. l^ Sorge ^ Not i, 544, 601 ; Be- 

jorgung^ Geschäft i, 209. 
b^stia, bestia 64, 20 s. f. V Tier i, 182; 117, 

'7i *25, 55; unterschieden von aucel und 

peysso 115, 285; 120, 62; coli. Vieh 64, 20. 
bcstor f./. I<1 Erkertürmchen (?) 5, 313, 323, 

328. 

beurc v, VI /f. trinken 7, 234; 60, 61; 114, 

^4; • 53» 19; ^«^•f'. Trinken 119, 44. 
beutat, bell- i, 448 j. /. Id Schönheit 11, 28; 

29i 42; 31» "• 


bezan, -ss- 121, 24, abgekürzt b. 121, 76 j. 

w. l^ Byzantiner (Münze) 77, 27; I18, 90. 
bezenir, bezenet s, benedir, beneseit ■ 
bezonhos «2/. I bedürftig 112, 91. 
biais av, schief, schräg'^ subst,- ^ volver en b. 

- 20, 46; de tort e de b. kreuz und quer 

63, 79; csscr en tal b. qüe (Neigung, Richtung) 

69, 25. 
biaissar v. I rß, von der geraden Linie ab' 

weichen 20, 35; sich abwenden (de) 28, 6. 
bibe s, bisbe. 
bilh »Scheidemünw Bartsch (vergl, au bihoon 

*dans la penurie* Mistral)^ de tom en bilh 

hds, R »de chute en relenement* Chabanecm 

III, 63. 
bill99 s, m, 1^ geringwertige Münze 1, 430. 
bis aj\ I dunkelfarbig i, 696. 
bisbe, bibe i, 619, 625 s. m, I* Bischof 107, 

104. 
blad^tz s, m, \^ pl, Getreide 7, 290. 
blanc, -ch n,pl, m, 6, 141; fem, -ca, -qua 51, 

39, -cca 6, 127, 128, "Cha 100, 94 aj, I 

weifs 12, 13; 46, 10; 105, 201; J. m, Weifser 

6, 193, Weifs 62, 56; /. /. Blonde, ffeU- 

haarige 100, 94. 
blancbesir v, IIb intr, weifs sein i, 698. 
biandir v, 11* b tr. schmeicheln, hofieren 11, 

'39 > 52f 65; freundlich behandeln 63, 54; 

67, 27; 95, 16; objektlos 91, II. 
blanqueya'r (?) v, I intr, weifs sein loo, 102. 
b 1 a s f e m i a s, f, Ic Schmähung 1 20, 28. 
blasmar v, I tr, tadeln 18, 49; 32, ly, 87, 

2; 105, 138. 
blasme s, m, 1* Tadel 123, 36. 
blastemar (?) v, I tr. schelten, schmähen l^ 

110. 
blast? n(s) s, m, I» Tadel, Schmähung 1%, y. 
blat s, m, la Getreide i, 68; 7, 400; Z'*"^- 

51, 33- 
blau, blo-s I, 68 aj, I. blau i, 636; 9. 3*' 

Subst, (als Farbe der Flamme) i, 68. 

blavairql s, m, la blauer Fleck, Wundma! 

119, 123. 
bliaut s, m, l^ Rock, Geioand 51, 17. 
blizo, -sun i, 149 s, m, la Schild 101, 16. 
bl^y aj, I blond, lichtfarbig 100, 109. 
blon, -nda /. a/, I blond 91, 18. 
blos (7j, I bar, entblöfst 84, 15; 105, 31. 
bl^s j. blau, 
boban s, m, 1» Pracht, Prachtentfaltungi^i 'l\ 

98. 43- 
bobansier a/. I prächtig 98, 20. 


boc — brondelh. 


219 


boc /. m. la Bock 5, 274. 

boca, -ce i, 662, -che i, 690 s, f, \^ Mund 

II, 32; 72i 25; i'4i 31- 

bocs, bois s, bosc. 

bola J, /. Ic Ä#i/^ - 79, 29. 

bolleguar (9) v. I inh\ sich bewegen 8, 53. 

bollhir 5, bulhir. 

bon, -6, -un i, 55, /. bona, -ne i, 451 aj, 1 
gut 7, 7; 12, 10 ; 105, 28, 32; bon CS ist 
gut^ angebracht 4, 262; 28, 56; angenehm y 
willkommen (az alcu) 84, 4; bon m'es 10, 7; 
36, 28; 60, 39; 77, 4; bona zu guter Stunde, 
zum Glück 105, 253; lo bo mati des frühen 
Morgens 5, 183; 51, 5; bona voluntat Wohl- 
wollen 115, 34. — subst. m. der Gute 108, 
39; das Gute 87, 18, bon es de 109»^ 8, 
esser de bo 105, 58, 187. 

bonament, -nein- i, 352. bona ment 105, iio 
av, auf gute Weise 7, 92, 174, 406. 

bonäuzat aj, I (part) selig 117, 4, 58 s. 
benäurat. 

bonaventura s, aventura. 

bon^za s. /, Ic Güte 119, 47. 

bon so s, m, I» Stofsbalken, Mauerbrecher loi , 40. 

bon tat s. f, Id Güte, Trefflichkeit 62b, 44; 
105, 21 8; Wert 7. 179, 367; gute Eigen- 
schaft 2, 85; 58, 16; 79, 16; 83, 50. 

bontatge s, m, Ib Güte, Wert 62b, 43. 

boqueta j. /. \^ Mündchen 4, 237. 

bore, -TL n, s. i, 215 s. m, I» Ort i, 67, 
104, unterschieden von caduel i, 727, von 
ciutat 7, 464 (Einwohnerschaft des bore). 

bord^lh j. m. l^ Borde l 77, 12. 

bordo J". OT. la Z«/f, PVrj 124, 18, 20, 30. 

bordon^t s. m, I» F^rj 124, 58. 

borzes, borges 68, 22; 69, 23, -gues 123, 18 

s. m. ind. Bürger i, 5; 3. 57; 4, 189; 

7. 324. 
borssl j. m, I» Tasche 60, 86 Var. 

bQsc, -ois I, 326, -OS 1, 387, 426, bocs o, pl, 

114, 92 s, m, la Wald 10, 2; 27, 14; 61, 34. 
boscatge, -schagc I22d, 34 s. m, Ib Hain, 

Wald 14, 1; 37, 2; 56, 13. 
bosquina x. /. Ic Wäldchen, Wald S, 216. 
bota.r, bout- i, 81, but- 60, 26 /fnm, (9) ?'. 

I tr. stofsen iii, 41. 
botü s, m, la Knopf (Bezeichnung geringen 

Wertes) 9, 134. 
botonar (o) v, I intr. knospen 18, 2- 
brac J. m. Ja Schlamm 1, 382; (Bezeichnung 

geringen Wertes) 80, 52. 
bracun j. »». III .-' 1^ Jagdhund i, 157. 


braguas j. /. V pl. Hosen 107, 145. 

bray j. m, la Geschrei 28, 51 ; Schrei (der 

P^ögel) 19, 5. 
braiers j. iw. Iay>/. Gürtel, Hosenbänder 68, 12. 
braire v, </f^ /»/r. schreien 5, 341 ; singen 

62 a, 26; /r. singen 62 a, 23.. 
bramar z*. I i/jr/r. schreien , singen 12, 30. 
bran, -nt i, 122 s, m, 1^ Schwert 27, 34; 66^ 

47; 68, 11. 
branc s. m. la Zweig 30, 3. 
branca j. /. I*' Z7ueig ^y 126; lo, 14; (bildlich) 

"5. »59. 
branc ut it/. I ziueigig, voller Aste 25, 1. 

bran dar v, I /r. schütteln 30, 2; /«/r. wV/* 3^- 

wegen 6, 192; ^^^^» 13, 31. 
brandon s, m. la Feuerbrand, Fackel 3, 199. 
brant s, bran. 

brassada j. /". I«" Klafter 42, 9; 118, 83. 
brau, /. -ava 30, 2 aJ, I r^ii^ 30, i ; 98, 33. 
braz, -tz, -s 5, 155; 112, 18 s. m, ind, (pl. 

brasses 114, 47; 117,9) ^^"^ 2, 72; 6, 118; 

7, 341 ; 62 b, 29; fautz en bratz ? 6, 44. 
brazü s. m. la Oberarm (?) 114, 47. 
brec aj. verstümmelt , lückenhaft ? {5. Levy 

Supplwbch, berc) 30, 5 (?). 
brciar {%) v. I tr. verkürzen 25, 27, 
br^u, brieu 8, 131 ; 68, 2 aj. II kurz (räum- 

iich) 35. 45; 43i 56; • 124, 83; (zeitlich) 
10, »28; 22, 44; schnell 1, 499 (av.?)\ en 
b, iorn 7, 2ii; subst, en (em 12, 15) b. in 
kurzem, bald i, 27; 6, 14O; ^5, 39; en b. 
de temps 119, 108. 

briu s. m. la Brief 105, 52; 1 14, 2 ; los b-s 
der Brief 105, 65. 

breument, -nz 113, 72, -ns 55, 42, breom- 
108, 106, av, in kurzer Weise 7, 84; 108, 
106; 123, 5; kurzweg 113, 72; 120, 9; 
binnen kurzem 55, 42. 

brcviari s. m. Ib Breviarium 4, 229. 

brezilh, -il 9, 69 s. m. la (rotes) Farbholz 

9. 39. 
bric aj. thöricht 30, 6. 

bric9n s. m. III Thor 85, 15. 

brieu s. breu. 

briu s. m. I» Spanne Zeit 3, 531 ; de b. schnell 

44. »8. 

brizar, -s- it. I /;-. zerbrechen 7, 266; %€h. lo 
colh 102, 88; martern 105, 183; tödlich ver- 
wunden 7, 107, 113. 

brocar (9) v. I /r. spornen 5, 200 ; /ar/. mit 
gesporntem Rofs 6, 35. 

brondelh, -el s, m. l^ Ziveig 22, 17; 30, 3. 


< 


220 


bruch — calacom. 


bruch 109«, 4, bray $, 26, 114 s.m, 1^ Lärm 
5, 26, 114; Ruf, Gerücht 109«, 4. 

bruda 52, 36; 109c, 9, -uida 3, 164; 88, 18 
s.f.V^Lämi 3, 164; Gerede 88, 18; Ge- 
rücht 52, 36; Ruft Ruhm 1090, 9. 

bruel, -elh 30, 2 j. m, la Gehöh i, 128; 25, l. 

bruy, bniida x. bruch, bruda. 

brüir v, 11» intr, lärmen 6, 66, 187. 

brun aj, I braun: dunkel i, 34; 11, 12; 30, 
4; peirabruna3, 104, 107; subst.m. Brauner ^ 
Brünetter 85, 39; bruna/. Braune , Brünette 
100, 94. 

brun?ta j. /. Ic ^r/ Stoff ^^ 14, 34; 78, 7. 

brunezir z/. IIb inir, dunkel werden 13, 21, 

brunir v. IIb tr, polieren i, 52. 

brut aj, I r^A, häfslich 25, 32. 

bu J. I». I» Rumpf 2, 70. 

bueu j. buou. 

buffa-tiz6 j. «f. einer, der das Feuer anbläst 

72» 47. 
bugadar v. I tr, (in Lauge) weichen 107, 145. 

bulhir, boUh- w. IIa intr, kochen, sieden 119, 

128; - 108, 90. 
bun s, bon. 
buou, bueu 51, 32 j. m, I» O^Aj, ^/W 8, 80; 

78, 18; 107, 66. 
burdir v. Hab /«/r. turmeren i, 472; 3, 63. 
bursar v, I /r. stofsen, rütteln 3, 207. 
bust J. »f. la Rumpf 68, 12. 
busta s, f ? 80 ///r. a Str. 10. 
butar V. I tr, stofsen s, bas. 


c s. que. 

ca f. can. 

cabal oj, II hervorragend; trefflich 87, 60; 

113» 36. 
cabal OS a/. I hervorragend ^%^ li. 

cab?l, -elh 5, 253; loo, 108; 112, 39, -eyl 
2, 67, -il 46, 14 J. m. Ja Haar i, 308; 
117,8. 

c ab er , -bir 2, 98; 1 10, 1 1 1 v, VI, II tr, '"fassen, 
verstehen 2, 98; intr, Raum haben, Unter- 
kommen finden 107, 114; statthaben 33 
Unter sehr, \ cabit versehen (de) iio, iii. 

cabes i. f«. ind, Öffnung im Kleid, durch die 
der Kopf gesteckt wird, Kragen? 80 Hds, a 
Str. 10. 

cabessalha, cha- 81, 25 j. /, Ic «>^ ^r/ 
Kragenmantel 112, 27. 

cabessal^t j. m. I" Tragpolster (auf dem 
Kopf) 7, 331. 


cabrQl J. »f. la ^M 1, 157; 22, 8. 

cabussar v, I tr. eintauchen 117, 22, 24. 

cada av. die jedesmalige Wiederholung an- 
zeigend c. Tkutg je nachts, jede Nacht 3, 141, 
179; petit c. petit ganz allmählich 6, 188. 

cadaun aj. \ jeder einzelne, jeder 3, 480; 6, 

174; 7, 425- 
cad^l s. m. \^ Junges {hier vom Tiger) 125, 

46, 48. 
kadena s. f. V Kette 105, 73. 
cader, chader s, cazer. 
caduel s, capduelh. 
caire wohl Eigenname (j. P, Meyer ^ Gir. dt 

Rouss. p, 235, 3) I, 326. 
caire s. m, la Ecke, Seite ; s6 virar cn c. skk 

zur Seite wenden, falsche Richtung nehmen 

28, 52. 
cair^l, quai- 43, 54, -1194, 22 s, m, la Bohen 

7. 339; loi, 19; 121, 5. 

caire l^t s, m. Ja kleiner Bolzen 7, 329. 

cairo s. m. la Schleuderstein 7, 353. 

caironet s. m. Ja Quaderstein 7, 324. 

cais, quais, quaish 124, 57 av. gleichsam 4, 38, 
218; 119, 45; 124, 141; — 95, 39; unge- 
fähr 124, 57 ; q. que (mit Conj.) als ob 32, 29. 

caiso^ s. f. Id Vorwurf, Tadel 108, 21, 44. 

caistiar s, cas-. 

caitiu, ch- I5r 14, qu- 105, 126, -tio 108,92, 
chaitis 0. pl. i, 621 aj. I elend 8, 28; 17, 
56; 105, 126; io8, 92; schlecht 32, 39; 
subst. Elender i, 621; 8, 33; 17, 46; »(uk) 
Elender!* 8, 9; 9, 117. 

chaitiv^za s. f. Je Gefangenschaft ?, Eknd 
105, 88. 

caytivier s. m, la Elend, elende Dinge 8, 141. 

cal, qu- aj. II Pron. interrog,: dir. Fragenach 
der Art (attributiv) 8, 119; 19, 3; 105, 231; 
(prädikativ) 6, 5; 105, 149, 216; dir. Frage 
nach einem aus bestimmter Zahl 98, 8; aus 
unbest. Zahl lo cal 100, 43 (oder nach da 
Art?)\ ausrufende dir. Frage 57i 9; 82, 7; 
indir, Frage (attrib.) 5, 44; 12, 4; 39, 7; 
(prädik.) 69, 47; 82, 50; — Pron. relal: 
(attrib,) 105, 166; (prädik) 2, 40; ctl — 
tal — (attrib.) 112, 82 s. tal; Relat. Adr. 
no — mais cal nicht mehr als welcher Art i, 
215; — cal que, quäl que pron. aj, 11 welch 
immer, irgendweich, irgend ein 4, 99; 65,9; 
114, 10; etwelch 16, 10; 117, 65. 

c a la b re j. m. la Art Belagerungsgeschütz 22, 5^ 

calacom (qalcom 123, 40 Var,) aj. II irgt"^ 
einer 118, 37; 123, 40 Var, 


calandri — chansoneta. 


221 


calindri s» m. I» Caladrius (ein fabelhafter 
Vogel) 125, 31. 

calar v, I rß. schweigen 39, 40 (de); 91, 38. 

cal^r V. VI intr, persönlich: am Herten liegen 
32 1 45; 87, 30; 67, i; faire me cal mir ist 
nötig SM ihun 3, 275, 615; 5, 355; 61, 33; 
unpersönl, no m'en cal es kümmert mich 
nicht 20, i; 29, 55; 81, 28; es liegt mir 
nicht daran (dafs geschehe) i, 222. 

cal ^n da, ka- s. f \^ Kaiende i als Festtermin 
calendas {speziell: IVeihnachten) 78, 24; 
kalenda maya Maifest 52, i. 

calendor j. m, I» Weihnachten 114, 73. 

calendier s, m, \^ Kalender 4, 250. 

calfar v, I tr, wärmen, heizen ^^ 23; rß, sich 
wärmen 60, 41. 

qualha /. /. Ic Wachtel 68, 8. 

calhar v. I tr, gerinnen machen 66, 16. 

qualitat J. /. I^ Eigenschaft 2, 52. 

calor j. /. Id Wärme 22, a; 41, 20; (pl.) 27, 
12; Wärme des Temperaments 114, 35. 

calque x. cal. 

camba s, f. Ic Bein 7, 332; 43, 67; 112, 18. 

cambaterrar (q) v, I. i»/r. (vom Pferd) ab- 
steigen 3, 155. 

cambel /. m, \^ Hanf 6, 36. 
chamber^re s, f \^ Kammerfrau i, 437. 
cambiar x. camiar. 

cambissa, camissa, calmissaP 64, 8 Var. 
canib99, canb- i, 138, 155 x. m. I» Feld i, 

436, //. uns c-s I, 155. 
cambra, cha- 45, 14, -bre i, 30, 612 s, f. I^ 

Kammer, Gemach 12, 18; 15, 41; 26, 6; 

Verschlag 4, 141 ; bildlich 58, 3. 
camt, -in, chemin i, 330, 506 x. m, I» Weg 

6, 25; 15, 26; 43, 27; 63, 4. 
camiador x. m. III adj\ gebr, \ deti dieleicht 

27. 42; 33» 34- l foechselt, 

caniiairitz x. /. ind, adj, gebr, | weiter- 
91, 43. I wendisch. 

camiar, caniar i, 340, ianiar 2, 52, cambiar 
30, 60; 103, 16, cambiar 3, 521; 45, 26; 
100, 96; 107, 190 V. l tr, vertauschen 85, 
30; 86, 43; c. per 59, 18; 64, 70; I09S «o» 
c. en 103, 16; verändern 2, 52; 37, 6; 38, 
67; 61, 14; rß, sich ändern 20, 60 (de in 
Beziehung auf); 45, 26; 100, 96. 

camiza, -isa 114, i^ s, f, Ic Hemd 64^ 6 'y 107, 
145; 112, II. 

camois x. m, ind, Quetschung i, 100. 
camp, cha- 68, 10, cams n, s, 7, 108 x. m. 


U Feld, Schlachtfeld i, 2; 7, 229; loi, 41; 

estar en c. im Felde bestehen 106, 59. 
camp^l X. m. 1^ Feld i, 309. 
champio x. ///. I^ Söldner ? 81, 6. 
can, cft X. m. l^ Hund 6, iii; 115, lii; 

«25, 13. 
quan, -nt, can, -nt, quand 15, 3, 3o; 122c, 16 

fnter, adv, wann ^ndir, Frage) 13, 28. 
Conjct, als i, 38; 5, 208; 105, 40; 116, 29; 
Übergang zu kausalem Sinn (denn^ weil) 4, 
41; 15, 3; 21, 32; I22d, 29; wann i, 
92; 3, 201; 4, 80; 13, i; 15, 20; 105, II, 
104; wenn i, 487; 3, 116; 124, 18, 19; c. 
tot 7oenngleich 114, 146. 
quan, -nt, can, -nt, cam (vor Labial) 8, 13; 9, 
6 Inter, aj, Fron, (dir, Frage ^ attrib) wie- 
viel 117, 83; inter, Adv, (ausrufend) wie?! 

13. 39; 17, 45; 55» 25; 82, 8. — Relat, 
wieviel 46, 7; 39, 20; 70, 62; c. a — was 
— angeht 124, 44, 45, 105; mas c. solamen 
auf str allein n6, 63; tot c. 23, 3; 72, 28; 
125, 16; aitant c 9, 6; tan q. alles was 9, 
120, solange wie 7, 231; 24, 35; 105, 4; 
tan — c, so — wie 5, 247, 430; tantost c. 
5, 191 ; 8, 138; 118, 66 sobald als ^ s, cantost; 
no — tan ni q. gamicht 28, 28, no — ne 
tant ne q. gamichts 105, 115; c queToiewel 
auch I, 628, 664, (tot q. que) 115, 262 y- wie 
lange auch 76, 24; — can *= com im'e 118, 
10, 26, 28; aissi c. 119, 30, 55; enaissi c. 
119, 29; aital cant 9, 210^ 

can, -nt, chan 27, 3; 56, 29; 63, 12, -nt 19, 
13; 32» 3 '• »»• I* C"«Ä«^ 2, 103; 80, i6; 
105. 77; Oesang der Vögel 10, 4; 14, 3; 
21, 6; Lied 25, 36; 32, 3; als Gegensatz zu 
plor 33, 35. 

canal x. /. Id Kanal 41, 29. 

canbon x. cambon. 

candela s, f, Ic Kerze, Licht 5, 301; 7, 408; 
80, 12. 

candelier x. m. l^ Leuchter 80, 11. 

quandf aj, I weifs 105, 201. 

quand f US que conj, so lange Ttne 105, i. 

caniar x. camiar. 

chanoine x. m, l* Kanonikus i, 550. 

cansil x. m. I» Art Stoß i, 692. 

cansop, -so, cha-, -zo 21, 43, -sson 90, 5 x. 
/. 1<1 Liedf Gesang 7, 151, 327; Canzone 124, 
36; 24, 37; 27, 15; 28, 55; 123, 63; c, 
redonda Dichtart 33 Öberschr, 

chansoneta x. /. I<^ Liedchm (als Name der 
DichtartPj 12, i. 


222 


charitador — carbon-fadere. 


chantador, ca- i, 603 s, m, III Sänger 16, 
2; 19, 48; 23, 25; Kantor i, 603; aj\ gebr. 
28, II. 

chantar, ca- v. I tr, singen 7, 152; objektlos 
4, 173; «2, 30; 14, 11; (von den Vögeln)^, 
i;8; 10, 3; 21, 4; (vom Hahn) i, 62; 125, 
i; (vom Esel) 125, 4; — s, m, l^ Singen 

4, 171; Lied 26, 37; 32, l; 65, 76. 
cantö s, m, 1^ Ecke, Rand 118, 51. 
cantQSt conj^ sobald toie 119, 27. 

cant re» cha- j. m. (III) I» Sänger 124, 66, 145. 
canut 114, 149, cha- 105, 107 aj. weifs (vom 

Haar) 105, 107; wei/skaarig 114, 149. 
cap, kap 105, 116, chap 66, 48 s, m.\^ Kopf 

5, 84; 12, 17; 105, 167; • Haupt 3, 48; 
82, 5; 98, 19; • das Auf sersti eines Dinges y 
Anfang oder Ende 6» 2; 121, 28; traire a c. 

3, 612; 36, J7. 

capa, cha- 99, 8 s, f.V Kappe, Kappenmantel 

' 43. 74; 64, 5. 

capairo^ s: m. la Kappe 35, 44, 

capcaudat aj, I part, (Dichtung) derart ver- 
knüpft, dafs der letzte Keim einer Strophe 
der erste der folgenden wird (j. Leys I 236) 

»24, 35- 
capd^l, -eli 8, 154, -elh 57, 2 s. m. I» Führer, 

Leiter 22, 51; 58, 4; Herr 124, 153; Leitung 

tencr en c. 57, 2. 

capdelndor j. w. III Führer 82, 31. 

capdclar, cha- 22, 50, -elhar 58, 13; 77, 2, 
-cllar 113, 75 (?) V. I tr, leiten:^ führen 63, 
22; 91, 24; 113, 75; rfl, sich führen, sich 
benehmen 110, 49; mi capdclh ab vertat ich 
gehe mit der Wahrheit 77, 2. 

capdueih, caduel i, 727 x. w. I» Burg \, 727; 

• 25. 23. 
cap€l*j. w. \^ Kappe, Helm 5, 298; Krant 

115. «39» 142. 
cap^lla J. /. K Kapelle 119, 82. 

capella^, -d, capp- 4, 156 j. w. la Kaplan 

4, 187; 43, 8. 

capion jr. »t. la Kragenkappe 4, 220; 119, 88. 
capi'tol s. m. la städtischer Rat 7, 285; esser 

de c. 7, 391; baro de c. 7, 318; Kapitel 

(einer Schrift) 119, 32. 
capitQÜ j. wr. I Kapital 105, 6a 
chaplet s, m. la Streit, Gemetzel 7, 297. 
cap 6 j. w. la K'apaun 60, 43; 99, 3. 
. captal s, «f. \^ Herr, Fürst 72, 61 ; Kapital 

42> 8; 87. 28. 
captencmen j. pt. I* Benehmen 6, 130 C//.); 

58, 32. 


capten^nsa, cha- 100, 77 t, f. \c Benehmen 
6, 196; 7, 166; 97, 6. . 

captener v, VI tr, stützen, verteidigen 17, 27; 
98, 42; r/f. sich benehmen 38, 7; 107, 4S; 
115, 272; jM^j/. estar e c. Ergehen und 
Treiben 62, 12. 

capt^nh /. m. 1* Benehmen 33, 24; 100, 69. 

car, quar (quer i, 299, 336, 512 «= quar oder 
= qu'er?). fnter. weshalb/^ 6, 42, 72; 18, 
*5J 93» 6; '05» ^30, — Begründend: denn 
II, 5; 12, II; 105, 3; weil 3, 618 {auf tu 
gestützt^; 14, 40; 26, 4; 41, 13; per so c. 
3, 94; 8, 86; 34, 5; s6 meravilhar, aver 
meravilhas q. 17, 7; 21, 30; s^ planher q. 
14, 45; s'en penet q. 105, 26; zur Einleitung 
des Subjektsatzes 3, 533; 7, 244; 26 , 16, des 
Objektsatzes 18, 21, des durch o eingeführten 
Objektsatzes 19, 25; 24, 14; 28, 47; direkte 
Rede einleitend i, 545; die Aufforderung^ 
einleite i, 340, 421; 85, i; den Wunsch ein- 
Ifil' I5i 33; »6, 33; 100, 48. — ecarj. en. 

car, char i, 471 (fem. -re i, 480) aj. I teuer 
(im Preise) 42, 7; 42 h, 13 (vendre car); 77, 
37; kostbar, wertvoll 112, 5; I, 16; 87, 21; 
von (persönl) Wert 25, 18; teuer, lieb 3, 
622; I, 108; 3, 353; 8, 129; tener c wert- 
halten, lieben 49, 20; i, 471;' 18 25; subst. 
gebr. tenir en c. 11, 41; s, f, cara Lidft 
25, 29. 

car s. carn. 

cara s. f. I^ Üesicht, Antlitz 58. 54; 61, 32; 
114, 106; far trista, bela c. traurig, fröklUk 
aussehen 120, 7, 8. 

caral aj. II viereckig 3, 104. 

caramelar (c) v. I intr. Schalmei blasen 24» 3°- 

caram^lh s. m. la Schalmei 53, 15. 

carament av. köstlich 120, 48; (c. prcgar) 

'«'»<r 3. 649. 
caramida s, f. I«" Magnet 31 , 16. 
quaranta, ca-te i, 346 aj. num. viertig 105. 

165. 
caraunhada, -auyna- 8, 170, -ronh- I2ii ^' 

-rronh- 125, 122 s. f. Ic Aas; Leich>*^*^ 

120, 67. 
carrau-R (-al) s. m. l^ Straf se, uns c. obL /• 

I, 640. 
carbu, carbon s. m. la Kohle I, 421; ÄV ^' 

loi, 39. 
charbon^r s. m. I» Köhler i, 415. 
carbon^re s. f. K Köhlerin l, 448. 
carbon. fadere (V'ar. faisniere, faxiera) ^* ** 

(in) I Köhler I, 452. 


carcer — caumel. 


223 


cärqer, cha- 105, 71 s. /. I<1 Kerker 105, 101, 
las c-s das Gefängnis 16» 22; 105, 96. 

charceral aj. II Kerker- X05, 158. 

cardenal s, m, \^ Kardinal 7, 5; 70,57; 108, 
79; aj. II verlutz c-s 115, 311. 

carrieira, carreira 121, 18, careira 3, 62; 6, 
154, cariera 3, 19, 497, charere 1, 438 j. /. 
Ic Landstraße $, 195; 20, 34; 114, 91, 
csser en c. de far auf dem Wege sein zu 
thun 65, 27. 

car^itz s, m, n. sgl, Karren {Unterteil der 
gata) 7, 302. 

caren-pern^ntj. m. l^ Fastnacht i, 466. 
caresme {reifnt mit ferne) j. m. Ic Fastenzeit 
115, 69. 

cargaar v. I tr, (bildl.) aufladen lio, I18; rfl. 

sich belasten (de) 63, 47. 
c'aritat, -U 108, 94 s. /. Id christl. Liebe 58, 

^1\ 105» 200, 217; 115, 311; //. Werke 

christl. Liebe 79, 33. 
carn, car i, 75, 374 s, /. Id Fleisch 7, 77; 

26, 17; 43, 29; Körper (Gegensatz zur SeeU) 

Jf 376; II, 35; »02> 82; (im kirchl. Sinn) 
119, 10. 

caniaie j. w. Ib /^/^j Fleisch^ Aas 8, 190. 

carnal aj. II körperlich^ leiblich i, 643; 102, 
9i, frayre c. 120, 11, mort c. 73, 2T, ßeisch- 
lich^ sinnlich^ wollüstig 42 b, 4; 120, 6g. 

carnaza s. f. Ic Aas (Fleischmasse?) 8, 75. 

carnier s. m. \^ pl. Begräbnisstätte 118, 109, 
118. 

carn 9s aj, \ ßeischig 114, 48. 

caronhada s. caraunh-. 

earonhier aj. I blutdürstig 6, 159; auzcl c. 

Aasvogel 121, 20. 
^arpent^r s. m, I» Zimmertnann^ Holzschläger 

», 413. 
fuart, cart 6, 46 ä/. /im//i. I vierte 2, 100; 

33 ^.*. 10; 80, 25; J.W. la Viertel 12^^^ 12; 

i^ettersohn 66, 4, 
»»" ta j. /. \c Blatt 4, 256; 117, 52; Urkunde 

'06, 73; en sa carta'm pot escriure (Besitz- 

^^rkunde) 12, 8. 
*" tLener j. äw. I* Wertschätzung {^s, car) 41, 14. 
'5* Ttet tf/'. num. I wVr/^ 51, 43. 
^ ^ rtier, ca- 83, 69 j. m. I» Viertel, Bruch- 

•^iück 68, 10 ; far c-s in Stücke gehen 83, 69; 

IMr q-s stückweise y in Stücken 68, 26. 
**^^rto^^ s. m. la z;i>r/tf Teil 3, 657. 
*s j. ffi^ inj. Fallf en c. que im Falle da/s 

124, 39, 99; Casus 123, 76. 


chas, cjies i, 630, chi^s 1, 435, 508 Praep. im 
Hause des i, 435, 508; zum Hause des i, 
630» 693. 

cassa s. /. Ic Jagd 125, 64; JagcUteute 125, 25. 

c hasse s. f. la Reliquienschrein i, 65. 

cassador j. m. III Jäger 29, 53; 125, 46. 

cassar,' cazar 8, 46, '79 v. I tr, jagen 6, 45; 

7, X06; 8, 46; verjagen 5, 52; treiben 121, 
4; c. alca a sa anta 72, 54; objectlos : jagen 

8, 79; 71, 31; 125, 7. 

cassar v. I tr. zerbrechen (oder: verjagen!) 115, 
136. 

cascü, -un, qua-, cha- 4, 56; 10, 3; 81, 34; 
113, 65 pron. aj, \ jeder einzelne: adj, 113^ 
6$; (un q.) 120, 27; subst. 3, 72; 9, 19; 10, 
3; 20, iS-.jedtr: adj. 5, 74; 102, 58; 105, 
225; subst. 4, 56; 6, 23; 32, 40. 

cast aj, I keusch 8, 173. ' 

cast^l -elh 61, 9, -eil 119, 77 j. w. l^ Burg, 
Schlofs 3, 500; 22, 53; 35, 25; 116, 7; 
{oberer) Teil der gata 7, 302. 

castellan j. m, \^ Schlofsherr 122c, 2. 

castellana s. f. Ic Schlo/sherrin I22d, 8. 

c aste tat, -tit- 105, 223, -titä lo&i 103 s. /. 
Id KtuschhHt 7, 193, 460. ^ 

castia-gilos s. m. Schule des Eifersüchtigen 

5, 442, 450. 
chastiamj^nt J. //i. la Zurechtweisung 16$^ iii 

(metre so c. en alcu). ' ' 

cast'iar, cha- 105, 49, cais- i, 61 z^. I tr. zu- 
rechtweisen, tadeln 6$, 25; 105,49; züchtigen 
• 19, 31 ; c. alcu durch Venueis abiuenden 
(de von) 36, 13; rß. sich bessern iio, 83; 
ablassen (de von) i, 61; 7, 236. ^ 

quastHazo s. f. Id Zurechtweisung 105, 22. 

1 

Castle s, m, la Zurechlweisung 26, 18. 

cast'ier s. m. la Zucht ^ Zurechtweisung 115, 
324; (donar c.) 124, 7. 

castitat s. castetat. 

castor s. m, Biber 125, 69. 

Castro^ s. m. la Hammel^ vis de c. (Schimpf- 
wort) 90, 58. 

cat, chat 95, 50 s, m. l^ Katze 60, 51, 63. 
catais ? {ändere zu carcais Brustkasten ?) i, 94. 
catholic aj, I katholisch ^ rechtgläubig 7, 31. 
quatre, ca-, quatro 2, 57 aj. num. vier ^y 140 

22, 45; 32, 23. 

chau aj, I hohl 81, 22. , 
caud^t aj. I lauwarm II4, .34. 
caudeira s, f. Ic fCessel 7, 322; 43, 22., 
caumel s. m* i* Haide i, 303. 


224 


causa — cercle. 


causa, -za 64, 15; 117, 74, chauza 82^ i; 124, 

4, 55, cosa 108, 91 s, f, Ic Gegenstand \ 
Grund 120, 66, 89; 124, 130; Gegenstand 
115, 121; Sache, Ding (konkr.) 110, 81; 
(abstr) 105, 38; (Thun oder Geschehen) i, 
84; 64, 77; 82, I; 117, 74; Seiendes (per- 
sönl, oder unpersönl.) 124, 137; 109', 9; 
menschl, fVesen i, 376; 19, 33; 64, 15. 

caussar v. I tr, anziehen (Fu/s- und Beinbe- 
kleidun^) 125, 17; bekleiden (auch von den 
Armen?) 112, 17; pari* gestiefelt 125, 18. 

caussas s. f, Je//. Strümpfe 64, 7. 

caugoili s. m, \*' Hose i, 125. 

caut aj, I warm 25, 20; • (oder: vorsichtig^ 
klug?) 80, 58; suöst, m. Warmes 19, 12; 41, 
30 ; Wärme 62^, 40, faire c. 14, 12. 

causida s, f Ic Wahl 106, 75. 

chaüzidam^n av. klug 40, 49. 

chauzim^n, cau- 7, 66; 59, 23, -si-, -nt s,m, 
\^ Einsicht ^ Einsichtigkeit 38, 30; 58, 43; 
59i 23; 92, 31; c. er si . . . 92, 40; Be- 
trachtung, Überlegung (?) 31, 25. 

c hauzir , cau-, iausir 2, 40, 96 v, V^ tr, wählen 
2, 40^ 96, 1 ; 124, 103; erkennen (per als) 
52, 63; ansehen für (dopp. Accus) 76, 61; 
objektlos: zielen 2, g6',part. chauzit einsichtig, 
geziemend, artig 24, 13; 95, 5; 100, 115. 

caval, -alh 59, 7, cha- i, 161,' cheval i, 49, 
73» 256, chevau 39, 6 s. m. I* Pferd^, 14; 

5, »84; 3S. 46; Riitpferd 43, 4. 
cavalaria, -11- 3, 214; 90, 32, -layr- 5, 8, 

-llair- 80, 69 J./. Ic Ritterlichkeit 5, 62; 6, 

158. 
cavalcar s, -gar. 

cavalguador /. m. III Reiter 64, 40. 
cavalgar, -Icar 43, 74; 114, 90 v. I intr, reiten 

6, 25; 21, 10; 84, 10. 

ca valier, -Hier 3, 134; 4, 174, -ailhier 95, 53, 
-alher 27, 6, -alleyr 2, 76, -aler 7, 324, -ayer 
5, 123; 80, 38; 100, 169, chavalier 68, 2; 
I22<1, 42, chavaler i, 287, chevaler i, 4, 
40, 723 j. w. la Ritter I, 287; 4> '74; 64, 
30; 90, 40; 95, 2; faire alcu c. 122c, 10 ; 
se faire c. 122c, 8; im Unterschied von sirvent 
I, 610, von pezo 101, 48. 

cavar v, I tr, ausgraben 8, 157; aushöhlen 

125, 74. 
cavcc, chavec s, m. I» Kauz ? (s, Levy, 

Supplwtbch,) 64, 88. 
cazanhar s, gaz-. 
caz^r, cha-, cader 105, 72, quader 105, 157, 

chader 105, 147 t'. VI intr, fallen 13, 2; 


I7i 3; 20, 74; 29, 2; • 85, 37; 105, 72; 
ablaufen (von der Uhr) i, 548; pari, gestürzt 
107, X08. 

ce J. so, que. * 

CQC, scc 25, 38 aJ, I blind 4, 26. 

c^l, cela, celui, celeis, ceu, eil, sei, sela ttc. 
s, Pron, demonst, u, determ, 

ccl, sei 87, 43 s, m. I^ Himmel 2, 40, 52; 
29, 28; 56, 17; 125, 44, als Sitz Gottes i, 
503; 8, 159; 105, 74. 

celadam^n av, heimlich iio, 114; 121, 27. 

celar, -11- 3, 650, selar 6, 80 (?) v. I tr, ver- 
bergen ^ verheimlichen 4, 72; xi, 39; 113, 4; 
rß, sich verbergen 104, 41 ; 105, 171. — 
subst. Verheimlichen, Heimlichkeit 22, 24. 

celat aj, I (pari) verborgen, heimlich 3, 583; 
tcner alcu c. jd, das Geheimnis wahren 100, 
125; esser c-z 107, 98; verschwiegen 7, 384; 
subst, gebr, a c. im Verborgenen 26, 14. 

c^lcle, sc- 115, 276, 287, cercle 115, 347/. 
m, l^ Kreis 115, 277, 286; Gürtel 119, ao. 

celQT J. m, la Keller i, 349. 

celestKal aJ, II himmlisch - 72, 5; 119, 55; 
120, 56. 

selici s. cilici. 

celiu aJ, subst, gebr, a c. heimlich 44, 17. 

cembelar (c) v, I objektlos: locken 24, 9. 

cen j. Cent. 

c?nrf, se- 116, 57 J./. l^ (heiliges) Abendmahl; 

digos de la cene Gründonnerstag x, 507. 
cenar (?) v, I intr, das Abendmahl nthrnm 

116, 56. 

cendat s, m, 1^ ein leichter Seidenstoff ^^ 499- 
cenglar (?) v, I tr. gürten (ein Pferd) 3,255. 
c?nher, se- 1x9, 26, c?ndre i, 109 v. V lr,MH' 

gürten i, 109; 34, 47) timgürten 18, 7; 1I9' 

iS; rß, sich umgürten X19, 26. 
Sensal s, sesal. 
Cent, -n, abgek, C 9, 72 aj, num. hundert }, 

ili; II, 23; 16, 27; 59, 21; 105,211; 

subst. I, 72; 3, 482; 80, 42. 
c?nz s, m, ind, Zins, als Zins eingekomzußus 

Geld I, 17. 

s?r s. m, la Hirsch 22, 8; 29, 52. 

c?rca s, f, Ic anar en cerche (nächtlichen Bitt-) 
Rundgang machen i, 537. 

cercar, -quar, se- 7, 140; 9, iii (?) v, I '''• 
suchen 3, 313; 64, 79; 65, 51; ccrqutqw 
cerca 105, 238; durchsuchen i, 64; 3t i'^' 

19, 34. 
cercle s, celcle. 


cert — cloc. 


225 


ccrt, seit, ser 9, loi, 141 «/. I geivi/s^ sicher 
(subjektiv) 4,92; 86, 18; 115, 118; wissend, 
verständig 115, 207; geivi/s, sicher (pbjectiv) 
1096, 2; gewi/s, bestimmt bu bezeichnen 124, 
173, i8a; per c. gewif stich 9, 88, 95; 86, 
27, (crcire, dire) als sicher 9, 141 ; 100, 
156; (saber) en c. 94, 19; c. adv. 115, 44, 
243. 

sertamens av, gewifslich 125, 1x7. 

certa^, -ä, se- $, 207 aj, I gewi/s {objektiv) 
102, 74; (subjektiv) 9, 94; zuverlässig 5, 
207; vertrauenswürdig, gut iio, 7. 

c^rtas, -tes i, 199 av. wahrlich 8, 57. 

c e r t ^ za , se- 119, 90 s,/, Ic Geivi/sheit^ Sicher- 
heit 119, 117, Zeugnis 119, 90. 

cerv^l, sc- 115, 202; 125, 22 j. m, l^ Hirn 
66, 49; 1*4, 45- 

cerv\;la j. /. Ic Gehirn 7, 299, 467. 

scsal {Var, sensal) aj. II zinsbar^ zins mäßig 
87, 42? 

c?st, sest, ehest etc. s. Pron, demonstr. no — 
sesta ni sest, ni sei ni sela gar niemand 5, 
446. 

che, chi j. que, qui. 

chemin, ches, cheval, chevaler s, ca-, cha-, 
chic ha, chiecha ? 95, 58. 
chies s, chas. 

chins /> 80, 35 (Var, pins; vgl, nprov, quinsoun 
neben pinsoun /). 

ci av, hier i, 565; 8, 136; de ci a i, 723. 

cicil s. m, \^ Augenbraue 4, 128. 

cientat s. ciutat. 

cie Utadan s, m, \^ Städter 119, 95. 

eil /. Pron. demonst. 

Sil ha J./. Ic Augenbrauen 100, 105 f/iWsilhas r) 

cilici, sei- 119, 11 s, m. I* ßü/serhemd \\i), 12. 

cima j. /. Ic Gipfel, das Oberste 85, 28. 

eine aj, num, fünf 3^ 291 ; 34, 26; 97, 40. 

sinhe, -gne s, m, 1^ Schwan 35, 40; 125, 10. 

cipr^s s, m. ind. Cypresse 114, 76. 

ciptat 5, ciutat. 

ciri s, m, I« Wachskerze 7, 408. 

cisclet s, si-. 

cit (nom, eis) /. /. Id Stadt 1, 215. 

citar V, I /r. vorladen {vor Gericht) 107, 121. 

ciutat, ciea- 118, 4, 12; 119, 92, cipt- 105, 
165, sipi- 6, loi, 195, cit- I, 337, 569 s,f, 
Id Stadt 7, 371; 92, 12; von bore unter- 
schieden 7, 464 {Einwohnerschaft der Stadt), 
von vila unterschieden 124, 139; la c. de 
gloria 106, 46. 
Appel, Prov. Chrestomathie. 


clam s, m, I^ Zurufe donar c. helfen 125, 20; 
JClage, Tadel 112, 128. 

clamar z/. I tr, rufen^ zurufen 25, 42; anrufen 
105, 6; nennen t bezeichnen als 15, 14; 67, 
21; scheltend nennen, schelten i, 709; 19, 
24; 80, 74; bitten um 14, 30; 22, 64; (c. 
merce que) 116, 49; klagend fordern 7, 212; 
c. un tort wegen eines Unrechts klagen 12, 
24; rß, sich beklagen 3, 637 (per); 24, 3; 
s^ c. de 33, 30; 63, 15; s^ c. de alc. re az 
alcu 29, 34; — claman einer der anruft 
$8, 26. 

clamor s, f, Id /Clage 84, 34. 

clapar s, (Inf.) m, I* Schlagen 6, 90. 

clar aj,l hell {fürs Auge) 2, 66; 3, 42; 105, 
60; hell^ klar, rein (von Flüssigkeiten) 7, 

78; 75» 29; "4, 141; A^^/, klar - 25, 8; 
32, 43; deutlich^ verständlich 25, 25; 32, 5, 
cantar c. 32, 10, 20; hell (fürs Ohr) 2, loi ; 
4, 172; 18, 3, cantar c. 4, 70; 19, 46; 81, 11. 

clar da t s, dartat. 

clar?t aj, I hell 7, 253. 

clar tat, -rdat 32, 7, 9; 58, 11; 87, 44, -ritat 
2, 50; 105, 163 s, f. Id Helligktit 2, 50 
(plur)\ 7, 409; 105, 163; • 7, 190, 451; 

32i 7, 19; 56, I. 
clarzir v. IIb intr. licht, durchsichtig werden 

25, 2. 

das, -atz 7, 359 j. m. ind. Tönen 2, 2; Lärm, 
Geschrei (az lin c.) 7, 359; Geläut i, 263. 

clau s. f, Id Schlüssel i, ZifziS * 3» ^40; 
105, 184; 121, 62. 

claure v, V tr, schlief sen, verschliefsen 5, 392; 
42, 12; 72, 25; («Vi^» Brief) schlief sen 79, 
30; umschlief sen 3, 25; 18, 7; 23, 10. 

clauslra, clQStre 1, 245 s, f, Ic Kloster 93, 
10; 107, 153. 

clav^l, -elh 77, 28 s. m. U //agel 117, 71. 

clavelar (c) v, I /r. nageln 117, 71. 

clavelet j, »i. l^ Nagel 7, 276. 

cledat tf/*. I {pari.) mit Flechhoerk, mit einem 
Gitterwerk versehen 7, 347. 

clerc s, clergue. 

clercia s, f, Ic Geistlichkeit 1^ 22, 33; Gelehr- 
samkeit 76, 30. 

clergal s, m. I* Geistlicher 60, 9. 

clergat s, m, 1» Geistlicher 80 ÄÄ, a 5/r. 13. 

clergue, clerge i, 578; 79, 15, clerc i, 520, 
691 (clers o. p, I, 550) s. m, I» Geistlicher 

19. 38; 76, 33; 123, 18. 
cH tf/ I geneigt, gebeugt 78, 26; • 15, 5. 
cIqc («. J. dos) j. m, la Glocke x, 69. 


226 


clocher — com. 


cloch^r s. m, l^ Glockenturm i, 69. 

cl^p aj\ I hinkend 100, 93. 

clus aj, I verschlossen: bedeckt 112, 30; ver- 
schlossen ^ schweigsam y -> i , 33; schwerver- 
ständlich, dunkel 87, 3. 

CO J. com. 

cöa s» /. Ic Schwanz 6, 149; 40, 21; 60, 67. 

cöar (o) V. I /r. ausbrüten 125, 99, 102, 103. 

cöart aj. I /W^« 6, 164; 66, 41 ; 80, 74. 

cob- J. cub-. 

cobc aj\ I habgierig 117, 72; begierig 119, 63. 

cobeetar (^e) v. I /r. begehren 105, 173. 

CO bei tat, -beel- 105, 230 j. /. Id Habgier i, 

339; "I, 58. 
cobeitos, cubitos 47, 12 ay. I ^^^i^<]f i, 31; 

begierig (de) 20, 62; 47, 12. 
cobes^za s, f. Ic Begierde (far c.) 112, 64; 

(rA« 112, I-l6. 
cubiticia s. f, Ic Begierde 108, 98. 
cobir v. II tr, bestimment zuteilen 106, 17, 25. 
cobla, -bbl- 124, 90 j. /. Ic Strophe 93, 26; 

115, 321; 124, 2; Reimpaar J24, 90; c. 

esparsa Einzelstrophe 109 ^i5. 
cob rar (o) v, I /r. wiedererlangen 7, 171 ; 9, 

209; 20, 7; 40, 54; 65, 15; wieder auf- 
nehmen 63, 16. 
CQC («. s, cos) J. m. I» /TiiAff I, 62. 
CQC, cuec 114, 134 s. m, \»- ICoch 60, 45. 
cocha, cochar, cochos s. coit-, colgar. 
cocodrilla, -ilha 125, 79 s, /, Ic Krokodil 

125, 78, 81. 
cod^na s, f. Ic Speckhaut, Haut 114, 88. 
cof- s, conf-. 
cofa (o) X. /. Ic Mütze (unter dem Helm) 

5. 298. 
cofi^ j, m, \»' Korb 121, 55. 

coguastro s. m, I» ((?</(fr -os ?) Küchenjunge ? 

60, 4S. 

coguos s. m. {n. s,; obL os oder ox,?) Hahnrei 

s. 77. 

coid^n? (Bartsch: Zahnweh) 80, 63. 

cuil j. /». la /[^i7<^/ I, 217. 

coilla, -11c 1, 250 j. /. Ic Hodensack, 

coilli r s. culhir. 

coindanza, cuynhdansa 98, 39 s, f, ic Um- 
gangs Umgangsart f Benehmen 75, 22. 

coinde aj, I (fem, conia 12, 19; 100, 83; 
112, 26, cointa 45, 4, cuenhda 27, 19) an- 
mutige hübsch, 

coind^t aj. I anmutig, hübsch 47, i, 31. 

coinoisser s. con*. 

coyre (0 ■') s, m, I Kupfer 118, 15. 


coysst s, m. I» Kissen 78, 10. 

CQita, cocha, coite l, 144 s. f. Ic Bedrängnis, 
Hot I, 144; 35, 35; c. (m')es (mir) tut Hot 
7, 287, 315; 82, 57; c-m fai mich bedrängt 

107. 133. 
coita-disnar s, m, ind, der das Essen eilig 

hat 72, 47. 

coitar, cochar (q) v, I tr, (seelisch) quälen, be- 
drängen 19, 36; 64, 64; 65, 30; 91, 2,32; 
beeilen 6, 140; objlos. eilen, drängen \, 262. 

coitos, cochos aj, \ drängend, begierig^, 449; 

eilig ^i, 37; 93. 34. 

09 1, -11 8, 44, -Ih 102, 88 s. m. I« Bals 3, 620; 
114, 47; 125, 6; s^ bricar lo c. 102, 88; 
prendre per c. umarmen \, 584; metre un 
baston a son c. 8, 44; tener el c 117, 35; 
ferir en c. iii, 39. 

coladitz aj, I gleitend, • gleifsnerisch 7, 151. 

collar (o) V, I intr, die Segel hissen 8, 220. 

colgar, -Icar 117, 60, cochar i, 305 (q) v. I 
tr, unterbringen 117, 60; rfl, sieh nieder- 
legen I, 305; 40, 17; 100, 37, intr,gebr, 3, 
172, untergehen (von der Sonne) 77, 25; 
subst» Niederlegen 35, 12. 

col^r f. m. I« Lastträger i, 421. 

coll^t s, I». la Hals 2, 68. 

col^bra s, f. Ic Natter 8, 194. 

colom s, m, I» Taube 125, 113. 

color J. /. Id Farbe 9, 202; 105,214; 117, 10; 
Gesichtsfarbe 16, 42; 20, 21; 61, 32; drapst 
de c. 96, 34; '^ Art 80, 2 ; Schminke 69, 50 
• Falsches 41, 34. 

colorar (o) v, I tr, färben 2, 68; 100, 100. 

CQlp, coup I, 82, cop 7, 265 s. m, la Schlag, 
Stofs 6, 69; 26, 15; 63, 95; (von einem Ge- 
schofs) 34, 12; a an sol c mit einem Schlag 
82, 24; cazer gran c. heftig fcUlen iio, 52. 

colpa s,f, \c Schuld 5, 361; 7, 62; 73, 14; 
c. de mort 120, I2. 

colpable aj, I schuldig 117, 48 (s, aber Anm,). 

CQlre V, VI tr, pflegen, feiern 78, 17. 

(coltel) coult^l 10, 30, coutell 8, 54, cotcl 
118, 97, -elh 118, 101 s,m. \^ Messer, 

com, qu-, q-, cum 2, 17; 12, 16; 15, 28; 105, 
98, con quon 3, 33; 28,3; 58, 34; 77, 10, 
CO quo qo 3, 34; 22, 53; lOI, 2; 116, 61. 
quo mit Encl, 29, 52; 90, 27, coma 42, 
>7! 78} 35; 108, 21, come i, 239, comme 
I, 296 s, can. av,, av, Conj,: auf welche 
Weise, wie: direkt fragend: i, 198; 3, 278; 
41, 12; 52, 29; ausrufend: 18, 9; 58, 34; 
indirekt fragend: (demandar) 3, 317; (querer) 


coma — comprador. 


227 


I, 267; (mesurar: wieviel) 2/ 105; (ponhar) 
27 1 32; (trebalhar) 38, 48; (donar yia) 58, 
63; (conselfaar) i, 171 ; (aver aiutori) 12, 
16; (aver talent) i, 250; (esser en consir) i, 
210; 63, 108; (merayilla es) 3, 144; (no 
saber) 13, 34; 40, 44; (roeinbar) 90, 27; 
(auzir, vezer) l, 41, lOi ; 5, 283; (dire, 
comtar) i, 269; 105, 98; 122^, 19; ne si 
ne c. auf irgend welche Weise i, 201 ; c. que 
Tifie auch i, 21; 38, 7; 100, 166; ver- 
gleichend: 2, 61; 15, 28; 108, 21; si c. 7, 
82; 105, 133; aissi c. 4, 63; 22, 53; 105, 
145; Ul, aital c. 4, 121; 13, 12; 6$. 34; 
tan, aitan , atretan c. 2, 17; 3, 34; 13, 10; 
78, 35; con si wie wenn, als ob 3, 33 f 19, 
18; 77, 20; c. qui wie wenn einer 118, 116; 
c wie wenn, als ob 2, 81; c. plus — plus 
— 28, 3 ; 64, 33 ; c. plus — e plus — 28, 
27; vergL nach Comparativ 3, 349; 96, 18; 
I22<*, 7; wie a= in der Eigenschaft als 3, 
514; 42, 18; 100, 5; (c. cel que) I2I, 62; 
in der Weise, dafs 63, 29; wann, da (zeit- 
lich) I, 128; 105, 103, iio; 116, 61. 

coma, -mm- 6, 149 s, f. \^ Haar» Mähne 2, 
61 ; 6, 149; das Oberste» Spitu, Scheitel 2$^ 14. 

comaire j. /. Id Gevatterin 119, 129. 

coman x. m, I» Befehl 16, 4; 86, 15; prendre 
alcu a c. jd. in Botmäfsigkeit nehmen 13, 
38; esser al c de alcu 100, 158. 

CO man da s. f V Gebot, Botmäfsigkeit 7, 35 
esser en la c. de alcu 67, 35, issir de la c. 
d' alcu 91, 4; anbefohlenes , anvertrautes Gut 
107, 141. 

coman da m^n /. m, \^ Befehl» Gebot 16, 53; 
»"» 55; H7, S2. 

CO man dar v, .1 /r, befehlen 3, 230; 67, 
5; (mit Acc, und Inf ) 121, 52; anbefehlen 
(a Dieu vps coman) 5, 179; 87, 52; 105, 
183; — 118, 69; anvertrauen^ in Ver- 
wahrung geben 7, 175; 107, 140. 

combatre, conb- 3, 249 v, III tr. bekämpfen 
7, 228, 312; rß. kämpfen 3, 249 (ab alcu); 
34, 23; 101, 34. 

combatedor s, m. III Kampfer 73, 36. 

comd- J. comt-. 

com^n av, wie 4, 96. 

comensamen, -nt, -ncza* 108, 145 s, m. la 

Anfang XI 5, 47; 124, 52. 
comensar, -z- 8, 190; 71, 29, conm- 105, 

234, comesar 118, 27, -essar 118, 44 (^)v. 

I tr» anfangen 1, 220; 36, 2; 69, 14; c 


faire X04, 44; 124, 183; <Wr. 4, 170 (P); 23, 
17; c, a faire 5, 252; 6, 189; 104, 52. 

comergar, cumenegar (^) 119, 83, 94 v. I 
intr. das Abendmahl nehmen; trs, esser 
comergat 117, 46. 

? cum^s s, m, ind, Anfang X05, 97 Anm. ? 

conm^tre v.Vtr, angreifen, c. de fuc in Brand 
seinen i, 46. ^t^Mp ^oU^iiiA^WjU 

comiat, couiat l, 224 s, m,\^ Erlaubnis weg- 
zugehen, Abschied 62 b, x6; dar c. a alcu i, 
224 (c. de deu); 122b, 12; prendre c. 5, 
185; 21, 37; 122 d^ 17. 

c o m i n a d a j. /. Ic Getränk mit Kümmel 114, 58. 

cominal etc» s, comu-. 

companha, -ainha 4, 120, -ania 106, ^Js.f 
Ic Genossenschaft, Gesellschaf t g^i ^ * 4« 120; 
6, 159; Gefolgschaft 7,79; 107,27; Schaar 
6, 106. 

companhatge s, m, Iba Genossenschaft, Ge- 
meinschaft 64, 61. 

companhfa, -aynia 8, 7, 4$ s, f. 1^ Genossen- 
schaf ty Gesellschaft 8, 45; 56, 24; far c. a 
alcu 64, 17; Gefolgschaft, Schaar 7, 142; (Ge- 
sellen eines Meisters) 9, 16. 

companh.ier, -an^r 6, 173 j. m, la Genosse 
35 1 ^7 (auf weibL Wesen bezogen)-, 61, 6; 

83, 47- 
companho, conp-, cum-, 7, 8, -ainon i, 127; 

8, 16, -ainnon i, 424, -ano 116, 19, -anh 

(o. s.) 56, 3, 3X s, m. III Genosse, Gefährte 

44, 25; 56, 6; XI 2, 86. 

comparar v. I tr, vergleichen 96, 15; part, 
gleich, ähnlich 7, 438. 

comparatt6 s, f Id Vergleich a, en c. de 120, 
26, 37. 

compartir v, TL^ rjl, sich in Parteien teilen? 
66, 27. 

compas s, m, ind, Mafs, Umfang, (metrisch^ 
Fotm 124, 18; 44, 131 Anm, 

compassar v, T tr, abschreiten, in seinen Um- 
rissen bestimmen, ausführen 79, 34; 1x5, 127. 

compenre v, V tr. umfassen 105, 93; 124, i. 

conplayner z/. V rß, sich beklagen, klagen 8 , 8. 

complir (o) v, 11» tr, anfüllen X13, 25; er- 
füllen, ausführen 4, 15; 7, 393; 33, 54; 
100, 159; 115, 183; I22<i, 27. — part. voll, 
vollzählig 5, 16; 7, i; vollendet (zeitlich) 7, 
103; 8, 209; vollkommen 22, 15; 24, 34; 
52, 64; 74, i; X02, 8. — intr, vollkommen 
werden 7, 403. 

compQrt s, m. I* Benehmen, Wirken 41, 32. 

comprador x. m, III Käufex 118, 110. 

IS* 


228 


comprar — conquestar. 


comp rar v. I /r. kaufen 69, 22; loo, 141 ; 
^05, 193; • erkt^u/en car c. 86, 26; bü/sen 

3» 440. 

comtal aj. II gräflich ? 87, 56. 

comtar, -mpt- 8, 2; 119, 102, -md- 75, 5, 
-nt- I, 361 ; 3, 464; 6, 81 (9) V. I /r. zählen, 
berechnen iip, 60; 118, iii; anrechnen (a 
ö/f) 32, 22; erzählen 5, i; 35, 6; 105, 97; 
118, 89; sagen 100, 3a; objlos, erzählen i« 
588; 35i36; c. de i, 400; 2, 25. 

com tat, con- i, 330, cum- 7, 461 j. m. !& 
Grafschaft 7, 99. 

comte, conte i, 39, 90; 7, 182, 395 j. «r, II 
Graft, 15; 34, 6; 105, 34; J- palatz. 

comte, -mde 76, 63 s, m, l^ Rechnung, Be- 
rechnung 4, 255 ; 67, 10. 

comt^ssa, contesse i, 115, ^^6s.f. I^ Gräfin 
122«, 2, 7. 

comtier j. »;. Ja Tafel zur Berechnung der 

bewegl, Festlage 4, 249. 

') comtor, -nt-, i, 182; 123, 18 s, m. I» Comtor 

{Adliger j dessen Rang zwischen dem eines 

Vescomte und dem eines Vavassor war) 76, 14. 

comü aj, I gemeinsam 115, 283. 

comunal, -min- 87, 6 aj, W gemeinsam 115, 
288, / Gemeinschaft 72, 43. 

comunalha s. /. Ic Gemeinschaft 66, 7. 

cominalm^n, -nt, -mun- 124, i6S av. gemein- 
sam 3, 496; 121, 69; gemeinhin 124, 168. 

cominaltat j. /. Id Gemeinde 7, 337. 

con s, com, con- j. com-. 

con J. m, la a/«3/. Geschlechtsteil ^^, 69; 79, 28. 

concili J. m, 1^ Konzil 7, 3. 

condampnar V. I tr, verdammen 107, 108; 
108, 118. 

condic'ion (10) x. /. 1^ Bedingung, Umstand 
108, 139. 

condug, -uit 114, 123, -uh 116, 78, -utz n. s, 
5, 6; 114, 81 X. m. la Kompositionsweise 
eines Teils eines Liedes (oder des ganzen 
Liedes?) 25, 36; Gastfreiheit 5, 6; 44, 2; 

97.. 55 O^J: 98, 7; Nahrung 114, 81, 123; 

116, 78. 
conduire v, V tr. führen 122», 6. 
condurmir ». Ila(b) /yf. einschlafen i, 306. 
confalon x. gonf-. 

cof^s «/*. I geständig, rendre c. 107, 6. 
confessar, cof- 107, 83, 85 (^) v, I rfl, Beichte 

ablegen 108, 56, 88; 119, 114; Part, perf. 

der gebeichtet hat, Bekehrte 107, 188. 
confessio, cof- 107, 100 s.f Jd Beichte, prendre 

c. loi, 27. 


confizar v. I rji. vertrauen (en alcn) 119, 17. 

confondre, cof- 17, 30; 61, 19; 91, 21, -fnn- 
I, 81, 281 V, 111 tr, zu Grunde richten, ver- 
nichten 9, 119; 17, 30; 125, 25. 

cof^rt, conf- 8, 113; 108, 23 s. m, \^ Hilfe, 
Trost 27, 39; 58, 29; 84, 28; en c. de 
108, 23. 

confortar, cof- 65, 58; iio, 17 (q) v, I /r. 
stärken, kräftigen 114, 49; trösten 21, 49; 
^5i 58 > ^fl* ^^^ trösten 8, 129; intr, gebr. 
stark werden 114, 35. 

confraire , cof- 107, 157 /. m, Ib Genosse 97, 52. 

confusio^ s, f Jd Verwirrung, Unheil i, 131. 

congensar (?) v, I intr, ? (P. Meyer: il nest 
pas de son intiret) i, 226. 

congläpi X. m. I» Reif, dünne Schicht Eis 19, 
3, II, 19 etc, 

conhat s. m. I» Schwager 28, 50 (Versteck- 
name ?)', 67, 32. 

conia s. coinde. 

coniauzir v, Hab tr, begrüfsen 3, 316. 

coniurar v, I tr, beschwören i, 568. 

conoguda s, f. Ic Erkenntnis, Wissen a nostre 
c. 106, 85. 

conoissemen s, m, la Erkenntnis venir en c. 
de 115, 119. 

conoiss^nsa, -oise- 97, IS s.f, Ic Erkenntnis, 
Kenntnis 23, 24; 100, 133; 115, 295; cobrar 
c. d'alcu jd, wiedererkennen 65, 15. 

conpisser, coin- i, 92, 524, -oyser 108, 36; 
116, 51, (-oysiras 5, 439), -osscr 113, 56, 
60 V. VI tr. erkennen, jd. 3, 316; 4, 87; 
6| 5S; (mit doppelt. Obl.i als) 104, 22; etwat 
erkennen» erkennen dafs 5, 439; 9, 142; 16, 
39; 28, 19; kennen 79, 11; 107, 34 (?); 
Part, präs, erfahren, klug 32, 59; 73, 9; 
92, 30; bekannt (amic conoissen) 100, 18; 
kenntlich 60, 74. 

conQFt s. w. la Trost 21, 24; 58, 62; 102,40; 
Tröstliches, Erfreuliches 41, 29; faire c 
63, 68; Dichtart 124, 162. 

conortar (9) v, 1 tr. trösten 72, 9; 86, 10; 
rfl. 28, I (de über)\ 33, 45 (de mit)', 4»» 
22; 83, 17. 

conqu^rre, cun- 2, 15 v, V tr. erwerben^ gt- 
winnen i, 398; 5, 69; 13, 7; 19, 11\ jd 
gewinnen \, 462; 16, 47; 50, 4; (^t Gt- 
liebte) 24, 25; 62 b, 34; c. Dieu 74, 32; 79« 
22; erobern 2, 15; 6, 86; 67, 13; besiegen 
6, 137, 140. 

conqu^za s.f. I^ Eroberung 50, 3, 

conquestar (?) v. I tr. erwerben iio, 68. 


conquistar — contrafar. 


229 


conquistar v. I tr. erwerben 21, 14. 
conrf /. OT. lA Zurüstung (hier : »um Gastmahl, 
dann: die doMU erforderlichen Lebensmiltel) 

77, 37. 
CO sc den s, cossezen. 

cosseguir (c) v, 11^ III tr, erreichen^ einholen 

7. »45- 
consflh, consei i, 169, 535, -seyl 2, 85, co- 
sselh, -ssel 118, 2, -sei 6, 100, -seil 46, 3 s, 
m. la Rat I, 489; 118, 2; dar c. 59, 22; 
67f 25; quenre c. i, 169; 91, i; per c. de 
118, 126; Überlegung 2^ 85; Beschlu/s prcndre 
c. I, 499; 9, 118; Vorhaben 60, 35; donas 
de mal c. übelgesonnene Frauen 60, 3; 
Ratsversammlung i, 597; 5, 72; 7, 382; 
Hilfe dar c. 6, loo; 125, 20, 103; trobar c. 

46, 3- 
cosselhar, conseillar 4, 238, -sselliar i, 170, 
-selar i, 312 (9) w. I /r. raten 118, 5; (alcu) 
I, 170; 7, 287; (a alcu) 4, 238; 32, 40; 
mal cosselhat übelberaten^ übelgesonnen 63, 
127; helfen i, 312. 

cons^nce s. f l^ Eimoilligung i, 53. 

c o s s e n t i r (?) v, lU m/r. eimtnlligen (en) 115, 
196, 210; zustimmen (a) I09l>, 6; /r. c. alcu 
zustimmen^ einverstanden sein mit*j^ 55; 28, 
54; dulden 7, loi ; 26, 14; 59, 9; c. alc. re 
ax alcu gewähren, gestatten 75, 12; 80, 39. 

conservar (?) v, I /r. erhalten 114, 43. 

cossez?n tf/. passend, angemessen (als Name 
^9 7^Jt P^^ cosedenz nach angemessener 
IVeise 105, 243. 

cossi, consi i, 243; 3, 318; 4, 247, cosi 5, 
396 Adv, wie : direkt fragend 3 , 429 ; 
12, 4; 76, 56; indir. frag, 4, 247; 21, 9; 
93, 45; dir, comtar c. 3, 318; 5, 269; 118, 
89; c. que wie auch immer 16, 52. 

c o n s i d e r a 1 1 6 s, f, Id Betrachtung, Rücksicht- 
nähme 120, 25. 

coss'i?nsa, conciencia 119, 114 /. /. I<^ Ge- 
wissen HO, 26; ac tal c. que (Gewissens- 
bisse) 119, 114. 

cossi r, consir 4, 50, 279, cossire 47, i ; 74. 
34, consire 38, 25; 49, 16 j. «r. 1*1» (inten- 
sives) Denken 4, 50, 279; 11, 15; planendes 
Denken, Bedenken 76, 55 (esser en c. quossi); 
82, 53; Sorge, Kummer 2\, 4$; 38, 25; 49, 
16; Name einer Dichtart 124, 157, 161. 

consi rar, coss- 18, 9, 10; 115, 332 ». I tr, 
denken^ bedenken (que) 38, 23; intr, inner- 
lich) betrachten, denken 52, 55; 23, 28; c. de 


18, 9, 10; 87, 49; 115, 332; esser consiraz 

(con) bedacht sein i, 210. 
consire s. cossir. 
cossirier, coss-, cos- 6, 182, consirer 3, 632; 

28, 12 s. m. I« Denken 3, 632; 6, 182; 115, 

264, 331; dar se c. cum 63, 108; Sorge, 

Kummer 3, 137; 5, 424; 28, 12; 83, 7- 
cossiros aj\ I gedankenvoll, sorgenvoll 100, 21 ; 

120, 3. 
consolador s, m. III Troster 108, 2. 
cossolansa s, f\^ Trost • 58, 5. 
cossolat /. m. I« Konsulat, Gemeinschaft der 

Konsuln 7, 391. 
CO n so n an aj. II im Einklang 124, 159. 
consonansa /•/*. I^^ Zusammenklang, Reim 

124, 55. 

costr?nher, -egner v. W tr, bedrängen 108, 55, 

139; rwingen 119, 16.. 
cont- s, comt-. 
contemplar (?) t/. I /r. (innerlich) anschauen 

119, 46. 
contemplatio, -acion 119, 53, 61 s, f Id 

(innere) Beschauung 115, 197, 220. 
cont?n X. m. I» Streit, ses c. unbestritten 23, 20. 
contenda s. f, Ic Streit 38, 88. 
cont?ndre v. III, V intr, streiten 57, 38; 66, 

36; (mit Worten) 1, 107; 7, 249; 100, 64; 

lärmen 113, 38. 
contener (6) v, VI tr, enthalten (en se) 115, 

352; 124, 36, 50; rß. sich verhalten t sich 

benehmen l, 172; 2, 80. 
contengo s. f. I^ Streit 105, 56. 
continu aj, I (fem, -ntta) beständig 119, 61. 
continttam?ns ov. beständig 119, 20, 54. 
continüar w. I tr, fortsetzen 119, 38. 
contra Präp, örtliche Gegenstellung 16, 44; 

Richtung: entgegen 17, 2, 40; gegen — hin 

125, 94; zeitlich: gegen 62, 24; feindliche 
Entgegenstellung 4, 119; 22, 41; 27, 16; 
90, 3; 105, 218. 

contraclau s, f, I^ Nachschlüssel: bildlich: 
Auflösung 39, 48. 

contrada s, f, V Gegend 100, 166. 

contradig s, m, 1» Gegenstück des Gesagten 
102, 50. 

contradire v, V. tr, entgegensprechen (alc. re) 
7, 156; widersprechen, versagen (alc. re az 
alcu) 33, 37; verbieten 78, 22 ; s^ c. de wider- 
sprechen 124, 151. 

contrafar v, IV /r. nachahmen (alcu) 29, 36; 
98, 51; (alc. re) 125, 16. 




,3 


230 


Contrafort — corona. 


contra fQrt f. m, la Widerstand 41, 4; ^ 
Widrigkeit 72, 27, 53. 

contraire x. contrari. 

contranher v, V rß, geläHmt werden 6, 119. 

contrari, -traire 113, 102 aj\ I (fem, -ari%) 
entgegengesetzt • 124, 103; entgegenstehend , 
feindlich 115, 273, 335, 339; suöst, das Ent- 
gegengesetzte, Gegenteil 113, 1 02 ; 1 24, 72 ; 
per le c. entgegengesetzter Weise 124, 157. 

contrar'i'ar v, I tr, zuwiderhandeln (alc. re 
az alcu) 63, 42; verdriefsen (alcu; oder coH' 
x^ trarian verdrossen [de über\ f) 87, 37. 

contrarXos aj, I zuwider, feindselig 5, 372; 
7. 22. 

contrast s, m, I^ .S/m/ 124, 88; ten o a c. 
beharrt im Wettstreit dabei 125, 95. 

contrastar v, I tr, widerstehen^ widerstreben 
(alcu) 6, 91 ; 7, 250 ; intr, (as alcu) 108, 
129. 

coven X. m. I^ Versammlung ^ Gemeinde ^Sj yij 
• Übereinkunft, Bedingung iS, 35; 107, 123. 

cov^nen j. covinen. 

CO venir, conv- 3, 488 v. VI intr, • zukommen ^ 
angemessen sein; 24, 44; 28, i; 65, 66; 
nötig sein 4, 30; 38, 14; tr, vereinbaren, 
versprechen 3, 609; 91, 50 s, covinen. 

conv^rs aj, I umgewandelt y bekehrt i, 405. 

converc'iop /. /. I^ Bekehrung 119, 113. 

convertir 7f, IIb tr, umwenden im Glauben 7, 
104; rß, sich bekehren 86, 7; converti part. 
subst. Bekehrte 108, 9; intr, (lies res ?^ um- 
wenden 13, 9. 
«covidar v, I /r. einladen 106, 44; I07i 147; 
112, 89. 

covinen, -nt aj, II angemessen 114, 68; ^«Z, 
/fti/^r^Ä 7, 45; 59, i; av, i, 362. 

covinen, -nt, -ven- 7, 83; 59, 20 s, m, I» 
Übereinkommen 7, 83; 77, 26; Bedingung 

3» 435; 59. 20. 

covin^nsa, -nee i, 228 s, f, Ic Übereinkunft 
7, 32; 24, 4. 

convit, cov- 112, 95 J. m. la Einladung, Gast- 
mahl 63, 80; 97, 21, pcnre c. 112, 95. 

cope s, f, Ic Becher x, 55. 

CQT s, m. Iba //«tb; 4, 31; II, 34; 3, 162 
(eines Pferdes) \ als Sitz des Empfindens 3, 
364; 4, 24; 7, 23; X05, 41, io\ , freudiger 
und trauriger Gedanken 4, 244; 30, 17; 73, 
7 ; im besond, als Sitz liebevollen Empfindens 
3, 584; 16, 3; 28, 18; 55, 34; avcr bonc. 
a alcu 49, 33; amar de hon c. xo8, 120; 
mctre son c. cn alcu 90, 56; Lust, Absicht 


aver c de, que 33, 59; 35, 30; 71, 4; avcr 
son c. en far 53, 23; 96, 7; aver en c a 
far 65, 106; lOl, 25; Sitz des Wünschens, 

^ Wollens 15, 38; 30, 31; 105, 134; far alc. 
re de c 31, 6; amar per c. gern wollen 85, 
2; Sitz des Entschliefsens i, 210, 503, des 
Mutes 81, 23 ; lox, 49 (l'emperaire ab lo c. al 
talo), des Gedächtnisses 59, 5 ;. 107, 55. 

CQr s, m, la Chor (der Kirche) 4, 68, 8x. 

cor X. euer. 

cora, qn-, -as 15, 24; 105, 181, iSSav.Toann, 
ind. fragend ^, 85; 15, 24; 39, 13; conj, 
wann, sobald als 14, 39; q. que wann immer 

105, 181, 251. 

coral aj. II das Herz berührend i, 651; 4, 41; 
39, 16; 87, 49; herzlich 5, 232; 72, 41; 115, 

355* 
coralha /. /. I^ Sinn 66, 14; Mut 81, 18. 

coralm^ns av, herzlieh 31, 9. 

coratge, -atie 5, 130. -age 95, 19, -agge iio, 

2 s, m. Ib Iferz (als Sitz der Liebe) 62b, 21; 

109 b, 7; Sinn 14, 15; 30, 32; HO, 2; Mui 

7. 333. 
coratius, -tguos 6, 33 aj, 1 beherzt 68, 9. 
coratiozam^ns av. von Herzen 31, 4. 
corbat6 /. m, \^ junger Rabe 125, 19. 
CQrda s, f, Ic Saite 2, 100, 102; Seil (eines 

Geschützes) 7, 317, 354; Stnck 119, 18, 25; 

Schlinge 5, 274. 

cordat aj. I (part.) beschnürt 51, 19. 
cordd s, m, la Bernd 84, 39. 
correga s, f, I« Riemen 125, 17. 
corr^itz {0, pL) 7, 266, -r^tz (n. s.) 60, 81 s, 

m, ind, (und -eg I^ Riemen, 
coreillar (?) v, I rß, verdriefslich sein^ sich 

beklagen 87, 8. 

corre (43, 34) v, V (und Perf, correc) intr, 
laufen 3, 254; 8, 84; 18, 21 ; s'en cor 5, 

106. — corren, -nt, corent i, 714; 3, 405«/ 
schnell 59, 13; 75, 36; av, eilends^ schnell 
». 693; 3, 187; 5, 163. 

CQrn /. m, \^ Hom 16, 36; 125, 51; (Musi^ 
Instrument) 7, 260, 316; 107, 86. 

cornar (9) v. I tr, blasen i, 113; 6, 187. 

corna-vi s* m, der nach Wein bläst ^ bissen 
läfst 72, 46. 

cornut aj. I gehörnt 107, 66. 

corrompre w. III /yf, verderben, hier: Jungfrän- 

lichkeit verlieren 8, 174. 
Corona, -ne i, 672 s. f Je Krone 34, 17; HS» 

353; 116, 67; • 86, 31, 46; 106, 50, 


coronar — crestiaoesme. 


23^ 


coronar (o) v, I tr. krönen 7, 404; 67, 11; 

• 5, 10. 
corrossar (o) v, I tr, ertümen 104, 37. 
corrossos aj, I xormg 5, 320. 
CQrp J. #f. l^ Rabe 125, 19. 
corporal o/. II körperlich 105, 257. 
CQrs, -rps 2, 71; 105, 28, 104, 155 J. IM. <W. 

Körper 7, 45; 18, 23; 26, 28; Leichnam 

116, 20; umschreibend: mos c. »= ieu, sos c. 

= el, son c. = se etc, 2, 775 3, 71; 22, 

2^9 5^1 35 t lo c. S. Daunis 6, 145. 
cors s, m. inä. Lauf 29, 52; (Gangart da 

Pferdes: Trab) 27, 9; '-' c. de temps 119, 

54; de c. eilends 49, 30. 
corssant, corsant 8, 63, 87, 115, 218 s.m.l^ 

Heiliger 8, 43» 49i 214. 
corsier j. «. I» Art Kriegsschiff 75, 36. 

cort j. /. Id Hof • Hof eines Fürsten, Hof- 
haltung, Gemeinschaft der zur Umgebung 
des Fürsten Gehörenden i, 512, 597; 3, 490; 
5, 3, 16; lencr c. 120, 2; partir c 3, 173; 
la c. armada 120, 6; la c benesida /^i>/w//- 
reich 106, 49; Versammlung hochstehender 
Personen 7, i, 44; 29, 7; Gerichtshof 2^ 
1 ; 34» 6. 

cort aj\ I kurt^ klein (von Gestalt) 100, 84. 
cortal s. m, I» Viehhof 125, 7. 
cort^s aj\ I (fem. -eza, -esa, -oise i , 318) 
^ höfisch, artig, edelgesittet 11, 29; 13, 51; 

^4, 13; 30» 8; 64, 32; 95, 39. 
cortesam^n, -ns 3, 212 av, höflich, artig 3, 

'212; in angemessener fVeise I22d, 3, 
cortesia, -eiia s, f Ic edle Lebensart ^ Artig- 

^«^ 5. 7; 32i 45; 92. 33- 
cos-f coss- j. cons-. 
cosa s. causa, 
coffdumna s, costuma. 
cos er V, III tr. nähen i, 358; objektlos i, 360, 

362. 

CQSta präp, neben 53, 2. 

costar (o) v. I tr. kosten >-' 66, 2; 107, 160 ; 

intr, wichtig sein 4, 251. 
cos tat J. m, 1^ Seite (des Körpers) 3, 611; 60, 

65; 68, 14; 125, 83. 
costuma, cosdumna 105, 79 s, f \c Brauch, 

Gewohnheit 95, 11. 

costumier af I gewohnt (de) 61, $; 98, 44. 

costur^re s, f Ic Näherin i, 458, 

cotel, coutel s, coltel. 

cov- J. conv-, 

CQzer V, V, VI tr, kochen 43, 29; ^25, 116; 


backen 122^, 2; intr. heftig schmerun 19, 

4; 60, 71 Var. 
co«l J. »f. I» Vetter 6, 19; 78, 14; 107, 160. 
cozina j. /. I^ Kousine 107, 160. 
coxinat s. m, I» Gekochtes , Gericht 107, 149. 
crabenta^ (?) v. \ tr. brechen, zerschmettern, 

vernichten i, 81, 102. 
crabiera s. f Ic Dichtart (Ziegenhirtinnenlied) 

124, 125. 
crear v. I /^. schaffen 58, 27; 115, 19, 26. 
Creator J.W. III Schöpfer 105, 46; 108, 109; 

115, 20- 

creatura s. /. I«: Geschöpf 64, 71 ; 114, 10; 
120, 53; c-s sentcns 115, 27; no-c, niemand 
62 b , 27. 

crebar (c) v, I /r. platzen machen 77, 13. 

credre j. creire. 

creence s. crezensa, creer s» creire. 

cr?ire, credre 2, 30, creer 108, 127 v. III tr. 
glauben alc. re 3, 265; 4, 282, que 3, 26; 
5, 214, mit Inf. 24, 11; 119, 113; glauben 
an c, Dcu 105, 24, 46 ; 58, 57 (od. gehorchen?) ; 
86, 15 (?); c. tXcM jdm. glauben 27, 21 ; 28, 
54; 91, 65 (passiv)'^ c. alcu de alc re 2, 30; 
7t 377; 9», 14; c. alcu que fezes 117, 45; 
folgen, gehorchen c. alcu 3, 630; 7, 305 
(de); 52, 41 ; c. conseil, castic, mandamen i, 
181; 26, 18; 86, 25; intr. c. en Crist 108, 
10 ; Vertrauen haben zu c. a alc. re 108, 
127; mit Dat. eth, s^ c. "en alc. re 7, 83. 

cr^isser, creyssher 124, 20 v. VI intr. wachsen 
I, 698; XI2, ^6 ;• anwachsen, steigen (vom 
IVasser) 8, 189; 121, 50; zunehmen (de an, 
um) 69, 29; 82, 41; 124, 20; erwachsen, 
entstehen 5, 387; 52, 35; 61, 18; aufsteigen 
(von einem Stern) 56, 8; tr. vermehren 3, 523; 

50. 32; 63, 23. 

cremar (?) v. I tr. verbrennen 9, 113; 60, ii ; 
84, 12; 107, 89. 

♦crem er v. V tr. fürchten 39, 19 (mit Inf). 

cremetar (*?) v. I tr. fürchten; Inf. subst. 
Furcht 48, 19. 

cremor s. f. Id Glut 125, 112. 

cr?sp aj. I kraus 2, 61. 

crcste s. f. Ic Kamm •» i, 13. 

crestia^, cristid, -ian 105, 134, 150; 108, 10; 
aj. I christlich 123, 17; s. m. I» Christ I, 23; 
8, 23, 72. 

crest'iandat s. f. Id Christentum 7, 206; 8, 
121; Christenheit 7, 399. 

crestian^sme, ehr- 6, \6^ s.m.l^^ Christen- 
heit 7, 411. 


232 


crezen — culhir. 


crezen, -nt aj, II (pari.) ketzergläubig 7, 54; 
s, iw. la Anhänger des (waläensischen) Ketur- 
glaubens 7, 30 (mal c), 125; 107, 98, 142. 

crez^nsa, creence i, 223 j. /. I^ Glaube 7, 
206; 79, 3; 102, 79. 

crezut j. m, \^ Glaube, Gehorsam 107, 27. 

crl J. /. Id Haar 4, 163; 6, 149. 

criar x. cridar. 

crida j. /. Ic ^»/" 106, 76. 

cridar, criar 21, 6; 55, 7 v. I /r. schreien^ 
rufen i, 45; 5, 247; 63, 84; c. mercc «w 
Gnade rufen 22, 63; ausrufen, verkünden 
52, 58; singen 21, 6; c. alcu ^/^r^. M Dat.?) 
zurufen 51, 30, anrufen 106, 9; i«/r. schreien 
1, 113; 8, 90; (v^m Löwen) 125, 28; 
jammern 3, 150; 5, 340; j. «r/. 1^ Schreien 

29, 3- 

cristian x. crest-. 

crit J. m. I» Geschrei i, 48; 29, 53; 121, 31 ; 
chant ni crit 63, 65; Jammer -^^ 360; 7, 
HO; 22, 60; Schrei 7, 26; 5, 339; (gitar un 
c); (Vogelschrei) 19, 5; Geschrei, Ruf 117, 
60; 85, 36; 72, 60; 95, 14. 

croc s, groc. 

crqi 0/'. I schlecht (von Gesinnung) 19, 8, 16; 
90» 24. 

crois J, m, ind. Krachen i, 96. 

croisada j. /. Ic Kreuzzug 70, 18. 

croissir, crusir 1,42, cruichir 7, 113(01)2/. lU 
/r. knirschen^ krachen machen i, 42; 104, 28; 
urmcUmen 7, 113. 

croiz j. crotz. 

crollar, -1- 3, 261 (9?) v. I /r. erschüttern 3*, 
261; m/r. wackeln^ erbeben 2, 48; 43, 78. 

cr<js j. /». «W. Höhlung, Loch i, 64. 

crostir v. II »mV r/«;r Kruste übemiehen (?) 
7, 108. 

crpte, crpute i, 79 s, f, Ic Gewölbe, Keller i, 
64; Krypta 1, 79. 

crptz, -oz, -oiz I, 604, -uiz i, 65, -os 3, 346 
(Jieim)'^ 77, 23 s, f ind, Kreuz (das Kreuz 
ChHsti) 73, 48; 5, 166; 7, »38; 73. 135 
(als Kirchengerät) i, 65; (Abzeichen der 
Kreuzfahrer) 7, 144; • 70, 44; (als Figur 
auf Münzen) jj, 23; (Kreuzeszeichen) 4, 
228; lo senhal de la c. 8, 165; 73, 8; Sancta 
C. Fest der Kreuzeserhöhung 121, i. 

crozar (o) v. I rß, das Kreuz nehmen 73, 43; 
101, 24; 122«, 4. — part. crozat s, m, I» 
Kreuzfahrer 7, 201, 456. 

cruciam^n s, m, I* Peinigung 117, 16. 

cruciar v, I tr, peinigen 117, 23. 


crucificar, -zifiar 104, 36 z/. I /r. kreuzigen 
117, 70. 

cruichir s, croissir. 

crup-en-cami s, m, IVeghocker, Saumseliger 
72, 48. 

crusir s, croissir. 

cruz^l aj. II grausam 104, 19. 

cub- /. cob-. 

cuba j. /. Ic Kufe, Bottich 7, 322. 

cub^rt aj, I (part,) bedeckt , gedeckt i, 67; 94, 
1$; • versteckt, heimlich i, 33; 4, 91; 18, 
47; 100, 155. 

cob^rt s. m. I» Obdach 107, 156. 

cuberta j. /. Ic (Pferde-) Decke 118, 123. 

cubertain^n, -ns 114, 143 av, verstohlen, 
heimlich 4, 259; 85, 30. 

cobertor s, m. Decke 107, 146; • (obscon,: 
Decker) 79, 27. 

cobertura s, f. Ic (Pferde-) Decke 6, 83. 

cubrir, cobrir (9) z/. 11» tr. bedecken, ver- 
hüllen 8, 114, 190; 88, 7; 105, 133; ver- 
stecken 113, 4; 125, i6, 99; (mit dem 
Schilde) decken lOi, 16; intr,gebr. sich decken 

2, 94- 
cuda j. /. Ic Gedanke $2, 33. 

cuec s, coc. 

cuenhde s, coinde. 

euer, cuir i, 390, cor 7, 266 s, m, I* Haut 4, 
162; 119, 12, 17; 125, 42; Z^iÄr 7, 266. 

cui J. iV<?». r^/a/. 

cuidar, qui- i , 90, cuiar v, I tr. bedenkat 
11, 5 P; denken, glauben i, 216; (fälsckÜcfi) 
denken i, 90; 6i, lO; 105, 33; c. izx denkez, 
glauben zu thun 3, 84; (fälschlich) glauben, 
wähnen zu thun 17, 9; 40, 49; 80, 3, denken, 
erwarten zu thun 3, 414; 40, 29, gedenken, 
beabsichtigen zu thun 7, 370; 21, 17; 105, 
237 1 <»» Begriff stehen zu thun 3, 13; 103, 
43; se c. far denken zu thun 4, 86, (fälsch- 
lieh) denken zu thun 22, 33; 27, 3; 77, 14« 

cuidat /. m. I» Gedanke, Sinn 62*», 35. 

cuynhdansa s. coindansa. 

cuillir s. culhir. 

cuir s, euer. 

culheirat s. m. \^ Löffelvoll 114, 50. 

culhidor s, m, III Pflücker 115, 249. 

culhir, cuill-, coillir (9, ue, uo) v. II* '^• 
pflücken Sii 8; ernten 1, 289; 51, 34; • 7^» 
59; 77, 46; annehmen, gutheifsen i, 731; 
etw. aufnehmen 105 , 50; auf sich nehmen 
I, 398; yV/. aufnehmen 93, 46; 105, 185; 
n6, 52. 


culvert 


de. 


233 


culvert, cuvcrs n, s, i, 395 aj. I treulos, 
schurkisch 70, 49. 

cum Präp. Genuinschaft 108, 14, 67; begleiten- 
der Umstand 108, 90, 96. 

cum J. com; cum- s. com-. 

cumenegar i. comergir. 

cun- J. con-, 

cunh J. m, \^ Keil 7, 321. 

cura j. /. Ic Sorge 120, 16; Sorgsamkeit 115, 
315; non aver c. de sich nicht kümmern um, 
nicht begehren 51, 24; 100, 11 ; c. mi preti 
mir liegt am Herzen 62^, 10 ; se donar c. 
de 112, 54. 

curalha s. /. Ic Abfall 81, 7. 

curar v, I intr, (de) sieh kümmern um 124, 
176, 181. 

cursori aj, I geläufig 124, 123. 

c u s s 6 J. m,\^ Handelsmann^ (gflägierigerj Schuft 
76, 40, 46. 

Covers s. culvert. 

czo /. so. 


d. s, (ienier. 

da Präp. (örtlich) von — aus^ von 4, 235; 116, 

57. 
damledeu s, domnedeu. 

dampnar, -mn- 107, 131 v. I tr. schädigen, 
beschädigen 7, 257, 344; verdammen 1^ 182; 
79, 8; 107, 131. 

dampnatge, -age, -agge iio, 98 s. m, Ib 
Schädigung, Schaden, Verlust 7, 259; .9, 121; 
14, 17; I22d, 37. 

damrideu s, domnedeu. 

dan J. m, \^ Schaden 16, 20; 18, 36; 82» 7; 
a mon d. zu meinem Schaden 26, 8; prendre 
d. Schaden nehmen 63, 9; teuer d. schaden 
91, 52; far son d. de 65, 54; s6 metre al 
dan de alcu auf jds, Schaden bedacht sein 
6^^ 24; metre, getnr alcu a son damfd. ver- 
werfen, mif sachten 27, 2; 90, 57, 

dan s, don. 

dans s, in, ind, Tanzlied 124, 71. 

dansa, -nee 48, 13, 18 s. f, Ic Tanz 48, 13, 
18; Tanzweise 98, 50; Tanzlied 124, 50. 

dansar, -gar 48, 12, 33; v, I intr, tanzen 
124, 64. 

dar V, I tr. geben 6, 100; 16, 38; 20, 37; 60, 
43 (dar a maniar); hingeben, weihen 7, 128; 
d. esbaudiment 3, 370; d. dan 9, 152; d. 
ültratge 9, 170; d. — per penedensa 7, 233 ; 
— subst, m, la 25, 39. 


dart s, m, I» Geschofs, Wurfspiefs 22, 33; ^, 
12, 16; 66, 24; 101, 19. 

dat s. m, la Würfel 43, 36; 79, 32 (iogar a 
trcs datz); 83, 42; camiar los datz «' betrügen 
85, 30; ab US datz Mafsbestimmung ? {vg^l, 

7. 374) 107. 96. 
? daufas aJ, (0, pl, f.) ? 63, 74. 

da u rar v, I tr. vergolden - 100, 108. 

davas 6, 112; 22, 58; 115, 280, daus, dou«, 
dos 108, 131, devas 32, 67; 40, 21, devcrs 
85, 28, devcs 68, 23, deusii8, 51,; ii9f 35» 
81 Präp, (örtl.) Richtung von — her d^ 112; 
32, 67; 38, 5; d. nart, (sa domna) vonseiten 

3. 335; Dichtung nach — hin 5, 201; 35. 
17; 115, 280; Ort wo • 85, 28; d. l'autra 
part, d. totas partz von — Seiten, nach — 
Seiten, auf — Seiten 18, 7; 22, 58; 115, 
242; 118, 51; (zeitl) von — ab, seit 119, 

35, 81. 
da van, -nt, -ns 106, 22 Präp. (örtl.) vor 4, 
89, 176, 197; 105, 171 (s^ celar davan lo 
vis de alcu); 116, 32 (de devant lor olz); 
vor, angesichts 119, 127; vor das Angesicht 
9, 164; adv. zuvor (zeitl.) 115, 34, 130; 

119, 50. 
de Präp. Örtl.: Ausgangspunkt I, 35, 106; 20, 
2; 105, 232; de — enlro, tro qu*a — 2, 
105; 25, 14; Herkunft, Ursprung 6, 9; 22, 
22; 20, 18; Abstand, Ferne 5, 25; 7, 415; 
25, 41; (Nahe) 15, 18; d.t\2\z seitwärts, auf 
der Seite 7, 340, 426; 107, 165; detotzlatz 
2, 48; 7, 279; Ort wo d'aval 2, 71 ; de lonh 
15, 18, 32, de sai, de lai j. sai, lai, s. desus, 
desotz, defora u, s. w. 

Zeitl.: Ausgangspunkt xo8, 145; 119, 101 ; 
d'an en an 125, 73; nähere Bestimmung 

32, 10; 43. 74i 4Si «o; "05. *95. 233; ^^^^r 

2, 56, 74; de longs dis 105, 176; Zeitmafs 

4, 241; II, 18; 18, 40; 121, 51. 
Ausgangspunkt 105, 48, 55; de — entro 

a 121, 31; de — en — 124, 131 Anm.\ 
125, 61 ; Trennung - garir de i, 265; Aus- 
gangspunkt eines Vergleichs (de nach dem 
Comparativ) i , 23; 2, 24; 16, 2; I13, 81 ; 
(vor Zahl) 4, 271; 60, 69; 105, 188; parti- 
tiv a) mit Bestivtmung des entnommenen Teils 

3, 312; 6, 179; 7, 163; «6, 45; 23, 26; 105. 
23S; (de nach dem sog. Superlativ) i, 612; 
105, 36; b) ohne Teilbestimmung 7, 358: 8, 
211; 9, I«; II. 8; 20, 42; 75, 38; 107, 
149; 114, 55; 115» »46; 1X6, 19; X18, 84; 
125, 59; Teilung von eigentlich Unteilbarem 


234 


debat — delhiurar. 


80, jrS; i>^i 30f Auswahl quäl de — o de 
— 59 1 24 (Ged{nukenmischung)\ Zugehörig- 
MV 7, 389; ^(fJiVi i, 9>» loi; 2, 60; 105, 
53; ^^ff »» 75; 3, 104; 5. 20; (de wtäAdj.) 

105, s«, 1*7; -^ 105» «00» 2«8; -" loSi 51; 

Eigenschaft 3, 89; 8, 41 ; 64, 855 105, 33 
(176), 214; Thätiger AusgßMgspunkt eines 
Thuns (de bunt peuinveu Fer^m) 105, 160; 
Ausgarngspunlft, Veranlassung eines Seins ^ 
eines Geschehens boii e«, bon m'es, gieu m'es, 
be'm preq d^ j. bop, gren, prendre; aver 
Qom de 105, 38; ciuar d<s 5, 351 ; menibra'm 
de I, 157; diaptar, ditarde32, 61 ; 63, 14; 
105, 78; 26, 37; 39, 2; 4e nach einem 
Auslief 53, 4; iurar de i, 237; reptar de 
105, 64; ve«er de i, i, 105; 117, 51; 
agarc|ar de 4, 85; auxir de i, 681 ; aver 
Ulept de I, 250; dolerse de, plaixher de 3, 
646, 648; morir de 16, 27; 105, 5; tremblar 
de i^, 43 ef€.\ Gegenstan4 eines Redens (er- 
9$HgHs Q^fehii dire d'oc, 4« no 3, 401; 5, 
147; io|, I {dagegen dire np 72, 65); dir 
d'HfltFel^r P 4'fespp|idir 3, 76; parlar de nien, 
defQlliaS«, 21; lOS, 2; Mittel z, 25; 7, 86; 
24, 28; 105, 153; Werkteug 2, 94; 5, 199; 
45» 22; 105, |67; T 16, 26; Ma/s%, 52; 9, 
134; 22, 45; 121, 50; de tot gänMUch 105, 
31, 94, 174; Art und IVeise i, 6ix; 5, 376; 
7, 262; 25, 40; 44, 8; (de und suist,- adj,) 
d'avipen 80, 45; de leu 106, 27; nähere 
BMsÜmmuuga} eitles Su^st, i, 15, 2375 3, 127; 
21. 37; 64, 70; 73, S2; 93, 32; 105, 34, 39, 
lio; XI 9, 3; I2|y 50 h) eines Adj. 1, 688; 
24, 13; 105, 30, 56; 124, 23 cj eines Verb 
I. 7P3; $1 97; 16, 5a; d) huehungslos 45, 
24; HS, 6a. 

dehat s, m, l^ Streit 124, 88. 

dcb^tre V, III intr, gebr. unruhig sein (vom 
JagdvogeU 35» 42. 

d«c s. «. I* Ziel 2$, 31. 

decasfr, -cas- xoo, 96, -cha« v. III, VI intr, 
%terfßllen, in Verfall geraten * 83, 44; 85, 
33; g6v 26; rß, dasselbe «> 38, $2; tr. herab- 
stümen * 3, 636; 13, 30; 77, 5. 

dacebre v,Wtr, täuschen 4, 136; mu Schaden 
briugeu 107, 39; 125, 24; esser deceuputz 
de um — betragen, geschädigt werden 107, 21. 

decepcl6 f, /. l^ Täuschung, Betrug 105, 52. 

dechat s, dictat. 

decl^rar v» I tr, erklären 124, 98. 

declaratKo s, f, Id Erklärung ii|, 38. 

de Clin ar f. I tr, aussagen 85, 25. 


decr^t X. m. I^ Verordnung; leis c decrelz 
weltl, und kirchl, Recht P 1 13, a& 

dedins, •nti, -as ßv. drinnen aa» 61 ; 25, 24; 
80, 32; 5, 304 (oder: von in»e» Oi hinein 
I, 641; Präp, in (drinnen) i% 245; in (hinein) 
I, 377; 7» 230; 9, 36. 

defaire s. desfaire. 

deffalhim^nt s. m. l^ Fehl (seacaa dO loS, 
141. 

defalhir v, II* (b) intr. versagen 73, 19 Var,\ 
109«, 6. 

def^ndre v, III tr, verteidigen 7, loi; ver- 
bieten 5, 415; rfl, sich verteidigen 34, 23; 66, 
37; 8u 33; sich erwehren (de) 7, 310; 59, 
15; subst, das Verteidigen 57, 40. 

defensalha s, f Ic Wehr, Widerstand 81, 21. 

defenstd s, f Id Verteidigung lox, 44. 

def^ssa s, f Ic Verteidigung 70, 6. 

definir x. dif-. 

defQFS X, 52; 4, 37; 80, 32, -ora 7, 328; 110, 
5; I2X, 19, -oras 7, 458; 114, 90, -or I. 
729 av. drauf sen; (se'n) va d. geht aus 114, 
90; X22C, 15. 

degitar v. I tr, wegwerfen • 106, 31. 
degolar (9) v, I rß. hinstürzen ixx, 40. 
degrä, -az obL pl. x, 369, 697 s. m, 1^ Stu/e 

105, 2x6, 225, 227. 
degü, -un pron aj. I no d., d. no hnn 5, 248; 

xio, 44; X24, 29; d. temps no nie 120, 

1; irgend ein (im negat. Satz) 124, 121; 

subst. no d. Keiner 5, 334; 124, 72. 
degudamen s, non-degudamen. 
deioste {lies de ioste) präp. von neben i, 379. 
deissazegar (?) v. I tr, losmachen^ abtrentun 

87, 41. 
deissendre s, dissendre. 
deitat s. /. Id Göttlichkeit 1x5, x6, 24. 
deiü aj\ I nüchtern 97, 18, 33. 
deiunar v, I intr. fasten 7, 233; mit dat. etk. 

X07, X48. 
delaz av. zur Seite 4, 226. 
delcad, doliat i, 74 aj, I dünn 2, 70; sckwack, 

klein i| 74* 
delechar (^) v.lrß. sich ergötzen (de) 125, 10. 
deleit s. delieg. 

dclicg, -lieta n. s, 3, 633; 58, 10, -kit lo8. 
9^, 146 s. m. I» Lust, Genufs xo8, 14^; 
csUr a d. Si 277 ; per d. X14, 28; d. decwn 
Fleischeslust xo8, 98; (Gegenstand der) Lust 

3» 633; 58. «o- 
delhiurar s, desUu-* 


dülit- — d«6salVät. 


«35 


dt\it V. W> if. vthfieUtn, vtrdMin 9, 116; 
63, 20; (pers. OSj.) 5, 127; 7, 147; 85. 20. 
dellutij^f s. m. la Befreiung 68« 28. 
delone/h^. m^m 3, 51$. 
deloghnar (o,ue) v. I rß. sieh intferHen I21, 10. 
demft, -ui, ditoan 1, 7t2 av, möi^gtH i, 536; 

7, ^33; "o. 33. 
dem an 1. m. l^ Begehren, IVerBtn iO, 67; ses 

d. ^^;f/ Forderung^ bkne äafs RtehiHschaft 

gefordert wärt 90, 33. 
dem and a j. /. Ic Forderung fj^ 4; ^m^^ 115, 

39; ilO, 10. 
d e m a n d a d ö r aj, neutr, d . es interrogandum 

est 117, 3. 

demandar, dorn- 123, 31 t/. Vir, fordern ^ ver- 
langen 6» 6; 10, 12; 74, 2S; d. atc. rc az 
alcu (verlangen) 16, 49; 18, 28; 20, 27; d. 
alcu nach Jd, verlangen 6^^ 38; to8, 56; d. 
alc. re nach etwas fragen 3, 363; 123, 31; 
d. alcu hach jd, fragen 69, 48; d. alc. re 
az alcu (fragen) i, 198; 6, 3; 7, 226; 36, 
53; d. alcu dit jd, fragen nach 115, 29; ob- 
jektlos d. de Rechenschaft fordern für 74, 7. 

deman^s av, alsbald, sogleich ^^ 22 1 ; 34, 14; 
97, 12. 

dem^ntre que conj, während 72, 14. 

demorar (9, o) v. I intr, verweilen /^y 278; 5, 
185; üh-ig bleiben 105, 42. 

demostram^nt s, m,\^ Hinweisung 108, 1 30. 

dem ostrar, -mons- 7, 240(9?) w. 1 tr, zeigen, 
weisen, erweisen 18, 18; 108, 18, 108; 7, 
240. 

den, -nt x. /. Id Z<7/4» 20, 52; 24, 16; 73, 29; 

Spitu {eines Felsens) 6, 190. 
denayrada s. fV^ Einen-Demer-wert 118, So, 

104. 

den an, »tX präp, örtlich: vor 7, 27; 26, li; 
100, 9s; vor (dem Angesicht) einer Person 
7, 18; 9, 144; lOS, 177; vor (das Angesichl) 
eine(r) Person 3, 219; 46, 3; 78, 28; seit- 
lich: vor 81, 32; 121, 28; (//W d'enantj von 
XH^r — weg I, 242; av, vom 1, 195; 16, 36; 
65« 60; Richtung '^y 306; zeitlich: zuvor 100, 

"57. 
d^nfra//^/. innerhalb {teitlich) 119, 102; de 

d. von — aus (örtlich) 8, 8. 
dener /. dcnier. 
denhar, -ign-, -^ft-, deinär 2, 79; I16, Jo (e) 

V. I /r. würdig halten, genehm finden 50, 5, 

6; Mri/ //v/l genagt sein tu thun 2, 42; 18, 

55 j 22, II ; 29, 10; 34, 3. 


«i^gtt^i /^> digna iij, 353 o;'; I isArdig, ^trt 

(de) Iö8, 43. 
denhtat J./. Id Würdigkeit,, Wert, Koitbarkiit 

(TobUr: Ltekirbisteft) 8y, 33. 
den! er, -n^ i, 4id, 4S8, dhllüt (^«5. -ner 

6, 179, u^gehürsst d. 6, 166; tl6, 59 /. M. 

1» Denier, Heller 35, 20; 36, 19; //. Geld 

98, 21; 107, 140. 
dentelh^t /. m, I« Zm»/ 7, 308. 
dentelar (c) v. I tr, mit ZÜmen vetsthtn 3, 

106. 
6.^ n\r^ präp, »wischen i, 157. 

departir v. tU^ tr, veftHleh f ii , 74, 75; 
trennen (de) iij, 82; r/f. «VA trennen (de) 
"o8, 137; 1I6, i7; intr, gebr, weggehen 114, 
26; itf^j/. Scheiden 97, 49* 

dep^nher v, V tr» malen^ darstellen 105, 209; 

11$, 26^'^ färben 18, 23. 
dcpQrdre v. III /r. verlieren löj, 198. 

depQis, depus 57, 16 ej, seitdem i, 287. 

depQrt s, m. I* Zmj/ 27, 48; 44, i; 72, 63; 

//. 75. 26. 
deportar (9) v, I r/f. «VA frgötnen 29^ 33; (d. 

son cors) 48, 34. 
depus s, depois. 

derramar v, I tr, verstümtneln , entstellen, 
schänden 105, 195. 

der^ire 6, 25; 13, 46; 125, 27, derreire 60, 
63 Var,, derber 105, 139, derer 6, 193, 
dcrrer 6, 153, 171;^ derrier 104, 48; 114, 
135 av, hinten, dahinter 6 ^ 25; 60, 63; 125, 
27; rückwärts y zurück 6, 171; 13, 46; en 
d. im Rücken I, 447; (seitlich) früher 105, 
139; hinterdrein 104, 48; a derrier kintei- 
drein 114, 135. 

derrier, derier 108, 135, -rtfr, 6, 153 aj, I. 
{Jevt. -ricira 91, 45) letzte (örtlich) 6, 153; 
(zeitlich) 115, 54; 124, 18; (im Werte) 
schlechteste 35, 22 ; 63, 93. 

derrivar v, 1 tr, herleittn 32, 64. 

deroch ar, -oquär 118, IÖ9, Il8 (q) v, I tr, 
umstürzen (ein Mauenverk) 67, ^9. 

derub^n s. m, I« //. ns d-s Schlucht 6, 125. 

d^rzer v. \ tr, aufrichten 25, 40 (dersj J, 
396 äMi//^f tir t^rs). 

d^s präp, von — ab (örtlich) », 4b4; 77, «5; 
(zeitlich) i, 230; 28, 31. 

d^s s. m. ind, Esttade t, 697.- 

des- s. dez-, dis-, 

de SS Sil vor v. I /r. in Verderbnis slUrUn 107, 
106. 


23^ 


desaniar — desobre. 


desamar v, I tr, aufhören tu lieben 65, 94; 
/. /. desamat, drsza- 100, i ungeliebt 63, 

130. 
desapilar v, I rfl, sich (eigentlich von einer 

Stütze) losmachen (de) 32, 53. 
desapoderir v. 11^ tr. der Macht berauben 

106, 63. 
desastre x. m. Ib Unglüch 5, 44. 
desaventura, dez- 7 , 364 s. /. Ic Mißgeschick, 

Unheil $, 365. 
(Ics^a venture 8 aj. I unglücklich 100, 42. 
dessazonar (o) v, I /r. unzeitig machen^ der 

guten Zeit berauben, verderben 86, 40. 
^lesbateiat aj, I (part.) ungetauft 7, 435. 
(lescantar v, I /r. Gesungenem singend ent- 
gegenstellen 124, 72. 
dc^scaptar v. I i»/r. ^^^r. Einbn/se erleiden 

105. 114. 

descapten^r «/. VI tr. des Schutzes berauben, 

im Stich lassen 17, 28. 
ilescaus aj. I barfüfsig, nackt (vom Fufs) 74, 

16; 119, 128. 

descausir, deschauz- 77, 30 v. IV* tr. mi/s- 
achten 106, 31 ; descausit mif sacktet {oder: 
rücksichtslos, ungerecht?) 103, II; subst. 
(part.) Uneinsichtiger, Rücksichtsloser (Gegen- 
satz zu corles} 77, 30. 

(lescendre s. dissendre. 

ilcscobrir (9) v. 11* tr, entdecken ^ verraten, 
offefibaren alc. re ^az alcu 91, 56; 113, 10; 
alcu de alc. re 107, 99. 

ilescofire v, V. tr, vernichten 6, 150. 

ilescolrar (-Ipra ?) v. I tr, entfärben 4, 13. 

desconoisser, dis- 120, 59 f. VI tr, nicht an- 
erkennen 20, 74; verleugnen 107, 8; part. 
präs. nicht anerkennend, uneinsichtig, ver- 
stockt 120, 36, 63. 

(I e s c o n Q r t /. m,\^ Leid i^^ 38 {pU) \ Dichtart 
124, 161. 

desconortar (q) v, I rfl, den Mut verlieren 
4, 239; 42 b, 12; 83, 20; intr, gebr, jammern 
61, 29; 118, 28. 

(K'sc^rt s, m, I« Dichtart 124, 74; 27, 15; 37, 

3; Kompositionsgattung 98, 50. 
dcscossolat aj, I (part) trostlos 58, 5. 
descovin^n aj, II unpassend 3, 129. 
descreci6 s. f, Id Verstand 115, 102. 
descrez^nsa, -crcdensa 70, 44 s,f, Ic Unglaube, 

Keturei 84, 5; 107, 2. 

desdaDS s, m, ind, \ ,. . 
. . ^ T / Liedgattung 124, 72. 

desdansa j. /. Ic / * * ^' ' 


desdire v. V. /r. widersprechen, versagen (alc 

re az alcu) 33, 2. 
dess^ av. sogleich 9, 82; 17, 7; soeben 9, 66. 
desemblant aj, II (part,) unähnlich 116, 7a 
des^mpre av, sogleich 4, 87, 142. 
dessenam^n /. m. I* Tollheit in, 12. 
dessenar, desce- 65, 49 (?) ». I m/r. von 

Sinnen kommen in, 5, 27 ; p, p, von Sinnen, 

toll III, 38; thöricht 65, 49- 
des^rt aj, I verlassen i, 404. 
des^rt J. iw. I» fVüste 70, 53; 120, 64, 6i. 
desesperanza s, f, 1« Vemoeiflung 75, 46. 
(lescsperar, dez- 17, 25 (?) v. I f/. ver- 

tweifeln (de) 13, 54; 17, 2$; 21, 20; /. /. 

verzweifelt 83, 3. 
desfaire, -far, defaire i, 718 v. IV tr, Gethana 

rückgängig machen, zu nickte machen 41, 9J 

119, III; (ein Gewebe) auf losen 105, 191; 

vernichttft^ töten 8, 94; 27, 47« 
desfugir v, W^ intr. entfliehen 83, 6. 
deshendre s. dissendre. 
desiritar s, dezeretar; dessiplina s. diso-, 
desleial, -lial 77, 28; 78, 22 aj. II unrecht- 

mäfsig 78, 22; 87, 55; treulos 77, 28; 90, 62. 
desl?itz (obl, pl.) s, f Id Unrecht 7, 244. 
des lial s, desleial. 

desliar v, I tr, losbinden, Bande lösen 118, 87. 
desliurar, delhiu- 6, 177; 7, 96, 219 v.ltr^ 

befreien 4, 132; 73, 47; Ii6, 65; erlösen (de) 

8, 184; 58, 41; frei machen 6, 177; i''^'*^ 

Ort) verlassen 3, 174; erledigen 7, 219; rß. 

sich frei machen (de) 7, 96. 
desliure aj, l frei: a d. zu freier Verfügung, 

nach freier Wahl 3, 598, 627. 
deslonhar, -niar 12, 20(o,ue) v. I tr. entfernen 

14, 16. 
desmandar v, I tr, widerrufen 91, 5; 95« 34- 
desmembram^n s, m, I» Vergessen 117, 43- 
desmentir (?) v, 11» tr. Lügen strafen (nlcn 

de) 28, 44; 105, 144. 
desmezura /. /. Ic Mafslosigkeit 63, 9» ^^' 

messenheit 24, 36. 
desnaturat aj, I (part.) entartet 72, 64. 
desnembrar (?) v. I 1/. sich selbst vergessen 

"9, 45. 47. 
desnudar v. I /^. entblöfsen, 30, 4. 

desnut o/. I entblöfst, nackt 30, 27. 

deso bedient aj, II ungehorsam 120, 63. 

degobe^ir t>. IIb ungehorsam sein (alcu «• 

unbest, Kasus) 120, 88. 
desobrjB /rdf/». tf«/i, 73; 7, 43, 466; «» <J" 

oben über 119, 26. 


1 


deshonor — dever. 


237 


deshonpr, deso- 108, 48, dezo- 73, 7, 16^, 

deigo- 95, 18 s, f, Id Schmach 32» 26 

(prendre d.). 
deshonransa /. /. Ic Schmach 74, 4 (penre d.). 
deshonrar (-onora, -pnra) v, I /r. entehren 63, 

129. 
desordenat aj. I (part) zuchtlos 120, 69. 
dsssovenir (-vÄ) », VI intr. aus dem Gedächtnis 

kommen 107, 47. 
desoz, -tx, -s I, 193 präp. unter i, 57; 6, 65; 

JO^. 35; av. unten 105, 205. 
despachar v. I objektlos {ein Geschäft) er- 

ledigen 108, 60. 
desp^ndre v, III /r. ausgeben ^ verwenden • 

(/Ti-iy) 119, 3 (en); (objektlos, Geld) 110, 59. 
despensier x. m. la Hausmeister, Ökonom 114, 

122. 
despereisser Z'. VI r;^. au/wachen 119, 27. 
desp^rs tf/. I versprengt, venoirrt, ratlos 22, 35. 
despi^g s, m, la Mi/sachtung, en d. de «i/w 

7V£>/2 53, II. 
despiuzelhatge s, m, Ib Entjungferung 64, 

69. 

desplaz^r v, VI /«/r. mifsf allen 86, 20; 94, 
^3; ^18, 31; part. präs, 73, 20 Far-f /. m. 
\^ Mifsvergnügen, Kummer \, 129; 124, 135; 
Dichtart 124, 161. . 

despondre v. V tr, auseinander selten, erklären 

I, 399; 40, 44; 116, 23. 
despullar (-QÜla) z^. I rfl, sich entkleiden 60, 
62; 85, 51; /r. (ifi'iy Kleidungsstück) ausziehen 
119, 13, 17. 

d^sque conj. seitdem 27, 8. 
dcsr?y x. »1. I* Unwesen 8, 107 (menar d.). 
destart j. m. I» Verzögerung 22, 46. 
destemprato/'. I (part,) ausschweif end 120, 69. 
destinada j. /. Ic Geschick 14, 18. 
dest^lre v. VI tr, wegnehmen; rfl. sich ent- 
fernen 64, 16. 

destorbar (o) v. I tr, stören 48, 18. 

desto rbi er, -lur- 6, 172, -b^r i, 407 /. »1. 
I* Verwirrung 6, 172; Störunge Hindernis 
metre d. az alcu ab alcu 35, 50; ses d. 5, 
134; V erdruf s, Not i, 407 (pL)\ 5, 364; 
99. »o. 

düstre ö/. I (/. dextra 105, 246; 115, 282) recht 
6, 118; 79, 12; 99, 4; av. rechts i, 138; 6, 
112; a d. rechts 6, 194. 

destrecham^ns av, eng 119, 18. 

destr^isa x. /. [c Bedrängnis, Kummer \y 188. 

destr^it x. «r. I» Bedrängnis, Not 7, 227. 


destr^nher v. V tr, bedrängen, tusetun 3, 

iio; 18, 15; 19, 4; 22, 38; 62, 60; 95, 9; 

rfl, sich überwinden 91, 47. 
destric x. m, \^ Schaden 61, 24; 91, 12. 
destrier x. m, I» (Streit')Rofs 3, 494; 68, 13; 

90, 44; (Wortspiel mit destre) 99, 12. 
destruire, -üir 120, 71, -usir (?) 7, 144^ v, V, 

II tr. zerstören, zu Grunde richten 7, 71; 

120, 71; 124, 139; (pers. Obj.) 7, 141; 17, 

30; loi, 38; 118, 34. 
desus, -SS- 79, 28; 124, 81 av. oben i, 44; 79, 

28; 119, 21; (in einer Schrift) 1 ig, 104; 

124, 81; hinauf 4, 228; 125, iSipräp. auf 

I, 676; 14, 4. 

desviar v. I tr, vom Wege ablenken 63, 3; • 

102, 53; 113, 72. 
d^t, dit 7, 146 (Reim) x. w. la Finger 4, 236; 

7, 299; 26, 21. 
detorn av, herum 40, 19. 

de t ras präp, hinter 5, 194; av. hinten, hinter- 

drein i, 258; 6, 104; 60, 63. 
detrencar (^) v. I tr, zerhauen, zerscfmeiden 

6, 142. 

detr'iansa x, /. Ic Auslese 97, 22. 
d^tz aj, num, zehn 25, 17; loi, 7. 
deu s. dieu. 
de US X. davas. 

d^ute X. m, I Schuld, Schulden 96, 27, 39. 
deutor x. m. III {Schuldner) Gläubiger 96, 
28, 40. 

devalar v. I intr. herabsteigen i, 255; 107, 

161; tr. hinunterbringen i, 348. 
devas x. davas. 

devedar {%) v. I tr. verbieten 17, 36; 79, 18. 
devenir (6) v. VI intr, werden i, 561 ; 7, 34; 

mal son devepgut es ist ihnen übel geschehen 

107» 33- 
dev^ndres x. div-. 

dev^r (d?u) v. VI tr. schulden 96, 5; l, 467; 
87, 42; fe que vos dei od. ähnl, 3, 465; 6, 
80; mit Inf.: sollen, müssen (Berechtigung) 
3» 49; 7. 30; 29. 3^ ; no «Jey far = dcy non 
far II, 7 (?); (BesHmmung) 1, 154; 3, 177» 
(moral, Veranlassung) i, 123; 17, 35; 82, 
3; (logische Veranlassung) 21, 29; 36, 50; 
(Zweckmäfsigkeii) 3, 4; 6, 195; saber deves 

8, 67; Umschreibung des Futur. 5, 225; 7, 
183; pleonastisch nach obs l'es 113, 54, nach 
pregar I22d, 4, 22:^ part. degut berichtigter 
Erwartung entsprechend 33, 56; dever x. m, 
la son d. das, was ihm schuldig ist 34, 17; 


ijS 


deves — digtie. 


Rttht 109 '^ , 9 ; per dreg d. durch natürliche 

Veranlassung 109 *" , 5. 
deves s, davas. 
devezir v. IIb tr. auseinandersetzen 34, 34; im 

einzelnen bestimmen 7, 133. 
de vi aj, I erratend 100, 48. 
devinador o/. I (s. m, III) erratend, spähend 

28, 49; too, lt8. 
devinalh s, m, l^ Rätsel 42, 12. 
devirar {fiir -izar) «/. I tr, amseinandersetzen 

100, 55. 
devire v, V /r. Irinnen 15, 27; - 13, 27; 

zeichnen 5, 23. 
devird «tv. herum 40, 19. 
devis j. m. ind, Plan i, 625. 
deviza s, f, I« Trennung 102, 81. 
devoc'ion, -cio j. /. Id Frömmigkeit 10 1, 23b; 

119, 84. 88. 
dcvorar («i) V. \ tr. verschlingett 8, 65, 74 • 

«25» 79- 
devot aj. I ergeben, hingegeben 119, 80 (a); 

fromm 119, 83. 
dez- j. des-, 
dezacordable <7/. I nicht übereinstimmend 

124, 76. 
dezacordar (q) z/. I /r. in Nichtübereinstim' 

mung versetzen 37, 7, 
dezacQrdi j. «. I^» Uneinigkeit, Zwietracht 

119, 104. 
dezacQrt s, m, I^ Uneinigkeit 43, 61. 
dezaculbir (-uelh) z/. 11» /r. «iV^/ au/nehmen 

25, 16. 
dezamparar, des- 107, 105, desemp- 113, 47 

V, I tr, ohne Schutz, Hilfe lassen, im Stich 

lassen 69, 21 ; 107, 105; verlassen 113, 47; 

aufgeben 119, 40. 

dezaordenat aj.l (part.) ungeordnet, zuchtlos 

115. 83. 
dezar (?) w. I rfl, sich verstecken ? 65, 79. 
dezd aj. I num. zehnte 80, 61. 
dezencuzatld s, f. Id Abioehr einer Beschul- 

d*g^»gt Verteidigung 124, 151. 
dezer^t x. »1. I» Beraubung (des Erbes) 73, 16. 
dezeretam^nt j. m. \^ Enterbung 7, 64. 
dezeretar, desiritar i» 622 (e^ z/. I tr. des 

Erbes berauben 7, 207; part. deseretat enterbt, 

Habenichts 90, 62. 

dczir, -ire 33, 39; 48, lö; 74, 17, de&irc 38, 
21 s. w. la IVunsch, Verlangen li, 14; 24, 

24; 55. 43- 
desirar, des-, deQ- 120, 29 v, I tr. wünschen, 


begehren ij, 10; 25, 3$; 35, 24; 47, 2; 

/Ar/. /r<i/j. begierig (de) 15, 44; 65, 35. 
dezire s, dezir. 
dezirier, des- s,m.\^ Wunsch^ Sehnsucht 17, 

8; 18, 16; 42b, 4; Tnhait des IVunsches 

deziron aj, I ^^M. dezironda 91, ^9) verlangend 
17, 46; begieHg, willig (de) 91. 29. 

dezonestat j. /. Id Unanständigkeit 1 24, 1 22. 

di, dis obl.pl, 10$, 176 j. »i. 1» Tag; l'aotre di 
neulich 45, 18; de loßgs dis alt 105, 176. 

di'a 7, 213; 13, 38; 8$, 13, du 105, 139 s,m. 
(als f. empfunden? 105, 79, 118) Tag 7, 213; 
32, 5; 12^^ 11; )o d., (di noit oi) d. fii^J 3, 
113; 54, 2; 105, 9d,' äl d. dar 105, 60; un d. 
eines Tages 76, 6; a Tautte d. des änderen 
Tages, neulich 4, 12; cascun d. 5, 74; lo dia 
que 13, 38; 85, 23; lo dia de (Sant Bcrtol- 
mieu) 100, 173; euz dias atitix in alter Zeit 
105* 139; tota d. I05, 79, trastota d. 105, 
118 des ganzen Tags"^ s, dies. 

diable, dia- 9, 68 s, m, I» Teufel 105, 239; 
106, 72; 107, 17. 

diablessa «/. /. teuflisch 117, 17. 

di'ague s, m. \^ JHakonus 107, 165. 

di'aotos (so statt ^-Xes) s, m, ind. Frauen ftaar 
(pharmazeutische Pßanze) 1 14, 60. 

diarrodon 1. m. I» pharmazeutischer Ausämck 

(ein Pulver) 114, 56. 
dich s, dig. 
dictayre s, m. (obl, s) Verfasser, Dichttr 

124, 117. 
dictar, ditar 105, 78 v. I intr.^eden 7, 388; 

dichten 105, 78; 124, 131 Anm,, 156. 
die tat, dechat 115, 336, 337 s, m, 1» /V</t' 7» 

187. 397; Dichtung 115, 336; 124, if <*• 
dictio s, f, Id Wort 124, 30, 47, 131 Ann. 
dies Tag i, 633 (n. s,)'^ 2, 56 f<9. /.). 
differ?nsa, dife- 124, 106 s.f. Ic Uniersclatd 

124, 71. 
difinir v, IIb /r. auseinandersetzen, entschtidtn 

124, 92. 
diffinitiö, difi. 124. 36, 43, 50 J. / I«»^'- 

finition 124, i, 74, 88. 
dig, dit, dich 58, 48, diit 7, 52 s, m, I*^'«'' 

29, 40; 42b, 21 ; 62, 50; 108, 127; ^»^ 

jr/r«iM 124, 89; Zustimmung, Geheifs 7, «97 i 

per ditz de I22d, 30. 
digastendpnz: per d. 4, 114 ? (nnglfSk 

„um Verdrufs zu bereiten'*, vgl, Mistral de- 

gan^sto querelle, dispute bruyante ?^, 
digne s, denhe. 


dignitat — dolen. 


239 


dignitat /,/. Id Würdigkeit, Wert 7, 208; (obl. 

plur,) we^s zu thun würdig ist 2, 84. 
d i g QS , diiQi;s 121, 9 j, M. ind, Donnerstag 1 , 507. 
diirc, diit s, dire, dit, 
dilus j, m, ind, Montag 117, 79, 
diman j. deroan. 

dimarß s, m* ind, Dienstag I2I> 40. 
dim?»ge, -ergue 117, 76, 87 /. m,l^ Sonntag 

117, I. 
diaar, dinnar s, disuar; diner, dinier s, denier. 
dins, -na, -m» 66^ 8 av. drinnen 7, 458; -91, 7; 

d. en drinnen in 5, 289; d. de innerhalb von 

125, 78; hinein 4, 39; 5, 164; 7, 282; 

Praepos, örtlich: in ao, 55; 26, 6; 35, 16; 

•38, 26; 59, 5; in hinein 121, 25; ««*//.; /« 

4i 252. 
Dio J. Deu. 
d'ios aj, 1 alt i, 30. 
dire, diire 7, 41, 156, dir 5, 117; 11, 32; 

34, 25 V. V. tr. sagen 7, 396; 17, 52; 105, 
14; (objektlos) 105, 43; d. bcn Lobendes sagen, 
loben 23, 19; 44, 10; ben dizcn Lobredner 
33» 58; dich besagt 124, 19, 56; so es a dire 
das hei/st 115, 336; dis {subjektlos ?) sagt 
(es, das Kapitel), wird gesagt 8, Über seh, 
vor I , vor 16 1 ; sagen (aussetzen, widersprechen) 
7, 156; no sai que d, ich weiß nichts (da- 
gegen) Mu sagen 38, 18; es a d. ist aus- 
zusetzen, fehlt 33, 17; 38, 30; rezitieren 
7, 152; (singend) sagen 4, 145; 74, 45; 
{Worte) singen/^ 183 ; 21 , 48 ; (objetklos) 80, 3 ; 
befehlen 7, 240; nennen 94, 22. 

dirnar s, disnar. 

dis- s, des-. 

dissapte, -s- 121, 10, dissade i, 633 s. m, la 

Sannabend 117, 78. 
discernir (c) v, IIa tr, unterscheiden 2, 99. 
disciple 116, 5, 51, -ss- 7, 189, -c- 116, 4, 

35. discipol 116, 56, 58, -c- 116, 59, -s- 
116, 63 j. w. l^ yünger, 

disciplina, dessi- 100, 47 s, f. Ic /Ti/rA/ 108, 
86 (donar d. az alcu). 

discQrdi s, m, Ib Zwietracht I09<1, 2. 

discret (»<?/ ^) aj, I ^/«^ 115, 94. 

diss^ndre, -sc- 114, 96, deiss- 75, 45, -s- 8, 
216, desc- I, 106, 4761 -s- 105, 154, -sh- 
124, 5 z/. III intr, herabsteigen 1, 106; 114, 
96; . 58, 19; 109b, 7; 105, 154; • 75, 45; 
77, 8; 80, 6 (von der Melodie) \ aussteigen 
(aus d, Schiff) 8, ai6; herabfliefsen i, 476; 
(etymologisch) abgeleitet werden 124, 5 ; Subst, 
«• 5. 339. 


deshenduda J. /. I^ Abstieg (der Melodiei 
124, II. 

dissimular v, I tr, verhehlen 120, ^3. 

dissipar v. I tr, zerstören 124, 139. 

disnar 8, 212; 97, 18, dimar 60, 45 Vat,, 
dinar 9, 19, 24, -nn- 9, 26, 49 v, I intt, 
essen (nach 9, 4 zwischen 9 M/rr/ 12 £/A/ 
morgens); rfl, 8, .212; 60, 45 Var,\ essei 
dinat 9, 24; disnat gegessen habend 97, 18 

dit j. dig, det. 

diutat, dieutat s, f, \^ Kcichtum, Kostbarkeit 
87, 33 y^r, 

div^ndres 121, 9, de- i, 618, div^nres 6, i, 
devenrens i, 5361.576 s, tu, ind, Freitag. 

divers aj, I verschiede/t^ verschiedenartig 115, 
157; *J7i JOJ *24, 74; (de in Beziehung 
auf) 124, 54; (de von) 124, 165; ver- 
schiedene, mehrere 115, 60; 124, 110. 

diversitat j, /. Id Verschiedenheit 124, 166, 
168. 

divifli aj, I göttlich 108, 3, 85. 

divinitat j. /, Id Theologie 113, 27; plur, 7, 
428; 79, 2, 35. 

divisio s. f. Id Einteilung 115, 133. 

doblar (9 und f^ v, I tr, verdoppeln 3, 524; 64, 
47; 69, 37. 

doble (o und q) aj, I zweifach 26, 35. 

dobl^Dc aj, I zweifach 25, 38. 

doblier: vestirs a d-s 107, 144 Kleider in 
Fülle (oder gefütterte Kleider?) 

doctpr j. m, I* Gelehrter, (Kirchen-) Lehrer (»<)^ 
10; 105, 39; 108, 26; 120, 20. 

doctrina, dot- 108, 85 s, f. Ic Lehre 7, 104, 

155; "5. 324; 120, 35. 

doctrinar v. I tr, belehrett, utUerweisen 69b, 
59; 112, Ii8. 

dogroman s, drog-. 

doin, donh ? i, 205. 

dQl (dous n, s. i, 148), doli 119, 105 s, tti. I« 
Schmerz, Kumt/ter, Leidig 148; 5,425; 29, 
19; 102, 62; 105, 42; aver d. Kutttttter haben 
9, 114; d. ai de es thut mir leid um 64, 10; 
(aire d. Kummer zufügen 78 . 1 1 , zuwider 
sein 4, 123, rß, sich gegenseitig zuwider sein 
119, 105; Jammer 3, 140; 7, 110; 22, 60; 
faire d. Jammer erheben 121, 35. 

dolchor s, doussor. 

dol^n, -nt (fem, dolenta 103, 22) aj, schmerzlich 
I, 350; y erdruf s erregend, verdriefslieh 19, 
8; kläglich 80, 15; bekümtttert, traurig 5, 

321; 84, 28; 105, loi, 126; laad, 32. 


240 


doler — doptansa. 


dol^r (q, duelha) v» VI. intr. schmerun 24, 16; 
unpersönl, 4, 221; s€ d. Schmem, Kummer 
empfinden 38, 22; 83, 8; 85, 49; (de) 3, 
646; 110, II; intr, gebr, 5, 134. 

doliat s, delcat. 

doloiros aj, I schm ertlich {schmerzerregend) 
8, 99 ; traurige sc/im ertlich betvegt 7, 23 ; 
29, Sl. 

dolur J. /. Id Schmert 3. 303; 74, 12; Kummer^ 
^^^ 3. 357; »2. 23; 27, 20; 105, 41; obL 
pl. 8, 37; 22, 29. 

dols j. dous; dolgor s. doussor. 

domandar /. dem-. 

Dombredieu j. Domne-. 

domesgiero/'.I tahm, Haus- , {von einem Baum :) 
angepflantt 61, 3. 

domini ä/'. (I ?) eigeh^ angf hörig 22, 21. 

douina 3, 67; 16, 49^; 75. 21 ; 105, 170, 199, 
-mpn- 12, 10; 16, 48; 20, I, -nn- 2, 44. 
95. 34;- 119. 65, -n- 5, 95; 58, 9; -nnc i, 
105; 48, 29, -nc I, 19 s.f. Ic Herrin 3, 197 ; 
58. 9; 75» 21; (Anrede) 5, 231; 16, 49; 20, 
I ; ma, noslra d. 5, 75, 95 ; 75, 21 ; C= meine 
geliebte H,) 12, 3, 10; s. madonna; Nostra 
D. Unsere liebe Frau i, 19; 119, 65; (edle) 
Dame 95, 34; Frau i, 105; 16, 48. 

domn' /. don. 

Dombredieu 16, 14, Dompnidieu 78, 15, 
Damledeu i, 135, -lid- 1, 312, 4S4, Dam- 
ridcu 105, 143 X. m, I« Hen-Gott. 

domD^y, mpn- 115, 318 s. m, \^ Frauendiensl 

83. 43. 
domneiar (c, aber 25, 44 mit % reimend!) v, I 

tr, Herrin nennen, als Herrin bedienen 25, 44; 

Subst, Frauendienst 75, 27. 
dompneyador /. iw. III der sich dem Frauen- 

dienst widmet 96, 19. 
dompn- s. domn-. 
domptar (o) v, I tr. bändigen: d. son cors 

sein Fleisch knechten 119, 29. 

don, dö s,m. 1^ Geben, Freigebigkeit 5, 6; 83, 
43; Begabung, Gabe 104, 16; Gabe, Geschenk 
10, 21 ; 20, 52; 41, 39; dos de Sant Esperit 
"5» 312. 

don, domne 34, 2 (domine 105, 75) 81 lateinisch)^ 
dun I, 57, 89, loi , dan i, 269 s, m. I» 
Herr (vor dem Namen) 6, 1 1 ; (als Teil des 
Namens) 1, 60, 80, 87; (vor Standesbeteich- 
nung) I, 269; 60, 20; (alleinstehend als 
Anrede) 34, 2; i, 134, 174; 64, 22; Herr, 
Vornehmer 8, 10; 105» 28. 


dpn, -nt lOS, 179, dunt i, 496; 47, 7; 105. 
43, dun 1, 151; 120, 3, dum 1,511 av, o) 
lokal: von wo^ woher (fragend) l, 420, 511; 

9. 55; (relativ) 3, 544; 5, 40; 75, 10; wo 
'6, 138; b) übertragefi: woher (fragend) 31, 

33; 49. 8; {relativ) 17, 12; Grund, Ver- 
anlassung (auf Satt betogen): woher^ weshalb 
63. 36; 69, II; 83, 60; Veranlassungeines 
Geschehens (auf eintelnen Begriff betogen) 

75. 5; "05.43; 25. >3.; 47. 7; inSetithung 
worauf 2^, 9; 90, 5, 11; pariitiv 3, 417; 
29, 37; Mittel, JVerkteug i, 496; 6, 67; 
34, 12; nach tal 90, 7; nach tan 105, 179; 
s. Verwendungen von de; — s, donc. 

dona, donna s. domna. 

donadpr j. m. III Schenker ^ oj» freigebig 82, 13. 

donar, dun- i, 146 (o) v, I tr, geben, schenken 

10, 21; 63,44; 105, 89; 3, 523; 4, 14; 23. 
24; verleihen, gewähren i, 146; 66, 52; d. 
letras 100, 173, d. aiuda 20, 29, trebalh 66, 
9, Gastier 124, 7, dampnage 9, 121, intiamen 
58, 50, colps 8, 50 (ne donon 125, 66); 
se dona ira 7, 292, temensa 7, 301, afan 
38, 25, gaug 41, 22; esser donat a bestimmt 
sein Mu 115, 188; reji, sich hingebe», sich 
weihen 28, 36; 7, 126; 47, 21 ; objekihs 
43, 45; 63, 102; Subst. Geben 44, 2; 6S, 

7; 97. 10- 
donc, -ncs 7, 272; 20, 69; 24, 5, -nx 9, 105; 
28, 26, -ncx 5, 64; 31, 37, -nquas 116, 22, 
dune 85, 27; 105, 129, don 115, 19, dunr 

I, 572 av. da I, S24; 48, 33; 105. "9? 
(Temporalsatt aufnehmend) 105, 41, 110; 
also (Schlufsfolgerung) 5, 64; 7, 272; 24, 
23; (bei Aufforderung) 3, 391, 456; (mi 
Eingang einer Frage) 20, 69; 28, 26; d. e 
31, 37; e d. (die Frage einleitend) 24, 5; 
28, 10; non-donquas denn nicht Qn unwUH^fT 
Frage) 116, 22 ; si d. /. si. 

dou^lis (doneris Hds. R) 57, 16? (dooflis 
/«rdonet li*s »seitdem mein treues ffi statt \\] 
Hert sich ihr ^ab» ?) 

donz^l J. «. I» Jüngling, Junker 5, 445; 43- 
67; Ritter, Herr i, 151, 311. 

donz^la, -ella" 3, iii; 105, i6o, 215, •«>•»» 
61, 8, -ele I, 583 s.f. Ic Fräulein, juHt 
Edeldame 7, 325; 61, 8; 100, 6. 

don Zell et /. m, \^ Jüngling 105, I95. 

doptansa, -nssa 90, 60, -nza 68, 22, dnpi- 
74, 20 s, /. Ic Zweifel 87, 55 ; Furchi 7S» 
35; 90, 60. *- 


doptar — drogoman. 


241 


doptar, dup- 63, 103; 74, 14, dubtar 115, 77, 
98 (o) V. I mir, noHfiln 8, 151 (de^; 115, 
77, 98; wU/strauiH 3, 615 (de); d. en alcu 
jd, btargwökntH 9, 127; tr, bemmftln^ bt- 
argwöknm 17,31 (alcu); 119, \%0\ fürchten 
(alcn, alc. re) 18, 26; 82, 40; 66, 24; 105, 
175; d. a morir sm stirben fürchten 82, 27; 
rßm dopta's de fürchtet sieh vor 87, 241 
Mi/r. gebr, 74, 14. 

dopte 1. m. !> Furcht; ses d. ohne Gefahr 

117, 19. 
dopttus aj. I besorgt 9, 154. 
durmelar (f) v, I m/r. schlafen i, 307. 
dormilhos «/• I schläfrig 56, 27, 
dormir, dur- 1,47; 13, 32; 39, 5 (9) v, II«0>) 

MT/r. schlafen 10, 9; 18, 42; 43, 71 ; rfl, 

3, 217; 56, 22. 

dorn s.m,l^ Beueichnung eines (hleinen) Mafses, 
Handbreit 80, 20. 

d^rsa, anar a d. Ues anar ad orsa s, orsa. 

d^s j. m, ind, Rüchen i, 73, 156. 

dos obl, pU m, 3, 28; 7, 32; 60, 44, dous i, 
409, 415; dui n. pL m. 63, 125; 82, $0, 
doi 116, 5; dAtA pLf 43, 51; 84, 3; 105, 
209, d6a8 115, 2, 55; (diW beidemal Hdsch, 
G) num, Card, aj, I awei. 

dos /. daVas, dous. 
dossayn(a) aj\ I (f) süfs 64, 77. 
dossal s, m, I^ Vorhang, Tapete i, 645. 
dotze mim. aj, ww'ölf 115, 274. 

dpas, -tz 22, 6; 63, i, -z 4, 207, dolz 46, 8, 
dos 5, 342; 7, 36, fem, doussa,- -s- 3, 32; 
25, 2, -z- 75, 23, dolza 46, 15; 105, 129, 
153, dossa 7, 191 ; 53. 17, duce i, 462 aj, I 
«i/> 7. 78; 3, 32 (flairor); • 46, 8 (bai); 46, 
15; 14» 3; 7. 191; 22, 6; 13, 1; angenehm, 
willhommen 7, 36; 104, 50; in der Anrede 
(an die Geliebte) 19, 49; (an einen Mann) i, 
516; 5, 342, 346; (an einen Vogel) 62^, 51; 

— s. m, ind, Süfse 36, 35; 41, 21. 

dous j. davas. 

doasamfD 28, 38, -ntz 3, 39, dossamen 9, 165; 
125, 33, dolza ment 105, 129, 153 av, süfs 

- 3. 39; 28, 38; 105. 33 (apellar); 105, 153 
(von der Erlösung durch Christus) ; freundlich 
(saladar) 9, 165. 

doas^t aj, I süfs <• 49, 32. 

donssor, -9- i, 593, -»- 114, 70; 119, 46, -z- 

4, 24, dol^r I, 189, -Ich- 10, I s,f Id Süße 
41, i^ - 119, 46; -4, 24; 17» 4; 69, 44; 
Appal, Prov. Chrettomathie. 


il//7Ä, Sanftmut i, 189, 593; 32, 56; 72, 4; 

^ilde der IVitterung 10, i; 114, 70. 
doz£ «IM», ord, aj. I ww'ölfte 80, 73. 
doz^ntz lüvffi. ran/, o/. I noeihundert 8, 32. 
dQzer (oder doz^?) v. V tr, unterweisen, 

leiten 105, 155. 
drago9, "^y dracon 2, 6a s. m, III Drache 

8, 73i »39; "7, 36; 125. 108. 
drap j. OT. la Tuch, Stoff % 9; 112, 35; 125, 

45; d. de seda Seidenstoff $^ 20; 118, 124; 

Kleidungsstuch i, 692; 96, 34; 104, 46; 

105» 186. 
drapier s. m. I« Tuchmacher, Tuchhändler 

88, 13. 
drech s. dreit; drechura s, dreitura. 
dreg s, dreit; dreissar, -ss- j. dressar. 
dr^it, drfg, drei 4, 165, dres n. s, m. i, 422 

aj. I gerade 8, 60; 62b, i; 78, 31; 29, 47 

(d-z huelhs); aufrecht 3, 109; 78, 28; recht 

ma d-a 4, 150; gerecht 1, 325; gerecht^ recht- 

^Ȋfsig 58, 50; 7. 47; 105. 208; I, 422 (d. 

pargoner); richtig, rein d. nien 39, i; 73, 

S7; richtig 6, 11; 62b, 53; 123, 2, 52; «/ 
• für av, 102, 79; — av, gerade, geradeswegs 

4, 160, 165; 7, 264; 62, 17; 84, II. 

dr^it, dr^g, dreh 7, 61, drez n, s, 105, 120 
s, ffi. I» i?/rii/ 7, 25, 212; 17, 50; 22, 47; 
77, 2; d-z es que 105, 120; aver d. de far 
75) 25; ad. mit Recht 91, 58; d. faire ge- 
nugtun I, 203 (206); 12, 24; per d. von 
rechtswegen, in gerechter Weise 107,38; 113, 
63; 7, 124; d. de natura Naturruht 115, 
40, 53, 279; d. de gens Menschenrecht 115, 
54, 281 ; forma de A, juristische Form 124, 95. 

dreitam^nt av. in richtiger Art 7, 127. 

dreitura, drech- s, f, Ic Rechtschaffenheit 7, 

123, 194; Gerechtigkeit 77, 50; 102, 108; 

115, 18; segon d. 64, 78; far d. 120^ 46; 

tener d. 7, 50; 24, i. 
dreiturier, drech- aj. I (/. -ieira 117, 19) 

rechtschaffen 106, 23; 117, 19; gerecht 6, 163; 

77» 43; »20, 63. 
dressar, -9- i, 7, 663, dreisar 4, 193 (dr^issa 

4, 187, dr^^ 105, 168; I, 680) V. I tr. 

richten, wenden (a) 115, 297; aufrichten 

^ 7; 5i 329; O'^) ^ Ö63; ^ß- «^* wenden 
(a an) 118, 55; sich aufrichten, aufstehen i, 
478; 4, 187; 105, 168; intr. gebr, 4, 193; 
intr, aufstehen i, 680. 
drogoman, dogro- 6, 4 s, m. I« Dolmetsch 

29» 45- 

16 


242 


dnida — eissir. 


druda, drusa 47, 3 j. /. I^ Qiebende) Geliebte 
20, 10; 52, 32; 91, 53; BukUn 122«, 13; 

«/*• 47, 3- 
dradaria, dnierie i, 541 s, f. \^ Liebe 5,215; 

10, 22. 

drut 5, m, I« Liebhaber 15, 20; 25, 18; 40, 25; 

(höfisch Gesinnier) 112, 129; — 52, 34 (im 

Unterschied von aman); Buhle 5, 228 ; (^faire d. 

einen Buhlen nehmen) 78, 3 ; (geliebter) Freund 

1, 558. 
dttbtar s, doptar. 

duc, dus n, s, i, 468 s. m. I^ Henog i, 53; 

6, 57; 67, 21; 76, 14; 123, 17. 
duchat J. m. I^ Herta gtum 67, 36. 
duce s, dotts. 
duh J. duit. 
dui j. dos. 
duyre t'. V /r. belehren^ unterrichten (alcu de) 

2, 84, 94 J. duit. 

duit, duh 6, 60 a/'. I (part.) unterrichtet^ klug 

83, 27; erfahren, geschickt (de) 6, 60. 
dum, dun, dunt s, don, donc; dun- s, don-. 
duptar j. doptar. 

duq^ssa /. /. l^ Hersogin 122b, 13, 17. 
dur aj. I ^r/ 43, 29; 114, 133; 119, 12; -(cor) 

82, 9; 116, 21; hart, grausam 3, 356; 31, 

25; av, hart, grausam 8, 51. 
• durable ajW dauernd, ewig 106,80; 117, 15. 
durar v. I intr, dauern, währen 6, 175; 24, 22; 

32, 54; 102, 103; d. mit adj\: bleiben 31, 27; 

ausdauern^ weiterleben 3, 246; ix, 23; 43, 31 ; 

tr, ertragen 41, 2; (d. que no) aushalten, er- 

tragen 18, 17. 
durm- /. dorm-. 


E, et, ez 7, 41, 166; 10, 16, CS 3, 31 ; 7, 389, 
he 6, 76; 103, 14 conj\ und*, e — e — sowohl 
als auch 3, 75; 7, 77; 105, 142; 121, 21; 
un et UD einer nach dem andern 4, 256; 
Frage einleitend 3, 451; 5, 169; 49, 14; 
116, 10 X. donc; direkte Bede einleitend (ß^, 

4, 6 • und ebenso») 5, 102; 109c, 6; 116, 36; 
WunschsatM mit que einleitend 49, 39 ; Nach' 
satM einleitend (nach aitant tost coJ 3, 35; 8, 
166; (nach (\}iz.Ti) 13, 4; 114, 21; 116, 30; 
118, 22 ; (nach s\) 120, 45; (nach enaissi que) 
124, 6; nach Adverb das Subjekt einleitend 

5, 189; 29, 5; "9, 6, 95, 97. 
e Ausruf i, 391, 648. 

e s, en. 

hec int, siehe l 105, 116; ecvos s. vecvos. 

echel s, Fron, demonst. 


eg- j. esr, 

hedificam^nt /. m. I» Gebäude 108, 134. 

ef- f. enf-t esf-; efan etc. s, enfan« 

cffr^y (cflFr^tz n, j.) /. m. 1* Schreck 7, 268. 

egaiat ? (P, Meyer in der Ue^erseta^ng: 
herisse; vgL Mistral egaia muerP) 4, 115. 

egal, egal- s. engal. 

e'l BS eu lo 62b, 2. 

eya Ausruf der Freude 481 1. 

eylay <jz/. dort 2, 76. 

eionchar j. enio-. 

?is, eps 105, 15, 18, 172, eyx 63, 36, es 1. 72, 
342, 442, is I, 121 pron» aj. I* (f, eyssä^ 
epsa 105, 214^ selb 112, 35; i, 442 (es loc 
selbigen Ortes); (mit Artikel) 105, 15; (twischcn 
Präp, und Art,) 6, 182; 105, 214; mit 
Demonst, 3, 152; selbst (mit Fron, per s.) 42, 
16; 63, 36; 80, 75; 87, 10; sogar (mit 
Artikel) 105, 18; ne e. s, neys; — av, tqui 
es dortselbst i, 72, 342. 

eiss- s, iss-. 

cissalabetar (?) ? (Stichel: tadeln^ ver- 
dammen ?) 78, 39. 

eissanif q, -nt, -ntz 114, 31, epsamen, 105, 15, 
epsa ment 105, 125, issamen 9,41; 86, 39; 

115, 221, yssha- 124, 7, -ns 124, 56, icha-nt 
7, 58, ensamentz 3, 107, cnsement i, 368 
av, ebenso, in gleicher W-dst i, 368; 31,32; 
105, 15; ebenso, gleichfalls 7, 58; 114» 3»; 
118, 63; 124, 7. 

eissaminar, ex- v, I tr, prüfen 115, 322, 

337. 
eisancnat aj, I (pari,) verblutet (?) 88, 24. 

eissart s, m. I» Rodung, Gereute 66, 39; • ^'* 

metiel metre eu e. 66, 17. 
eissaussar, iss- 32, 60, eysau3ar 8, 121 i^> ^ 

tr, erhöhen • 34, 51. 
eiss^mple, ess- 105, 32, iss- 115, 255, yssampli 

120, 41 s, m. Ja Beispiel 105, 3^2; donar e. 

104, 58 ; prendre c. de alcu 1 15, 255; Gleichnis 

116, 37; 120, 41. 
isserm^n s, m, I« Reisig 80, 24. 
eissernit, iss- 5, 35; 31, 44, ess- 92, 29, «' 

3, 644, issarnit 106, 51 aj. 1 (pari) klM§ 
3, 644; 5, 35; erlesen, ausgeteichnet ^i,M\ 
52, 62; 95, 15. 

eisi s, aissi. 

yssida s, f Ic Herausgang 31, 23. 

eiss- /. es-, is-. 

eissir, -s- i, 672, iss- 3,457; 4, M7; ^» *S*' 
iyss- 8, 73, ys- 118, 38, ichir 7, 159. («T« 
5, 186; 95. 14, eU 3, 31, ieys 5, 260. ist 


el — en. 


243 


1, 85; hieica 31, 12, iescha 81, 45) v, 11« 
üUr, herausgeßun^ hirauskommen 6, 141 ; 8, 

73i 15^ i 5^> i^; 'iS> 3^1 (^^^ ^^ Stimme 
beim Singen) 81, 45; esser eissitz de coDStrers 
99, 13; entstehen 79, 31; 95, 14; rfl. eis 
s'en I, 85, 254; 5, 279; — J. iw. la Aus- 
gange Ende 22, 6. 

?1, elh, ela, eis 1. Pr^». pers,\ el «s en lo. 

elegir (^) v. III anom, tr, auswählen 6, 166; 
120, 180; 124, 14; enoählen zu (dopp, OdL) 
7 t 160; (per) 124, 98; part, erlesen, aus- 
erwählt, vorwiiglich 109', 10; 117, i. 

clxn, elme 7, 349; 118, 123 /. mi \^ Helm 6, 
23; 68, XI ; loi, 33. 

em j. en. 

emblar (f) v, I /r. entwenden^ stehlen 78, 18, 
25; >8, 43; 21, 36; 48, 20; {objektlos) 97, 
42; embla s'en stiehlt sich hinweg 6, 188; 
116, 59. 

emborigol (9P) j. »». 1^ Nabel 117, 26. 

embrassar, enbrazar 8, 203 t/. I tr, umarmen 
8, 203; • umfassen^ erfassen 84, 22. 

smend- s, esmend-; emfes s, effan. 

empagiDat aj\ 1 aufgeregt (Suehier)^ verdriefs- 
lieh, mürrisch (Levy) 114, 107. 

emparar s, amp-. 

emparlat, enp- 7, 387, emparaulat 112, 76 
af 1 /ar^. ^^r^^/ 7, 387; 62l>, 59 j 112, 76. 

empassar v, I /r. f#» den Mund stecken, ver- 
schlingen 81,. 42. 

e mpastat s. m. l^ Art Gericht, Pastete 107, 150. 

enpastre s, m, I Pflaster 5, 197. 

empeignar (^) v, I /r. verpfänden 90, 18. 

e mpeir x. emperi. 

e mpenat aj. I /«r/. befiedert 7, 339; 125, 105. 

exnp^nher, enp-, enpendre 3, 240 v» V /r. 
stofsen 69, 4; 117, 17, 41; vorwärtsbringen 

7, 256; r/?. s6 e. enan • sich fordern 38, 48. 
c inperador, enp- 3, 568; 8, 18, enperatour 

2, 31, -adur 2, 43, imp- 120, 55, 91 x. m, 
\\\ Kaiser 27, 36; 72, 31 ; 10$, 44; l'c <i^ 
Kaiser von Deutschland 69, 28; le rei e. 
fyon Rom) 105, 35; Bezeichnung Gottes 120, 
35, 91 ; e. de vida Bezeichnung Christi 106, 12. 

^upercri« j. /". ind^ Kaiserin i, 493. 
^«np^ri, enp- 8, 78; 70, 36, emp^yr 2, 81, 
emper 6, 158 s. m, V^^ Herrschaft 2, 81 ; 

8. 78; 70» 36; Beüh 6, 158; 105, 37. 84. 
^xnperQ, enp- av, deshalb 118, 113; indessen, 

jedoch 124, 4, 94. 
^mpeutar (^u) v, I tr, (einen Baum) pfropfen 
"5. 15s. 241. 


emplir (?) v. II«b tr. füllen, anfüllen 97, 27; 
j. omplir. 

empr^ndre, enp- 3, 527; 50, 9, 10 v, V tr, 
unternehmen 14, 35; 113, 88; e. una maneira 
50, 9; rfl, 9€ e. en sich an etwas machen, 
etwas unternehmen 3, 527; 50, 10; s6 e. en 
alcu sich an jd, heranmachen 5, 236, sich 
anjd, heften 26, 31; s€ e. ab sich vereinigen 
mit 34, 21. 

enprenem^n s, m. I^ Unternehmen; far e. 
beschlief sen 88, 13. 

emurar t'. I /r. einmauern, einschÜefsen 107, 90. 

en, e 6, 183; 27, 37; 92, 5; 105, 33, 102, 
em {vor Labial) 4, 193; 12, 15; 75, 44; hen 
103, 16, in 105, 17; 120, 48 Präp, örtlich: 

a) Ort wo (in) i, 16; 12, 18; 14, 2; 105, 
33; en langes 1, 125; {auf) 94, 2; 115, 
201, 22$; (en im Kapitel — J 124, 69; (an) 
26, 32; 69, 8; 117, 35; 73» 13; "8, 58; 
(auf Person bezogen) 3, 657; 5, 6; 22, 29; 

29. 56; 70» 26; 83. 57; 41, 26; b) Ziel: 

2. 96; 8, 221; 21, 27; 58, 185 105, 27; {auf 
Person bezogen) 105, iii, 154; ferir en gauta 
m» 39} — levar, dreissar em pes i, 680; 
4f 189; 7, 93; salhir en estant 105, 68; 
montar en destrier 90, 44; — s, mei. 

Zeitluh: 7, 255; 12, 15; 21, l; 105, 102. 
Übertragen: a) 7, 425; 4, 120; 105, 

17» 18. 76; 92, 5; 120, 48; 4. 278; 3» »40; 
57, 7; tenir en car, en grat 11, 41; 21, 31 ; 
Art und Weise; en ebrey 2, 91; en aut, en 
auta votz 5, 247; 7, 280; — en savi ni en fol 

3, 619; en fat 69, 30; — en mit Gerund.: 
Gleichzeitigkeit^ Art und Weise: 20, 72; 23, 
5; 56, II; — en, e tan que in dem Mafse 
dafs 119, 63, 75, 123; en cant in {um) 
wieviel 120, 13; en aysso que, e so que in- 
dem dafs 124, 24; 125, 7; e cm indem, weil 
7, 134; 20, 58; en que. e que iftdem dafs 
116, 36 (?), indem, damit 113, 62 (?); — 

b) 5, 129; 1,217; 105, 67; 24, 14; 105*72, 
50; 29,41; voler alc. re en do 20, 52; faire 
alc. re en aventura 113, 30; pensar en 31, 9; 
respondre en 100, 58; fianza en, s^ fiar en 
68, 25; 70, 10; 105, 75; esperaren 105, 120; 
creire en 105, 152; camiar en 103, 16; de — 
en — s, de. 

en, -n, ent 105, 162, 165, ne 3, 31, 208. 327, 
n' 3, 142; 5, 56; 7, 99, 107, em (vor Labial) 

30, 29 pron, av, örtlich: Ausgangspunkt, 
3, 31, 208 /. anar, eissir, menar, portar etc.; 
Entfernung 16, 59. 

i6* 


144 


en — encoabrier. 


« Entfernung s. laissar ; Ausgangspunkt eines 
Vergleichs, Mm Komparativ 3, 332; 6, 97; 
II, 31, M als, autre 69, 15; 91, 59 (?); 
partiiiv 1, 366; 7, 107; 105, 31, 95; {heim 
Komparativ 17, 43; bei aatre i, 143)/ {von 
Unteilbarem) 4, 227; {unbestimmt hinweisend) 
7, 104; Besitz^ Zugehörigkeit i, 13 {au/ 
Person betüglieh); 7, 357; 10$, 85; Grund, 
Veranlassung i, 110; 3, 142; 12, 5; 30, 29; 
74, 10; {p/eonastisch) 5, 56; Gegenstand 
{einer Rede) 105, 23; IVerkuug 105, 165; 
nähere Bestimmung: beim Subst, i, 120, 
499; >o5> 32, 1x9; {plionastisch) 122», 2; 
funbestimmt hinweisend) 62, 54; 107, 159 
(vgL o bei faire^, ^fim ^<(f'. 7, 99; 105, 94, 
beim Verb 2, 30; 6, 63; 105, 11, 68, 144; 
vgl, Verwendungen von de. 

cn, 'n 21, 47; 34, 52, n' 5, 5; 7, lO; 12, 34. 
s.m, ind. Herr, . . (proklitiseh vor dem Namen) 
80, 55; 84, 8; 99, i; 122b, u. 

enaya av, so wie 108, 16 x. Anm, 

enayssi, -chi iio, 15, -si 7, 444 av. so ^, 531 ; 
6, 12; 10, 13; 15, 48; 17, 28; 119, 38; 
e. que entsprechend {der Annahme) da/s 

J124, 5- 
enamorar (o) v, I rß, sich verlieben {dit) 122», 
i; 122b, T\ part. verliebt 115, 33, 178. 

cnan, -nt av. örtlich: vorwärts 5, 228; 8, 109; 
• 13' 4ß; 27, 35 (trair *d enan); 38, 48; 
^3i 23; 77i 31 ^tlich: Muvor, /füher 121, 
67; vorwärts, /ürder d'er'ecan 27, 11 ; 86, 
3; d'aqui e., d'aquell' hors e. 6, 87; 119, 
101 ; • eher, lieber 95, 8; — präp, teitlich: 
vor 102, 89; 114, 150; e. que bevor 108, 

143. 
enans, -ntz 3, 47, 425 av. MeitHeh: »uvor 8, 

4, 162; 52, 31; 125, 6; e. de vor 51, 6; 

65» 57; '^ ^»>^«' 3» 623; vielmehr s, 351 ; 

39» 5; 56, 28; e. q\xe bevor ^i, 39; 7, 376; 

49, 40; 121, 45. 
enansar v, 1 tr, /ordern 33, 48; 74, 36; r/l. 

sich hervorthun 24, 43, 46. 
enantir, -tire 74, 3 (ReimJ v. IIb tr, /ordern 

3, 96; 74, 3; vorbringen {in der Rede) 7, 118. 

henap s. m, l^ Schale ^ Humpen i, 55. 
enapr^s av. hernach 114, 27, 95; präp, nach 

108, 26. 
enaprQp av. hernach 114, 65. 
enardir v, IIb tr, wagen 5, 343. 
e na st rat aj. I part, mit (gutem) Geschick 

begabt 63, 124. 


enavangarv. I objektlos: /Ordern, erledigen 

108, 60 Var, 
enavantir v, IIb tr. /ordern 11, 42. 
enb- X. emb«. 
enbaconar (o) v, I tr, in Stücke sehneiden 

118, 116. 

enbaissat s, m, \^ Mission 107, 94. 

enbatre v, III rfl, her/allen (sor alcu) i, 710. 
enb^ure v, VI rfl, sich tränken (de) 119, 63. 
enbrpnc aj, I düster, bekümmert 15, 5. 
enbrugir v, II*b tr, e. alc. re vö« etwcu Lärm 

machen 7, 119. 
encadenar (^) v. I /r. verketten I3i, 12; 

• {Poetik) 33 ^^. I ; • /essein, verstriche» 

{in Sünde) 7, 184. 
encaotam^n s, m, 1» Ver%auberung, Wunder 

115, 162, 248. 
encantar, enqoa- 18, 33 v, I /r. vemaubem, 

x8, 33; ^^/Jrw 7, 364. 
encantatour x. «f. III Zauberer 2, 28. 

eDcar v. I tr. anfangen e. a faire i, 105; ^ 

72, 96; c. faire i, 9 (?), 252. 
encara s, ancar. ^ 

eDcarnar v, I r^. xirA ins Fleisch eingraim 

119. 13. 15- 

eDcarnatlu^ s./, Id Fleischwerdung 100, 174« 

encastonar (o) v. I /r. (mr^ 5/«« »1 etnm 

Ring) einsetten 109^, i. 
encaussar v, I /r. verfolgen i, 156; loii 6. 
encautar v, 1 tr, warnen 120, 85. 
encautz x. m. ind, Verfolgung 6, 175. 
encavalguat aj, I part, beritten 59, 12. 
encegar, -ecar {%) v. I tr, blenden • 4, 18; 

108, 32. 
enc^ndre v, V tr. entstünden 105, 251. 

enclaure v, V /r. einschüe/sen 5, 289; 7t «S«- 

enclt, -in aj. I geneigt 6, 35; • 8, i. 

c n c 1 o s t r ar (9) «/. I r^. xiVA ins Kloster sch&ift» 

12, 25. 
encobir v, IIb /r. begehren 3, 625. 
encoi s. ancui. 
encolpar (o) v, I /^. beschuldigen 7, sUt 

32, 27; 78, i; 80, 8; part, versckäUäy 

schuldig 63, 59. 

encombrar, -onb- 121, 9 (o) v, I /^. *"^ 

^»/m 6, 176; überlasten, übermäfsig (" 

Anspruch nehmen I3i, 9. 
encombrier, -onbrer x. m. I* Beschwerde, rff" 

dru/s, Kummer 1, 406; 35, 14; 63, 18} 83, 

16; 90, 42. 


encontn — engrossar. 


«45 


encontra, encuntre 2, 93 av, hingtgtn 114, 137; 
präp. gegen 104. 17; 8, 5»; lao, 74; im 
Vergliick mit 13, 20. 

encontrada s, f. Ic Gegend 3, 35; 5, 49; 14, 

13; 122^ 13. 
encontrar (o) v. I /r. /r^M i, 129; 9, 50; 

107, HO. 
encortezir v. IIb inir, gesittet wtrden 11, 30. 
en cortinar v. I /r. mi/ Stoffen behängen 3, 500. 
encre «/• sekwam, sekieeht (?) i, 123, 
encr^yre ». III tr. faire e. alc. re az alcu yV. 

//BMU glauben machen 108, 76. 
encresol o/. ungläubig (a Deu) 120, 68. 
encuzar v, I /r. beschuldigen 7, 61, 239. 
endema^, -mA, -main i, 633, 668 s, m, 

nächste rag 10, 17; 105, 60; 112, 120. 

endem^ssa s, /. Ic (kbrperL) Anstrengung ? 
114, 119. 

endeatat, -dept- 96, 17 Vor, aj. l pari, ver- 
schuldet 96, 47. 

endevenir (Ä) v, VI infr. werden 107, 16; 
fo, foroD endeyengnt que es geschah ihm, 
ihnen da/s 107, 23, 29; e. en alc. re, en 
far alc. re wu stände hommen mit 124, 66, 
*45; gtschchen^ eintreffen 107, 71; rfl. werden 
9i 109; geschehen 9, i; 86, 11; 120, 27. 

endoctrinar v, I tr, unterweisen 115, 341; 
part, unterwiesen^ unterrichtet 112^ iio; 107, 
^75; A»^^- *ubst. Gelehrter 7, 389. 

endomeniat, -mergat 107, 127 aj,l part, an- 
geh»rig 107, 127; subst, Anfckäriger, Höriger 

9«, 3- 
endr^ it, -dr^ av. e. de bewuglich auf, angehend 
I22d, 11; präp, Richtung, Gegend beuichnend 

"5. 35». 356. 
endurar v. I objehtlos: dulden 14, 26. 
en dar mir (9) v. Ilab rfl, einschlafen 39, 13. 
endursit aj, 1 part, verhärtet • 63, 96. 
enebrlar v, I intr, gebr, sich berauschen iio, 

76 (s, Afsmerhg.), 
enemic, -mis«./. i, 623 x. m. I« AW>m/4, 94; 

18, 34; 66, 42; (c. a alcu> 76, 34. 

enem'fa s, f, Ic Feindin 102, 49. 
enequitat s, f, Id Unrecht 118, 47. 

enfalagam^n j. m. U Übermüdung (s, Mistral 

enfalaga) ^dW' Blendung (s, hatal, enfalagar) ? 

123, 9 Var, 
cnfan, efan, -nt 7, 20, 135; 16, 45; 74, 23; 

105« 79» cff- 7> 200; 115, 51 s,m, WlKind 

4. 180; 18, 34. 
enfanaa /. /. Ic Kindheit 119, 35. 


enfantar v, I tr, gebären 120, 42; objehtlos 

125, HO, III. 
ef^rm o/. I hranh 105, 108. 
enf^rn, eff- 105, 182, yf- 86, 27; 106, 34 

s, m. U Eolle 3, 404; 8, 184; 104, 54; pl. 

117 Üb, 
efernal aj\ II höläsch 72, 23. 
enfirmitas (Latinismus J Gebrechlichheit 2, 5. 
eoflabot s, m, I» (der dem Schlauch [Bauch] 

schwellen macht) Schlemmer ? 80, 85. 
enflar, eff- 104, 27 (f) v, I tr, schwellen machen 

80, 64; intr, schwellen 104, 27. 
enfolezir v, IIb intr, thöricht werden 11, 27. 
enfolhetir v, IIb ir, tum Thoren machen 

13, 43- 
enforcad aJ, I pari, gegabelt (vom Körper J 

2, 71. 
enfrondar (o) v, I tr, versenken 121, 13. 
engal, -gual 41, 32, egal i, 302; 95, 13, 43 

aJ. II gleichartig ^i^ 32; gleichwertig 20, 11 ; 

87, 7; av. gUUhartig (a) 95. 43; /nl/. (mit 

Obl) entsprechend 95, 13; zugleich mit i, 302. 
egalar v, I i;^. (ab) /fVi gleichstellen^ sich 

messen 107, 25. 
engalm^nt, egal- 123, 27 av, gleichsnä/sig 

7. 223. 
snian, engan 7, 60; 108, 44 s. m, I« Trug 

13. 50; 16, 18; 18, 52; 63, 53. 
enganador x. m, III Betrüger 108, 35. 

enganairiz, enianeris i, 704 s, /, .ind, Be^ 

irügerin 90, ii; (aj, s) 85, 8. 
enganar, -nn- 108, 54, 75, -gua- 28, 32, (s* s, 

präs, ind, eniayna 61, 63) v, I tr, betrügen 

5, 283; IIO, 120; 123, 27. 
engatiar v. I tr, verpfänden |00, 140; rfl, sich 

verpflichten, verbinden (az alcu) 95, 31. 
eng^nh s, m, I> Geisty Sinn 5, 8. 

engenhar {(^)v,l rfl, sich überlegen, aussinnen 

62, 27. 
engenrar (^) v, l tr, Mengen (en la maire) 64, 

31; • erzeugen 119, 62. 

enginhus aj. I listig 60, 49 Var, 

engoichos aj, I bedrängt • 7, 38. 

engoissa s, /. Ic Qual 119, 130. 

angoissar (oi) v, I objehtlos : bedrängen 1,97. 

engraissar z^. I /ir. mästen •* 63, 64; m/ir. 
//// werden i, 711; 29, 22. 

engr^s aj, I heftige leidenschaftlich (im Zorn) 

I. 322; 3» 364; 85» 42. 
engrossar (-ueissa) v, I iy*. verstärhen 125, 3. 


246 


enguers — entendie. 


enguers ? (durch MttaikeHs aus. ebgres ?) 
60, 71 (aucA cn guers schtint nicht befrie- 
digenden Sinn zu geben, vgl, auch gers). 

enia- s. enga- 

enic aj, I verdrossen (de) 70, 37; verdrie/slich 
(verdru/serreßend) 3, 617; 76, 62. 

enioglarir, -iotgl- 7, 154 v, IIb /r. ««/w Joglar 
machen, auHfatten 7, 154; rfl, sich %um 
Joglar machen 80, 42. 

enionchar, eioncar 7, 467 (o) v. I /r. bestreuen 
y, 467; ausstreuen I20, 68. 

eniurar (-ieura) z;. I r/i. sich berauschen 110, 
76 Anm. 

eniv^rs («« in inversus) /r<S^. gegen 105, 12. 

enlatinat j. m. \^ Sprachkundiger 7, 410. 

enluminar v. I /r. (geistig) erleuchten 7, 189. 

enoi j. eDueg. 

enoios, enuios 60, 55 aj\ I verdru/serregend ^^, 
10; 60, 55 ; verdrie/slich, verdrossen pj 81, 9. 

enoiar, -nn- 113, 95, -nui- 3, 9 (-ueia 98, 41; 

"3* 95i -Qia 43i 't »4) «'• I ^» verdriessen 3, 
9; subjektlos enoia'm de 43, 14; iutr, e. a 
alcu 113, 95; rji. U e» de 107, 137. 

enonglar (o) r. I rji, sich einkrallen^ fest- 
klammem 26, 31. 

enp- s. emp-. 

enpacharjE'. I /r. behindern 95, 26. 

(^npauzar t^. i tr. beilegen (nom) 124, 155, 
158; (so) 124, 169. 

enpensat aj\ I part, in Gedanken versenkt 
3. 419. 

cnpoziu6 s. f, Id Beilegung (d'un nom) 124, 

"57. 

enpreyonar (q)v.lrfl, sich einkerkern 86, 27. 

enquenuit s. anuit. 

enqu^rre (ie, ^ v. V tr, suchen iio, 100; 
bitten (alcu de alc. re) 14, 42; 91, 43; um 
jds, Liebesgunst bitten, jd. umwerben (alcu) 
5, 75; 27, 22; 35. 23; fragen (alc. de >/. 
nach) 91, 25; objektlos: werben 43, 42, mit 
Dat, eth, 20, 4. 

enrabiat aj,\ part, wütend^ besessen 63, 85. 

enraumat aj, I part, erkältet^ heiser 87, 40. 

enrazigar v, I intr, gebr, einwurzeln 115, 349. 

enrazonat aj, I part, beredt, redegewandt 107, 

174. 
e n r i q u i r v, IIb /r. bereichem; intr, gebr, mächtig 

werden 7, 155. 
enscgre v, III tr, folgen (alcu) 108, 124. 
enselar, ess- 5, 192 (^?) r. I /r. satteln 3, 488; 

5, 184; objektlos 3, 477. 
ens^mble tfv. zusammen 7, 252. 


ensement x. eissamen. 

ens^ms, ess-, ensemps 8, 212, ensemp 108, 80, 
essem 9, 2^ av, zusammen 3, 81 ; 5, 7a; 7, 
286; 120, 19; teuer e. zusammenhalten (tr,) 
I9t y^\ c* ab <^ Gemeinschaft mit 73, 24; 
tot e. mit eins 125, 96. 

ens^nha, -egna, -ena 4, 167, -eine i, 89, 
-igne 2, 47 s, f, Ic Zeichen 4, 167; 6a, 20; 
Feldzeichen ^ Fahne i, 89; Anzeichen 2, 47; 
108, 130. 

ensenham^nt, -egn-, -ein- 3, 215, -eingn- 
92, 34 s, m, la Unterweisung 113, 33 (als 
Litteraturgattung ) ; (gute) Lebensart '^^ 215; 

"5t 319; 123. 34;//. 92» 34. 
ensenhar, -egn-, -eingn- 9a, 4, -ein- 2, 83; 

3, 67; 4, 263» enn- 4, 168; 123, 61, ess- 
83, 25; 115, 208 (^) V. I tr, weisen, zeigen 

4, 168; lehren (alc. re az älcu) 40, 23; 114, 
138; unterrichten (mit unbest. Casus) 8, 223; 
108, 3; e. faire 108, 120; e. a faire 4, 136; 
objektlos: lehren 4, 26a; 109«, 4; 123, 61; 
part, unterrichtet 2, 83 ; (im besonderen in 
Beziehung auf Lebensart, gesittet) 47, 35; 
92, 4; 112, 15; ben c. 3, 67; 83. 25; mal e. 
HO, 4. 

enserquar (f) v,l tr, nachsuchen (cum) 9I, 30. 

ensolfrat aj. I part, schweflig 120, 72. 

entalhar v, I tr, einschneiden^ schnitzen y, 356. 

entaular v, I tr, (ein Spiel) aufs Brett stellen, 
aufstellen, anfangen 7, 458. 

enteodem^n, -nt, -dim- 123, 19 j. »1. 1» Ver- 
ständnis, Verstand 108, IIO; II5, 312; 
faire e. az alcu jd, zu verstehen geben 108, 
72; Sinnesrichtung 119, 51 ; metre son e. eo 
123, 19; Sinn, Meinung 115, 269 Ob,, 359« 

e n t e n d ^ n s,m, I» (part, präs.) Verständiger 1 1 5, 
42; Liebhaber im ersten Stadium 22, 12. 

entendensa s. f, I« Verständnis ^ Verstand 
perdre Te. 84, 37. 

ent^ndre, int- 123, 28 v. III intr, seiften Sinn 
auf etwas richten (en) 3, 83 ; 4, 90; kSren 
auf (a) 4, 16; tr, anhören (pers, Objei^ 
7, 44, 288; (säch/. Obj.) 59, 4; 61, I3i 
(mit Verständnis) hören i, 105; 5, 241; 63, 
12; (neben auzir) 5, 31; 7. "6; 125, lOi; 
verstehen 6, 4; 7, 396; 38, 84; e. razon 851 
13; verstehen, auffassen 42b, 25; 124,25! 
verstehen, der Ansicht sein, meinen (que) 123» 
13, 42; objektlos: hören 4, 62; 123, 20; rß» 
s€ e. en seinen Sinn richten auf 122b, 14; *^^ 
vef lieben in loo, iii; 122«, 12; verOebtsii» 
in 122^, 15; — entenden aufmerksam ^^ If 


entendudaroens — envidar. 


247 


verständig 123, 39;. faire e. que nu verstehen 
geben loo, 9; eotendut en den Sinn gerichUt 
auf- 119, 54; verständig 7, 384; — entendre 
subst, Liebe 38, 78. 

entendutlam^ns av^ gespannt ^ inbrünstig 1 1 9, 58. 

ent^Dta s, f. Ic Bestrebung^ Sinn 25, 45. 

entent'fo s, /, \^ Bestrebung (metre s'c. a) 4, 
48; Aufmerksamkeit t Inbrunst 120, 17. 

entieTf »t^r 4, 145 aj, I (fem, -tieira 20, 44, 
•tfra 113, 86) vollständige ganz 6, 177; toi 
per cgans und gar 4., 145; vollkommen , ohne 
Fehl 20, 44; 24, 34; 98, 10. 

entieram^nt ai', ganz und gar 108, 64, 

entorn av, ringsum, (um — ) umher 3, 36, 105; 
119, 68; präp, um — herum (örtl,) 8, 104; 
63, 118; loi, 31; 115, 345; (zeälieh) 78, 
20; 114, 69. 

ent^rzer v. V tr, umwickeln, einrollen i, 89. 

entrade, eDlrar X. intr-; entraxnetre s, entrem-. 

^nir t präp, zwischen (Örtlich) 7, 262; 60, 57; 
63, 40; loi, 4; 122a, 8; (zeitlieh) 9, 4; • 
7, 297; 14, 28; 73, 46; Gegenwart in einer 
Mehrhnt 23, 12; 27, 36; 44, 26; 105, 32; 
d'exitre zwischen — heraus 16, 34; Gemein- 
schaft 48, 8; 115, 289; entre — e — zwei 
Subjekte einführ ind 66, 10, gemeinschaftliehen 
Umstand einführend i, 316; pensar e. si bei 
sich denken 108, 64, iio; IVechse/seitigkeit 
I, 616; 3, 305; 7, 32; 115» 8; s. antre. 

entre celar (?) v, I tr. warnen 107, 120. 

entredormir (9) v. 11» intr, esaer entredormitr, 
zwischen Wachen und Schlafen sein 62^, 22. 

entremesclar (?) v. I tr, vermischen 100, 99; 
inir. gebr, sieh mischen 41, 30. 

entrem ?tre, -tram-4, 182 v, V rß, sich zwischen 
setzen '* 14, 28; sich beschäftigen, sich abgeben 
(de mit) 3, 613; 4, 47; 124, 173; intr, gebr. 
80, 5. 

eatrenair av, zuvor 10, 15. 

entrensfn s, m. I» Abuichcn (Stoffe, die ein 
Abzeichen tragen) 6, 37. 

cntrepr^ndre v, V tr, angreifen, in Angriff 

nehmen 16, 46 (persönl, Objekt), 
untres = .entre les. 

^Qtresaich cev. durchaus i, 284 {vgl, atrasag). 
^ntres^nh, -ns 0, pl. 18, 47 s, m, la Ver-- 
ständigungszeichen 18, 47; Abzeichen 68, 18. 
^Utresenha, -einha 38, 6 s, f, \^ Anzeichen y 

Anschein 62, 37. 
^ ntro <n^. e« ea (ortl,) bis hinein in 6, 70; (zeit/,) 
de — e. en — von — bis — .108, 78; e. a 
(tcülichj bis zu S^ 375; 108, 131; (ZahlJ de 


— e. a — 121, 32; — Präp. Erreichung 
eines Ziels: (Örtl.) bis zu de, des — e. — 2, 
'OS; 77» 25; (zeitlich) (bis) an iio, 50; -— 
e. que conj. bis dafs 3, 241; 4, 103; 63, 
64; 116, 41. 

entrosque av, entrosc'a (zeitlich) bis zu i, 466; 

— P^^P* (^iHich) bis tu I, 668. 
entrues conJ. bis i, 91. 

entz s, ins. 

enueg, en^i 32, 32; 43, 72; 75, 2, enueit 18, 
52; 123, 40, enuig 3, 18s, enug 3. 242 s, 
m. la Verdrufs.1, 504; 29, 18; far e. 5, 354; 
16,. 12; 57, 9; das, vfos Verdrufs erregt 18, 
52; 90, 28; 123, 40; Liedgattung 124, 161. 


enuiar, enuios s, enoi-. 


enait x. anueg. 

enumbrar v, I tr, beschatten 4, 108. 

eväiment X. m, \^ (Angriff) Vervoegenheit 105, 
244. 

euvaladiti^ (envalantit Hds. P) zu voller Tüchr 
tigkeit gekommen i, 277. , 

envanezir v, V^^ rfl, verschwinden J19, 40. 

envazir, ev- 6, 57 v, IIb /r. einfallen^ an- 
greifen 7, 142; e. alcu 6. 57; 76, 52. 

env?ya, eveia 105, 27, evea 105, 51 x. /. \c 
Neid 5, 82; 17» 5; portar e. az alcu 112, 
22; Begierde far e. 13, li. 

enveiar, cviar (-^ia) v, \. tr, beneiden 64, 51;- 
begehren 116, 65, 66. 

enveios^ -viios i, 29 aj. I neidisch i, 29; 4, 
»37; 35» 49; begierig (de) 73, i; 84. 31; 
117, 72; habgierig 1. 29. 

envellezir v, V^ intr, altern ii, 36. 

envelzir {Var, envilanit, envelit, nuillit =* en- 
villit) v, Hb tr. genuin machen 95, 61, 

enverinar v, I tr. vergiftend, 169; 125, 109, 
III. 

env^rs aj. I umgekehrt 19, i ; umgeworfen, auf 
dem Rücken^ der Seite liegend 125, 120; ver- 
kehrt » 19, 17^ 33; s, m, ind» Verkehrte - 
22, 47. 

env^rs, ev- 105, 113, 141, enves 39, 46; 72, 
8; 90, 48 präp. Richtung i, 267, 333. 

enversar (?) v. I tr, ^umwerfen 19, 25; um- 
kehren, verkehren 19, 9; Richtung geben, 
richten {oder in einen Vers bringen ?) 19, 41. 

enviar, ev- 115, 132 v. I tr, schicken 14, 23; 
Ö2b,, 3; 63, 70. 

envi- X. envei-. 

envidar, ev- 5, 432 v, I tr, einleuUn 5, 432; 
106, 40; e. a far 119, 37; durch einen Ein- 
satM zum Spiel auffordern 34, 40. 


248 


envirft — escolorir. 


envird, -09 äv. ringsum 7, 398; 8, 150. 

envis, av, a e. ungem i, 518, 689. 

e pacta s, f, Ic Zuschu/stage mm Mandjakr 4, 

«55- 
eps 1. eis. 

er, era, eras, ere 1. ar, ier. 

errada j./. I« Irrtum 123, 8. 

eranh 1. m. \^ Spinne 1251 45. 

erranza, -nsa 97, 15 J. /. \^ Irrtum 113, 62. 

«rba J. /. Ic -Ä>»»/ 3, 29; 1x6, 75; 125, 75; 

Kollektiv:) 3, 161; 18, i; 21, 5. 
erberiador, erberiar s, alb% 
erbf ta s, /.Ic Kraut (kollektiv) 51, 40. 
her?t X. m* I» -^^^ 7i 242 (pQ, 
ere tage s, m, I^ Erbsehaft 95, 22. 
«retat, he- 7, 386 /./• I** ^^^ 3» 54; 7. 169, 

212. 
er^tge, heretie 107, 11.«. I« A>ilifr.7, 54; 

69, 13; 79i 31. 
oretgia, heregia 8, 42 x. /. Ic Keturei 7, 96. 

er^tia j. /. I« Ktturin 7, 102. 

ergada j. /. I« Gesellseha/t (Rayn.) 100, 126. 

ergoil, eignlhos s, org-. 

erissar v. I tr. sträuben maehen 64, 13, 

eris86 x. m, I« ijf// 125, 76. 

ermt, erm^i 118, 124 x. m, 1^ Hermelin 6, 

148; HermeHnpel* 6, 37; 118, 124. 

ermitaiei he- 8, ^5 x. m, Ib Einsiedelei 8, 

8, 214. 

hermita^ x. m, U Einsiedler 8, 208. 

ernais aj\ grindig, räudig ? I, 709. 

error x. /. Id Irrtum 108, 32; 123, 6, 41 ; Ver- 
gehen, Fehler 32, 37; Wirrnis , Qual 96, 4. 

^r X. ffi. I^ Erbe i, 324. 

es X. iV^m. demtmst, eis, en les, e. 

CS siehel 1, 353, 520. 

es- X. eis-, ens-. 

essabatat x. Eigennamen, 

essai, essaiar j. ass-. 

essauzir v, lU (?) /r. erhören (alcn de) 104, 67. 

esbahir v. Ilh >;yf. bestümt werden 13, 15; /ar/. 
esbait bestümt 3, 423; 31, 21. 

esbalauzit, esbaltiiz 8$, 44 part. betäubt, be- 
nommen 4, 38; schwachsinnig 85, 44« 

esbaudim^nt x. m.l^ Frische, Fröhlichkeit ^^ 

370; 114, 84. 
esbandir v. IIb r/l, sich erheitern 21, 17; sich 

ergötuen 4, 6. 
escaxs (us) x. m. I« //. Schachspiel 6, 5a 

escala, esch-, eschale i, 115, 255, scala (nach 
vokal, Auslaut) 105, I46, 227, acfa- (desgl,) 


105, 149, 232; X. /. ic Zeiter 5, 3I2;-I2i, 
42; 105. 156; Treppe i, 115, 255. 

eschaI6 x. m, l»' Sprosse 105, 209, 237. 

escantir v, 11« h ir. auslöschen 7, 162. 

escapar v, I sntr. entkommen 7, 148; 118, 37; 
120, 51; entgehen iii, 6; (von Strafe) /ru 
ausgehen 107, 125. 

escapitar v. I /r. enthaupten 118, 100. 

escharir v. 11^ /ir. abtrennen; a eacfaarit oijfx- 
trennt, für sich i, 50. 

escarlati x. m. I^ Art Stoff 9, 14, 34« 

escarnir, esch- 85, 56 v, 11» h tr, verhöhnen 
i| 270; 94, 3; 107, III; Mum besten haben 
13, 45; betrügen 76, 10; objektlos: spotten 
3 1 653; 6, 54; — parU subst. Gefoppter 

»s. 56. 

escarpir v. Umstrahlen 114, 22. 
escas a/\ I karg, geing « 79, 16. 
escarsedat x. /. Id Knausrigkeit 72, 19. 
escassier x. m, 1^ Stehfufs^ Krüppel 43, 25; 

98, 40. 
escaadar v, l tr. wärmen, heiun 122^» 2. 
eschauzir v. II objektlos (bei Tische) aussucAen 

(oder eschausir «» escaussi Mistral »tremper 

la soupe, verser le bottUlon sar le painc/) 

76, 41. 
eschazer, esc- v, III, VI intr. 9uf allen, m teil 

werden 15, 31; 41, 42; 63, 60; tustofsm, 

geschehen 83, ly^ rß, iiemen, notwendig sdn 

92. 58; 113, 65. 
eschiu, eschivar x. esqui-. 
escl^n, -nt x. m, I» Wissen 7, 42; mon <• 

59, 17; 60, 22; 93, 28; segon vostr'e. 96, 2« 
escirpa x. /. Je (Pilger-) Teuche 6, 144, 
esclai x. esglai. 

esclairar «^. I tr, erhellen, erfreuen - 28, 25? 

rfl, hell werden, erglänten - 23, \\\ nek tr- 

heitern, sich erfreuen l, 320 ; 62, 41 ; 64,34* 
esclarzir v, IIb tr. klar machen • 80, 83; ^^ 

stellen • 7, 129; intr, hell werden 11, I3« 
esclau X. m, \^ Sklave 121, 72. 
esclaa x. m, \^ Fufsspur 125, 27; segreper«. 

125, 49; • Spur 107, 121, 
e SCO bar (o) v, I tr, fegen 3, 497. 
escofle X. m, I Gabelweihe 121, 19. 
cscoiss^ndre, escosc- 38, 66 v. III (V?)^* 

herausreif sen 26, 2; 38, 66; objektlos: rajti» 

60, 68. 

escala x./. Ic Schule 107, 6^ 

escoli X. m, !• Z^At/m^ (m «mmt Werksl^ 

9» 53. 6a 
escolorir v, V^ hUr. farblos werden 4, 10. 


escoltar — esforzar. 


249 


escoltar s, escoutar. 

escom^tre v, V. /r. angreifen 90, 11 ; anreden 

3t 533- 

escompr^ndre v. V /r. entzünden -^ 113, 87. 

escondigy -ich s, m, I» Freisprechung, Ver- 
Sicherung der Schuldlosigkeit 35, 15; Dichtart 
124, 150. 

escondire, -ir 3, 76 ».V. tr, freisprechen (van 
Schuld) 7, 122; r^. sich freisprechen (de) 7, 
53; 35i >; 74f 19; objektlos: versagen, ab- 
weisen 3, 76. 

escondrc v. V, III, escondir z/. 11 tr» verbergen 
113, 2; 63, 73 (oder leugnen i)\ rfl, sich ver^ 
bergen {oder eher durch Mischung mit escon- 
dire: sich lossagen) 17, 60. 

escons^gre v, III tr. erreichen i, 82. 

ftscopir j. escupir. 

escorgar, -oriar 77, 48 (q) z/. I tr, schinden 
3, 623; 60, 65 Vor, 

esc^rsa s, f Ic Rinde 26, 32. 

escoutar, -olt- 3, 146, -ot- 7, 52, 390; 36, i 
(ou, o) V. I /r. hören, anhören i, 77; 3, 41 ; 

*3» 5 r«»' ■2^' ^''*t); 44» 28; 104, 2; fw// 
/«-/. O^yV 7, 44, 390; 123, 41. 
escremir (-im) r. 11^ f;^. sich decken Qteim 
Fechten) 66, 37; intr. gebr. 6, 60. 

escridar, -iar 54, i v. I /r. rufen, ausrufen 

5. 305; 6. 151; 7. «98; zurufen (a alcu) 

106, 54; /V. anrufen, aufrufen 5, 280; <7^- 

jektlos: rufen (von der Nachtigall) $4, i; r;^. 

ausrufen 7, 430. 

escrig, -is n, s. i, 408 J. m. I« Schrift 102, 51 ; 
Schrift(werk) 1, 408. 

escriptura, sc- (>iMif^ Vokal) 108, 4 j. /. I^ 
Schrift: Gesamtheit des Geschriebenen^ Litte^ 
rettur ? 113, 29; Schriftstelle {der heiligen 
Schrift) 116, 37; e., la sancta e. die Schrift, 
die Heilige Schrift 7, 28, 240, 428; 108, 4; 
120, 60. 

escriure, sc- (ßcuh Konsonanz) 108, 17, 136 
V, V tr. jchreiben 2, 9; 77, 34; 105, 53, 
20$; trobar per escrigh 121, 78; jd. ein- 
schreiben (en una carta) X2, 8. 

escudier, -der i, 64, 78, escüeyr 2, 78 s, m, 
la HTnappe 3, 198; 90. 5$; 98, 48. 

esc u e 1 h j. 01. Ia Art, Manier (und: Aufnahme), 
que t'er e-s vtas air wohl anstehen wird {öden 
was dir Aufnahme ver schaff eti wird ?) 25, 37. 

es c u m e n i a r (^) t'. I /r. exkommunizieren 1 2 1 , 73. 

es c a p i r ,--cop- 116, 67 v. IIb intr, spucken 1 1 1 , 
14; e. a£ alcuy^. anspeien 116, 67. 


escur aj, I dunkel 3, 23; 102, 107; * (dem 

Sinne neuh): 32, i; verweigernd^ karg (esser 

e. de) 14, 4r. 
escurzir v, IIb tr» verdunkeln 7, 158; der Sinne 

berauben 4, 37. 
escusanza s, f Ic Entschuldigung 74, 25. 
escusar v, 1 tr, van Schuld freisprechen 29, 49. 
escut, -ud 2, 94 X. m» I» Schild 6, 38; 27, 34; 

43. 6. 
esdem^ssa j. /. Ic Anstrengung 70» 2. 
esdevenir (-6, -?n) «/. VI intr, geschehen 17, 

39; 119, 14; mit nom,: werden 83, 46; 

105. 23S- 
esdiluvi s* m. 1 Sintflut 120, 60. . 

esdire v.V tr, freisprechen (alcu de) 76, 48. 

esdaire v, V tr, entfernen '91, 31. 

esedar (9) v. I rfl, erwachen i, 47. 

essems s, ens-. 

(sser, estre 7, 132, 176 v. anom, intr, vorhanden 
sein, existieren 21, 38; 29, 37; 55, 22; 80, 
27; mit pleon. i 32, 12; sieh an einem Orte 
befinden 3, 293; 4, 64; 8, 38; 105, 63; • 13, 
29; 105, 117; statthaben, geschehen i, 668; 

2. 49; 5. 305; 15. 28; 18. 22; 52, 16; 55, 
1 1 ; Copula mit Subst. 6, i8i etc. ; dretz es 105, 
120 äc, s, drett; obs es 105, 164^/^. j. obs, 
mit Adj. 105, 103 etc.^ bon m'es, meillor m'es 
etc. s, bon etc., mit Adv. 10, 12; 105, 98, 145 ; 
aisso que sera? weis soll das werdend 36, 37; 
Hilfsverb 105, 160 et€.\ esser faiens 58, 15, 
48; 65, 35, 38; 74, 42. — e. de herstammen 
von 7,, 97; 23, 3; (de ^iicvi jdm.) gehören 3, 
43; 7f 19; * 123, 70; gehören (zu etwas) 
I, 607; 8, 45; 26, 17; lo capitols es de... 
handelt von . , . 119, 32; la domna ... es 
de longs db 105, 176; non es de pensar 8, 
105; non lor era de tan mal tenir 108, 
19 ; — e. a (alcu Jdm.) gehören 67, 33; 93, 
14; dasein für 25, 14; alc. res es a faire 
ist SU thun 7, 225; 105, 175; so es a saber 
IIS, 284; 124, 45, 75; non es a creiie 9, 
88; a far li es er mufs thun 3, 417; 70, 19; 
80, 4; — per semblant es de ebenso verhält 
es sich mit 119, 92; se ne m*ere per Deu 
I, 249. 

essernit s, eiss-. 

esf^rz, -tz s. m, ind. Anstrengung, Bemühung 
», 212; 33, 38; 38, 13; Macht 121, 2, 63. 

esforzar, -rs- 31, 3; 82, 22; 115, 115 (9) v. 
1 intr. gebr. stark werden 114, 85; rfl. 


«so 


esgar — esperar. 


(de far) sich anstrengm, skh btmühen 25, 

s; 27. 32; 113» 100. 

esgar s, m. \^ Blick ii, 22; 49, 15. 
etgarar v.l tr, ietrachten 18, 19; 3, 122 (ob- 
Jekilos), 

esgardadura j. /. I^ Blick; mal' e. 6'öser Blick 
114, HO. 

esgardam^nt s, m, I^ Obächl, Ohhut 7, 72. 

esgardar, -gua- z'. I tr, ansehen, beachten 7, 
44; 123, 48; ansehen, in Betracht ziehen 3, 
576; 118, 47; 120, 83; 113, 91 (objektlos)', 
sehen 1, 131, 378; 7, 363; 104, 31. 

esgar t j. m, 1^ Bück 20, 23; 125, 24; faire un 

e. 5. 323; «8, 38- 
esglai, esdai 85, 35 s, m, I« Schrecken 28, 42; 

62, 19; 69, 17. 
esglaiar t^. I /r. erschrecken 94, 21 ; 96, 45. 
e s i a n z i r , esiöir i , 670 v. IIa b rß, sich erfreuen 

13. 13 (de); 52. 43- 
esitatl(6, eg- s. f.\^ Zdgerung, Bedenklichkeit 

120, 87. 

ieslftis 1. 0». ind„ (Loslassung) s^ metre en e. 

sich in lebhafte Bewegung, in Schwung setzen 

^3» 94; <^'e. eilends i, 714. 
eslaissar v» I rfl, sich gehen lassen, die Zügel 

schief sen lassen 28, 24; etleti 20, 36. 
eslanzar, -sar v. I /ir. wegschleudem 75, 47; 

^. xirA laslassen (ab mi/) 98, 60. 
eslire, -ir 25, 9 t^. III anom. tr, erwählen 

25, 9; 108, 148- 
eslevar («)». I tr, erheben 119, 73, 84; rß, sich 

erheben 116, 16. 
esiuzir v. IIa intr, hervorleuchten, erscheinen 

25. "• 
estnai s, m. I« Unruhe, Aufregung 2Z, 42; 70, 

5; 92. 62. 
esmaiar t^. I /r. beunruhigen 38, 7; r/?. j;VA 

beunruhigen i, 516; 7, 294; 96, 9. 
esmansa s. f Ic Schätzung segon la mia e. 90, 

37; 98, 14. 

es mar (v ?) v, I tr, schatten, meinen 100, 26. 
esme, isme 107, 48 s, m, I« Schätzung, 
esm^nda, em- 65, 65 s, f, Ic Entschädigung, 

Vergütung 38, 90; lOi, 68. 
emendam^nt /. m, \^ Bufse 105, 12. 
esmendar, em- 7, 215; 47, 19, sm- 108, 62, 

74» 96 (?) V' I ^''' ^^ii^rn 100, 91 ; 47» »9; 
(V«« Unrecht) gutmachen 7, 215; 108, 62, 
96; ausgleichen, ersetzen 21, 35; 119, 5; e. 
alcu entschädigen 108, 74. 

etmerar (e) v. L lyf. WrA läutern 62^, 43; 


«wÄ'. ^e^. II, 11; part, geläutert, kostbar 

14, 33; 64, 4Si 83, 49. 
esm^tre v, V /ar/. esmis aufser Hohe gesetzt, 

arm i, 512. 

esm^lre v, VI. /r. schleifen, wetzen 43, 9. 

esp&a, espade f. espaza. 

1/r. ausbreiten 7, 161; rrr- 
5rft7«» 67, 2; 1^. «VA ^w/- 
/a//«» 10, 17; sich verbreitem 
87 1 31; sich ausbreiten, zu- 
nehmen 91, 12. 
espäorzir v. 11^ lyf. erschrecken, Furcht be- 
kommen 7, 117. 
espirzer v, V /r. ausstreuen 4, 157. 
esparvier, -ver 7,- 263 s. m, l^ Sperber ^^, 

7; 68, 8. 
espassarv. I intr, sich entfernen, vergehen 

65. 71. 
espatla s, /. Ic Schulter 36, 45. 

espav^n, -nt j. m. l^ Schrecken 8, 140; 60, 

58; 80, 75. 
espav^nta t. f,\^ Schreckbild, Scheuche^, 117. 
espaventable aj, I schrecklich 117, 17. 
espaventar (?) v. I tr, erschrecken ^, 192; 22, 

34; 116, 17; f/. w» Angst geraten (de) 7, 

.292, 334. 
espaza, espfia 2, 95, espade i, 99, 109, spasa 

6, 67 (»«rA K«;ilaO J./. l^ Schwert 90, 45; 
"5. 334; "8, 123. 
espazar v, I tr, mit dem Schwerte rüsten 107, 

172. 

espazi s. m. I Jlaum (örtlich) 119, 74, 96; 

(zeitlich) 119, 54, 67. 
especia, -etia 114, 66 /./. I« Gevnirz, AnHti- 

Stoff 114, 42; Spezerei 114, 66. 
e special o;'. II besonder 124, 173. 
espec Kalmen a?*. besonders 115, 65. 
espeissar (?i) v. I /r. dicht machen 25, 2. 
esp?lh s. m, 1* 5/i<^<f/ 80, 17. 
? espelhar {%) v, I tr, enthüllen, entdecken / öj. 

112 (^<7£/^ identisch mit dem folgenden:) 
espelir (%) v. IIa tr, verkünden, aussfruhez 

77i W^ rß, ? besagen 10, 28. 
espelir v, 11^ tr, ausbrüten 116, 77; 125,103- 
esp?r s. m, \^ Hoffnung 25, 26; 33, 40; ^7. 

21; aver son e. en 62, 52. 
esperansa, -nssa 90, 46 s, f,\^ Heffmmt^^ 

1; 82, 46; 115» 3"'. «• e« 90t 46; 98. 3^ 
esperar (?) z'. I ä'. erwarten (alc re) 5, a>*' 

64, 90; 107, 76; 49, 19 (ungünstiges); heft» 

105, 3 (e. viuri); 58, i ; 74» 43; «• •^^"^^• 

erwarten, warten auf jd, 107, 84; i^»34 


esperdre — estar. 


251 


{oder objectloi a alcu ?) 96, 6; jd, erwarten, 
ihm standhalten 125, 51; rfl, (cd, a) seine 
Hoffnung setzen auf 105, 120; 106, 10. 

esperdre v. III rfl, sUh^ die Herrschaft über 
sich verlieren 95» 51, 52; besturtt werden t^^ 
23; part, benommen, bestürzt ^y 518; 120,4. 

esperit (-is n, s, 57, 19) s, m, I« Geist j^ 164 
(perdre'l cors e Te.); 42b, 6; 104, 56; los 
e-i Lebensgeister 114, 116; Gesinnung (bon, 
malvais) 7, 123; 119, 106; Saint E. Heilige 
Geist 58, 61; loa, 80; 115, 354. 

esperitall 119, 89, speritual 108, 102, espi- 
rital aj\ II geistig (im Gegensatz zu körper- 
lich, weltlich) 73, 28; 115, 159, 245. 

esperö, -on, esporon i, 158 s, m, l* Sporn i, 
158; 5, 199; d'c. 3, 200, 268, ade. i, 124; 
4t 43 i 5i 3^ eilends *j a e. als Ritter (oder: 
eifrig h 658- 

esperonar (9) v. I objektlos spornen lOi, 50. 

esp^rt aj, I (erfahren, geschickt) schnell 94, 7. 

espertam^ns av, verständig 9, 19. 

esp?s aj. I dUht, gedrängt i^, 13; 82, 29; 121, 
6; reichlich 60, 48. 

espetia x. especia. 

espeut (^u ?), espiaut 118, 81, 82 s. m. I^ Spiefs 
4, 116. 

espia s.f, Ic Spähen, Späher 21, 47 (im Namen 
LoDga-Espia). 

espfar v, I tr, erspähen 14,' 32. 
espiaut s, espent. 

espin a s. f l^ Dom 116, 67; 125, 77. 
espirar v, I tr» inspirieren 7, 183. 
espi rital i. esperital. 
espl^it s. m, I» Werkzeug 7, 320. 
espleitar, -echar (?i) v, I tr. ausrichten, aus- 
fuhren 18, 45; objektlos 7, 218. 
esponre v,V tr. auseinandersetzen 4, 254. 
esporon s. esperon. 
espositl[6 s, f. Id Auseinandersetzung 115, 

173 ^• 
espoza, -ose l, 32, sposa 43, 12 s.f, Ic Gattin 

65, 36. 
espr^ndret'. V intr. gebr. sich entzünden i, 104. 
esproar (q) v. I /r. erproben 7, 346. 
es pulgar z/. I /r. /<//». </f> /7b'^ absuchen 

107, 158. 

esqu^rn j. m. \^ Spott i^ 403, 453; 69, 32; 

124, 118; Schabernack 9, 96; traire, far e. 

a alcu 3, 434; 124, 121. 
esquina s.f. Ic Rückgrat, Rücken 8, 50; 125, 

88, 115. 


esquintar v. I tr^ zerreif sin iii, 16; 119, 14, 
17; reifsen, zerren lil, 43. 

esquiu, n. s, m, eschis i, 622, esquis 5, 137 
aj. I scheu, landesflüchtig i, 622; scheu, 
feindselig 24, 7; 8, 100; rauh, beschwerlich 

6, 139; wild, grausam (dol e.) 3, 143; e. 
m'cs 3, 532. 

esquivar, eschi- i, 337 v, I /r. scheuen, ver- 
meiden 3, 102; 32, 66; I09f, 12; II4| 13; 
rfl. sich fernhalten (de) 32, 40. 

est, esta s. Fron, demonstr. 

establida s. f. Ic Stätte, Aufenthalt 106, 42. 

establim^ntj. Mi.Ia militärischer Schutz / metre 
l'e. eine Schutztruppe in einen Platz legen 

7, 88. 

establir r. IIb /r. feststellen, einsetzen 7, 140; 
102, 24; 106, 15; (alcu) 106, 3; einsetzen 
zu (mit doppeltem Accus.) io6, 18; (a) 115, 
278; 118, 29; establit/rx/, beständig 106, 52. 

est aqua s.f. Ic Band, Befestigung •. 119, 41. 

estacar v. I tr. anbinden 119, 25; binden^ 
fesseln 107, 130; 118, 62, 72. 

cstaia j./. Ic Aufenthaltsort, Wohnstätte %, 16. 

estaie, estatge 62b, 51 j. m.V> Auf enthalt 8, 
175; Aufenthaltsort 8, 183, 195; 62b, 51. 

estalvar v. I rfl. sich ereignen, geschehen 119, 
22; 125, 80, 115; intr. geschehen 119, 115. 

estam^n, -nt s, m. l^ Zustand, Lage lio, 44, 
56; 119, 39, 41; esser en e. de far 120, 9. 

est am pi da s.f. l^ Name einer Dichtart. 124^ 

175; 52i 70. 

e s t a n c J. ;/f . I« (car unzureichend) Halt ? (Bartsch 
übersetzt »erschöpft*, Meyer »epuisieu, aber 
dann sollte estanca stehen) i, 376. 

estanc s. m. 1^ Teich i, 381. 

estancar v. I rfl, sich festsetzen 115, 244. 

estandrat s. m. 1^ Fahne 6, 41. 

estant j. m. la stehende Stellung \, 660; 105, 68. 

estar, ist- 3, 310; 106, 48; 123, 46, star (nach 
VokaO 105, 83, 88; iio, 26 v. I mtr. stehen 
105, 148; 125, 59; sich an einem Orte be- 
finden 6, 5; 10, 15; 55, 14; . 105, 76; 
estar € se in, auf sich stehen 105, l; sich in 
einem Zustande befinden 3, 148; 21, 46; 93, 

* 7J 105» 83; (wohl, übel) anstehen 3, 129; 18, 
20; 88, 17; 112, 12; si ben estai wenn es 
ziemt 83, 61; sein (Copula) 1, 194; 4, 26; 
9, 201 ; 105, 73; bc, laich estai 1, 283; 5, 
407; 10, 5; ben V^izx es ist ihm lieb 4, 277; 
weilen, verweilen, bleiben i, 98; 3, 310; 5, 
223; 6, 97; 7, 103; 9, 22; laissar e. sein 
letssen wie es ist, sich selbst überlassen i, 


25« 


estat — eviar. 


397; 3» 3» »25, lOi, in Frkden lassen 6, 
13^! 35i 5^ » c. de fySmmikK^fem weilen von 
l6, 59; 25, 41, sich femkalttn von, unter- 
lassen (au tkun) 3, it; toe, 25, 56; non 
estai que non fassa unterlä/st nickt mu thun 
119, 51; 125, 34; subjektlos msXete, m'estai 
es gekt mir sckUckt ete, 5, 394; 62, 6; s.m» 
la Brgtken 62, 12. 
estat j. /. I^ Sommer i, 20; 62b, 39; 115, 

233. 
estatge s, -aie. 

estatY6 /./. l^ Au/entkalt ii$j 85, 134. 

este s, Fron, eUmonstr, 

estfla /./. It^ Stern 31, 17; 56, 8; 72, 34. 

estendilharv. I rfl, siek recken, strecken 66, 28. 

est^ndre v. III tr, ausstrecken, ausbreiten i, 
355« 675* ausstrecken, darreichen 115, 228; 
rß* sich ausstrecken, erstrecken 117, 42; sich 
(tot) ausstrecken 8, 166, intr. gebr, 100, 63; 

103, 45- 
est^nher v. V fr, auslöschen, vernichten 18, 16; 

38, 9; 50, 21; 58, 67; rfl, erlöschen, ver- 
'gehen 50, 22. 
esterilar v. I rfl. sich recken, dehnen 114, 18. 
esterlt s, m, l^ Sterling 93, 38. 
estesar v, I /r* ausstrecken, spannen 34, 15. 
estiers av. anders, auf andere Weise 38, 30; 

52» 50; 74i "6; 83t 32; unter anderen Um* 

ständen 3, 450; s'estiers wenn anders 106, 

76; e. au/ser, ausgmommen 124, 165. 
estieu X. esttu. ^* 

cstimatlö s. /. Id SchätMung 120, 84. 
estirat «/. l part. dedür/tig, in Not 107, 143. 
estiu, -tieu 114, 33; 115, 153 s,m.l^ Sommer 

44, 13; d'e. im Sommer ^2 ^ 10; 115, 153. 
es tot, -om 2, 87 s. m. \^ Kampf , Streit 2^42. 
estormir v. II tr, angreifen i, 10. 
estornel J. m. l^ Staar 22, 31. 
estorsemfn s, m, l^ Befreiung 86, 28. 
eslQrzer, -ner 5, 251 v, V tr, entwinden, be- 
freien, erlösen i, 218; 65, 50; 102, 41; 

intr, entkommen 8, 65. 
cst^t v: def es ist nötig i, 165. 
estput aj, I verwegen i, 84. 
estra präp. oufser, ohne 40, 29. 
estrada s. f. I« Strafst 90, 18; 97, 28. 
estraire v,V,tr, entliehen^ wegnehmen 33, 32 ; 

91, 5; 34, 45 (objektlos); rfl, sich entziehen 

52, 14; 65, 40; 83, 65. 
estramp aj, I reimlos 124, 37, 28, 30. 
estranh, -ain 3, 184; 8, 148; 39, 9, -aing 

85, 24^ aj, l fremd i^ i%4\ fremd, nicht ver- 


traut 39, 9; far ^, entfremden ^"^y 13; scheu, 
spröde 64, 57; wiJd^ öde S^ 148; ungewöhn- 
lich, auf serordentlich 92, 85; seltsam 6, 117; 
82, 8; — s, m, I» Fremder 85, 24. 

estraigniar v, I /r. entfremden 122^, li. 

estranhatge f. m, Ib Fremdheit, Sprödigkeit 
far e. az alcu 14, 38. 

estrahh^za s, f. 1^ Scheu 59, 14. 

estre s, esser. 

estrecham^ns at^. eng 112, 17. 

estr^it, -cg aj, I «»^ i, 303; ^«fy 97, 14. 

estrem^r aj,l äufserst, auf serst gelegen i, 434. 

estr^na s, f. Ic Gabe, Geschenk 57, i. 

estr^nher v, V /r. einschnüren, umschliefsen 
5i 156, 19; 125, 86; bedrängen - 38, 8. 

estr^ap s, m, l^ Steigbügel 35, 46. 

estribar v. I tr, (auf den Steigbügel) statten? 
mit Steigbügel versehen ? » 79, 38. 

estribot s. m, I« Name einer Dichtungsart 36, 

3; 79» 1» 34. 
estridpr f . /• I^ Knirschen (der Zähne) 73, 29. 

estrit s. m, I^ Kampf 2^ 13. 

estrobatour s, m, III Erdichter 2, 27. 

estros: ad, az e. av, eilends, sogleich 20, 32; 
60, 53. 

estraire v, V rfl, sich unterrichten, Erkun- 
digungen einziehen (P, Meyer: se met en 
mesure) i, 38. 

estrument s, esturment 

estrus s, m, ind, Straufs 125, 102. 

estudi s, m, Ib Eifer 119, 32. 

estui /. m. I« Behältnis, Gerät zum Aufltwükrm 

39, 47. 
estuiar v, I tr, verschlief sen, einstecken i^, 45* 
es türmen, estmment 3, 40 a m.l^ (Musik-) 

Instrument 124, 167, 170; 125, 12. 
es van dir, evanoir 116, 32 V. IIb »r/r. sckmndm 

105, 202. , 

esyarar V. I /r. (ein Schiff) verschlagen • 31, 2'- 
et J. e. 

et^rn aj, I «i^/^^ 43, 37. 
eternal aj, II ewig 120, 26. 
eternalm^nt ^v. ewiglich 120, 51. 
eu = ieu, el j. /Vit?«, pers. 
ev- j, env-. 
evangeli x. av-. 

evangelista s, m, Ib Evangelist 116, 6, 57* 
evanoir s, esv-. 

eyescat x. 01. 1^ Bistum 122c, i. 
evesque, av- 6, 114; 7, 5, 149, s,m, I« Äfrio/ 

7, 94; 70, 49; 108, 79. 
eviar s, enveiar. 


evori — faissuc. 


»53 


evQri f. m, 1 EifeuMn 6, 50; 12, 13. 
exaltat aj, Iport. (Laümsmus) erhaben 2, 22. 
excercici j. m, Ib Übung, Ausübung 119, 

34, 49- 
exernit s, eiss-. 

explanar v. I tr, dem Boden gleichmachen 

108, 134. 

exterior aj, I äu/sere, äu/sersie 117, 54. 

ez X. e; ezura x. azura. 


F. j. ph-, 

fabla X. /. l^ Fabel rii, 49. 

fach s, fait; fagon x. faisso. 

fada s. f, Ic /V^ 64, 43. 

fadar v, I tr, feicfiy mit einem Geschick begaben 

15» 48, 52; 39, II. 
fad^nc s, m, la Thorheil 25, 31. 

fadia s, /, Ic vergebliche Erwartung, Enttäu- 
schung 44, 20; ses f. ohne Trug 109 d, 4. 

fag s, fait 

faya s, f, Ic Buche 52, 2. 

faidit, faizit 7, 106, -is ». J. «r/. i, 681 aj. I 
verbannt f friedlos, heimatlos i, 282, 404; x. 
OT. la 7, 106, III. 

faill- s. falk-. 

faire, far 3, 70; 11, 40; 75, 3; 105, 51, fayr 
{^or r) 2, 79 f. rV tr, machen, herstellen, 
vollfuhren (cel, monestier, drap, carbo etc^ 

I, 464, 8, 142, 172; 105, 188; (dichten) 57, 
4; 122a, 3; (f. dompna soiseubuda) 20, 19; 
(esser faitz beschaffen sein [von einer Person]) 
3, 130; 16, 4; (far felo de alcu) 105, 51; 
(devenres c'om per Deu fai) i, 536; (f. un 
concili) 7, 3; (f. semblant) 105, 119; (nna 
Claus que fa tres claus) 42, 14; (f. amistat, 
foldat, orguel, tnucion, forfaitz, emendamcDt, 
f. los plazers de alca) i; 84, 120; 3, 584; 

II, 40; 30, 20; 105, 12, 15; (f. crit, remoute) 
i| 76; 3. 361; (f. son cors) 29, 52; (can la 
mort fo facha) 118, 117; fai lo (mit bestimmt, 
auf die geschlechtliche Vereinigung, hinweisen- 
dem lo) 44, 18, 22; 92, 89; far non o sap 
(mit unbestimmt hinweisendem o^ 32, 35; 121, 
8; fai qne fols er handelt thörichl, u. ähnl. 
I, 98; 90, 38; 91, 61; quefaras? u, ähnlich 

8, 9. 36; 2ii 4M 82i a^; 84, I7; q^e »nt 
fatz los draps? 9, 63, 105; — Verbum 
vicarium (mit Pronomen, das auf das ersetzte 
- Verbum weist) i, 608; 3, 381; 124,6; {mit 
dem Objekt des ersetzten Verb) 28, 3I; f. mit 
doppeltem Accus, (der präd. Accus, subst,) 


90, 40; {adji 3, 643; 86, 33; 93, 13; — f. 
mit Infinitiv das einfache Verbum umschrei- 
bend? \y 7, 8; 118, 14; i. mit Infinitiv: ver- 
anlassen fein Pronomen bei faire ist Subjekt 
des Inf) I, 18; 105, 88; (ein Pronomen ist 
Objekt des abhängigen Inf.) i, 712; 4, 20; 
105, 241 ; (ein Subst, ist Subj, des Inf.) i, 
186; (ist Obj, des Inf.) i, 71; 3, 122; — 
Subjekt u. Objekt des Inf, wird ausgesprochen 
{das Subjekt steht in unbest. Casus) 5, 137; 
21, 24; (stekt im Dativ) 3, 186; 65, 102; 
82, 17. 

Reflexiv*, a) mit Aceuspron,: mu einander 
passen 95, 63 Var.; I09f, 4; mit präd. No- 
minativ: sich machen, sich machen tu (Subst) 
64, 40; 122c, 8; (Adj.) I, 555; 80. 56; 
(unbest, Casus) 81, 38; 105, 166; sich stellen 
76, i; 125, 81, 119; mit abhängigem Inf. 
I7f 33) 34» 20; n^ons mals no se fai a 
comparar a . . . 96, 15; '— ^^ mit Dativpron. 
105.. 10; I22d, 10; — 4, 1; 80. 35; 103, 
37; sagen (in dir. Rede eingeschoben) 4, 262; 
61, 31; 64, 15; 116, 10, II; Verb vicar. 
(objektlos) 4, 88; 67, 28. 

Objektlos: Verb vicar, i, 2, 31 1; 2, 17; 
5, 115; 8, 15; 16, 44; 18, 22; {s. Reflex): 
handeln 17, 38; 105, 196; (amors pot far de 
me a son ¥01)26,-23; bewirken, geeignet sein 
MU (fo qne fai a laozar) i, 276; 123, 36, 37; 
fan mon de doptar (?) 6, 88; passen ? (no 
fara de luy aitals mestiers) 98, 52. 

Subjektlos: fai caut, nneyt 14, 12; 55, 
25; la fai bon tener nuda etc, 3, 41, 599, 
661; 20, 50; 81, 13; 95, 27; (rfl.) 59, 6. 
Subst. 65, 37; 75. 3. 

fais, -SS 110, 118 s, m, ind, Bündel 3, 581; a 
un f. auf einmalt tusammen 3, 496; Last, 
Bürde 1,425,440; 114, 114; • Bürde, Ver- 
drufs 28, 15; 63, 47; 69, 33; 72, 58. 

(faisselp^ aj. I lästig 114, 108 ? SucHer las 
zuerst faisse los von vorausgesetstem faissenar 
behexen; jetzt liest er fastigos lästig, ver- 
driefsUcK), 

faissö, faiso 7, 14, 20, fagon i, 662 s. f. I^ 
Bildung, Art, contra f. gegen rechte Art 114, 
148; Bildung, Gestalt 100, 83; Gesicht i, 
662; lOI, 56;//. Gestalt 20^ 42; (Gesichts-) 
Züge 7, 14, 20. 

faissonar, faiso- 113, 8 (o) v, I tr. bilden 86, 
35; vorschreiben (Levy) 113, 8; ein Aussehen 
geben, subst. Aussehen ? 6, 83. 

faissttc aj. I lästig 81, 8. 


«54 


fait — felon. 


fait, fag, -chi fatz fobLpL) 8, 120; 31, 6; 104, 
6 s, m, U That 7, 165; 24, 46; 27, 6; 
1090, 2; Angelegenheit 9, 132; 119, 55; 124, 
49i 1^7) ^'^^ ^"2 dels apostols Apostelgeschichte 
104, 6. 

faitiz tf/'. I (fem, -issa) ir^« 64, 9. 

faizit s, faidit; falcetat s, falsetat. 

falco, -09 s, m. III Falke 2, 63; 6, 44; 71, 
31; f. lainier schlechte Falkenart 35, 8. 

falha 5, 301, falla 116, 60 s, f, 1^ Fackel, 

falha, failha 114, 9 s, f, Ic Fehl, Mangel li^^ 
9; ses f. ohne Fehl 5, 77, iii. 

falhensa, -11- 102, 90, -ill- 97, 8, fayllentia 
2» 97 J. /. 1^ Fehler t Verstofs 112, 104; ses 
f. ohne Fehl, sicherlich 100, 134; 102, 90; 
ohne Verfehlen, ohne Irrtum 2, 97; 97, 8. 

fulhida, falida 106, 56 s.f, Ic Fehl, Vergehen, 
Sünde 100, 161 ; 106, 16. 

falhim^n, -nt, failli- x. m. la Täuschung 1^ 60; 
Versagen, Irrtum 123, 9; Vergehen 58, 40; 
far f. sj/£h vergehen 28« 53; 86, 21. 

falhir, faillir, fall- 4, 273, falir 76, 63; 105, 
70 V, IIa b intr, versagen, im Stich lassen i , 
180, 721; 105, 70; versagen, fehlschlagen 4, 
273; 97 f 39; versagen, nicht hinreichen 7, 
400; 31, 10; 113, 23; aufhören 3, 34; 53, 
5; 63, in; fehlen 29, 43; iio, 22; fehlen, 
verfehlen (beim Schief sen) 34, 19; fehlgehen 
29» 57 ! f* ^n son comde sich verrechnen 76, 
63; sich vergehen 3, 529; 5, 47; ii, 45? 
102, 78; part, falhit der sich vergangen hat, 
sündig 58, 45; 72, 62; Inf s, m. la Ver- 
gehen, Sünde 76, 31; 82, 58; ses f. ohne 
Fehl, unfehlbar 82, 44. 

falhizo s, f, Id Täuschung, Vergehen 7, 21; 
Fehl, Irrtum 10 1, 42. 

fals, faus I, 23, 638; 85, 6 aj, \ falsch, un- 
richtig 125, loi; trügerisch, treulos 13, 49; 
19, 40; 74, 13; 105, 10; falsch (von Cha- 
rakter), hinterlistig 5, 356; 7, 360; 8, 38; 
7^1 33; suhst. Trügerischer, Treuloser 2*1^ 27; 
34, 31; 108, 35. 

f alsamf ns av, auf unrechtmäfsige IVeise 77, 18. 

falsetat, -Ice- 79, 15 s, f l^ Falschheit, Un- 
richtigkeit 104, 4; Falschheit, Betrug 77, i, 

5; 79. 15. 
falsura s. /. Ic Falschheit 14, 40; 100, 131. 

fam, fans oil, pl. i, 407 s,f. l^ Hunger 7, 227; 

97, 21; 105, 5; 118, 35; • 12. 12. 

fama j. /. V^Ruf, Ruhm 109«, i, 4. 

fame s, famuloro. 

fiiniiliarin^ns av, vertraut 119, 60. 


famulprn 1, 195, -ors n, s, i, 258, fiune 1, 

252 j. m. la Famulus, Diener, 
fan s. fam. 

fanc f. m, l'^ Schlamm, Schmt^tM i, 377. 
fangps aj, I schmuttig in, 47. 
fan ha f./. 1^ Schlamm, Schmutt 93, 4a 
far X. faire. 

fard^l s, m, I« Zax/ 63, 46. 
farsir, -zir 66, 26 v, IIb vollstopfen 7, 99; 90, 

58 Fflr. 
fastic j. m. Ja Verdrufs 76, 22. 
fastigos J. faisselos. 
fat A/. I (/. fada 19, 17 ; 20, 30; 1 12, 81) thoricht, 

aliem 7, 170; ea L in thörichter IVeise 69, 

30; 112, 60; suhst, Thor 83, 26; 87, 18. 
fatz s, fait; fau- s, fal-. 
fauda s, f, Ic Schofs 12$, 54. 
fau des tos (o, pL; 9 ?) s, m, l» Sessel i, 676. 
fauü s, fals. 

fautz P (/. faucz ?) 6, 44. 
fav^lh s, m. 1^ Rede 61, 13. 
fazf nda s, f. Ic Verrichtung, Handlung 36, 

54; "3. 57. 

fazend^re s, f. 1^ Arbeiterin i, 443. 

f a z e n di e r J. «f. la Verrichter, Vollführer 83, 67. 

f?, fee 108, 94 J./. Id Vertrauern 3, 606; 106, 
13; Glaube ^9, 26; 105, 200; 115, 3n; Ver- 
trauenswürdigkeit, Ehrenhaftigkeit^ 388; 7, 
25; 7>^M 63, 115; 69, 40; tenir fe a slco 
I09d, 7; mentir la fe 106, 82; bona fe 
Treue, Zuverlässigkeit 92, 69; mala fe i'th 
treue, C/nMuverlässigkeit 77, 6; 105, 122, 
125; per ma fe 3, 266; 5, 177; 83,60; per 
bona fe 16, 17; per fe 6, 7; per totss fes 
I, 170, 180; fe que dex vos 3, 465; fe te- 
wohl bona fe. wie mala fe in sich schäejitni 

90, 15. 

f?a s. /. Ic Schaf 108, 37, 

f?ble, feiulc (^ feiyle) i, 376 aj. I (fm, 
frebla 105, 146V schwach 22, 43. 

fcbre s, f, Id Fieber 7, 283. 

fecltat s, f, Id Treue 105, 219. 

fege s, fetge. 

ff in aj, I verstellt, falsch i, 521. 

feiule s, feble. 

ffl s, m, la Galle 117, 71. 

felnia 105, 62, -nie i, 273, 339, feuoiaS, H^: 
32, 32, fellonia 8, 41 ; 90, 30 s, f, 1« Bös- 
heit, Treulosigkeit, 

fei 9^1, -U-, -6, -un i, 23, 343 s, m, III Trtn- 
loser, Arglistiger, Bösewicht i, 123; 104, Ul 
10$, 51 ; aj, I (/. f^lha 65, 20, felon^ »» 


felonia — figurar. 


255 


y^ treulos, arglistig 2, 29; 60, 64; 72138; 

105, ao; schlecht 19, 38. 
felonia j« felnia. 
f^me s, m, I^ IVeifi, Weibchen 115, 70, 286; 

aj. 125,^88. 
femcla J. /. Ic Weibchen 125, 86, 87. 
femena s. femna. 
femenil aj, II weibisch 32, 31. 
fe«roentit aj, I Cf^rt,) treulos 35, 49; s. m. 

la Treubrüchiger 7, 143. 
femna, femena 116, 16, 20; 119, 16, fenne i, 

436, 694 J. /. Ic Weib, Frau 7, 131; 17, 

33; 36, 8; 79, 26. 
femoras s, m, ind. Misthaufe 120, 54. 
f^ndre v. III tr, spalten, urschneiden 68, 12; 

aufschneiden 118, 96, loi; 1^. in Stücke 

gehen <• 80, 69 P; /»/r. spalten, in Stücke 

gehen • i, 475; 28, 53; 103. 43. 
fenne s, femna. 
fen^stra j. /. Je Fenster 5, 392. 
fenestr^l j. w. I* Fenster 56, 16. 
f^nher v, V /r. vorgeben (que) 124, ilo; r/f. 

jfVA j/^//»r (mit adj) 105, 131 ; (que als ob) 

5, 96; (de) sich bemühen um (oder: ablassen 

von ?) 62, 40. 
fenida s. /. I« (LebenS')Ende 110, 50. 
fenini^n j. m. I^ Ende 115, 4; Lebensende 

86, 30. 
fenir, finir 113, 26 v. IIl> /!r. beendigen 36, 47; 

52, 69; 67, 4; la colpa fer fenida wf'n/ dir 

erlassen werden 106, 83; töten 7, 141; i»/r. 

«»^^ 33, Üb,-^ sterben ia2l>, 23; esser fenitz 

gestorben sein 3, 52; 31, 29; 85, 48. 
fenix J. m. ind» Phönix 29, 37. 
feniiö s. /. Id {Welt')£nde loi, 65. 
f^r, ferr 27, 13, ferre 119, 20 s. m. 1^ Eisen 

5, 310; 6, 180; 7, 276; 22, 34; 66, 20 (^j. 

Anm, bei Stimming ^)\ pL 6, 129; Teil des 

Kompasses (Levy) /* 3I1 16. 
Ux aj\ I wild, ungezähmt 8, 80; 59, 14, 15; 

wild, roh i, 403; 4, 113; 107, 30; grausam, 

feindselig 92, 57; unzugänglich, stolz 2, 73; 

öde, rauh 6, 139; 8, 16, 31, 102; schrecken- 

oder schmerurregend, schrecklich 3, 356 ; 6, 

117; 22, 60; 119, 12; zuwider 43, 41. 
ferram^n s, m, 1^ Eiseninstrument 115, 326, 

329- 
f er ran s, m, l»- graues Pferd 63, 43; aj\ II 

grau fyom Pferd) 69, 35; (vom Menschen) 

114, 149. 
^«rr?t£ /. m, (o, p,) Art (schneidende) Waffe 

7, 298- 


ferrier ? (-ies o, /.) «/. I eisenfarbig ? 9, 32. 

ferir, freir 6, 61 (c, ie) v. 11« /r. schlagen (alcu) 
I, 528; 3, 10; 24, 17; 91, 37; (uncolp) 5. 
205, 217; (un colp a alcu) 6, 69; stofsen 
(mit den Sporen) 5, 199; lOl, 6; treffen 4, 
166; 16, 25; 31, 30;: (alcu Uli cop) 7, 265; 
objektlos 2, 95, 97; 7, 340. 

f?rm aj, 1 fest 105, 149; (f-a terra) 8, 79; - 

fest, beständig 25, 19; 28, 29; 30, 30; 73, 

9; zuverlässig 94, 2'^ fest, sicher, gewifs 30, 

11; 70, 8; adj, für adv, fest 19, 15; 31, 

38, 58, I. 
fermalh s, m, \^ Spange 84, 39. 
fermalha s, f, Ic Festsetzung, Vertrag 66, 33. 
fermamen, -nt s, m, I« Firmament 8, 172; 

58. 9. 

fermam^nt av. fest, sicher lo^^ 148; 108, 125. 

fermansa x. /. Ic Festigkeit • 30, 24, 36; Be- 
festigung, Zusicherung 30, 10, 12. 

fermar (^) z/. I tr, befestigen (f. la razitz) 115, 
350; schlief sen i, 71; festsetzen, verbürgen 

107, 123; rß, sich festsetzen 92, 8; Wurzel 
schlagen 115, 154, 236; wr/r. gebr, sich be- 
festigen, fest werden 70, 67; 115, 349» 

fermetal J. /. Id Festigkeit, Sicherheit • I07, 
115. 

ferm^za s, f, Ic Festigkeit 119, 41. 

fgrsa J. /. V^ Königin (im Schachspiel) 6, 52. 

ferv^n <?/. II glühend (en Dieu) • 119, 52. 

fervor j. /. Id Glut - 119, 3a. 

f^sta, -le I, 15, 466 j. /. Ic Fest 119, 79; 120, 
i; faire f. 78, 17; faire f. a alcu jd, ein 
Fest anrichten, ihm etwas Gutes thun 8, 64 ; 

108, 72. 

festola s, f, \^ Fistel, Gescltwür 119, 100. 

^?tge, fege 4, 212 s, m, I« Leber 8i, 24; 115, 
87, 238. 

feu s, iieu; feunia s. felnia ;'fi s, fin. 

fianssa, -nsa, -nza» -nee i, 190 s. f, Ic Ver- 
trauen I, 190; 68, 25; 70, 10; 98, 46; Bürg- 
schaft, Vertrag 90, 50; scs f. unzuverlässig 
90, 6a. 

fiar V, I rfl, {en) vertrauen auf ij, 26; 97, 21 ; 
105, 75, 82. 

fidel s, fizel. 

fieira s, f, Ic Jahrmarkt 100, 142. 

fiel s, fizel. 

fieu, f§u I, 24, 505 s, m. I» Lehen 73, 44. 

figura s, f, Ic Gestalt, Aussehen, Gesicht 2, 64; 
64, 85; Figur (des Brettspiels) 34, 36. 

figurar v. 1 tr. gestalten 2, 66; darstellen 
115, 128. 


2S6 


fil — forbtr. 


fil s, m, la Faden 4, 98; 105, 186; <» (Gespinst, 
Werk, oder Leitfaden^ Handlungsweise ?) 

32i 33- 
filft J. m. \^ Faden, Schnur 51, 2a 

filh, fil I, 314; 2, 65; 9, 79; 119, 79, fiyllS, 

98 s, m. la Sohn 5, 306; 6, 12; 7, 201 ; 89, 

6; (Gott')Sohn 'jj), 5; 102, 80, 
filha- -IIa 105, 161, -la 106, 3, >llc i, 315 s. 

/. Ic Tochter 61, 9;' 65, 61 ; 115, 61. 
philozophia x. /. \^ Philosophie I09<1, i. 
fin, n j. /. Id Ende 6, 43; 124, 18; sens 

fi 8, 134; 58, 4; a la fi 73, 58; prendrc fi 

6, 47; Ende, Tod 105, 40; Friede 10, 20; 

I, 228; 91, 48. 
fi^, n aj, I vollendet t vollkommen 3, 570; 14, 

33; ^^> Aw/fr 6, 50; 62l>, 42; 15, 12; 

wahrhaft, ohne Falsch 78, 40; lauter , treu 

4, 238; 5, 263; 13, 49; de fi gewiß, sieher 

10, II; esser fis de ^/>r^r 5ar^ g^vrifs sein 

107, 92. 
final aj, 11 am Ende stehend, End- 124, 30, 33. 
, finam^n ctv, treulich, wahrhaft 16, 40; 28, 45; 

3«» 63. 
finar V. I intr, aufhören (de) 5, 264; 8, 40; 

121, 10. 
finir s, fenir. 

fissar v, 1 tr, stechen (von der Kälte) 64, 10. 
fiv^Ua J. /. Ic Schnalle 43, 79. 
fiz«l (? I, 310), fidel 92, 3S, fiel i, 310; 105, 

45 aj\ II treu 56, 3; 62, 31; 92, 35; vfahr- 

heitsgetreu $6, 18; x. 01. U Getreuer i, 310; 

58, 22; 105, 45. 
flac tf/. I kraftlos i, 385; schlapp 81, 21. 
flairar, flazar 122^, 9 z/. Im/r. duften 3, 32; 

114, 66, 77; 125, 55; /. m. I» Riechen 

I22A, 9. 
flairpr J./. Id Z>«(/7 3, 31 ; 43, 40; 125, 52, 56. 
flama x. /. Ic Flamme 6, 129; loi, 39; 117, 9. 
fianc j. m, I« Wache, Hüfte \, 375; 11 1, 19. 
flauiolar (9) v. 1 intr. flöten 78, 33. 
flazar x. flairar. 
fl^uma j. /. 1^ phlegmatischer Saft des Körpers 

"4, 4S- 
flor J. /. Id Blume 14, 2; 15, 6; 18, 2; 100, 

98; (biUlich) 19, i; 109b, 3; 58, 8; 84, 3; 

I, 596; als Prägungsuichen 77, 23. 
flor^ta J. /. 1^ Blume 114, 72; 115, 140. 
florir v, 11^ intr. blühen 21, 2; 26, 25; « 7, 

394, 460; II, 9; pari, florit (fem, -ida, ia 

2I,5;3/äA^»</4, 9;2I, 5; 115, 152;- 106, 7. 
flum s, m, 1^ Strom 79, 10; 117, 16; 121, ii; 

• 58» «• 


fQC, fog 70, 20; 105, 247, 251, fou I, 97 (fons 
n, s. I, 76), fouc I, 379, fac i, 46 s, m. U 
Feuer i, 386; 43, 38; 60, 40; 105, 164; 112, 
106; '- 34, 48; f. gresech griechisches Feuer 
121, 5, II. 

fogaier s, m, 1^ Feuerstelle 43, i8. 

foil s. fuelh. 

foil- j. folh-. 

fois6 J./. Id Fülle, (hin/eichende) Menge; metre 
f. genüge thun, Erfolg haben ? 105, 26. 

f9l, -Ih 36, 18; 64. 55; 115, 340, -11 113, 75 
aj, 1 (fem, fola 5, 431 ; 110, 110, -Ua 58, 
67; 60, 24; thöricht 56, 35; 69, 12; 78, 41; 
(eitel^ nichtig) 4, 129; toll' 7, 121 ; en 'f. 
thörichterweise 3, 619; subst. U Thor 17, 38; 

64. S5; "5» 340. ^ 

folatura 24, 29, -Ih- 14,43; 64, 79 j./. (^«W 

m,) Ic Thorheit 64, 79; Thor 24, 29. 
foldat, folledat 105, 2, foudat 40, 20; 83, 41 

s^ /. Id Thorhnt 3, 584; 5. 3^1 ; 7. 4^3; //. 

59' 2; 79, 14; foudat-saber Mischung von 

Thorheit und Wissen 40, 45. 
f oleiar. (f) v, 1 intr, Thorheit begehen 40, 24. 
fol^s s, m, ind, Thorheit 36, la 
folhar, foill-, fulhar 19, 14; 61, 34 (9, ae) v. 

I intr. sich belauben 10, 2; 14, i; • 106,7. 
folhatge s, m, I Thorheit 14, 31; 64, 64. 
folh- s, fol-. 
folia 32, 22; 102, 71, -Uia 105, 2, -Ihia 64, 

23, foillia 90, 34 j. /. Ic Thorheit, 
folor, -Ih- 27, 25; 84, II, -11-33, 29; 76,27 

s. f^ Id ThorheU 3, 572; 5, 137; 32. 27; 

41, 12. 
folhps aj, 1 belaubt 115, 152, 230. 
folpidor ? (Godefroy unter fiapir hat foopir 

»friper, flitrir, chiffonner*. P, Meyer, -^«^w- 

VI 122, schlägt vor so9p\dor [^sospitorium von 

sospes] »lieu de refuge, endroit oü on st ff- 

pose^O 72, 49. 
fondamfn s. m, 1^ Grundlage 115, 75. 
fondre v. III tr, »u Grunde richten 66, 3S; 

intr, schmelzen ^ vergehen 17, 8; tu Gnmdi 

gehen I07, 79. 
fons s, m, ind, Grund 3, 404; 125, 97; f- 

125, 118. 
fon, -nt s,f, Id Quelle 17, 24; 44, 14; 61, 15* 

• 58, 2; 77, 15; 115, 6. 
fontana s, f, Ic Quelle 61, l. 
f9r s, m, la Art und Weise a nnlh f. 5, 37^; 

a f. de 78, 2; en cal f. 100, 50. 
f9r, f9ra, f9ras s, fors. 
forbir v, IIb tr, glätten, polieren * 7, 153* 


forfait — firanher. 


257 


.• J 


forfait 10$, 15, -ach 31, 34, -aich i, 286 s. 

m, l'^ Vergehen; trobar alcu en f. 31, 34. 
für faire v. IV ir. übel tkun, begehih 8, 99; 

(frs. oder mit absoL OblJ) i, 683; (a alcuj 
. 101 1 29; 105, 179; intr. übel thun, sich 

vergehen 105, 249; part. forfag sekuldig 

29, 48. 
forma j. /. I« Gestalt 2, 54; f. de drtg juri- 
stische Fortn 124, 95. 
formar (o) v,\ tr, gestalten, bilden 3, 120; 100, 

107; (f. un mot) 4, 214; bilden, schaffen 15, 

37; lo8, III. 
formia ? 43, 65 Var» 
formir, für- i, 209, 248; 3, 2 v, IIb tr, aus- 

richten, zu stände bringen i, 209; ii, 8; (eine 

Botschaft) ausrichten i, 248; 3, 2; 4, 46; 

sagen 25, 37; 62b, 4; part, formit vollendet, 

vollkommen 80, 68. 

forn j. m, I» (Baek-)0/en 80, 23; 122b, 2. 

forn^lh J. m. l^ (Zimmer-) Ofen 60, 38. 

fornicador s, m. III Hurer 117, 26. 

fornicr s, m. Ja Ofenheizer, Bäcker 122b, 2. 

fqrs, for 4, 82; 72, 7; 104, 43, ^^V ^^ »48( 
7, 229; 45, i; 124, 60, -as 106, 42; III, 
II-, 118, 85, -es 1,373; 121, iiav,draufsen 
26, 29; 34, 33; 45, >; la <^- ^ 609; sai f. 
84 Var, 14; f. de aufs erhalb von 7, 229; 
43, '5i ^*'ß^^> ausgenommen 72, 7; hinaus 
(anar) 4, 5; 125, 83; (eissir) 3, 479; 91, 4; 
(venir) in, u ; (sauter) 118, 85; (getar) i, 
373; (langar) l, 10; (portar) 121, 33; (vezer) 
4, 82; f. de aus — hinaus (eissir) 4, 148; 
(getar) 104, 40; 106, 42; ausgenommen (es 
folgt Nom,) I, 686; av, präp, (mit folg, 
Obl.) auf scr halb von 124, 60; aus — hinaus 
104, 43; ausgenommen i, 352; f. que aufser 
dafs I, 198. 

f<2rsa. -za 8, 66, 81 j. /. V Stärke, Kraft 7, 
439; 16, 6; 22, 41; IIS, 312; 125, 6; Ge- 
walt 76, 21; 86, 22; Macht, Vermögen (f. 
d'cscriptura) 113, 29; per f. mit Gewalt, ge- 
waltsam 7, 414; 119, 17; a f. gewaltsam 8, 
81; a grand f. sehr angestrengt 8, 66; per f. 
de vermöge 100, 39; 119, 74, 85; ab f. de 
a force de, mit viel 114, 14. 

forsadamen, -rz- 1 1 3, 94 av, gezwungen, wider 
Willen 86, 19. 

forsar, -rz- 67, 6; Il6, 44 (9) v, I tr. zwingen, 
Gewalt anthun 3, 384; 5, 158; 28, 23; Ge- 
walt anthun, kränken 73, 6; 107, 93; f. alcu 
de i^x jd. drängen tu thun 116, 41. 
Appel, Prov. Chrestomathie. 


forsenar (^) v. I intr, von Sinnen geraten 121, 

62, part, forsenat, forssenat 120, 45; 125, 
48 von Sinnen, verrückt in, 4, 52; 120, 45; 
rasend {vor Wut) 6, 32; 125, 48. 

forssenaria s,f, Ic Raserei, Grimm 120, 39, 41. 

f<2rt, for (vor Konsonant) 9, 174; 123, 29 aj, 
II (I fem. forte i, 91, 439) ^tf^rk, kräftig i, 
409; 2, 19; 85, 18; kräftig, gesund 1^, 14; 
stark, fest, widerstandsfähig 3, 109; 34, 13; 

63, 76; • 25, 19; mächtig 22, 54; schwer 
zu überwinden, hart 3, 561 ; 82, i ; — av, 
sehr: vor adj, 3, 269; vor suhst,-aj\ 3, 
167; 77, 34; wr adv, 123, 29; 125, 7; vor 
verb 4, 282 ; II, 46 ; 42, 5 ; (batre f.) 8, 51 ; 
(nachdrücklieh dire, blasmar f.) 3, 618; 105, 
138; 123, 14; — s, m, \^ Starke, Mächtige 
27, 16. 

fortal^t aj, I stark, fest ? 7, 333 (Meyet: corr, 

fortz e letz; unmöglich), 
fortm^n, -nt, -ns 119, 28, for ment 105, 143 

av, gar sehr (vor verb) 38, 82; 108, 117. 
fortor s,f. Id Stärke 114, 81. 
fortz: le f. lies l'esfortz ? 121, 63. 
fQssa s, f, Ic Graben, Grube 121, 30. 
fossat x.m.Ia (mit Graben umgebene) Befestigung, 

Graben 7, 309, 336; 121, 5, 34. 
fossor s, m, 1» Hacke 95, 64. 
fotre V, III tr, den Coitus vollziehen 60, 74 

Var., 79. 
fou s, foc; foudat s, foldat 
fouzer s, m, I^ Blitz 117, 12. 
f ozir 70, 19 J. fugir (oder: umherirren ? Mistral 

fouire, housi »remuer, prendre qu. dans tous 

les senst), 
fraid^l «/'. I rucklos 63, 52. 
frairalha s, f, K Brüderschaft, Gemeinschaft 

66, 35 Var, 

fraire, frair 67, 5 (vor r), 27 s, m, Ib Bruder 
3, 52; 6, 9; 26, 9; 43, 48; Ordensbruder, 
Mönch 8, 146; 119, 82; Frater (als Titel) 
I, 199; 107, 185. 

fraitiz aj, I gebrochen • i, 492. 

fraitura s, f, Ic Mangel, far f. mangeln 64, 82. 

franc (-ns voc, sg, 6, 42) aj, I edel 5, 366; 16, 
54; 23, 12; 32, 51; 97, 16. 

franchamen av, in aufrichtiger Weise 73, 34. 

franher (franen part, pr, 105, 104) v, V tr, 
brechen, zerbrechen i, 149; 22, 55; 34, A^\ 
(f. lo pa) 116, 38; (f. lo bec zum Schweigen 
nötigen) i, 724; • 38, 9; 69, 27; 70, 36; 
rß, (dat. eth,) 6, 118; zerbrechen (intr) 20, 
45; 38, 51; i^lr, zerbrechen • 28, 53; 105, 

17 




»5« 


franqueza — galerna. 


104 ; — pari, frait mora 'isch defekt, Jätnmer- 

lieh 72, 62. 
f r an q u ^ z a J. /. Ic edle Gesinnung 34, 49 ; 44, 5 . 
frau X. m, (und /. ?) Trug', a f. verstohlen 

26, 5. 
f reble s, fehle; freg x. freit. 
'freg?t aj\ I >Jö^/, ^a// 114, 33. 
frcy, freich s. freit 
freydor j. /. Id ATä//^ 114, 74. 
freidura s,f, Ic Kälte 62b, 40; faire f. 14, 12. 
fröir j. ferir, 
fr^it, -eg 27, 12; 64, 10, -eich 99, 14, -ey 14, 

9, -?U f». J. »1.^ 7, 245 ä/. I (/. freia 4, 

209) kalt 4, 209 ; I, 385 ; 7, 245, 278; j. 

m. la Aii//^x 19, 12; 41, 30; A^a^/Zf 14, 9; 19, 

44 ; 22, I ; //. 27, 12. 
fremir v, IIb intr. zittern, beben 6, 65; 13, 31; 

26, 10. 
fr^mna (/. -mia ?) s, f, Ic Franse 105, 192. 
fr?9, -« J. «. la Z«^/ 3, 159, 255; (bildlUh) 

16, 7; 40, 21; 113, 81. 
fr?sc fl/. \ frisch 18, i ; 20, 21 ; 22, 17; 92, 66, 
frescura /. /. I« Frische 4, 8. 
fretar (e) r. 1 A*. r«^^« 125, 37. 
frett J. freit, 
frevol (9 ?) o/'. II schwach 22, 53; 26, 24; j. 

w, la 27, 16; /. Id4l, I. 
f revolar r. I tr, schwächen 41, 3. 
frevol^^a s, f, \^ Schwäche 120, 25. 
frire v, def intr. zittern 12, 31. 
frire v. def tr. backen, braten 97, 38. 
fr^c (-OS n. j.) s, w. 1* Kutte i, 65. 
froissar (oi) v, I />*. zermalmen i, 93. 
from^n, -nt /. m, I» Getreide, tVeizen 7, 77 ; 

51, 36; 114, 127; 121, 21. 
fromits x. /. /W. Ameise 39, 17 Fflr. 
fron s, nt, la 5//r/i 16, 36; 100, 106. 
fron da s» f Ic Schleuder 7, 329, 353. 
frontal s. m. la Vorderseite (einer Befestigung) 

7i 347. 
frug, fruit s. m, la Frucht (bildlich) 58, 6; 63, 
64; 102, 42; 115, 146; getar f. 115, 157. 

fu- /, fo-; fuc J. foc. 

fuclh, -1 19, 6, f^il 4, 269, 276 j. »/. l^ Blatt; 

Blatt Papier 4, 269, 276; //. Blätter, Laub 

19. 6; 25, 2; 52, 2. 
fnelha, -IIa 53, 1, -illa 10, 18 s. f Ic Laub, 

Blatt 13, 2; 16, 44; 18, I. 

fugir (fozir 70, 19 ?) v, IIa intr, fliehen 2, 42; 
6, 24; 80, 72; '^41, 21; f. a alcu vor jd, 
fliehen 8, 164; tr, f. alcu 29, $0 }\ rfl, fug 


s'en 6, 42; 7, 279; loi, 54; • 22, 2, — s. 

Fliehen 35, 35. 
fum s, m. la Rauch loi, 39. 
fumositat x. /. Id Dunstigkeit, Dunst 114, 24. 
für mir s, for-. 
fust J. m. la {Pilgcr-)Stab 15, 34; Äi?/« i, 69; 

7» 3^5 27, 13; Ä?«/« 61, 3; //. Hohwerk 

7, 276. 
f ust^t x. w. la Sumach {Färbemittel zum Schwarz- 

färben) 9, 41. 


Ga- j. ia-. 

ga if 118, gua 31, 24 s, m. Ia Furt, 

gaain- s, gazanh-; gaardon s, gazardon-; gab 

j. gap. 
gabador s, m, III Spötter 1, 609; Aufschneider 

80 Fiir. tf, 5/r. 16. 
gabar v. I in/r. scherzen 20, 28; 97, 29; prahlen 

6, 98; 7, 224; rfl. prahlen 10, 29; 11, 7; 
j»^x/. Spotten, Lügen 25, 32. 

gahel x. M. 1^ Dienstmann i, 353. 

gai, guai, iai 83, 29, 52 ä/'. I (f, gaia^ yWH" 
lebendig 20, 15; 22, 14; 98, 4; • 45,4: 
heiter, fröhUeh 23, 25; 28, ii; 36, 38; 93, 
2 ; az'. z' 62, 16. — s, m, I» Heiteres, Freude 

I03i 23. 
gaiar v, I /r. durch Pfand verbürgen, einstehtn 

für I, 286. 
gai^za j. /. Ic Heiterkeit, Lebendigkeit 20, 57; 

44, I. 
gaigre x. gaire; gaill- s, galh-. 

gaimentar (9) v. I r^. wehklagen 8, 95. 

gaire, gu-, -res i, 711 ; 7, 344, gaigre 105,13 
av, eine irgend beträchtliche Afengc, itgeuJ 
etwas 97, 48 ; (g. de) 4, 66 ; anz de g. 89, 
II, enant que sia g. 108, 143 binnen kurzem : 
in irgend welchem Afafse, irgend 7, 268; 63. 
105; 82, 22; no — g. in keinem beträtkil. 
Afafse, kaum 7, 344; 28, 16; 10$, 13, kan 
beträchtl. Mafs von Zeit, nicht langt I, 317; 

7, 221; 9, 22, keineswegs, durchaus nitkt 
3, 462. 

gaita j. /. Ic Wache (oder Wacht ?) 3, 287; 
7, 422; 35, 29; 53, 3. 

gai tat V, I tr, bewachen 7, 291; 72, 52. 

galaubier 0/'. I prächtig, grofsartig 83, 66; 
98, 18. 

gale s, f, Ic ^ (cifrz, gale {^fröhlicher] Lärui 
hier nicht vielmehr Bezeichnung eines Blas- 
instrumentes ?) I, 113, 

galea s, /. Ic Art Kriegsschiff 75, 36; 121, "• 

galerna s, f Ic Nordwestwind 43, 39. 


gaillardia — gamimen. 


«59 


gaillardia, gallia- 123, 26 s, f, Ic Mut 3, 

535; kuhm Thai 123, 26. 
galhart, gaill- aj, I mutig 22, 19; 80, 76. 
galtamfii x. m. I^ Täuschung pl, 3, 608. 
gal'tar, gua- v, I /r. täuschen^ betrügen 36, 25; 

69, 49; 107, lOI. 
galina x. /. Ic Huhn 107, 67. 
gallin ier o/. I auf Hühner gehend {vom Jagd" 

"^ogel) 35, 41. 
galQp j. iw. la Galopp 27, 9. 
guambaizö x. w« I^ Wamms loi, 33. 
g am baut j. m. la Schritt, Sprung iii, 45. 
gan, gu- J. OT. I^ Handschuh 13, 20; 63, 69; 

77, 35- 
gan da j. /. Ic Ausweichung, Entziehung; far 

g. (de) Ausflüchte machen, sich entziehen 67, 

1; 100, 145. 
gandida, gu- s. f. l^ Ausflucht 106, 20, 34; 

Entkommen 125, 116. 
gan dir v, IIa(l>) /y. r«*///» vor (de), entziehen 

(a), benfahren 5, 128; 6, 62; 7, 271 ; r^. j/Vä 

r^/Z/w 120, 61 ; /«/r. ^3r. entkommen (a) 34, 

11; 57, 24; 82, 26. 
ganre, -ren 74, 20; 119, 127, 131, -res o. (pL ?) 

119, 90, granre 9, 9; 19, 51; 118, 106 subst, 

av, viet g, 21; 96, 5; g. de viet 119, 127, 

viele 9, 6, 13, 33, viele (Menschen) 74, 20; 

107, 138; 118, 106; viele Menschen 119, 90; 

viel, um vieles 19, 51; gar sehr 119, 131. ' 
ganta s. /. Ic Störchin, vnlde Gans 125, 104. 
gant6 X, m, 1^ junger Storch, Junge wilde Gans 

I2S, 104. 
gap, gab 6, 54 s, m. I» Spott, Prahlerei ,6, 54; 

Scherz, Spiel (ironisch) i, 61 ; Lärm, Ge- 
räusch 3, 164. 
gar interj. habe acht! I, 227. 
garaich s. m. l^ Brachfeld i, 288. 
guaralha s. /. I«" Geselligkeit 100, 120. 
garan, gu- j. m. I» (volles, rechtes) Mafs per g. 

3, 130, a g. 100, 82 nach rechtem Mafse, 

in vollendeter Weise, 

guarana j. /. Je Gehege, Jagd im Gehege P 
6, III. 

garanda s.fl^ Mafs (Stinuning: Zusicherung) 
67, 10; Mafs, Grenze, Ende (oder: Sicher- 
heit ?) 100, 45. 

garandar v. I tr, erfüllen, ausfuhren (Kolsen: 
verbürgen) 91, 10. 

garar v, 1 tr, beobachten, ansehen 3, 133; (auf' 
merksam) sehen 4, 102, 154; beachten, acht 
haben auf ^^ 91 ; 112, 23; (objektlos) 25, 15; 


bewachen 3, 79; bewahren 3, 353; 5, 1^5; 
rfl, sich hüten (de vor) 3, 90; lio, 93. 

garbl s, m, \^ Südwestwind 75, 33. 

garda, gu- s, f, Ic Wacht; faire la g. 125, 58; 
aver cn sa g. 8, 146^ prendre en g. 6, 146 
in seine Obhut nehmen; Aufmerksamkeit ii^^ 
60; s^ dqnar g. de aufmerken auf 123, 47. 

gardacQrs s, m, ind. ein Kleidungsstück 78, 
7 Var, 

gardar, gua-, gradar 6, ^ v. Itr, bewachen, 
hüten si,i2\ 118,70; 72,71; 1,24; 105,239; 
66, 31; 90, 55; 100,75; bewachen, bewahren 
', 543; 7> 208; 27, 46; g. que darauf achten, 
dafs . • • 125, 77; g. de, que no bewahren 
^^r 7» 432; 38, 58; 107, 91, davor acht 
haben, sich hüUn 6, 53, 80; 34, 37; 106 
30; beachten, pflegen (los cabeihs) 112, 39; 
beachten, berücksichtigen i, 576; 28, 39; 34, 
24; 49» 37; f-f*«' Lehre, einen Befehl) be- 
achten, befolgen 108, 125; 109 a, 6; 114, 3; 
ansehen 53, 22; 125, 24; hinsehen (objektlos) 

51, 10; sehen i, 138; 4, 184; — rfl, sich 
hüten 85, 31 ; (de) acht haben (auf) 105, 132; 
(de, que no) sich in acht nehmen, sich hüten 

5» 423; 9» 136; «24» 119 ;' — intr, g. a. seheft 

auf 82, 58. 
garen, garensa s. guir-, 
garen tia, guer- 107, 3 s, f, Ic Bürgschaft, 

Zeugnis 107, 3; portar g. 90, 19. 
garida, gue- 31, 24; io6, 10, 66 s,f Ic Schutz, 

Hilfe 106, 10, 66; Schutzwehr 7, 336, 347, 

449i 453; 31, 24. 
garip s, m, I» Name einer Kompositionsart 

124, »73- 
garir, gua-, gue- 5, 381; 33, 9; 100, 23 v. 
IIa!» tr, 'retten^ bewahren i, 214, 496; 7, 
124; g. de I, 265; 6, 74; g. que no 3,365, 
437; ^fiUn 1, 388; 3, 418; 39, 23; 102, 62; 
rfl, sich retten, sich bewahren 5, 288; 6, 72; 
II, 48; intr, zum Heile, zum Notwendigen 
gelangen 105, 180; i, 523; zum Heil gereichen 

52, 50; gesunden 13, 25; 24, 22; 119, loi. 

garison s, f I^ Rettung, Heil i, 432. 

garlauda x. /. Ic Blumengewinde, Kranz 100, 
146. 

garneis un x. garnizo. 

garnidpr j. m, III einer, der ausstattet^ der 
Pracht entwickelt 97, 34. 

garnimen, gua-, -nt x. m, la Ausstattung, 
Rüstung 6, 126; 7^ 79; 118, 50; (des Pferdes) 

59, "• 

^1* 


26o 


gamir — genrileza. 


\ 

garnir, gua- v. II(a) b »«/ iiem Nötigen ver- 
sektn I, 154; 63, 81 ; ausstatten, ausrüsten 
6,. 22; 80, 71; 105, 56; (mit Truppen) be- 
setzen 121, 60; ausschmücken 45, 14; (gen) 
guarnen (wohl) ausstattend, ausrüstend 98, 
8; subst, la 98, 26; garnit ^^^// i, 279, 498; 
7) 392; f>f/r. ^^^. J;V^ rüsten 6, 68; 21, 10. 

g u a r n i £ 6 , garneisun i , 153 s./.l^ Ausstattung, 
Proviant i, 153; Rüstung loi, 35, 

guarst s, m, l^ kleiner Bursch 78, 6. 

g arg 9 II, -rso, -rz6 j. «. I, III Bursche, Knecht 
I, 240, 297 ; 72, 44; 81, 31. 

garz aj^ \ fem. garce i, 78 bübisch, gemein. 

garz subst, s. gra. 

gascon s, Eigennamen. 

gastar v, I tr, verderben, zu Grunde richten 
HO, 95; 118, 22, 93. 

gast^lh s. m„ I» Kuchen 77, 36. 

gat J. m, 1^ Katze 95, 50 Var., s, cat. 

gata s» f, Ic Katze; eine Art Belagerung s- 
maschine 7, 256 fT. 

guatge s, m, la Pfand 64, 65. 

gaug, -ch 119, 89, -tz o, pL 3, 60 j. w. Ja 
/r«rr/^ 13, 43; 29, 19; 58, 8; 84, 6; //. 82, 
25; de g. w// Freuden 5, 376; Genuß 115, 

149. 
gaurinaus Name eines Sterns (oder gauzignaus, 

Pn Meyer ändert guari-naus^ 72, 34. 
gaut s. m.; 0, pL nns ganz ein Wald i, 412. 
gauta J. /. Ic Wange iii, 39. 
gautz s. gaug; gauz- j. iauz-. 
gavanhar, gua- v. I /r. verderben 81, 47; 

100, 104. 
gazal j. /. Id /?/r«^ 43, 65. 
gazanh, gua-, -aing, gäain i, 429, 463, gäin 

I, 422 J. /w. la Gewinn ^'^^ 15; 68, 16; 72, 

23; traire g. 100, 129. 
gazanhaj. /.Ic angebautes Land (P. Meyer z Ics 

champs) 6, 113. 
gazanhar, gua-, ca- 121, 50, -agnar, -ainar 

3, 598, -anar 3, 543, -annar. 40, 12, gäainar 

If 523 V. I tr, gewinnen, erwerben i, 523 ; 

3i 543; 88, 10; g. alcu 3, 598; 40, 12; g. 

Dieu 75, 37; objektlos 7, 289; 88, 19; 93, 

24; plündern 121, 50; g. sobre alcu Vorteil 

über jd, gewinnen 70, 1 1 . 
gazardo, gua-, -on, gaardon 1, 121, 146, 

guizardo loi, 67, guiardo 40, 37 s. m, la 

Lohn 16, 52; 82, 34; 116, 70; en g. zum 

Lohn 40, 37. 
ge- J. gue-; geins j. genh. 
g^l J, «. la Frost lo, 16; Eis 19, 3, 27. 


gilada s, f Ic Frost 14, 9. 

gelar (e) v. I intr. gefrieren 3, 126; 114, 74; 
frieren 12, 2; /ar/. gefroren, eisig 15, 7. 

gelos ^/f, J. gil-. 

gemeinen j. ot. la Seufzen, Wehklagen 117, 
15; g. de dens Zähneklappen 1x7, 54. 

gen j. gent, genh; gences s, genses. 

general aj, 11 allgemein 115, 351; 124, 48, 
126; en g. im allgemeinen 115, i ^^. 

generalmen «v. in allgemeiner Weise 124, 137. 

gener ation j. /. Id Herkunft \Z2\ 2. 

g^nh, gienh 100, 144, geins n, s. 22, 59, gens 
n, s. 18, 48, gen 4, 261 (gent /. genh ? 57, 
34) s. m, la List 7, 311 ; ic», 29. 

genitaires (o. pL) s, m, Ja Geschlechtsteil 1, 
266. 

genitence s. f. Ic Zeugungsfähigkeit i, 221. 

genitura j. /. Ic Zeugung, Geburt 8, 174. 

genolh, ginoll 8, 171, ginhol 117, 22, 25 /. 
m, la Knie; a g-z 8, 171 ; anar de g-s 121, 70. 

genolh 6 s. m, knieend, knieende Stellung a 
g-llon I, 6^, a g-llos 7, 18, de g-lhos 56, 
22; 122 d, 43. 

genorologia s, f, Ic Genealogie 115, 131. 

g?nrc J. m, la Genus 123, 76. 

gensana s, f, 1^ Enzian 114, 41. 

gens s. ges. 

genses, gences i, 177 av, schöner, besser 6, 
34; 52, 67; s. m. ind, (das) Schönste i, I77- 

genzor, -ns- 11, 31; 18, 37; 52, 63, -n^- i, 
612 aj, II Komparativ von gent 2, 40; 38, 
24; 105, 38. 

gent, gen, ient, ien s. f, Id Volk 8, 3; Volk, 
Leute 4, 66; 6, 5; 16, 12; 105, 23; tot* g. 
alles Volk, alle Leute 2, 22; 24, 42; 80,81; 
Schaar 6, 114; //. Leule i, 3; 3, 98; 5, 302; 
unas gens ein Volk, Leute 6, 24, 33, L^^^ 
100, 17; grans gtns (sgl. oder pL) viele I^tf 
118, 103. 

gent, -n ^/?w. gcntc 1, 450, 451) aj, I flrftjr, 
hübsch I, 450; 83, 41 Ktfr.; 92, 29. 

g?nt, -n, ient, -n, genz i, 510, iens 6, 58 tf^*. 
in guter, trefflicher Weise 6, 22; 16, 25; 34- 
16; 59, 7; ^«'# Äö<5jfÄ I, 699; 19, 47; artig 
I, S»o; 3» 68; 63, 44; behaglieh, sackte, 
5, 408. 

gentil aj. II r^^/, ar//> 2, ^; 32i43; 5°. »7? 
122b, 6; (^»»;V Rücksicht auf die Abstam- 
mung ?) 122a, i; (ohne RiUksicht auf iii 
Abstammung I, 459; 95, 19; edel, huhick 
7, 14; subst. Edler y Artiger 95, 20. 

ge n t i 1 eza s.f. Ic ^</^/ {der Abstammung 9Si 2^- 


genuit — gort. 


261 


genuit (Latinismus) zeugte 2, 45. 

genz s. gent, ges. 

gequir, gi- 3, 368; 107, 167; iii, 10 z/. Hab 
ir, aufgeben 3, 368; 107, 167; (alcu)/«/; z/rr- 
lassen 21, 24; 91, 61; (alc. re as alcu) über- 
lassen 76, 23; rfl, s^ g. de far aufhören zu 
thun 17, 59; III, 10; intr, g. de far er- 
stehen Von 3, 193. 

germd s, m. I» Vetter 66, 4. 

g? rs (o. p) ? (Mistral führt unter gerdo »alarme, 
peur* [en Rouergue] ein rom. gert, gertz 
etn) 22 1 61« s, enguers. 

g?s, ics, gens 10$, 48, 131, genz 3, 656, gins 
I, 525 (subst,) av, irgend f um irgend etwas , 
irgendwie 63, 30 ; 77, 14; no — g. de niehts 
von, kein 4, 89; 17, 44; no — g., g« ^^ keines- 
wegs, niehts, 20; 60, 71; 105, 210; 7, 132; 
14, 29; non ges (ohne Verb) keineswegs, nieht 

4, 70; 75. 40; 100, 56. 
gesir V. IIa intr, liegen; en son gesent bei seinem 

Liegeti i, 470. 
i^sta j. /. Ic Gesehleeht 8, 58. 
g c t fc ?), giet 7, 274 s. m, I» fVurf (der Wurf- 

maschine) 7, 274, {des Jagdvogels) 35, 7. 
getar s, gitar. 
gi- j. gni-, ge^; gie- s, ge-. 
gilos, ialons 48, 3, 6 aj. I eifersüchtig ^^ ^2'^ 

45. '; 53» *M *• '«• »«<'• 48, 3. 6- 
giloz^sca J. /. V- Diehtart 124, 162, 163. 
gilozia, gel- 52, 19 j. /. K Eifersucht 5, 45, 

415- 
g in gibrat j. 01. 1^ Ingwergeivürstes 114, 59. 

ginhos, -gn- aj\ I klug logc, 4; //j/i^, hinter- 
listig 60, 49; 93, 15. 

gins J*. ges. 

girar v,ltr, wenden 125, 32; g. sos huols sobre 
alcu 119, 8; objektlos 124, 5; rfl ^ sich wenden 
43, 65 Var. 

giro s, m, V^ pL Flanke, Seite 7, 356. 

giroflar (^) z^. I tr. (fVein) mit Nelken würzen 
107, 151. 

gir^fle J. w. la Geivürznelke 107, 150. 

giscie s, m, \^ Sprofs, Zweig 19, 6; Ä«/^ 19, 
14, 22, 30, 38, 46. 

gitar, getar i, 373 (3. pr. g^ta, gieta 7, 18, 
328; 125, 121, ietta 123, 59) 7'. I /r. werfen 

7, 328; 9. 36; («»» •Sys'^^^ 35. 22; g. alcu 
en la charcer 105, 71 ; hinauswerfen, ent- 
fernen (de) I, 371, 571 ; 66, 7 g. del abric 
76, 58, (fors) I, 373; 104, 40; g. por weg- 
werfen, hinauswerfen 5, 314, 325; 69, 4, 
verschwenden 41, 33; (Gegessenes) auswerfen 


125, 13; plötzlich ausstrecken 125, 121; (g. 
frugz) hervorbringen 115, 157, 243; (aus-) 
giefsen 119, 127; ausgeben iio, 61; (g. de) 
herausziehen 3, 371; 9, 193; • 41, 16; (g. 
d'esmai) 92, 62; g. alc. re de sa natura 
etw, aus s, Natur herausbringen, gegen s, Natur 
behandeln 123, 59; äufsern (g. crois, g. un 
crit, g. un sospir) i, 96; 5. 339; 6. 75; rfl. 
sich niederwerfen 4, 8, 218; (a ginolhos) 7, 
18; objektlos werfen ^^ 44; 121, 43. 

glai s, glatz. 

glaya s, f, \^ Schwertlilie 52, 3. 

glatz, glai 46, 10 s, m. ind. Eis 22, i; 43, 
34; 62b, 38. 

glauc aj, I blaugrün ? 2, 62. 

glavi s. m, 1^ Schwert 7, 192. 

gl^iza, -sa 8, 180, -9a 120, 20, 35, -ra 80, 11, 
glieiza 7, 185; 117, 28, -sa 4, 108; 106, 38, 
glieza 7, 422 ; 119, 93 s,f I« Kirche (abstr.) 
7, 4; la Santa g. 7, 182; (meist als Eigen- 
name, ohne Artikel) 7, 22, 185, sancta g. 8, 
180; 69, II; 120, 20; Kirche (als Bauwerk) 
4, 108; 80, 11; 97, 56; 119, 79, 

gl^va J. /. V^ Scholle 120, 54. 

glieiza s, gletza. 

glop s, m. l^ Schluck 114, 62. 

glQria J. /. Ic Ruhm, Ehre 108, 48; I15, 324; 
(himmlische) Glorie 8, 125; 116, 53. 

glorips aj, I glorreich 8, 175; 56, i; 58, 12; 
102, 57. 

gl 9t s, m. la 8, 89, 
aj, I (fem, gloute 

1, 78; 


gloto, -on s, m, III 


s, Völler (resp, aj,: gierig) 
120, 57; gieriger Schuft, 
) Schurke I, 41; 8, 74; 
loi, 51; aj, gien'g, ge- 
mein I, 78. 
glotonia s, f, Ic Völlerei 120, 57. 
goernar s, gove-. 

gpla, -le 1, 152 s,f, Ic Kehle, Hals^, 87; 8, 
54; Hals und Brust (der Frau) 20, 33; 
100, 102. 
golfe s, m, I Golf, Schlund, Abgrund 75, i. 
goma s, f Ic Gummi (als Heilsaft) 25, 21. 
gone s, f Ic Roek (eines Geistlichen) i, 65. 
gon^lla III, 16, -nelha 64, 5, -nela 112, 23 
s, f Ic Rock (einer Frau) 64, 5; (eines 
Mannes) iii, 16; 112, 23. 
gonfano^, -nun l, 156, -fayno loi, 31, con- 
falon 71, 24 s, «1. la Fahne l, 142 (an der 
Lanzcnspiiu)^ 156; (Feldzeichen) 71, 24; loi, 
31 ; Fahnenträger i, 542. 
gonfainonier s, m, \^ Fahnenträger 6, 160. 
gort aj, \ fett, oder plump 35, 42. 


262 


gos — gruec. 


gos f. m. indi Hund 3, 466. 

gota, goute I, 82 J. /. Ic Tropfen; (als Be- 
zeichnung geringer Menge) no-g. i, 82; 80 
Var, a Sir, 16. 

governaire s. m. (ll\)l^ Regierer 8, 145, 154; 

118, 29. 
governam^nt s, tn, I» Regierung 7, 48. 
governar, göer- 105, 81 («) v. I /r. regieren^ 

leiten 77, 51. 
gra s. w. I» 5/i(/ir 34, 29; //. uns graz, uns 

garz I, 106 Treppe 1, 349. 
grd s, m, la liTom 66, 40. 
gracia (-ia 106, 5, 70, -la 113, 49) s. /. Ic 

(göttlithe) Gnade 106, 5, 70; "3> 49» ^«»J' 

113, 52; g. d'oracion 119, 34. 
gracYos aj. I anmutig, gefällig 58, 28; 124 

38» 50- 
grndar j. gardar. 

grafi J. w. Ia CiV^if/, 5/»// 119, I2I. 

graile j. iw. I* Art Hom 6, 187; 7, 316. 

grail^t J. w. l^ Art Hom 7, 260. 

gralha j. /. Ic Krähe 66, 53; 81, ii. 

gra mal (ca j. /. I^ {lat.) Gramtnatik 123, 74; 

(lai) Litteratur 79, 35. 

gran s, grant. 

gra na s, f V^ roter Farbstoff {Kermesbeere ?) 

9» 39. 69. 
granar t\ I intr, Frucht treiben 7, 394; ii, 

10; 109b, 9. 

grand^za j. /. K Cr«j/f^ 115, 18. 

gran dir v, 11^ /r. vergröfsem 82, 54 Far. 

granmen ov. in grofser Weise, in hohem Alafse 

38» 76. 
gran 9 1ha j. /. I<^ Frosch 80, 80. 

gran, -nt a;'. II {abcr'f granda 67, 3; 120, 
84, -nd' 122b, 5; I22«', w) grofs {räumlich) 
I, 77, 117; (von Wuchs) 78, 6; erwachsen 
65, 46; 125, "<»» »04; grofs (teitlich) 3, 36; 
• 2, 47; 3, 31; 10. 21; 105, 2, 34, 51; g. 
mati sehr früh 9, 216; g. vespre sehr spät 
9, 219; mächtig, hochstehend 8, 24; 29, 23; 
105, 74; 121, 53; J. ganre. — Sul»st» m. I* 
Grofser, Erwachsener 7, 326; Mächtiger, 
Hochstehender 7, 163; 97, 44; Gröfsey Wuchs 

20, 57; 100, 81; Grofses - 87, 17; av, g. 
fcrir grofse Schläge führen 2, 95. 

gras aj\ \fett i, 256; 43. 69; 44, 12; • 72, 26. 

grat s, w. 1* Gefallen; prendre cn g. wohlge- 
fällig aufnehmen 38, 72; colhir en g. willig 
hinnehmen I, 398; lenir en g. Dank wissen 

21, 31; venir en g. gefallen 69, 46; aver 
bon g. Gefälligkeit besitzen 33, 19; Dank, 


Lohn 7, 209; 23, 23; colhir g. Dank ernUn 
77, 46; de g., de bon grat willig, gern 5, 

403; 34, 53; 38, 89; 90, 49. freiwillig 5, 
271 ; 107, 134; per mon g., ab mon g. nach 
meinem Gefallen, Willen 3, 47$; 32, 38; 65, 
22; ab g. freiwillig 7, 174; ab g, de mit 
Bewilligung von 26, 38; oltra mon g., cstra 
mon g. ohne, gegen mein Gefallen 3, 385 ; 40, 
29; mal g. de bei üblem Gefallen, trotz 19, 

40, 50; 27, 30; 90, i8- 

gratar v, I tr, kratzen 107, 158; 114, 22. 

gravar v. I intr, a alca jdm, beschwerlich sein 
4, 200. 

gravier /. m, l» Sand, Kies 6, 176; 61, 2. 

grazal^t s, m. I» Gefäfs 7, 330. 

grazir, -ire 74, 35 v, 11h tr, willkommen heifsen 
57, i; 82, 18; mit Wohlwollen begegnen 7, 
98; gutheifsen 93, ij; danken (alc. re ai 
alcu) 52, 535 75. "; 94. 9; P^rt. willkommefi, 
gern gesehen 24, 41; 3^ 7; 52, 57? — 3«. 
6; 33. 26; 63, 35; — j. m. Danken 11, 38. 

gr^y s. m, Ia Beschwer 25, 13. 

greno^i J. m, l^ Schnurbart i, 298. 

grepir s. guerpir. 

greu, grieu, greo 108, 139 af. II schwer 5, 
256; • (sospir) 5, 136; (tancura) 24, 8; 
(malanansa) 74, 9; (condicio) 108, 139; 
(iuzizi) 120, 73; (gucrra) 22, 57; (mesfag) 
29, 6 ; (temps) 43, 60; (g. falhit schwer ver- 
schuldet) 58, 45; schwerfällig 18, 24 (g. a 
far); schwierig 59, 6; 6, 97; g. m'es ist mir 
leid 104, 33; (quar) 87, S7; (de) 3, 473; 95. 
28; av, schwer • (g. ferit) 100, 23; mit 
Schwierigkeit i, 506; 13, 9; 24, 22; schwer- 
lich, kaum 3, 194; 13, 53; 69, 15. 

greuiar (§u) v, I tr, schwer machen; • ver- 
schlimmern lai, 16; beschweren, beläsHgez 
63, 104. 

grev^za s. f, 1^ Schwierigkeit 124, 144. 

grieu s. greu. 

grilh J. m. Ia C7n7/r 125, 9. 

gris aj\ I ^m« i, 522; j. »/. jä</. Graumrk 

(Pelzwerk) i, 692, 699; 6, 37; //. 118,124. 
grQC 9, II, gruec 9, 32 aJ, I gib; cros f«. t) 

I, 68 X. m. Ia 6'<'i^. 

grondir (o) v, IIa m/r. dumpfes Geräzsck 
machen, brummen, murren i, 43; 91, 17. 

gr9s aj, I dick, stark i, 74; loo, 85; 114,48; 
grofs 60, 42 ; dick, dicht 1 14, 24. 

grua s,f. Ic Kranich 35, 40; 101,9; 125.5^ 
gruec s. groc. 


grutz — iauzir; 


263 


grutz s. m, ind, ? (P, Meyer corr, gintz P, etwa 
der Kies, Sand etc,, der die oberste Fläche 
der Maschine bedeckte, um sie vor dem An- 
brennen gu schütMen ? vgL Mistral gnit fave 
d^ asphaltt, itaU gnizzq) 7, 277. 

gua- s, ga-. 

gu^rra, ge- 3, 152; 22. 58, guera 10, 20, 
guene 1, 184, 233, gerre i, 650 s.f. Ic Krieg 
5i 97; 27, 38; 68, 8; • 8, 28; 3, 152; 78, 
12; Streit 10, 20; Feindseligkeit l, 184, 233. 

gerreaire (n, s.) x. m, III Krieger; aj. krie- 
gerisch, itreitsüchtig i, 321. 

guerreiar, gueregar 6, 87 (?) v. I intr. Krieg 
führen 71, 4; loi, 28 &; streiten « 24, 48; 
/r. bekriegen 6, 87. 

guer- j. gar-. 

guerreira s. f, Ic Feindin 65, 21. 

gucrricr 113, 77, ge- 90, 59, gerrcr 1, 409, 

gercr 6, 157 x. m. I» Krieger, Feind, 
gnerpir, ge- i, 486, 530, grepir 115, 184 v, 

Il^b lassen, im Stich lassen i, 486; 106, 61; 

loslassen (alcu) i, 530; objektlos au/hören 

115, 184. 

guiar s, guidar; guiardo s, gazardo. 

guida Sn /, Ic Führung 102, 31. 

guidar, guizar 73, 10; 107, 116, guiar 32,44 
V, I tr. führen 6, 145; 31, 14; '92, 32; • 
32, 44; (la maiso) iio, 108; pari. prät. mit 
sicherem Geleit ? 107, 116; rfi, sich führen, 
sich beneh$nen 90, 3; iio, 49. / 

guidonatge s, m, Ib Geleit, Geleitsehaft 
62 b, 23. 

guinhps (o, pL) s, m. \^ Schnurrbart 60, 56; 
112, 47. 

gtttren, -nt, garen 22. 51 s, m. I» Bürge 73, 
30; far g. Bürgschaft leistett 7, 81 ; Be- 
schützer 6, 132; 7,49; 33,56; Helfer ^^^6. 

gttir^nsa, gar- 24, ix, garence i, 231 s, f 
Ic Gewährleistung (oder: Schutzhezitk ? P, 
Meyer: revenues) l, 231; Schutz, Hilfe 24, 
11; 84, 29, 41. 

guirez o, p. Art Wurf spie fs (P. Meyer) 6, 89. 

gis s, nt. ind. Art und Weise i, 517. 

guisa, -za, gisa 123, 71, gise 1, 172 /./. Ic Art 
und Weise de quäl g., de tal g. 12, 4; 35, 
18; 62b, 54; d' autrag. 102,86; d'autras g-s 
1*3» 71 ; aß- d« 66, 25; 105, 241; a la g. 
que 121, 55; far a sa g. 36, 44; per quäl 
g. I, 172; en g. de 5, 228, 286. 
guiscos aj\ I schlau, geivandt 7, 26. 
^uisquft j. m, 1^ Pf orte 7, 323. 


guitz (aufser 69, 27 alle Stellen n, s., so dafs 
neben guitz auch guit anzusetzen sein kann) 
s, m, ind, (jrtsp. I») Führung-^ Geleit (g. de 
Dcu) 69, 27; Führer 31, 13; 63,21; 83, 47; 

95i 24. 
guizar s» guidar; guizardo j. gaz-. 


Ha- etc» s, A- etc. 


I, y, hi 7, loi; 16, 38; 108, 76 adv, örtlich 
a) Ort wo I, 27; 7, loi ; 34, 30; >05» ^3; » a 
5, 23 ; b) Ort wohin i, 14; 3, 322; (= hierher) 

I, 201; 7, 433, 434; (auf bestimmten 

Begriff bezüglich : a) wo: dabei, darin) 2, 55 (en 
tal forma); (h) wjhin) 11, 18; 105, 135; 
(= li) 88, 11; (auf bestimmten Gedanken be- 
zügUck: dabei, darin) 3, 330; 32, 12 (i es); 
74, 26; 105, 22; 108, 76; (unbestimmt hin- 
roeisend 7, 247, 289; 16, 38; 108, 39 (i a). 

ia ai; schon 2, 81; 71, 29; nun (eine Aussage, 
eine Versicherung einleitend) 83, 65 ; 7, 215; 
nun, doch (in eine Aussage eingeschoben) 5, 
171; änst I, 494; Je 5, 158; 26, 36; 47, 
10; ia may, ia putis je ferner 5, 85; 16, 15; 
ia sia so que sei es (nun) immerhin dofs 
^09 a, 7 (Conj,)'^ iassiaisso que, iaciatsso que 
obwohl (mit Tndic) 119, 21 ; 124, 108; (mit 
Conjct) 119, 52, 124; 124, 162; ia no doch 
nicht 4, 2; ia no nimmer 12, 5; 17, 26; 105, 
19; ia mais no nimmer mehr i, 109; 15, 8; 
20, 5; ia no starke Verneinung ausdrückend 
5, 219; 6, 173; 14, 41; 69, 16; (einen nega- 
tiven Wunsch einleitend) 16, 14; 47, lo. 

iai j. ///. Ia Freude 28, 25; 63, 34; 83, 5. 

iai j. gai; ialous s, gilos. 

ianglar 7*. I tr, verspätten 107, 112. 

ianiar j, camiar. 

iardl, ga- 4, 5, -in 121, 28 s, m, I» Garten 
15, 41; 53, 14; 114, 92. 

iass?, -ey 61, 38 av. immer 4, 198; per i. 58, 

35; 61, 38. 
iassiaisso s, ia. 
iau s, m, I^ ff ahn 39, 34. 
iauz^n, -nt, gau- oj\ (pari) II fröhlich 11, i; 

15, 22; 23, 13; 28, 44; 125, 83; igeniefscnd f) 

33, 40; 86, 33. 
iauzim^n f. m, I« Genufs 15, 46; 58, 64. 
iauzipn aj, I (f -onda 91, 27) froh 17, 6. 
iauzir s, cauzir. 
iauzir, gau- v. Ilab tr, genicfsen 15, 21; 21, 

13; 25, 28; 26, 6; rß, (de) sich (eines Dinges) 

erfreuen 15, 8, 9; 21, 9; 76, 60. 


264 


laazire — iror. 


iauzire {n. s.) s, m. III, Ib Genie/sendtr 
38, 28. 

iaz?r, iaser 43, 39, iasscr 119, 24 v, VI intr, 
liegen i, 163, 35 1; 105, 96; (bei einer Frau) 
43» 39; 79» 20; anar i. schlafen gehen 13, 
24, ruhen 34, 25; i. dinz los olhs 7, 452; 
rfl. Hegen i, 70; 55, i. 

ich- ^r. eiss-; icil j. Pron, dem, 

idre s, m. lab Art Sehlange 125, 81, 84. 

ic- j. ge-. 

icr 69, 26, er i, 332; 116, 5 av, gestern, 

ietar s. git-; icu, hicu, iheu j. Pron, pers,\ 
ifcm j. enf-; il, ill, ilh, illa, ilH s, Pron. 
pers,\ ilha j. isla; im- s, ein-. 

imnari s, m, I Hymnariwn 4, 230. 

impaclencia j. /. Ic Unfähigkeit od. Unwillig- 
keit zu ertragen 120, 26. 

i n • s. en-. 

indi j. m, I Indigo 9, 40, 70. 

inguns f<7. /.) /> i, 150. 

ins, inz, -U i, 94; 8, 12; 105, 163, entz 121, 
4 adv, innen, drinnen 105, 163; d'i. de von 
drinnen aus 3, 33; i. cn drinnen in 7, 229; 
M» 21 ; 53, 14; hinein in i, 94; 26, 23; 121, 
4; (tro i. en) 8, 12. 

intrada, cn- 48, i s, f, Ic Eintritt 121, 62. 

intrar, en- i, 83; 3, 156; 81, 34 t/. I intr, ein- 
treten, eindringen 3, 182; 4, 29; I9, 46; 26, 
l; 105, 163; beim Spiel in die Zielstelle ein- 
rücken P 35, 21; rß, s'en intra 4, 81 ; 9, 
61; 7, 216; intr, oder tr, ? 6, 104/ 

intra tge s. m. Ib Eintrittsgebühr (verschiedener 
Art, s, Ducange intragium) 64, 68. 

invern s, iv-; yo s, Pron, pers, 

i<2C 5, m. la Spiel 34, 35; 43, 49; 83, 42; - 
(Liebesspiel) 53, 13; 62b, 24; - lo iocs es 
entaulatz 7, 458; far i. de sich lustig machen 
über 112, 80. 

iogador s, m. III Spieler 109a, 3. 

iogar (9) V, I intr. spielen 34, 38; 79, 32 (i. a 
Ires datz); Ä'urzzueil treiben 3, 37; 47, 8; 
80, 86. 

ioglar, iocg- 19, 51 .j. w. la Spielmatt n 36, 

43; 80, 26; 81, i; 85, 44. 
i^i s. m, la Freude, Lust 4, 41 ; ii, 2; |8, 5; 

»9. 7» »5 ^^•; 21, 7; 34, 21; de ioi freudig 

I, 611; de fin ioi 14, 35. 

i^ia, ioie 48, 2 s. f. Ic />^m</^ 3, 540; 14, 7; 
58, 12. 

ioiüs aj. I (y. -ouse 48, 13, 37; erfreut, froh- 
Ä^>4 481 37; 93» 2; (de) 47, 7 ; 84, 44; (dansa, 


50)48, \z\ I2^6z\ freudebringeHd20^\z{})\ 
102, 23. 

ionchar (o) v. I tr. bestreuen 68, 10. 

ionher v. V tr. vereinigen; mas ioinchas, ioiUas 
mit gefalteten Händen 46, 5; I22d, 43. 

iorn, ior i, 158, 412 s. m, la Tag i\^ 12; 15, 
i; 21, 38; 105, 133; (Tageszeit ?) 112, 99; 
lo i. deft Tag, tagüier 119, 4; \o i, an dem 
(bestimmten) Tage 23, 15; al i. (del iutiamen) 
am Tage ... 58, 53; tot i. jeden Tag 3, 
62; 9, 96; 66, 15; a totz i-s 28, 45; {.einen 
"^^S* ß 83, I ; no — i. keinen Tag, nie 
68, 22. 

iornada s. f, Ic Tagesdauer 6, 47; Tagesreist 
3» 36; 8, 32; 42, 10. 

ios, ins 51, 31; 59, 16; 115, 22 av, abwarb, 
hinab 7, 78 ; s. metre ; unten la i., sa i. dort 
(unten, Ik-basJ, hier unten 51, 31 ; 59, 16; 
i. en unten in 115, 22; i. de unten von loi, 
12; präp, unter 54, 4. 

ipsta, -te I, 678, iusta 63, 5 präp, neben 4, 
120; 61, 2; 95, 16. 

iove, -ven 6, 21 («. s. tn, -ves 7, 451, -vens 
89, 7, reitnt auf -es 70, 29) aj, II (fcttt. -vc 
65, 8, -ven 122b, .6, «. s. -es 122b, 14) 

j»"g 3. 58, 154; 105, I. 
iov^n, -nt s. tn, la Jugend 7, 59; 86, 38; 105, 

7; 115, 66; de i, jung 105, 233; senz de i. 

Kinder sinn, Thorheit i, 483; Jugendlickkdi, 

Frische, frische Tüchtigkeit 28, 9; 29, 42; 

63, 20; 69, 2. 
iovcnet, /<r///. iuv-ta aj. l jung *l^ 200; 47, 5* 
iovenzQll, -nselh s. tn, la Jüttglittg 8, n; 

63, 67. 
y p o c r i z i a s. f. Ic Heuchelei 76, 20. 
ir V. def. intr, gehen 7, 112; 25, 42 s, anar. 
ira, ire i, 178, 316, 504 s. f, Ic /<?/w, Grell 

I, 178, 504; 52, 45; Vcrdrufs, Kutunur 'y 

137; 7. 23; 21, 16; 103, 24; 118, 32. 
iradement av. 7witettd i, 370. 
ira isser v, III anom. rfl, sich erzürnen, zornig 

werden 28, 43; 63, 92; 69, ii; pari, irascot 

erzürnt 102, 9. 
irat aj, (part.) I erzürnt, zornig 3, 294; 7« 

361 ; 35, 47; 102, 13; verdrossen, kekümnuft, 

betrübt 3, 374; 15, 22; 63, 116; 7S. '^ 

116, 10. 
irregulär a/', II uttregelmäfsig 124, 6a 
iresun s, f, Id Zorn, Kummer i, 184. 
irritar v, I /Sr. ärgern 48, 3. 
irnel j. isn-. 
iTox s. f. Id Z^r« I, 184. 




iros — laissar. 


265 


iros o/. I zornig, %um Zorn geneigt 115, 95. 

is j. Pron, dem, 

iss- J. eiss-. 

issarar v, I tr, verschlief sen , ausscküe/sen P 

• 59, 23- 
issilh X. w. la Verbannung 17, 56. 

issilhar 5^ 59; 120, 57, ichilar 7, 200 z\ l tr. 
verbannen, • 

isla 8, 2, 67, isllaS, 81, 85, ilha 65, 63; 125, 
116, 117 J. /. Ic TnseL 

isroe J. es-. 

isn§l, -elh 52, 6, irnci 22, 30 Var,\ 114, 94 
aj\ I /wiit, behende 22, 14; 63, 31 (vas). 

isQP s, tn, l^ Isop, Weihwedel ^^ 156. 

istar j. esi-; ist, iste j. /V^w. <^/». 

issutz (». J. w.) fl/. I trocken 107, 153. 

Mtal J. aital. 

item av, (Latinismus) desgleichen 124, 24. 

iudia- s, iutia-; iudici s, iuz-. 

iun f. w. \^ Juni 4, 252. 

iunar z/. I intr. fasten 108, 90. 

iuoill J. w. la Z<^/fÄ, Unktaut 85, 55 ? 

iurar v. I intr. schwören (sor) i, 642, 719; 
(per) 7, 138; 40, 34; ßuchen 79, 32; 108, 
40; tr, \, Ihestt, Ndstra Dona etc, schwören 
bei , , , I, 19» 294; 64, 65; (de alc. re) i, 
237; iurat eidlich verpflichtet 59, 27. 

iure aj, I trunken 12, 9. 

ius s. ios. 

iasqu'a präp, bis tu 48, 10. 

iust aj, I gerecht 117, 56. 

insta s, iosta. 

iusticia, (hds, -ici 105, 257) -Ui.4 107, 87, 
-cgia 120, 6» 38, -ise i, 166, 325 s,f, Ic Ge- 
rechtigkeity Recht i, 166; KechtsvoUziehung, 
Gericht 105, 248; 107, 87; 120, 6; (far i.) 
120, 38, 52; (prendre i. Vergeltung üben) i, 
32$; Rechtsprechung 105, 86. 
iastiz'iar v, I tr, richten 5, 100. 
iutge s. m, l^ Richter 120, 24; 124, 92. 
iuiador s, m, III Richter i, 325. 
iutiam^nt, -dia- 7, 50, iuia- 108, 131 s,m, La 
(gerechtes) Urteil 7, 50; (donar i.) 58, 50; 
124, 93; (ayer en i. zu richten haben über) 
i^Si 17; (prendre en son i.) 124, 114; (esser 
del i. der Ansicht sein) 96, 21 ; jüngstes Ge- 
richt 74, 27; (lo derieri.) 108, 135; (lo iorn, 
lo dia del i.) 58, 53; 108, 131. 

tatiar, iuiar i, 205, -tg- 87, 10 v, I tr, (alcu 

jd,) richten 7, 124, 213; 116, 64; (i. alcu a 

mort) verurteilen 118, 58; I20, 58; urteilen 

i. dreit 34, 8; i. las leis 105, 61; i. de (que) 


87, 10; objektlos 7, 57; intr. i. de urteilen 

über 79, 14. 
iuvas ? (Latinismus: hilfreich ?) no, 8. 
luven et s. iov-, 
iuzizi, iugifi 120, 17, 18, -(ii 120, 73, 74, 

iudici 7, 213 s, m, I Gericht^ Strafgericht 

120, 17, 73 j (Jüngste) Gericht 1,213] 107, 7«. 
iv^rn, inv- 15, 7 s, m, I* Wintet 41, 20; 114, 

34; d'i. winters, im Winter 32, 10. 
ivernar (§) v, I intr, Winter sein, kalt sein 

43. 38. 

K- s. c-, qu-. 


L', •!, la s, Fron, pers,, ArtikeL 

la J. lai. 

labur s, m, I* Arbeit, Werk 32, 36. 

lac s, m, la See i, 387. 

ladoncs ttv, da 7, 260, 316; damals 7, 203. 

ladrier s, m, l^ Seite 83, 8. 

lag f. lait. 

lagh s, m, la Milch 120, 43. 

lagesa s.f,lc Häfslichkeit {moralische) iio, 29. 

Ugrema s, /. Ic Throne 106, 65; 117, 16; 
119, 61; Tropfen 116, 79. 

laguiat aj,\ P. Meyer Crois, {Glossar: affaibli, 
souffrant, Übersetzung:) honteux 7, 469. 

lai, la I, 98; 3, 392; 4, 64; 5». 3»; (^^^ 
Enclisis W) 3, 226; 25, 40; (la u) i, 47 ; (la o) 
5, 143 av, dort 3, 21; 4, 67; 12, 29; {auf 
Person bezogen) 10, 7; 29, 11 ; unter den 
Umständen, </ä l, 84, 576; 7, 25; 30, 38; 
(lai en ^=- en) 44, 13; la ius la bas 51, 31; 
laissns dort oben 104, 34; lassns oben {in der 
Schrift) 124, 69, 79; la foras dort drauf sen 

7, iio; 56, 26; de lay von dorther 53, 17; 
(la terra) de la dort 71, 23; en de 1. dort 
72, 8; 1. on = on 105, 61 ; 8, 69; 93, 8; 
dorthin l, 191 ; 5, 158; 19, 43; 105, 62. 

lai J. lait; laich s, lait; laichar s, laissar; laiens 

s, lainz; lainier s. falcon. 
läinz, -ns, -ntz 8, 197, -ng i, 22, lai^nz I22<1, 

35, laiens 84, 12 av, dort drinnen 3, 30; 

4, 36; 84, 12; 105, 97, 160; dort hinein 

8, 197. 

lairo, -o^ III, laire I» 78, 26 s. m, Dieb 18, 
II ; 63, 52; 105, 241 ; a 1. verstohlen loi, 54. 

lais s, m, ind. Lai {Dichtart) 38, 84. 

laissar, -s- 3, 280; 105, 16, 32, -ch- 7, 445, -x- 
63, 121, lei- 9, 67 v. I tr. lassen: zurück- 
lassen, übrig lassen i, 16; 17, 15; 20, 25; 
zurücklassen 7, 278; 23, 13; belassen 1, 


266 


laissus — lauzeta. 


720; 105, 87; auslassen, übergehen 123, 8; 
in Frieden lassen, nicht belästigen 3, 280; 
7, 445; freilassen 69, 30; verlassen 21, 32; 
125» loi; 105, 16; 5, 152; 8, 26; hinter- 
lassen 83, 34; 97, 35; 105, 32; aberlassen 
5, 203; 20, 56; weggeben, au/geben i, 544; 
75 1 47 > (^'"^ Ware) ablassen 88, 14; unter- 
lassen, aufgeben i, 320; 5, 234; 27, 5; 90, 
38; 1. mit Inf,', lassen, zulassen 10, 23; 17, 
3; 105, 69; 1. estar in Frieden lassen, sieh 
■ nicht kümmern um i, 397; 3, 3; 3$, 51; non 
1. que non 3, 166; 4, 94; 36, 11 , 1. mit 
asynd, Objektsatz i, 500 unterlassen \ — si 
latssa de far läfst ab, hört auf zu thun 
4, 58; 28, 6; ^, I ; — intr, 1. a far unter- 
lassen zu thun I, 79; 38. 61; 60, 50. 

laissus s, lai. 

lait, lag 3, 100, laich i, 283, laig 3, 129, lai 
I, 61, 392, fem. laia 5, 429; 124, 38, 120 
aj, I häf stich (von Aussehen) i, 416; 3, 100; 
häfslichy schlecht (an innerem Wert) 34, 38; 

85» 36; 95i 3; — ^- i^f^ I. 283» 392; 3. 
129. 

lana j. /. Ic Wolle 64, 7. 

lanquan, -nd 15^ i conj, wann 14, i. 

lancia s, lansa. 

landa s. f Ic Heide 91, 13. 

lange s, f Ic wollenes Kleidungsstück i, 125. 

languir v. IIb intr, schmachten, vergehen 4, 104; 
21, 16; 36, 27; 96, 43. 

lanier ^'. i habgierig 98, 37. 

lans, -nz s, m. ind, Wurf 85, 31 ; • 33, 50. 

lansa, -nza, -nssa 22, 33; 90, 45, -ncia {Latinis- 
mus) 2, 96 s. /. Ic Lanze 5, 299; 8, 167; 
66, 24; (^==B Waffenkufist) 98, 7. 

lansar, -ngar i, 10, -nsier 104, 46 v. I tr. objekt- 
los werfen 6, 89, 103; 34, 14. 

lanssql s, lens-. 

lant^rna s, f. Ic Laterne 116, 60. 

lapidar v, I tr, steinigen 164, 12, 14. 

larc, fem, -ga aj. I weit^ dick 90, 58; frei- 

g^^g 3» 97; 73. 37; iiOi 66; - 79, 16. 
lard^r /. m. I> Speckkammer (Speck?) i, 68. 
largamfns av. reichlich 119, 96. 
largetat j. -gue-. 
largor s, f, Id Fülle 3, 30. 
largufza, -sa, -gesa 3, 89 s. /. Ic Freigebig- 
heit 7, 447; 98, 22; 113, 8; - 50, 29. 
larguf t aj\ I reichlieh 7, 319. 
larguetaty -get- j. /, Id Freigebigkeit 7, 368; 

83, 58; 105, 220. 
laS| fem. -ssa aj. I matt, müde 1, 262; 3, 9, 


142; überdrüssig 6^^ 74; träge 72, 62; elend, 
unglücklich 8, 33; 85, 49; 103, 36; als Aus- 
ruf: Unglücklicher!^ wehel 13, 7; 31, 33; 

73, 5; (f^-) >03. 46. 
las J. m, ind, Schlinge 69, 8. 

lassar v, I rfl, ermüden, sieh erschöpfen 5, 255; 
intr,gebr, 3, 139. 

lassar z'. I /r. binden, festbinden 7, 349; binden, 

fesseln • 3, 412; 13, 5; 19, 15; (durch den 

Reim) binden 30, 8; rfl, sich verbinden (ab) 

* "5. 135. 
lasset aj, I Ausruf: Unglücklicher!, weht! 84, 

29. 
las s US s, lai. 
late s. f Ic Entschädigung (für nicht bezahlte 

Schuld) I, 24. 
latt, -i^ aj. I lateinisch 2, 89; j. m. I^ lateini- 
sche Sprache 124, 4; Sprache^ Rede 6, 4; 

10, 2$; 60, 19; 78, 34; (der Vögel) 10, 3; 

I3i 3 0^ plur.), 
lato s. m, la Messing 109^, 2. 
latz, laz J. m, ind, Seite des Körpers 116, 72, 

80; Seite (Richtung) i, 583; 79, 12; ves,deve, 

envers un 1., totz 1/ etc, i , 333 ; 28, 40; 67, 

30; 115, 242; en totz 1. 63, 120; pertotxl. 

7, 398; de 1. seitwärts, zur Seite 7, 340. 

426; 107, 165. — präp, neben i, 303, 386; 

6, 113; 76, 47. 
lau X. laus; laudar s, lauzar. 
laupart s, leu-. 

laus s. m, ind. \ Lob 11. 

lau 112, 78; (n, s,) 42b, 22 s, m, I» J 8,4^; 

69, 56; 109b, 8; faire 1. loben. Dank sep» 

5, 290; avol 1. Tadel 72, 59. 
lauzador s, m, III Lobender, Lobredner 23, 

18; 33» 27. 
lauzar, -s-, laudar 105, 139, 142 v. l tr, l(f^ 

87, »9; 123, 34; (per als) 5, 448; pmff' 
rühmen 14, 37; 52, 58; 64, 50; dazhfi'i 
loben, lobpreisen 8, 160; 19, 39; 102, S^i 
raten 35, 51; 91, 22; 93, 37; — r/, si(k 
rühmen 80, 81 ; s^ 1. de zufrieden sein "'^ 
3. 639. 

losengedur, -etour 2, 29 f. m, III Schmeie^» 
Lügner i, 610; 2, 29. 

lauzengier x. m, I* Lügner 16, 35; I9i ^' . 
26, 3. 

lauzeniar (?) v. I /r. /ä^w» 107, 95; «*^ 
leumden 107, 95 (<?</<pr; /«^«y, betrü!itzr)\ 
124, 152. 

lauzeta X. /*. Ic Lerche 17, i. 


lauzor — levar. 


267 


auzor, -s- s. f. Id Lob 3, 484; 33, 28; 77, 
46; 122b, 15; //. 124, 7, 37; rendre 1. 58, 
58; Lübgesang 8, 180; löbHcke That 27, 33. 

avador x. m. I^ Ort^ wo gewaschen wird 72, 

6, 15. 
avar v, I //*. waschen 112, 41; 114, 29; r^. 

• 72, 10; subst. Waschen 72, 13. 
avias s, /, Ic //. /:i>/<?if 117, 23, 27. 
e X. Artikel, 
6 fl/. I Jfl«/"/ 34, 29. 
Cbre s.f, l^ Hase 80, 47 Varr^ 81, 19. 
ec^nze f. licencia. 

echadier aj. I leckerha/t^ lüstern 20, 64. 
cchai ö/. lüstern, begierig 15, 43; 20, '66.' 
ectüari s, tn, I Elektuar, Arzneitrank 114, 

51, 61. 
tg s. lei. 
Cga, -gua loi, $1 j. /. Ic i%f^//if 5, 190; 7, 

41s ; 125. 95. 

egaci6 j. /. Id Abordnung, Entsendung 7, 3. 
egar (f) v. I /r. schmelzen 119, 127« 
egat j. m. I^ Z^^^a/ 7, 366; 121, 41, 45. 
eger x. leugier. 
egir, lezir i, 245, leyre 2, 98 z^. IIa /r. /^j^^i 

4, 69; 105, 99; "9, 2; wählen 34, 35. 
cgor J./. l^ Gelegenheit 72, 13. 
egua J, lega; lei s. Fron» per s, 
^i, leg 116, 23, (a)lley 27, 38; leite «. s, 

7, 240 s, f, Id GVj^ 2, 98; 78, 22; 105, 
208; (leis e decretz) 113, 28; intiar las leis 
105, 61 ; esser de 1. dem Gesetz entsprechend 
sein 77, 21; a 1. de nach Art von 6, 144; 
3^> 56; 77> 22; (?^jtffe (m» aZf^ Testament) 
116, zy^ Glaubensgesetz, Glaube 5, 4; 8, 6; 
108, 107; Glaubensgemeinschaf t %y 178; Treue^ 
Rechtschaffenheit 69, 40; 77, 33. 

Icial, -au-s i, 642; 6, 163; lial 33, 57; 77, 

27» 95 j 6 ^y» II '^^f*'» ^(f^A/ entsprechend 7, 

28; rechtschaffen 77, 27; /r^«, au/richtig 24, 

41; 29, 8; 56, 24; 73i 37. 
Itfalf za j. /. Ic Ehrenhaftigkeit 5, II. , 
Icialm^nt, -ns 53, 23, lial- 3, 607, 6645 *00| 

III, -nt 3, 613; 121, 76 cm, gerechter-, recht' 

schaffenerweise f getreulich 7, 57. 
1 «ialtat, Kai- 77, $ s,f, Id Gerechtigkeit 7, 243 ; 

73 1 15; Rechtschaffenheit 77, $. 
leyra x. /^ Ic Lyra 2, loi. 
leyre f. legir; leis s, Pron, pers\ leissar f. lai-. 
lei so 93, 31, leyczon 108, 106, lesson 84, 7; 

104, 5 , lisson 4 , 232 s, f, Id Lektion (der 

Liturgie), 
^cit X. lieg. 


lenga, -gua, -ge i, 142 s, /. ic Zunge 19, 
20; 114, 44; 117, 8; traire la 1. die Zunge 
ausstrecken 125, 120; (als Zeichen der Ver- 
achtung) 96, 35; Sprache 78, 37; 123, 65; 
Fahnenzipfel i, 142. 

lengage, -gua-, -atge x. m. I Sprache 37, 8; 

95. 46; 124, 76. 
If nha X. /. Ic /T^/s 86, 13; (am Baum) 6z^ 67. 
lensi^l, lanssol 107, 145 x. m, I^ Tuch, Laken 

78, 25. 
l^nt (-ns n, x. m.) aj, 'I langsam 18, 24; tfv. 

I1 364- 
leo, -09, levon $, 23, leu n, s, 2, 59 x. m, 

(III) la Z<7u^^ 16, 55; 81, 19; 104, 28. 

leonat x. m, \^ junger Löwe 125. 27. 

leoD^ssa X. /*. Ic Löwin 125, 27. 

lepar (f) V. I tr, lecken (objektlos) 125, iio. 

lesso X. Idsso. 

Ut aj. l fröhlich 25, 3, 27. 

let X. lieg. 

l^tra, lettra 2, 90 x. /. Ic Schrift 2, 90; //. 
Wissenschaften 122c, 3; ses 1-s ohne gelehrte 
Bildung 119, 53; unas 1-s ein Brief 100, 
172, an Schriftstück 79, 30; 1-s pendens 
Dokument 100, 165. 

let rat aj, (part) I miV Inschriften beschrieben 
7, 217; schriftkundig, wissenschaftUeh ge- 
bildet I, 578; 7, 365, 427. 

l§u X, m, I^ Lunge 4, 212. 

l^u, Heu 27, 23; 102, 28 aj, II /nV^/; • (im Werl) 
I, 16, tener a 1. 102, 28; leicht, mühelos 3, 
661; bereit 27, 23; gewandt, flink 22, 30; 
de 1. ^iV^A/, mühelos 106, 2^. — ov. leicht 
« 96, 48; 118, 21; leichtlieh, bald 3, 428; 
5» 255; 29, 24; gewandt, schnell 34, 20; 
ben 1. gar leicht 63, 57, vielleicht 4, 2; 13, 

36; 14. 27. 

leu X. leo. 

leugieyramen av, leicht, leichthin 115, 332. 

leugier, legcir 48, 27, leger i, 446 aj, I leicht^ 
flink 48, 27; leicht • 27, 30; leichtfertig 27, 
42; 91, 42; 98, 29; 65, 76; 100, 122. 

leuiar (qu) v. I tr, zur Ader lassen 5, 154. 

leuin?n av, leicht ♦ II3, 59; (oft) 124, 169. 

leupart, lau- 57, 35 x. m, I» Leopard 22, 7. 

levam^nt x. m, I^ Erhebung 119, 66. 

levar («) v. I /r. ^r^fit, aufheben 5, 193; 9, 92; 
29, 4; 1. lo cap, la testa 8, 117; 115, 266; 
l. en crote kreuzigen 116, 66^71; aufstehen 
machen 3 , 285 ; herausheben i , 529 ; 1. la 
crote das Kreuz nehmen loi, 2"^', erheben, 
erhöhen • 64, 52; 84, 19; 93, 40; esser 


268 


levet — lonhda. 


levatz mit nom,: »utn — erhoben sein 107, 
104; 1. sa Yotz 18, 4; 1. cant, mazan 2, 103; 

6, 186; pari, s6 levat ? 87, 39. — rß, auf- 
stehen (vom Sitzen) 7, 40, 84; ([fom Liegen) 
I, 552; 29, 2; 40, 17; - 40, 41; intr, gebr. 
sieh erheben ^ au/stehen i, 346; 3, 243; auf- 
gehen (von der Sonne) 79, 20 ; intr, au/stehen 
3} 150; 5, 210; anhiben^ beginnen 121, 31 

lev?t aj, I teieht - 87, 13, 

leyon s, leo. 

lcz?r V, VI inif\ freistehen 7, 291; s. m. I» 
MögUchkHt 62, 54. 

lezir s, legir; Ihi- s. H-; li 5, Pron, pers,, 
ArHheL 

lia j. /. Ic Boftd 32, 15. 

l'ial- j. leial-. 

liam s, m. 1^ Band^ Fessel - 12, 6; 58, 63. 

liar, Ihi- 7, 70 v. I /!r. binden^ fesseln 7, 70; 
»03» >9; * 49» 38; 107, 186; verbinden 5, 
155; zubinden «- 32, 18. 

lYazö j. /. Id Schnürung (lier Kleider) 20, 43. 

libre s, m» I^^ ^»r^ 2, 2; 4, 233; T05, 246. 

licencia, lecenze i, 224 s. f, Ic Freiheit ^ Er- 
laubnis 105, 19. 

lieg, lieich 122a, 8, let i , 380 s, m, I» Bett 
5, 229; HO, 78; 114, 27. 

lieys s, Pron, per s,\ Heu s, leu; lieurar s, liurar; 
ligti- s, linh-. 

lin s. m, I^ Linnen 6, 36. 

linh, -ng 2, 31 s, m, I> Geschlecht 6, 9; 12, 
34; 64, 36. 

linhatge, Ihi- 7, 128, lignage 72, 37; 120, 
58, lignaie 8, 184, linnaie 3, 580, liynaie 
8, 26 s. m, Ib a Geschlecht 14, 36; 62h, 33 ; 
l'uman 1. 8, 184; 120, 58; Art 62b, 13. 

liora s, liura. 

lire s, m. I Lilie 49, 6. 

11 s J. m. ind, Lilie 3, 127; X14, 72. 

lis aj\ I (yimf. lisa 114, 20) ^Ai//. 

lissa, -s-, -z- 121, 4, Ihissa 7, 307 x. /. Ic 
Palissade 7, 304, 342;//. Schranken, Palissa- 
den 7, 229; 121, 481 60. 

lisson j. les-. 

lista s, f, Ic 5tfMm 5, 22. 

liura, liora 108, 68 j. /. Ic Pfund (A'zxgtnX) 

105, 193. 
liuranda s. f. Ic Lieferung 67, 11. 
liurar, Ihi- 7, 68, 82, lieu- 5, loi, 127; 107, 

107 V, I tr. liefern, auslief im, überliefern 

7, 82, 202, 319; 82, 32; 118, 80; rfl. 5, 

127; 12, 7; 38. 42. 

iiurazö s, f, Id Lieferung, Geliefertes 67, 10. 


lo /. Artikel, Pron, pers. 

lobeira s. f, Ic IVolfsköhle 125, 7. 

Iqc, lucc 21, 21; 39, 37; 123, 7, luech 119, 
58, luoc 115, 275, lou 2, 5 s. M. U Or/, 
5/^/Ä 7, 9; 39, 37; 77, 13; 119. 58; Ort- 
schaft 107, 113; Stelle eines Buches 4, 269; 
123, 7; en is loc i, 121, 577, 724, es loc 
I, 442 selbigen Orts, auf der Stelle (lokal, 
auch temporal) ; loc auf der Stelle , sogleich 
I, 701; en 1. — no nirgends 107, 59; ♦ Ort 
11$, 275; teuer lo 1. de alcu 7, 48; el L 
de alcu 82, 48; en 1. de an Stelle van 79, 
19 f 33» 124, 179; aver 1. statthaben 124, 
178; Gelegenheit 3, 524; 29, 32; 110, 18; 
Veranlassung 21, 21 ; fayre 1. Gelegenheit 
bieten 2, 5. 

logar (9) V, I tr, vermieten: rfl, 80, 66. 

lotgiar (9) V, I rfl, sich lagern 121, 3. 

loi J. Pron, pers,*^ loin- /. lonh-. 

lois aj, I (schieleftd) einäugig l, 95. 

lonc aj,l (fem, -nga, -ngua, -nia) lang ZS^A^\ 
43, 56; 60, 56; (grofs, von Statur) 100,84; 
lange (temporal) 15, i; 18, 51; 43, 28; /*• 
tragen (von der Singweise) 124, 10, 64; 1. temps 
3, 82; 19» 34; 1-x temps 5, 243; longs dis 
. lange Reihe von Tagen 105, 176; de 1. tw» 
alters her (?) 107, 3. 

lonc av, präp, zur Seite von 3, 517; 64, 75; 
1. de mi von meiner Seite weg? 53, 6 (oder 
1. BS luenh ?), 

longamfn, -nt, -ns 73, 49; 98, 11, -nU 3, 
311, gua- 59, 14; Ii8, 8, -ia-89, 12; 122*1, 
10 av, bei weitent 98, 1 1 ; lange Zeit 16, 59; 
47, 26; 100, 25. 

long^z av, weiter h6, 27. 

Ipnh, loin i, 202, 211; 2, 96, loing 47, 33; 
85, 4, Ion I, 258, luenh 51, 10; 84, 35; 
loi, 30, luegn 8, 106 aj, I weit, entfernt i, 
211; de 1. von fem her i, 202; (temporal) 
'» 473» von fem ^ fem 51, 10, entfernt 
15» 4. 18, 32; 84, 35; en 1. weithin 2, 9^; 
a 1. i>y weiter Entfernung l , 258. — ^* 
weit, fem 8, 106; 15, 11, 25; 117, 41 ; udt- 

>**« 47. 33; 85» 4; 9I, 4. 
lonhar, -ign- 85, 46; 90, 9, -in- i,'242, Innb- 

115, 113, lonnh- 119, 107, luyn- 8, 32, 

lueinh- 38, 45, 68 (o, ue) v, l rJL sich ent' 

feigen 38, 4$; 62b, 12; 85, 46; intr, gibr, 

5, 238; 38, 68; IIS, iil\ porf, lonhat/w» 

102, 19. 

lonhdfi, lunh- aj, 1 fern 15, 20; 102, 68; 

"5. 100. 


k 


lonhet — mais. 


269 


lonhet, loinet i, 470 av, (ein wenig) fem 5, 

25, 190. 
lonhor {Compar, %u lonc) aj\ II länger 67, i. 
onia- s, longa-. 

lop s. m, la fVoif 77, ii, 20; loi, $3; 125,4. 
l^r ov. äa (femporal) i, 386. 
lor s, Fron, pers,, Pro», poss,\ los- x. lauz-; 

lou s, loc; lour s, Fron, pers, 
lucrcr f. m, I^ Reicher (mit tadelndem Neben' 

sinn: IVuekerer) i, 343. 
luec, Inech s. loc; luegn, luenh s. lonh; 

lueinhar s, lonh-. 
lugor J. /. Id Zir^ «- 32, 7; (7i<aws 114, 30. 
l u i f. Fron* pers, ; luignar, luinar s, lonh-. 
Iura j. m, !& Z/fi/ « 7, 158; 56, i;.58, 11 ; 

^ 73, 48. 
luna j. /. Ic Mond ^, 255; 8, 118; 105, 98. 

Iiinh, lun HO, 19 (0. p, m, -ns iio, 14) 
pron, aj\ I irgend einer 9 , 102 ; 1. no nickt 
irgend ein, kein 7, 139; 33, 145 124, 71. 

lunh- s, lonh-; luoc s, loc. 

lungua s, f. Ic Ort, Stelle 119, 19. 

laoill {oder al iuoill?) s, m. I» Lolch, Un- 
kraut 85, 55. 

Inr J. lor. 

luxuria, lucx- 105, 223 s,f, Ic Wollust 120, 60. 

luxuriös aj, I wollüstig, lüstern 72, 46; 
120, 59. 

I u z f . /. iffr</. Licht \ , 554« 

luzir, -8- V, \\^ leuchten i, 34; 8, 118; 31, 17. 


Ma X. man. 

macar 3, 348, -ch- 3, 10, 247 v, I tr, quetschen, 

inadonna s, dona, als Titel 119, 80. 

maestre etc. s, maistre. 

magagnar v. I tr, verstümmeln 90, 58. 

magestat, maie- 105, 169 s. f, I<1 die himm- 
lische Herrlichheit 120, 14; Heiligenbild 79, 
24. 

magest^ir /. m, la Schule 2, 80. 

magestre j. malstre. 

magre, maire 80, 77 Vctr. aj, I mager 43, 69; 
• 80, 15. 

mai, maich i, 290 s, m, la Mai i, 14; 15, i; 
46, 12. 

mai /. mais. 

mala: calenda maya Maifest 52, i. 

maich s, mai; maicstat s, mage-; maiestre s. 
maistre. 

m ai 1 1 a , malha s,f, Ic Glied (des Keitenpanters) 
43. 58; ßolUkt'n) 66, 49. 

mayna /. /. Ic Manna {?) 64, 90. 


mainad- s* matsnad-. 

mainier, manier aj, I zahm 35, 38; leicht zu 
behandeln, entgegenkommend 91, 44. 

maint, mainh 83, 46, manh 25, 6, man 5, 14 
(-ns o. //. 7, 104; 33, 53), fem, mainta, 
manta, manhta 18, 10 aj, I mancher 8, 
30; 29,^32; 53, 22; 58, 65; 68, 14; 75, 
7; subst, 7, 278; 24, 39; 25, 6; en maotas 
de manieiras 7, 357. 

roaintenent s, man-. 

malor, nom, s, maier 7, 97, 225; 63, 17 aj. 
\\ (Compar.) gröfser 18, 6; 32, 17; 57, 39; 
grösser^ älter 125 , 91 ; höherstehend (im 
Fange) 63, 17; 76, 25; subst. Höherstehende 
120, 89. 

mai oral /. m, la Oberste 120, 63. 

maiorm^n, -nt av. in gröfserem Mafse^ mehr 
108, 33; hauptsächlich, vorzugsweise 124, 
119, 144. 

maire s, f. Ic Mutter 3, 51; 6, 95; 7, 13; 
sancta m. {als Benennung einer geistl, Frau) 
119, 81. 

maire s, magre. 

mais, mai 5, 85; 21, 27; 40, 42 etc, mas 5, 
10; II, 9; 13, 18; 105, 38, 112 etc, Av. 
mehr {Verbalbegriff steigernd) 20, 67; 35, 10 ; 
100, 171; 59, 23 ; 8, 152 (fortgesetzt, wiederum) ; 
valer m. 3, 72; 40, 42; m. non pot er ist 
mit seinem Können am Ende^ er kann nicht 
anders 118, 54; non puesc m. 90, 13; qnen 
puesc m.? 16, 21; ne sat o ro. er weifs 
nicht mehr^ wohin weiter (fr gehen könnte) i, 
717; — ne m. can nicht mehr wann^ selbst 
nicht wenn 1, 487; — mehr (Menge eines 
mit dem Verb verbundenen Subst, bezeichnend) 
2, 56; 62b, 18; 68, 2; (aufserdem) 35, 23; 
116, II ; — attrib. de may rc 86, 16; — mehr 
(Menge bezeichnend, subst,) 5, 378; 40, 20; 43, 
73; (mehr Menschen) 7, 120; (weiter) 6, 66; 
m. de mit Subst, 76, 27; 97, 9; lo m. de 
(las gcns) 77, 33; valc lo m. 97, 53; al m. 
meistens (f) 124, 43. 

no — m. nicht mehr als, nur i, 127 (no 
sunt mais o lui, trei conpainon), 390 ; 4, 
180; 29, 37; nicht aufser, nur 13, 8; 29, 
30; 64, 28; ohne vorhergehende grammatische 
Verneinung: aufser, nur m. quan de 34, 
46, m. cant solamen 116, 63, m. 107, 14; 
no — mas nicht — aufser (Satz einleitend) 
17, 40; no — m. quc nicht — aufser dgfs 
20, 62; 30, 32; 86, 17, nicht — sondern 9, 
57, 85; 118, 33, 108; 120, 5. 44; 123, 45; 


270 


maissela — malh. 


mehrt länger i, 98; u, 23; femer i, 291; 
S i 37 ! j' 2' > 27 < tostemps m. immer 
fürder 74, 33; ia m. je femer 5, 8$; 
m. hucy noch heut 65 , 73 ; no — m. 
nicht länger i, 236; 104, 41; no — m., m. 
— no nicht fürder, fürder nicht 4, 273; 5, 
370; 82, 12; nimmermehr i, 97'; 2, 23; 8, 
58; ia m. HO fürder nicht mehr i, 109, 268; 
55, 12, nimmermehr i, 600. 

Conj.: vielmehr, sondern i, 185; 6^ 96; 
M» 39; 49i 37; — ^^^r (»^^ Verneinung) 
5, 10; II, 9; f<?^/ vor her geh. Verneinung) 

1, 197; 3, 48; 4, 705 105. 38, 112; mas 
pero 69, 30; m., m. que mit Konjunht.: wo- 
fern nur I, 166; 118, 53. — m. einer nur 
vorausgesetzten Aussage entgegenstehend 6, 
130; — denn 32, 35; 61, 21, 

maissela s. f V^ Kinnbacke 24, 16. 
maisnada, -de i, 83, 91, loi, main- 3, 508; 

5, 326; 112, 82 s, f, Ic Gefolgschaft^ Schar 

70, 22. 
mainadier s, m, I^ Condottiere 27, 38. 
mais6, -on, -un i, 104, -zo loi , 15 j. /. Id 

Haus 1, 96; 43, 80; 121, 18; (Ia m. del 

Temple) 122», 11; Haushalt i, 240, 297; 

110, 109. 
mSistrar v,ltr, herausarbeiten^ vollenden 79, 1. 
mäistre 9, 59, 63, 94, maistre 9, 15, 97, 105, 

mäestre 7, 388, m^stre 9, 76, 140, magestre 

2, 82, maiestre 80, 82; 83, 55 (??, i) s, m, 
Iba Meister (Vorgesetzter) 9, 15, 59; ni.- 
tenheire Färbermeister 9, 87, 147; Meister 
(der Geschickteste) 80, 82; 123, 48; Magister 
7, 388; 83, 55; Lehrer 2, 82. 

mSistre j. m, Ib a Nordwestwind, Mistral 75, 33. 
mäestria s,f, I« Meisterschaft, Geschicklichkeit 

32. 4. 
mal (mau x. maltraire, . maldire) aj, I schlecht, 

böse 105, 21; übel, unheilvoll i, 461 ; 5, 197; 
7, 104; bösartig i, II2; 8, 131; 60, 64; 
zornig 3, 294; mala fe schlechte Treue ^ Treu- 
losigkeit 105, 122, 125; ^^ ™'^^ ^^ *^l 
leid 94, 8, 16; 113, 32; s, malamen; mala 
zum Unheil 3, 320, 433; 24, 12; 118, 117, 
mala fos . . . verwünscht sei ,,, 61 j 26, 
ta mala es . , • so unheilvoll ergeht es , , ,, 
wehe über! 117, 30. 

av, auf schlechte, üble Weise 3, 128; 105, 
198; esser m. vengutz 3, 323; zum Unheil 
70, 46; 9u Unrecht, falsch 81, 29; m. mit 
Futur: Prohibitiv 2, 30; schlecht b» nicht 

17. 45; 67, 12. 


s, m. Ia Böses, Übles 3, 92; Si 262; Übel^ 
Schaden l, 279; $,406; Q, 145; ^-^4, 33; 
13, 26; 70, 61; per mo m. 3, 185, 299, 
mettre a m. 74, 29, tornar a m. 60, 6, traire 
ra. 105 f 109, mau t. i, 492 s. maltraire; 
mals m'es mir ist leid 78 , 41 ; m. aja «rr- 
wünscht sei 70, 70; Krankheit i, 345; 5, 
151; 40, 7, m. de dens 24, 16; Übel, Ver- 
gehen 87, 14; 107, 2, per m. de yos durch 
Eure Schuld 93, 42; Übel (Zwietracht) 5, 
373 ; colre alc. re e mal eiwc^s übel aufnehmen 
105, 50. 

malamen, -ns 119, 121, malement i, 485, 
mala men 105, 9 av, schleckt, übel, in bös- 
artiger Weise 90, 3; 107, 39; 117, 50; 122c, 
13; in bösartiger ^ schmerzhafter Weise 119, 
lai. 

mal an an aj. II übel daran, elend 29, 39; 33, 
6; krank 119, 97. 

malanansa, -anna- 119, 98, -ssa 90, 41, -la 
75 • 6; 99, 14 J, /. Ic Übelergehm, Leid 74, 
9; Krankheit 119, 98. 

malapte s, malaute. 

malastruc aj, I unselig, unglücklich 4, 137; 
81 . I ; (de) 90, 25. 

maläurat qj, I unselig 95, 41. 

malaute, -aut 11, 25; 39, 19, -apte 105, 127 
aj, I krank 80, 29; 105, 127; s, m, 24,21; 
121, 21; 125, 31. 

malautia s, f, Ic Krankheit 4, 11; 114, 7; 
118, 76; - 5, 429. 

malav^g, -vetz n. s. 7, 283, -vez », /. i, 345 
s. m, Ia Krankheit 60, 83, 85. 

malaveiar (f) v, I intr. krank sein 119, 131. 

malazaut aj, I ungeschickt^ unpassend 34,38. 

maldig j*. m, I^ Schelten^ Schmähen 124, 48. 

maldire, mau-, -ir 43, 36 v, V intr, verfluchen^ 
verwünschen 43, 36; tr, i, 315, 703; 15, 
51; objektlos 108, 40; III, 21. 

maldizedor s, m, III 117, 73 1 Obehredntry 

maldiz?n s. m, I» 115, 335, 388 J Verleu/mttr. 

male j. /, I« Sack, Koffer i, 114. 

male men s. malamen. 

mal-estar s, m. was übel ansteht 6$, 92. 

maleur^u ? (Hds, P. malaurieu) aj, untelig, 
unglückbringend i, 22. 

malevez s, malaveg. 

mal^za s, f, Ic Schlechtigkeit, Bosheit iiii 59» 
Feindseligkeit 44, 6; Übel 63, 77; 117, 29- 

malfach or s, m, Übelthäter 8, 106. 

malgrat s. grat 

malh s, m, I> Streithammer 66, 44. 


i 


malha — maracde. 


271 


aj, I schlecht] Sub- 
stantiv 8, 51 ; 

67, 8; 77, 38; 

124, 48. 


malha s. mailla. 

maligne aj. I bösartig 7, 184; esperit m. 

107, 21. 
malmf za s. f, Ic üble Behandlung (oder Pari. 

von malmetre v, V ir, schädigen, zerstören ?) 

50, 25. 
malsab^nsa s, />\c Mi/sf allen ; was mi/sfällt 

maltalan 6, 48, mautalent i, 702 s, m. la üble 

Laune, 
m altrag s. m, 1^ Mißhandlung 5, 255. 
maltraire, mau- i, 316 s, m. Übelerdulden^ 

Leiden 33, 9; 82, 32. 
malvaitz8, 51 (n.p.)\ 43, 

80, -ais 119, 105; 123, 

33 (^- ^Oi f^**** malvayza 

8, 71, mauvaize i, 730. 
malvatz 28, 49 (n,p.)] 40, 

I O.S.); 63, 25; 67,9; 

95, 3, mauvaz i, 344. 
malvat 120, 62, /em. -ada 

"O, 27, 93. 
malvastat s» malvestat; malvat, -tz s. malvaitz. 
malvestat, -tä 108, 49, -vas- 90, 31 s, /. Id 

Schlechtigkeit 40, 41; 69, 5; 78, 39; (pL) 

HO, 29. 
maLyol^n s, m. la Übelwollender 33, 55. 
malvol^nce s. f. Ic Übelwollen i, 233. 
mam^lla x. /. Ic (weiöL) Brust 8, 181. 
man, m£ (obl, pl, mas, mans i, 443; 10, 24, 

manz 3, 366) s. f. Id 4, 150; 5, 206; 8, 

207; 43, 57; 105, 246; 117, 8; masc, I* 4, 

102; 20, 33; 105, 256 Hcmdi metre m. a 

8, 54; obrar ab ma perdut 107, 5; vezer 

alc. re entre mas az alcu 112, 65; a la ma 

dreita 4, 150. 
m a fi y mft subst* nu per man früh, am Morgen 

I, 500; al ma morgens 105, 123; lo be-ma 

frühmorgens 105, 133. 
man s. m. la Aufforderung 25, 10; Aufgebot 

61, 27. 
man J. maint. 

manador j. m, III Führer, Geleiter i, 614. 
manal aj. II arc m. Handbogen 80, 22. 
manc aj, I fem, «cha 100, 93 verstümmelt, 

krüppelhaft. 
mancam^nt s. m. la Mangel, Fehl 108, 88. 
man gar /. maniar. 
mandam^n, -nt s, m. I^ Gebote Befehl 7, 74; 

8, 144; 86, 25; Botmäfsigkeit aver el m. 

59, 25, esser el m. de alcu 105, 18; Regie- 
rung 2, 26. 


mandar v. I /r. entbieten, schicken i, 175; ll, 
43; 91 1 »S; >»4i 15; auftragen, befehlen 5, 
383; I» 364; 3. 478; 7. 236; (mit Inf ) 

106, 42; entbieten, melden 5, 108; 7, 12; 48, 
9; JOS» 55; ^Ibieten, aufbieten i, 3, 679; 6, 
76 ; befehligen, in der Gewalt haben 67 , 7 ; 
105, 84, 86; objcktlos schicken i, 630; intr. 
m. per alcu nach jemand schicken 122<1, 8. 

maneira s, manieira. 

man^n, -nt aj. I reich i, 366; 2, 20; 22, 13; 

107, 138. 

manentia s, f 1^ Reichtum 90, 21. 

man^r v. V intr, wohnen 105, 136. 

man ^8 av, sogleich 36, 22. 

mangancl 63, 8a, -«us ». /. 22, 56 s, m. I» 
MangCy eine Art Belagerungsgeschüt». 

mangun X. m. U Stück GoldmetaU in bestimmtem 
Gewicht i, i6o. 

mania s. f, Ic Henkel 7, 331. 

mania j. /. Ic Ärmel 112, 19. 

maniadoira s, /. Ic Krippe^ Frefstrog 43, 76. 

maniar (-ngi i s.präs. ind, 94, 15) v. I tr. essen 
7, 234; r«'^'« Tier) 8, 75, 131; 76, ii; 
objektlos I, 674; 3. II; 43 1 38; 60, 61; 
subst. Essen (Thätigkeit des Essens) 112, 
103; 119, 44; (Tafeln) 25, 29; 97, »o» 
(zum Essen Bestimmtes) 96, 47. 

manieira, -neira 7, 357; 29, 20; 43, 19, 
-niera 119, 26; 124, 78 s, f. V- Art, Be- 
nehmen 65, 23; 100, 68; Art en autra m. 
7, 3^6; per neguna ro. 112, 94; per m. de 
124, 78; en m. que 119, 26; de fort m. 43, 
19; Art, Gattung 3, 61; 115, 2. 

manier s. mainier. 

manifest aj. I offenbar 108, 29, 49. 

mansip s. mass-; manta j« maint. 

mantaire i, 246 ? lies mentaure ?. 

mant§l 4, 196; 10, 24; 43, 51, -^Ih 5, 19; 
^> 37 J ^3i *6; 80, 54 s, m. I* Mantel, 

mantenadpr J. 01. III Helfer, Beschützer l, 600. 

mantenfn, -nt, main- i, 360, 480, mein- i, 
488 av. sogleich 3, 188; 5, 186; 8, 44; 125, 
87; de m. sogleich 1, 360; 8, 165; 60, 52; 
senz m. sogleich i, 480, 4S8. 

mantener v, VI tr. unterstützen, verteidigen 
7, 231; 27, 16; 98, 18; 124, 88; hegen, pflegen 
3, 60; 5, 427; 25, 39; 84, 18. 

mäomaria s, f. Ja Moschee 121, 54. 

mar s. f. Id {rnasc, 8, 106) Meer i, 3; 2, 105; 
31, 18; 105, 65; (ohne Artikel) 23, 10; 34, 
41 f 105, 56; auta m. 8, 89; la gran m. iio, 62. 

maracde s. m, la Smaragd 109', 2, 4. 


272 


maraie — melodiös. 


maraie s, m, I C//er 8, 69. 
maravites s. m, md, ein edler Stein 6, 51. 
marbre j. m, I Marmor 1, 696; 3, 25; 7, 217. 
marc, -rs o, p, i, 160 s. m, I* Mark iio, 65; 

(d'aur) 77, 29; (d'argen) 9, 72; (d'esterlis) 

93i 3^1 iA^ purs xnanguns) l, 160. 
marce, -et s, merce; marchis s, marques. 
marguarida s, /. Ic Perle - 106, 29. 
maribotz o, p,? 80, 77. 
marrim^n, -nt, -r- 3, 369; 103, 17 s, m, Ja 

Betrübnis 58, 70; 73, 50; 105, 100. 
mar! na x. /. Ic Seestrand 8, 39, 49; die See 

am Strande 8, 61, 215. 
marinier s, m, la Seemann 125, 115. 
marit s. m, la Gatte 3, 51; 5, 52; 43, 12; 

prendre a m. i, 452. 
marrit, -r- 103, 16 aj\ (part.) I (/>«. -ida, -ia 

21, 40) <5^/!rö<5/, bekümmert 3, 359; 19, 35; 

31, 5; bekümmert, bedrängt 7, 135; m-z sui 

de cj Mtf/ mir leid 65, 47. 
marques, -qcs, -chfs i, 679 s, m. Ia Mark- 
graf 6, 26; 34, 5; loi, I. 
mars s, marc; marsip s, mass-. 
martellar (c) v. I «i/r. hämmern^ (von den 

Zähnen) au/einandersehlagen 8, 104« 
martel?t s, m, Ia Hammer 7, 321. 
martire, iri 7, 204; 106, 31, -ir 104, 51 s. 

»f. Iba Martyrium 74, 10; 104, 66; suffrir 

m. 104, 51; Marter, Qual d, 1345 38, 15; 

49, 18; prendre m. 7, 204. 
martiriar v. I tr, martern 7, 380. 
marz s, m, ind. Märt 22, 6. 
mas s, m. ind. Wohnstätte 105, 163. 
mas j. mais. 
massa, maza 45, 22 j. /. Ic ICeule 5, 256; 7, 

298; 121, 4. 
massa (s. /, Ic Masse) av. gar viel 65, 72. 
masant j*. mazan. 
mascle s, m, l^ Männchen 115, 70, 286; 125, 

87. 

massip, mansip 9, 153, marsip 9, 75 J. m» 
I» Jüngling^ Geselle'^ m.-tenheire (pl. massip- 
tenheires 9, 139) Färbergeselle 9, 75. 

massipa j. /. Ic Mädchen 117, 34, 

massis aj, I (fem, -issa^ massiv, ganz gefüllt 
1, 676; • 64, 3. 

mat aj. I kraftlos, ohnmächtig 2, 14. 

matar r.*I /r. (iw Spiel) mati, setzen • 7, 459. 

mat^ria s, f Ic Materie^. Gegenstand einer Ab- 
handlung 115, 1 Üb. 

matt, -in j. w. l^ Morgen 8, 8a; 10, 19; 62b, 
52; a seyr et a m. 2, 92; al nu 5, 109; de 


m. morgens 45, lO; 72, lO; 81, 26; m. 43, 
25, lo m. 125, 2 morgens-^ lo bo ib. 5, 183, 
gran m. 9, 216 frühmorgens. 

matinas s, f, Ic pL Morgenandachi 79, 19; 
119, 2. 

matin^t (s, m.) av, morgens, frühe 103, 15. 

matratz s, m, ind, ein Wurfgeschoss (Juer bild- 
lieh: männl, Glied) 79, 29. 

matremoni s, m, I Ehe 115, 319. 

man- s, mal-; maza x. massa. 

mazan, -nh 98, 46, masant 105, 157 s, m, I» 
Unruhe, Geschwirr, Lärm 6, 186; 63, 87; 
87, 24; Verwirrung, Not 105, 117. 

mazelhar {%) v. I tr, töten 19, 36. 

me s, Pron, pers,, mieg; meczonia s, mess-. 

medecina s, f, \^ Medisdn 125, 69. 

medesme s, mez-. 

medicinal (ff. f. -aus) s, m, Ia Heilmiitel 12, 16. 

medips s, meseis; meg, mei j. mteg; mei s, 
Pron, pers,, poss, 

meiar (ie) v, I tr, halbieren la nuiz fu meiade 
es war Mitternacht i, 548. 

meig /. mieg; meill, -ils j. mieihs. 

m^inas ? iii, 24? 

meins, -nz s. menhs; meintenent s, main-; meis 
s, mes. 

meitat, mit- 7, 203; 77, 35 s. f Jd HitijU 
34, 32; 63. 60; 124, 18. 

m^l s, m, Ia Honig 109b, 4. 

mei- s, melh-; meldre x. melhor. 

melbor, meillor, melor 6, 34, mellor 1, 169; 
61, 20, milbor 7, 15, 206, milor iio, 116 
aj, II bessere 2, 34; 3, 27$; 15, 10 ; {UiU) 
24, 46; 69, 18; (noch durch plxis gesteigert) 
9, 8; fai m. escoutar 81, 13; lo m. beste 7, 
15; neutr. mieller, meillor m'es mir ist ße^ 
3. 375; 42^ 28; subst, der Beste i, $99 ; 3. 
84; 105, 36; la m. das Bessere (partida) 
96, I. 

megloranza x. /. Ic Besserung 99, 1$. 

melhs X. mieihs. 

melhurar, meill-, mell- 89, 7, -nyrar 29t *^' 
-orar 89, 7; 123, 14 v, 1 tr. bessern bi^t 
48; 88, 20; 123, 14; rß. sich bessern H^ 
6; 24, 15; 106, 76; intr, gebr. 89, 7«' '*^* 
sich bessern 62b, 47; gedeihen 29, 22. 

meilluraz6 98, 25, melayrazö loi, 63/./^ 
Besserung, Vorteil. 

melia x. mtl. 

meliayna x. /. Ic Mittagszeit 64, 56. 

mel6 X. m. \^ Melone 81, 33. 

melodiös aj, I melodi'ös 124, 10. 


melor — merce. 


273 


melor, mellor s, melhor. 

melz s, mielhs. 

membrar, -nbr- i, 157, 326, 473; 3, 124 (?) 
V. I subjektlos membra ad alcu de alc- re in 
Gedanken kommen, sich erinnern 10, 19; 58, 
26; 107, 44; membra me com etc^ 82, 59; 
90, 27; 105, 3; tener membra t im Gedacht- 
nis halten 7, 172; esser membrans de 58, 
37 ; membrat eingedenk 107 , 56 ; besonnen, 
verständig 7, 192; 65, 52; 83, 27; 112, 59. 

m^mbre, -nb- 125, 73 s, m. I Glied 26, lO; 
125, 69; Glied feiner alternativen Frage) 
124, 102, 104. 

men s, menhSy ment. 

menar (9, maioent i, 133) v, I tr, führen 3, 
21; 7, 10; I, 532; anführen 6y 5g; zuführen 
I» 334; 3. 431» hinwegführen (en, de) 1, 
133; 3. 327; 5. 99; ««^ sich führen 3, 482; 
5, 146; {haben) 6, 126; vonvärtsführen, 
-schaffen 7, 278, 375, (ein Wurfgeschoss) 
264; behandeln 1, 123; 24, 3; 105, 9; m. 
a mort 125, 30; m. vida, iovent 119, 56; 
105, 7; m. ioi, dol, felnia 4, 30; 3, 1435 
105, 62; m. razon i, 137; m. segle 125, 8; 
m. desTcy 8, 107. — rfl, sich begeben, sich 
bewegen 4, 224. 

menassa s. f Ic Drohung 19, 23. 

menassar, -z- 45, 20 v. I objekths drohen 
5, 92; III, 21; tr, bedrohen 45, 20. 

menbrar, menbre s, memb-; mencz s. menhs. 

men die aj, subst, bettelhaft, Bettler 2, 14; 76, 

46. 

meoespregar etc, s, mes-. 

menestral s, m. 1^ Dienstmann 3, 57, 495. 

m^nhs, meins, mens, meinz 4, 52, menz 105, 
132; 113, 86; 123, 35, mencz 108, 69, mep 
4, 53 «'• ftfeniger 3, 131 ; 5, 432; 27, 4; 
(am wenigsten) 105, 132; esser m, fehlen 4, 
116; 84, 20; subst. 18, 31; 19, 51; 25,34; 
76, 26; m. de in Ermangelung von 113, 86; 
(en) m. de 7, 415; al m. zum wenigsten, 
wenigstens 4, 97; 33, 45; 55, 14. 

menor aj, II kleiner -80, 20; jünger 125, 
93 ; lo m. der kleinste i, 592; 4, 236; 34, 4. 

Qaenor^t aj\ I klein ^ unerwachsen 7, 326. 

tkiens s, menhs. 

mensio s, f, Id Erwähnung far m. loi, 61; 

124, 95- 
rtiensonia, -nier etc, s. mess-; mensprezar s, 

mes-. 

tn^Dt, m^ s. f 1^ Sinn, Gedanke: prendre 

en la. zu Herten nehmen 42, 17; Art mala 

Appel, Prov. Chrestomathie. 


m. 105, 9, bona m. 105, iio, dolza ment 

105, 129, perfeita m. 105, 150 etc, 
mentaure, mentav^r v. VI tr. in Gedanken 

haben 3, 118; erwähnen, nennen 20, 39; 

60, 27. 
menteiritz j. /. ind, Lügnerin 91, 42 Var, 
mentir v, 11», 93, 28 IIb intr, lügen 2, 29; 18, 

54; 23, 19; a alcu 60, 54; 67, 15; 91, 34; ses 

m- 3. 659; 115, 253; ia no vos er mentit 6, 7; 

Versprochenes nicht erfüllen 93, 28; tr, m. 

Ia fe die Treue verletzen 106, 82; subst, 

Lügen 76, 29. 
mentiz6 s. fl^ Lüge 101, 60. 
mentÄ, -on s, m, I» Kinn i, 152; 4, 96; loi, 

18. 
mentre eonj, während 5, 3*22; 116, 8; m. que 

so lange wie 7, 291; 58, 68; 94, 5. 
menudam^ntz av, dicht 3, 106. 
menud?t aj, I (als az',) dicht 51, 19. 
menud^r, -ier aj, I klein, kleinlich 98, 42; s, 

m, I» Kleinigkeit 99, 2. 
menul aj, I klein, gering 30, 7; 80, 51; 105, 

159; 118, 15; J. m, Ia Kleinherzige 73, 38; 

av. dicht, oft 107, 60; soen m. gar oft 4, 

185. 
menz s. inenhs. 
meravilha, -illa, mir- 113, 24 s,f,\^ Wunder 

8, 198; IOC, 106; m. es es ist wunderbar 

3, 144; 7, 244; 16, i; per m-s 125, 94, a 
m-s 115, 56 /» wunderbarer fVeise; m. ai 

4, 40, m-s ai 17, 7; III, 31; 118, 85, m-s 
me faz 7, 63; I22<1, 10 ich wundere mich. 

meravilhar,. -illar, -ellar 65, 6; 123, $ v, l 
rfl, sich wundem (de) 51, 15; 123, 5; (cum) 
18, 17; 28. 13; (car) 21, 29; (si) 9, 174; 
esser m-atz 65, 6. 

meravilhos, -illos, mir- 9, 201 aj, I wunder^ 
bar 115, 52, 151; ausgezeichnet 3, 87; 119, 
34; venu lindert 9, 201. 

meravillozam^ns av, in ungeioöhnlichem 
Grade 119, 35. 

merchadier s, m, I» Kaufmann 68, 23. 

mercat s, m, I» Handel: far m. Handel treiben 
69, 22; • 42b, 20, verkaufen (de) Ii8j 62, 
75; Irobar m, seinen Handel finden - 65, 28 ^ 
Markt 100, 142. 

merc?, -et i, 455, -ey 61, 37, -se 120, 37, 
marce i, 175; 105, 76, niarcet i, 559, 621 
s, f, Id Gnade 13, 29; 16, 23; estar cn Ia 
m. d*alcu 28, 46; 105, 76; clamar m. 3, 
3501 14» 30; (<l"c) I22d, 26, 43; cridar m. 
22, 63; querre m. i, 559, trobar m. (ab 


274 


merceiador — metre. 


alcö) 5, 348; 7> »83; aver m. (d'alcu) i, 
621; 31, 45; 61, 37, (a alcu) 120, 37; 
prendre alcu a m. 58, 68; 118, 45; mandar 
m-s a alcu jemand Anerkennung seiner Gnade 
schicken i, 175; Erbarmen 17, 41 ; 29, 21 ; 
ffertensgüte 34, 49; dura in. Erbarmungs- 
losigkeit 31, 25; m-s Ten pren 7, 71 ; grans 
m-s CS 55, 13; 92, 10; 116, 39; per la m. 
de Deu 8, 132; m. Deu 64, 12; 751 4, la 
m. de Deu 118, 74 vermöge der Gnade 
Gottes, Gott sei Dank ; vostra m. dank Euch 
3, 589; m. por Deu l, 455. 

merceiador s, m, III einer, der um Gttade 
bittet 38, 36; 92, 37. 

merceiar (?) v, I intr, um Gnade bitten 58, 
48; Gnade üben 58, 56; m. alcu jemandes 
Gnade anerkennen, ihm danken 75, 13. 

merir (?, ic) v. 11» tr. verdienen 102, 26; m. 
mal Übel verdienen, sich verschulden 35, i; 
80, 7; lohnen, vergelten i, 392, 457; 91,41. 

merit 7, X14, -iti 119, 103, -ite 105, 255 s. 
m. I Verdienst^ Lohfi, 

m^rle s, m. l^ Amsel 135, 38, 39. 

mermar (?) v, 1 tr, mindern, verkleinem 7, 
178; 110, 95; rjl, sieh mindern 115, 166; 
intr, gebr, sich mindern, kleiner werden 115, 
172; 124» 20. 

merse s, merce. 

m?s, meys 2, 57 s, m, ind, Monat lö, 14; 18, 

40; 58, 59. 
m?s X. OT. ind, Bote 105, 59. 

m?ssa 4, 61, missa 3, 507, messe i, 244, 501 
j. /. Ic Messe» 

messatge, -age, -atie 5, 116, -aie i, 332, -s- 
3, 2 J. «. Iba Botschaft i, 248; 4, 46; 14, 
22; Bote I, 26; 56, 18; « 112, 57; m. 
de Roma 7, 167. 

messatgier, -agier, mesager 10, 8 s, m. 
l^Bote 18, 57; 52, 6; 83, 23. 

mescabam?n s, m, I» Unheil^ Verlust 124, 148. 

mescladam?ns av, vermischt 4, 42. 

mesclanha s. f, Ic Gemenge, Streit 93, 48. 

mesclar (?) v. I tr, mischen (ab) 41, 20; 59, 
3; 66, 49; 85, 26; m. lo gra en la palha 
66, 40; zusammenbringen, in Streit bringen 
35 t 3; kA* se m. a sich mit etwas abgeben 
91, 64; gemischt werden, von verschiedenen 
Seiten zu stände gebracht werden 63, 71. — 
mesciat gtmischt, bunt 9, 12. 

m?scle aj\ I gemischt, vermischt 28, 42. 

mescr?ire v. III tr, mi/strauen , beargwöhnen 

17. 3«- 


mescrez?nsa s, f. 1«= Mi/sglaube (dir m.) 
84 M, 21. 

meseis s, mezeis. 

mesfag j*. m, I» Missethai 29, 6. 

messio s, f, Id Ausgabe, Aufwand 98, 19. 

messpnia $, 420, -nga 35, 6; 77, 15, -orgua 
107, 60, meczonia 108, 44, mensonia loi, 
58, menzonga 105, 222 j. f Ic Lüge, 

messongier, -orguier 107, 2, mensongier 29, 
40 aj, I (fem, -eira 7, 151, -ere i , 454) 
lügnerisch 7, 151; 98, 32; subst, Lügner 77, 
32; 104, 22; 107, 2. 

mespreizo s, f, Id Vergehen loi, 58. 

mespr?ndre v, \ intr, übel thun 90, 13. — 
mespr?s (de) schuldig 34, 38 ; in die Irre ge- 
gangen 105, 94. 

mesprezam?n 115, 334, menespregamen 120, 
79 s, m, la Geringachtung, Verachtung. 

mesprexar 115, 333, mens- 117, 51 (menspre- 
zar 109A, 5), menespregar 120^ 82, 88 (?) v. 
I tr, gering achten, verachten, 

mesqut, mischin 2, 88 aJ, I elend, unselig 117, 
50 ; gering, niedrig (von Stande) 78, 32; klein, 
jung 6, 21; subst. Elender 80, 29; Knabe 
2, 88. 

m^%i präp. zwischen, unter 5, 441; 69, 34. 

mestier s, m. !& (Dienst) Beschäftigung 21, 12; 
27, 5; 83, 48; m, a es ist dienlich, thut mft 
5» 395; 123, 57; m-s nos fay uns ist not- 
wendig 120, 22; Geschäft, Gewerbe 5, 428; 
43, 16; 80, so; 90, 38; Thun 5, 423; 27» 
41 ; 106, 66; 107, 191. 

mes^tiz aj, I (fem, -issa^ von unreiner, uneähr 
Geburt 64, 2; 95, 32. 

mestre s, maistre; meteis, -eysh s, meseis. 

m?tge, -tie 114, 8 s. m», I^b Amt 5, 153; 35» 
39; 39, 21. 

metis s. mezeis. 

metöas ? {Bartsch: grimaces) iii, 24. 

m?tre v, V /Sr. setzen, legen y stellen (m. «Ic« 
en una cambra , e preise , sus la crotz tUA 
I, 612; 16, 22; 74, 5; 105, 27; m. alcttö» 
cami auf den Weg bringen, in die Fk(^ 
schlagen 6, 46; m. lo fre, Tescnt al cap 3- 
»63, 255; 8, 44; m. alas 125» 94i «• '° 
seie I, 729; m. lo foc i, 67; — • 97t 3» 
metre ios herabsetzen 98, 43; m, alcu a ^^ 
74, 29; m. alc. re en cor a alcu I, 503^ ^' 
cauzimen d'alcu etc, 7, 66, 72; humä^ 
(zum Besitz) 110, 61 ; daransetzen, attfvendi» 
(son poder, cor e cors, razo) 3, 614; 1^ ^» 
113, 66, (Zeü) 119, I. (Geld) 68, SJ ^^ 


meu — rniralh. 


275 


15; ausgeben (pbjekths) 68, 7; 97i 45 ; m. 
son cor en 90, 56; m. sa ponha, s'ententio 
a 4, 48; ioO| 90; ip. qaastiazo 105, 22; m. 
alcu monge 122c, 2; m. mort alcu 125, 34. 

— rfl, s^ m. en la caxrieira, el cami i, 506; 
5, 132, en mar 122«, 4« apres alcu 51, 38, 
a genolbon i , 660; s^ m. premiers voran- 
gehen 9, 188; — '-' el poder d'alcu 5, 126, 
el servir 4'älcu 82, 33, al dan d'alcu 63, 24; 
s^ ni. en orason 4, 270, en esmai x , 534, 
en bandon i, 136; — s^ m. monia 12, 21; 

— s^ m. far alc. re XI9, 28, 59. 
meu J. Pron» poss, 

mezalha, -ailla s, f, Ic Heller 3, 582; 66, 5. 

mezfis, -s- 122^, 20, -g- 120, 3, mezes 113, 
78, mezeus 119, 79, 92, medips 2, 103, 
meteis 4, 56; 5, 359; 7, 74; loo, 40, -teysh 
I24i 2, -tis 112, 102. 0;'. I (fem. -eissa, 
•eysha 124, 46) ov» selbst: ruuh Pron, pers, 
7, 66; 11, 45; 17, 14; 55, 24; nach subst, 
Demonstr, 119, X02; 124, 34; nach adj, 
Demonstr, 124, 46; nach adv, Demonstr, 
aqui m. dortselbst 3t 81; 117, 52, ayssi m. 
ebenso 115, 289; 124, 2; nach SubsL: selbst 
119, 92, selb X19, 79. 

mezfsme, med- aj, I selbst: nach Pron, pers, 
105, 190, nach Subst, 119, 112. 

mezeus j. mezeis. 

mezina s, /, Ic Medizin 102, 59. 

megola s, f. \^ Mark (pL) 120, 43. 

mezura s, f, Ic Ma/Sy Mafshalten 98, 10; 
xoO| 132; per m. nach (^echtem) Mafs 112, 
53; per gran m. 62l>, 57; outra m. 122^, 3; 
gardar m. 64, 83; trastot m^es d'una m.- 

14, 13- 

mezurar, mis- 2, 104 v, I /r. messen 119,95. 

ml f. mieg; mi- s, me-, mei-; mi, mia s, Pron, 
poss,\ mia, micha s, miga; midis s, mieg. 

midons, -nz s, /, ind, meine Herrin (nom,) 
II, 37; 20, 69; 124, 78; (obl,) II, 21; 18, 
6; 20, 27; 35, 50. 

mieg, miei, miech 78, 9,. miegh 121, 67, 
™eig 3, 108, meg iii, 47, mei i, 80; 4, 
160; 6, 25, 125, me I, 375, mi x, 675 aj. I 
(fem, meia 33 Üb. 7; 124, 57, mieia 125, 3, 
mige I, 62) halb 9, 92; 124, 57, en la mieia 
{nämlich cobla) de la primeira in der Mitte 
der ersten (Strophe) 33 Üb,^ 7; miei-sirventes 
Halbsirventes 68, i ; mieg dia, midis i, 674 
Mittag 9, 4; 121, 66;. mieia nueg, mige 
nuit I, 62 Mittemacht 125, 3; — (neutral) 
subst* de miey de la peyra 8, 158; en miey 


de l'islla 8, 192; de miei mort 8, 52; — en 
m. mit Cas, abs. eines Subst, (en mieg son 
sol, en mieg la sala ete^ 78, 9; i, 80, 675; 
3, 293; per m. (per mi l'escut, per mieg la 
carrieira , per mei us derubens etc,) i , 141 ; 
6, 125; 9, 104. — av, meg-partit 7, iii; 
meg -mort 11 1, 47 — subst, m, Mitte 3, 
108; 33 Üb, 4; 117, 18; 124, 33. 

miei, -Ih f. mielhs; mieldre, mieller j. melhor. 

mielhs, -Is 3, 90; 4, 158; 83, 48, -11z 8, 48, 
-ilz 4, 138, meils 32, 58, melhs 69, 39; 
melz I, 244, 309; 113, 5, -li 2, 74, mielh 
109c, 10, miei 104, 46, meill 89, 11 av. 
besser 2, 74; 8,48; 2i, I4; 92, II; m. es 
69» 39; 81, 6; m. m'es que l, 244; 4, 138; 
25, 17; m. m*en ve 32, 58; mehr: m. des- 
lonhat 14, 16; amar m. 27, 43; m. voler 
I, 309; m. valer 113, 5; dever m. 74, 15; 
113, 60; semblar m. ... 7, 166. — subst, 
m, ind. Besseres 109c, 10; Beste 11, 47; 82, 
24; lo m. que sap 4, 158. ^ 

mieu s, Pron, poss, 

miga, mige i, 212, 430, mingha 114, 134, 
micha 2, 58; 107, 153, miia 105, 11, 14, 
mia 47, 12; 55, 33 s, /. Ic Krume 107, 
153; — um irgend viel, irgendwie 2, 58; 
105, 189; no- m., m. no um nichts i, 430, 
keineswegs f nicht 3, 552; 55, 33; 105, ii, 
58 (m. de); m. nonqua nie irgend 105, 14; 
m. vordem Verb ohne no: keineswegs d^T^ 12. 

mige s, mieg; miia s, miga. 

mW plur, milia 6, 22; 8, 71; 117, 57, mifi' 
105, 211, melia 118, 67, 115, mile i, 160, 
aj\ num, tausend 31, 29; 34, 37; 105, 188; 
— //. aj, 105, 211; 1x7, 57; subst. 6, 22; 

8. 71. 
mil6 s, m, la Tausendstel 58, 24. 
milhargos aj, 1 ßnnig 81, 12. 
milhor s, melhor; milia s. mil. 
m iii er, -11- s. m, la Tausend 98, 28; 117, 66, 

75. 
milor s, melhor; mingha s, miga. 

minima s. f Ic Ausdruck musikalischer Tech- 
nik: Minime, küruste Note 124, 68. 

minimat aj, I pari, so m. Weise in Minimen 
124, 167. 

mio J. Pron, poss, 

mirable aj, I ansehnlich 7, 457. 

miracle s. m,\^ Wunder 1,402; 104, 16; 120, 
50; far alc. re per m-s 121, 15. 

miralh, -1 110, 2i, -Is (voc, sgl) 17, 21 s, m, 
la Spiegel 17, 20; 125, 147. 


( 


276 


miranda — mostelon. 


miranda s,f, Ic (Teil einer) Befestigung {Turm?) 
67, 20. 

mirar v. I /r. ansehen, sehen 4, 204; 25, 40; 
43» ^7; 52, 54 J 'y^' *'^^ '»» Spiegel sehen, 
sich spiegeln 17, 21 ; 23, 21; 38, 24; 125, 

49. 
miravil- s, mer-; miria s. mil; mis- ^. mes-; 

mischin s» mosqni. 
misericQrdia s,f, Ic Barmherzigkeit 106, 56; 

116, 52; 117, 33; aver m. sobre alcu 118, 45. 
misurar j. mez-; mitat s, meitat; moilier, 

moiller s, molher; moinge j. monge. 
m o i n- z 0, pl, aj. verstümmelt 80, 77 Var, 
m Ol nun aj. s, m, verstümmelt, Krüppel i, 688. 
mois aj, I verstümmelt i, 95; verächtlich, 

thöricht I, 98. 
moisonfa s, /, Ic Falschheit, Verschmitttheit 

5, 410. 
mQl aj, I weich 114, 133, 135. 

moler, moller f. molher. 

mol^t aj, I weich i, 380. 

molhar, -Igar, mullar 65, 3 (ue) v, I /r. durch" 
nässen 65, 3; 107, 153; flüssig machen n8, 
10. 

molher, moylier 2, 39, moiller I22l>, 6, 19, 
moller i, 29, moler 60, 15; iio, 102, muller 
I, 86, 106 s, f, Id Gattin, IVeib 5, 46; 43, 
44; 73, 11; prendre m. 2,39; prendre, tolre 
a, per m. i, 457; 122b, 19; 122c, 9. 

molherat aj, I part, beweibt 5, 416; 79, 26. 

m^lre v, VI tr, mahlen 121, 22. 

molt s, mot; mon s. Pers. pron,, s, mot. 

mon aj, I (/em, -nda) rein 100, 74. 

mon, -nt s, m, I» IVclt 3, 502; 12, 27; 48, 36; 
(im Gegensatz zum überirdischen) 8 , 28 ; 
42^9 5; (zum Kloster) I22l>, 22; home del 
mon irgend einen Menschen 9, 73 ; Menschheit 
34, 32; 41, 40; tot lo mon 7, 47; 82, 17. 

mon, -nt j. m, la Berg 77, 31; contra m. auf- 
wärts, in die Höhe 17, 40. 

mondd aj, I irdisch 115, 288. 

mone stier s. mostier. 

monge, moinge i, 195, 550, morguc 93, 6 ^. 
m, la Mönch 43, 8; 60, 9; 79, 23; m. negre 
Benediktiner 79, 33. 

mongia s, f, If^ Kloster 122c, 18. 

mpnia, monga 122^, 12, morga 84, 12 s,f. Ic 
Nonne 12, 21; Name einer Dichtart (Nonnen' 
lied) 124, 112, 125. 

mons- s, mos-; mont s, mon. 

montada s. f. I« Aufstieg (einer Melodie) 124, 
10. 


montanha, ^na s,f, Ic Berg 6, 189; 93, 5; 
100, 103; Gebirge 4, 119; 6, 120; 123, 22; 
en la m. auf dem Berge 4, 119; 6, 189; 

94i 2. 

montanier aj, I vom den Bergen stammend 59, 

13. 
montar (o) v,\ intr, aufsteigen 105, 211,213; 

90, 44; • 77, 7; (von der Melodie) 80, 6; 

— subst, 77, 8. . 
montarzt Adjektiv zur Bezeichnung einer Fedken- 

gattung 6, 44. 
monto s, mouto. 

monum^nt s, m, la Grab (Christi) It6, 16. 
mor 5. mort; morcel s, morsel. 
m^rdre v, V objektlos beifsen 125, 109. 
morga, morgue s, monia, monge. 
morir, mur- i, 102, murire 74, il (q, mueira) 

V, IIa intr, sterben II, 26; 13, 25; 105, I17; 

rfl, im Sterben begriffen sein 17, 48; m. a 

mort ... eines ... Todes sterben 103, 11 ; 

— mort Tai ich habe ihn getötet 7, 107; 17, 
22; 116, 14; mortz soi ich werde getötet i, 
151» 3» ^96; — subst. Sterben 72, 27. 

morn aj, I düster i, 194. 

mQrs s, m, ind, Bifs 125, 8. 

morsel, -cel 125, 82 s, m^, la Bissen 81, 41. 

m^rt /./. Id Tod 17, 54; 28, 44; 105, 118; 

• 27, 7; (personif) 8, 38; 82, 23; metre a 

mort 41, 39; can la m. fo facha 118, 117. 
m^rt, mor 9, 119 aj,l tot i, 87, 309; 3, 53; 

^25.. 35; verloren ^ vernichtet 9, 119; 16, 9; 

27i 43; subst. Toter i, 624; 6, 176; 105, 

17; das Tote 41, 23, 25. 
mortal aj, II sterblich 120, 17; tödlich, tod- 
bringend l, 650 ; 24, 10; $8, 67; 102, 3; 

guerrier m. Todfeind 113, 80; peccat m. 60, 

7; 107, 162; dezonor m. 73, 7. 
mortal m^nt av, tödlich peccar m. 108, 76. 
mortaudat s,f,\^ Sterblichkeit, Sterben, Mengt 

Gestorbener (pl,) 8, 75. 
mortier s, m, \^ Mörser 43, 17; 118, 15. 
m o r t i f i c a ti o 9 x. /. Id (de carn) Ertötung {it^ 

Fleisches) 119, 10. 
morrut aj, I dicklippig I07, 30. 
mpsca s, f, Ic FUege 120, 28. 
mosenhor, -ss-, mons-, mossenh'(en) 7, 441, 44^) 

119, 77 s, m, III (mossenher 0, s, 118, 45) 

Herr 5, 138, 143; 7, 173 (lo cardenal ».)• 

440 (lo comte m.). 
mostela {npr, %y afrz, oi) s, f, Ic Wü^tl 

125, 29. 
mostelon x. m, \^ junges Wiesel 125, 29. 


L 


mostier — natural. 


277 


moslier, -ter i, 263, 408, monestier 4, 80; 8, 
69, 142, monster i, 185 x. m, I» Kloster 
79, 23; 122«, 3; los m-s das KlosUr i, 
408; 99, 8 (?); Münster i, 244 (?), 538; 
4, 75, 80. 

mostrar (9), raons- 7, 28, 396 ». I tr, zeigen, 
sehen lassen 8, 166; 4, 96; 3, 416, 560; a«/*- 
merksam machen auf 2, 47 ; 38, 80; nach- 
weisen, beweisen 7, 28, 428; 85, 37; 124, 
181 ; rß, sich sehen lassen 96, 33. 

mot {^ohl q) s, m, la Modus 123, 77/ 

mot s, m, la Wort 23, 6; 30, 7; 66, i; de m. 
en m. 102, 95; ses m. de mentizo loi, 60; 
non sonar m. i, 197; 3, 238; non saber m. 

4, 280; 105, 1325 121, 44. 

mot, molt I, 352; 3, 580; 105, 106, 138, mout 
ii 130; 3, 61; u, I, mult I, 175, «70, 
mal (zfor Kons) 2, 19, mon (vor Kons,^ 6, 
88 aj\ I viel 3, 47; 7, 6, 9; 65, 67; 105, 
99; 108, 130; 117, 17; m-z de mit Suöst. 
119, 90, 117; — av. sehr (beim Verb) 17, 20; 
105, 26; 7, 38; 21, 36; (heim Adj\) 79, i; 

3i 334; 7, i; 105, "2; (^imAdv,) i. 352; 
3, 108; 5, 113; m. prozom 9, 155. 

motet X. m, l» Motett (musik,) 124, 68. 

moto s, mouto; moure f. mover; mout s, mot. 

niQata s, f, Ic Glockengeläut (zum Anfang des 
Gottesdienstes) 4, 112. 

mout^cza x. /. Ic Vielheit 108, 140. 

mout6, -on, moto 107, 66, monto 81, 10, 37 x. 
m. la Schaf y Hammel 76, 9; lOi, 53; 121, 30. 

moyadpr aj, I beweglich: aver m. i, 598 ?. 

movement s, m, la Anfang, Anregung 123, 26. 

mov^r, mQure 117, 67; 119, 71 v, VI tr. be- 
"^egen 3, 261; 4, 23; 17, i; fortbewegen, 
entfernen 4, 155; 107, 75; 119, 13; erregen, 
veranlassen 6, 40; 12, 5; 119, 37, 66; an- 
heben, anfangen 2, 2; 18, 4; 36, 17; 85, 11; 
rfl, sich bewegen 4, 224; 42, 5; 56, 22; 62, 
46; 70, 54; intr, gebr, sich bewegen 117, 67; 
intr, ausgehen (de von) 107, 19; 32, 39; 63, 
19; 69, 17. 

muda s, f, Ic Verschlag, Käfig 4, 154, 185. 

1x1 u dar v, I /r. verändern 109c, 8; iio, 90; 

124, 67 (en zu); (=: verlieren) li, 28; Don 
puesc m. que no ich kann nicht umhin zu 

5, 178; 91, 17; III, 40; örtlich verändern, 
wegschaffen 59, 11 ; 125, 29; rfl, sich ver- 
ändern 52, 34 (en); 100, 96; 102, 5; sich ab- 
wenden^ ablassen von (de) 20, 60; mausern 

125, 106; part, mudat gemausert 35, 38; — 
intr, sich verändern, wechseln 91, 52. 


mul s, m, la Maultier i, 114; 121, 22. 
mul, mnlt s. mot; mul- s, moK 
multiplicatiu aJ, I rim m. Binnenreim 124 

61 {Leys I 172). 
muoi s, m, la Scheffel 68, 5. 
mur s, m. l^ Mauer 3, 147; 7, 262; 63, 78. 
muralb s, m, la Mauer 66, 43. 
murar v. I tr, mauern, ummauern 3, 105. 
murir s, morir. 

murmurar v. I intr. murren 120, 89. 
murmurat'i6 s, f. 1^ Murren 120, 79, 87. 
muza s. f, Ic (vergebliche) Erwartung 64, 56. 
muzar v, I intr, gaffen, müfsig stehen 13, 44. 
musart s, m, la Gaffer, Müfsiggänger 66, 32. 
mnsa j. /. V^ Muse 105, 77. 
mascat tf/'. I Muskat- 114, 57, 60. 
muscle s, m, I Schullerblatt 112, 29. 
mus^l i*. m. la Schleier (vor dem Mund) 4, 195. 
musQl s, m. la Schnauze ? 80 Var, a Str, 13. 
musqu^t X. m, \^ Moschus 114, 75. 
mut aj, I (-uda) stumm 20, 30; 25, 4; 60, 34; 

104, 23; (leblos) 109', 9. 


N', 'n s, en, na, no, Pron, pers, 

n*f n' 5> 55; 20, 41; 60, 55 ind. Frau (vor 
dem Namen, als Titel) 5, 86; 7, 360; 20, 
5^; 91» 39; na femna 65, 49. ^ 

nadal, no- i, 347 s, m, la Weihnachten 78, 20; 

87, 58. 
na dar v, I intr, schwimmen 80, 46 Finr. 
nafrar, -fTr- z'. I /!r. verwunden 26, 15; loi, 

35; 114, \\\ part, s,m,\^%\, 14; 102,58; 

121, 9. 
naissemf n x. m. la Ursprung 115, 41 (prendre 

n.), 130. 
naiss^nsa, naisence 1,230 s,f,\^ Geburt 11$, 

89 (prendre n.), 125. 
näisser v. III anom. intr, geboren werden l, 

357; 7, 13; 12, 33; (mit Dat, eth.) 39, 7; 

(von Blumen) 22, 16; entstehen 20, 65; 23, 

17; 28, 16] part, subst, 5, 345. 
narritz s, f, ind, Nasenloch, Nase 7, I20. 
nas s, m, ind, Nase 100, 105. 
nasil s, m, la Nasentuch, Binde vor dem Ge- 

sieht 4, 97. 
natiz aj, (n, s, m,) gebürtig 2, 18. 
natura s, f, Ic Art, Beschaffenheit, Wesen 64, 

72; 115, 28; 123, 59, 74; 125, 1; Natur 

i'S, 49» 278. 
natura] aJ, II natürlich 5, 335; 20, 21; 123, 
52; sen n. 113, 31. 


j 


I ^ 


\ 


278 


naturalmenz — n6. 


--i 


nataralm^nz av. in natürlicher Weise 123, 76. 
nau s, f. l^ Schiff 22, 37;*3>» »S» »a^a, 5; 

(bildUck) 93, 44. 
nantanier x. m. 1^ Schiffer, Seemann 6, 181. 
nav^i J. OT. 1^ Schiff 6^ 182; 8, 108. 
n\ ne j. en, no, ni; ne eps s, neis. 
neb 9t s, m, III <A^<^ 6, 156; 26, 26. 
nee X. negun. 

ncc aj, I stumfH, heim/ich 25, lo. 
necessitat x. /. I<1 Notwepuligkeit 119, 16; de 

n. es 124, 21, 97. 

negar {^%) v, I /r. /<?'/«« - 116, 49. 

negfis, negueis x. neis. 

neglig^n aj\ II nachlässig (en far) 115, 341. 

neglig^i^c^A «f* /• I^ Nachlässigkeit 11$, 341, 

343- 
negre (?) «;*. I scktoart i, 34; 107, 30; 117, 

34. 
negrecir v, 11^ intr, schwarz werden i, 702. 

negun, -m (v^^r Vokal) 9, 123, nee an 2, 30, 

. näun 108, 59, negos o, s. m, xi8, 31, yz pron, 

aj, I no-n. auch nicht einer ^ keiner 3, 40; 

34. 35» 43. 7; lOSi »57; irgend einer 5, 4; 

22| 46; 108, 59; (seinem Sudst, nachstehend) 

123, 21; x«^x/. nicht einer, keiner 5, 18; 7, 

112; 118, 31, 32; irgend einer 2, 30; 5, 85. 
ney s» m. la Schneien 25, 20. 
neient x. nien; neir x. ner. 
n?is, neus 43, 13, ne eps 105, 172, negeis 4, 

55, negueis 6, 62 av» no n. sogar nicht, 

nicht einmal 6, 55; 26, 10; II9, 65; 120, i; 

n. sogar, selbst 23, 28; 35, 15; 119,44,64; 

120, 29; 123, 22; e n. und vwar 4, 267. 
nen x. no; n^ps x. nebot. 
nf r, neyr 2, 63, nier 35 , 40; 68, 18 aj\ I 

schwarz i, 416, 449. 
ncrs X. m. I (0, /.; o, x. nerf ?) Sehnen i, 

390- 
? nersum ? 46, 25. 

n«ssa X. /. Ic A^iV^ 84, 33. 
n^sci aj. I einfältig, thöricht 7, 170; 81, lO; 
(iit lobendem Sinn) 83, 26; nesci cortes ein- 
fältig in Höfischkeit 30, 21; 97, 14. 
nescYam^nt av, thörichterweise iio, 55. 
nescieira x, /. Ic Mangel 91, 36. 
n?t rt/. I r/i» 8, 173; 31, 44; 78, 21. 
netam^ns av, sauber 9, 206. 
neteiar (?) V. I /r. reinigen 8, 141. 
n?u X. /. Id 5riiiy^^ i, 20; 19, 3; 22, i; 100, 

103. 
neun x. negun; neus x. neis. 
ni, ne i, 4; 2, 43; 47, 2; 105,89, 115; "2^, 


33 conj, noch : Satzglieder im verneinten Satt 
verknüpfend 6, 62; ii, 14; 28, 15; 56, 32; 
105, 128; (das zweite Satzglied ist ein Verb 
und hat no bei sich) 17, 18; 105, 119; 119, 
1x9; (das Verb hat nicht no bei sich) 47, 2, 
22 ; zwei verneinte Sätze verknüpfend (ni no) 
28, 17; 36, 5; 39. 28; 105, 48; (ni chneno) 
3* 20; 39, 27; 115, 223; einen verneinenden 
Satz an einen behauptenden knüpfend (ni no) 

94, II ; I22d, 33; (ni ohm no) 32, 53; no — 
ni — ni — weder — noch — i, 5; 3, 131; 
105, 90; ni — ni — jii no — (die negierten 
Satzglieder sind Verba) 13, 25; 

und, oder: im Bedingungssatz 5, 99; 3lt 37; 

95. X2; 105. 9; im Fragesatz 6, 6; 8, 38; 93, 
7; im indirekten Fragesatz i, 204; 7, 63; 118, 
61; 123, 28; im Wunschsatz 5, 173; 24, 
12; im konzessiven Satz 20, 12; 45, 6; nach 
einem Komparativ (ans que) 12, 2; (plus qoe) 

26, 9; im Relativsatz i, 193; 7, 113; 28, $41 
34, 41; 123, 31; im Advirbial(Objekt')stttx 

9^ 42; 95» 32- 
nible x. /, Id Nebel 105, 133. 

ni?n, -nt 106, 76, neient 48, 25 x. m. U (n, 
-ntz, 3, 460, -ns 41, 8; 73, 57) nichts 16, 
24; 39. i; 58, 31; de n. umsonst 106, 76; 
per n. vergeblich 48, 25; tornar a n. 80, 57; 
tener en n. 114, 4; no — neienz nickt in 
irgend welchem Mafse 105, 191. 

nier x. ner; nis x. niu. 

niticorax (lat.) «= nycticorax Nachtrabe 116, 
76. 

niu X. I». la, nis 125, 74, 75 ind. Nest 116, 

75. 80. 
no, non (no vor Kons., non vor Vokal z,B,iz 

105 [ausgen. 105, I9j^, nom (vor labiel) 

27, 20, nen i, 179, 528, ne i, 20, 36; 48,20, 
ne* i, I, 179; 47, 2, n' 48, 26 av. nkkl\ 
non pas 65, 20; non ges 75, 40; 121, 36; 
durch Gedankenmischung eingeführt: neck no 
laissa que 4« 95 ; no toi que 4, loi ; do UXk 
mas — que 29, 44; non es mens mis - 
que 4, 117; no s'oblida que 4, 184; mi 
pren destartz que 22, 47 ; nach Ausdruck dts 
Fürehtens 13, 33; 26, 12; 48, 20; im Satt 
des Vergleichs mit einem höheren Ma/st (00 
nach einem Komparativ) *i*j^ 11; 109®, 3,4? 
nach ses que 100, 124; neuh no — tjo q^ 
I22d, 35, 42; no — a penas 124, 66. 

Vor Substantiven: non-cura GldckgilHgkiit 
14, 27; no-fe Unglaube 72, 19; non-podcr 
Ohnmacht 19, 28; 98, 30; non-re «f^^ 


no — nut. 


279 


42b, 20; 115, 259; — vorAdj. 25, 18; 65, 
32; non-par ungleich (von Zahlen) 124, 19, 
unbegatUt 25, 4; non-poderos unmöglich 120, 
90; no-principal nebensächlich 124, 154, 179; 
-> vor Adv, non - degudamen ungebührender 
PVeise 115, 357, 359. 
nein i, 664; 3, 286, 401; 5, 226. 

no j. nou. 

n^ble, -bli 2, 16, -bili 6, 157 aj\ I edel 8, 76; 
33, 16; 115, 56; 119, 77; erlesen 9, 9. 

nobl^sa s, /. Ic Adel no, i. 

noca s, nonca; nodal s, nadal; noel, noela s, 
novel, -la; noig s, nueg. 

noirimen, nuriment i, 473 s. m, la Nahrung 

114, 80; 115, 240; Erziehung i, 473; 115, 
252. 

noirir, nui- i, 275, 490; 32, 44, nor- 123, 56 
V, IIb tr, nähren 8, 181 ; 120, 42; 125, 107; 
- 32, 44; aufgehen 59, 16; 95, 50; 125, 
39, 99; erziehen 6, 138} 7, 136; 19, 18; 
120, 48; rfl, sich nähren^ leben 8, 86; « 

115, 275, — pari, s, m, I* vertrauter Dienst- 
mann i, 272. 

noirissa s, /, Ic Erzieherin 64, 12. 

noise s. /. Ic Lärm, Unruhe i, 413, 549, 
644. 

noit f. nueg; nom s, no. 

nom, non i, 340; 2, 33; 6, 11, nun i, 198 s. m. 
Ja Name 105, 53; aver n. i, 198; 3, 44; 5, 
43; per n. mit Namen 119, 80; el n« de Dieu 
73> 12, 54; e n. de Dieu 9, 221 (lo n. Dieu 
42b, 21); e n. d'emperador 72, 31 ; Benennung 
36, 4; (de) 64, 70; Titel 95, 34, 40; 105, 
38; HO, 58. 

nomar s, nomnar. 

npmbre s, m, I Zahl 124, 19, 85; Numerus 

123, 76. 
nomnar, nomar 8, 68 (o) v, I tr, nennen 58, 

60; 65, 102; 105, 186; 108, 10. 
non j. no, nom. 

(npn aj, I neunte:) ora nona 44, 12; 117, 78. 
nona s. /, Ic Notine 84M, 20. 
nonca, -qua, noca 3, 347; 5, 211 av. (nie) 

keineswegs 67, 28; 105, 14. 
non-sai-que*s-es Name, den Raimbaut d^ Au- 

renga seinem Gedicht giebt 36, 47. 
norir s, noirir; nos s, Fron, pers,\ no-s s, not, 

nou. 
n^stre j. Pron, poss, (der, von dem wir 

sprechen 8, 87). 
not, o, /. nos 119, 19 s, m, la Knoten, 
öQta s. /, 1^ Merkmal, Zeichen 120, 79. 


notar (q) v, I tr, bemerken 120, 91. 

notz s, f. ind, Nu/s 114, 76. 

nQu, no I, 56 (nos n. s. m, i, 66, o, p, m, 1, 
645) aj, I (f. nucva 12, i) neu i , 675; 4, 
2p2'; 71, \\jung, schon 20, 48. 

n^vas, -vcs i, 292, 331 s,/,\<^ (plur,) Neuig- 
keiten I, 292; 3, 8; unas n. eine Novelle 5, 
I , 447; n. rimadas (Dichtung in Reim- 
paaren) Reimpaare 124, 90, 93. 

nov£ (-ns ff. J. m, 119, 32) aj, I neunte 80, 

55; ">7. 7. 

novcl, -elh 33, 42; 52, 8; 61, 5, -eil 8, 223, 
noel 124, 10, 122 aj, I (fem, -ella 119,63, 
-ela 67, 3; 112, 24) ««« 2, II; IG, i; 79, 
2\ jung l'emperayre n. 118, 41, 68. ' 

nov^la, -1ha 114, 99, -IIa 121, 61, noela 121, 
22 s, /. Ic Neuigkeit, Nachricht 122^, 44; 
plur, Novelle 5, 435, 440. 

nozar (o) v, I tr, knoten 119, 19. 

nozer v, VI intr, schaden 41, 28; 91, 19; 119, 
106. 

nüalha j./. Ic Trägheit 66, 26. 

nttallor aj. II {Komparativ) wertlosem 105, 
210. 

nttalhos, -11- aj, I nichtig, nichts wert 105, 
30; träge 81, 2a 

nueg, nuechy nueit, nuoich 122c, 14, nuoit 10, 
16, noig 102, 107, noit 3, 519; 56, 4, nuit 
I, 34, 62; 3, 22, nuh 116, 60 s, /, 
l^ Nacht 3, 141; 53, 5; 57, 5; la n. diese 
Nacht 5, 198,^^1 Nachts 10, 16; la n. e*I 
dia (iom) 3, 113; 7, 392; 21, 46; 54, 2; 
n. e iom 38, 16; ni n. ni dia 105, 90; de 
nueitz 39, ii, de nuh 116, 60 nächtlicher 
IVeiU, 

nuen s, nou; nuh s, nueg; nuirir s, noir-; nuit 
s, nueg. 

nulh, -11 6, 61, nuill 8, 149; 22, 24, nuü 34, 
8, nul I, 544 pron aj, I (-1ha, -Ha) no — n. 
keiner, nicht irgend einer 1,4; 5, 48; 6, 147; 
26, 8; 105, 122; n. irgend einer 2, 12; 4, 
92; II, 9; 16, 2; 80, 84. 

nun j. nom; nuoich, nuoit s, nueg. 

nupcias s, f, 1^ plur, Hochzeit 117, 37. 

nuriment s, noir-. 

nut aj, I (nuda 4, 204; 20, 50; 30, 16) nackt» 
blofs 4, 102; 74, 16; 88, 3; 125, 14; (nus 
pez, pez nuz) l, 125, 551 ; (entblättert) 30, 
3, 28; • 30, 15, 39; 42b, 6; — s, m, la 
97. 26. 


28o 


o — outrage. 


9. ^^ 39» 38; HO, 54; 119, 4. oz 80, II; 124, 
2, 46, conj, oder 3, 28; 12, 18; 24, 40; o — 
o — entweder — oder — 3, 76; 14, 24; 105, 
108; o qc — o qe — 123, 20. 

9 präp, mit I, 127, 163, 219 [s. ab). 

<2 (6 105, 157), ho 119, 23, oc I, 719, hoc i, 
650 fron, demonstr. und ptrs,\ — ja (oc) 3, 
401; 5, 66; 9, 148; 64, 78; (eigene Rede be- 
kräftigend) 3, 390; 36, 31; o ieu 3, 251; 
Oll o 4, 253; — per o (qnar) deshalb (weH) 

27 > 17? pcf ^t P^''^ {dafür, deshalb) un- 
geachtet, indessen, aber: {mit folgendem 110) 
4, 134; 21, 20; 105, 67» 137; (ohne folgen- 
des nq) 13, 13; 18, 29; 25, 12; 28, 19; 
pero si aber doch i, 650» 719; 59, 20; mas 
pero aber doch, aber 7, 26; 69, 3a 

o Anruf 60, 20. 

o s, on. 

obed'f^nsa, obience i, 225 x./. Ic (Gehorsam) 
Wohnort der Mönche^ Kloster 84, 13. 

obedi^n, -nt aj, (part^ \\ gehorsam 7, 56; 31, 

12; 33. 5- 
obe4ir J. obezir; obere s, ausb-; obergere s, alb% 
obertura j./. I« Öffnung 4, 159. 
obezir, -dir 62h, 54 v, IIb intr. gehorchen 7, 

92, 251; II, 20; 93, 4. 
obience s, obediensa. 

oblidar v, I tr, vergessen 3, 122; 27, 3; 52, 
. 60; 118, 3; oblidat m'cs 3, 439, 520; rfl, 

vergessen (quc) 4, 184; (de) 125, 50; seiner 

selbst vetgessen 17, 3. 
obligar v, I rß, (s^ o. a alc re) sich etivas 

auferlegen 120, 27. 
oblit J. m, la Vergessen 123, 8. 
Qbra, -re i, 392, 445 j. /. Ic Thun, Arbeiten, 

Arbeit, Werk 32, 14; 102, 2, 78; 106, 52; 

I, 445; 113, 23; bonas o-s 106, 48; malas 

0-8 119, 106; o-s de pietat 119, 4, 6; plur. 

Befesiigungswerke 7, 323. 
obrador x. m, I» Werkstätte 9, 7, 29. 
obrage, -atge s, m, Ih Arbeit, Gearbeitetes 9, 

122, 176. 
obralha s, f 1« Arbeit 66, 19. 
ob rar (q) v. I objektlos arbeiten, thätig sein 7, 

315; 107, 60; 113, 11; 117, 50; tr. arbeiten, 

ausführen, herstellen 3, 158; 107, 5; 120, 

77. 
obrere s. f. Ic Arbeiterin i, 451. 
obrir, üb- 1, 51 (q) v. II* tr. öffnen 5, 163; 

16, 23; 34, 26; 125, 68; «» o. nn devinalh 

42, 12. 
obs s, x>ps. 


obscurar v. I tr. verdunkeln 2, $1. 

oc s, o. 

.occaisö, -z6, oc- 7, 29, och- 20, 3; 40, 38; 
100, 28, ucc- 4, 95, uc- 4, 248 s. f. Id Ge- 
legenhiit, Veranlassung ^^ 95; $, 148; 100, 
28; 115, 82; per o. de um — willen 4, 
248 ; Anlafs (feindseligen Vorgehens), Schuld 
7, 29; 20, 3; 40, 38. 

ocaizonar, och- 86, 29 (9) v. I tr. scheren, 
beschuldigen (alca de) 63, 90; loi, 57. 

och 6 aj. num. I achte 80, 49. 

ocire, occire s. auc«. 

octava s. f. Ic Oktave (des kirchl. Kalenders) 
121, i. 

od9r s.f. Id Geruch, Duft 21, 5; 114, 82. 

odoram^n s. m. 1»' Duft 114, 67. 

9dre s. m, I Schlauch 80, 14« 

off ndre, off- v. III tr. kränken, jemand Unrecht 
thun 108, 118; 120, II. 

of^nsa, off- s. f. Ic Kränkung, Unruht 108, 
97; 120, 75; Kränkung, Gekränktsein 120, 

12. 

ofrir, uf- 7, 126; 88, U (Ö«'. II* tr. darbringen 

88, II ; 102, 6; anbieten 91, 47; rfl. 7, 126. 

ogan, ODg- 63, 122, ongoan 88, 10 etv. heuer 

63, 39; 94, 4. 
oi Ausruf 4, 213; (schmerzlicher Empfindung) 

53, 4; 116, 21 ; (der Freude) 117, 57. 

oi s. uei; oient s. auzir; oil j*. uelh, o. 

o im als, -ai 6, 195, huei (uoi) mais 9« 17; 22, 
46; 82, 29; av. nunmehr 3, 3; 4, 6i; 7, 219; 
69, 30. 

ö\x s. auzir. 

olla j. /. Ic Topf 43, 42. 

olh X. ueih; olifan s, orifan. 

oliv er s. m. la Olivenbaum 114, 39. 

9ltra,*outra, outre i, 235, 282, otra 118, Sj; 
124, 20, ultra 105, 65, 112 präp. über - 
hinaus, jenseits: örtlich (Aufenthalt) 72, 7 J 
86, 5; 105, 172; (Richtung) 21, 43; 105. 
65; d'o. I, 282; 118, 83; de sa o. herüber 
8, 79; • 124, 20; o. mon grat 3, 385; <>• 
mesura 122 d, 2. 

otracuiad9r s. m. III Vermessener 117, 2(i{^ 
hier zu ändern, etwa tu adulterador). 

otracuiament s. m. I^ Einbildung 123, 3& 

oltracuidar, out- 29, 28; 87, 54 v. I intr, ve* 
Sinnen kommen 40, 47 ; part, präs. sich i^ 
hebend, übermütig 29, 28; part. präU ver- 
messen 7, 443; 87, 54. 

out rage, otratie, ottratge s. m. Ih Zunahetrttm, 
Kränkung 100, 71 ; Schädigung 9, 169, 175* 


om 


ora. 


281 


om j. omCi on. 

ombra, um* 4, 107 s, /. Ic Schatten 61, 3; 
HO, S6. 

ombratge 14,3^. m. Ibl Schatten, schattiger 

anbr^r i, 305 s, m, I» / Ort, 

ombriu aj\ I unfreundlich 24, 28. 

ome, home, omne, omen, hom, om, on (5, 
Paraäigm.) s. m, II Mensch (Gegensatz zu 
Tier) 115, 285; 125, 25; Mann 115, 65 
Dienstmann i, 200, 204; 67, 27; 92, 63 
irgend ein Mensch 2, 34; 3, 7; 105, 33, 178 
To. 105, 126; hom no kein' Mensch 4, 83 
24, 48; pran. man 4, 18, 83; li, 6; 19, 24; 
34, 29; 105, 107; 119, 68; l'om, l'on pron. 

1, 123; 105, 69, 102. 

homenatge s. m. V> Huldigung far h. 64, 66. 
omnipotent aj, II allmächtig i, 356, 484; 

105, 151; s. m. la 8, 124. 
omplir t/. 11^ tr. füllen 78, 19; s, emplir. 
on, ont 9, 9; 16, 57; 63, 51, vont 9, 191, om 

(mais) 115, 249; 125, 4, o- 63, 116,- o i, 147; 

2, 76; 5» 143; 70, 52; 105. 61, un 75, 16, 
43; 116, 26, n I, 47. Interrog. Adv.: direkte 
Frage: wo? 4, 264; 9, 191; 17, 44; wohin? 
6, 6; indirekte Frage: wo 3, 20; (auf Person 
bezogen) 20,4; 69,3; wohin 1, 717; 17, 56, 
58; on que wo auch immer 26y 29; 55, 32; 
wohin auch immer 62, 47; vcs on quc wohin 
auch immer 28, 46. 

Relat, Adv. Örtlich: wo i, 330 ; 3, 309; 
4, 6; 7, 11; 8.71,87; wohin 3,21; 7,397; 
116, 26; — • (auf Person bezogen) 7, 47, 
460; (zeitlich) 7, 213; 73, 32; Verbindung 
von Präp, und Relativpron, ersetzend "^^^ 13; 
woher, weshalb 8, 187. — on plu» (mais) wo 
(wenn) mehr (als gewöhnlich) , wenn am meisten 
125 4; HO, 51 ; wenn noch so sehr 38, 43; 
on plus — plus 3, 350; 24, 27, on plus — 
mielhs 14, 15, on mais — mais 115, 249, 
on mais — plus 7, 439, on mais — on 
mielhs 7, 303 je mehr — desto tmhr, 

on j. ome. 

on tfv. je\ on no nie i, 443 (x. ancJL 

onqas, -qnes i, 576 av. je\ o. no nie 6, 24, 
keineswegs i, 576. 

uncle s, m, I Onkel 8, 21 ; 26, 5, 9. 

Qnda /. /. Ic Woge 22, 38; 91, 23. 

Dndrar s. onrar. 

bongst aj, I ehrbar 124, 171. 

Konestat, on- s, f Id Ehrbarkeit 119, 7', 9; 

(plO 2, 86. 
ongan j. og-. 


ongla s,flc Nagel (des Fingers) 26, 2, 10, 17. 

onher v. V tr, salben 5, 9. 

honor, on- i, 208; 105, 36, an- i, 17 s, f, Id 
Ekre 18, 30; 27, 17; 32, 16; a l'h. de 8, 142; 
portar h. a 72, 40; tener alcn a h. 122c, 11 ; 
far h. a alcu jemand zur Ehre gereichen 3, 
483; was zu besitzen ehrenvoll ist 33, 18; 
105, 112, 114; HO, 54; Land (eines Lehns- 
manns) I, 208, 284; 105, 48; Land i, 17; 
7, 65, 223; 105, 36. 

honorar x. onrar. 

honradamen av, ehrenvoll 122a, 11. 

honram^n, on- s, w. I» Ehrerweisung ^ Ehre 

5^1 28; 73, 55- 
onranza, -sa s, / l^ Ehrt 75, ii; 98, 31. 

onrar, ho-, ondrar 7, 258, 468, honorar 11 2, 
107 (o) V, I ir, Ehre erweisen 3, 69; 7, 258; 
21, II ; 65, 96; jemand zur Ehre gereichen 
3, 569; 112, 107; ehren, feiern 78, 24 
(calendas); beobachten Q) 107, 122; rfl. sich 
ehrenvoll benehmen 38, 77 ; part^ geehrt, ehren- 
voll, ehrenwert 7, 201; 28, 22; 105, 140; 
geehrt, ehrenvoll 7, 469; 27, 5; 32, 50} 
69, 56. 

ont s, on. 

onz£ aj, num, I elfte 80, 67. 

opcratio j. /. Id Thätigkeit 115, 190, 198. 

opinl6 s,f\^ Meinung 124, 35. 

9ps, obs 7, 287; 25, 20; 105, 164, ucs I, 161 
s, m, ind. Bedürfnis: pL was (zum Leben) 
notwendig ist, Existenzmittel 7, 137; als ops 
in der Not 36, 22; 95, 49; a o. d'alcu (a o. 
losGrex 105, 66; a mos o. ii, 33; 78, 33; 
a l'autrui o. 40, 28) fürjd, ; ad o. de fnit Inf 
18, 24; per nostr'ops /Kr uns 58, 27; o. li 
a ihm ist notwendig (Subst, als Sudj,) 3, 564; 
35, 28; 102, 99; (que) 89, 9; o. li es ihm 
ist notwendig 82, 57; 102, 102; (que) 7, 

315; 58, 41; 105. «64. 
or av, nun i, 479, 491; (vor Konjunktitf des 

Wunsches) i, 431; (vor Imperativ) 1, 131; 

vgl. ar. 
or (Donat $6, 29 q) x. «. la Saum 6, 36; 105, 

204. 
9ra, ho- j./. Ic Stunde 28, 31 ; 44, il; (Schicksal- 

bestimmende Geburtsstunde) 39, 7; 83, 9; 

100, 43; Stunde, Zeit 4, 60; 91, 41 ; 105, 

104; 118, 54; en cpsa l'o. sogleich 105, 214; 

en petit d'o. 3, 292; en petita d'o. 7, 400; 

d'o-s en «lutras von Zeit zu Zeit 3, 410; 

tota o. immer (für gewöhnlich) 116, 58; a 

Tora que 85, 3, 20; de l'or' en sai que 17, 18. 


282 


orar — palafrd. 


orar (o) v. I intr, beten i, 554; 4, 218; 116, 
58; /r. erbitten, wünschen 35, 14. 

oratio 9, -cion 108, 84; 119, 30, -son 4, 270, 
-zo 4, 231 s, /. Id Beten, Gebet 8, 224; 
119, 4. 

oratQri s, m, I Betkammer 119, 59. 

Qrb, orp aj, I blind 99, 7; subst,. 7, 11 1; 43, 
26; 98, 40. 

orde^ (tat, Ö, npr. q) j. m. 1^ Mönchsorden 122^, 
23; //. US ordes Ordensregel 79, 19. 

ordenar (f) v. I /r. iif Ordnung bringen 124, 
168; anordnen, befehlen 7, 188; 8, 124. 

ordir v, IIb objekths flechten, weben • 107, 80. 

qrc «/. I (fem* -e«a) hä/sHch 79, 17. 

^rffi, -phe 8, 35 0/*. I verwaist 7, 200; 58, 4. 

Offen in, fem, -ine o/. I verwaist i, 456. 

orfr^s s, m, ind, Art goldverzierter Stoff 34, 46. 

orguelh, -ueilh, -uel, -Qlh iii, 59, -oilh 6, 94, 
•Olli 73, 26, erg- 4, 100; 59, 26 j. w. la 
^/^/i;, Hochmut, Übermut i| 13; 3t 301 ; 14, 
27; 29, 29; (plur,) 25, 30; (jÄ7/ftf TAi/, in 
gutem Sinne) i , 84 ; faire o. a alcu über- 
mütig sein gegen jemand, jemand heraus- 
fordern 59, 26; Bosheit, Feindseligkeit 1, 
726; 104, 41. 

orgolhos, -oill-, -ulh- 98,33» "7* 73» orgueil- 
lous I, 321, er- 120, 55; 117, 73 aj, I hoch- 
mütig, übermütig 3, 296; 43, ii; 115, 96; 
bösartig 125, 66. 

or'l^n, -nt, aur- 77, 25 Var, s, m, I» Osten 
56, 8. 

orifan, oli- I22d, 46 s, m, U Elefant 29, i; 
125, HO. 

orloi-s (n, s„ wohl 9^ j, iw. la Uhr i, 548. 

9rn j. m, I» Uhu i, 193. 

orp j. orb; orphe s, orfe. 

ors j. «. /W. iSär 16, 55; 22, 41; 29, 20; 

95» 27. 
Qrsa j. /. Ic linke Seite; • anar ad o, einen 

üblen }Veg gehen 5, 159. 
^rt s, m, la Gartm 75, 16; 116, 58; • 58, 

3, 18. 
ortolana s, f. Ic Dichtart (Gärtnerinnenlied) 

124, 112, 125. 
orzQl j. OT. la Ar«^ 7, 330, 
OS- J. aus^y auz-. 

QS J. m. i«k/. Knochen i, 75, 390; 8, 82. 
ossor, uxor j. /. Id 6^a///>f i, 605; 85, 18. 
ospital s, m, la Herberge i, 590. 
ost, host 81, 30 s, f. Id Heer l, 10; 6, 190 ; 

70, 13; I2X, 7; far o. $, 145, anar en o. 5, 

172 einen Kriegswug unternehmen. 


ostage X. m, X^ Geisel i, 720. 

ostal, ho> 9, 26; 118, 20, -au 39, 30; (-ans) 
72, 52 J. m, la Herberge 1, 431; 35, 47; 
Wohnsiätte i, 70; 5, 405; 27, 14; (prent 
bels ostals) 70, 59; prendre l'o. ab alcu 3, 

339» 346. 
ostal^yra j. /. Ic Wirtin 65, 4. 
ostalier, -tel- i, 509 j. m. I* Gastwirt 35, 47. 
ostar V, I /r. wegnehmen i, 379; 3, 159: 4? 

98; 85, 19 (o. s'amor de alcu); 123, 16; rß, 

sich entfernen 4, 191; 90, 12. 
ostc, ho- J. m, la fTiW I, 508; 4, 10, 226; 

(^= Wirtin ?) I, 361; Gastgeber 112, 98; 

Gast XI 2, 85. 
OS tel er s, ostalier. 
otiositis Qatein.) Müfsiggang 2, 6. 
otr-, outr- s, oltr-, autr-. 
ov?lha s,f, ic (^wW^/v) SMä/" 117, 47. 
oz s, o. 


Pd /. pan; pacienza s, pas-; päes s, päis. 

pagd, payan 82, 39 s. m. la ^,rrV/f 118, 25; 
(^a/j Völkemame behandelt) 82, 39. 

pagan^sme j. m. I Heidentum 6, 123. 

paganor (s. pUtr,) aj, heidnisch 72, 58. 

pagar,' -guar, payar 96, ^ v, \ Ir, befriedigeH 
4, 243 ; 107, 139 ; entschädigen, belohmn 32, 
57; 92, II; bezahlen 9, 158; Ii8, 81. 

pagQla s. f, Ic (Raum-)mafsy Art 124, 124. 

payan s, pagd; payar s, pagar; pailla /. palha. 

paile s, m, I Pfeiler i, 56, 66, 635. 

paire, pair 67, 5, pare 2, 33 s. m, Iba yatfr 

h 59;' 3. 51; 51, 25; (Urvater) 95, 441 
nostre p. (Gott) 70, 52; Gattvater 79, 5; 102, 
80 ; « paire de saber, de yalor 33, 52 ,* 82, 5. 

pairl s, m. la (Pathe) Schutzgeist 15, 48, 51. 

pairö s, m. la Vorfahr 7, 19. 

pairql, per- 9, 36 s. wu I» Kessel 9, 44; 78, 19- 

päis, pä^s 69, y s, m, ind, Land 38, 40; 43' 

15; 75, 15- 
paisser, paiser, paistre l, 231 v. VI tr. 

(Menschen) ernähren 77, 36; 105, 5; • 

106, 6; 108, 85; rfl, sich nähren ßi, 49? * 

4, 279; intr,gebr, weiden (vom Pferd) 3, l^i; 

poli payssen 59, 19; intr„ sich nähren (vfn 

der Schwalbe) 125, 64. 

pal J. »». la (Pfahl) Palisade 81, 39. 

pala s, /. Ic Schaufel 7, 320. 

palla s, palha. 

palafrß, -?^i 3, 487, palcfreit 1, 1x4 /. *• ^* 
(Reit-)Pferd 3, 494 (neben destrier). 


palais — parlamen. 


283 


palaii, -aiU 7, 216, -ai 46, 25, -atz i, 348; 
15, 42; 105, 162 s, m. ind, Palast I, 708; 
3, 512; 26, 33; 34, 25; lo p. auzor Himmel- 
rtich 8, 126 (lo p. celestial 120, 56). 

palaizi 6, 20 \ . «>.,>■ 

paUti 67, 22 /"-'••• '°""' P- ^''''^''^- 

palatz ^. palais; palefi-eit s, palafre. 

pal?t 5. m, la Pfahl 7, 322; //. Palisade 7, 

309. 

palha 66, 40, pailla 3, 581, pallä 119, 24 s, 
/. Ic Stroh. 

palitz (0. pl.) Pfellerstoff i^ 499. 

palm s, m. 1^ Spanne (Maß) 119, 75, 96. 

palmier x. m, la Palmdaum 8, 157, 192. 

pa^, pÄ s, m. la Brot 7, 77; 8, 210; 60, 47; 
107, 15a. 

panar v. I tr, sUhlen 125, 99. 

pandecosta s, pante-. 

panneiar (?) v, I intr. flattern 6, 128. 

panier s, m. la Diebstahl 90, 47. 

pansa, -ssa s, f, Ic Bauch 90, 58 (larga p. 
Dickwanst)\ 97, 27. 

pantais s, m, md,^ -tai 62, 29 1^ lebhafte, be- 
unruhigende Vorstellung 28, 15; Verwirrung 
62, 29; 69, 9. 

pantecosta, -nde- 108, i s, /. Ic Pfingsten 4, 
252. 

pantQra s, /. I« Panther 125, 54. 

päo9, -6 J. w. III, la Pfau 66, 53; 81, 46; 
125, 60. 

päor (paor 7, 33 ?), pahor 120, 10, 18, pavor 
>i 595i PO^OJ^ ^ 192, poor I, 524 j. /. Id 
Furcht 4, 100; per p. 69, 36; avcr p. 13, 
33; 26, 12; 56, 14; 76, 49; far p. 41, 27; 
116, 68. 

päoruc aj\ 1 furchtsam 81, 15. 

pap /. w. la Grofsvater, Vorfahr i, 59. 

papa /. m, Ib Papst 73, 10; 108, 78. 

par aj\ II gleich: gerade (von der Zahl) 124, 19 
(non-par ungerade 124, 19); aj.'Subst, m. la 
und f Id gleich j gleichgeartet esser p-s de 
18, 52, a 65, 80; non a son p. 6, 191; non 
a sa p. 48, 36 (von einer Frau) ; 5, 63 (L'on 
einem Mann)\ non a lur p. 36, 41 (von 
Mehrheit von Frauen); non a p. 31, 11; 
non pot p. trobar ii, 16; 83, 35; sem p-s 
ohnegleichen 80, 41 ?; begattet 25, 4; non-p. 
unbegattet 25, 4; /. Weibchen 54, 2; 125, 85, 
98; m. Genosse, Gefährte 1,43; 6, 173«; 25, 
32; 105, 9, 63. 

par, par- s. per, per-; parabla s. paranla. 


paradis, -dies 117, 60, -rSis 1,684 -f* ^* *^^^ 
Paradies 3, 33; 26, 35; 58, li; 105, 184. 

parage, -atge, -aie 8, 24 s, m, Iba Adel (der 
Geburt) 3, 579; 7, 203; 14, 24; 34, 24; 

95» 13. 
paraios aj\ I von Geburt: vilan p. unedel ge- 

boren (oder: unedel [von Geburt], edel [von 

Sinnesart] ?) 95, 30. 
paraola s. paraula. 
parar v. I tr, bereiten, ausstatten 106, 4; 116, 

75, 76; schmücken 119, 21; p. enan hervor- 

treten lassen 63, 23 ; rfl, sich bereiten 25, 36. 
paranla, -aola 123, 40, 67, -abla 2, 10 s, f, 

Ic Wort, Rede 123, 67; 10, 27; 18, 51; 36, 

27. 
parc s, m. la Hürde 'jöj 7. 
p ircer v. V (?) tr, schonen 107, 92 ?; dulden 

(qne) 22, 20; objektlos sparen 63, 102. 
pare s, paire; parSis s, paradis. 
par^isser v, def erscheinen 100, 86. 
par^lh aj, I und II gleich, angemessen 64, 19. 
par^l s. m, la Pärchen 120, 62. 
parelhadura s,f, Ic Zugesellung ^ Paarung 64, 

73. 
parelhairiaj./. Ic Zugesellung, Genossenschaft 

64, 24. 

parelhar (?) v, I /r, paaren 64, 73. 

par^n, -nt x. m, la Verwandter 26, 34; 62, 13; 
97, 37; 105, 8, 128. 

parentatJ. m. la Verwandtschaft i, 580 ; Ver- 
wandter 34, 47. 

par^r v, VI iw/r. ««r Erscheinung kommen, 
sichtbar werden 10, x8; 14, 2; 41, 21 ; 88, 
8; sichtbar sein TS, 40; 34, 42; 77, 23; den 
Anschein haben, scheinen (que) 5 , 41 1 ; 12, 
21 ; 20, 49; 22, 62; faire p. (mit Unrecht) 
den Anschein geben 4, 98, 221; que'us par 
de was scheint euch, ist eure Ansicht von 
89, i; p. mit Nomin, erscheinen als 15, 15; 
17, 33; 19, 14; 28, 7; yyf. mit Nom, (mit Un- 
recht) erscheinen als 95, 15. 

par 9t s, f Id Wand, Mauer 7, 307; 125, 42. 

pargam^n 2, 9, -min 2, 90 s. m, la Pergament, 

paria s, f, Ic Genossenschaft, Gesellschaft 7, 
55; 56, 29; 64, 19; Geselligkeit 32, 42; 76, 
32; Paarung, fleischt, Gemeinschaft 125, 85. 

parier aj, I gleich 98, 16; s. m, la Genosse, 
Teilhaber 35, 26 ; 43, 52. 

par'i'os aj, I geradzahlig 124, 19. 

parladura s, f Ic j?,f^r 62b, 7; Sprechweise 
123, 52, 57; Sprache 123, 65. 

parlamen j. m, la Gespräch 15, 19. 


284 


.parlar — patz. 


parlar (paraule I, 43, 319) v. I inir, reden, 
sprechen i, 57; 7, 252; 19, 21; 105, 
194; (de von) 3, 4; 4, 12; 18, 27; p. de 
nien, de folia Nichtiges, Thörichtes reden 88, 
21; 105, 2; p. flamenc 78,38; tr. 108, 6; 
— /, »/. 1*4, 19; 20, 28; 125, 5. 

parlier aj, I geschwätzig, mundbereit 43, 2; 91, 
33 ; -ere s, /. Ic Sprecherin i, 453. 

parsonier, -rgoner i, 422 aj. \ einen Teil be- 
sitzend (oder; im geteilten Besitz befindlich ?) 
35, 25; J. m, la Teilhaber 25, 44; 106, 20. 

part X. /. Id 7Vi7, ^«/«7 22, 45; 57, 39; 66, 
6; aver p. a 102, 91 ; 106, 17; Singpart 4, 
183; Teil, Partei 32, 25; 105, 105; Seite la 
p. dextra, senestra 115, 280, 282; a una p. 
I) 5^t 708; 5, 25; s6 metre a una p. ^^i- 
seitegehen 125, 18; tirar a p. 118, 87; a 
totas p-s 8, 112; d'iste p. diesseits i, 235; 
d'autra p. 48, 17; « andererseits 22, 35; 
115, 113; de totas p-z 5, 300; 7, 279; per 
totas p-z 125, 77; vas nulha p. no 15, 11 ; 
vaus p. no 4, 224; de p., daus p. ^ von 
seUen 100, 4; 105, 55; 3, 335. 

Präp, über — hinaus, Jenseits (örtlich) 59, 
16; 60, 13; 67, 23; (uitlich) 115, 69; • 
II, 11; (p. totas res) 113, 41. 

part s, m. I^ Geburt, Entbindung I02, 89. 

partida s, f. Ic Teil 115, 272; 119, i; Teil, 
Abteilung, Anzahl 121, 75; 123, 43; Seite 
106, 68; (eines Rechtsstreits) 106, 22. 

partim^ n s, m. 1^ Dichtart 124, 102. 

partir v. 11» (M tr. teilen 7, 223; 119, i; 121, 
69; (alc. re az alcu etwas mit jemand) 66, 
5; p. lo pa (das Brot brechen) 116, 31; p. 
cort, cosselh auflösen 3, 173; 5, 103; (ein 
feindh Zusammensein) trennen 66, 13; 95, 
56 (p. doas personas de lor ditz); zerteilen, 
zersckneiden'y -> p. lo cor 39, 15; 103, 40 
(oder: das Herz schwindet mir ?) ; töten 6, 70; 
7» ^07; trennen, verteilen 4, 274; trennen 
3>i 39; 52i 20; entfernen i, 529; 20, 2; 
21 1 30« — C/^- "^'^^ treftnen 7, 96; 10, 26; 
31, 40; sich entfernen 3, 462; 15, 3; 26, 
30. — intr, gebr. 5, 382; 31, 36. — intr, 
sich trennen i , 405 ; sich entfernen, weggehen 
I, 269; 9, 46; 75, 10. — s, m, la Trennung, 
Abschied 64, 55. 

parv aj, I (Latin,) klein 2, 88. 

parv^n aj, II p. m'es es ist an mir kenntlich 
16, 41; J. m, \^ Anschein, Erscheinung 28, 
35; p-s m'es mir scheint 33, 3; faire p. 4, 
211. 


parv^nsa, -nza s. f, Ic Erscheinung 84, 3^; 
Ansehein 8, 119. 

pas s. m. ind. Schritt: lo pas im Schritt (gehen) 
I, 255; (als Mafs) 85, 46; no-pas keines- 
wegs, nicht I, 592; 65, 20; 109b, 5; IVeg 
6, 171 (tomar el pas derrer P. Afeyer : battre 
en retraite)x 15, 26; 125, 53; • Passus 2, I. 

pas J. paz. 

p a s s a d a J-. /. Ic (musikalischer) (Übergang, Ton- 
reihe 124, II. 

passar, -s- 3, 53; 6, 86 v.l. tr. überschreiten t 
durchschreiten i, 118; 27, 8; 34, 27; 105, 
56; «3, 620; hinausgehen über 8, 189; • 
124, 59; übertreten (un sagramen) 3, 467; 
intr. hindurchgehen 7, 332; vorübergehen i, 
332; 103, 8; 125, 22; I, 330 r vergehen (von 
der Zeit) i, 290; 7. 379; 36, 9; 65, 14 
(en passa); (passat naeK) i, 674; hinübergehen, 
-fahren (bes. übers Meer) 73, 9; 74, 18; loi, 
30; (von einem' Geschofs) 63, 83; p. d'est 
segle sterben 3, 53. — rfl. passa s'en geht 
hindurch 4, 4; fährt hinüber 74, 37 ; — s. m, 
la Überfahrt 74, 19. 

passatge, pazatie 6, 139 s. m. Ib Ohergang, 
Oberfahrt 74, 14. 

pasca, »ce I, 670 s. f. Ic Ostern. 

pascal aj. II Oster- i, 633; ^ 78. 

pascor J. m. 1^ Frühling 22, 3; 69, 52; 115, 
69. « 

passet s, m. 1^ Schritt 7, 273. 

pas'ifencia 120, 32, pasc- 115, 319, pac-is ^ 
120, s. f. Ic Geduld \ aver en p. 8, 120. 

pass'iö X. /. Id Passion 116, 82; sostener p. 
105, 24. 

pasmar v. I intr, in Ohnmacht fallen i, 3S3« 

pastQl j. m. la Färberwaid (zum Blaufärhen) 

9. 41. 71. 
pastor s, m. III Hirt 24, 30; 123, 32; * 

(verächtlich) 80, 5; (geistl. Hirt) 76, \\ 

108, 33. 
pastpra s. f. Ic Hirtin 64, 2. 

pastor^la, pasturella 123, 63 s. f. V Hir^ 
51, 11; Dichtart 124, Il6. 

pastura s, f Ic Weide 64, 75. 

p astur gar v. I /Ir. weiden 64, 20. 

pat J. ivf. la Abkommen, Vergleich io8| 67. 

pat^rna: Den la p. Gott Vater 105, 151* 

patro? s. m. \^ Schutzherr 8, 145. 

patuner x. paut-. 

patz, -z, -s 119, 108 s. f. ind. Friede i. S7^' 
63. "S; 69, 40; 91, 48; far p. 73. ♦^^ 
Ruhe aver p. 104, i ; p. de cor Hertensjrif^ 


i 


pau — peisson. 


285 


119, iio; en p. in Huh und Frieden 62^, 
26, ruhig, geduldig 107, 90; estar en p. 119, 
105; laissar en p. 7, 445; 108, 35; Fax 
donar p. 4, 215, 265. 

pan X. pauc 

paubre, -pre 41, 34; 76, 46 aj, I arm 41, 34; 
43, 11; armselig 88, 3 ; 43, 49 ; gering, ge- 
ringwertig 122a, 4; I22*>, 2. — J. W. 
Iba IIO, 3. 

paubreira, -ieyra iio, 57 j. /. Ic Armut 78, 
4; 107, 119. 

patibresir v. 11^ tr, arm machen i, 324. 

paubretat j. /. \^ Armseligkeit 88, 7; poverta 
speritual geistige Armut 108, 102. 

paubr^za s,f,\^ Armut, Armseligkeit 112, 115. 

pattbrieira s, «breira. 

pauc, pau I, 266, 554, poc 108, 29, poi i, 
475 aj,\ klein 22, 40; 75, 16; 78,6; klein, 

J^g I, 230» 456; 47, 5; K^^S 58» 47; 63, 
99; (zeitlich) kurz 55, 25; wenig 43, 22; 
(paucas gens) 123, 21 ; — x. m, I« (6ez, neutr) 
Kleiner, Geringer 95, 17; 123, 18; wenige 
ab p-s d'amtcs 18, 14; Kleines, Geringes, 
IVeniges 87, 17; 14, 20; 29, 43; 34, 46; 
98, 36; p. de la gent 108, 29; en p. d'ora, 
p. de teinps 75, 44; 119, 102; (kurze Zeit) 
4, 124; (kleiner Raum) 4, 195; pauc mi te 
61, 41; adv, gekraucht 5, 246; 78, 35; 82, 
22 ; per p. no ' um ein Kleines nicht, beinahe 

2. 51; 39. 15» 40, 34; a per p. no 84, 37; 
ab un p. no 50, 22. 

pau pre j. paubre. 

pauquft aj, I klein 5, 194. 

paus s, m, ind. RuhCt Frieden 100, 45; metre 

en paus 72, 70. 
pau-s X. paon; pausar x. pauzar. 
patnn^r i, 527 5, m. !&, pautonere i, 362 x. 

f, Ic Bettler, Bettlerin, Landstreicher, Land- 

sireicherin, 
pauza X. /. Ic Ruhe 5, 391; 7, 159; (musik.) 

Fause 124, 11. 
pauzar, -s-, -^- 120, 41 v, I intr, innehalten, 

ruhen non p. tro que 8, 40; 119, 114; ruhen 

3, 12; 115, 137; 119, 2; pauzat ruhig (Sing- 
weise) 124, lo, 42, 141 ; — /r. setzen, legen 
104, 46; 115, 199; p. color Farbe auflegen 
69, 50 ; (in eine Würde etc) einsetzen 7, 5 1 ; 
107, 113; p. s'amor en ... 115, 274; (durch 
Rede) hinstellen 120, 74; 124, 14, 38, 72; 
p. un nom 124, 158; p. yssampli 120, 41 ; p. 
questios 107, 178; mal pauzat übel angebracht 
124, 39; pauzat que gesetzt da/s 124, 21. 


pavor X. paor; paz x, patz; pazatie x. pass-. 

pazim^nt x. m. I^ Pflasterung, Steinboden 7, 43. 

^%, peu I, 661, (obL pL) picz i, 680 x. m, 
la Fufs 6, 65; 25, 14; 99, 3; anar a pe 90, 
24; 99, 12; pez nuz barfu/s i, 125, 551; 
dreissar, salhir, s^ levar en pes 3, 424; 4, 
1^1 7) 93; dormir en pes 125, 60; Fufs 
(LängenmafsD 121, 50; '" Fufs (das unten 
befindlUhe) 3, 147; 115, 347. 

pfbre X. Äi, Iba Pfeffer 43, 18; 60, 48; 114, 

59. 
PQC aj,\ (fem, pegua 100, 121) dumm, thöricht 

3. 644; 33. 36; 78, 23. 
pcc X. m, la Sünde 25, 17; Fehl, Mangel ? 

100, 34. 

pecca X. peccat. 

peccador, -c- 7, 184 x. m, III Sünder 58,62; 
61, 39; 69, 12; 105, 76. 

peccairitz, -c- aj\ fem, sündhaft 7, 131; 117, 
18, 20. 

pecar, -cc- (€) v, I intr, sündigen 7, 235; 86, 
34; 108, 76; fehlen, falsch handeln 7, 314; 
s^ p. sich vergehen, vergreifen 124, 119, 156. 
— pari, peccant x. m, la 108, 86. 

pechar x. pesseiar. 

peccat, -c-, -ch- i, 532; 85, 27, pecca 108, 
59, 81 X. m, la Sü/tde 24, 6; 49, 17; 58, 
39 1 105, 159, 228; (Sünde des Fleisches) 107, 
160; p. mortal 60, 7; 108, 81 ; a p. in sünd- 
hafter IVeise 7, 204; p. sera si 92, 70. 

pechs X. pieiz; peciar x. pesäeiar. 

pecunia x. /. Ic Habe, Geld (Latin.) 2, 20. 

P?ga J. / I^ ^^^ U7, 35« 

pei X. m. n (griech, Buchstabe) 105, 205. 

peil X. pel. 

peiur (n, s, pieier 80, 3) aj, comp, II schlechter 
66, 19; 69, 26; 105, 21; lo p. schlechteste, 
schlimmste 7, 69; lo p. subst. III 63, 25; 

80, 3- 
p^ira X. /. Idstein 7, 264,329; 104, 49; Fels 

8, 158; p. prccioisi Edelstein 118, 10, 13; p. 

bruna P 3, 104. 
peirada s, f \<^ Steimtmrf 6, 66. 
peir^ta x. /. 1<^ Steinchen 125, 59. 
p e i r i e r , -rer 7, 328, 338 x. m, la 1 Steinwurf- 
peiriera x. /. Ic 22, 55 J maschine, 

peiro, -09, -un l, 256 x. m, 1^ erhöhter Platz 

aus Stein vor dem Hause i , 253 ; 34, 33 ; 

los p-s 56, 26. 
pfis X. m, ind. Fisch I, 381; 107, 15 1; 125, 93. 
peisso^ 8, 211, -SSO 115, 285, -so 1x7, 17 x. 

m. Ja Fisch (2, 60 = *pictionem Ckabaneau), 


286 


peitz — pentiment. 


peitz, peiz s, pieitz. 

p e i u r a n s a j. /. Ic Verschlechierung 98, 1 5 . 

P€l, -Ih 76, 9; 77, 34 s,/. Id Haut 63. 97; 

105, \i6\ Haut, Fell 76, 9; 77, 34. 
p?l, peyl 2, 60 J. m. I» /Tflör 20, 37; 105, 107; 

"5» 45- 
pelar (?) v. I /r. enthaaren, ausrupfen 91, 28. 

pelegrt, -in, peligri 116, 9/peleri 6, 144, 

peregri 7, 105, 139 j. «k la Pilger 15, 33; 

80, 28; 122a, 3; (Kreuzfahrer) 121, 7, 48; 

WtMderpreäiger 7, 105. 
peleia j. /. Ic 5/r«/ 93, 20. 
p eiert j. pelegrt. 

pel?t X. m, la Härehen^ Haar ? 7, 225. 
pellicd, -an s. m, la Pelikan 116, 75, 77; 125, 

64, 66. 
peligri j. pelegrt. 
pellissa j. /. Ic Pelz, Pell 64, 5. 
pelizier, -zer j. jw, la Kürschner 99 Übers, 
pelpartidura j. /. Ic Scheitel 4, 160. 
p?na J. /. Ic 5/rÄ/? 104, 64; 116, 69; 

Leid, Pein 24, lO; 57, 3; 105, 158; 120, 

28; a pena kaum 108, 31; a penas 3, 246; 

30. 17; 69, 7; (no-a p.) 124, 66. 
p^na j, /. Ic Peltfutter 43, 51. 
penader s, m, la Büfser i, 420. 
penar (9) v. I tr, peinigen 104, 42; rfl, (de) 

sich bemühen 105, 26? 
penchaenhar (?) v. I /r. kämnun 114, 21. 
penchura x. /. Ic Malerei (badar en la p. das 

Gemalte, Unwirkliche angaffen ?) 64, 89. 
p?ndre v, III intr, hangen 74, ii; 80, 48; 

105, 192; 1x3, 67; letras pendens s, letras; 

hängen, aufhängen 5, 80; 7, 70; 78, 29; 

99, 5. 
pened?nsa, penidencia 117, 73; 119, 23, peni- 

tencia 108, 89; 117, 27, -ce 1,222, 327 /. /. 

Ic Reue, Bufse 7, 191; 79, 14; 102, 99; dar 

p. I, 327; prendre p. 105, 13; 117, 27; far 

p. 108, 89; 1 17, 73; far la p. de i, 222; traire 

p. 84, 14. 

penedir (?) v. IIa r;^. Reue empfinden 7, 186; 
(105, 26 ?). 

penidencia, -tencia, -ce s, pened-. 

pen6 s, m. la Wimpel, Banner 68, 17. 

p?nre 3, 611; 4, 161 ; 11, 38; 116, 61, prendre 
1, III, 295 t/. V /r. ergreifen, fassen, nehmen 
^ 3"; 3i >99; 6, 64; 20, 22; (p. un las el 
cap) 69, 8; entgegennehmen 4, 161 ; 28, 56; 
hinwegnehmen 82, 24; einnehmen {eitu Stadt etc) 
I, 119; 7, 256; loi, 20; fangen (ein Tier) 
2f 59; 57» 35; 125» 'ö; P- *lcu ergreifen. 


fassen (per la ma eU,) 5, 252; 51, 39; »05i 
240; malautia, mortz, amors lo pren 122 a, 5; 
105, 119; 50, i; p. alcii mit sich nehmen i, 
39, in; 3, 489, gefangen nehmen i, 295: 
3, 196; i^Tts gefangen 36,34; 105,96; 115, 
357; p. alcu per servidor 16, 50, per catbolic 
7, 31; p. alcu a roerce 38, 87; prendetz 
me*n en bona fc 3, 606; — p. colp 94, 14; 
III, 44, plaga 3, 611: 94, 14, martiri 7, 
204, mal 75, 43; HO, 12, enuci 100, 35, 
desturbier 6, 172, desconort 75, 38, deshonor 
32, 26, pessar 38, 75, fdln I2,J 2, naissemen 
115, 41; p. la fe de Roma 107, 168; p. con- 
fessio 101, 27, penedenza 105, 13, mortifica- 
tion de cam 119, 10; p. comiat 5, 185; 21, 

37, covit 112, 95, repaus 117, 83, consel i, 
499, venianza 3, 220; p. amor ab alcu 105, 
253 ; p. un sautet 7 , 454 ; — p. alc. re en 
grat 38, 72; p. alc. re sobre se 3, 387; — 
p. alc. re de far 113, 33. 

rfl, (Dal,) 5, 299; (garda si pren de) 4, 
83. — s^ p. a far unternehmen zu thun 4, 
144; 109a, 2, en far ii, i. 

Intr. entstehen malevez Ii pren i, 345; 
merces no'lh en pren 7, 71 (intr, od, tn ? 
60, 84; 62b, 10; 80, 30); — p. a far untere 
nehmen zu thun (105, 64) 3, 602; 5, 332. 

Subjektlos a sovenir mi pren de 76, 5 ; no 
pren fi de 6, 47; — be, pieitz m'en pren eU, 
ergeht mir gut etc, 5, 291 ; 8, 13; 113, 68; 
5, 249; aissi lor es pres ete, 82, 38; 90, 2; 
5, 67, 269. 

s, m, Iba II, 38. 
p?nsa s. f l^ Denken 119, 43. 
pensam?n, pessa-, -nt s, m, la Denken 38, 69; 
(mi ven en p.) 84, 9; Gedanke, Sarge 59^ 
22; 90, 42; 96, 3. 
pensar, pessar (?) v, I tr, denken, bedenken, 
vorstellen 30, 17; 73, 7; 120, 18; ausdenken 
65, 86; (non es de p.) 8, 105; p. far denken 
zu thun 8, 123; 9, 138; 118, 33; p. que... 

38, 28; p. cum, cossi 13, 34; 21, 8; p. ^ 
alcu an jemand 3, 409; p. de alc re euf 
etwas bedacht sein 3, 418; 9, 20; 91, 54; (p- 
de far) 101, 44; p. en alcu 31, 9; (i) io$? 

135; rfl' 65. 57; (que) 4, 241; 8, 97; 9»*J 
objektlos 4, 52; — X. OT. la II, 15; 25, 25» 

31, 10; 38, 71 (aver p. que). 
pensat, pesat 105, 67 x. m, la Gedanke 4« 24V 

278; 87, 53. 
pessieu aj, I gedankenvoll 100, 21. 
pentim?nt x, m, l* Reue 8, 199; 108, 87. 


per — perdre. 


287 


P9r präp, A) (par i, 332; pir 48, 9) a) ort- 
Uehi durch ^ hindurch , über — hin i, 35; 
3, 157; 125, 22; anar per una carreira eic, 

>♦ 255; 3» 62; 105, 211; 114,91; Püi*r P€r 
un albre 117, 10; 118, 41; venir per iina 
montanha 6, 112; passar per Fransa etc^ 4, 4; 

7, 9; 8, 215; 9, 29; mandar per lo castel 
3, 478; veder per quaranta ciptaz 105, 165; 
per mar, per terra 22, 37; 31, 18; 105, 
4; 6, 186; 7, 409; p. tot überall, überall- 
hin 20, 17; 48, 9; 125, 100; — Orty 
wo: per totz latz auf allen Seiten 7, 389; 
prendre per la gola etc, 5, 87; 8, 63; 105, 
240; — III, 19; ferir per pietz etc. 6, 69; 

8, 50; loi, 18; bei per la cara 79, 17. 

b) zeitlich: während 7, 310 ; 8, 144; 29, 
14; — (innerhalb einer Zeit) i, 20, 357, 
500. 

c) • durch, hindurch tot per enter ganz 
und gar 4, 145; durch, von (vermittelnde 
PersönlichhHt) 3, 557; 88, 6; 105, 6 ; (thätiger 
Urheber^ 3, 455; 7, 145; 36, 7; 80, 70; {bei 
Reflex, statt Passrv) 124, iio; {Beschränkung 
auf eine Person) 2, 103; 4, 56; 58, 52; — 
Mittelt vermittelnder Umstand, Art und Weise 
»I. 25; 21, 13; 58, 43; 115, 122; i, 189; 

3, «04; 5i 309; P- dreg 7» »M; 60, 11; p. 
son dever 34, 17; p. mon grat 32, 38; p. 
mesnra 62b, 57; parlar p. cas et p. nombres 
123, 76; p. cal sen? 28, 26; p. ver 7, 120; 
17, 41; dire pel ver 95, 60; p. sert 9, 88; 
Veranlassung per paor etc. 29, ^5; 69, 
36; 105, 2, 27; — bei (Beschwörung) p. 
Dieu 1, 514; 5, 73; p. Santa Maria 3, 378; 
pel cap San Gregori 12, 17; p. aquest arma 
26, 20; p, ma fe 3, 266; p. totas fes i, 170. 
^(por I, 159, 455, pir 48, 2, 3)/ör 
{zum Vorteil von) 29, 10 ; Qm Verhältnis zu) 
16, 45; (an Stelle von) per un cen 23, 6; 
9^» 38; ii5i 120, 161; — 77,20; teuer per 
s, teuer; lauzar per bo 5, 448; (zum Entgelt) 
*. *59» 59, 18; 105, 88; um — willen 
II, 21; 105, 105; 7. 239; 3, 284; 13, 49; 

I, 305; 4, 7; 47, 2; per so um deswillen» 
deshalb 3, S5; 74, .29; 91, 43; 105, 47; 
merce p. Den i, 455; se neu iere por Deu 
*i 249, 528; per — non laissa que non — 
3, 164; per panc no'm lais de etc, 18, 21; 
69, i; zum Zweck von 3, 299; 6, 89; 59, 
8; 90, 51; prendre per servidor etc, 12, 26; 
16, 50; 65, 36; per mit Inf: um zu 4, 30; 

II, 34; 16, 12; 80, 22; Tentresenha per 62, 


37; — anar per holen gehen 60, 55; örtlich: 
nach (Ziel) 7, 463. 

per que Frage: weshalb? 3, 279; 4, 
72; 7, 4"; 14, 17; 21. 42; (indir. 
Frage) 7, 63; 13, 41; »7, 39; — «^^'• 
per so que, per que etc. dafür dafs, 
deshalb weil etc. (Grund) 28, 12, per so 
car 3, 94; 7, 51; per que 4, 251; 7, 438; 
per tan quar 115, 229; (iwi/ Konjunktiv, 
Voraussetzung) wofern nur per so que 3, 
27; 62, 34, per pur tan que (mit IndJ 105, 

6, per que 123, 41; (Folge) weshalb 3, 93; 
.4, 26; 10, 9; 12, 14; 23, 12; tan — per 

que 3» 359; 5i 54; 97, 32; 98, x6; tal — 
per que 69, 13; (Zweck) damit per so que 
4, 15»; 7» 396; 18, 32, per tal que 114, 
94; 118' 91; 125, 58, per que i, 178; 7, 
144; 23, 25; 116, 51; j. tan. 
Av. die Intensität bezeichnend 105, 187. 

percassar v, I tr. erstreben^ nachjagen 33, 35; 
rfl, sich bemühen um (en) 7, 373; (de) 125, 
10. 

percf bre v, VI tr, wahrnehmen {mit dat rfl.) 
3, 558; rfl. (de) 4. 135, 219. 

pcrda /. /. Ic Verlust 6, 121; 82, 7; 124, 
148. 

perdem^n s. m. I* Verlust 124, 136; Ver- 
derben 117, 38. 

p erdig ö s. m. \^- junges Rebhuhn 125, 100. 

perditz, -dris 6, 45 j. /. ind. Rebhuhn 125, 
98. 

perdöa, do' 9, 151 s. f. I» Verlust 9, 159. 

perdon, -do, pardon i, 657, 703 s.m. I» Ver- 
zeihung 5, 355; 7, 190; 118, 26; en perdos 
vergebens 33, 44. 

perdonador s. m. III Veruiher 82, 55. 

perdonar, par- i, 683, pardunar i, 504(9) 
V. I tr. verzeihen (alc. re a alcu) 40, 32; 
104, 63; erlassen I, 504, 726; objektlos ver- 
zeihen 5, 347; 29, 24; 74, 44; nachgiebig 
sein 119, II. 

perdre v. III tr. verlieren (Besitz) 9, 120; 
(p. son ioc) 34, 40, (sa onor etc.) i, 284; 

7, 30, (lo cap etc.) I, 122; 99, 3, (lo sen) 
6, 119; — 2, 50; 105, 77, (l'amor d'alcu) 5, 
32; p. alcu (durch den Tod) 8, 9, (die Zu- 
neigung jemandes) 93 , 11, (der Geliebten) 
20, 9; 91. 55; P. Deu I, 28; 93, 27; — 
zu Grunde richten (p. s'arma) 26, 3; esser, 
estar perdutz 27, 26; 7, 152, 184; — rfl. 
sich zu Grunde richten 17, 23; 41, 41; 86, 
24; Mu Grunde gehen 83, 44; 94, 16; ver- 


288 


perdris — pieitz. 


loren werdtn 70, 51; — objektlos verlieren 
44i 23; — J. m, Ib Verlust 68, 16. 

perdris s. perdis. 

perduire v. V tr. hindurchführen , führen 

58, 30. 
perdurable «/. I dauernd, ewig 115, 301. 
pcrdurabl^za s, f, Ic Dauer, Beständigkeit 

115, 226. 
peregri s. pclcgri. 
perfaig (n, j. m,) 123, 46, -fait 123, 49 aj\\ 

vollkommen; perfeiU toent in vollkommener 

IVeise 105, 150. 
perrl aj. I steinern 6, 2. 

pcril, -Ih s, m. U Gefahr,. Not 58, 7; 109^, 8. 
perilham^nt j. m. I» Gefährdung 7, 73. 
pcrilhar r. I /r. gefährden 7, 185; /. /ra«. 

-an j/^Ä gefährdend, in Gefahr 31, 18. 
pcrilhos, -11- aj. I gefährlich 7, 9; 75, 3; 

gefährdet 7, 245- 
perir (c, ie) ». Hab intr, %u Grunde gehen i, 

249; 3lf 22; 107. 79; perilc %u Grunde ge- 
ruhtet 7, 132; 9, 116. 
p er i u r ar t/. I /r. (Geschworenes) nicht halten 90, 
- \^\ rfl, seinen Eid verletzen 3, 470; 43, 36. 
periuri j. m. I Meineid 105, 219, 236. 
permanent ä/. II dauernd, ewig 108, 133. 
pernif tre v. V /r. gestatten 124, 144. 
pero j. o; peröl j. pairol. 
perpr^ndre v. V /r. ergreifen in, 60; p. (la 

mofitanha) sieh wenden zu 6, 120. 
perpunh j. m. I» Wamms 5, 297. 
perssecutlf6 /. /. Id Verfolgung 120, 30. 
persegre v. HI /r. verfolgen 90, 15; 108, 12. 
perservir (c, ie) v, IIa betreiben, verdienen 106, 

28. 
pers?t, pesaet ä/. I dunkel p. vermelh dunkel- 

rot 9, 12, 32. 
perseverar (9?) v. I i«/r. ausdauem, beharren 

"9» 39- 
persona, -rts- 120, 29, pres- 118, 36, press- 

110, 32 s. /. Ic Person 79, 6; 115, 93; 

(umsehreibend) la soa p. 86, 26; ijo, 32; 

Persönüehkeit i22d, 12; grammat, Person 

123» 77;//. Leute 7, 387. 
pertanher v, V w/r. sui^mMM 115, 294. 
perten?r (I) v. VI intr, tugehören 115, 294 

Var. 
pertus /. mrind. Loch, Öffnung i, 35; 4^ 82. 
pertusar v. I /r. durchbohren 105, 168. 
perttts^t /. m. la kleines Loch 4, 235. 
pervcg^r (9) v. IV /r. voraussehen (praevidere), 

berücksichtigen 120, i8. 


per vis aj, I ^/w^, verständig i, 515, 626. 

Pf s J. w. ind. Gewicht, esser de p. von (rich- 
tigem) Gevncht sein 77, 21; - Ztfj/, Äf- 
schwerde 72, 57. 

pess- j. pens-, pers-. 

pQSsa J./. Ic Stück 10, 30; X18, 15. 

pesanza s, f, Ic Bedrückung, Kummer 75, 10. 

pesar, -r- (9, ei i, 86; 2, 58) w. I. tr. wägen, 
aufwägen i , 335 ; intr, wiegen : part. präs, 
pesan , -z- schwer 43 , 58 ; estar a pesant 
'05, 73; • schwerwiegend^ schwer (an 
Schuld) 29, 6; 58, 45; schwerfällig 114, 
150; li pesa ihm fällt schwer 113, 74, «4« 
beschwert, bekümmert 5, 175; 13, 55; 16, 
58; 36, 20; subjektlos li pesa de 50, 35. — 
j. m, la Wägen 113, 64; Kummer, Leid 
65. 67; 113. »03. 

pesqar (f) v, \ ßschen 80 Ftfr. a Str, lo. 

pesseiar 5, 330, pectar 1, 99, pechar i, 150 
V, I tr, zerstücken. 

p esset X. perset. 

petit aj. 1 klein i, 274; 105, 166; esser de 
p. iovent 7, 59; gering 5, 256; lao, 28; 
plur. wenige 7, 8; 121, 41 — subtt. kleine, 
geringe Person 3, 154; 97, 44; Kleines, 
Weniges 3, 167; 7, 178; 17, 10; (vor adj,) 
184, 1235 C*"» ^^ 5» '54; P- cada p. all- •. 
mählieh 6, 188; un p. de 43, 24; 77» 34: 
en p. d'ora 3, 292; en petita d'ora 7, 40a 

petitft s. m, I Kleiner i, 418; Geringes (m 
Zei0 4, 201. 

p?tz s, f ind. Pech 7, 277. 

peu s, pe. ^ 

pesada s, f, Ic Fufsspur 125, 26. 

pez6 J. m. \^ Fufssoldat loi, 48. 

ph- s. f-, 

pic s. m. \^ Speeht 125, 74. 

plc X. m, la Hacke 7, 320. 

picar V. I tr, picken 125, 121. 

piegz, pieigz x. pieitz; pieier /. peior. 

pieitz 7, 341, 355; 112, 30, pieis 112,34» 
pietz 4, 211; 8, 50, peiz i, 667; 2, 69, 
pechs 68, 14 X. m, ind,. Brust, 

pieitz 5, 433; 78, 12, -is 8, 56, pietz 3,35*' 
6, 97; 28, 27, pieigz 19, 19, piegz 43,62. 
peitz 24, 15 ; 65, 51, peiz 99, 2 av, schUekttr, 
übler 5, 432 ; 6, 97; 24, 26; faire p. a alco q« 
... 8, 56; 19, 19; 24, 15; — 43, 62 (SMbstr)\ 
esser p. vengntz 3, 352; p. mi pren 5« ^^^ 
28, 27; 99, 2 (subst, ?)-^ — av. für aj, 7*' 
12; — subst. Schlimmeres 651 5X. 


pietat — ploia. 


289 


pietat s, /. Id Fiömmisktit 115, 313; obras 
de p. 119, 4; Mitleid 7, 23; 80, 30; avcr 
p. de 7, 199; 77, 9. 

pieu- j. piu-; piez s, pe. 

pifart aj, I dickbäuchig 66, 46. 

piga s, /, Ic Elster 125, 120. 

pinhel s, m, U Strau/s 115; 140, 143. 

pins ? /. m, ind, Fink ? 80, 35 Var, 

pipaut s. m, la Bläser 80, 59. 

pir j. per. 

pistola (und q ?) s. /. Ic Brief 120, 66. 

piu aj, I (/. pia 64, l^) fromm, mild, sanft; av, 

44» 16. 
piuCQlIa 3, 482, -zela 7, 326, pieusela 79, /, 

-ssela 125, 53, -zela 125, 52, pulcella 3, 43. 

187, pacele 48, 11 s. f Ic Mädchen, Jung- 
frau, 
piazelhatge ? s, m, D* Jungfräulichkeit ? 64» 

69 Var. 
pizar V. I tr. urstofsen, zerstampfen 43, 17; 

118, 15, 20. 
pla s, plan; placer x. plazer; plach s, plag; 

placzement s* plaz-. 
plag, plaich i, 291, plait 2, 98, plai i, 496; 

62, 19 j. m. 1^ Beschlufs (der einen Rechts^ 
streit abschliefst, Friedens-) Vertrag i ^ 291, 
496; 91 > 29, 43; Beschlufs, Entschlufs 62, 
50 ; Abmachung per nuill p. i/j»/^ keiner Be» 
dingung 62, 9; Rechtsstreit, Handel 2, 98; 
124, 92, 107; • 12, 5; 58, 51; 86, 23. 

plaga, -gua 60, 69, -ya 5a, 13; 96, 48 s, f. 

Ic IVunde 3, 611; 7, 283; 116, 72. 
piagar v, I tr. verwunden 74, 12; 119, 14. 
plag^s X. m, ind, Händelsucher, Querulant 69, 

16; 80, 64. 
plai X. plag; plaia x. plaga; plaich x. plag, 
plaideiador x. 9». III der einen ( Rechts )streit 

führt, Anwalt^ s4 faire p. de 62, 51. 
plaieiam^n x. m, la (rechtliche) Verhandlung 

107, 123. 
plaln X. plan. 

plais X. m, ind, Hecke 63, 2. 
p 1 a i X a d i t z x. m, ind, eingehegter Platzf-Gehege 

63, 5- 
plait X. plag. 

pla^, pld, piain i, 208 aj, I eben, flach i, 2, 

727 (unbefestigt)*, 6, 25; 8, 61 (von der' 

See: ruhig) ^ 68; p. poin i, 2Q%\ einfach, 

schlechthin genommen 34, 7; x. m, 1^ Ebene 

19. 10; 39, 38; 57. 23- 
planch, -ng x. m, I» Klage 124, 138; Klage- 

Hed 124, 135, 147. 

Appel, Prov. Chreitomathie. 


planher v, V intr, klagen 3, 150; 5, 134; 47, 
22; p. de klagen über 82, 3; 93, 16; tr, p. 
v^K^ jemand (jemandes Verlust) beklagen 83, 
32; 124, 137; p. alcu de jemand beklagen 
wegen 107, 148; r/f. s6 p. de klagen über 6, 
122; 14, 45; s6 p. alc. re beklagen 14, 17; 
105, 159; — pari, präs, planhen klagend, 
kläglich 124, 141. 

planissa s, f. Je Ebene 64, 8. 

plantar v, I tr, pflanun \\%\ 199; hinein- 
stecken 119, 118 f 121; rfl, sich hinpflanzen, 
hinstellen 120, 87. 

plantat x. plenetat. 

plassa, plaza 4, 4; 8, 35 x. /. Ic Plat% (einer 
Stadt) 4 , 4 ; (Gegensatt tum Innern des 
Hauses) 26, 29; 96, 33; Aufenthaltsort 114, 
112; soletz sui en la p. 8, 35. 

placzement x. m, If Gefallen 108, 142. 

plaz^nsa x. /. Ic Gefallen; de p. gefällig 100, 

78. 
plazentier aj, I gefällig, anmutig 35, 5; 

98, 13- 
plaz^r, -c- 108, 124 V. VI intr, gefallen 

(a alcu) I, 135; 4, 171; 8. 14; 13, 55; 

44 pass,\ pari, präs, plazen, -nt,. -s-, 

plaisent 46, 15 gefällig, angenehm 84, 4 

(az alcu); aj, II angenehm, anmutig 5, 

46; 53. 2«; 32, 46; 3. 132; 8, 153. — 
plazer x. m, I» Gefallen, Vergnügen 3, 113; 
II, 40 (plur,)\ 34, 12; 115, 301; vcnir 
a p. 3> 338; 13. 48; Gefälliges 3, 654; 
25, 5; 65, II; Dichtgattung ^ Üb,\ 124, 
161. 

ple X. plen. 

plegar (?) v, I tr, biegen 125, 6. 

pl?p, pl6, plcin 114, 10 aj, I v<?// 7, 99; 13, 50; 
36, 38; (ausgefüllt) 4, 236; satt 125, 13; voll, 
stark 2, 68 (coUet); subst. tot lur p. ihnen 
ganz zur Genüge 115, 165. 

plenetat, plantat Tj, 4o5 (P^^^-) J*/. l^ Fülle 
08, ^25. 

pJeney.ram^nt av. in vollständiger IVeise 2, 25. 

plenier, -n^r aj. I voll, vollständig (cosselh) 

" 5^ 72j <^i^kt (gaut) I, 412; völlig (vis) i, 
701; x7ar^ (colp, vertut) 98, 45; i» 439- 

plevt X. m, la Bürgschaft ^ Verbürgtes 24, 4. 

plevir (-ieu, -iu) v. II» /r. verbürgen, gewähr- 
leisten I, 722; 106, 73; objektlos 64 1 65; 
plevit verbürgt, verpflichtet i, 722; 31, 38; 

59. 27. 
plQia, plueia 65, 3; 107,^155, pluia 121, 6 
X. /. Ic Regen 10, 16; 43, 74; in, 2, 57. 


290 


plotn — ponchura. 


plomi -mp 119, 127 s. m, la B/ei 34, 16; 

plor s. m, la Weinen 61, 25; 68, 15; 117, 54; 
plur. Thränen 8, 37 ; 29, 41 ; 33, 35. 

ploram^n /. m. I« Weinen 106, 65 (plur,), 

plorar (o) v» I intr. weinen 16, 19; 61, 31; 
105, 79; (p. und chantar gegenüberstehend 
21, 15; 40, i8; 82, 3); rß. 118, 32; tr. be- 
weinen 72, 68; 125, 80. 

plor US aj, I weinend, traurig 120, 3. 

plQure V, VI intr, regnen 12, 2; 43, 60; iii, 
10; Wasser spritnen 4, 156; ir, • vom Him- 
mel fallen machen 107, 12. 

plueia, pluia s. ploia. 

pluma j. /. Ic Feder 125, 106; Gefieder 125, 

19. 107. 
plumar v, I tr, rupfen 35, 9. 

plus, pns 5, 3, 219; 74, 48; 86, 2 av, mehr 
(der' Zahl nach) i, 40; 4, 271 ; 6, 20; 105, 
188; mehr 6, iii; 19, 38; (= am fneisten) 
4, 21; 17, 43; ferner, länger 86, 2; sei p. 
und nicht mehr, nicht länger 31, l; no — 
ren p. nichts weiter 29, 15; non p. nicht 
mehr, nicht länger 3, 217; 4, 62; 56, 7; 
Verbalbegriff steigernd i^^ 175; 28, 14; {am 
meisten) 5, 267; ii, 2; Komparativ bildend 
I. 255; 6, 178; II, 29. 

plusor s. m. I» plur, die meisten Menschen 32, 
62; 96, 46; tuich — li p. die allermeisten 
72, 22. 

pluvier s, m, l^ Regenpfeifer 125, 43. 

pQble, pobol 107, 86; 118, 2; 120. 64 s, m, 
la Volh 7, 320; 108, 9; 116, 15. 

poc f. pauc. 

pod^nt aJ, II mächtig 2, 19. 

podfr V, VI tr, mit Inf : können i, i; 2, 40; 
4, 29; II, 9; 105, 89; (Inf zu ergännen) 5, 
115; 115, 223; Veranlassung haben zu 5, 
125; 62b, 11; dürfen 7, 219; pot avcr hat 
etwa 4, 179; non p. mais etc, s, mais. — 
s, m, la Können, Vermögen 4, 445; 16, 6; 
21, 25; Potenz 35, 17; Kraft 3, 276; 5, 
309; a p. mit Geioalt 8, 81 ; Macht 5, 126; 
8, 29; 86, 12; aver en p. 13, 6; 118, 74; 
non a de si p. 3, 413; 17, 17; Heeresmacht 
121, 1; Machtbezirk, Besitztum 62, 32; 

651 4. 
p od er 9 8 aj, I mächtig 56, 2; 58, 56; It6, 13; 

gewalthabend 7, 34; non-p. ItttmifgÜeh 120, 

90. 
pöestadis, -ttz (n, s.) aj, I mtkkHg ;, 632; 

gevfalthabtnd 7, 130. 


pöestat, pozestat iio, 30, potestä 108, 80 /. 
/. Id Macht 79, 25; 105, 161; 108, 80; 
Machthaber 7, 383, 433; 63, 55; no, 30; 
116, 14; masc, ? I, 338. 

pog^s s, m, ind. Silbermünze geringen Wertes 
36, 14; 77, 22; 80, 65. 

poi j. pauc, pnejgf. 

poiar, puiar (uc, 9) v. I intr. steigen, auf- 
steigen 6, 189; 8, 159; 17, 40; 117, 10; 
(aufs Pferd) i, 253; 3, 256; 5, 193; (ob- 
scön) 92, 90; - (im Werte) 75, 45; tr, er- 
höhen • (Wert) 38, 49; rfl, s'cn poia steigt 
««/3. 5*2; 104, II. 

p o i g =s poing punctum ? 6, 36. 

poigna s, ponha; poin s, ponh; poinher x. 
ponher. 

point s, m, la Stein (im Brettspiel) 34, 37, 39. 

poirir v, 11^ intr, verfaulen lai, 18. 

PqIs, pueis, puois 22, 32; 20, t, poih 7, 68, 
103, pueish 124, 104, pueih 7, 34, pues 
113, 104, puis I, 728 av, darauf, hernach i, 

82; 3, 38; 4, 227; 5. 24; 6, 191; 16, 14; 
105, 182. 

pus (pois 38 , 86, pos 1 , 546) que conj, 
nachdem 16, 15; nachdem, weil 7, 458; 63, 
75; da, weil i, 546; 31, 34; 58, 25; wenn 
631 «19; (fnit Konjunktiv) 33, 24; 38, 86. 
pos, pus, pois, pueis 3, 248, puois 20, i, 
poyst 2 , 5 , por 7,* 207 conj. neuhdem 46, 
22; seitdem 56, 4, 21; 62b, 32; 85, 7; /<> 
nun doch 69, 31 ; da, weil 4, 39; 7, 56; ii, 
3; 3^ 8; 58, 36; wann, wenn 14, 6; 95» 9« 

PQisas 105, 237, pueissas 107, 36 az; her- 
nach, 

poizonar (o) v, I tr, vergiften 114, 12. 

pol s, m, la Hahn 125-, i; Junges eines Veph 
125, 65. 

pol^t s, m, \^ Junges eimes Vogels 125, 65 

polguar s, m. 1^ Daumen 77, 35. 

polt J. m, la Füllen 59, 19. 

polir V, IIb tr, glätten, vollenden »> 32, 14* 

polmo^ 1. m, la Lunge 81, 24; 104, 27. 

polpra s, f, Ic Purpurstoff 118, 124. 

polsar (o) v, I tr, treffen 105, 167. 

pol Vera s, f, Ic Staub - 120, 17. 

pom j. m, \^ Apfel, Frucht 115, 299. 

poma J. /. Ic Apfel (als Bezeichnung kinn{» 
Wertes) 25, 28. 

pomier s, m. la Apfelbaum 4, 9; 125, 7^ 

pon j. pont. 

ponchura, pun- 120, 27 s, f, Ic SHck 119» 
123. 


ponen — presseguier. 


291 


pon^u J. m, I» Westunnd 75, 33. 

ponh 35, 8, poin i, 252, 526; 2, 72, poing 99, 

4, punh 7y 146; 36, 19 s, m, I» Hand; 

Handvoll i, 208. 
ponha, poigna s. f. Ic Bemühung metre sa p. 

100, 90; perdre sa p. en alcu 70, 26. 
ponhar (o) v. I intr, strtbtn, sich bemühen 27, 

32; 107, 13. 
ponher, poinnher 119, 118, punher 57, 27 v, 

V tr, stechm 119, 118; 125, 77; stechen, 

treffen • 4, 207; I2, 23; 57, 27; antreiben 

(a far) lao, 25, 32. 
ponre v. V tr» (Eier) legen 125, 99, loi, 102. 
pont, pon 17, 38 X. m» I^ Brücke 6, 2; 31, 

24; 121, 12. 
poor s, paor. 

ppr aVn drau/sen i, 589; hinaus s. getar. 
por j. per, pois. 

pQFC X. »I. I^ Sehwein 81, 12; 107, 67. 
porpr^ndre v. V /r. ergreifen, in Besitz 

nehmen i, 103. 
porquiera s. /, I^ Dichtart (Schweinehirtinnen^ 

lud) 124, 124. 
porsst aj. I schweinisch 78, 42. 
PQrt j. m. U Hafen 2, 36; 6, 181; 31, 24; 

43. 59; - 4, 240; 41, "8; 58, 7. 
pQrt J. »/. I» {Gebirge-) Pafs 27, 8. 
PQrta, -te i, 24, 85 s.f. Ic r/iär, T^i«^ 5, 161 ; 

6, 104; 9, 50; • 58, 7; 65, 59; 102, 37. 
portal s, m. I» y^ür, Thor 1, 51; 7, 323; 34, 

26; SU8 el p. auf der Schwelle 4, 124. 
portar (9) v. I /!r. tragen i, 421, 440; 4, 148; 

7, 190; (p. coms) 16, 36; (Kleider etc) i, 
672; 6, 23; 34, 17; p. frug 102, 42; p. 
captal 87, 28; (Botschaft) 62, 41 ; p. bona 
voluntat 115, 195; p. amor a alcu 38, 85; 
100, 134; p. honor a alcu 72, 40; p. en- 
veya a alcu de alc. re 112, 22; p. gueren- 
tia 90, 19; en porta (alc re) trägt davon 
I, 217; 4, 206; 8, 219; 35, 9; (alcu) hin- 
wegführen, -tragen i, 86; 18, 11; lo cor no 
m'i porta 65, 53; — rfl, sich begeben 25, 
40. 

portasflh x. /. ind, Eimerträgerin 80, 16. 
portal X. m. I» Pforte 5, 200, 208, 221. 
port^ndre v, III tr, bespannen j überspannen i, 

645. 
portier^ -ter i, 22, 32, 120 x. w. \^ Pförtner 

3. 77; 35. 34; "7. 79. 
pos X. post. 

posiesir, -ezir 76, 17 v. II1> /r. besitzen 108, 
«45- 


p9St (plur. pos 1, 71) X. /. Id Pfosten^ 
postQrna, -ne i, 117 x./. \c Schlupfpforte, ' 
postiz X. m, Thür i, 71. 
potz, poutz 8, 157 X. m, ind, Brunnen 80, 80; 

Schacht 117, 40, 43. 
potesta X. poestat. 
PQUzer X. m, 1^ Daumen 4, 197. 
povertä x. paubretat; povor x. paor; pozestat 

X. pöes-. 
prada s.f, Ic Wiese 14, 2. 
prat X. m. I» IViese 21, 2; 37, 2; 44, 15; • 

91, 28. 
pr^c X. m. la Bitte^ Werbung 17, 50; 25, 24; 

100, 33, 
precYus, pressios 58, 18, prescieus 118, 13 aj\ 

I wertvoll, köstlich 8, 218; 120, 47, 49; x. 

peira. 
preclar aJ, I sehr hell, leuchtend 105, 170; 

107, 29. 
predi- x. prezi-. 
prcgar, -guar, preiar l, 502, 513; 25, ii; 

84, 32 (e) V. I tr, bitten 5, 30; 117, 3; 

p. alcu 3, 649; 5, 75; 8, 130; p. alcu de, 

que 3, 328; 4, 14; 47, 15; 91, 59; p. alc. 

re az alcu 3, 341; 36, 21; p. a alcu que 8, 

171; 38, 10; 47, 33; — X. m. la 25, II. 
pregoin x. preon. 
pregueira, -guieira x./. I« Bitte 5, 131; 106, 

58. 

preiar x. pregar. 

pr^icha x. /. Ic Gedränge 7, 340. 

pr^ire 4, 143, 147, 176, pr^stre 43, 30, pre- 
▼?ire 4, 281, prever 108, 56, 59 x. m. Ib a 
Priester \ prestre assis 121, 76. 

preizö, -on, -so, preso 105, 59, -on 3, 312, 
372; 108, 25 s.f, I<1 Besitzergreifung 121, 
69, ^4; Gefängnis, Gefangenschaft 69, 31; 
93. 43 (pl^r,)\ loi, 13; los, 27. 

prelat x. m, I» Prälat 7, 4. 

premier x. prim-; prendre x. penre. 

pr^nhs (-nh ?) aj, fem, schwanger 125, 87. 

pr^on, pregoin i, 203 (aJ, I priooda 91, 25) 
tief 104, 54; -3, 603; av, • 61, 16; de 
p. von tief her, aus der Tiefe • 17, 22; en 
p. hinab • 77, 8. 

pr^s av, nahe 15, 11 ; 85, 45; 121, 43; p. de 
nahe bei, nahe i« 15, 18; 35, 19; 58, 31; 
65, 63; 66, 43; p. präp, nahe bei 6, 2; — 
X. m, ind, Nähe 30, i. 

pres X. penre, prcst, pretz; pres- x. prez-; pre- 
scieus X. precios. 

presseguier x. m, \^ Pfirsichbaum 114, 40. 

19* 


292 


pressios — pro. 


pressios s. precios; preso s, preizo. 
presompcio s, /. Id Mutmafsung^ p. es es ist 

anzunehmen 115, 143. 
prezomtüos aj, I anma/send 124, 114. 
preso n s. preizo; pressona x. persona, 
prest, pres ii, 38 aj, I bereit de ii, 38, a 

far 115, 192. 
preitador /. m, III Leiker 43, 49. 
prestar (e) v, I tr, leihen 110, 39; objektlos 

88, 19; 108, 51. 
prestre s. preire. 
preterir tr. 1I*> intr. vorübergehen, vergehen 115, 

172. 
pr^tz, -z, -s I, 598; (pr^s 77, 46 ?) s, m.ind, 

Gelderwert 105, 189; 112, 7; persönlicher 

Wert, Tüchtigkeit 3, 215. 577 (plur,) yii. 

41; 20, 16; fair<e p. Rühmliches thun 97, 

44; Wert, TückHgkeit 5, 10; 27, 35; 28, 9; 

Wertschätzung ^ Ruhm 64, 52; 73. 2; 77, 46. 
preveire, prevcr s, preire; prez- /. pres-. 
preza (9) x. /. Ic Beute 125, 22. 
prez an, -nt, -s- 3, 71 aj, II (part,) tüchtig, 

trefflich 20. 48; 27, 19; 82, 21; x. m, I» 

113. H. /. 1^3». >3- 
prezar, pressar 70, 50 {%) v. I tr. schätzen^ 

achten, beachten 56, 34; 70, 50; 105, 8; p. 

mens, mais geringer, höher Schäften 18, 57; 

32i 13; 98t 2; 109«, 9; mi/ doppelt. Accus, 

schätzen 13, 20; 25, lO; 36, 14; I2S, 15; 

pauc m'o pretz 64, 13; — prezat geschätzt, 

tüchtig 63, 40; 5, 60; 7, 429; 67, 14. 
prezfn, -sent 108, 28, 89 aj, \1 gegenwärtig'^ 

a p. öffentlich 5, 10 1 ; 80, 9. 
prez^n, -s- x. m, I^ Darbietung, Geschenk 75, 

21; 58/65; 115, 170. 
prezfDsa x. /. Ic Anwesenheit 7, 88. 
prezentar, -s- (f) t/. I /r. darbieten^ über- 
reichen 63, 45; 124, 17; rfl, sich darbieten^- 

herbeikommen 2, 77; 107, 118. 
presentier aj, \ freigebig 20, 54. 
present! aj, I zudringlich 80, 26 Var, 
presentmi^ns av. gegenwärtig 119, 56. 
prezic x. m, I» Predigt 61, 27; 76, 21; loi, 

23a. 
predicac'io x. /. Id Predigt 116, 40. 
prezicador, -die- i, 319 x. m. III Prediger; 

Mitglied des Ordo Praedicatorum 107, loi. 
prezicar, -die- 108, 84 v. I /r. vortragen 107, 

179; i«^. predigen 7, 196; 86, 7; tr, p. 

alca jemandem predigen 108, 84. 
prim fl/*. I /rx// 30, 1; I17, 78; vorzüglich, 

schar/sinnig, klug ^2 , i, 4; 123, 10, 39, 


45; (lutz) 25, 8; /eiff^ zart, dünn 4, 162; 
112, 12; 114, 20; — subst,'av, primas zuerst 
105, 197; de prima von zuerst I22d, 33; de 
primas zuerst 4, 2x0; — x. «f. I» al prim 
im Anfang 24, 7; 40, 24. 
primairia x. /. I« Anfang, e p. zuerst 107, 

117. 
primam^nz av, vortrefflich, klug 123, 14« 75. 

primeira^ fl/'. I erste 72, 38. 

primieiram^D, -nt, -mier-, -mer-, prc- 113, 
39; 115, 31, pru- 4, 126 av, zuerst 3, 537; 
114, 140; 123, 51. 

primier, -mcr i, 173, 279, -meyr 2, 74, pre- 
8, 13; 9. «88; 86, 37; 104, 47. pro- 73, 
43; 108, 108 qj. I erste (zeitlich) 2, i ; 35, 
7; 86, 37; 120, 58; {als erster, zuerst) 3, 
367; 76, 41; 91, 34; 113, 78; (p.nat erst- 
geboren) 67, 34; (örtlich) 6, 193; 9, 188; 
91, 20; — a p. zuetst 114, 136; de p, zu- 
erst 115, 49; — X. m, I» los p-s die ersten 
73i 43; die früheren 104, 47; 63, 33* 

prince 34, 5; 122*, i, princ^p (? ?) 7, 241; 
82, 47; 123. 17, -eps 120, 55 x. m. I* 
Fürst, ^ 

principal aj. II hauptsächlich 115, 330; 124, 
154; X. m, I» hervorragende Persönlichkeit 
120, 64. 

principalm^n, -nt av, hauptsächlich 120, 

53; 124, 37- 
prion X. preon. 

prior X. m, I* Prior 7, 5; 76, 51 ; 88, 1. 

privadam^ns, -ntz av,in vertrauter Weise 22^ 

25; «« geringer Begleitung 3, 176. 
privat aj, I vertraut 14. 39; 39, 9; 63, 30 

(a alcu); • 123, 74; nahe (ertlich) 1, 572; 

zurückgezogen 123, 21; x. m, I» 7, 216,442; 

97, 25. 

pro, pro? 3, 227; 4, 74; 109«, 9 av, pro non 
es es ist nicht nütz 105, 13; zur Genügt, 
hinlänglich 3, 227; 5. 91 ; 7, 77; 109«, 9.* 
viel 40, 35; 94, 6; p. mais viel mehr Ii5i 
198; X. m, U aver pro genug hohen 4, 269; 
66, 14; 118, 21; Nutzen, Vorteil n, H 
(plur.)\ 95, 47; a vostre p. Euch zu nutz» 
loi, 14; faire pro a alca 90, 26; aver pro 
II, 19; 17, 12; 28, ao; teoer p. nützen 17. 
29; 22, 59; 33, 49; tener de pro lo tilff 
d'un denier 6, 179. 

pro 65, 23; 105, 28, prou I, 174, pros 3, 85 
(proz vok, s, f. I, 451) aj, II tüchtig, trtß- 
Hch 3, 88; 7, 17; 20, 12; 5a, 28; 65, 331 
J- «. 77 f 37- 


pro — que. 


«93 


pro f. prop. 

pröam^n s, ///. l^ J^ode 119, 69. 

pröar, prohar 119, 69, 117 (prueva 12, 3) v, 

I /r. erproben» untersuchen 7, 180; 27, 41; 

73 1 32; X15, 322; p. 9lcxx jemand au/ die 

Probe stellen 12, 3; 107, i. 
probat av, p. de nahe bei 72, 6, 37. 
procezir, -essir 115, 258 v. l\^ intr, herv:fr- 

gehen, entstehen 115, 9, 2$S; /ortschreiten 

124, 33. 90, 120 (a). 
prodeltat s. /, Id Heldenthat 2, 87 (plur.), 
pro^za, -sa 3, 70, 550, -ga 120, 22, -ssa 3, 65 

J./. Ic Tüchtigkeit, Trefflichkeit 5, 12; 24, 

3ij; 44, 2; ftobitas 120, 22; treffliche That 

3. 65. 70. 
prof- j. proph-, 
proff rrc 2'. VI /r. darbieten, anbieten i, 445; 36, 

23; 43, 45- 
prof^rs (profert -j- profes ?) aj, (n, s^ ergeben 

22, 9. 
profieg, -fich 113, 1$ s, m, l^ Vorteil 109a, 

6; HO, 77. 
profondam^QS av, tief drinneti 31, 20. 
prom^ssa, -meza 50, 33 j. /. Ic Versprechen 

5, I3>; 70, 4; 91. 45- 
prom^trc i/. V /r. versprechen 24, 5; 34, 45; 

64, 65. 
pron s. pro. 
pr<2P, pro 1, 150, 555 av, nahe 78, 9; p. de 

nahe bei, zu i, 150, 555; beinahe 3, 136. 
propchar 79, 10 (9), -p¥ar 6, 92 v, I intr, 

gebr, sich nähern, 
propdd aj, I nahe 115, 99, 286. 
p r o p h e c i a , -f- 116, 73 j. /. Ic Prophezeiung 

102, 48. 
prophfta s, m, Ib Prophet 8, 177; 107, 4; 

116, 13; I20, 30; /. //. Schriften der Pro* 

pheten 116, 23. 
profetizar v, I intr, prophezeien 119, 50. 
propiar /. propchar. 
prQpri aj. I (/. -pria) eigeyt 119, 29, 96; 124, 

107; als eigentümlich zukommend 1x9, 22; 

besonder xiSi 23; eigentlich, richtig 124, 60, 67. 
propriam^n, -nz at/. eigentümlich 123, 71; i'/r 

eigentlicher y rechter Weise 124, 146. 
Proprietät s, f, Id Eigenschaft 115, 15, 345. 
pros J. pro; prosdome s, prozom. 
prosmd aj, I nahe 102, 75. 
prou j. pro; prov- j, pro-, 
provid^ncia s, f. Ic Voraussicht 115, 315. 
prozel 1 /«. I» Prosa, Prosula (in der Liturgie) 

79. 21. 


prozome, -s- 7, 64, prosdome i, 378, 384 j. 

m. II Ehrenmann 9, 155; 77, 36; 119, Il6. 
prud^ncia s, f, Ic Klugheit 115, 311. 
prud^nt o;. >&/f#^ 2, 2i.» 
pruesme I09d, 5; 117, 29, prueyme 115, 80, 

292 s, m. !& Nächste (im bibl. Sinne). 
prum- s, prim-; pucele s. plucela. 
padir v, 11» intr. stinken (a pega nach Pech) 

"7.35- 
pudor s,f. Id Gestank xi6, 78; XI7, 41; 121, 

65. 
pueg, p^i 24, 30 s, m, I» /füget 39, 12; 

91. 13. 

pueih, pueu, pueissas, pues s. pois, poisas; 

paiar s, poiar; pois s, pois; palcella s. 

piucela. 
pulm^nt s, m,l^ das, was man zum Brot ifst, 

Zuk'jst, Speise überhaupt 114, 132. 
punchara s. ponch-; punh s, poDh; punher s, 

ponher. 
punir V. IIb /r. bestrafen 108, 118. 
puois s, pois. 
pur aj, l rein i, 160; • 5, 366; 14» 33; lOO, 

74; 102, 104; alleinig 106, 5; 125, 43? P« 

p. tan que wofern nur X05, 6; av, nur lo^, 

192; mas p. wofern nur i, 166. 
puram^nt av, in reiner Weise 108, 88, 120. 
pur gar v, I tr. reinigen 114, 45. 
pus j. plus, pois. 
pusnais aj, I stinkend 1, 7x0. 
puta s, f, Ic Dirne 43, 31. 
putana, -ayna 64, 70 s. f. Ic Dirne 79, 20. 
putanier aj, 1»- Huren' 90, 61. 


Qua- s, ca-. 

que, ke x. 479, 513; 48, 26, c' 72. 7; 105, 
143, qucz 22, 63 r 41, 6; 49, 34; 7», 40; 
X15, 16, qucs4, 29; 7, X39; 13, 41; 119, 
48; 124, 131, quei I, 432, 570. 

Pron, interrog, dir, Frage: x6, X2; 2X, 
41; 28, 24; 105, 2x6; indir. Fragt: 13, 
28; 36, X ; 78, 40. — Pron, relat, s, Formen- 
lehre; auf sog, Superlativ bezogen 4, 122; 
125, 40, 4X ; (poder avetz) mil tanz qu'ieu 
non sabria dir 3, 660; auf Satz bezogen: de 
que weshalb 34, 48; 70, 60; 102, 30; 1x9, 
XXI ; unvollst, Satz einleitend 58, 46; — non 
ai que prenga 105, 89; non a que frire 97, 
38; dire que pros, faire que fols etc, 3, 330; 
67, 9; 90, 38; 91, 61; relatives Adverb 3, 
415; 9. «95; 21, 38; 105, 104; 3, 275; 40, 


294 


quec — rancurar. « 


7; 95. 27; 6, 84; 13, 14; 72, 7; 3, 26; 64, 
90 ; Distributiv 7, 163; I2l, 79. 

Konzessiv: — auch immer: qui que 23, 
18; 32, 13; 36, 52; 64, 22; cui que 13^ 
55; 17, 6; qae que 55, 21; 105, 155; 125, 
75; CO qae i, 21; s, cal, can, cora, on. 

Konjunktion: alSy wie: vergUichtnd nach dem 
Komparativ i, 310; 2, 57; 12, 13; 15, 7; {als 
da/s) 24, 8; non — que nur 3, 389; 105, 90; 
nach si: 25, 23; 124, 5; quandius que 105, 
i; — s, abanz que, enans que, tro que (tro 
que . . . o que ... 13, 24). 

Konjunktion: da/s: a) Objektsati einleitend 
{nach dire) i, 190; 105, 14; [unvoUst. Satt] 

1, 241, 664; 107, 190; (iurar) 7, 139; 
(pregar) i, 513; 49, 34; (cuidar) i, 90; 4, 
11; (vezer) 3, 248; (voler) i, 479; 4, 254; 
(prenc sobre me) 3 , 389 etc, ; nach Sub- 
stantiv (lor lati) 10, 26; (tal razo) 105, 56; 
nach Ausdruck der Beteuerung per dieu que 3, 
253; — unabhängigen Wunschsatz einleitend 

4, 71; 24, 14; b) Nominatrvsatz einleitend 
(no plassa) i, 136; (no cal) i, 222; 124, 
131; (par) 22, 63; (drez es) 105, 120; (ta 
volontatz es) 3, 249; c) Grunds denn, weil 

2, 53; 3i 2; 10, 25; 27, 26; 63, 129; 105, 
\%\ d) Zweck: damit 2, 8; 11, 36; e) Folge: 
nach si 3, 19; 4, 29; nach ta, tal, tan 105, 
8; 3. 100; 7f 266; 41, 6; 105, 31; be- 
ziehungslos: derart da/s i, 548; 4, 208; 5, 
224; 9. 217; 19, 46; 105, 5; 121, 46; 125, 
26; s. en que, mais que, per que. 

quec aj. \ jeder 3, 139; 42b 28; 115, 203; s, 
m, la 52, 58; 58, 52; un q. 19, 20; 69, 4; 

97. 34. 
quei X. que; quel s, Pronomen, 

quer conj. Au//orderung eiftleitend i , 336, 512; 

weil, da (?) i, 299. 

quer^lha s. /. Ic Klage, Grund zur Klage 24, 

40. 

querentt aj, I bettlerisch 80, 26. 

qu§rre 3, 567; 8, 214, quer?r 3, 275; 117, 
70, querir 118, 26, qucsir i, 271, 527, 557 
V, V (11* b, III) /r. suchen alc. re i, 527; 
<7i 44) 5^» 13! <!• consel i, 169; etwas zu- 
sammensuchen I, 271; q. alcu I, 581; 3, 8; 
39 1 21; jemand au/suchen 24, 39; querras 
con lo ferras i , 267 ; anar q. alcu suchen 

5, 322, holm 8, 214; {haben) wollen 3, 229; 

6, 6; 9, 166; 27, 46; q. faire thun wollen 
I, 615; 6, 155; q. mais lieber wollen 71, 30; 
bitten alc. re 80, 51; alc. re a alcu i, 559; 


15, 15; 18, 28; 80, 54; q. alcu jemand bitten 
I, 557; 112, 93 (oder q. a alcu abjeklhs ?). 

ques s. que. 

quesacomet pron, ind, (av,) etwas, ein weniges 

4» 70. 
quesir s, querir. 

quest s, Pronomen, 

quest'iö j. /. \^ Frage 107, 178; 124, 102. 

quet (e 7, 252, % 25, 24) aj, I ruhig, schweig- 
sam (lo Jörns es q-z der Tag ist vorüber) 7, 
252 ; verschwiegen^ stumm 25, 24. 

quez j. que. 

qui, ki 48, 28; 105; 17, Chi 2, 13, 58 J. 
Relativpron,; beziehungslos 32, 21 ; 105', 4, 
175 etc,\ distributiv qui — qui — 8, 63; II l, 
39; qui que s, que. 

quil J. m, I» {Vogel-) Schrei 19, 5. 

quin pron. aj, I (/. quina^ welcher Art 5, 

333- 
quint num. aj, \ /ün/te 2, 104 ; 33 Cb.\ 80, 

3»- 

quintane s. /, I^ Lanzenrennen, Steckspiel i, 

467. 
quittar v, I //*. /reisprechen , absolvieren 108, 

69. 
quiti aj, I (/, -\9^) /rei (de) 8, 162; 114, 6; 

stra/jrei 107, 13 1. 
quo- j. CO-, 

Rahuzar j. räuzar. 

rai s, m. I* (Somten')Strahl 4, 166; 17, 2; 

(vom Atem) 53, 19. 
r aire z/. V /r. absclmeiden i, 266 (alcu de); 7, 225. 
rSiz s, razitz; raizo s, razo. 
ram s, m, 1^ Zweig 19, 6; 26, 4; 42, 4; 85, 

7; koll, Gezweig 12, 18. 
ramada s, /, Ic Gezweig 14, 4. 
ram^^I s, m. la Zweig 10, 18. 
ram^nc aj. I in den Zweigen wohnend 25, 3« 
ram^r s, m, I* Gezweig x, 414. 
ran-fuel s, m, \^ belaubter Zweig l, 732. 
ramir v, IIb tr, anhe/ten 7, 138. 
rampalm, lo iorn de r. Palmsonntag iiS, 

121. 
ranpon^r s. m, I» Später i, 418. 
ranc s, m. U Klippe, Felsen 19, 2. 
rancura s, /, l^^Groll 14, 20; tener en r. 24. 

8; Verdru/s,^ Bekümmernis 62b, 20; i«. 

12; 124, 78. 
rancurar, -ngu- 105, 179 f. I rfl.groUent vif' 

drossen sein (de) 77, 4; 105, 179; sÄ r. « 

alcu bei jemand Klage /ühren 88, 9. 


rancuros — rederaer. 


295 


rancuros aj, I voller Groll 88, i. 

randa J. /. Ic Äu/serste, Ende 5, 66; a r. ganz 

und gar 67, 9; 91, 9. 
rand9la {und 9 ?) s. f. Ic Schwalbe 125, 

62. 
randolo j. iw. 1^ junge Schwalbe 125, 63. 
rando^ /. m. la Ungestüm, de r. 3, 257; 

loi, 8. 
ran-fuel, nmponer s. ram«; rangurar j. rancu-. 
ransan s, m. l^ feines ^ gemustertes (?) Linnen 

112, II. 
rap s, m, la /faud l, 54. 
rar aj\ I j^//^m 25, li. 
rascundre s, rescondre. 
rat /. m. la J^atte 7, 360. 
rauba j. /. Ic Kleidungsstück 100, 87. 
raubador, rob- i, 54 s, m, III Räuber 7, 143; 

97. 14. 
raubar, rob- i, 79; 9, 74 v. 1 tr, berauben 7, 

141; 63, 39; 80, 46; objektlos I, 113; 75, 

41 ; J. m, la ^atf^ 97, 39. 
rattbimfn, -nt s. m. la Venückung 119, 33, 

84. 
raubir v. IIb /r. verzücken 119, 67, 77. 
raucam^n av. rati/i, mit rauher Stimme 80, 

33. 
raus aj. rasiert i, 634. 

rausel J. m. \^ Bohr 22, 43. 

ratt4tir v. 11^ /r. braten 81, 37. 

rätttar, rahuzar 7, 369 v, I /r. zurückdrängen 
7. 369; «»/r, ^^^r. zurückweichen 6, 99, loi. 

razitz, räiz i, 281; 85, 28 s, /, ind, fVurzel; 
• Cdas unten Befindliche) 85, 28; Wurzel, 
Ursprung 7, 97; 31. 41; 95, 23; 115, 6; 
faire sa r. en 115, 344; per r. von Grund 
auf I, 381. 

razo, -on, -^o 120, 91, -czon 108, 24, 108, -so 
4, 51; "5. >77i raizo 105, 55; 106, 21; 
s, f, Jd üechnungy per r. der Rechnung, dem 
Verhältnis nach loi, 43; Berechnung, Über- 
^'i^f^g metre r. 113, 66; Vernunft sen e r. 
108, loS; entendre r. 85, 13; Recht 7, 25; 
29, U; 34, 7; 95, II; non es r-s que 77, 
45; aver r. 60, 10 ; trobar razo 9, 133; per 
r. 7, 176; 108, 24, segon r. 72, 11; 113, 
11; 120, 91 dem Rechte nach, von Rechts- 
•wegen; (Rechts-)Seuhe^ Angelegenheit 44, 27 ; 
91, 25; 106, 21; Grund, Veranlassung -^^ 
267; 4» 5»; 58, 46; per esta r. 115, 177; 
Stoff, Gegenstand der Rede 7, 40; 30, 14; 
32, 12; Rede i, 137; 5, 30; 42b, 27; 105, 
50. 


razonador s, m, III Verfechter, Verteidiger 

97, 50- 
razonar (o) v, I tr, verhandeln 106, 22; vet- 

fechten, verteidigen (mit Gründen) 7, 177; 
95f 3S« 124, 89; verteidigen» Jemandes Sache 
führen T, 237; 58, 49; 86, 42; 123, 10; 
intr, gebr, 5, 331; 97, 51 ; rß, sich ver- 
teidigen, seine Sache führen (de) 3, 354; 7, 
43; 86, 23; 113, 104; reden 7, 117. 

it s, ren, rei; real s. reial. 

rebec (wohl c) s, m, 1^ Dichtart 124, 162. 

reb^lle aJ, I rebellisch 120, 88. 

rebl.andir v, IIa tr.Jd, mit Auf merksamkeit be- 
handeln, einer Frau dietten 18, 26; 87, 51. 

recalivar v, I intr. wieder warm werden, ins 
Fieber zurückfallen 24, 21. 

rec^bre, ressebrc 117, 21 v, VI tr, entgegen- 
nehmen, er füllten, empfangen 7, 87, 324; 8, 
217; 104, 56; 106, 50; objektlos 117, 21 r 
55; r. alcu Jemand empfangen, aufnehmen 
7, 185; 107, 100; 122b, i6. 

recemer s, reze-. 

recercelad aJ, 1 part, gelockt (vom Haar) 2, 
67. 

reclamar z^. I tr, ausrufen y verkünden 109«^, 
4; r. 9\c\x Jemand anrufen 3, 630; 8, 114; 
105, 74, 118. 

recluire t\ V rfl. sich einschliefsen 122^, 34; 
part, -US, -uz 122^, 38 eingeschlossen, Ein- 
siedler 29, 16. 

recobrar (q und q }) v, 1 tr. wiedererlangen 
7, *9; >07» 35; 122a, 8; j. w. 21, 25. 

recomengar (f) v, I tr, wieder anfangen a^^ 2. 

recomtar j*. recontar. 

recon ciliar v, I tr» versöhnen 7, 12. 

reconoisser, -oiser v, VI tr, erkennen, einsehen 
6, 184; 123, 58; r. Dieu 108, 114; an- 
erkennen 20, 59; rfl, zur Selbsterkenntnis 
kommen y in sich gehen 119, 109. 

recontar, -mt 104, 7, -mpt- 8, 206 (o) v, I 
tr, wiedererzählen l, 368; 8, 206; erzählen 
108, 106; rechnen (bezeichnen?) als 108, 53. 

recordar (q) v,\ rfl, sich erinnern (de) 108, 1. 

recorsa s, f, Ic Rückkehr^ Rückgriff \ far r. de 
rückgreifen auf 124, 83. 

recreire v. III rfl. (de) sich lossagen von, ab- 
stehen von 17, 53, 59; 28, 28; 70, 66; auf- 
gegeben werden 40, 39; part, recrezen der 
sich besiegt erklärt 6, 133. 

reculhir (uelh) v, IIa /;-. alcu aufnehmen 7, 
137; rfl, sich sammeln 121, 66. 

redemer s, rezemer. 


296 


redemptiö — renembransa. 


redemptiö, -mpcio 116, 72, -mcio 105, 25 

s, f, Id Erlösung 116, 83. 
redemptor s, m. I» Erlöser 117, 88. 
redoblar (o und q) v. I /r. verdoppeln^ 7, 419. 
redon <y/'. I (/. -nda^ r»«r/ 79, 29; j. iw. cn 

r. 77. 23. 

redond^l 5. xr/. I» Liedart 124, 68, 181. 

redondit «/. /ar/. gewölbt 6, 39. 

redon iar (9) v. I /r. beschneiden 112, 50 Kör. 

redQrta j. /. \^ Strick loo, 112. 

redre x. rendre; refector j. refrcitor. 

tcfondrc v, III /!r. jtvieder schmelzen ^ um^ 
schmelzen Tj^ 24; * 66, 16. 

refranh /. m. I^ Refrain 124, 51. 

refranhcr z/. V tr, beugen, mildem 22, 29. 

refreiar (e) v. I rfl, sich abkühlen 4, 210. 

refrcitor, refector 76, 37 Var. s, m, I» Re- 
fektorium 76, 37. 

refrenar (?) w. I rß. sich tügeln 24, 17; sich 
mildern ? 57, 7 Cmo/ir möchte »widerklingen* 
über sc tuen; schwerlifh aber kann man refrenar 
und refrinher zusammen fliefsen lassen, trotz 
Mistral refrein, refren neben refrin). 

refrescar (?) v, I tr, erfrischen • 3, 162 ; ii, 34. 

refreiir v. 11^» /r. abkühlen • 25, 21. 

refudar v, I tr, zurückweisen 20, 69; I22<^, 9. 

refug 119, 42, -fuy 8, 112, 127 /. m. I« Zu- 
flucht. 

regardar, -gua- v. I tr, ansehen 7, 20; 56, 17; 
125, 1$; untersuchen %\ ^ 12; objektlos: sehen 
8, 112; 9, 200; 29, 47; r. vers hinsehen nach 
115, 268; rfl. auf sich sehen^ seine Lage be- 
trachten I, 389; 105, 115, 137; s6 r. de sich 
kümmern um 66, 18. 

regart, -ga- s, m. I» Blick 2, 59, 79; Gefahr 
HO, 45; tener en r. 66, 11 ; avcr r. de Furcht 
haben vor 57, 41. 

r?ge aj\ I steif hart 125, 8. 

regim?n s, m, I« Herrschaft 115, 278. 

regina, -ne s. reina. 

regio (7, 6 -10) -on, reio lOi, 27*>, rcon (eo ? 
eher den Vers um eine Silbe verringern) 1, 
659 J. /. Id Land 2, 35, 105, 54. 

regir v, 11» ^ tr, regieren 8, 153; 76, 16; 115, 

50- 
regisme, reicsme 67, 37 s. m, I /Cönigreich 

73. 47; 98. 58- 
reglar (?) v, I tr, regeln, zügeln 115, 357, 

359. 
regn- s, renh- 

r?gne (? und % f>\ reine 1)^55 J** ^'* I ^^V^ 8, 

11; 74, 43i '04. 69. 


reguelh ? i, 728. 

regularmen av, regelmäfsig, der Regel noth 

124, 28. 
r?i, r?s n, s, i, 167, o. p, 97, 5 s. m, I» Xomc 

I, 26; 2, 12; 5, 3; (lo rei emperador) 105. 

35; (auf Saladin angewendet) 7, 401, 435; 

(auf Gott angewendet) 7, 403; 56, l; 105, 

151. 
rei j. ren. 

reial, real 8, 183 aj, II königlich 73, 47; 87, 
.59; 105, 256. 

reiesme s, regisme; reignhar s, renhar. 

reimarit ? i, 46. 

rejna, -ne i, 513, 678, regina 24, 37, 38, -nc 
48, 4, 21 5,f, Ic Königin i, 713; 5, l?; 
(Jungfrau Maria) 102, 57. 

reine s, regne; reio s. regio. 

reir-azar s,m. I» schlechter Wurf (im Würfel- 
spiel: Rückwurf, d, h, ein Wurf, infolge- 
dessen man mit seinem Stein zurück mufs, 
oder Nachwurf, d, h, ein Wurf, dtr einem 
anderen nachfolgt ?) 35, 22. 

r?ire av, rückwärts (zeitlich) sa en r. bisher, 
früher I20, 53. 

relays, -11- s, m. ind, Nachlassen, Ablassen 8. 
134; Name einer Dichtart 124, 16^ 

relevar (?) v, I tr, wieder aufheben 29, 9. 

religips s, m. I» Geistlicher 7, 2. 

relinquir, renl- 3, 13 v, II*> tr, verlassen 106, 
32, 71; rfl, schwach werden 3, 13. 

reluiir v. 11^ in tr, leuchten, glänzen 105, i6? 

reman?n s, m, I» Übt ige 124, 69. 

re man? nee /. /. I« Bleiben, Aufenthalt i. 
236; pflichtmäfsiger Aufenthalt des Vasallen 
beim Herrn, oder: Entgelt für gestüttdtn 
Aufenthalt ? i, 232. 

reman?r, rom- 25, 42; 118, 23, remandre 7. 
459 v, V intr. bleiben, verweilen 4, 124; 5- 
380; 34, 28; bleiben, zurückbleiben i, 4; 55* 
34; 61, 24; I22C, II; Übrigbleiben i, 65; 8, 
7; 105. *37; überlassen bleiben 4, 152; 93» 
21 ; (als Resultat) bleiben loi, 67; als Cüp«it: 
in einem Zustande bleiben, werden 7, 37, 108, 
468; 123, 38; stehen bleiben 70, 4; st'^ 
bleiben, nicht fortschreiten^ aufhören i, i7^i 
7 t 459: 84, 40; en me non remanri ^ 
meiner Seite wird nicht unterleusen vfer^t^ 
3, 600; rfl, bleiben, sich aufhalten l, 260. 

renembransa, -za s. f, Ic Erinnerung, Ot- 
denken 119, 48; 123, 25; metre es r. it}> 
33. 


remembrar — resemblar. 


297 


remembrftr, rennembrar 119, 46 (^) v, I /r. 
sith erinnam an 119, 46; subjektlos me r-a 
de mir kommt die Erinnerung von 15, 4. 

rem^tre v. V tr, wieder ansetzen 125, 73. 

rem^Ei s, m, Iba Heilmittel 107, 32. 

remirar v. I /r. ansehen, sehen 6, 190; 22, 30; 
25, 43; 38, 26; j^>4«» 15, 35; 21, 23; 47, 
22. 

rempute s, f, Ic Z^rm i, 76. 

r^m (-mps obl, pl.) s. m. la Ruder 8, 215. 

r?9, r6, ricn i, 683, r?y 61, 40 j. /. I<J (/W. 
res 5, 59; 9, M9; 59. 24; 112, 33; 119, 
18) -Ding, Sache, irgend etwas 1, 42, 237; 
2, 58; 3. 128; 5, 59; 20, 25; autra r. 3, 
425; 4t 29; per r., per nulla r. durch irgend 
etwas 4, 92; I, 721 ; 3, ixo; no r., r. no 
nicht irgend etwas, nichts 3, 91; 4, 17; 5, 
68; II, 43; 105, 89, keineswegs 59, 24; non 
es res mas ist nichts als 29, 30; no per r., 
miga per r. unter keinen Umständen, durch- 
aus nicht I, 280; 9, 89; 105, 180; Wesen 
7, 62; 28, 30; 55i 2, 4; no r. niemand 6, 
118; 82, II; 119, 18. 

r^nc s. m, I^ Reihe i, 529; a r-x in Reihen 
25, 24. 

r?nc s, m, l* Reich 15, 13, 

r^nda, rcnte i, 17 s,/, I« Einkommen 110, 60; 
I22C, 10. 

rendre, r^drc 7, 208; 105, 57; 107, 125; 115, 
214; 118, 34; 124, 40 V. III tr, wieder- 
geben, »uruckgeben i, 176; 7, 208; 91, 67; 
(eine Person) 20, 20; 52, 30; andrerseits 
geben i, 146; 105, 255; r. tornas 5, 259; 
gewähren, geben 75, 24; (frug) 115, 214 
(lauzor) 58, 58; (qutnUna) i, 467; ausliefern, 
übergeben (Stadt etc) 7, 75; 57, 36; 105, 
57; (eine Person) 107, 125; 121; 73; r. mit 
dem Accus, machen *u 25, 25. — rß, sich 
übergeben, sich ergeben (einem Feinde) 118, 
16, (a merce d'alcu) 34; 51» 44; als sw 
gehörig geben, sich geloben 12, 7; 16, 56; 28, 
36; 7, 126; ins Kloster treten 84, 3; se r. 
mit dem Nomin, sich machin zu, werden 8, 
208; 122a, 12; 124, 40. 

rendat s, m. l* Laienbruder 8, 146. 

renegar (f) v. I objektlos verleugnen 79, 32. 

renembr- s. remembr-. 

rengar, -gtiar (^) v. I /r. aufreihen, anordnen 
6, I, 77; loi, 48. 

r^nha, regna s. f, Ic Zügel 6, 102; 35, 45. 

renhar, regnar, reignhar (e) v, I intr, herrschen 
^t 5; 8^t 5» 117» 88; verfahren, sich be^ 


nehmen 29, 26; 113, 53; sich aufhalten 62, 
17; 117, 87. 

regnat s, w. I» Herrschaft 34, 51; Reich 7, 
424; 63, 41. 

renlinquir s, rel-. 

renoirir v. IIb tr. hinwieder ernähren 125, 104. 

renovelar, -U- (c) v,\ tr, erneuen 11. 35; 21, 
7; 24, 23; 125, 107. 

renovier s, m, la Wucherer 117, 32. 

rente s, renda; reon s. regio. 

repairar v, 1 intr. zurückkehren 38, 39; 83, 
7; sich begeben 4, 31; 7, 418; seine Zuflucht 
nehmen 105, 80. 

repaire s, m, I Zufluchtsstätte x, 214; loo, 
152; Wohnort, Wohnstätte 5, 37; 8, 93; 
23, 8; 62, i. 

repaus s, m, ind. Ruhe 58, 4; 106, 33; 117, 4. 

repauzar v, I intr. ruhen xoo, 37; rfl. sich 
ausruhen 119, 25. 

repauzar v. I intr. gebr. sich wieder hinsetzen 
4i 245. 

repenre s, reprendre. 

repentida s. f. Je Reue 106, 65. 

repentir (e) z'. IIa intr. und rfl, Reue empfinden 
1, 479 (vers); (de) 108, 95; i, 669; 105, 
249. 

repetir v. 11^ tr. wiederholen 124, 179. 

reprehensiö s. f. Id Tadel 124, 7, 47. 

reprendem^n s. m, I^ Tadel 124, 128. 

reprendre, -enre 108, 23 v. V tr. (einen 
Saum) umschlagen 105, 204; tadeln 42b, 26; 
"3» 34; beschuldigen 7, 29, 61; 16, 15; 
120, 40. 

repröar (-ueva) v. I tr. mifsbilligen 124, 96. 

reprochier s. m. \^ Sprichwort 77, 47. 

reprov^rbi s. m, Ib Sentenz, Erzählung di- 
daktischer Tendenz 7, 153, 437. 

reptar v. I tr. tadeln 3, 559; 5, 50; an- 
schuldigen 8, 123; 105, 64« 

re querer (e» ie) v. V tr. suchen, aufsuchen 
I, 444; 109^, II; erfordern, verlangen 109*", 
9; 124, 122; bitten alc. re a alcu 8, 191; 
I, 629. 

re-s s. rei. 

rescondre, rascundre 105, 177 v. V tr. ver- 
bergen 91, 31; rfl. sich verbergen 105, 177. 
— part, rescos verborgen 93, i8; 113, 6; 
a r. heimlich 7, 10. 

rescostam^n av. heimlich 9, 6. 

ressebre s. rec-. 

resemblar, -ss-, -mpl- 2, 65 (e) v.l tr. ähn- 
lich sehen 116, 81; erscheinen, scheinen 2, 


2gS 


resemer 


riba. 


65; 6, 130; (mü Unrecht) 4, 202; 15, 42; 

intr, stheinen {mit Nomin) 83, 56. 
resemer s. ret-. 
res si dar, resi- v, I tr, enoechen 3, 241; rß, 

eruHtchen 3, 210; 56, 7; intr, erwachen 3, 

149. 
ress6 s. m. \^ Widerhall 7, i; Ruf, Ruhm 

loi, 26. 
re solar (q) v. I /r, wieder besohlen 66, 15. 

resortir (9) r. 11» r/f. wieder herausgehen 1, 

90- 
resorzer v. V intr, wieder auferstehen 29, 38, 

41; 72, 72. 

respeitar (iei) v,\ tr. Aufschub geben 13, 23. 

respieg /. m, I» Hinsicht (aver r. a, qtiant a) 
124, 173, 175; Erwartung (avcr r. que) 86, 
4; Aufschub, Frist 36, 28; 121, 66. 

resplandir v. 11»^ m/r. leuchten, glänzen 13, 
22; 19, i; 87, 44; 114, 88; /. präs, re- 
splanden leuchtend, glänzend 8, 117; 58, 54; 
107 , 29; • hervorleuchtend , ausgeneichnet 

119. 49. 
resplandor x. /. Id Leuchten, Glanz 6, 40; 

8, 125- 
respondre v, V, III /r. antworten (vor dir. 

Rede) 1, 134; 3, 212; 4, i; 7, 231 ; objekt- 

los 17, 54; 44, 4; 91, 26; T. en 100, 58. 

respos, -st 124, 62 j. m, ind, Antwort 7, 31 ; 
95 1 38; Antworten 20, 53; Antwortsgfsang 
4, 232; Teil des Tanzliedes 124, 51. 

restar (c) v. I intr, zurückbleiben 8, 12, 15, 

restaurar v, I tr, wieder herstellen 7, 259, 

416. 
ressureso /. /. l^ Auferstehung 116, 4. 

resussitar 104, 10, ressuscitar 41, 23, resucitar 
f'6» 5» rcxucitar 108, 133 v, I tr, auf- 
erwecken 104, 10; 116, 5; intr. auferstehen 
41, 23; 108, 133. 

r?t /. m, la und f. Id Netz 80 Var. a Str. 10. 

retalhar v. I /r. m^h zuschneiden 66, 15. 

retenem^n, -nim- 114, 144 s. m. la Zurück- 
haltung 92, 36; 115, 318. 

reten^r -nir u, 33; 113, 21 (Ä)z'. VI /r, zurück- 
halteti^ zurückbehalten alcu i , 1 53 ; 1 1 , 33 ; 
17. 55; 35. »2; 62, 10; alc. re 7, 34, 175; 

73. 49; «05. 3«. 95; r»""' -ö«^. ^^>*->) 59. 
20; {im Gedächtnis) behalten 113, 17, 21 ; 

r. alcu ^^ jemand zurückhalten von 40, 22. 

retenimen, -nir s, -nemen, -ner. 

retin s. m. I« Getön 80, 34. 


retornar (o) v. I intr. zurückkehren 29, 13; 
55. 44; ^* wiederkehren maehem 124, 131 
^»m.; j. m. Rückkehr 9, 20. 

retrairev. V /r. zurückziehen 4, 140; andrer- 
seits ertragen (mal) i, 327; wieder darstellen, 
wieder erzählen 109c, 5; darstellen ^ zeigen 
85t 38; darstellen, erzählen, berichten 17, 
34; 23. 4; 28, 29; 52. 7; 85. 38; obyektlos 
5, 85 (de); intr. sich zurückwenden 64, 37. 

retraiss6 s. f, Id Wiedergabe, Erzählung loi, 
64. 

retrogradat aj.l fart, rückschreitend (j, Le)'s 
I 256, 262) 124, 32. 

retroncha 124, 126, -nsa 123, 62 s. f. ]c 
Diehtungsart. 

retronchar v. I tr. abschneiden 124, 61, 62; 
vers retroncbat 124, 133, cobla retronchada 
124, 70 s. Anmerkung zu 124, 131. 

reubarbizat aj. 1 pari. Rhabarber'- 114, 56* 

reveillar, -Ih- (?) v. I tr. erwecken 4, 28; rß, 
erwachen 114, 17. 

rcvf 1 s. m, la Lustbarkeit 43, 53. 

revelar (^) v. I rß. sieh auflehnen 63, 91. 

rcvelar (?) v. I f;^. sieh entdecken a aku 119, 
III. 

revelati6 s. f, Id Enthüllung 117 Ö». 

revenir (£) v. VI intr. zurückkommen 38, 4: 
heilen, \gesunden 86, 18; gedeihen 29, 22; /!r. 
wiederkerstellen 3, 162. 

reverdir v. 11^ m/lr. wieder grün werden 22, 3. 

rever?ncia s, f. Ic Ehrerbietung 119, 8j; 
Gottesfurcht 119, 28. 

reversari /. m. I Dichtart {s. Leys III 190) 
124, 161. 

revertir (?) v. Hab ««/r. sieh zurückwende», 
zurückkehren 11, 3; 64, 37, 72. 

revcstir (?) v. Ilab /^. bekleiden i, 694; «n- 
kleiden monges fo revestitz 7, 157; anlegen 
6, 64; Mr/r. ^^r. sieh kleiden 76, 4. 

revezer v. IV objektlos wiederum sehen 125, 63. 

reviure, -ieure v. III anom. intr, Wiederauf- 
leben 16, 28; 32, 9; 44, 15; n6, 80; tr. 
wieder beleben 125, 30. 

rexücitar s. resn-. 

rezemer, rese- 8, 34, re^e- 120, 47, rede- 105, 
153. 228; It6, 14 V. V, III tr. loskaufvi 
• 8, 34; 105, 153; 120, 47; ertSsen Il6, 
14; (r. SOS peccaz) wieder gutmaehen 105t 
228; 107, 132. 
rezir v. II tr, dem Boden gleiehmaeheUi ^ 

schneiden {Bäume) i, 8. 
riba s, f. Ic Ufer 31, 24; 121, 34; 125, in. 


ribaie — saber. 


299 


ribaie s, m, Ib Ufer 8, 52, 189. 
ribeira, ribere i, 460, rivere i, 257 /. /. I^ 
U/er 1 , 257 , 460; y^gJ auf Wasservögel 

43» »I. 

ric, rig 6, 20 (». s, m, ricx, rix, ricz 3, 582 , 

ris I, 4) a/\ I (/. rica, riebe l, 444) reicA 

41, 33; 68, 24; HO, 4; 22, 13; kos/dar, 

köstluh 109«, 2; 9, 8; • 20, 6, 13; 56, 31; 

64, 61; in günstiger Lag: 27, 44; 34, 43; 

'86, 11; mäekiig, stark 2, 12; (r. bastiment) 

7, 75; mächtig, vornehm i, 70; 6, 20; 62*», 

33; 82, 6; 105, 140. 
ricam^n, -ntz av^ stattlich 3, 108; iii, 19. 
ricor x. /. I^ Rächtum 3, 571 ; (ma ricor = 

ieu) 96, 13; Fülle 3, 56; Macht ^i^ 26; 

Macht f Vornehmheil 11, 20; 49, 37; 82, 

36. 
ric tat J. /. \^ Reichtum 34, 24; Vomeh$nheit, 

Trefflichkeit 34, 50, 54; 83, 51 ^//»r.;. 
ricirc j. rire; rien j. rc; ricu s, riu; rig j. 

ric. 
rim f. ttt, !»> Reim 115, 269 Ü6,\ 124, 60. 
rima s. /, Ic ^//w 30, 8; 107, 175; metre ea 

r. 123. 25. 
rimar v. I tr, reimen 100, 165. 
riqu^za, -esa, -ecza 108, 146 s,/, Ic Reichtufn, 

JCostkarkeit 115, 296; 3, 503, Vomehmhcit 

3. 576; 105, 83. 
rire, ricyre iio, 119». V intr, lachen y froh" 

lick sein 10, 9; 23, 5; 47, 8; 65, 7; r. de 

sich freuen über 52, 17; rß, (de) sich freuen 

{über) 78, 16; X. w. Lachen 33, 19; 38, 

27. 
ris J. m. m</. Lacken i, 521; 32, 46; 62b, 24. 
riu, ricu 114, 62 j. w. 1» /7j»/> 32, 30; 44, 

14; 75. 29. 
rivere s, ribeira; rob- /. raub«. 

rQC s, w. la 7«r»i (im Schachspiel) 6, 52. 

T^ca, -cha 7, 78 x. /. Ic Felsen 6, 190; 57, 

23. 

rocl, ronssin 90, 44 j. w. I» -^Vr</, Klepper 
78, 30 ; (Gegensatt zu destrier) 90, 44. 

roda J. /. Ic Busch t Gestrüpp 125, 76. 

rodar (^) v. I tr, mit Kreisen vertieren 1, 56, 
66. 

rod^rte j. /. Ic Befestigungstcil, Reduute ? 

(P. Meyer: hart) i, 88. 
togfcfn, roia aj, I r^/ 125, 119. 
roga j. /. Ic r<i/^ (?) Farbstoff 9, 39, 69. 
romaner /. rem-. 


r Omans, -nz, -ntz s, m» ind. Romanische Sprache 
107, 175; I24i i; Litteraturwerk in roma- 
nischer Sprache und in nichtlyriscker Form 
8, 6; 123, 62. 

romcu, romieu s, m. \^ Pilger i, 519; 7, 139; 

73. 4; 97. 28. 
rompre v, III anom. tr. zerbrechen 7, 331 ; * 

I, 492; 115, 273, 328; urreifstn 60, 81. 
roncinol s. ross-; ronssin s, roct« 
ronhö s, m, la Niere 81, 40. 
ronhos aj, I ^rÄ/»ff 43, 57. 
roqu^t s, M. I» Chorhemd, weites, faltiges Ge^ 

wand? III, 13. 
rQS /, ///. ind. Rohr i, 67. 
ros aj\ 1 r^/ 60, 51; 114, .141. 
fQsa, roia 69, 52; 114, 71 s. /. Ic Rjse 3, 

127; 46, 12; 92, 66. 
roz^ta j. /. l<^ Röschen 51, 14. 
rosat o/. I Rosen- j mit Rosen gewürzt 114, 55. 
rosseguar (() z/. 1 /r. schleifen, Micken 5, 25 S. 
rusier s, m. \^ Rosenstock 22, 16. 
rossinh^l, -nol 4, 16, roncinol 4, 6 j. «//, 
^ l^Nacktigal 18, 3; 54. i; 62. i; 78, 35, 
rot (für frant. roit^ aj, steif 125, 6. 
rqtta j. /. Ic ^0/^ (Musikinstrument) 2, loi. 
rota, route /. /. Ic Schar, Haufe (Menschen) 

1, 80; Getümmel 11 1, 42. 
rotier j. w. la Routier {Truppen, halb Soldaten, 

/talb Räuber, hier auf Seiten des Grafen von 

Toulouse) 7, 106. 
route s, rota; roz- s. ros-. 
rue I, 433, 441 s, f, Ic Straf se, 
rttar v, I intr, sich runsein 105, 116. 
rugir V. IV> intr, brüllen 125, 28. 
rüina s, /. Ic Untergang 102, 63. 
rusca /.-/. Ic Rinde, Borke 114, 39. 


S' s. Pron, r/l,t possess., demonstr,; s. se; 's ==- 
es s, esser; 's s. Pron, pers., rfl. 

sa X. Pron, poss., demonstr,, s. sai. 

sab ata /. /. \c Stiefel 125, 17. 

sabaut s, m, l» Stofs, Ruck ? lll, 45 Var, 

sab^n «/. II part. klug 33, 36. 

sab^r, saver i, 653 v, VI intr, schmecken, gC' 
fallen s. bon i, 130, 299, 429; 116^ 25; 
subjektlos s. bo de 7, 147, 148; 43, 77; 
tr, wissen 3, 20; 4, i; 11, 7; 13, 28; non 
sap mot s, mot; so es a s. das keifst 115, 
284; 124, 45; far s. a alcu 3, 396; 94, 19; 
far a s. a alcu 118, 59; 122a, 7; {Inf oder 
Part,) erfa/iren i, 653; 3, 557; 4. 351 5» 


300 


sablo — samit. 


Tti 


.j' 


141; von der Existenz wissen t kennen 23, 

8; 24, 39; sc cu lo sobes P. Meyer: si je 

n'avais Sie surpris i, 213; aqui a loc sauput ? 

107, 69; wissen (das Objekt von Prädikat 

begleitet paire lo sai de VII efans) i , 184; 

65, 44; 95, 2; s. far %%i thun wissen^ ihun 

können 2, 39; 13, 16; 31, 35; 105, 186; 

{Inf, %u er ganten) 65, II; objektlos 5^ 83. 

— s, m, la Wissen 7, 365; 105, 33; (Plur) 

83, 33; 123, 6; scn c s. 13, 18; 16, 5; 33, i. 
sabI6, -on s, m.l^Sand, A7« 8,43; loi, ii; 

125, 103. 
sabur /. /. Id Geschmack 114, 130; • 16, 10; 

27, 28 (plur.)\ 41, 13. 
saboros aj, I wohlschmeckend 114, 142; sa- 

. vourous • wohlgefällig 48, 29. 
saborozam^nt av, mit Appetit 114, 125. 
sabrier 1. m, I» Sauce 98, 36. 
Sacra- s, sagra-. 

sacrifici s, m. I^a Opfer 120, 149. 
sadpl aj. I satt 125, 13. 
sagtl s, m, la Siegel 10, 8; 117, 40. 
sagelar (e) v, I /r. versiegeln 79, 28; 117, 

40. 
sag^ta, saieta 34, 15 s, f. Ic Pfeil 6, 63; 78, 

31; loi, 19. 
sagracio s. /. 1^ Heiligung (P. Meyer: Heu 

consacre ?) 7, II. 
sagratnen, -nt, sacra- 105, 10 s, m. 1^ Sakra- 

nttnt 120, 35; Eid 59, 27; 96, 39; far s. 

7i 53» loSi »o; tcncr s. 90, 50 j passar s. 3, 

467. 
sagrar v, I tr, heiligen 106, 5; (zum König) 

weihen 5, 9. 

sai, sa 7, 254; 59, 16; 65, 103, 5a i, 527, 
641, za 8, 152, chai 21, 37 av, örtlich: hier 
I, 641; 4, 276; 7, 280; hierher i, 595; 3, 
450; 62, 5; s. c lai hier und dort 3, 313, 
hierhin und dorthin 3, 16; 4, 103; s. ius 59, 
16; s. sus l, 695; de s. diesseits 6, 194, 
hier 13, 4; de s. outra hier herüber 8, 79; 
de s. präp. diesfeits i, 460; 86, 17; • s. in 
dieser Welt 97, 38; ni s. ni lai weder in 
dieser noch in jener Welt 77, 52; — zeit- 
lich: de l'or' en sai seitdem 17, 18; s. en 
reyre bisher 120, 53; de sai präp, diesseits ^ 
fjon — bis jetzt, seit 76, 36, noch vor 87, 
58 (oder örtlich?), 

saieta s, sageta; sain s, san, saint. 

sSins 118, 3, 35, zäintz 8, 187 av, hier innen, 

Saint I, 185, 502 (sains i, 557; 58,61; 88, i, 
sainbz 116, 63), sent 7, 48, sanch 102, 80, 


■^ 


sanh 12, 17; 60, 18 (sanhz 116, $7), sanct 

104, 29 (sancz 116, 6), sant i, 19; 8, 20s; 

119, 49 (sans 57, 12), san (prokUt^ I, 15; 
I04i 55 <^j' I {fem, sainta i, 671, sant« 3, 
378; 79. 4. »ncla 5, 306; 105, 229) heilig\ 
s. m. UJ/eilige 1, 557; 3, 432; 8, 51; 88, 
I ; 104, 49. 

saive s. savi; sai s, salv. 

sai s. m, I« Salz 4, 157; 87, 34. 

sala 3, 293, -le i, 117, 675, saule i, 645 s, 

f. Ic Saal, 
galador aj, I heitnlich i, 608 {s, oelar). 
salamandra s, f. 1^ Salamander 125, 44. 
salar v, I tr, einsalzen 118, 117. 
sallar v, I tr, anziehen 35, 44. 
salhir, saillir v, IIa intr, springen i, 487; 3, 

306; I, 68; 125, 88; s. en estant, en pet 

105» 68; 3, 424; 7, 115; s. dcl lieg 114. 

27; eilen 5, 312, 390; galoppieren 66, 22; 

/. pr, saillen springend, flink 22, 7. 
salm s, m, I» 102, 93; I20, 74 l r» , 
säume s, m, I i, 247, 399 J 

salm 6 s, m, la Lachs 44, 12. 
sal-s s, salv. 

Salsa f. /. Ic Sauce 107, 150. 
saludar v. I tr, grüfsen 4, 79; 49, 31; 102, 

II; (s. per Sant — ) 60, 1 7. 
salut s, f, Id Heil (ewiges) 58, 17; 107, 18; 

120, 77; Gesundheit 5, 168, 395; Grufsy 

334; 83. 23; 100. 5- 
salv 105, 6 (sals 7, 124; 114, 5, saus i, 649; 

72, 14; 85, 52), sai 73, 24; 120, 61 aj, I 
heil 7, 124; 72, 14; 85, 52; heU, gebogen 

105, 6; selig 73, 24; gereiht 116, 69; — s. 
de 120, 61, s. 120, 64 aufser, 

Salvador, -aire 0, s, 43, 46; 106, 19, saar- 
I, 604, s, m, III Erlöser, Heiland 58, (iO\ 
108, 27; 117, 88; Sant-S. 43, 46. 

saivam^n, -nt s, m, la Rettung, Heil 58, 2»; 
73» 40; 105, 69. 

salvar v. 1 tr, retten, bewahren 7, 290; 50, 3^; 
(salvan port) 58, 7; s. s'arma 75,39; Di«s 
vos sai, si Dieus mi sai u, s, w, 3, 642; 5> 
84; 24, 47; 27, 46; rfl, sich retten 105,68; 
sein Seelenheil retten 73, 40; 115, 78. 

salvatge, -age aj„ I. scheu 59, 15; 64, 57i 
wild 8, 15; 125, 51; (von HetdengöUem) ^} 
74, 133; zuwider s. m'es 62I», 11 ; 95» ^^' 
100, 72; s. a auzir 82, 8. 

salve tat s, f. Id Sicherheit, Heil 8, 127. 

salvia s, f 1^ Salbei 114, 41. 

samit s, m, la ein schwerer Seidenstoß It 4199' 


i 


San — segon. 


301 


sa9, sft (sanz ft, s, m, 75, 14% sain i, 649 a/\ 1 
(/. Sana, sayna 64, 14) gesund 11, 26; 40, 
7; 102, 77; 108. 58; s. e sal 72, 14; 85, 
52; 114, 5; heilsam 114, 129. 

san X. Saint. 

sanar v, I tr. heilen 118, 76; intr, gesunden 

sanc, -ng 105, 153 s, m, I* Blul i, 100; 7, 

299; 116, 72; 125, 68. 
lanch s. saint. 

sancnos a/\ I 6lutig 125, 119. 
sanct s, saint. 
sanctisme aj. I heiligst*^ Rei s. 7, 403; la crotz 

s-ma 7, 462. 
sanctitat j. /. I^ Heiligkeit 58, 38. 
sanctpr x. «r. Heilige 76, 3 (de s, = sanc- 

toium; oder s, /. Heiligkeit ?), 
sanh /. sanct; sanitat s, santat; sant s, saint. 
san tat 4, 14, sanitat s, f, I<i Gesundheit; aquo 

es grans s. das ist sehr gesund 114, 23. 
sap s, m, I^ Tanne i, 57. 
sapi s. savi. 
sapiencia 105, 30, 39, -ntia 2, 86 s, f, Ic 

sarr- x. serr-. 

sartor 1. m. III Schneider 100, 88. 

satan /. m, I* TWi/r/ (Appelat., Flur,) 105, 

18. 
setisfar v. IV genugthun 9, 150, 157. 
sanbnda, sanpnda 109^, 10 s, f, Ic Wissen: 

a s. ^rm Wissen gemäfs, offenkundig 20, 40; 

91, 59; s, ben-s. 
Säue f. m, la Holunderbaum 81, 22. 
saule /. sala; säume 1. salm. 
saumier 68, 21 s, m. I^, saum^re i, 440 s, /. 

Ic Saumtier, 
saun^re x. /. 1^ Salzhändlerin i, 435. 
saupuda s. saub-. 
säur, SQT I, 143; 46, 14 aj\ 1 geldbraun, 

blond 2, 60; saura s. /. Ic 100, 94. 
saus s. salv. 

saut s. m. I« Sprung; (neben galop als Gang- 
art des Pferdes) 27, 9; lo s. im Sprunge, 

eilends 25, 41 ; de sautz in Sprüngen, eilends 

I, 191; III, 46. 
sautar v. I intr. springen in, 20; s. foras 

118, 85; s. desus a alcu 125, 15. 
sa uteri 4, 230, 266; 120, 74 x. m. \\ sautier 

80, 10 /. m, la Psalterium, 
sautet X. m, I^ kleiner Sprung 7, 454; de s-z 

in kleinen Sprüngen 7, 262. 
sautier x. sauteri; sauvador x. salv-« 


savai aJ. I schlecht, veräcktHeh 28, 51; 83, 46; 

85» 34- 
saver x. saber. 

savi, sapi 2, 21, saive i, 173, 223 aj, I (f, 
savia, savie I, 318, saive i, 453) klug, ver- 
ständig 5, 3; 7, 14; II, 27; 105, 85; 
(cosselb) 7, 314. 

savYam^n av, verstäntUg iii, 33 Var,\ 113, 

53. 
savi^sa, -eza 115, 17 x. /. Ic W^heit 115, 

312; s.-larguesa weise Freigebigen iio, 67. 

savourous x. saboros. 

sazir v. IIb tr, ergreifen, in Besitz nehmen u, 

24; 76. 53- 

sazo, -op X. /. Id Zeit 40, 25; {7.titpunkt) loi, 
17; (rechte Zeil) 7, 39; 73, 31; non cuia la 
s. vezer 3, 414; a s. bisweilen 113, 12; 
mantas s-s oft 5, 239. 

sc- X. esc-. 

scbapla x. /• Ic Schulter 105, 207. 

sceptrum (Latinismus) x. m, Scepter 105, 256. 

sciensa, -ncia 115, 313 x. /. Ic Wissenschaft, 
Wissen 23, 23; 97, i; 124, 178. 

se X. Pron, pers,; se x. si; se- x. cc-. 

sebelhir 7, 128, sepellir 122», 11 v, II^ be- 
statten, 

sebissa x. /. Ic Hecke 64, i. 

s?c aj, I trocken 26, 25; 30, 4; 58, 20; 80, 14; 
» verdrufserregend (oder: verdrossen ?) 19, 8. 

seco- X. sego-, socch; secgie x. segle. 

secr^t aj, I heimlich, verborgen 119, 59; ver- 
traut 7, 284. — X. IM. la Geheimnis 7, 246; 
107, 99. 

secretam^ns, sic-n 9,6 av, heimlich 119, 12. 

sed X. st wenn. 

sfda X. /. Ic Seide drap de s. 5, 20; 118, 124. 

seglar aj.'H weltlich 119, 31. 

segle, secgie 82, 19; 84, 4; 120, 33 x. m. 
I» Zeily Zeitumstände 36, 8; 68, 19; al s. 
c'ai tengut nach dem, was ich erlebt habe 
107 1 52; Zeitlichheit (als Gegetnatz zum 
Ewigen, Göttlichen): Welt 84, 4; 113, 92; 
est s. , aquest s. 3, 53; 102, i; l'autre s. 
61, 38; (Gegensatz zum Kloster) 84, 43; 
Welt 13, 21; lo s. pogre aver a gran honor 
8, 17; menar s. Lärm machen 125, 8. 

segpn, -nt aj, num, 1 (f, -nda, scconda 108, 
116) zweite 7, 275; 34, 49; 80, 13; 98, 5. 

segon, -nt präp, gemäfs, entsprechend 64, 78; 
72, 11; 74, 27; 108, 128; s. <{Me gemäfs 
dem, was, wie 5, 411; 62b 4; 117, 20; 
113, 25; 123, 45. 


30« 


segonteyra — senescal. 


segonteyra aj. fem. ? (folgsam, gefügig, ent- 
gegenkofHmend P oder lies segon teyra?) 65, 

sfgre, seguir (s^c, siec) v. III, 11« Ir, folgen 
(alcu) 3, 409; 5, 216; 73, 25; verfolgen 6. 
45; 96, 29; 105, 59; s. una via 108, 104; 
109^, 3; s. trassa 65, 75; s. la voiz d'alcii 
I, 414; etwas verfolgen, belreiben (solas) lio, 
19, (mortification de carn) 119, 1-0; befolgen, 
beobachtin (an ns, una maneira) 29, 5; 123, 
4, (un dezirier) 42b, 4, (razo, drechura) 34, 
7 ; 64, 781 (un so) 33 Öb^^ (forma de drech) 
124» 95; rß, folgen, die Folge sein 119,62; 
124, X32; non ei podon be s. sie k'önnen 
nicht in gute Reihenfolge gebracht werden 
113, 22; /ff/r, s. per una via 108, 100. 

segur af, I sicher, in Sicherheit 8, 161 ; 62b, 
17; 64, 76; U5, 218; gewifs, sicher 70, 7; 
ester s. quc 86, 14; av» 3, 399. 

seguransa /. f, Ic Sicherheit, Sicherung 58, 6. 

sei J. Pron. pers,, poss, 

? seiar (nom sei de ich lasse nicht ah von ? 
vgl. Faulet de Mars, ed, Levy V 9) 42b, 10. 

SQte X. m, I Belagerung 1, 729. 

seign-| sein- s, senh-; seiorn s, soiorn; seir 
s, ser. 

s^is num, card, sechs 36, 18; 64, 42. 

seic6 num, ord» aj. I sechste 80, 37. 

sella 43, 78, selha 59, 7 1. /. Ic Sattel, 

selici s, cilici; sem /. senc. 

semal s, f, Id Art Gefäfs, Kufe 7, 322. 

semar (^) v, I tr, säen i, 288. 

semblan aj, II ähnlich^ entsprechend 109^, 6; 
(a) 124, 47, 52; per s. in ähnlicher Weise 
119, 92; erscheinend: s. m'es mir scheint {mit 
Unrecht) 5, 263; — s, m, I» was ähnlich ist: 
soo semblan 109b, 4; 124, 125; Ähnlichkeit 
82, 12; — was Mur Erscheinung kommt, 
Erscheinung, Aussehen 20, 7, 18; 12, 34; 
16, 29; per s. der Erscheinung nach 77, 41; 
per cal s. um welchen Anscheins willen 87, 
3 ; en cal s. tuie zur Erscheinung kommend 
loo, 15; semblans (m')es es erscheint (mir) 
»»5» "6; 33, 13; (trüget ischer) Schein 52, 
36; e s. de unter dem Anschein von 76, 3; 
Anschein, Meinung al mieu s. 24, 25; 88, 
3; segon mo s. 65, 62; (Gefühls')Äufserung^ 
Geberde, Miene 19, 52; 21, 39; 24, 10; 28, 
37; far 8. (de) mu erkennen geben 13, 40; 38, 
53; ic>5, X19; 108, 22, sieh stellen (de, que) 
18, 42, 53; 81, »8; 123, 29. 


semblansa, -nza, >nssa s, f, Ic Erscheinung, 
Aussehen 75 , 23 ; Wesen (wie es Mur Er* 
scheinung kommt) 98, 6 ; en la soa s. in ihm 
7, X50; a s. de ('1 iorn) entsprechemd, je mach 
(der TagesMcit) 112, 99; far s. sieh den 
(fälschliehen) Anschein geben 74, 17; es. 
de unter dem (fälschüchen) Anschein von 5, 
285; 116, 9; Ansicht, Metnang a ma s. 90, 

52. 
semblar, senblar 6, 129 (^) v, I /r. ähnäeh 

sein (alcu) 89, 5; 125, 21; das Aussehen 

haben von, erscheinen als, ähnlieh sehen i, 

144; 80, 14; (okl, oder nom,?) 4, 117; 6, 

129; (fälschlich) das Aussehen haben 1,507; 

5, 420; sembla mal que erscheint eUs übel 

dafs 17» 45; — intr, ähnlich uin (az alcu?) 

31, 19; zu sein scheinen (mit nom.) 7, 166; 

19, 10; 71, 5; 80, 28; (nät adv,) 60, 21; 

sembla(*m) que (mir) hat es den Anschein 

dafs 22, 62; 34, 22; 71, 3; Si, 16. 

s^mble aj, II ähnlich 12, 33. 

semdier 27, 14, send^^r i, 303; 6, 154 s, m, 
1» Fufssteig, 

sem^n s, m, I« Samen 58, 20. 

semenar (?) v. I tr, säen 51, 33; • 107, 5, 
80. 


em^nsa s, f, Ic Samen 1W2, 92. 
emgleyr aj, I einsig 2, 7^. 


s 

s 

semibrQU (aj,) s,f, \^ halbkieru Note 124,68. 

semo* s, somo-. 

} sempl? ? 40, 40 Var, 

sempre, -prcs i, 359; 5, 300 av, soglekk 1, 
714; 105, 15, 147; s. que sobaU als 4,59. 

s^n, sent 7, (^i (ff. /. senz 1 Sinn, Verstand 5, 
105, 58) s, m, I* > 422; 59, 2; 79. 

senz o, s, i, 483 /. m,ind,) 14; 84, it; 
prendre s. Verstand annehmen ^%^ 18; perdre 
lo s. 6, 119; 107, 20; s. e saber x. saber; 
s. leugier 98, 29; (pon den fünf Sinnen) 
4i 3'i 45* * (AVer s. von den /fänden) 112, 
62; Verständiges (plur,) 123, 31; Absicht 
105, 58; ab s. e ab grat 7, 174; Sinn, Be- 
deutung 42b, 27; per cal s.. in welchem 
Sinne? weshalb? 7, 63; 28, 26; en toU s-s 
nach allen Richtungen 18, 39. 

senar s. senhar. 

Senat aj, I verständig iii, 37. 

senblar s, semblar; sencza s. sens; tender /. 
semdier; sendre, sener s, senhor; senes s, 
sens. 

senescal, -alc 118, i (-aas l, 647) s, m, 
la Seneschal 3, 186, 204. ' f^«" 



1»? 


senestre — sermonar. 


iJ^ 


senestre aj. I link 105, 256; 115, 280; 116, 

72. 

senestr^r s, m. la Linkser ^ der nur im Besitz 
seiner linken Gliedmafsen ist 99, 4. 

senglar s, «v. la Eber 4, 119. 

sengular, sin- 124, 76 «/. II yV m» 120, 61;. 
alleinstekend (an Form und Reim) 124, 76. 

s^nh 5, 278, sein 4, $9 (sens n, s, 18, 40) s, 
m, l* Zeiehen 18, 40; (Zeichen des Taf^s- 
anhmcks) 5, 278; (Kirchenglotke) 4, 59. 

senh'en x. senhor. 

s^nha 79f 11, seinha 38, 12, seghna 121, 37, 
senic 6, 151 j./. I^ Zeiehen, Anzeichen; Feld- 
gesehrei 6, 151 ; ^^ 86, 2. 

senhal, seynall 8, 140 j. m, la Zeichen; An- 
neiehen 120, 6; 125, 32; Kennuiehen^ 
Wappenuichen 118, 42; lo s. de Cri$t 8, 
140; prendre lo s. de la crotz 73, 8, metre 
se lo 8. 73, 54 das Kreun nehmen; Er- 
. kennungsseichen^ Versteckname 1 24, 14 ; faire 
s. Erkennungsueichen (Verstecknamen) an- 
bringen 124, 15. 

senhar, seinar, senar 4, loi (e) v. I /r. he- 
zeicknen , angeben 33 Üb,'y s. alcu über jem, 
das Kreuus%etchen machen 8, 207; rfl. sich 
bekreuzen 4» loi , 194; das Kreuz nehmen 

73. «. 

senh^ira 121, 37, 59, senhera 6, 128; 68, 17 
/, /. \^ Abzeichen, Fahne, 

senhor, sefnor, setgnor, seinhor 106, 70, 
seinnhor 119,48, sengor 9, 162, sennor 104, 
62, senor 4, 44; 105, 9; 116, 81 s. m. III 
(n. s. s^nher, seiner, seinher, seinnhers 119, 
54, seners 4, 32, sendre i, L08, voc, senh' 
[en] 86, 1) ITerr, Gebieter 4, 44; 16, 5!; 
22, 19, 54; 61, 9; 63, 116; 104, 62; cal s. 
tal mainada 112, 82; lo s. apostoli 7, 2; 
Nostre S. (son S. 119, 48) Gott, Christus s, 
377 ; 73» 6; 119, 54; lo S. de vida 106, 70; 
Nostre S. Dieu 119, 52; lo S. Gott, Christus 
7» 138; 15, 29; 117, 46; (als Anrede) Herr 
I. »3»; 3. 3251 5» 44, {äie Gattin zum 
Gatten) I, 108, 320; S. Dieus 104, 61, Bei S. 
Jhesu-Crist 8, 100. 

senhorat s, m, I» Herrschaft (konkret) 43, 70. 

senhoratge s, m, I(b)a Herrschaft 37, 43. 

senhoreiar (^) v, I intr. herrschen 24, 45; 
100, 150. 

senhoria, seign-, sein- s, f. Ic Herrschaft 32, 
52; 76, 18; Vorrang 3, 49, 114; (vom 
Charakter: Beherrsch$mg, Sicherheit) 3, 536; 
Besitz 121, 25.. 


senhorll, -ilh 125, 24 («. s. -ins 72, 5 von 
-il oder -iu ?) aj. II hervorragend 32, 41; 
herrisch 125, 24, 25; /. m, 1^ Herr 72, 5. 

senhoritt aj\ I hervorragend, hoch 32, 50; vgl. 
senhoril. 

senie s, senha; senor s. senhor. 

sens 3, 226; 8, 7; 70. 20; 121, 79» sen« 1, 
727; 2, 97; 3, 659; 38, 88, senes 6, 102; 
12, 11; 20, 3; 88, 14, sencza 108, 6, 
sem (vor Labial) 80, 41, ses 16, ll; 40, 

II; 61, 6; 105, 19, scz 115,47 f^^P' ^^^^\ 
s. plus o mens nicht mehr und nicht uoeniger 
124, 61, 63; s. maintenent i*. mantenen; 
ses que — no ohne dafs 100, 124. 

sent X. sen, saint. 

sensitiu aj, \ fühlend w^^ 239. 

sent^ncia s, f Ic Richtspruch, Urteil 124, 96. 

sentim^nt s, m. la Empfinden I19, 68. 

sentir v, 11* tr, wahrnehmen 52, 53; 125, 65; 
fühlen 4, 22; 19, 43; 23, 2; empfinden 
(espaven) 80, 75, (doussor) 16, 9; 119, 46, 
(mal) 5, 262; 70, 61; wittern, riechen 8, 
93; 81, 37» (ybjektlos) 125, 42; — mit Refl. 
im Dativ: fühlen 13, 26; 30, u; — rfl. 
(Prädikat im Nom.) 58, 45 ; (Akkus, e. Inf) 
91, 23; 120, 14. 

sens s. sen, senh; senz s, sen, sens. 

s e o /. Pron. poss, ; sepellir /. seb-, 

sepulcre, sepolcre 70, 41 /. m. U (heilige) 
Grab 69, 21; 73, 5, 44; 82, 42. 

s?r, seir 2, 92; 45» 10 ■'• w« l^ A^end 3, 18; 
8, 82; 105, 123; s. 45, IG, lo s. I, 162, de 
s. 72, 10, a 8. 2, 92 abends', totz sers 25, 

43- 
s^r 120, 54, 59, n, J. sers j. »i. I» Knecht, 

Höriger 8, 185; 22, 21; 26, 16; 69, 23; 

104, 62. 
s?ra s.f. V Abend 122c, 14 Vor., 15 Var. 
scrra /. /. Ic Art fabelhafter Fisch 125. 93. 
serralh s. m. I» Verschlufs 66, 8. 
serralha s,f.\^ Verschlufs (konkret, hier etioa 

Festungsthor oder ähnlich) 81, 39. 
serar, -rr- (e), sarrar 5, 260 v. I tr. schlief sen, 

verschlief sen 79, 30; 118, 67; • 32, 15, 18; 

einschlief sen 79, 23; 122b, ll. 
serö aj. I heiter^ klar 3, 22; 57, 5. 
ser^na s. f. Ic Sirene 125, 33. 
sermo, -on s. m. I* (andringliche) Rede 7, 

28; 10, 28; 105, 23; Sprache 2, 89; Predigt 

I, 401; loi, 23a; 119, 79. 
sermonar (o) v,l intr. (eindringlich) reden 7, 

388; /r. predigen (la fe) 107, 184. 


JÖ4 


seror — simple. 


scror, «Qire 78, 14, i^ 2, 41 f./. III, I («. 
j. 8^r I, 589; 7, 10a, 131, seror 84, 20) 
Sckwester (in vertraulicher Anrede ohne eigent» 
iieh schwesterliches Verhältnis ? 60, 33, 49). 

s^rp j. /. l^ Schlange 8, 107; 85, 7; 125, 35, 
SO. 

serp^n, -nt s. /. Id (m. I» 8, 62 Var.^ 77) 
Schlange 8, 91, 139; 117, 35. 

servar (() tr. I tt, erhalten 114, 46. 

serven, serventa, serventes j. sir-. 

serridor j. m, III Diener 16, 50; 33, 57; 112, 
108. 

servir, -ire 74, 2 (c, ie) v. 11* (IIb 93, 12) 
/»/ir. dienen (az alcu) 62 b, 44; /r. alcu 24, 
27; 27, 43; 28, 45; (passiv) 7, 105; 52, 
66; bedienen 65, 45; 107, 147 (de alc. re); 
112, 96; s. alc. re az alcu (Speise) auf- 
tragen 114, 135; — (mit unbestimmt, Casus) 
dienen (Gott) i, 247; 105, 87; (dem Lehns* 
herm) i, 658; 2, 43; {der Geliebten) 16, 51; 
bedienen 3, 112; 4, 49; — r^. s^ s. de alc. 
re 124, 43, 142; — s. m, la 25, 14; 82, 33; 

97. 19. 
seryizi, -isi 3, 376; iio, 72, -ise i, I45, -iz i, 

278 1. m. Iba Dienst 40, 39; 73, 22; 119, 

36; faire son s. dienstlich, nützlich sein iio, 

72. 

Servitut /. /. I<1 Knechtschaft 120, 65. 

s er vis x. servizt; ses s, sens, set. 

se stier s. m, l^ Ses/er (Hohlmafs) 68, 5, 

s^t fl/. num, sieben i, 330; 3, 136; 80, 43. 

s^t, cet 7, 227; 107, 118, {obl. plur, ses i, 
407) s, f. l^ Durst 112, 127. 

setta^ aj, num, je sieben i, 428. 

s^ti j. m, \^ Belagerung 7, 438; (teuer a s.) 7, 
399; (konkret) 7, 346, 402, 413. 

setisfar s, sat-. 

setmayna s.f, Ic Woche 64, 42. 

seu j. Pron, poss,* sevals s. si-. 

s^xta aJ. num, f, sechste 33 Üb, 

sez^r (seu i, 18, s^» sct) v, V, VI intr, sitzen 
4, 260; 76, 47; en sezens in sitzender 
Stellung 2^ 211; 100, 39; lagern, belagern 
1, 18; rjf. sich setzen 3, 515; 34, 33. - 

si, se I, 98; 3, 426; 6, 43; 10, 12; 71, 21, 
s', sed I, 601 conj, wenn 2, 58; 4, 44; 11, 
4; 12, 10 ; 105, 13; (si lo veson aucire, ren 
non desiran tant) 8, 92 ; (me meravilh si — ) 
4, 4»; 9i 175; 16, I ; si — o si — 79, 27; 
si no wenn nicht 15, 9; 18, 22; 33, 59; 
si doncs no (e si donx no 124, 60) wenn 
nicht etwa 80, 72; 124, 114, zvenn nicht 


113, 74; no — si no nicht — aufser 32, 
39» 43i ^1} ^5* 10; si be (mit Indie) wenn- 
gleich 3, 219; 15, 18 ; 20y 41 ; si tot (mit/ndic.) 
wenngUich 6, 54; "^ 2; 27, i; 36, 10; 50, 
I ; — Einleitung des Wunschsatzes i, 107; si 
Dieus mi valha und ähnlieh 3, 642; 5, 78; 
9, 178; 43, 55; (si m'aiut Dieus [st »^ lat. 
sie oder si P] 3, 432; 5, 173; 39, 26). 

Ob 106, 23 (demandar, mandar) 3, 427; 5, 
'09f (proar) 5, 95, (regardar etc^ 8, 112; 
9, 100; 25, 40, (auzir) 103, 9, («aber, 
conoisser) 10, 12; 56, 18; (unabhängige Frage) 
si — o — 38, I. 
si adv, so; beim Adj, (que) 3, 373; (beziehungs- 
los) I, 61; 48, 5; ^timAdv. I, 259; 34, 14; 
heim Verb; beziehungslos ne si ne con auf 
irgend welche Weise i, 201 ; zmruckwHsend 
auf Adj, 105, 245, auf Satz i, 695; 3, 
394; 4, 88; vorausweisend; si que so dafs 
4, 50; 13, IS; 15, 6; 18, 40; 23,4, sicom 
so wie 4, 127; 7, 82; II, 12; 105, 133; — 
si com gemäfs 85, 25, während doch (?) 
47, I ; — Einleitung des Wunsches s, si wenn, 
Einleitung eines koordinierten Sestus: und 
I, 200, 320; 105, 59, 240, e si I, 175; 105, 
54; I, 464; 5, 193; Hauptsatz einleitend 
nach Temporalsatz 5, 93; 6,65, neteh Lokal- 
satz 64, 26, nach Kausalsatz 92, 8; Verb 
einleitend nach Subjekt 122^, 6, (nach ge- 
trenntem Subjekt) I, 38; Ii6f 49, ne^ Ob- 
jekt 122b, 24, nach adv^ Bestimmung i, 

650, 719; 45. 24. 

Nachdrucksvoll, vorausgesetztem Anderssein 

entgegnend: doch 3, 659; 41, 34; 18, 22; 
koordinirten Satz einleitend e si 13, 26; 24, 
39^ bedingten Satz nach bedingendem ein- 
leitend 100, 53. 

si /. Pron. rfl„ poss,, demonstr, 

siblar v, I intr, pfeifen, zischen 8, 90, 105. 

sicret- s, secret-. 

sid9ns 4, 106 (obl.)^ 141 (nom,)^ sidon 4, 242 
(obl.) seine Herrin, 

siet, sieu x. Pron, poss,\ siU x. Pron^ dtm^nstr, 

sillaba x. /. Ic Silbe 124, 59. 

silas =s si ellas. 

significacYd x. /. I<i Bedeutung 105, 231. 

signifigar, -ffar 116, 81, 82 v, I tr, beebemten 
105, 206, 257. 

simi X. m, l Affe 125, i6. 

simia x. /. Ic Äffin 125, 89. 

sinil6 X. m, \^ junger Affe 125, 90. 

simple aj, I einfältig 119, e^ 



simpkuneniz — socors. 


305 


s i ntp 1 a m^ t s^ an änfack,» 

slngorltfr r. seii|^; 

sirv^n, -nt, scrvent i", 35t r. wri I« Dkner, 
Knecht r, 5'.,. 361, 437; «ab, 2I Kntcht, 
Fufisöidatx^ 78; 35, 29^ 80, 2I (BogM* 
scAüttt); 97, 42*; 121, 60; pmtersckiedift von 
Armbrust' und Bogenschütierf^ I2r, 79. 

serv^Dta x. /*. Ic Dienerin 119, 16, 22. 

sirvent^s, ser- 123, 63 s, m. ind. Sin'entes 
(DichtungsarO 124, 43; 2^, 15; 36, 3; 66, 
I ; 81, 44. 

sisclftr V, I intr, pfeifen 19, 29, 45. 

sisclatd s, m. la Seidenstoff orient, Herkunft 

5. 21. 
siscl'e J. w. I» Pfeifen, Pfiff 19, 5., 13, 37; 

parlar ab s-s (als Zeichen hinterlistiger Rede) 

19, 21. 
cisclft s. m. Ja Pfiff 7, 261. 
sivals, SCT- 46, 8 av, wenigstens 5, 275; 26, 

5; 381 "• 

sm- s. esm*. 

smetessiAa' 105 , i8i( ^<t//i? 5/^//r /// sicher zu 
enunditren, efUas m^t vielleicht ganz zu 
streichen, aus' dem folgenden 6ss . . ma . . 

t6o''c. [^' in- der Hdschr.] eU.- zw deuten: e 

ssa ma \ka las^ cL de p.).- 
so X. son. 
so, zO| go, cx/o s, Prünidem(mett,\ go es «<w^ 

stehenden Satzteil einleitend (Objekt) 108; 109; 

so es a dire, saber ^ dirr,* saber; e<so que 

/. en; per so, per' so qoe /. per; 
soa s. Pron, poss, 
so an /.. //Ti. \^ Versekmähung, metre eB's. 77, 

43i 95. 3S- 
söanar v, I /ir. verschätnhen 73, 18; 80; 45; 

85, 39; & far I, ^t^\ objekths 40, 3Ö. 
so au X. siau. 

s o b e i F A , -bira» 64 , 49 aj, I oben befindtich ' 64, 

•49; "5» 276; oberhalb gelegen 125; lOör; • 

sehr kpchy erhciben 119^ 46; 125, 112; 34, 

50; 119. 53- 
sobeirvaam^ot av, in hochttcfn' Gradt 115, 

337- 
soberoa s, f, Is^ Hechwasser, FIm('^\ 46 Vor. 

s o b IT« s: sobeira; 

sobrtfviar r. Itr, übermäfsig lieben 32, 36^ 29, 

25. 
sobrans x. m, ind. Hochfahrenheit 29^ 29. 
s-obrams'ier aj. V stolz^ 6, 167. 
so b rar (9 und q)^ i\ I t>y/!r. sm W^ z'^r- 

banden sein 110, 22; tr, überragen <• 37, 25; 

Appel, ProT. Chreitomathie. 


über jemand kommen 7, 439, 455; überwinden 
5. 53; 69, 6. 
sobrc/rdf/. i^rt-ÄrA: auf 10, 15; 35, 33; 39, 
12; 66, 45; 105. 207; (ifon). auf ^, 335^ 
oberhalb, über 119, 86; 121, 20, 42; über 
hin 117, 42; «3^ hinaus 63, 83; flii/", </iV/// 
an 117, 47; unmittelbar hinter (fai söbre loi 
fermar postiz e pos) i, 71 ; sobre destre nach 
der rechten Seite hin l^ 138; 

seitlieh: nach s. tot> aiso 116^ 15. 

» covenir s. Dieu 3 , 610; eissaussar son 
regne sobrel cel 34, 51; über, übertreffend ^ 
mehr als 11, 10; 22, 13; 24,43; 69, 53; 
s. totas cauzas 119, 9"; setihoria s. 3 , 115; 
5» 83; 8, 78; gtizagnaf s. ocle de Fränza 
70, II ; prendre alc; re s. se 3, 387; lo sorz 
toma s. vo? i, 316; departir: sobre I2i, 76. 
sobrebatre z'. III tr. überragen^ beherrschen 7, 

309- 
sobT'eb^l <tf. I aufserordentHeh schön 119, 8. 

sobretQt x, m« I» Überrück 78, 7; 112, 19. 

sobredelgat aj\ I überschlank' loo; 85. 

sobredezirar v. I objektios übermäfsig wün- 
schen 31, 36; 

sobrefar v.ilV objektlos ein ThUn übertreiben 
110, 78. 

sobrefolaaia x. /. Ic ? 94^ 22. 

sobref^rt aj. II aufserordentHeh stark 119; 99. 

sobre ha man aj, I übermentchiich 119^68. 

sobremoutar (o) v.l tr.. hinaussteigen übir • 
119, 64. 

sobretoom X. m. l^ Zuname, Beiname 115, 60^ 

s obrer x. sobrier. 

sobre s^ing'x. m^ I« Wappenkleid yi\ 32. 

sobresilb x. m-, l» Augenbraue 117^ 23, 38: 

sobretalan- x. m. I» übermäfsiges Verlangen 

30, «5- 

sobrevers- ? (sobtevcrtz) übersprudeln* Ti^ i6i 

sobrSeira x. /. lo Ü/ermut 20, 24* 
sobrier, -rer I, 433; 113, 85 aj. I k^h ge- 
legen I, 433; • hoch, aufserordentHeh 2*j,i 45; 

35. 13; 68. 16 { überlegen 98, 12; 100, 67; 

"3. 85; hochfahrend 3; 2965 a s-S gar sehr 

.5, 366^, 112, 10, 124. 
sobtil X. sotil» 

soc X. m. \^ Stamm, Betstand 4, 223. 
socodre v. V tr. schütteln 3, 207, 240; 
söcorre, sec- i, 6or; 74, 43; 102,' 102 v. V 

helfen intr. 6 , 143; 74, 42; 121, $0; tr. 

73, 44» mit unbest: Kasus 31, 33; 32,-46. 
socors, sec- 84, 3; 102, 17 x. w. ind. Hilfe 

70, 8; 104, 30; faire s. 22, 28; 29, 31 ; 46, 8. 

10 


.3o6 


söen 


somonre. 


söen s, soven. 

sufertador s. m. IlT Dulder 28, 43. 

sofertar (^) v, I tr, dulden 22, 11. 

sofrachus aj, I arnit bedürftig 112, 92; 

sofraichura j. /. Ic Mangel \ fai s. mangelt 
102, 101. 

sofraita, -te l, 165 x. /. Ic Mangel\ s. mi 
fai 112, 125. 

sofränher, suffrÄigner 94, 10 v,V intr. fehlen 
6f 107; 9, 203; 20, 26; 38, 60; (verloren 
gehen) 94, 10. 

sufr^nsa s, f. Ic Dulden 84M, 6; trobar s. ab 
alco de alc. re 65, 88. 

sofridor /. m. III Dulder 38, 16; 73, 35. 

sofrir, soffrir, sufrir, sufTrir (^, ie) v. III, VI 
tr, tragen 119, 73; • 63, 107; aufrecht halten 
(alcu) 22 , 48 ; ertragen , aushalten 82 , 9 ; 
121, 65, (s. colp) 6, 71, (alcu) 5, 293; 63, 
54; ertragen, erleiden 3, 358; 8, 30; 73, 
22; dulden t tugeben, gestatten 5, 48, 57; 7, 
64; 50, 13; 70, 35, (alc. re a alcu) 5, 76; 38, 
3; p, pr, suffren geduldig 115, 208; rß. sich 
aufrecht halten 3, 14; 25, 26; {an tt:vas a 
alc. re) 119, 72, 86; sich gedulden 18, 31. 

sofugir 7\ (V) II tr. begraben ? 1, 246. 

soi X. Pron, poss, 

soyientieyr 2, 75 ? (s. Foerster und Kosch- 
wit% alt, Sprachdkm. Sp, 163, 164; P, Meyer ^ 
Alexandre le Grand p, 13, 14; Ausg, u, Aöh, 
I 78; Zntschr, f rem, Phil, X 568). 

soin, soing s, sonh. 

soiorn, sei- 87, 23 s, m. la Aufenthalt ? 56» 
31; Kurzweil, Lust z^ ^ 11 ; 58, 10; 1 10, 
92; (Liebeslust) 5, 276; 60, 76. 

soiornar (o) v, I intr, verweilen i, 12; Kurz- 
weil haben 70, 58; rfl, sich aufhaltoi 44, 
14; Kurmveil haben 69, 45. 

soiro J. w. I» Milbe 81, 23. 

soiss^bre v. VI tr. aufnehmen , auflesen ^ zu- 
sammensuchen 20, 19. 

soissidar r. I tr. aufrütteln, rütteln 119, 70. 

sol aj, I allein, einsam 18, 41 ; 29, 17; 35, 
16; 61, 6; einsam {von einem Ort) 123, 21; 
einzig i, 208; at/. allein, nur 3, 46; 4, 258; 
8, 196; {schon allein) 75, 19; no — s., s. 
no ««^^ nicht, nicht einmal 3, 1 28 ; 7, 86 ; 3, 

«24; 5i 33M 63» 37; (no) mas s. aufser 
allein 5, 50; 43, 17; 60, 28; se s. wenn nur 
5, 139; s. que {mit Konj,) 3, 264; 16, 39; 
86, II, ab s. que {mit Konj) 18, 55; 32, 
12; 72, 35, s. (mit Konj,) 4, 200; 90, 55; 
102, 9 wofern nur. 


sol J. m. Ia(l>) .S«?««<r 2, 50; 10, 17; 105, 98. 
sqI s, m. I» Erdboden, Fufsboden 9, 194, 198; 

125, 72; Terrain, Bodenbesitz 78, 9. 
59 la s, f. Ic Fufssokle 119, 75, 88. 
solam^n, -nt, -ntz 8, 150 av. allein, nur 108. 

18, 82; 114, 131; 115, 291; tan s. 115, 

239; 118, 119. 
sola s. sold-. 

solarst s. m, I» Stockwerk 7, 265. 
sola gar v, I tr, unterhalten, vergnügen 48, 28. 
sol atz, -az, -at (= atz) 120, 2, -11- 123, 22 j. 

m, ind, Unterhaltung, Kurzweil, Vergnügen 

7, 422; 43, 33; 62b 25; tener son s. 3, 

169; donar s. 124, fi8; Freude 3, 633; 28, 

4; 120, 2; scherzhafte Rede, Scherz 65, 9, 

83; Unterhaltung, Gesellschaft 15, 21; 29, 

17; 81, 8. 
sold- /. soud-. 
soldayna {Var, Solana) aj, 1 fem. einsam (viyn 

einem OH) 64, 21. 
solelh, -eil, -eill 8, 118; 87, 43, -cl i, 302, 

305 J. m, la Sonne 4, 164; 34, 42; 125, 

103; Sonnenschein i, 305; 60, 2; s. colguan 

Sonnenuntergang, Westen jj^ 25. 
sol?r (9) Verb, defect, pflegen 11, 12; 21, 8; 

'05» 70; 124» »83 ; (präs, in präi, Bedeutung) 

I. 585; 6, 193; 17, 27; 76, 16. 
sol er s, m, \^ Stockwerk i, 96, 104. 
sol^t aj, I allein, einsam 7, 279; 8, 35; 51, 

16. 
solitari aj. I einsam {von einem Ori) 119, 58. 
solpre s, m, I Schwefel 117, 35. 
solt s, sout. 
SQlver, -Ivre v, V tr, lösen • 12, 6; (absoHt- 

ren) 107, 186; SQut der Absolution empfangtn 

hat ? 70, 45. 
som, son I, 115 j. m, la Oberste; Ende 119, 

26; a s. (mit obl,) oben auf i, 115. 
soma s,f,\^ Summe, Ende: esser a s. am Endt 

sein 25, 45. 
somelh, sumel s, m, la Schlaf \ aver s. mitdt 

sein I, 306. 
somelhar (9) v, I rfl, schläfrig sein, hiz' 

träumen 60, I. 
somelh OS aj, I schläfrig 81, 26. 
somi s, m, I Traum {lies somis statt sonns r) 

110, 85; Name einer Dicktart 124, 157, 161. 
semonida s. f, Ic Ermahnung, AuffordenH 

106, 43. 
sompnre, semonir i, 678 r. V, V^ tr. «" 
mahnen, auffordern, entbieten 4, 44; 7, 4J 
401 13; 73» "• 


1 


i 


somover — sp-. 


307 


somover v, VI intr, gebr, sich in Bewegung 
setun 6, 192. 

somsir t;. IIb /r. untertauchen 105, 182. 

son j. Pron. poss,; s. som. 

son 1. »f. \^ Schlaf ; dormir un s. 3, 149; aver 
s. schläfrig sein 3, 15, 247; 43, 71; • 
Schlaf 58, 67. 

sonn s, somi. 

S9P, so s. m, la Klang, Ton: Ruf 117, 66; 
Singweise 37, 8; 67, 25; 81, 45. 

sonalh s, m. 1^ Glocke 66, 30. 

sonar, sun- i, 197 (9) v. I intr. tönen 4, 59, 
112; 7, 260; rufen, klopfen ? 5, 161, 208 
(a la porta); reden zu jemand (a alcu) 9, 53, 
81; 81, 27; zurufen, winken 118, 43; an- 
reden (tr, oder intr,) 40, 31; 44, 7; 84, 38; 
tr, tönen machen i, 263; 2, 10 1 ; rufen 3, 
186, 198; (mit dem Harn) 3, 286, 289; no 
— sonar mot l, 197; 3, 238; 9, 56. 

son^t X. m. Ja Klang 7, 316; Weise, Lied 40, 
I ; 80, 76. 

songe J. //i. I 7>aum i, 638. 

sonh, soin, soing s, m, la Sorge avcr s. (de) 
Sorge tragen (für), denken (an), sich küm- 
mern (um) I, 197, 206; 10, 25; 48, 26. 

sopar (o) V» I intr. mu abend essen 3, 171. 

soplegar (9) v. I intr. sich neigen 4, 125; (a 
alcu) 5, 24. 

soptam^n, -ns av. plötzUch 117, 67; 119, 
109. 

soptar (o) V. I tr, überraschen, überrumpeln 
110, 47. 

s o p t e af, plötzlich 119, 112. 

? soperir 63, iio Var, (= sopelir [für se- 
pclir] + perir P') 

sor j. säur, x. seror. 

sox präp. auf (wo) i, 481, 642, 719, (wohin) 
I, 477, 710; über 2, 22. 

sorbir v. IIb tr, verschlingen 120, 72. 

sordeiar (e) v. I intr, schlechter werden 40, 

42. 

sordeior af, (compar.) II schlechter 85, 21 ; lo 
s. schlechteste, gemeinste i, 240, 297. 

sord^is at'. schlechter 81, 46. 

sorre x. seror. 

soritz, sur- 95, 51 x. /. ind. Maus 39, 17. 

s<jrt s, f. Id Z<><>x (Wahrsagemittel) 58, 51 ; 72, 
45; Geschick i, 216; 41, 15. 

sort Ä/. I (f, -da^ /««^ 4, 26; 105, 131. 

sortida s, f, Ic Ausgang\ penre s. heraus- 
kommen X06, 80. 


sorzer z/. V tr, erheben ^ 13, 30; 29, 9; 77, 

6; 84, 19; intr, sich erheben 6, 125; ent" 

springen, entstehen 95, 36. 
sospeison x. /. 1*1 Argivohn, Verelacht, tener 

en s. 5, 408. 
sosp^ndre v. III tr, aufhängen, schweben 

machen 119, 72, 85; •« erheben 119, 66. 
sospir X. »I. la Seufzen 103, 24; Seufzer 6, 75; 

17, 22; 29, 41. 
sospirar, sns- 38, 29 v, I intr, seufzen 13,4; 

16, 19; 21, 38. 
sosrire 2^. V rß, lächeln i, 298. 
sost^ndre (für sostener ?) v, ? tr, unterstütsen 

103, 46. 
sostener, -nir (^) v, VI tr, aufrechthalten, 

stützen 107, 40; • 105, 4; erhalten • 122a, 

9; verteidigen {eine Meinung) 124, 103, 104; 

tragen 107, 78; 114, 114; ertragen 120,33; 

117, 41; erdulden s. passio 105, 24; rfl, sich 

aufrecht erhalten 38, 3. 
sosterar (<j) v, I tr, beerdigen 121, 17. 
sostraire v. V /r. entziehen 94, 6. 
sotil, sobt- 105, 187, subt- 2, 70; 30, 9; 34, 

9 fl/. II dünn, zart 105, 187; (anior) 34, 9; 

sclUank 2, 70; -^ fein, scharfsinnig {%eti) 5,422; 

30, 9; (chant) 32, 1; scharf (n%\2) 125, 41. 
subiilitat s, f 1^ Feinheit, Klugheit 115, 147. 
s o t i 1 m ^ u av, in feiner, geschickter Weise 115, 

155. 
sotlar X. m, la Schuh 64. 7. 

s o t r a y n a aj, fem, I unten befindlich 64, 49. 

sptz, soz präp. unter i, 117; 10, 24; 12, 18; 

53, i; 81, 25; (M Städtenamen) i, 128, 

666; • 32, 52. 
soudada, sold- x. /. I« Lohn 64, 54; //i/r. 

5, 438. 
soudad^ira s, f, Ic Z>ir»^ 43, 66. 

soudadier x. m, la der Lohn erhält 63, 48; 

Söldner ^ Soldat 6, 165; 68, 4. 
süudan, -ä x. m, la Sultan 121, i, 23. 
sQUl, seit 36, 19 X. m, la Münze, Sou 36, 19; 

108, 69; 5^A/ 74, 21. 
süv?n, -nt, söcn 4, 154, 185 av, oft 24, 21; 

28, 3; 75» 44; (f^r aj,) 61, 25. 
sovend^t av, oft 107, 60; 112, 41. 
sovenir (-6) v. VI impers. sich erinnern 26, 

7; 28, 37; 29, 5S; 38, 10. 
sovinensa X. /. Ic Erinnerung, aver s. de 23, 

16; 65, 13. 
soz X. setz, 

SQzer X. m, \^ Schwiegervater 71, 26. 
sp-, sl- X. csp-, est-. 

20* 


30« 


stiaii -— tan. 


süau, soau i, 42, 637 ^j, II lieblich^ angenehm 
8; 68; (suau Ten sera) i, 684; (von Personen) 
I, 637; 31, 44; (tadelnd: wekkiich, jchUfff P) 
72, 50; ruhig (Meer) 8, 61; az\ behaglich, 
ruhig, sacht (Bewegung) 3» 5 5 5. 39« 5 8, 
195; (tocat) 4, 54; (adormir sc, Kssidar se) 
3, i68j 56, 7; sachtt leise l, 42; 5, 201 ; 

6$, 9; i«5.^- 
süaum^n av, ruhig iii, 33. 

spa^vet av, lieblich 13, 3^9; Uise 5, 1. 14, 206. 

sab (Latinismus) präp, unter 2, 40. 

subdit X. m, I« Untergebener 120, 89. 

frabtil, -subtilitat /. sot-. 

Sucre s, m, I Zucker 114, 55. 

stiel i, 729, suoül 85, 54 s, >m, \^ Schwelle, 

suf- s, sof-. 

sufficten aj\ '11 hinlänglich^, dm Ansprüchen 
gewachsen 120, 90. 

sui /. Pr^m, poss,\ sul «»= sus lo; «an i. Pron, 
foss,\ sunar s, sonar; suoill s, suel. 

sup^rbia s, /. Je Stoh, Hochmut 105, 224; 
108, 99. 

suritz X. sor-; sus- j. sos-. 

sus (sul :b=: sus lo 13, 2; 125, 32) az\ aufwärts 
auf: susl 55, 9; ga s., lai s. i, 695; 3, 218; 
farir s. 5, 317; levar s. aufheben 29, 4, öw/"- 
j/M^» 3, 150; 5, 210; anar s. aufstehen 3, 
205, 236; resorzer s. 29, 38; sus a 119, 86; 
sus cn 5, 166; 7, 115; — oben: vcs s. nach 
oben III, 14; s en oben auf 3, 126; 4, 124; 
7, 217; 66, 48, ob0^ in 8, 126; •115, 22; s. 
desolx'e oben auf IT9, 26; de sas de von 
herab 6, 103; ^, 137; — suhst, w. pel s. de 
6, 69; — präp, örtlich auf — hinauf 9, 44; 
74. 5; "5» 326, 355; oben auf it^, 6; 74, 
11; • 7, 210; de sus von — herah 13, 2; 
teitlich: während 112, Iil. 

suzol^n aj, I schweif sig, schmutzig ^^ 80, 54. 


Ta av. so (vor aj,) 105, 7, 34; 124, 64; 135, 
52; (vor aj,'subst,) 42b, 19; 88., 15; 117, 
30; (vor av,) 6, 94; 105, 49. 

tax. Pron, poss. 

tabor s. m, I» Trommel 6^ 187; 68, ^7. 

tafar aJ, I spitnbikbisch, falsch 5, 282; ^64, 86; 
58, 48. 

tail> s, talh-. 

tal, tau I, 76, 648; 39, 22, tcl I, 534 äj, II 
so beschaffen y solch (zurückweisend) i, 648; 
3, 247; 39, 22; (vorausweisend, gefolgt von 
com) I, 96, 204; 4, 121; 34, 34 [seinem 


Subjt, machstoheud] ; (g^a^gt von tHeSaüo- 
pron,) 1, 431; 25. 17; 78, ,13 »[tal mn tiue]; 
(g^f^lgi von Aiw»/. .que) 3, r5;!ii,.44; 105, 
55; III, 2 [dem Subst, nachs/ehimd] ; (ahne 
folg, que vorausvteisend) .1., 331; 2, 54; 
(grammat, beüehungslos) so grofs, sehr grofs 
h 136, 534; 2, 38; 3, 257; 4, 93; — Subst. 
solch einer f derjenige welcher, mancher (ge- 
folgt von relat, que) 32, 30; 76, 57; 105, 
183; (von Relat. Adv, que) 64, 89; 70, 17; 
(ohne que) 3, 582 ; 64, 27 ; plur, manche 10, 
29 ; tals e cäh allerhand Leute 87 , 27 ; — 
s, neutr. per tal que s, per. 

tal an, -nt, tal^n (fast ebenso häufig wie -an, 
doch weniger häufig im Reim; beide Formen 
im Reim nebeneinander z, B, 105, 80, 152: 
3, 442, 2r6; 5, 34, 187), -nt X. M. la Sinn, 
Sinnesart 2, 73; 5, 187; 7. 69; 15,5; 105, 
152; plur, 74, 38; Sinn, Wollen 29, 17; 
HO, 90; plur, 105, ^o; dire son t. i, 478; 
5> 34; 13} 1^; Sinn, Lust, Wunsch 5, r6o; 
38, 19; 31, Zl\ plur, 33, 15; a son t nach 
seinem Sinn, Wunsth so, 8; 59, 6; ^7, 9; 
per t. de 90, 20; aver t. (de) 10, <6; 16, 16; 
67, 2 ; aver en t. 81, 4; irenir t^ X, ks den 
Sinn kommen a, 217.; venir -p«r t mach 
Wunsch ausfallen 1I, 463. 

talar, tallar s, ^talliar. 

talhar, taillar, tallar 80, 47, takr 7, 292, 298 
■V, I ir, sehneiden 81 , 14 (funpsttiinsii\ zu- 
schneiden, zureehtschneiden i, 358; l«0^ 86; 
6. 5»; 7» 353; ^ (gestaHen) 1«. «3; «*- 
schneiden 8, 54; 80, 47; 125, 84; (viakas e 
bladetz) 7, 292; (Fleisch^ zuteilen 81, ^\ 
ohjektlas schneidm 7, 398; Buseiineidem i, 
360; (Fleisch) schneiden 43, lyj, 

talle s, f Ic Verwüstung i, 148. 

itaillend^re 1. /. Je Schneiderin •!, 442. 

talen, -nt s. talan. 

talö, -on s, fu, la Hackm, Ftrst l, '661-; ^> 
66; .105, 240; Bver k> cor al t. loi, 49. 

talpa s, f Ic Maulwurf 125, 42. 

tarn X. tan. 

tamanh aj, I so grefs 6, <Lfli. 

tampir v, IIl> tr, verrammein 5, 304. 

tan, -nt, tarn (vor Labial) 4, 147,901; tt^P 
aj. •! xtf grofs, so viel (greamMsat. ^ezkhmgt- 
los) I, 87 ; (vorousweisendz que) 1, 598; " 
viele (\. und das Subst, im Plural^ 4, 406; (t 
una das Subst, im Singular) [das Subst, kum 
Ccllectrimm sein] 2, 15; 64, 20; [nicht CeUif 
tivum] I, 52; 2, 14, 16; }% 34*^*irA 


Tß^'tanbtiz — temoros. ►P 


3«>9 


40 -vitU .(Memekm) 7, 107 (qoe <^j); 72, 
59 (»ff/ J^^iaikf qne); antres tanz ntf/<r^ 
andere immer 46 , 04, ; (-gescklechti^s suöst. 
X» ]gtati neuhrakm othr atiriiuHvuehem) tanta 
«d'anta 11^, 96; taDtas 'de belas aministratios 
«ito, 50; — tbmts^vielcs, Mal dos Uns, mil 
t««w 3. 135, 660; .5, 177; 33, vio; 57, 41; 
— ntittr. so vkl, so • vieles (mtrüchweisend) 
4, 242 ; 105, 95; (vormisttßeisemd mit que) 7, 
219, 105, 31, (ohne qoe^ if 198, (mitJieiat.) 
1<)S» 179; X. '^^ (tufmckwiisend) 3, 301, 
(que) «8, '17; ti t. «es que -tvf»» <^ <^ier F^// 
i*/, dnfs '77, 7; t. quan so viel wie, ulles 
was 9, lao; no — (ne) t ne qnan durekaus 
niokts 105, 115, durekaus niekt 28, ^8; de 
t. que um soviil da/s 22, 10 ; ab t. bei diesen 
Umständen^ da 3, .aio; 4, 4; 5, 195: 8, 159 
s, ah; a t. M diesen Umständen, 'da i, 353, 
520; per t. — no dennoch nicht 36, ii; per 
t. — qoar, per pur t. que s, per; .en t. que 
in d§m Mafse da/s II9, 63, 75, 123. 

Av. soviel *fvorausweisend) 60, 79; (t. 
'mit .folgendem Smbst, im Plur, «» so viele) 
I, 149; S5, 8 (?); so sehr: a) kei Verb 
'(9nräckvnisend) 8, 93; (vorausweisend, qan 
tBw) 5, B47, (que) .4, 279; 8, K06, (ohne 
que)*i r, 45 ; 105, 239, (grammat, beziehungslos) 
3, 249; .105, 29, 75; vor Verb und Adj. 
(smruekweismd) 8, 9$; ,67, J4; (voraus- 
•Toeisend mit que) 3, hq, ^622, (fhne que) 
'i<^ , 189, (grammat, besiehungslos) j , 214; 
b) bei Adj, (merüekweisend) i, 77, 192; 20, 
is; (forausweisend mit con si) 3, 3^1, (mit 
que) 12, 32, (ohne quej 10, zi ; 105, 32, 
(gwammat, beu^uugslos) .11 7, 66 ; c) bei AdJ.- 
Subst. 4, 2D<I ; d) bei Adv, ^zurückweisend) 
4f *47) (vorausweisend que^ 66, 44, (per 
que) 5, 53, (grammat, beziehuffgslos) 6, 22; x. 
tftntost; no '— tan hen auch nicht 123, 44; — 
#^ /oii^if •(zurückweisend) >i, 367; t. qnan jc 
Äw»^ wie 7, 231; 24, 35; 46, zi; 105, 4; 
«t. com so lange wie 1, 643; 26, 30; 41, 33; 
tant'que so langt da/s 3, ii ; 4, 278; 10, 23; 
t. que so hmge bis a, 388; 3, 142; 5> 200; 
30, 30; t. tro so lange bis 3, 233; 

t. Bolamen nur 115, 239; i«8, 149; 120, 
19.; <no X, solamen -— anz 124, T77. 

tan-b>uz x. m, ind, {od, -nat I^) Lärm i., 549. 

tan her v, W intr, memm>{tik) 34, 49; 95, 64; 
3, 511; 30, 38; tanh «que 3, 588; — rji. 
19, 48; 27, 6; 38, 59; nos tanh qne 32, 
3? 5^ »7; 9«, 36; 100, lao. 


tantolhar^'. I tr. besehmntun 107, 155. 

tantQSt av. alsbald'^, 20; 118, 19, 66; 125, 
75; t. — quan ebenso schnell, ebenso gut - 
wie 32, II; t. no — que no nicht sobald — 
da/s nicht 107, 26; t. que sobald ab II 9, 
^3; .t. »can sobald als 5, 191; ^, .138, 166 
(Vor, ^; 118, 66; t. con sobald als 8, 138, 166. 

tapar v, I tr, verstopfen 1-25, 74. 

tapi: a t. keimlitk ^o, <I4. 

tapis, -iz I, 646 s, m, ind, Teppich i, 646, 
675; i» (Rnyn: souquenille» Diez: Pilger- 
tasche, G, Paris: diguisement) 15, 34. 

tarir v. Ilh intr, austrocknen lio, 62. 

tart av, spät 24, 25.; 82, 42; 125, 3; faire t. 
alc. re etwas spät, d, h, kaum Je , tkun, 52, 
43; t m*es que (/nit Konj,) ieh erwarte 
dringend da/s 66, 34. 

taTtalhar v, I rfl. sieh hin- und herbewegen ? 
66, 37. 

tarzaT, -rczar 108, 57, 95, -rdar 62, 53; 71, i 
V, I intr, zögern 70, i; *o8, 57, 95; lange 
Tvähren 7, 22(1'; tr, hinhalten 18, 50; ver- 
zdgom 28, 10; rß, zögern «62, 53; subst, 
7/ögem 36, 23. 

tau s, tal. 

taula s,/, Ic Tinh, E/sHsch 43, 56; 112, 106; 
1 16, 30; }t. aussor 76, 39; a la t. bei Tisch 
116., 38; 'metre la t. 114, 20; Stein zum 
Brettspiel 35, *i. 

taul^ta s, /. Ic Tä/ekhen 114, 57. 

taulier x. m. U Bntt zum Brettspiel 34, 34; 

35» 19- 
tav^rna j. /. Ic Schenke 43, 40. . 

tazer v, VI ? r^. schweigen 62, 25. 

te, tci X. Pron, pers, 

tei 5. w. »Ö (gritch. Buchstabe) I05 , 207, «26. 

tein x. teoher; teira s. tieira. 

t^isaer v. IM tr, weben 105, 190; - 107, 79. 

tel s. tal. 

X^\ s, tn, la ZiWr I, 304. 

te^n^^rnaa -s, f, Ic Furcht^ Scheu 28, 48; .119, 
9 ; aver t. 84, 30; far t. (de) €5, 8fi ; donar, 
donar 9e t. 3^ 566; 7, 301. 

tern^r v. V tr. fürchten (alcu) 3,63©; 70, 13; 
76, 8; (alc. re) 24, 6; (t. far) 11, 45; 14. 
24; «5.7; <Satg) I, 22«; 3*1, «a; intr. 
(t. d'alc. re) 3, 395; 18, 58. 

.te-m-eros s, temoroa. 

'temoT s,/. l^ Furcht 108, 6; 120, 77; (Gottes- 
furcht) «08, 94; ti5, 313. 

<temoTos, lemer- ,73, 21 a/. \ /urchtsam, in 

. FuKcht (de) 7, 33. 


310 


temperansa — tener. 


lempcransa j. /. \^ Mäfsigting 115, 311. 
lempestat j. /. I^ Unwetter 2, 49. 
icmpicr s, m. I* Unwetter 35, 43. 
icmple {% f) s, w, I Tempel 118, 120; - 8, 

«75. 
leinporal aj. II %eitlich, weltlich 115, 160; 

120, 29; bes t-s 115, 81 ; /. m. I^ ^ox Zeit- 
licht, Weltliche 105, 97. 
lempradura {^oder atempradura ?) s,f. I« Stim- 
mung eines Instruments ? Zielen? ffinhaltung? 

43, 28. 
lemprar (^) v. 1 tr. (ein Instrument) abstimmen 

2, 102; mä/sigen, regeln 115, 84. 

i?mps, tems 3, 82; 4, 78, tcns i, 321; 

48, 1 s. m, ind, temp 108, 119, 126 j. 

tn. la Zät 2, 11; 7, 385; 18, 46; senes 

I. ohne uitliche Begrenzung 115, 10; (rechte) 

yeit 7. 39; 9, 17; 74t 40; U CS de far 65, 

40; venir a son t. 109b, 9; Zeit, fVetter 

4, 7; 14, 6; (grcu t.) 43. 60; Jahresuit 
21, 8; t. pmscal Osteruit 4, 78; lo L novel 
Frühjahr 10, i; 63, 6i; t. tu Zeiten 58, 
59; totz t. I, 321; 9, 135; 46, 21, tostemps 

5, 272; 8, 127; 77, I, tostems i, 59; 28, 
22 immer \ lonc, loocx t. lange 3, 82; 5, 
243; degus t. no 1x9, 113, negun t. do 
120, I, nulh t. no 7, 230; 34, 8, lunbs t. 
no 33, 14 nie, nimfner; Tempus 123, 77. 

t^ncha s, /, Ic Faröe, Färbmittel 9, 43, 67, 

171. 
tencharia, -cheria 9, 48 s, /. Ic Färberei 

(konkret) 9, 3, 15, III. 

i^nda x./. I* Zeli 6, 186; 7, 407; 71, 24; 


121, 2. 


tcndre i» iio, tenre 4, 162 aj\ I %art, weich, 

l9ndre v, III (V) tr, spannen (arc, trabuquet) 

7» 3»7i 352; 12I1 66 (gent t. /iVx genh L 

List [ben. Vorrichtding, Maschine] anstellen ? 

57, 34). 
tendror x. /. Id Zärtlichkeit, Liebe i, 606. 

icnem^nt x. m. I^ Ort, den jemand inne hat, 
Besitz 8, 83. 

ten^bras x. /. \^ plur, Finsternis 117, 54. 

tenebros fl/. \ finster 117, 31. 

ten^Dsa x. /. V^ Macht, Gewalt 65, 87. 

ten?r l, 164; 4, 248; 17, 11; 34, 41 etc,^ -nir 
II, 41; 108, 19, 100 z/. VI tr, halten (in der 
Hand) 1, 575; 105, 184; {mit der Hand etc^ 
4, 197; I, 140; (in der Macht) hallen 2, 
Si; 7, 222; (alcu) I, 238; — besitun 2, 35; 
3, 54; 7, 114; 67, 19; (la vida tenc de vos) 
50, 15; (objektlos) 96, 24; hc^en 4, 88; L 


escudiers Knappen halten 112, 70; — t. alcu 
car jemand wert halten i, 471; (adv, car) 

18, 25; t. vil geringschäitxn 83, 28; t. mit 
dopp^ Obl,: halten für 9, 156; 32, 62; (non 
lor era de tan mal tenir übel anrechntn, mal 
esv, ? 108, 19); t. alcu per bo ete, jemand 
für gut u, X. w. halten 4, 20; 12, 9; 14, 

43; 66, 33; (anerkennen als) 105, 37; t. 
alcu per mit Nomin, 86, 11; t. per (fälsch- 
lieh) halten für 19, ii ; tener alc. re a (mal 
etc^ ettoas anrechnen tu 5, 79, 233; 36, 10; 
t. a lieu X. lieu; t. en car wert halten ii, 
41; 40, 52; t. alcu en rancura 24, 8; t 
alc. re en grat 21, 30; — (besitten) inne- 
haben, räumlich ausfüllen 7, 48; 34, 32, 
41 ; — festhalten, innehalten t. una carreira, 
dreita via 3, 19; 6, 154; 8, 60; ao, 34; t. 
(sa) via hinweggehen 49, 30; 55, 31 ; t. lo 
compas d'una cobla einer Strophenform Jolgtn 
124, 45; t un cosselh einen Rat befolgen 7, 
313; — festhalten, aufrecht erhalten t. dre 
chura e patz 7, ^o\ fortsetten tenon o 3, 42; 
107, 71; 125, 95; aissi o an tengnt long 
temps so haben sie es lange gehalten 3, 83; 
unterhalten j haben t. solatz 3, 169 ; t. araisne 
X , 616 ; t. pro a alcu jemandem nützen i. 
pro ; t. dan a alcu jemandem schaden 91« 52; 
iio? 73; — surückhalten (an einem Ort) 

19, 42; 74, 24; zurückbehalten, festhalten t. 
alcu pres 105, 127; - esscr tenguU ver- 
pflichtet sein 100, 138; behalten, bavahren i, 

164; Deus lo te a sa part 10$, 105; be- 
wahren t castetat 7, 193; t. penedenia 105, 
14; 107, 70; (in einem Zustand) erhalten 
(dopp, Obl.) 19, 7; 25, 4, 27; 34» 44; 8«. 
2; halten, behandeln t, vil 29, 21 ; t. aunida- 
men 88 , 5 ; tenetz lo (sant) per bruid« de 
la gent 88, 18; — mit Dat.-rfl, U L a. sick 
(etwas) anrechnen tu 68, 6; 69, 33; 76, 
22; s6 t. en sich (etwas) anrechnen, schatten 
28, 21. 

rfl, sich festhalten (ü. an) 105, 146, 149; 
sich halten tenc se ricamen peb fiancs iii| 
19; « sich halten (gegen einen belagerndm 
Fand) 1x8, 3, 9; 121, 3; s^ t. ab alco sich 
tujem, halten loi, 3, 7; 105, 143; 59,24; 
sich zurückhalten von, sich enthalten (de ftr) 
17, II; (que, qnar • . . no) 4, 208; 18, ai; 
s< L per sich halten für 3, 73; 30, 21. 

intr, t. per una via auf einem JVege bleibe» 
108, 100; t. vds sich begeben nach 5, 389; 
sieh halten tu 113,68; anhalten, d^mtm^i^ 


A. 


tenerc — tombar. 


3" 


41; sieh erstrecken 26, 30; tenen /est (von 

Konsistenz) 114, 139. 

subst. Halten, Haben 4, 248. 
tenerc, n. s, m, -rs i, 391 aj, finster, • hart, 
t^in X. m. la Farbe 6, 38. 
tenheire s, m. (III) I Färber 9, 125, 173, 

»77- 
t^nher v. V /r. färben i, 100, 416. 

tenir s. tener; tenre j. tendre; tens s, temps. 

t?nsa s, f, Ic Streit 65, 97; per t. um des 

Streites Tuillen, aus Streitlust 65, 91. 

tensar (?) v. I üw/r. Straten, schelten i, 219; 

43t 63. 

tensö, -zoTi s, /, Id 5/r^*/ 2, 38; 85, ii; 98, 
41 ; 117, 27 ; Streitigkeit 1 23 , 6 ; a t. «m 
^iV fT^//^ 101, 5; Streitgedicht 124, 88. 

tensonar (o) v, I /r. t. alcn mit jemand streiten 
44, 9 ; cobla tensonada Streitstrophe (s, Leys 
I 322) 124, 70. 

theological aj, II theologisch 115, 310. 

t^rra, -rre i, 2, 606 etc, s. /, Ic Zo^i/ (Gegen^ 
satz zum fVasser) 7, 409; 105, 98; Erd- 
boden (Sandele) 125, 119; Erdboden, Grund 
2, 48; 3, 263; 6, 65; 105, 192; offenes Land 
(Gegensatz tum bebauten) i, 2, 103; Land- 
besitz 2, 15; 3, 579; 122c, 10; (politisch 
begrenztes) Land 3, 66; 5, 40; 8, loi ; 121, 
75; Erde^ Welt 2, 53; (Gegensatz zum Ober- 
irdischen) 3, 610; 105, 4. 

t^rcia s.f.lc dritte Stunde (des Tages, g Uhr) 

9, 4. 
terc X. tieira; terrc s, terra, 
terr^stri aJ. II irdisch, weltlich 105, 230. 
terrier s. m. I» Landesherr 98, 5. 
terrier s, m, \» Erdwerk, Wall 63, 78. 
termini s. w. Iba Zeitpunkt, Zeit, per totz t-s 

7, 310; Jahreszeit 61, 12. 
tertre (0 ?) J. w. I Hügel 19, 2, 10, 18. 
t^rts, -r£, -rs 80, 19, tretz 6, 46 aj, I (f, -rsa, 

-rcza 108, 119) dritte 2, 98; 4, I12; 7,415; 

98, T\ s, m. ind. Driäel 7, 203; 34, 4. 
t^rzer r. V /r. abwischen, trocknen i, 396 (//>j 

ters x/tf// ders). 

tesaur, the- 90, 22, tezaur 118, 13, 16 s, m, 

\^ Schatz 113, i; • 4, 168; I06, 29. 
tess^l j. m, la Tassel 112, 36. 
t^sta, -te I, 143 x./. Ic Kopf 8, 57; 100, 109; 

108, 71; tolre la t. 3, 302; 118, 96; en t. auf 

dem Kopfe 115, 201. 
testimoni (wohl q^ x. m. Iba Zeugnis, Zeuge 

107, 181. 


tetar (e) v, I intr, saugen (vom Kinde) 78, 2;,. 

teu X. Fron, poss,\ tczo x. tizo; the- x. tc-. 

ti X. Fron, pers. 

tieira 20, 4, tiera 124, 81, 86, tere i, 461 
X. /. Ic Reihe a t. 124, 81, 86; Art i, 461 
20, 14 (65, 24 ?). 

tieu, tieua x. Fron,poss,; x. m, I» Dein (Eigen- 
tum) HO, 63; (als Wort und Begriff) 109^, 2. 

tiram^nt x. m. I* Ziehen, Zug 119, 85; • Vcr 
Zuckung 119, 66. 

tirar, triar 118, loi v, I tr. ziehen 43, 4 (oh- 
jektlos); zerren, reifsen 8, 81 ; 60, 65; 63. 
97; 96, 30; 119, 70; (an sich) ziehen (Zügci) 
6, 102; (alcu) 5, 268; t. alcn en raubimem 
119, 70; t. alcu en Dieu in Verzückung zv 
Gott erheben 119, 45; t. alcu •16, 7; 52, 
47; einziehen (l'aire) 23, 1; herausziehen, 
ausreif sen i, 250, 308; Il8, 97, \o\\ hin- 
halten , nicht loslassen ? iio, 63; t. alcu - 
bekümmern, verdriefsen 5, 121; 43, 64. — 
X. m, U Ziehen 118, 84. 

tiz6, tezo 60, 12, tuso 110, iio x. m, I* Feuei- 
brand (vgl. buffa-t.). 

töailla X. /. Ic Tischtuch 43, 56. 

toc (o und q) X. m, I» Anfall (einer Krankheit) 
119, lOI. 

tocar, -qu-, -cc- 2, 100, -ch- i, 662; 4. 
24 (o 4, 24; il4i 38 und Q 57, 27) 
v, I tr. berühren 4, 54; treffen in, 
4; t. las dens (reinigen) 114, 38; spiela: 
(ein Saiteninstrument) 2 , 100, (ein Blas- 
instrument 53, 15; berühren, treffen (al cor) 
4, 24; 57, 27; (unangenehm etc) berühret:' 
2, 58; 125, 23; — in Berührung bringen i 
662; intr, non t. (de pe) en terra 119, 72. 
96. 

tog X. tot. 

tois X. m, ind. ? (Behaarung der Brust ??) i. 
94. 

toiso? X. /. Id Fliefs 108, 37. 

tolre, toldre 7, 293, toUre 108, 45, torre i, 221 
(9, Konj, uelha) v. VI tr, wegnehmen, rauben 
68. 24 (objektlos) \ i, 207; 78, 18; 90, 33; 
108, 45; t. lo cap, la testa i, 730; 3, 302. 
wegnehmen - 4, 19; 5, 160; 14, 20; 17 
'3; 27, 7; an einem Handeln hindern 4, 100: 
7» 293; 19, 26; 28, 48; t. per moiller zuv 
Weibe nehmen 122c, 9; rfl, (en) sich hinweg 
heben 2, 6; (de) ablassen von 115, 25. 

tom X. Fron, poss, 

toni X. ///. I» Fall in, 63 Var, s, bilh. 

tombar (o) v, I intr, hinfallen 100, 59. 


3t2 


toni 


tot. 


tu9 /. ///. la Ton^ Tonart 2\ io2. 

ton J. Pron, pos$, 

tondre v, HI /r. scheren i, 634; 91 , 2%; iie, 

43; "9. i"*; - 43. 70; 77, 48. 

toneyrc j. m.l^ Donner 2, 49. 

toD^la s, f, Ic /a/>; vi de r* genngerer Wein 

(Naturwein ?) 107, 152* 
tO'n<lca X. m: lo-- ZoUeinnahtnt (von dtn tu 

Wasser eintreffenden Gütern) i, 17. 
tor j./. Id T^Kr/w 6, 103; 22, 55;; 3S, 26s 54, 

55 121, 66^ -26, 33. 
torbar, trob* 87, 47* f^ar. (o). ?'; I /r. verwirren 

%*l\ 47; m/f*. gerund^ torban verscbitigen (von 

einem Schiff) 22J 37. 
torbessalh s, m, I« / ^/ä/, TVx/ nix) 1117, 11. 
torrc J. tolre. 
toriii«n, tormentor s. türm«-, 
torn ./. m. I« Dfiehung, Weetdung: faire' son t. 

(bittind), umkreisen P i, 196. 
toraa x./. 1« Vergeltung; rendre Xy% sich wehren 

5, 259. 
tornada j^/. Ic (J^/^i/ 124, 1*2, 512; 33 Untersckr, 

tarnar (o) z/. I tr,- wenden': t. son talant evers 
Den 105, 113; t. (alc. rc) en wenden MUi 
verwandi/n in i, 631; 87, 23; 103, 24; 
123, 6; t. alc. re a mal etwas sehädigen, 
heradsetMen^ 60, 6; 87', I4:{ t alcu a nies 
jetnand zn nic/sti meuiJten 80, 57; t alcu de- 
reire o enan (oder rß, P) 13, 46; »urück- 
wendett , MUPÜek6ringen 125, 63«^ t alc re 
en Ja via 102, 55;* toit nos en sk fianoe i, 
190; i\ alcu en son' seoi 40, 51V — rfl» torna 
s^en wendet sie/t i, 100^ 6, 7«; 105, 212; 
wendet sich um^ kehrt surück 3, 268; 5, 
196,- 8, 195; 75, 8^ (atms) 8^ 89; s^ t. o 
sich wenden gegen 100, 168; s^ t. mit J\hm.: 
werden 69, 42; intr. gebr, sich wenden 4^. 40 \ 
(de) sieh abwenden 12;^^ 40; — intr, sieh um- 
wenden loi, 8; zurückkehren i, 20; 7,136; 
21, 27; (t. arere) t, 132; sieh wenden sobre 
vos torna. li sorz i , 216; esser tornats en 
gelangt sein zu 101 <, 27*>; t, (mit nom^ adj. 
oder subst.) werden 22, 30; 107, 30, 129, 
(unbest,. Kasus) 125, 48; (t. grcu schwer 
/alkn) 124, 81; t. (mit OH,) wieder werden 
125, 68; t. en geratenen 87^ 1:6; t. a:(dan) 
aussehlagen tu 18^ 36; {unpersvnlieh : tOrna 
a enueg d'atuir) 3, 504; t. al far sieh zu 
einem Tfmn wenden 6 ^ 90; t. far sie k wenden 
um zu ihun 5, 326, umkehren um zu thun 
3i 40t; 5, 117, zurückkehren zum Thun 3, 
232; 62, iiw — X. w, l^ üüekkekr Tli ilk 


torn^i s. m*. I^ TWrwMr 43V 54; 8a\ 29. 
torneiar (e) v, I intr, tumieren 6f, 3K 
torn^s J. //i, ind, Münze (von' Töurj)- 77, 30. 
tor OB X. mt; la QutUe 77, 16.. 
tQrser, -rzer v. V ür. drehen^ winden 5, 252 
(objektlos) \ t; didu de: alcu aiwendig maeken 

25, 33. 
tQTt aj, I (p0rt.)- gewunden', krumm via toita 

'*' 65, 55; 102, 38; x; »r..I>^ Mnemme: de t. 
e de biays kreuz und quer 63, 79; Ufweda 
2, 99 { 1:2, 24^ 27, 401; 86) 29*; a t in un- 
gerechter Weise 7y 204, 241; 24, 3; (tenson 
a lor tort so da/s einer dem andern unrecht 
^««9 43, 63;. avert. a alcu 7, 62; 9^ ib3> 
faire L a akn 4i\ n ; 72, 35; 124, 14» 

tort (Ml x, m, I* Kucken 77,. 36 Vor, 

tortre X. /. I Turteituulte 1251 99!: 

t o rt u r a X. /. Ic /Vt'xi (imAv^ Dreheeng^ Wendung ?) 
62b, 37. 

torzer X. toner. 

tos aj\ l'jung Sl>f 17; x, miind,, Knabe 7, 13> 
toza,, tosa< 47, 5 x./» Ic Mädchen 7, 38-3 .; 64, 
9; 65, 33; t-s de bordelh 77i la. 

tozet a/^l Jung -ft^ 5^ 96, 27; x.w. I» i^Mdi^f 

7, 3?^- 

toesir 80 ät, 5A^ 13, tttsir I, 43: (o, «) z'. II> 
i^r. husten^, 

tg«t öf. xoi»«^ I, 693; 4, 35» 5»'2io; 13; 4*; 
34, lO; 74, 484; al pXvoi X, sahleetnigit iTLTi^, 
24^; akan L 00 xc^As^o/x 3^ 34; x. tantditl 

tostemps, -ms x. temps. 

tot (masc. n, x. »W oi p, totz, tozj M. /£ toit 
I, 6^ 3^52; I02d, 48S tuith I22d, 43, tat 
4, 45; 95r44; 106, 17, tuJch72, 2»; i«yr, 5, 
tuih.6^ 166, tug 5, 72, 320^ 58, 3, tugfai in, 
19^ 48^, tuh 6, 20^ 115, 4!3, toh ir^, 63. 
tugtz 118, ii6,.totz ri8^ 37, ^.//;tugji8, 
2%\ fem, sgL tota, tuta 21, 40, tout^ i^ 83, 
//. totas, totes i, 3) pfWi,.ind, aj\ 1 ganz 1, 
83; 4, 27;:i05, 36; (iwa nolt) 5^, 28; (tot« 
gen aäer VM, alle Zeuti) 80, $1; (gegen- 
über deutschem Adverbium »ganz*:) f, 269; 

3. 9; 4, 37i 91, 114; 8, 109'; ", 30; «3. 
49; 21, 40; (aj\ oder av. ?) i\, 229; (per s»g. 

Superlativ 4ota la geusor die aüeruhihutle ett:) 
i| »77; 13» 19^ 72> 2^ Siyi; jeder 11,19; 
36, 54; 64, 71'; t. iorn 3, 62; tou ^a lOj', 
79^, tota ora 105, 147; toUi vin immerhin 
110^ 119; scs- 1. ohne irgendweleh 381 33; "81, 
21; plur. alle 3, 435; 5, 7a; 58, 3; 110,63; 
(dem Subst. nachstehend las pekias tot») 117, 
86; ab totz 'M* valedors mitsamt-^^yM^ 


. I 


Totz-Sanhs — trau. 


3^3 


tot dias {priogr. für totz d. ?) täglich^ immer- 
fort 105, 183; — fieutr, alles (pus lost n'er 
tot conques) 74, 48; (mehrere Subst,, auch 
verschiedenen Geschlechts, zusammcnfasscuil) i, 
18; (tot o fassani) 53, 11; tot quant j. can; 
de tot ganz und gar 8, 39; de tot no 105, 31, 
94; a tot mit allem i, 301, /rdf/. mitsamt [2, tot) 
sa druerie) 1, 541; per tot überall (hin) 125, 
100 ; — Subst, m. Ganze, Alles 123, 47; del 
tot gans und gar ^, 58; 38, 17; 124, 54; 
no — del tot 21, 22; 63, 109; ges del tot 4, 
214; /^lur. Alle I, 6; 3, 52; 6, 20; 118, 
116; I22<1, 42; (auf zwei bezüglich) iiö, 9. 
— Av, ganz (zum Av,) 3, 5; 31, 22, (zu 
fräp. Ausdruck) 105, 50; 115, 123; si tot, 
cant tot s. si, can. 

Totz-Sanhs: la T.-S. das Allerheiligenfcst 121, 
40. 

toza, tozet s, tos-. 

träar.6 j. /. Id Verrat 105, 57. 

trab alba s, treb-. 

trabucar z/. I /r. herabwerfen 79, 8; intr. stürzen 
107, 28; 117, 20. 

trabuqu^t s, m, I» Art Wurfgeschütz 7, 264, 
317; 121, 43. 

trachor, tracor i, 59, n, s, tracher 5, 357, 
traichers i, 33 (trachor 100, 163) s, m, III 
Verräter 5, 118, 248; 7, 143; aj, gebr. 5, 

357. 

tractar v, I tr, handhaben^ t. cartas (durch- 
blättern) 4, 256; • t. de handeln von 115, 
26; 124, 6, 37; subjektlos gebr. 124, 69. 

tractat s. m. 1^ Abhandlung 115, 23, 337. 

tradar v. I tr. verraten 105, 8, 66. 

tradir s. trazir. 

tragine s. f. \c Jiaub i, 54. 

traicher s, trachor. 

traicion i, 120, -cio 105, 236, -zo 40, 26, 
trassio loi, 38 s. f. Ic P'errat\ a t. in ver- 
räterischer Weise loi, 38. 

träinar, trahi- 121, 34 v. I tr. schleifen (alcu, 
lo cors d'alcu) 107, 63; 121, 35. 

träir, trahir, trairc s. trazir, 

traire v. V tr. ziehen, fortziehen t. alcu a una 
part I, 586, 708; t. alcu d'una terra etc. 5, 
99; 8, 27; 122b, 19; 63, 4; loi, 37; - t. 
vas amor 16, 3; t. d'error 123, 42; t. enan 
S7» 30, t. ad enan 27, 35 f&rdem\ t. a cap 
zu Ende führen '3, 612; 36. 17; heraus- 
ziehen t un grafi 119, 121; t. los huelhs a 
alcu 12$, 63; ausreif sen (blat") i, 289; her- 
nehmen, uhöpfcn, entnehtnen 32, 30 t. aiga 


de dar riu ; • 97, 45 ; (einer litter. Quelle 
entnehmen) 104,6; 79,35; t. gazanh Vorteil 
ziehen 100, 129; en t. fortnehmen 9, loo; 
dulden mal t. 1, 492; 2j, 15; 38, 42; 65, 
39; (getrennt) 28, 2; (t. mal) 105, 109; 1. 
piegz 96, II, 17; t. trebalh 118, 74; t. es- 
quern, penedensa etc. s. esquern etc,\ schief sen , 
werfen (ibjekths) 6, 103; 80, 22; 89, 12 ; 
(saietas, peiras, cayrels etc^ 34, 14; 11 1, 15; 
121, 5; — rfl. s^ t. vas sich nähern i, 526, 
555; 5^1 10; 91, 23; s6 t. enan vorschrciten, 
vortreten 8, 109; 73, 12; s^ t. atras sich 
zurückziehen 121, 14; intr. gebr. sich b* gehen 

'. 583. 
Irait j. ;//. \^ Behufs, Schuf sweite 7, 421. 

.rüizo s. traicion. 

traluzir v. 11» tr, durchleuchten 2$, 22 ?. 

tram^tre v. V tr. übersenden, schicken (alcu) 
I. 183; 3, 545; 78, 15; 118, 66; (L alcu 
far) 6, 143; (t. un auzcl) 62l>, 2; (alc. re 
als Botschaft, Geschenk etc.) 105, 54; 16, 
58; 39, 44; 69, 36; objekilos I, 185; (t. per 
SOS cavaliers) 5, 374, 385. 

tramontana s. f. Ic Polarstem 31, 16. 

trap, trau i, 7 j. m. I» Balken 7, 342; Zelt i, 
7; 6, 186. 

tras, tres l, 332 präp. durch 125, 41; seit: 
tres er seit gestern, gestern erst i , 332 ; av. 
hinten i, 259. 

Irassa s. f. Ic Spur segre t. - 65, 75. 

trassalhir, tres- 38, 46 v.lUtr. überspringen, 
hinausgehen über - 100, 14; intr. beben 13, 
31; 38, 46 (mit genues. Participbildung -an). 

trascuiat aj. I (part.) achtlos 8, 39. 

trasfigurar v, 1 r/f. sich verwandeln 62h, 30. 

trasgitar v. I tr. umschmelzen, überziehen (mit 
etwas) ? 34, 39; travestieren ? 79, 21. 

trassio s. traicion. 

trasmeliatz P 100, 20. 

trasnuchar v. I intr, die Nacht Tvachend zu- 
bringen 107, 154. 

traspassar s, trespassar. 

trasportar (q) v, I tr. fortreif sen - $, 160. 

trastot {n. p. m. -tuit 7, 281, -tut 105, 25, 
-totz 74, 13; o. p. -totz, -tutz 105, 144; 
fem. -tota), tres- 2, 81 aj. I ganz {dem Artikel 
bez. bestimmenden Pronomen voranstehend) 
7, 161; 8, 23; 100, 123; 120, 74; t-a dia 
105, 118; alle (dem Subst. neukstehend) 8, 
III ; Subst. alle 7, 281; 105, 25, 144; av. 
ganz und gar 14, 13; (aj. oder av.) 2, 81. 

trau J. trap. 


314 


traue — trobar. 


traue J. m, I» Loch 79, 30. 

traucar v. 1 /r. durchlöchern y durchbohren 79. 

7; loi, 40; 125, 83. 
träusar } v, \ ir, täuschen ? i, 36. 
? trahutz ? (Canello: mi dichiaro vassalh) 25, 

22 Var, 
traversier aj\ I quer 35, 44. 
trazir, tradir 116, 13, trahir 76, 11, träir i, 

25; 100, 114 V, IIb, traire i, 28, 285; 6^. 

49; 85, 14 V ir. verraten 7, 150; 76, 19 

90, 47; SU Schaden bringen 76, 11. 
trebalh, -all, -aill 8, 128; 90, 41 s, m 

la Qual 3, 357; 8, 128; Mühsal ^'j, 10; dar 

t. az alcu 66, 9; 90, 41 ; traire t. Ii8, 74; 

Arbeit 119, 4. 
trebalha s.f, Ic Qual, Mühe 13, 8; 81, 45. 
trebalhar, -aillar, trebalar iio, 16 v. I tr, 

quälen, peinigen, 3, 347; 100, 65; iio, 16; 

rfl, sich quälen, sich mühen 125, 4, (de) 66, 

21; intr, sich mühen (cn far) 119, 6, (a f^r) 

120, 43. 
t r e b a 1 h i e r aj, I Mühsal schaffend, lästig 1 3 , 

trebol aj. II trübe 3, 23. 

trefÄ aj, I (f, -ayna^ betrügerisch , J'alseh 64, 
87. 

trcga, -ge i, 291, trcva 91, 48 s,f, Ic Waffen- 
stillstand 121, 14. 

trei, treis s, tres. 

tremblar (?) 7\ I intr. zittern 12, 31; 16, 43; 
105, 116. 

tre molar (9) v, I intr. zittern 120, 75. 

trcmor s, /, I^ Zittern, Furcht 120, 76. 

trencar (^} v, I tr. schneiden, durchschneiden 
I, 152; schneiden - (^tv« der Kälte) 19, 12; 
(ebenso, objektlos) 1 9, 4, 44 ; (z.'^« der Zunge) 
19, 20; zerschneiden 7, 266; zertrümmern 5, 
307; zerStücken (alcu) 7, 107; abschneiden 
(lo cap a alcu) i, 60; (vinhas) i , 8; '» t. 
alcu de jemand trennen von, hinderte an 19, 
28; t. alc. re etwas verhindern 25, 17; part, 
präs. trencan scharf 19, 2. 

trenso j. tronso. 

trenta, -te i, 569 aj. num, dreifsig 8, 25, 71 ; 
118, 80; 124. 118. 

trc'par (?) v. I iVi/r. springen 3, 63. 

trcp?ill s, m, I» Unruhe, Verwirrung 87, 15. 

? trepcllada s. /. K Hüpfen ? - 64, 48 l'ar. 

tr^s, Ireis 2, 56, trei loS, 60, 97, n. trei i, 
127, 424 (». /. tres 63, 8) aj, num, drei 

I. 399; 3f «41 ; 13. 35; 27, 3«; 98, I. 

tres s. tras; tresailan s. trassalhir. 


tresanar v, 1 intr, vorübergehen 83, 6. 

tresliz aj, I (yir»i. -issa) aus Drillich 64, 6. 

trespassar, tras- 8, 123; 119, 64 v. I in/r. 
hindurchgehen (per) 7, 9; sterben 74, 6; tr, 
übersehreiten •8, 123; hinausgehen über • 
119, 64. 

trespassatge s, m, Ib Vorübergehen 64, $0. 

tres tot J. trastot; tretz s. terx; trcva j. (rega. 

triar v, I /r. auslesen, erlesen 7, 383; 115, 93; 

121, 23; herausfinden li, 47; i8, 35; heram- 

nehmen, wegnehmen 63, 75; 76, 44; part. 

präs,tfiün kenntlich 16, 33; part. frät, Iriai 

erlesen 6, 166; 114, 127. — /. lirar. 

1 1 i b u 1 a t K 6 / . /. Id Verwirrung , Bedrängnis, 
Not 118, 4. 

trichador s. m. III Betrüger 16, 35. 

trida j. /. I« Tigerin 125, 46, 48. 

trido s, m, \^ junger Tiger 125, 47, 48. 

tri gar v, I intr, zögern, sich verzögern 7, 416; 
8) iio; 76, 24. 

Irinitat s, f, Id Dreieinigkeit 42b, 24; 58, 61 ; 

79, 5; 105. 229. 
trist (». j. m, tristz 122b, 20, tritz 30, ij) 

aj, I traurig i, 194; II 7, 80; I20, 7; I22<J, 

22. 

trist^za 117, 15, -essa I22d, 33, -icia 105, 
221 s, f. Je Traurigkeit, 

tristor /. /. Id Trauer, Betrübnis 58, 8. 

t ro Adv. (hinein) : tro a (örtlich) bis nach, /'is 
zu I, 450; 117, 22; (zeitlich) bis zu 3, 18; 
5, 278; 56, 28; Präp. bis (örtlich) 4, 2li; 
33 ^''^.; 117, 22, 27; (zeitlieh) 10, 17; tro 
quc /Tonj. bis dafs, bis -^^ 172; 10, ii; 52, 
6; 62b, 30; tro IConj. bis 5, 34; 20, 3o; 
29, 3; 85, 48; — tros quc Adr. (f(*rtgei(t'J 
hinein) bis (a) I, 3, (en) i, 234, (i« "' 
1 , 94 ; A'onj, bis dafs (trusque i , 229) >• 
13, 260; tros Adv. (a) bis »fach, bis zu (öti- 
lieh) I, 301; (zeitlich) I, 15; Präp. bis sm i, 
347; Konj, bis l, 21, 231, 281; tro qnc 
Adv. (a) 23, 9; 25, 14, (en) 80, 27. 

tro J. tron; trob s, trop. 

irobador s. m, III Dichter 80, i; 123, 24. 
27. 

trobar (q) v, I tr, finden (t, alc. re) i, 304; 4» 
95, 261; 5, 267; II. 16; 105, 99; «Diri. 
holen 9, 38; (t. z\c\x) finden, treffen I, >; 
3, 6, 271; 4, 76; 6, 42; erfinden 36,4; TV' 
'91 97» 191 dichten (und komponieren) y)^y^ 
122b, 3 (objekths)\ komponieren 124, 7^1 
(w/V doppell. Oi'l.) finden, fefinden als 7, 56; 
18, 13; 79, 8; 105, 242; (alc. re trop fassa ...] 


troia — humilitat. 


315 


19, 28; — rfl, gefunden werden 8, 179; sich 
(örtUeh) befinden 42^, 17; — j. »1. I» Dichten 
80, 56; 87, 3; (plur.) 83, 49. — J. torbar. 

Iryia 43, 75, truega 119, 12 s. /. Ic Sau, 

trois s, m, ind, Stück i, 99. 

tromba 68, 17, -mpa 7, 260; 120, 5 s, f, I^ 
Trompete, 

tropi, trun x, 237 s. m. 1» Himmel 1, 135, 
294; lo cels e*l tros 79, 7. 

tr6 J. /». la Donner 19, 13. 

tronar (o) r. I iVi/r. donnern 44, ii. 

tronc /. w. I» Stamm; Betstand, -pult ? 4, 216. 

trongo^ i, 141, trenso loi, 19 s,m,\^ (Lanzen') 
Stück, Splitter, 

trQp, trob 2, 70 /«/*//. Vieles 107, 57; t. d'omcs, 
t. de gent 60, 23 ; 74, 1 7 ; plur. Viele (Menschen) 
43. 65 Var,'^ non a t. es ist nicht gar lange 
her 65, 27; — Av. (beim Verb) su sehr 16, 
20; 17, 40; sehr langet zu lange 5, 223; 18, 
50; (beim Verb und Adj,) sehr, zu sehr i, 
184; 15, 25; (beim Av) sehr ^^ 288; zu sehr 
4, 54; t. mai viel mehr 5, 411; (beim Aj,) 
sehr 4, 240; 121, 35; sehr, zu 5, 73; 105, 
30; zu 2, 70; 110, 5; — Aj, viele (plur.) 
42b, 27; 124, 113. 

trop^l s, m, la Schar 125, 57; en un t. zu- 
sammen 63, 7. 

tropellada {oder atrop-) s,f. Ic Vereinigung^ 

64, 48 Var, 

tros s, tro, » 

lr«2t s, m. la Gangart des Pferdes, Trab 27, 9; 
lo gran t. in schndlem Lauf (des Menschen) 

9» 57. 85- 
irotar (q) v, I //»/r. /w^w 66, 22. 

l rotier, -tt- 5, 194 aj\ in kurzem Trab gehend ? 
35, 46; s, m, Läufer 5, 194, 203. 

Irüan aj, 1 (f, -nda 91, 3) lumpenhaft, gemein, 
trügerisch 27, 27; 29, 40; 82, 19; s, ;//. 
la Lump, Landstreicher i, 522, 

triiandar v, I (//•. P alcu) zum Landstreif her, 
Bettler machen ? (lies mit ACF e lor tr. intr. 
»und ihnen gegenüber den Lumpen, den Be- 
trüger macht m ?) 67, 15. 

truega s, troia. 

trufar v, I tr, verspotten, zum besten liaben 

65, 19; Kfi' s6 ^* *"™ ^^c" •^'^^' g^g^ff^^'f^'g 
zum besten haben 124, 121; j. m. \^ Spotten 

65. 73. 
trän s, tron; trus j. tro. 

truoill /. w. la A>///r 85, 53. 

tu 1. Pron,pers.\ tug j. tot; tui j, /*/v«. po5s,\ 

taich, tuitb ^/r. x. tot. 


lurcople s, m, I leichtbewaffneter Reiter 171, 

76. 
l.urm^n, -nt, tor- 105, 157; 107, 91; 108, 140 

s, m, la Pein, Qual 31, 28; 58, 10 ; 75, 7; 

far t. 105, 19. 

türmen tar, tor- 117, 7, 81 (?) v, I tr, peinigen 

100, 44; HO, 91. 
:usir s. tossir; taso s, tizo; tnt s, tot. 


U 1. on, un. 

ub^rt, hu- 125, 75 aj, I (part.) geöffnet 102, 37 ; 
offen 104, 34. 

ibrir s, obrir; uccaiso s, occaiso. 

ichador /. m, 111 Schreier 96, 22. 

dchar V, I intr, schreien 10$, 130. 

ddolar V, I intr, heulen, wehklagen 117, 49. 

ueg aj, num. aelit 107, 2. 

hucy 5, 216; 8, 25; 124, 65, uei 5, 234; 95, 
48, huy 103, 15, Qi 6, 104; 116, 4, 16 av. 
heute \ — huei mais s, oimais. 

iclh 115, 124, huelh 19, 30, ucl 105, 203 
(huelhs II, 32, hueils 28, 40, huels 119, 
100, ueiis 3, 121, uelz i, 30S, 476, huoihs 
15» 35. l»"«ls 119, 8), uyl 2, 62, Qlh 108, 
98, oil 4, 243; 46, 2 (olhs 7, 24, 120, oils 
4, 23, oills 72, 25, oilz 4, 99. olz 116, 32) 
s, m, la Auge; iazer dins Jos olhs d'alcu je/n, 
vor Augen liegen 7, 452; mostrar ad uelh 
vor Augen Jahren , bildlich zeigen 115, 124. 

huelh de veire fabelhafter Vogel 125, 40. 

ues J. obs. 

ifana, -ayna 64, 28 s, f. Ic Prahlerei 64, 28; 
100, 113; Schaustellung, Pracht^ Üppigkeit 
98, 19; 102, 71. 

u f a n i c r aj,\ prahlerisch, grofs sprechend 6, 1 70 ; 
43 1 15 ; *00i 121 ; prachtliebend, üppig 98, 4. 

ufaut s, m. la Prahlerei 25, 34. 

ufrir s, of- ; hui s, huei; uyl s. uelh; uys s, 
us; ultra s, oltra. 

um an aj, I (fem. humayna 64, 3$) menschlich 
8, 184; 120, 58; • 64, 35. 

umbr- s, ombr ; umcl- s. umil-. 

humil, umil 28, 35 aj, II demütig 115, 20S; 
herablassend, mild, gütig 16, 54; 30, 38; 
100, 151. 

humiliar, umeliar v, I rfl. sich demütigen 32, 
55; intr, sich demütigen ii, 19; part, präs, 
umelian demütig 32, 56. 

humilitat 7, 191 ; 115, 318, -mel- 28, 23, umil- 
105, 224 s. f. Id Demut; Milde 28, 23. 


3i6 


humilmen — vas. 


humilm^n, -nt, -ns 22, 64, um- i, 365 av, 
demütig 4, 125; 8, 171; 46, 7. 

119, ü 105, 52, 95, um {vor m) 10, 19 ntim, 
aj. I einer (aitrib,) 42^, 24; 81, 27; 105, 
38; Cpräd,) 115, 59; un — no nicht ein 18, 
15; (piur. US pater-nostor no) 57, 17; Mit 
Artikel: l'una fremna 105, 192; Tun — 
l'autre 4, 275; — Subst. einer 13, 42; 29, 
37; {determ.) 13, 14; 78, 19; per un cen 
115, 120; un no nicht einen 7, 334; 17, 
29; 105, 8; (determ) 105, 95; Tun den einen 
8,53; 63,41; Tun — l'autre 1,40; 7,214; 
(gegenseitig) 35, 27; (plur,) 77. 5; — (^nhest. 
Artikel 10, 19; 105, 52; plur. i, 155, 412, 
553, 640; 6, 24, 50, 125; 80, 76; 125, 17. 

un J. on; un quec s. quec; unbrer s. omb-. 

unicQrn, hun- j. m. la Einhorn 125, 50. 

unitat J. /. Id Einheit 79, 6. 

universal ment äZ'. insgesamt '120, 81. 

uoi mais /. oimais; huolh s. uelh. 

uou 66, 5, huou 77, 32; 125, 99 s. ///. Ja AV. 

upa j. /. Ic Wiedehopf 125, 105. 

upel J. w. 1^ junger Wiedehopf 125, 106. 

US J. //i. ind. Brauch 2()i 5; 112, 2. 

US I, 37; 5, 260, uis 5, 315 s. fM, ind. Thür, 

usage, uz- 14, JO; 62b, 41; 64, 58, -atge, 
-atie 6, 45; 64, 58 s, m. Ib a Gewöhnung 
per u. 6, 45; 64, 58; Geu'ohjtheit, Brauch 
aver u. 4, 45; aver un u. 62b, 41; prendre 
un u. 14, 10; Brauch, Sitte 4, 78; 95, 10. 

uzar, US- iio, 27, 70, 72 v, 1 iutr, Gebrauch 
machen (de) I15, 175, 357; 124, iii ; u. mal 
de falschen Gebrauch haben in betreff 124, 
65; tr, anwenden xio, 70, 72; 124, 9; ab- 
nutzen IIO, 27. 

usura, ez- 117, 32 j. /. K Wucherzins prestar 
a u. 108) 51, prendre las e-s 117, 32. 

usurier s, m. la Wucherer 68, 20. 

uxor s, ossor. 


Vair, -re 38, 33, var 6, 37; 25, 18; 80, 4c 
aj, I wechselnd {in der Farbe) y bunt 80, 40 ; 
schillernd vairs huels 84, 17; •- unbeständig j 
wankelmütig 25, 18; 38, 33; von Buntwerk 
6, 37; s. m. la Buntwerk (Pelz) i, 692. 

vais s, vas. 

vaiss^l X. m, l^ Schiff 121 , 12. 

vais^lha 118, 24, -ss- 118, 90 s. f. Ic (Tafel-) 
Gerät, 

val s. / w. Ida Thal 19, 34, 42; 93, 5. 

vaiedor s. m. III Helfer 84, 10. 


val^n, -nt aj, II tüchtig, trefflich 2, 23; 3, 85; 
24, 37; 33. 43; 82, 6; 95, 12. 

val^nsa, -za j. /. V^ Wert 9, 134; persönlicher 
Wert, Trefflichkeit 3, 565; 7, 367; 65, 100; 
84, 22 ; Hilfe 70, 42 ; faire v. helfen 102, 96. 

val er v. VI intr, Kraft haben (stanähalten) 5, 
310; Wert haben (sächl, Subj,: ohne Weit- 
bestimmun g) 73, 18; wert sein v. mais 7$, 
16; (mit Wertbestimmung) 9, 72; 7, 374; 
— wert sein (mit persönL Subj.) 95, 54; 3, 72; 
5i 83; 27, 4; (mit Wertbestimmung) 3,581; 
82, 16; v. alcu ebenso viel wert sein wiesjem. 
20, 9; 90, 51; 91, 60; — dienlich sein, 
nützen (sächl. Subj.) 16, li; 17,49; *8, 48; 
80, 10; 105, 102; 125, 92; 6, 97; 24, 7; 
>07, 4; (valer az amic) 115, 103; (v. a frujj 
tur Frucht helfen) 115, 216; helfen (persönL 
Subj.) 3, 225; 5, 78; 36, 22; (de in Betiehung 
ö'(/9 5. 97. 'lo; 81, 4; — rfl. se v. a sich 
verhelfen zu 107, 50. — subst. Wert 6, 179. 

val hat j. m. la Graben 118, 39, 41. 

valor j. /. Id Wert 32, 6; persönL Wert, 
Tüchtigkeit 22, 42; 27, 4; 29, 42; 50, 32; 
(plur.) 123, 36; aver v. aprob alcu von fem. 
geschätzt werden 105, 34. 

valvasor s. m. la Edelmann (letzte Stufe des 
höheren Adels) 123, 18. 

van aj, I kraftlos^ haltlos ^ nichtig 5, ^54; 8, 35; 
98, 30; 102, 70. 

/anitas (Latinismus) Eitelkeit 2, 8. 

vanoa s, f, Ic Bettdecke 107, 146. 

vantar v, I rfl, sich rühmen 10, 27. 

vaquiera s. f. Ic Dichtart (Kuhhirtinnenlied J 
124, 112, 124. 

var s, vair. 

V ara r z». I tr, (ein Schiff) ins Meer schieben 8, 213. 

variable aj, I veränderlich 124, 76. 

variar v, I rfl, verschieden sein (de) 124, 73. 

vas, ves 14, 25; 16, 3; 17, 30; 27. 37; 28, 
46 etc,, (vel = ves lo 105 , 10 .-), vers ii 
^2, 171, 715; 115, 268, (vcrt 105, 192) 
vais 106, 68, vaus 4, 154 Präp.i Richtung, 
Ziel (örtlich) 105, 192; 3, 254; 4, 154; 9. 
26; 20, 36; 28, 46; (Person als Ziel) li 
526; 23, l; 4, 150; 6, 41; Richtung, ifSn»: 
Ort wo 72, 36; 15, II; 27, 37; 39, 37: • 
Richtung, Ziel 16,3; 106, 68; (gegen, gegen- 
über einer Person) 1, 171, 172, 391; 17,30; 
24, 27; 69, 20 (verai v.); 87, 6 (cominal v.); 
(in Beziehung auf) i, 479 ; (feindlich) 5, 4^; 
14, 25; 44, 6; — (zeitlich) gegen, um I14. 
73; '25, 2. 


vas — ventalha. 


317 


vas s,m, ind, (lo saint v. das heilige) Grab 70, 

SM 72, 72. 
vassal, -s- 2, 34; 3, 236. -Ih 5, 41, 389; loi, 

3 s, tu, la Vasall 5, 389; 101, 3; Ritter t 

Held I, 7S; 2, 34; 5, 41. 
vassallage s, m, \^ Hitterlichkeit 95, 1. 
vaus j. vas. 
ve-, y^z Interj.f um die Aufmerksamkeit auf ein 

Geschehen oder Sein mu lenken: sieh, sehet, 

velle 118: 52, vevos 5, 242, ve*l vos 3, 

243, 256; 5, 229, veus 5, 26, 100, 103; 16, 

53; 30, 24; 65, 58; 74, 25, vcc vos 7, 302; 

104» 45; >07, 166, ec vos 105, 44, 72. 
vedar (c) v, I tr. verbieten 7, 195; versagen 

91, 2. 
veder, veeir j. vezer. 
vegada, -gua- s. /. Ic Mai 7, 228; 64, 48; 

107, i; esta v. 115, 25; a las v-s bisweilen 

107, 159. 
vegilia s, vig-, 

veguda s. f. {c das Sehen 20, 49. 
vclaire s. m, V> Urtd', Ansicht, Meinung: al 

micu v. 97, 43; a mon v. 5, 149; v. m'es 

wir scheint 4, 107; 13, 17; m, 36; far v. 

zu erkennen geben 28, 20; complir son v. 

seinem Urteil gemä/s handeln ? 33, 54. 
veill- s, velh-, 
veirc s, m. Ib a Glas 34, 39; 77, 18; 109^, i; 

1. hueih de v. 
veirement s, vera- 
veisos aj. I listig, verschmitzt i, 33. 
vciz s. vetz; vel = ves lo; vel , vell j. 

vielh. 
vcla s,/, Ic Segel 8, 215. 
veilla s, /, Ic Wache 43, 39. 
veiz s» vetz. 
velhar, veillar, vellar 119, 7, 30 (?) v, I intr. 

ivachen 13, 32; 56, 6; 63, 86; 125, 38; 87, 

22; 119, 7; (mit Dat, rfl.) 39, 14; — j. 
Wachen 27, 10. 
vclhcnc, veltat s, vi!-; ven s, vent. 
v^na j. /. Ic ^^^r I14, 87. 
vena, vcnal ? i, 205. 
venal aj, II gemein 73, 38. 
vmansal /ly. II niedrig, geivöhnlich, ungekünstelt 

87, 13. 
venar (e) v, I tr, jagen 7, 263. 

vendre 7/. lll tr, verkaufen i, 464; 77, 20; 

100, 140; (objektlos) 69, 22; ^wiV ö/^/. ^«r 

verkauften Sache und ObL des Preises) i, 428; 

116, 59; V. car teuer Xf erkaufen 42, 7, * 

übermäfsi^en Gewinn erzielen 52, 18; es bc 


vendut - es ist wohlfeil gerechnet 107, 43; 
rfi, sich verkaufen 80, 66. 

veneisun j. /. Id Wildpret i, 381. 

venga- j. venia-. 

venguda s, f Ic Kommen 3, 539. 

vengam^nt j.w. Ia/?Ä^//^ prendre so v. 105, 252. 

veniansa, -za, -nganssa 90, 54 s, f, Ic Rache 
prendre v. 3, 220; 70, 14; 90, 54; demandar 
v. 74, 28; Ahndung, Strafe 99, 6. 

venia r (e) v, 1 tr, rächen (alcu) 4, 139; (Deu) 
72, 35; (alc. re) 74, 4; 118, 59; rfl. sich 
rächen (de alcu) 108, 42; jemand strafen 8, 
loi ; sich strafen (de alc. re) 125, 9. 

venir v, W intr, kommen, hinkommen 1, 14. 
3, 24; 4, 66; 5, 17; 76, 43; 105, 239; csser 
be vengntz willkommen sein 25, 15; gelangen 
{zu) V. sus en la crotz 5, 166; v. a la fi, 
a mort 6, 43; 38, 2; v. en pessamen, en 
pcsat 84, 9; 105, 67; (v. fftit /Vom,) werden 
122b, 3; gereichen tu v. a plazer 13, 48; 
'7t 51 i V. en grat 69, 46; kommen, eintreten 
105, 40; herkommen 3, 592; entstehen tot 
quant ve ni vai 1$, 36; entstehen, erwachsen 

5» 304; 13. 47; 3». 33i 58» '3; 80, 62; 
geschehen 8, 96; 107, $3; — v, faire kommen, 
um zu thun 5, 224; 6, 57; 105, 62; 112, 
112; V. a faire dazu gelangen zu thun 121, 51, 
Umschreibung des Futur. 8, 152; v. fazen 
105, 240; 118, 43, Umschreibung des Fut, 
^Zi 9^1 — subjektlos: al marit venc a saber 
5, 70; venc a pandecosta etc, 51, 43; 108, 
i; (105, 10^ persönl, P)\ — rfl, locs se vc 
Gelegenheit ititt ein 110, 18; ven s'en er 
kommt I, 369; ven sen faire 3, 37; 8, 31; 
ven s'en per faire 4, 34. 

v^nsedpr aj, I besiegbar 18, 13. 

venser 106, 59, -nzer 8, 28, -nire i, 102 v, 
III tr. besiegen, überwinden alcu (mit Waffen) 
I. 229; 3, 372; 6, 133; 82, 14; (im Wor/- 
streit) 98, 17; (im Liebes streit) 3, 525; 22, 
52; 24, 31 ; (Krankheit als Sieget) 121, 17; 
(merccs) 49, 24 ; v. alcu de jemand besieget t 
in Beziehung auf, jemand etwas abgewinnen 
52, 39;* übetwittden 69, 6; 29, 32; über- 
treffen 18, 8; siegreich bestehen v. la guerTa, 
Taramida 8, 28; 106, 59; — objektlos: siegen 
I, 212. 

v?nt, ven s, m, la Wind i, 76; 16, 44; 22, 
38; 75. 32; " Trieb 100, 40. 

ventalha s, f, Ic Schutt für den unteren Teil 
des Gesichts 81, 35; {an einer cabessalha) 
112, 25. 


3i8 


ventar — vesta. 


ventar (?) v, I iuir. winden, stürmen 12, 2; 

44. ". 
venire s, m. I Bauch, Leib 118, 82, 105; 125, 

82; (Mutter-) Leib 79, 12. 

venire, venzer j. venser. 

v?r j/. I wahr^ wahrhaftig, wirklich 24, 385 
63, 101; 82, 55; 7, 53; 102, 48; 119, "7. 
— s, m, la Wahres, Wahrheit vers es 3, 
464, 565; 4, 18; dire v. i, 166; 76, 28; 
saber lo v. 13, 36; pronr en v. 5,94; troba 
se en v. 108, 77; per v. der Wahrheit ge- 
mä/s, in Wahrheit 7, 120; 8, 2; 17, 41 ; 49, 
27; saber per lo v. 115, 145; dire pel v. 
95, 60; (wahres) Sein 62, 4; Thatseuhe 25 

19 ?. 
ver /. veaer. 

verai aj. I (fem, -aia, -aisa 8, 219) wahrfiaft 
8, 219; (berechtigter Erwartung entsprechend) 
15, 12; 20, 16; 38, 5; wahrhaft y Muver lässig 
l^ 540; 15, 29; 28, 34; 49» 28; 52, 11; V. 
vas 69, 19. 

veraiam^n 15, 40, -ns 84, 25, veraysament 8, 
72 av, der Wahrheit gemäfs, wahrhaftig, 

vernm^n, -nt, veirement i, 354 av, der Wahr- 
heit gemäfs , wahrhaftige^ 7; 7, 87; II3, 
93; 116, 36. 

verba s, f, ? Worte, Text {eines Liedes) 124, 
I7v 

verebt s, verset. 

verdeiar (e) v, I intr, grünen 21, i; 37, i. 

verdier s, vergier, 

verdor s, f, Id Grün 61, 11. 

verdiira s. f, Ic Grün 4, 7; 14, 5. 

verga 58, 20, -ria s, f, \c Zweig, Rute 26, 4, 
II, 15 etc,\ 30, 28; V. seca 26, 25; 58, 20. 

verguan 63, 99, verian s, m, I* Zweig, Rute 
13, 2; 18, 2. 

verge, virgre i, 564 s.f, Id Jungfrau 106, i; 
119» 29; (Jungfrau Maria) 7, 343, 460; 
8, 173» 182. 

verg?na s, f, Ic Jung/rau. 102, 91 ; 106, i. 

vergier, verdier 58, 18 s, m, I» Garten 21, 2; 
26, 6; 35, 16; 63, 63. 

vergiera s, f, Ic Dichtart (Gärtnerinnenlied) 
124, 112, 124. 

v e r g i n i t a t , vir- 1 02 , 36 s,f, Id Jungfräulich- 
keit 117, 37; 125, 52. 

vergonha, -ogna, -oigna s, f, \^ Schamhaftig- 
keit 119, 9; Scham, Beschämung 122c, 17; 
123, 32; Schande 24, 6. 

vcrgoignar, -oinar f. I tr. Schmach anthun i, 
210; 90, 7. 


vergoignos <7/'. I beschämt 3, 269; 47, 14. 

veria, verian s, verg-. 

veri^ s, m, I^ ^^ 114, 12. 

Verität s, vertat. 

v^rme s, m, I Wurm 119, 19. 

verm^lh, -eill, -el i, 636 aj,l rot 4, 237; 5, 
22; 9, 12; 100, 100; /. ni, la Rote: virar 
a alcu lo V. de l'escut Jemandem die Vorder- 
seite des Schildes zuwenden 87, 50. 

vgrn s, m, I* Erle 114, 40. 

vers J. vas. 

v§r8 J. w. «W. (biblischer, liturgischer) Vers 
I. 399; 4, US; ^^fJa^' 10, 4; Dichtungs- 
art, Vers 124, i; 16, 58; 36, 3; 39, I; 59, 
i; 60, 1; 72, 2; 85, 2. 

versar (c) v,\ tr, umwerfen 7, 358; /»/r. • v, 
sobre alcu über jetnattd kommen 72, 61. 

verset, vercet 7, 327 /. m. I* Vers 124, 31; 
kurzes Liedchen 7, 327; kurzer liturgischer 
Satt 4, 232. 

vert aj, II grün 10, 18; 21, 2; 44, 15; 9, 31; 
80, 40; 6, 23 (elm); '- frisch 19, 7. 

v e r t a d i e r /t/. I ^/if r Wahrheit entsprechend 1 09«, 
7; 115, 46; wahrhaft, treu 13, 50; 35, 4; 

77, 44; *' w. 1*77. 31. 
vertat, veritat 7, 173; 8, 6; 105, 222; 107, 
189 s, f Id Wahrheit i, 331; 6, 107; 77, 

2; loi, 2; per V. 3, 463; 5. 439*. P««" ▼•' 

7, 412; de y. 48, 35. 

vertir {%) v, lU (b) intr, gebr, sich -wenden, 
zurückkehren i, 481. 

vertut, virtut 120, 66, virtud 2, 56 <>. /. 
verlucz 108, 7 s, f, Id AV«// (V« Körpers) 
t, 374, 439; 2, 56; (des Geistes) 105, 9«; 
ATr/T/"/, Wirksamkeit 115, 190; Wirksamkeit, 
Ausübung einer Thätigkeit 119, 35; per gran 
V. sehr kräftig 3, 204; ab la v. de durch 
Kraft von, vermittelst 72, 42; Wunderkrajt 
(Gottes) 104, 21; Wunder 1, 556; 88. 4; 
108, 7; 120, 66; (wunderkräftige) Reliquie 

8, 218; — Tugend v-z t^eologicals , carde- 
nals 113, 310, 311. 

ves s, vas, vetz. 

V e s c o m t a 1 aj. -^^bst, /. Id Vicegräf liehe. Vice- 

gräfin 20, 31.*^ 
vescomle, -onle 123, 18 j. «w. II Vicegräf i, 

31; 7, 6, 201; 66, 34. 
vescomt^ssa s, f, Ic Vicegräfin 122b, 25, 
vesi s, vezi. 
v^spre s, m, I Abend ^^ 219; 125, l; K<«^ 

abend (eines Tages) 119, 79. 
? vesta X. /. Ic Oberkleid ? 64, 6, 


vestimen — vilan. 


319 


vestimen, -nt, -tem- i, 358 1. w. I* Kleidung^ 
Kleid 6, 127; 88, 6; 97, 35; 105, 190. 

V e s t i m ^ n t a s, J\ I« Kleidimg^ Kleidungsstücke 
(kollektiv) 4, 118. 

vestir (€, ie) z\ 11« tr, kleiden, bekleiden i, 513, 

^35 f 3t 4^1! 42^> 5; SS} 1^9 (^'^ KUidungs^ 
stück) anlegen i, 126; 5, 296; 71, 32; 76, 
9; 105, 199; (ein Kleidungsstück) anhalten 
(64, 6 ?) 117, 34; rfl, sich kleiden 63, 49, 
— s, m. I» Kleidung, Kleid i, 363; 97, ii; 
(plur.) 80, 40; 107, 144; I22C, 6. 

vestit (pari,) s. m, I» (schwärt gekleidet r) 
Ketter (s, C, Schmidt Histoire et doctr, des 
Ciitluires II 95) 7, 125. 

v?ta J. /. Ic ^nd 78, 29. 

vette j. ve-, 

v?tz, vcz, vciz I, 577, ves 3, 140; 4, 271; 60, 
70; 119, 14 s, f. ind, Mal\^ (mit Zahladj,) 

I, 335; 8. 160; 16, 27; 31, 29; 90, 16; 
no — una v. nicht einmal i , 259 ; una v. 
einmal {eines Tages) 119, 14, 77; antra v. 
einstmals (in der Vergangenheit) i, 25, {in 
der Zukunft) 7, 243; a Tautra v. 3, 393; 
esta V. 7, 247; aquella v. 60, 70; alcuna v. 
5, 54, alcunas v. bisweilen 9, 215; manhtas 
^' 77i 5; motas V. 119, 38. 

VC US s, ve-. 

vevc j. /. Ic JVitive; aj, verwit7oet i, 436. 
vevos j, ve-, 

vezat aj, I gewohnt 98, 44. 
vezat aj, I klug 63, 100. 

vez?r, veder 105, 122, 165, veeir 1, 469, vcr 
108, 38 i'. IV tr, sehen 3, 6; 4, lO; 5, 174; 

II, 32; 14, 45; 105, 126; v. faire 21, i; 
28, 38; v. alc. re az alcu etwas bei jemand, 
in jemandes Besitz sehen 43, 44; far sc v. 
sich sehen lassen 71, 23; anar v. sahen gelten^ 
besuchen 5, 133; 62, 2; v. besuchett 93, 41 ; 
'oo, '35; 112, 91; '* sehen, wahrnehmen, 
erkennen i, l; 108, 38; 105, 122; 124, 142; 
erleben 63, 69; ben ai vist aicun teiiips 8, 
97; vis m'cs mir scheint 19, 12; 38, 37; vist 
m'es mir scheint gut 124, 23, I17; — ob- 

jektlos 105, 165; 125, .(|r; — Gerund, vezen 
(de) angesichts 1/541; 7, 27; — v. s, m, 
la Sehen 4, 244; 100, 14; 122«, 9. 

vezl, vest 11 o, 8, vicin 2, 93 aj, I benachbart y 
nahe 15, 20; 26, 21 ; aj,'S, 123, 54; 65,31; 
80, 74; 88, 11; 115, 103; - V. a 102, 66. 

vczio s, /, Id Vision, Dichtart 124, 161. 

vezoig s, m, \^ Spaten 64, 38. 
« vi i. vin. 


via, vie /. /. I« Weg 116, 37; far v. einen Weg 
gehen 52, 24; tcner (dreita) via (geraden) 
Weg innehalten 3, 19; 8, 60; tener (sa) via 
sich {himueg) begeben 49, 30; 55, 31 ; a la 
vie! auf den Weg/ himaeg/ 48, 6, 14; via! 
vorwärts/ auf/ 9, 221; 55, 8; - tota via 
allerwege, stets 32, 8; 109«, 5; v. (co . . .) 
Weg, Hilfsmittel 58, 62; v. torta 65, 55; 
102, 38; V. de salvamen 58, 21; metre en 
tal v. que 32, 48; s. vida. 

vi'acier aj. I lebhaft 124, 64, 124, 167. 

vianda s, f, Ic Lebensmittel, Nahrung (kollek- 
tiv) 8, 210; 118, 4; 121, 26; 125, 10, 116; 
(plur,) 7, 319, 405. 

vi' and an s. m. I» Wegfahrer, Reisender ^1^ 56. 

viandela (tonst auch mandela) s.f, Ic Dichtart 
124, 181, 182. 

viatz 4, 64; 7i35o; ^3» " ^«'•. 62b, 15 aj, I 
schnell, 

vYatge s, m. Ib a Fahrt, Reise 5, 129; 7, 140; 
73, 27; tener dreit v. 62b, i. 

vibra s, f. Ic Viper 125, 14, 85. 

vibro s, m. \^ junge Vi^er 125, 88. 

vici 123, 40, visi IIO, 71 s, m, I» Laster, 
schlechte Eigenschaft, 

vicin X. vezi. 

vict^ria s, f. V Sieg 108, 105. 

vida. vita 105, 2c6; loS, 133, via 32, 54, vie 
I, 592 s. f. Ic Leben 22, 45; 24, 20; 31, 2; 
P^» *i 592; 7, 164; tcner a v. am Leben 
halten 31, 8; Lebensführung 108, 99; • 3, 
626; 103, 10. 

vie J. via, vida. 

vielh, vidi 3, 154, viel 1, 654, vell 105, 235, 
vel 105, 189 (n. s, m. velz 105, 103, 110, 
o, p, vielz I, 66) aj. I (f, vielha, viclla, 
villc I, 30) alt 43, 31; 65, 7, 16; 86. 39; 
s, m, alter Mann 78, 5. 

viellart s m, I» Greis 48, 26. 

vieu- J. viu-. 

vigilia, veg- Ii9r30. J.y*. Ic nächtliche Andadit 
116, 48; 119, 30; Tag vor einem Fest 121, 4''. 

vigor s,f, \^ Kraft 41, 5; 115, 313. 

vil aj, II geringwertig 112, 5; tcner per v. 33, 

ai ; 120, 82, tcner v. 83, 28 gering kalter, 

gering schatten \ tener v. übel behandeln 2«;, 

21, /. villcner; niedrig, gemein 95, 53; 120, 

*3i 70 ^ ^^» comprar vil billig kaufen 42, 7. 

vil aj, schnell 22, 8. 

vila s, f. Je Stadt 7, 227; 79, 25; 107, S6; 
124, 139 (im Unterschied von ciutat). 

vila^i, -d, vilha 121. 4 aj. I (f. -ana, ayra 


1 


320 


vilanal — volontiers. 


64» 4, 18) gemein, niedrig von Gehurt I, 527; 
64 1 '8; 95, 4; niedrig von Gesittung und 
Gesinnung 5, 90 ; 13, 51; subst. Bauer ^, 
118; 121, 4 ; 1 23, 18; gemeiner, niedrig ge- 
borener Mann I, 88, 449; 4, 149; ungesitteter 
Mann 11, 30; 34, 30. 
vilanal aj\ II gemein 124, 39. 

V i 1 a n e i a r (^) v. I intr, ungesittet werden 11, 29. 
vilanet aj, I gemein 80, 64. 

V i 1 a n i a s,/.lc Niedrigkeit, Gemeinheit 32, 34 ; 

76, 42; 90, 28; 100, 70. 
ville j. vielh. 

vil?sa j. /. Ic Niedrigkeit 106, 6f. 
vilh^nc, velh- 96, 26 s, /«. la /^//i-r 86, 40. 
vilh^za j. /. Ic Alter 65, 77. 
veltal J. /. Id ^//^r 105, 107. 
vi 1 tat, viiitat s, f. Id Gemeinheit, Wohlfeilheit, 

Häufigkeit 87, 32; Niedrigkeil 124, 122. 
viltener v. VI tr. übel behandeln $, 92, 258 

J. vil. 
vin, VI j. m, la Wp«Vi 43, 24; 60, 47; 98, 24; 

123, 67. 
vin j. vint; vinne j. vinha. 
vinha, vinne i, 8 j. /. Ic Weinpflan%ung 7, 

290. 
vint, vin i, 465 aj. num, wiüamig i, 9$, 409; 

60, 80. 
vio j. viu. 

violaire (n, s.) s, m. III Fiedler 43, 47. 
violeta j. /. Ic Veilchen 51, 8; 114. 71. 
virada s. J. Ic Wendung 100, 144. 
vi rar v. 1 //-. drehen, wenden 124, 5; 7, 271 ; 

28, 40 (los huelhs); 6, 102 (v. la lansa); 113, 

81 (v. lo fre vas •); 87, 50 (v. lo vermclh 

de l'escut); 25, 6 (v. alcu d'aut bas); wenden, 

ändern (v. sa razo) 7, 431; abwenden 38, 

20; r/f. jiV^ drehen, wenden 7, 273; • 52, 

46; 27, 21; //VA umwenden lOi, 27c; i«/r. 

.wf>* umwenden i, 253, 
virginitat j. ver-; virgrc /. vergc; virlud, -t s. 

verlud, 
vis s. m. ind. Sehen, Sehvermögen 105, 170, 

202; Gesicht i, 701; 16, 42; 38, 27; 90, 58. 
vis j. vezer, viu; visi /. vici, 
Visit ar r. I tr, besuchen 105, 160. 
vi st s. vezer; vila s, vida. 
viu («. j. ///. vis 1, 525, 570), vieu 107, 17, 

vio 108, 58 aJ, I (f. viva) lebendig 6, 119; 

68, 26; 97, 38; leibhaftig v. diable 107, 17; 

wahrhaft pretz v, 32, 59; s. m. Lebender 41, 

24; 105, 17. 
v i u l a r v. I intr, fiedeln 98, 50. 


viure, vieure 100, iio; 125, 28, viuri 105, 3 
V, lll anom, leben 1, 317, 395; 10, 23; 12, 
11; 24, 3S; 31. '; f^^'^ Baume) 115, 154, 
236; nulh honie viven $9, 12; viurai sos 
servire {als ihr Diener) 38, 19; v. de alc. re 
von etwas leben, sich nähren 81, 7; 125,43; 
so v. leben 24, 20; — vivent s. m, la Lebender 
108, 132; a mon vivent bei meinem Leben 
X, 486; 28, 18; viure s. m, I» Leben 24, 20. 

▼ iutat X. viltat; vo- s, o-. 

vogar (9 ?) V. I />///■. (w// dem Schiffe) fahren 

8, 66, 152. 

vüiar (q) v. I /r. leeren 43, 76. 

voiz j. votz. 

vqI j. m, la W^iV/if« 32, 51 ; far a son v. 26, 24. 

volar (q) v,\ intr, fliegen 29, 28; 34, 20; 3$, 

42; 7, 357; A'^«»' ^'^^' 72, 22. 
volenti ers s, volon-. 
voler (vqI, v^lha, vuelha) v, VI /r. wollen: v. 

faire M«» wö/ä-« I, 132; 3, 245; 11, 17; 

105, 22, thun wollen und thun 3, 133, 536; 

9, 37; 6, 184; 87, $2; seintr Natur nach 
thun aisso que vol dir ? 3, 429; . . . adoncx 
la toriiada no vol haver acordansa 124, 27; 
^vollen, wünschen (que) i, 649; 4, 198; 7, 
35; 20, 32, 42; {raten, dafs geschehe) 9, 183; 
haben wollen, begehren 3, 645; 4> "SJ 5» 273; 
>S. 47» (alcu) 7, 98, (alcu a senor) 105, 47, 
(aicuna a espoza) 65, 37; begehren, lieben 13, 
37-, 20, 70; 47, 2; 55,2; V. be aalcuyVw. 
wohlwollen, lieben 40, 10; 122*1, 2; v. mal a 
?\zy\ jetnand übelwollen 20, 41; 40, lo; 42, 
2 ; — part, volgut erwünscht, wünschenswert 
25» 29; — objektlos 14, 26; — rfl. {mit zu 
ergän%emiem Objekt) qui's vol 3, 92; 124. 
21; qui-s voilla 3, 587; que's vol 4, 3; 
102, .61; quan, quoras, quäl ora se vol 36. 
55; 105, 166, i8i ; si-s vol 13, 56; 32, 
■2; s. $n. la Wollen ll, 14; 25, 12; 91, lO. 

Volon aj. I (?) wollend, begierig 17, .16. 

Volon tat, -lun- 30, 26; 34, 7; 60, 26; s. f. 

Id Wille 3, 248; 4, 35; 7, 186; 104. 29; 

far a sa v. 3, 160; 60, 26; far tota sa v. 5, 

404; totas sas v-z 118, 56; v. leugieira per 

far 100, 122; bona v. Wohlwollen 115, 34; 

ab ina mala v. bei meinem Widetivillt-n, 

gegen meinen Willen 3, 386; Lust, Begierde 

113. 69. 71; p€>" ^' <*« *22c, 4, 15; Willkür 

34. 7. 
volentier aj, I willig 103, 12. 

volontiers, -lun- 5, 113; 59, 5; 60,41, -len- 

I I, 423; 3, 197; 8, 14, -lier 4, 79*, 5. 37^; 


volp — zo. 


321 


90, 49; 122d, 5, -crs I, 359, 582; 121, 49, 

-eyrs 116, 65, -cyr 2, 77 av, gern 3, 288; 

4. 173; 9. 158- 
volp s, f, l^ Fu£hs 125, 118. 

volpil, -Ih s, m, I* Fueks • (als feiges Tier) 

81. 20; aj\ feige 3, 643; 43, 20; 57, 40. 

VQlta, VQUta 7, 356 /./. Ic IVenäung, Drehung 

• 100, 144; ««^ Art des Vogelgesanges 22, 
4; Wölheng 7, 356. 

volum X. m, la Umfang, Masse 42b, 5. 
voluntat, voluntiers x. volon«. 
voluntos aj. I wȧ5r^, begierig 73, 43. 
VQlvre z'. V /r. wenden, abwenden 70, 43; • 
y. en pantais 69, 9; rß» sich wenden 79, 12; 

• (en biais) 20, 46; inir, gebr. sich wenden 
3, 16; intr. sich wenden, umwenden 10 1, 51. 

vos, VQStre /. Fron, pers,, poss. 


votz, Yoz, vot 125, 3, vonz 8, 59, voiz i, 414 
s, f ind, Stimme (des Menschen) 4, 172; 
80, 79; en auta v. 7, 280, 362; 8, 59, ab 
gran v. 117, 66, en v. 7, 430 laut; Stimme 
(eines Vogels) 4, $7; 18, 4; (eines Elefanten) 
29, 44; Ton, Lärm i, 414. 

vout s. m. la (Heiligen-) Bild ? 80, 36. 

vouta s» volta. 

voutpr s, m. I« Geier 125, 122. 

vouz, voz s, votz. 

vult s, m, la AntlitM 2, 66. 


Y, y- s. i, i- 


Z- X. S-. 

zo j. Fron, demonstr» 


Appel, Prov. Chrestomathie. 


a\ 


Wörter nicht provenzalischer Sprache. 


w 

Französisch. 

a Präpos. 37, i8. 
a hat 71, 16. 

ai habe 37, 20, 46; 71, 19. 
amis 0. p. Freunde 71, 14. 
au Präp. mit Art, 71, 15, 18. 
avis Ansicht, Meinung 71, 18. 
tivoit hoBeny erhalten 71, 16; subst. Habe 71, 14. 
avrai ich werde haben 37, 19. 
bele schöne 37, 17. 
bone gute 37, 22. 
ce dasjenige 71, 16. 
cele diejenige 37, 46. 
chierc/. s, teure 37, 17, 46. 
champ Feld, Schlachtfeld 71, 20. 
comter erzählen 71, 19. 
cors Körper 71, 14. 
euer Sinn 71, 14. 
dame Herrin 37, 17. 
de Präpos. 37, 24; 71, 16. 
di «r^ sage 71, 15. 
doin /VA gebe 37, 18. 
douce/. j^/. sü/s, lieb 37, 17. 
e und 37, 18. 

empris unternommen 71, 16. 
entiere/. j. vollkommen 37, 19. 
estes i^r j^/V/ 37, 21. 
et »W 71, 14. 
foi Treue 37, 22. 
guerre ICrieg 71, 17 Fiir. 
guerrier s. guerre. 
guerriere Feindin 37, 21. 
ja »«» 71 , 15; ja ... ne nimmer 37, 23; ja 
ne mes nimmermehr 37, 19. 

je, j' 37, 46; 71» 19 i^^ 37, 20, 22. 

il (Hds, el) er 71, 20. 

joie Freude 37, 19. 

loi Gesetz, Herrschaft 37, 24. 


male bösartig (fem.) 37, 21. 

maine grofs 6, 8. 

maniere ^r/, Weise 37, 23. 

me ///ir^ (unbet.) 37, 47. 

menacier drohen 71, 17. 

mes mehr, femer 37, 19; a^<rr 37, 23. 

mi» m' mich (unbet) 37, 18. 

mien mein (betont) 71, 18. 

moi mich (betont) 37, 20. 

molt gar sehr 37, 21. 

monf beträgt, hat Wert 71, 18. 

muer ich sterbe 37, 22. 

n', ne nicht 37, 19, 20, 24; 71, 18. 

nule (fem.) keine 37, 23. 

o'i gehört 71, 19. 

otroi ich gewähre, überliefere 37, 18. 

par durch, vermittelst 37, 22, 23. 

partrai ich werde trennen 37, 24. 

plus mehr, am meisten 37, 46. 

■^OT für, als 71, 19; por qoi weshalb (fragend) 

37, 47, (relativ) 71. 15. 
pris Wertschätzung 71, 15. 
puet kann 71, 20. 
que, qe relativ 37, 46; 71, 16; cj, dafs 71, 

20; </<?»ff 71, 18, 19. 
quoi, qoi interrog, 37, 47; relat, 71, 15. 
rien nichts 71, 18. 
roi König 71, 15. 
sai ich weifs 37, 47. 
se wenn 71, 15. 
sens ^i/f^ 71, 17. 
si wenn 37, 20. 
tost ^o// 71, 20. 
tr oy er ßnden 71, 20. 
tue /c>7r/ 37, 47. 
voir wahr 71, 19, 
vos ihr 37, 18, 20. 
vostre euer 37, 24. 
vuet (er) will 71, 16. 


Wörter nicht provenzalischer Sprache, 


323 


Genuesisch. 

a Präpos, 92, 18, 94. 

a hat (im Futur dar-v'a) 92, 95. 

abril April 37, II. 

acavillar rß, sich ver pflocken (obscön; Crescini: 

sich raufen) 92, 77. 
afi ich versichere 92, 82. 
agurado: mal a. unselig, verdammt 92, 21. 
aio habe 37, 9. 

amar6 ich werde lieben 92, 24. 
amia Freundin 92, 19. 
amoT Liebe 92, 53. 
ance auch 92, 18. 

andai ihr geht 92, 94; gehet! 92, 27. 
andei ihr möget gehen 92, 45. 
ave' ihr habt 92, 46. 
a ver ei ihr werdet haben 92, 52. 
averö ich werde haben 37, 10. 
avrai du wirst haben 92, 79. 
bei (Anrede) 92, 80, bello schön, lieb 92, 25. 
ben <2V. nv^/ 92, 26; s. Gutes 37, 9. 
beutli Schönheit 37, 14. 
c^^ti jeder 37, 44. 
te cal de ^j liegt Dir cm 92, 92. 
car weil 92, 96. 
cert* aj\ gewijs 37, 13 (i7</fr besser als cert'6 

öv. certq); certo av, sicherlich 92, 20. 
cevei verbürgt, verpflichtet ? (= plev- ?) 92, 

53. 
chaideiai ihr verhandelt, geht (mich) an um 

92, 16. 

cho dies 92, 16. 

chosa Wesen, Person 92, 48. 

chü »iMr (Komparativ bildend) 37, 15; 92, 

25. 
comego mit mir 92, 77. 

consego mit ihm 92, 79. 

contego mit dir 92, 91. 

corteso höflsch, artig 92, 15. 

cosa Sache 92, 49. 

cotal solch 92, 44. 

credi glaubt 92, 51. 

cura 5i^^, Gedanke 92, 76. 

dar-v'a ^ Wr^/ euch geben 92, 95. 

de Präpos, 37, 15; 92, 16, 50, 54 etc., 74. 

deschasei ihr mifsfallt 92, 47. 

dl ir^ sage 92, 80. 

dir xfl^-f« 37, 14. 

dir 6 ich werde sagen 92, 22. 

donna Dame 37, 12. 

e und 92, 45. 


e s, eu. 

en, 'n 37. »3. präp, 92, 27- 

enoio Verdrufs 92, 22. 

entent ich verstehe 92, 74. 

escalvado abgekahlt 92, 23. 

m'esglaio ich erschrecke 37, 44. 

e' 92, 80, eu ich 37, 9; 92, 25, 72. 

faria ich würde thun 92, 49. 

far6 ich werde thun 37, 45; 92, 17. 

f ^ : mia ft meiner Treu! 92, 52. 

fillo 5^A/{ 92, 5a 

flor Blume 37, 15. 

fors' vielleicht 92, 95. 

fosse w^r^ 92, 18. 

fradello Bruder 92, 82. 

frar' Bruder 92, 27. 

frei JCälU 92, 54. 

fresca/wfA (/,) 37, 15. 

gato A^/t^ 92, 46. 

gauza iri i/#^^^ Freude haben 92, 72. 

genoi Genueser (Münze) 92, 73. 

gl aio Schwertlilie 37, 15. 

gran ^<;/j 37, 14. 

ia nun (Aussage einleitend) 92, 20; yV 92, 72; 
ia no nimmer 92, 24; ia mai non nimmer- 
mehr 37, 10. 

iorno Tag 37, 44, 

iuiar Joglar 92, 15, 43, 96. 

r iV^«. s pers. m, acc. 37, 10. 

largai lasset 92, 84. 

las so Qcl^ elender! 37, 45. 

latl Rede 92, 81. 

lengaio Spracht 37, 13. 

li ^r/. m, pL 92, 56. 

lo Pron, pers,: es 92, 26, 78; Artikel masc. 
92, 78. 

m' s, me. 

na' 92. 53i °ia 37, 12 Pron, poss, fem, 

mai wMr, femer 37, 10. 

maio Af<z< 37, 11. 

mal,/<r«i. mala 92, 48, 55 übel, schlecht 92, 79; 
av, 92, 21, 45. 

mari Gatte 92, 25, 78. 

mato /<?// 92, 43. 

me, m' 37, 44; 92, 5a muh (tonlos) 37, 16; 
92, 16, 47, 84. 

meill besser, mehr 92, 93. 

messer Herr (Anrede) 92, 80. 

meu mein 92, 78. 

mi betontes Pron, pers, mir, mich 92, 72, 92. 

mia mein (fem,) 92, 52. 

millorado gebessert 92, 28. 

21* 


324 


Worter nicht provenzaUscher Sprache. 


morre' ihr werdet sterben 92, 54. 

mousa (fem*) dumm 92, 51. 

mozo dumm, dummer yunge 92, 23. 

•n davon 37, 16; 92, 17. 

'n X. en. 

ne nochy und (muht) 92, 49. 

ni ftoch 37, 10; 92, 24, 76; ni — ni — weder 

— fweh — 37, II. 
niente — no nichts 92, 17. 
nisun — no kein 37, 13. 
no 37, 12, 16; 92, 15, 26, 49, non 37, 9, 10; 

92, 24, 46, 73 nicht, 
o oder 92, 75. 
6 ich habe 37, 12; 92, 25, 76; ich habe als 37, 

13 ? j. certo. 
pguano heuer 92, 54. 
oin^ weh mir 37, 45. 
parei ihr scheint 92, 48. 
partir6 ich werde trennen 37, 16. 
per Präpos, 92, 46, 53, 93; per quc weshalb? 

92, 47. 
peso Last, Verdrufs 92, 18. 

plait Handel 92, 79. 

plui mehr 92, 74. 

posa da 92, 92. 

pr«so ich schätu 92, 73. 

pröenzalesco Provenzalisch 92, 71. 

qe, que Pron. interrog, 37, 45; 92, 47; Pron, 
relat, 37, 9; 92, 95; IConj, als {nach Kom^ 
parativ) 37, 15; 92, 26; da/s 37, 13, 44? 
92, 51 ; denn, weil 92, 25. 

quel Pron, determ, 37, 9. 

questo Pron, demonstr, 92, 81. 

razon Rede 92, 44. 

rci König 92, 50. 

roci Pferd 92, 95. 

sa sein (f) 37, 14. 

%9L er weifs 92, 78. 

sant heilig 92, 93. 

scanar6 fVA werde umbringen 92, 20. 

sei« consego mit ihm 92, 79. 

se' ihr seid 92, 15, 26. 

semellai Mr seheint 92, 43. 

sen Verstand 92, 46. 

ser /T^rrr 92, 94. 

ser6 ich werde sein 92, 19, 91. 

s' 92, 72, 94, si 37, 12; 92, 50, 53, 78 wenn, 

si so 92, 92. 

si ihr seid 92, 96« 

sia ich sei 92, 51. 


sia' ihr m'öget sein (oder Imperf, ?) 92, 50. 

s6 ich weifs 37, 14; 92, 26. 

son bin 37, 9; sind 92, 55. 

sozo Schmutzßnk 92, 23. 

Star stehen: largai me star lafst mich in Ruh 

92, 84. 
t' s. tc. 

tal solch 92, 22 (m,), 49 (/.^. 
tc 92, 92 (contcgo 92, 91), t' 92, 74, 77 dir, 

dich, 
tegnei ihr haltet 92, 44. 
tempo Zeit 92, 27. 
ti dir, dich (betont) 92, 76. 
to dein (tonlos) 92, 71. 
trop 92, 47, -po 92, 55 gar sehr, tu sehr. 
an ein 92, 46, 73, 74 etc, 
y2i gehet 92, 83. 

vara: nieill vara es wird besser sein 92, 93. 
v' 92, 95, VC 92, 20, 22, 53 euch (tonlos), 
ver Wahres 92, 80. 
vesti bekleidet 92, 83. 
via hinweg 92, 27. 
vignai ihr m'öget kommen 92, 45. 
voi ihr, euch 92, 15, 18, 82. 
yo\ du willst 92, 77. 
vollo ich will 92» 81. 
vo»tr'(a) euer 92, 19. 
zo das 92, 82. 

Gaskonisch. 

a Präp. 37, 25 '). 
ab qe wofern nur 28. 
abetz ihr habt 29. 

agos I, Sgl, Impf, JConJ, von aber 31. 
ancyV 27. 

bera s, 26, beras //. 29 schöne, 
bona ^/« 26. 
bos /'r^;». ^^j. ^ plur, 25. 
boste Pron, poss, 2 pl. 31. 
'bs enklit, Pron, pers, 2 pl, 31, 
cap Haupt 49. 
coar </;ym 26. 
color /lar^^ 30, 
dauna Herrin 25, 48. 
dei ich schulde 48. 

destregora ? 32 Kar. ([^ ^i« Form vgL 
Lespy, Gram, beam, degora S. 375 § 592)« 
e und 26, 
faisos 0. p. Züge 29. 


») 6'>i</ ebenso alle anderen Verszahlen auf Mr, sy bezüglich. 


Wörter nickt prcvenzaUscher Sprache. 


325 


fera (fem^ grausam 28. 

fi cra Spange, Nadel 32. 

fos^ j. conj. Impf, van »sein^ 27. 

fossets ^ //. conj. Impf, von »sein* 28. 

frcsc' (fem,) frisch 30. 

gailhard' (fem) frisch 27. 

he Treue 48. 

io M'<^ 25. 

la weibL Artikel 26. 

*m mtr (unbetont) 28. 

m a /V«f . poss. i pers, fem. 48. 

mes komparattübildend 26. 

mi miVA (un&etont) 25. 

moat ^or j/^^ 29. 

nabera (fem.) neu, schön 3a 

ni M»^ 49. 

no nicht 28, 32. 

p e u s» per lo bei dem . . • 49. 

pros tri flieh 27. 

q', que Reiativpron, 27, 48, s, ab qe. 

rend kA übergebe 25. 

Santa heilige f, 49. 

si z&^MA 31. 

so i^^ AM 31. 

8ofrai»era ?, sofranhera ? würde fehlen 32. 

sotz ür j^ft/ 26. 

tan ^(7 x^Ar 28. 

Katalanisch. 

a /Vtf/. 103, 29, 58. 

ach hatte 103, 5. 

acorrer helfen 115, 349 X«m. 

abduy beide 103, 66. 

bay habe 103, 58. 

ayats 1^ möget haben 103, 66. 

altre anderer 115, 349 ^»m. 

amars n. s. m, bitter • 103, 7. 

Arne ntL führt herbei 103, 58. 

an ^^^ff 103, i8a. 

aras/f/s/ 103, 29. 

an (^ hört 103, 62. 

auyats A^r/// 103, i, 2. 

anria würde haben 103, 51. 

avia Ä2//^ 103, i8^ 50. 

axi so 103, 5, 63. 

be 103, 33, ben 103, 53 av, gut, wohl. 

bels vok, lieber (Anrede) 103, 6. 

cant als, wie 103, 62. 

car denn 103, 33. 

cars vok, teuer, lieb 103, 6. 

cascune eine jede 103, 50. 


castichs o. /. Zurechtweisung 115, 349 y^/irm. 

celar verheimliehen 115, 349 ^;fm. 

clamet rief 103, 63. 

com zc«r 103, 5, 63. 

CO man ich empfehle 103, 64. 

cominal getnein, gemeinsam 115, 349 Anm. 

comanicar mitteilen 115, 349 ^^nm. 

cor /T^n io3f 32. 

cors Körper 103, 26. 

coses Dinge 115, 349 Anm, 

cosin Vetter 103, 64. 

credets glaubt 103, i. 

crea Kreuz 103, 4. 

cnbrir verhehlen 115, 349 ^nw. 

<J' 115» 349 Anm„ de 103, 2, 32 Präpos, 

dec ^ J^i//^ 103, 5. 

dey (ich) soll 103, 53. 

deia sagte 103, 31. 

descobrir entdecken 115, 349 ^»m. 

Deu, nom, Dens 103, 56 Gott 103, i, 52. 

dia Tag 103, 53. 

dia «i^^ se^en 103, 33. 

dir 50^ 115, 349 Anm, 

diu xa^ 103, 30. 

dix sagte 103, 56. 

dol SchmerM 103, 51. 

dolor 103, 32, //. dolos 103, 29, 62 Schmerz, 

doloros schmerzlich 103, 7. 

dona Herrin 103, 59. 

doncs also 103, 52. 

doneg ^^' (ir<7M/'. präs) 103, 56, 

d üblen verdoppeln sich 103, 29. 

e f#«^ 103, 5, 7; 115, 349 Anm. 

t\2i sie 103, 65. 

en, em »<>r Labial 103, 66, ^tf/. 103, 4; 115, 

349 Anm, 
es ist 103, 7. 
esser j/t» 115, 349 Ahm, 
et ««</ 103, 3. 
tvi ich 103, 58. 

fayre machen, thun 103, 5, 63. 
fassa ich möge thun 103, 33. 
fect Angelegenheit 115, 349 Anm. 
fyl, fils, -Ihs z'i'/t. s, 103, 6, 26 5<>^ 103, 50, 

' 65. 

gayre, no — g. keineswegs 103, 3. 

gang Freude 103, 58. 

gladi Schwert 103, 31. 

gran grofs 103, 57, 58. 

greu schwer 103, 36. 

ieu iVA 103, 57. 

io if>4 103, 52. 


326 


Wörter nicht Provenzalischer Sprache, 


jorn Tag 103, 7. 

r, '1 Pron, j pers, m. s. da/, X03 , 5, acc. 

X03, i8a; fem. dat, 103, 65. 
•1 Artikel tnasc, 103, 26, 31. 
la Pron, j». /^j. fem, acc, 103, 3. 
la, plur, las 103, 62 Artikel fem, 103, 4, 53. 
layre Z^iV^ 103, 4. 
laor Lob 115, 349 Anm. 
lasa unglückliche (fem.), wehel 103, 52. 
les Artikel fem. plur. 103, 29; 115, 349 -<4«»i. 
leugerament leicht 115, 349 ^//m. 
lo Pron, pers,: es 103, 4; Art, masc, 103, i, 2. 
™' 103 1 7» 'm 103, 26, 33 Pron, pers, mir, mich, 
ma Pron, poss, meine 103, 64. 
mayre Mutter 103, 56, 62. 
mays j. uy. 

mal Übles 115, 349 Anm,; Leid 103, 36, 58. 
me mich {unbetont) 103, 36. 
meraveyla: s6 donar m. j^V/i wundem 103, 56. 
merce C7Ȋ/^ 103, 5. 
meu mein {betont) 103, 26, 32. 
molt, //. -ts aj, viel 115, 349 ^»m.; av, sehr 

103, 7, 36. 
morir sterben 103, 57. 
mort Tod 103, 3. 
ni «<?^Ä, und, oder 103, 33, 57. 
no nicht X03, 3, 30; 115, 349 Anm, 
noyria nährte, erzog 103, 52. 
nos fc/üf (f>etont) 103, 3. 
nuit A'arA/ 103, 53. 
o es 103, 5, 63. 

obeyr gehorchen 1x5, 349 Anm, 
on wo 103, 4. 
oy wehet 103, 6. 
payre Vater 103, i. 
paradis Paradies 103, 59, 66. 
partiria würde »erteilen 103, 32. 
partoria ^^^r 103, 26. 
pena Pein, Qual 103, 57. 
penyar hängen 103, 51. 
pens denke (ConJ.) 103, 50. 
per Präpos, 103, 3. 
peza beschwert, bekümmert 103, 36. 
plan gefällt 103, 2. 

plorar iveinen 103, 53, p,präs, ploran 103, 30. 
poria würde können 103, 30. 
pot kann 103, 63. 
pregar bitten 115, 349 Anm. 
preygct bat 103, 4. 
pres nahm 103, 3; genommen 103, 18». 


p res et schätzte 103, 3. 

profit Vorteil 1x5, 349 ^m». 

publicar öffentlich bekannt machen 115, 349 

que /'/v«. interrog, 103, 33, r^Äj/. 103, 18*, 
26; Conj, dafs 103, 30, 32; denn 103, 31, 58. 

qui Pron, relat, 103, x. 

regarda sieh an/ 103, 26. 

regina Königin 103, 59. 

re payre Wohnstätte 103, 66. 

retre rfl, sich machen zu 115, 349 Anm, 

' s enklit. Reflexivpron, 103, 50. 

sa /Vö«. poss. s /<?«• 103, 62. 

say mtA w^i/> 103, 33. 

salvayre Erlöser 103, 2. 

s' t&^ffff 103, 57. 

se Pron, rfl, 115, 349 Anm, 

secrets pl, aj. geheim, subst, Geheimnis 115, 
349 Anm, 

seyos //. Herren 103, i. 

sent/fi^ 103, 31. 

ses ohne 103, 18^. 

si wenn 103, 50; ob 103, 51. 

syats ihr möget sein 103, 65. 

si'ns wenn euch 103, 2. 

sofrir ertragen, dulden 103, 30, 57. 

sol a//i»V», nur 103, 50. 

son, SOS Pron, poss, III II 5, 349 Anm, 

sotg Mr j^ 103, 59. 

sus en oben auf 103, 4. 

tan so 103, 57. 

tort Unrecht 103, 18». 

trayre erdulden 103, 36. 

tribulacion Störung, Not 115, 349 ^«im. 

* u {angelehnt, tonlos) es 103, 30. 
uy mays nunmehr 103, 53. 

^^ 103« 5O1 uiit^ iiSi 349 '^^^^ ^''m* 

* US {angelehnt, tonlos) euch 103, 2, 56. 

vey 103, 36 ich sehe^ veya 103, 51 sah, 
veus J/o/f 115, 349 Anm. 
volentat Willen 1x5, 349 Anm, 
voler wollen 115, 349 Anm, 
vos Mf^ 103, 58, 64. 
vuyl ich will X03, 57. 

Portugiesisch. 

a Präpos, 71, 8»). 
ben av, gut, wohl 12. 
cometer angreifen 9. 


') Und ebenso alle anderen Verszahlen auf St. 7/ bezüglich. 


Wörter nicht provenzalischer Sprache. 


327 


conven zukommt 12. 

cuidad Gedanke 13. 

de Präpos. 10. 

dizer sagen 8. 

e und 10. 

el er 7, 9. 

eu ich 12. 

faz* ^r wi^^ M»« 7. 

fazer Msi/i 7. 

guera Krieg 11, 

hi dorthin - 13. 

leu i^A 8. 

11 i /^9i 12. 

los yVö«. /frj. ö. m. 9. 

maintos z^>/f 8. 

mas aber 8. 

menassas Drohungen 10. 

meter (daran)setzen 13. 

mui J^^r 12. 

non mV^ 9. 

o Determ»'Pron, ntr, 7. 

ondrado geehrt 11. 

ougz fV^ ^^r^ 8. 

qe, que Pron, reiat, 7; conj, da/s 9, 12. 

qcn beziehungsloses Pron, relat, 10. 

qer wiU 9, 11. 

quiser Conj, Fut. er wird etwa wollen 7. 

seer sein 11. 

sei »rA wei/s 12. 

sen 5m;y, Verstand 13. 

si nr^/fxi (non si non nicht au/ser) 10. 


a ^fl^37i 390- 
avetz ^7^/ 50. 

car da 39. 

corasso Herz 50. 

corpo Körper 36. 

cuidado Gedanke 40. 

cuid^ /V^ </(iz^^<f 41. 

e ««</ 35. 


ei ich habe 35, 40. 

en präp, 37, 40. 

escarmentado verschüchtert 34. 

f a i 1 1 i r fehlen, fehlgehen 4 1 . 

faillit gefehlt, fehlgegangen 40. 

favlan sprechend 51. 

furtado gestohlen 51. 

gen jf^^ff 51. 

iaz' iV^ /iV^ 37. 

io ich 41. 

' 1 männl, Artikel 36. 

la wW^/. Artikel 37. 

lazerado zerrissen 36. 

leito ^^// 37. 

m* /Vv«. pers, mir, mich 39, 50. 

mais mehr 41. 

maltreito Unbill 35. 

mas a^^ 33. 

meo mein (betont) 36. 

mo, mon mein (tonlos) 37, 40, 50.* 

moitas //. fem, viele 38. 

mot gar sehr 51. 

' n davon 34. 

noit iVor^/ 37. 

non nicht 41. 

nonca mV 39. 

pena Leid 35. 

penado bekümmert, gepeinigt 38. 

p leito Handel 33. 

por »w 7&/i7«» 35. 

profeito genutzt, Nutun 39. 

quant wann 37. 

qe ^^y/f/'. a/f 41. 

^o\ ich bin 34, 38. 

tan J0 jMr 33. 

iemo ich fürchte 33. 

todo ^Ä«« ««</ ^ar 34, 

treito entzogen 50. 

vezes //. Male 38. 

vos ««^Ä 35. 

vostro euer 33. 


») Die Zugehörigkeit der Str. voft jy, welcher die folgenden Wörter entstammen, zur portu- 
giesischen oder zur spanischen Sprache läfst sich, soweit ich sehe, nicht mit voller Bestimmtheit ent- 
scheiden, Caroline Afichaelis de Vasconcellos spricht sich, Gröbers Grundriss II 2, S. 173 Anm, /, 
fürs Portugiesische aus, und diese Ansicht scheint mir die Wahrscheinlichkeit für sich zu haben; 
doch ziehe ich vor, die Wörter dieses Stückes von denen aus St, 7/ zu sondern. 


Eigennamen. 


Ab^l 77, lo. 

Acra 7, 398, 406, Acre 93, 46 Acco in Syrien, 

n'Adam 12, 34, en Adam 26, 26. 

Adoma Adama (Genesis 10, ig) 120, 71. 

n'Aelis (von Mont/ori) 20, 27. 

Aenri i, 686, Enri i, 688; rei Anric Heinrich I, 
von England 6, 84; rei Enric Heinrich II, 
von England 122b, 18; rei Henric 82, 51 
Var,^ n'Aenric 67, 7 Heinrich von England , 
lo jove rei, Sohn Heinrichs II. 

Aguäses 8, 40, 52. 

n'Agn^s 59, 24; 60, 31 ; n'Anhes de Rocacoart 
20, 36. 

Agolant 8, 20. 

n'Agradiva Versteckname bei Sordel 31, 41. 

Aidö Aidone (Sisalien) loi, 21. 

Aigl^nt, dus d' i, 468. 

n'Aima 36, 45. 

Aimar, clerc de Paris i, 520, 578, 691; conte 
I, 686, 707; (de Peitieu ?) 98, i, 25, 49. 

n'Aimeric de Narbona 74,46; de Peguillan 

89, I, 3- 
Ais Aachen i, 723. 

AI am an Deutscher 6, 60; loi, 46. 

Alamauda 91, x, n'A. 67, 25. 

Alamaigna 70, 34, Alemaigne 1,411 Deutsch- 
land s, rei Frederic. 

Albert {in der Überschrift Albertet) 97, 8, 22, 
36; marques de Malaspina 90, 10, 28, 46; 
loi, 12; de San Chenti 6, 13. 

? Alcays 76, 50. 

Alemaigne s, Alam-. 

n'Alengrl 76, 6; 78, 2 Var,^ n'Asingrin 76, 
6 Var, Isegrim, 

Alezander (magnus) 2, 17, 46, -dre 2, 26, 
45; -dri 114, I, Alichandre 82, 14 Alexander 
der Grofse\ Alexandre (rey d'Epir) 2, 41. 

Alexandr'fan (s. Act. Apost. VI, 9) 104, 20. 

Alichandre s, Alex-. 

Alma8S9r 76, 50. 


Alvergna 123, 53, Alvemhe, -nge 6, 30; 60, 
*3) 97i 4 Auvergne\ s, Peirc, 

n'Alvira 5, 55, 67. 

n'Amaldric de CrYo 7, 224, 332, 238, 248. 

Amanieu de Sescas 100, 4. 

Amelis 57, 14. 

n'Amfos, n'Anfos rey de Castela Al/ons VIII, 
5i 5; 68, 3; conte Alfons Jourdain von 
Toulouse 7, 16; de Barbastre 5 , 43 1 162, 

302. 334. 
Amilh^ta 84, 41. 
Aminta Gro/svater Alexanders des Grofsen 2, 

37. 
Andren, -ieu, Saint heü. Andreas i, 19; 6, 

146; 73, 24; Kirche des heil. Andreas l, 

501 ; de Paris 57, 13. 
Anfos s. Amfos. 
Angers, conte d' i, 39. 
Angevt Bewohner von Anjou 6, 32 ; ihre Sprache 

78, 38. 
Anglat^rra, angleseis s, EngK 
angov^nc Münzsorte aus Anjou 25, la 
n'Anhes s. Agnes. 
Aniau Anjou 67, 19. 
Anric s, Aenric. 

Anselm de Rogesmon Ansei de Rihemont 6, 15. 
Antecrist 7, 166; 86, 5, 12, 20, 25, 38; 108, 

126; s, Glossar, 
Antike Antiochut 42b, 18. 
Anti^ca 57, 29, Antiocha 72, 67, Antiochia 

122», 3. 
Apn, Saint St, Abundus 43, 68. 
Aragö 5, 63; 25, 41; regina d'Arago w»^ 

Sancha, Gattin Al/ons II. 24, 38; rey d*A. 

Alfons II? 25, 37; Jakob I 71. 26; x. Petm 
arragon^s, Ktdr aj.arragonesisch 5, 41 ; 71,5; 

Bewohner von Arragon 70, 25. 
Archimbaut (ifon Bourbon) 4, 109, 150. 
Ard^nce i, 234. 
Ard^ne Ardennermald i, 438* 


Eigennamen. 


329 


Arg^nza Teil des Bistums Arles, westlich des 

Rhone 70, 46. 
Argus 125, 61. 
Arlöy 6, 3, 7, 53, 78. 
Arnal /.. Arnaut. 
Arnaut, lo marques de Bellanda Arnaut de 

Beaulandiy Sohn Garins von Montglane d^ ^ 12. 
Ar(naut) de Cumenge 7, 218; (comte de 

Cumcnge 7, 288, 441); A. Daniel 25, 44; 

26, 37; 80, 43 Var.\ n'A. Topina 7, lo; 

n'A. de Vilamur 7, 115; Arnal de Virson 

6, 17. 
Arno! de Lombardia 8, 19. 
n'Ars^n 59, 24. 
Artus (rei) 3, 545; 82, 16. 
Asingrin x. Alengri. 
Ast Asti (Oöer-Italien) loi, 4. 
Astarac, comte d* Centule /// 65, 98. 
n'AudKart (de Malamort ?) 20, 41. 
Augier de Cliart 3, 315, 324. 381. 
Augis, bisbe i, 619. 

Auriana alter Name der Insel Lerins 8, 4, 62. 
Aurilac x, 426, 433. 
n ' A u t r e i a t Versteckname bei Guiraut dEspanha 

(für Karl I. von Anjou ?) 50, 36. 
Avignon 70, 65. 

n'Azemar Ademar V, von Limoges 66, 10. 
A z i m a n Verstecknanu bei Bertran de Born 20, 7 1 . 

B j. Bemart; Bab6 s. Castel Babo. 

Baiart Pferd Bertrans von Born 66, 45. 

Baivere Baiem x, 450. 

Bai de Femeni 6, 49. 

Baldöi s. Rotbert. 

Bale Ortsname i, 118. 

Barraban 116, 66, Baraban 118, i, 7a 

Barbari (genues.) Berber 92, 75. 

Barbastre Barbastro (Arragonien) 5, 196, 227 

j. Anfos. 
Basatz Bazas (Gironde) 67, 24. 
Bascle Baske 6, 28, 
Bascol de Cotanda 5 pass. 
lo bastart Wilhelm der Eroberer 6, 85. 
Baudf s s. Vaudes; Bearn s, Gasto. 
Bed^rs Betiers (Herault)^ esser de ß. an Thor 

sein 22, 22. 
Bellanda s. Arnaut. 
Belcaire Beaucaire (Card) 70, 54. 
Belle^nt Bethlehem i, 357. 
na Belengueira Versteckname bei Guiraut 

cCEspanha für Beatrix, Gemahlin Karls L 

von Anjou 50, 29. 


Belvaisa Beauvais (Oise) 6, 19. 

belvaizt von Beauvais 6, 38. 

Benassis i, 581, 603, 693. 

Benav^n {Var, Beniven, Bonaven, Beneven) 

Benevent 80, 27. 
Berbesiu Barbetieux (Charente) s, Richart. 
Berenguier, maiestre {Var. Balangier, Belen- 

gi^O 83, 55; J. Ramon. 
na Berenguieira 91, 39. 
Berguonho s, Bor-. 
Bericle, Belh- Versteckname bei Richart de 

Berbezilh 29, 58. 
Berit 107, 96. 
ßermon s, Peire. 
Bernart, -nat, 6, 14; comte Vetter Girarts von 

Rossillon I, 394; maestre 7, 388; cn B. 

60, 16; de Casnac 7, 300, 446; Montagut 

107, 81; Pagut 107, 82; de Sayssac 80, 49; 

de Ventadorn 80, 19; I22l>, i (en B. 122b, 

7, II, 12), s, Rogier B. 
Bertelai i, 542, -ais i, 706, 713 comte. 
Bertolmieu, lo dia de Sant B. 24, August 

100, 173. 
Bertran, senh'en 86, i; li dui B. (s. Diez 

Leben u, Werke^ 146, dagegen Kolsen, Guiraut 

V, Borftelh S. 49, Anm, 2) 63, 125; de 

Cardalhac 80, 53. 
Biatritz B. von Monf errat, Tochter Bonifaz I, 

27. 45- 
en Blacatz 84, 25, ^6, -as 84, 8, en Blancatz 

84M, 16; 99, 9. 

Blaia Blaye (Gironde) 122a, i. 

Blancaflor Versteckname 84, 35. 

Blaquerna Palast in Konstantinopel lOi, 31. 

Bocaleö Bukoleottpalast in Konstantinopel 10 1, 

55- 
Böeci Boethius 10$ pass.; 120, 20. 

Bolbona Cistercienser ' Abtei in der Diözese 

Mirepoix 7, 127. 

Bon-Vezi s, Vczi. 

Bonberc (duc de) 6, iio. 

Bord«! (». -«US 22, 18) Bordeaux 63, 106; 

67. 23. 

Bordells Bewohner von Bordeaux 6, 29. 

Borgeinun i, 147, Berguonho loi, 46 Bur- 
gunder \ en Borgoinhos 84^, 16. 

Bormun i, 199. 

Born^l Guiraut von B, 80, 20, x. Guiraut. 

Boso («. Bqs I, 70, 80), conte (d'Escarpion) 

I, 70—139. 238, 295, 394. 
Boumon de Polha Bohemund von Taretit 6, 
156. 


33< 


E^entiamen, 


Braiman 6, 6o, Bramanso loi, 32 Bra^anier, 
Bresillanda IVald in der Bretagne 67, 33. 
br^t aj, I hretoniseh 78, 37. 
Bretanha 6, 108, Bretaigna 70, 38 Breiagnt. 
Breto, -on Bretom i, 112; 6, 32; loi, 45. 
Briva Brives (Ccrreze)^ lo Lemozts de B. 80, 

25. 

Bruniss^n, -ens odl, 3, ii2, Brunessen, Bru- 
nesen 3 pass, 
Buel lo caronhier (/at, Boellus Camoiensis) 

6i 159. 
Bure Burgos 6, 116. 

Busso loi, 28a Var, 

Caersi^ Quercy 123, 53, -st Bewohner von Q. 

6, 28. 
Ca! 72, 3J, Cäyai 77, 10 ATam. 
Cäifas 79, 22; 116, 64, 65. 
lo Cair 76, 50 Ktfr. 
Caire Orfsname ? i, 326. 
Calatagir6 Caltagirone (Sizilien) 10 1, 22. 
Caleph 120, 64. 
Chales, la vescomtal de Tibors de Montausier 

20, 31. 
Campanha Tierra de Campos in AU-KasUHen ? 

6, ii6. 
Canda Candes (Indre- et- Loire) ? 67, 19. 
Sant-Caprasi Aei/. Caprasius 8, 5, 10, 29, 116. 
CarcassfS Geöiet von Carcassonne (Aude) 69, 

48. 

Cardalhac Cardaillae (Lo0 s, Bertran« 

Card^il Residenz des Artus 3, 309. 

Carlos I, 132, 171 ete.^ tt\ C. i, 292, rei C. 
Martel i, 188, C. rei Martel i, 265 {nom, 
Carles t, i, 12 etc., Carles Martels i, 155); 
Karies n. 8, 70, Charles n. 82, 16, Karlle- 
maynes n, 8, 77 ICarl der Grofse ; Karlle, rei?, 
comps de Prohensa Karl I, von Anjon 119, 
125. 

Carn-et-ongla das Ro/s des Grafen (Raimund 
Berengar IV,) von Provence 94, x, 17. 

Cait Quarto (Ober- Italien) loi, 4. 

Carton^s ( Far. Carcones) Gebiet in Monfirrat 
90, 4 Var. 

Cartres Chartres (Eure-ei-Loir) i, 159, 

Casnac s. Bemart. 

Castaignier 90^ 53. 

Castela 5, 5; 6, 116; 68, 3, -«IIa 8, 21 
Kastilien\ rej de C. Alf ans X. 71, 2, 

Castel-Babd lOi, 28. 

Bcl-Castltat VersUekname bei Peire Vidal24, 45. 

C astras s, Guillenu 


Catala^ Kaiülane 97, 2« 

Cathaloigna Katalonien 70, 28. 

Cat6 40, 20. 

Catola /. Ugo. 

Bel-Cavalier Verstecknatne bei Raimbant de 

Va^ueiras für BeatrilM von MonferreU 52, 45. 
Cedron Baeh Kidron 116, 58. 
Bel-Cembelin Versteckneme bei Bertran dt 

Born 20, 22. 
SAncta-Cesilia I191 29. 
San-Chenti St, Quentin (Atme) s. Albert. 
Cherubus Höllenpförtner 117, 79. 
chiechas, chichais, secha Ottmame P 95, 58 

Var. 
Saint-Circ (Lot) /. Ugo. 
CirinlL'a|;i 104, 19. 
Clarmon s. Eble. 
Sanct-ClSoplias 116, 6. 
Clus, coDte de i, 39. 
Coberlanda Cumberland 67, 17. 
C o f o 1 7 n Confolens (per schied. Orte dieses Namens, 

hier das im Dep, Charenie gel^eme ?) 59, 16. 
Colonha Köln 100, 89. 
locomte 72, 70 Raimund VOM Antioehien (Ckak 

Revue des langues rom, 27, 350). 
Mon-Conhat Verstechname bei Gaueeän Faitiit 

2«, 50. 
Bel-CoiiQrt Versteekname 46, 24. 
Corbaran, rei de Persa 6 pass. 
Corosana Khorcasem 6, 94. 
Cors-Covinf n Versteckname 51» 4« 
Mon-Cort^s Versteekname bei Bemart de 

Ventadom 16, 57, 
Cossez^n Name oder Beinamie esmes TVobadors 

80, 78. 
Cotanda j. Bascol; Coversana Conwersana 

(Apulien) x. Tendier; Creich«! CrtixH (Km^U- 

nien) /» Dalmats. 
Creta 8, 31. 

Cr 16 Cracn (Mayenne) s. Amaldctc. 
Crist 5, 170; 56, 60; 117, 67, s. Iheso. 
Sainte-Cruiz Heilige KreuMkircke 1, 671. 
Cuia Cuges {Bouehes'dm-Rhbn^ 119, 77. 
Cum^nge x. Arnaut. 

Daire Darius 82, 14. 

Dalmatz de Creichel 7, 3131 441; Saint D. 

43. 32. 
Dalon (Dordogne)^ Torden It laab, 23. 

DamVata DamieHe 70, 62; isi, »3, 78. 

Danl[el f. Arnaut. 

S. Daunis 5/. Denis 6, 145. 


JStgmnamM. 


iii 


DaurQstre 12, 29, 

David I, 399; 8, 177; 85, 32; 116, 73; "8. 

X20; 120, 39. 
Dedalua 29, 26. 
Dexirat VersUcknami bei Amaui Daniel {für 

Bertran de Bern ? s. Canelia /. a) 26, 39. 
Dien, D^n i, 28; 4, 14; 105, 12, 105, Dio 

Io8, 13, 88 /. m. I» Gati 5, 78; lO, 23; 

100, 106; 118, 30; Dieus! Ausruf 13, 39; 

38, i; pcrj). 3, 213; a D. Aisekieäsgrafs 

51, 29; perdre D. i, 28; 107, 49; ga«aignar 

D. 75i 37; 107, 49; conqnerre D. 79, 22; 

den keiäniseher Gott 6, 74, 933. 
DijoB 1, 301. 

Dinha Digne (B^stis-Alpee) s. Hugo. 
Doma (? s, Canello p, a^i) 25, 35. 
Domas Damaskus 72, 36; 121, 2. 
Sancta-Doucelina 119 Ob% 
Drogo^i 1, 654; fr«9 6, 109; de Novellas /V/m 

de Nesiu 6, 13. 
Durban 99, xi. 
Dnrf ata Duramae 23i 10« 

EbdoBio Hebdffmopalasi im KonstasUUeopel 

loi, 36. 
Eble, n'E. (de Saignas od^r d'Uisel P) 96, i, 

19» 37; «n E. de Clarmon 77 Var. Schlufs\ 

n'E, de Sagna 80, 61; n'E. (vescoms) de 

Ventcdor» BUe III i22>>, 24. 
Ebrat de Posat Evrart du Pmset 6, 18. 
ebrey hebräisch 2, 91. 
Ebreos (Latin») 120, 66. 
Egipte Ägypten 120, 6$; 121, 63, 
Elengrl Isegrim 76, 6 Var. 
Sant-Ellfas 120, 29. 
Elis j. Aelis. 

Elsemgrl Isegrim 76, 6 Vor* 
Emlus 116, 7. 
empecAdor rit$msehe ICaiser Heinrich VL 69, 

28 , Kedsffr AUxius IIL van KonsUsntinopel 

Enestais i, 707, 722. 

Englaterra 7, 8; 122I», 19; 129c, 12, Angla- 
6, 86; 7, 16, 424 England^ rei d'A. Richard 
Löwmhen 7, 417. 

an gl? 9//». -^aa 6, 89 engiisch] Engl^ Eng- 
länder 67, 18; 69, 32; 8a, 65 n'E. VersUck- 
name bei Raimbaut de Vafueiras für Wil- 
helm IV. W9 Orange 53, 70. 

AngUz^is Ei^gländier i, 112. 

Engnolmeal Bewohner des Angaumcis 6, 30. 

Enida Geliebte Erees 52, 67. 


Enri, ^ric, Henric j. Awric. " 

Epir Epims 2, 41. 

Ercc 52, 67. 

Ermengant de Figneyras 107, 17a 

n'Ermess^n 60, 31. 

ermin asrmeniseh 2, 91. 

Eros Herodes 42^, 18. 

Ervcu I, 508, 590. 

Essabatat Waldenser (s. Karl Müller, Die 

Waldenser und ihre einzelnen Gruppen, Gotha 

1886, S, ij, Anm. 4) 79, 31; 107, 187. 
Mon-Escudier Versteckname bei Albert de 

Malaspina 90, 55. 
Esingrt Isegrim 76, 6 Vor.; 78, 2 Var, 
Espaigna 72, 55; 94, 12; 122«, 11, 14, 

Espaignha 38, 47, Espanha 6, 114; 69, 33; 

93, 32 Spanien. 
Espanh^l Spanier loi, 47. 
l'Espital Orden der Hospitaliter 121, 47, 59, 

71. 
Sanct-Esteve St. Stephan 104, 8, 12. 
n'Estornel Name oder Spottname (Herr Staar* 

matM, im WorUpiel %u Perdigo) ? 98, 51. 
n'Estot de Linars 7, 305. 
gva 102,27, 34. 


na Faidida Versteckname bei Bertran de Born 

20, 51. 
Faidit Spielmann P. Cardenals 77 Var. Tor- 

nada; s. Gancelnu 
Faräo 42b, 17, Pha- 120, 65. 
Fäus 6, 49. 
Femeni /. Bai. 
Ferrier 107, 185. 
Figneyras s. Ennengauti Sica^t. 
flam^nc vlämisch (Sprache) 78, 38. 
Flam^nca 4 pass. 
Flandres Flandern, cel de F. (Rodert II) 6, 

10, coms de (Baudouin IX) loi, 45. 
Fl^ri 57, 14; Verstechname 84, 35. 
Foih Foix (Ariege); castel de F. 7, 75, 171 ; 

comte de F. Raimon Rogier 7, 40. 
en Folcaut Foucaut de Ber%i 7, 373, 377. 
Folch^r I, 394. 
Folcp^i, conte i, 129, nom. Folqe i, ii, Folche 

I. I73i 393- 
Folqft de Marseilla 80 Var. a Str. 10. 

Fonqualquier Forcalquier {Basses'Alpes) 27, 

37. 
Forfs Bewohner von Foret 6, 29. 

Franc Franke, Franzose x, 133. 


33* 


Eigennamen, 


francfs, -nses 97, 23, 33 (fem. -c?sca 123, 

^'£) französisch; Franzost i, 147; 6, 136; 

39, 29; 69, 24; 72, 64; 97. 2; loi, 45; 

französische Sprache 124^ 183; Sant F. heU, 

Franziskus 119, 65. 
Fransa 6, 183; 7, 9, 16; 69, 17, -nza 68,23; 

70, 12; 123, 52, -nee i, 16, 480 Frankreich^ 

rei de F. /%»//>/ /. 6, 9, Philipp August 7, 

404. 
Frederic 70, 33, en F. 76, 57 Friedrich II. 

vtm Deutschland, 
Frei US (Var,) s, Liontz; Fres s, Droguo. 
iiis^/em, frixa 78, '^l friesisch, 
Frisü9 I, 133 Friese^ -zon 6, I3 (s, Rotbert). 

Gabriel» angel 102, 47. 

Gay mar, Gaay&mar s, Guillem. 

S an - Galeri, cel de {Meyer = St. Valeri) 6, 14. 

Galpert s, Guigo. 

Galter 6, 14; — 6, 162. 

Gart, -in, Guari 6, 18; — 60, 15; G. Bni i, 

417- 
Garlanda, cels de G. {s. Thomas, Beriran de 

Born p, 18) 67, 31. 
Guarsi ? (s, G, Paris, Romatua XIX sSo) 6, 

29. 
Guascd Gascogner 67, 23; loi , 47, gascon 

gasconisches Pferd i, 143. 
Guascuenha Gascogne 97, 3. 
Gast6 de B£arn 6, 27. 

Gaubert de Poicibot 122s i, en G. ib,^ 13. 
Gaucelm Faidit 80 Var, a Str, 15; 95, 55, 
Gaufre s. Jaufre; Gausmar s, Grimoart. 
Mon-Gazanhat Versteckname bei Peire Vidal 

24, 47. 
Genoms Genuese 90, 17; 92, 14, -e^a Genueserin 

92, 9- 
Gervni i, 541; Saint -Gervais heil, Gervasius 

I, 719. 
na Gegabel Königin Isebel (i. Ronige ig, 4) 

120, 31. 
Gibelet s, Gui; Gigo s. Guigo. 
Gilbert {n, -rz i, 11, -rs i, 134, 394) de 

Senesgar i, 129. 
S. Giorgi heil. Georg 6, 145. 
Giral de Ponti Giraut de Ponthieu 6, 16. 
Girart (de Rossillon) i pass.; Girat Vater 

Roberts lo bon gonfainonier (Bohemunds) 6, 

160. 
Guodafre (lo duc) Gottfried von Bouillon 6, 57. 
Gomora 120, 71. 
Gordo s, Guillem. 


Guossalbo Röitz 80, 67. 

Goutelme (lo conte) i, 468. 

Granft 86, 42. 

gr^c griechisch 2, 89; Grieche 105, 66; 108, 7. 

Gr^cia (-la 2, 18), Gretia 2, 35 Griechenland 
105, 54; 120, I, 

Sanh-Greg^ri heil, Gregor 12, 17. 

grezesc 105, 205, 207, gresech 121, 5, 11 
griechisch. 

Grifö Grieche lOi, 29. 

Grimoart Gausmar 80, 37. 

Gui de Gibelet 121, 29. 

Gui'ana Guienne 72, 68. 

Gigo de Galpert (Beispiel hohen Alters) 94, 
20; en Guigo (del Tomel s, O, SchuUze, 
Prov. Dichterinnen S, 12, ij) 77 Var, 
Tomada, 

en Guilalm^t 88, 9, 21. 

Guillem (-elm 21, 47, Guilhelm 66, 29; 67, 
13) Wilhelm mit der kurzen Nase 67, 13; 
de Castras (Abt ? s. Zeitschrift IX J18) 84, 
44; Guaysmar {Var, Gasmar, Gaymar) 96, 
10, 28; de Gord6 66, 29 fs, Stimming* 
S, i4g)\ Longa-Espia 21, 47; Malespina 73, 
41 ; marques de Monpeslier Wilhelm VIII, 
34, 52; de Nivers 4, 127; Raimon 89, 2, 
4; de Ribas 80, 31. 

Guiraut de Bornelb 80, 13; 87, i, 15; 91, 
9, 26; en G. Riquier 33 Üb,\ 65, 74. 

Guiscart s, Rotbert. 

Gunel 59, 25. 

lacme, San- heil, Jakob 116, 17; I. Vivaut 

"9, 77. 
lacQb 118, 70. 

lafel 118, 70. 

laufre (G- 40, 15; 82, 51) 3 pass,\ ? 40, 15; 
lo comte 7. von der Bretagne, Sohn Hein* 
richs II, von England 67, 33; 82, 51 ; Rudel 
de Blaia 122a, i ; de Tonay t22d, 2. 

Sant-Ierönime heil, Hieranymus x3o, 14. 

Iherusalem 116, 5, 8; 118, 38, 61. 

Ihesu I, 237; 7, 258; 105, 152; QiataL) 103, 
62, Ihezn 39, 27, lesu 72, 43; 118, 58; 
(katal.) 103, 2, Ihesus (obl.) 9, 51, 213; 
Ihesu Crist 7, 267; 74, 2; 120, 33 (mom. 
Ihesu-Crist 7, 236, 378; 8, 36, -st» 8, 115)^ 

Ignaure {Var. Hygnaure, Ligoanre, Lignanra) 

^3« I4i 19« Linhaure {Var, Lignaura, Linaure) 

87, 8, 22 Versteckname bei Gusraut de Bomelh 

(nach Kolseny Guiraut von Bomflky S. 44 

für Raimbaut d*Aurenga), 


I 


Eigennamen, 


333 


en Innoc^n Papsi Innocent IIL 73, 10. 

India Indien 125, iii. 

löan Vttter des Rainal de Behfaiza 6, 19; San 
!• 79> 9} Sanh-Ioann evangelista 116, 57, 
64, lohuan (katal,) 103, 63, 64. 

locel Maunaz i, 342. 

locglar Versteckname bei Raimbaut d'Aurenga 
für Maria van Vertfuoil 19, 51. 

Mon-lQi Versteckname bei Guitaut de Bomelh 

83. 15. 
IqP Hieb I, 400. 

losaphas Thal Josaphat 72, 8. 

losue Josua 120, 64. 

lohuan s, loan. 

lozcp 9, I43i 148, -eph 118, I, 5, 70. 

Yrlanda Irland 67, 18. 

en Ysengrt Herr Isegrim 78, 2. 

Iseut Isolde 20, 38. 

Israel 116, 15; 120, 64. 

ludas 116, 59, 62, luzas 116, 61, Saint-Iudas 

I. 254. 
Sant-Iul'ian Patron der Gastfreundschaft 3, 

365. 
luzas s. ludas. 

iusieu jüdisch (fem, -ieua) 123, 17; luzieu 
Jude 73, 14; 104, 36; 118, 85; (kataL) 
103, i8a, -«€« 103, 44; 116, 59, -ziou 118, 
126, -d^u I, 23, -dio 108, 7. 

Izarn 107, 88, n' 174. 


Lafranco da Mar 90, 35. 

Lambert 8, 197, Lanbert 8, 55. 

Landa les Landes 67, 23. 

Landrt (de Ncvers) i, 393. 

Sanh-Launart 60, 18; 66, 20, S. Leonart 

121, 40; I22C, 3. 
lo Läzer 42b, 16, Sant-Lazer 121, 29 Lazarus. 
lemos! limousinisch 123, 65, Lemost, -zi, 

Limozin 97, 4 Limousin 60, 13; 123, 53; 

Tevescat de L. 122c, 2; das Gebiet der pro- 

vtnzalischen Sprache, Südfrankreich 123, 54, 

63; 75» 9; J. Briva. 
Lentinc Lentini (Sizilien) loi, 21. 
L^pn, lo rey de 5, 96, iii, (Alfons X. von 

Kastilien) 71, 30. 
Leonart /. Launart. 
Lert Name einer fabelhaften Schlange 8, 77, 

86, 91. 
Lerfda (Katalonien) 100, 88. 
Lerins, -ris 8, 138 (Insel) 8, 2, 85, 221. 
Levi s. Ugo. 


LKanor (q und o) Leonor von England, Ge- 
mahlin Alfons* VIIL von Kastilien 5, 17. 

Libertin'ian (s. Act, Apost. VI g) 104, 18. 

Limozin s. Lern-; Linars s, Estot; Linbaure 
s, Ignaure. 

Liontz (de Frejus) 8, 46, 56. 

Lobat 97, 53. 

Loh^r Lothar (der Sohn Ludwigs des Frommen ?) 
I, 411. 

Löic s. Lozöic. 

Lombardia Lombardei 90, 23. 

Lombart Lombarde 80, 73; loi, 46; (Krämer^ 
unkriegerischer Mensch) 66, 25. 

Longa-Espia s, Guillem. 

Lozöic Ludwig VII. von Frankreich 61, 26, 
Löic Ludwig VI II, von Frankreich 70, 35. 

Sanct. Lucas 116, 6; San-Luch 104, 7. 

Lucibel 107, 23, Lucifer 120, 53. 

Lun^lb (Herault) 84, 32. 

Macedonor Macedonier 2, 32. 

Magdalena s, Maria. 

Mailoli 81, I. 

Mal 1^6, -on (DeuX'Sevres) s. Savaric; Males- 
pina s, Guillem. 

MallioCio 105, 29, 40, lo 105, 35, 40) 105, 
35 (lo rey emperador)}, nom. -ios, M. Tor- 
quatqr 105, 40, 43, Torquator M. 10$, 29. 

Mar X. Lafranco. 

Saint-Marc 94, 24. 

Marcabrü, -cha- 72, 2; 85 pass. 

Maria 9, 79; 102, 52; 103, 15, (katal.) 29; 
Santa, -ncta-M. 3, 378; 5, 306, 350; 7, 
378; 56, 23; 117, 45; M. Magdalena 116, 
16; M. la maire San-Iacme xi6, 17; M. 
Salome 116, 17. 

MarQC Marokko 6, 122. 

marqu^s Raimon Berengar IV. von Barcelona 
72, 55; Bonifaz I. von Monf errat loi, I, 69. 

Saint-Marsal 87,57, -sau 39, x 8 St. Martialis. 

Saint- Mar sei 43i 50 5/. Marcellus. 

Mars^lha s. Masselha, Folquet, Rainier. 

Marsil'Cp^ 8, 20. 

Martt, Saint- 43, 23; (genues) 92, 93; comte 
6, 27; d'Olit (s. Annuaire bullctin de la Soc. 
de tHist, de France iS'/g, p, 278, Anm. 9) 
107, 61. 

Masselha Marseille 119, 93. 

San-Matieu heil, Matthäus 73, 30. 

Maunat s. locel. 

las Mauras Name eines Waldes zwischen Frejus 
und Ilyeres 8, 73. 


334 


Eigennamen, 


Maurenti s, Ugo. 

Mer, lo fU Gari 6, i8. 

Mercarql ? 78, 27. 

Messina loi, 16. 

Messd Methone (Griechenland) loi, ja 

Miclhs-de-Ben Versteekname kei Berirß^ de 
Born für Guiscarda de Beljoc ao, 47; Mielhs» 
de-Dona 29, 50, MieU-de-DQmpna I22d, 3, 
36 Versteckname bei Riehart de Berbezilh för 
die Gattin des Jaufre de Tonay, 

Milan Mailand 90, 58 Var. 

Milan^ s Mailänder 90, 18 Var, 

Milo9 (lo dnc) i, 53, 122, nom. MU ii 57« 

Miqu^l 74, 45; Sant- 117 pc^ss, 

B e 1 - M i r a 1 h Versteckname bei Bertran de Born 
20, 56. 

Tor-Mirmanda x. Tor. 

Moysent Moses 108, 116. 

Monbru^, -ü 3, 45, 48, 321. 

Mondragd (Vaucluse) 84, 32. 

Monet 60, 85 Var. 

Monferrat, marques de Wilhelm IV, 27, 37. 

Monf^rt s, Simon. 

MoniQia, la senie de Paris 6, 152. 

Monpeslier Montpellier 6, 175; 34, 52. 

Monsaurel Montsoreau (Maine-et* Loire) 67, 19. 

Montagut s. Bernart. 

Montalbä MoMtauban (Tam^ei-Guronne) 7, 67. 

Mont-Argon i, 128. 

Montaudö 93, 7, 24. 

Montgelais i, 712. 

Montioy Montgey (Tarn) 7, 108. 

Monti-Tabor Berg Tabor (Syrien) 73, 25. 

Montsegur s. Pog. 

Mont-Semproin (Vor. MoU-Sompronh) i, 
207. 

Monzo X. Peire. 

M^r Maure 69, 36. 

Narbona x. Aimeric. 

Narcisus 17, 24. 

Navar Navarrese 6, 28; 71, 5. 

Navarra, lo rei de N. Theobalä IL 71, 25. 

Nasareth (-eh ?) 116, 12. 

Ner6 42b, i8. 

Nicolau 4, 178, 225. 

Nicolo (da Mar) 90, 35. 

N'iol ? 59, 26. 

Ni^rt (Deux'Shires) 72, 71. 

Niv^rs Nevers (Nievre) x. Landri, Guillem. 

No Annone (Ober^ Italien) loi, 4. 

Nöe Noah 120, 61. 


norman, fem, -odA nonnmmUich 67, 21; N. 

Normanne 6, 82; 39^, 29. 
Normandia 122b, 19, 20; duqessa de N. 

Eleonore I22l>, 14. 
Nov^llas X. Drogo. 

Olairp-s (Fidr. Solairos, Salaros, Salairos) 
Insel Oleron (Charente-InfSrieun) ? 93, 35. 

Ölet OlUe (Navarra) s. Marti. 

Ol i vier (der Waffenbruder Rolands) 83, 40; 
90, 51. 

Olimpias Mutter Alexanders def Grofsen 2, 

44- 
Ongria Ungarn 8, ii; lo rey (Andrioc) d'O. 

8. 98. 
Sant-Honorat 8 /axx., On- 8, iQi. 

ser Opeti (genues,) 92, 94. 

Orlins Orleans i, 159, 508. 

Otöer I, 706. 

Otov I, 655. 

Ovide-8 «. Ovid 85, 37 (28, 50 Ovisis, Ovis 
aus den Varianten hemustelkn ?). 

Pagut X. Bemart. 

Paya^ unter den Völhemamen S9i 39 x. Glossar 

pagd. 
Pal^rma Palermo loi, 22. 
Pamias Pamiers (Ariegt) 7, 103. 
PapYol Joglar Bertran de Borns 20, 71. 
Paris Paris i, 520, 691; 6, 151; 100, 89; 

(Paritot', Tam'Ct'Garonne ?) 93, 14; x. 

Andrietu 
Patern 6 (Siuliin) loi, 20, 
Sant-Paul 104, 48; 117 /oxx.; 120» 66, 76» 

85. 
Pavia 90, 27. 
Peiracorva (Kar. Preiracorva, Preacor; eine 

derartige Form mit gaUoitaU Attraction dis r 

mag Raimiaut de Vaqueiras gibratecht kabet^ 

P, in OberitaUm 90, 34. 
Peire (Pcre 1,455)» Sant-P. i, 455; 7, 48; 8. 

142; 79, 13; 116, 64; P. 4'Alvemhe 80, 79; 

d*Arago Peter II L 33, 53; Bennon 80, 43 

Var.\ de Monzo 80, 43; Raxol 107, 96; 

Rogier 80, 7; Vidal 80 Vor. a Str, 16 (x. 

Pier und Pelizer). 
Peiregors Perigueux (Dordogme) 66, 43. 
Peir6 Petrionquartier in Konstaniinopel loi, 34. 
Peir9l 80 Var. a Str, 13. 
Peitau 39, 46; 67, 15, 20; 97, ao; -a«s 72, 

71 {nom, 68) Poitou. 
Peitavl Pjiteviner 6, 31; 66, 46; 97, 23. 


E^ennamen» 


335 


en Pelix^r {Übersekr, -icr) 99, i i^Ptirt Vidal?), 

Pept Pipin der JCuru 6, 9. 

Perdigö 95, i eic.\ 98, 3. 

Persa Persien 6, 3. 

Persan 82, 39, -ont 8, 19 Perser, 

P h i 1 i p p u s (von Macedonien, Vater Alexanders) 

2, 33- 
cn Pier (Peire Vidal ?) 90, 57. 
Pilat, Pialat 118, 126, 127 Pilatus 79, 2a; 

116, 65; 118, I, 12. 
Planel s, Raimon. 
Plassa Piazza (Sinlien) loi, 22. 
Plasensa Piacenta 90, 53. 
mon Plus-Avinen Versteckname bei Gaucelm 

Faidit (s. Rob, Meyer, Biogr. des Trob. G. 

^. S. SS» S4' S7) 281 55- 
P^i Puy en Velay, avesqae del P. Ademar 

6, 114; la cortz del Puey 29, 7; Pog de 

Montsegur Montsegur (Ariege) 7, 100, 129; 

Poicibot Puyiibot (Dordogne) 122«, 2 *. 

Gaubert; Puoich-vert (das im Dip» Tarn ge- 
legene ?) 80, 86. 
San-Pol /. Ugo; Pollia ApuHen s, Boumon; 

Ponti Ponthieu ? s, Giral. 
Pors-Cairaz i, 329. 
Sanh-Pps (Poncz 84^, I9t 21) Saint' Pons bei 

Marseille 84, 5, 11; S.-P. de Tomciras 

(Hhault) 65, I. 
Posat J. Evrat; Prensipeu s. Richart 
Prö^Dsa, »nssa 83,66, *nza 123,53, Prohensa 

119, 126, Provence i, 235 Provence 7, 67; 

23, 2; 24, 18; 84, 6; 97, 3; comte de P. 

Raimund Berengar IV, 84, 21, Karl L 119, 

126. 
Pröensal toi, 47, -nzal (genues.) 92,83, Pro- 

venzal 92, 89, (genues,) 92, 21, 56 Prcvennale; 

Bel-P. Versteckname bei Guiraut cTEspanha 

50. 33- 
pröenzalesco (genues,) prov* Sprache 92, 71. 

Puei s, Pol, /. Raimon. 

en Puiolos 84, 8. 

Pnoich-v^rt s, Poi, 

Santa- Quitera gastonische Heilige 37, 49. 

R. s, Raimon, 

Rftimbaut, en R. (wohl d'Anrenga) 80, 55; 

en R. (de Vaqueiras) 98, 9, 33, 59 (Ram- 

90, I, 19 etc), 
Raimon (Ramon 6, 115; 7, 198), Berenguier 

6, 115; de Planel 81, 43; en R. del Pnei 

J19, 92; de Rocafolh 7, 198; comte R. de 


Toloza 109c, 3 Raimon V. 122b, 21, 

Raimon VI, 7, 242; Vidal 123, l; Vilar 

107, 82; s, Guillem. 
Rainal de Belvaisa 6, 19. 
Rainier, conte 6, 161; de Marsclha Versteck' 

name (Barrals) bei Peire Vidal 24, 19. 
en Rando-s (cat es Paris) 93, 14. 
Randas Randano (SitiUen) 10 1, 20. 
RSplf 6, 162. 
Razol s, Peire. 
lo iove rei Heinrich , Sohn Heinrichs II, von 

England 67, 4; 82, 51. 
Reiner l, 417. 
Ribas (Ardhche ?) s, Gnfllem. 
Richart (Ricchaut I22d, /^W; ^ R* Riehard 

L'&wenher% 66, 10, 52; 67, 5, 26; 68, 5; 

69, 31; 82, 6; de Berbesiu I22d, i; de 

Prensipen 6, 161 ; de Valpi 6, 162. 
Sainz-Rigob^rs St, Rigobert, Erzbischof von 

Reims i, 401. 
Rin Name einer fabelhaften Schlange 8, 77, 86, 

163. 
Riquier s, Guiraut. 
Robaut La Celle-Roubaud bei Les Ares (Var) 

119, 116. 
Robert s, Rotbert. 
Rocacöart Rochechouart (Haute' Vienne) s. 

Anhes. 
Rocafolh Roquefeuil (Gard) s, Ramon. 
Rochela Roccella (Sizilien) loi, 21. 
Rogesmon s, Anselm. 
Rogier, comte Roger von Sizilien y Bruder 

Robert Guiscards 6, 156; en R. B(e)r(nat) 

Sohn des Grafen Raymond Roger von Foix, 

später Roger Bemard II, 7 , 294 , 440 ; s, 

Peire. 
Röitz s, Gnossalbo. 
Roma Rom 7, li, 119 etc,:, 69, 9; 79, 13; 105, 

33 etc,\ (la fe de R.) 107, 168. 
RomA Römer 121, 43. 
Romanla das byzantinische Reich 8, 12. 
San-Romeu (la feste de S.-R. am i, Oktober) 

h «5. 

Rossillon X pass,^ -un l, 161 Qiber die ver* 

mutliche Lage dieses R, nahe ChätiUon'Sur- 
Seine s. P, Meyer, Girart de R,, Einleitung 
p. XXX). 
Rotbart, Robert 6, 160; 7, 429: Baldöi 
Robert II, von Flandern 6, ii; filh Girat 
6, 160; Guiscart 6, 157; Norman Robert II, 
von der Normandie 6, 82; de Salventina 7, 
429. 


336 


Eigennamen, 


Rotlan {Vor. Rolan 90, 52) Roland ^^ 52; 

97, 53. 
RQzer Rhone 23, 9. 

Rud^l J. laufre. 


Sag na (Cantal) x. Eble; Sayssac (Aude) s, 

Bemat; Saint- s. den folgenden Namen, 
Saiss6 (Seissons i, 159) Soissons loi , 34; 

comte de Raoul III, von S, 7, 237. 
lo rei Saladt 7, 401, 410 ff« 
Salamo, -on (Sälomon 2, i) 8, 177; 85, 32; 
* 115, loi, 325; lo temple de S. 118, 120; 

eil del temple S. die Tempelherren 72, 56. 
Salome s. Maria. 
Salvaire, Saint-S. der Erlöser 43, 46, Saint- 

Sauvador i, 185. 
Sains9^ 85, 14, Sanso 85» 18 Simson, 
San- s, den folgenden Namen \ Sanchenti s, 

Chenti, Albert, 
madonna Sansa 119, 81. 
Santong^s Bewohner der Saintonge 6, 29. 
saraz!, -rr-, -czin 108, 12 o/'. I sarazenisch 6, 

23i 39; 121, 53; 123, 17; Sarazene 6, 68, 

»85; 15. 13; 82, 39; 93, 44; X2I, 8, 10 etc, 
Sardanha P, Meyer: Cerdagne (Katalonien)» 

G, Paris: Saldana (Leon) 6, 115. 
Sardanha Sardinien 86, 17. 
Sardo fgenues.) Sarde 92, 75. 
Satanas i, 370. 
Saul Saulus = Paulus 104, 47. 
Sauvador s, Salvaire. 
Savaric, en S. de Malleo, -on 121, 6; 122c, 

6, 9, 10. 
Segln (Vicomte de Besanfon) i, 394. 
Seine x, 118. 
Seissons s, Saiss6. 
Sen^ca I09d, i. 
Sen6gar s. Gilbert. 
Bel-Senher Versteckname bei Berlran de Born 

für Maeuz de Montanhac 20, 61. 
Sercalmon 13, 53. 
Sescas (Gironde) s, Amanieu, 
Sant-Sever 120, 20. 
Sicart de Figueyras 107, 190. 
Silv^stre Papst S. 108, 78. 
Simeon (katal,) 103, 31; Port S. Simeo;i 6, 

181. 
Sim6 de Monf^rt 7, 35, 70, 202, comte de 

MoDtfort 7, 248 ff. 
So Son (Ariege) 107, 113. 
So bor im Seboim (Genesis 10, 19) 120, 71. 


mon Sobre-Totz Versteckname bei Guiraut de 
Bomelh für Raimon Bernart de Rovigna 63, 

123; 83, 68. 
Sodoma Sodom 120, 71. 

en Sord^l 86, 44, -elh 84, 28. 

Suria Syrien 21, 27; 73, 52; 82, 45. 


Tabor s, Monti-T. 

Talair an Elias V, Talair cm, Graf von Perigord 

66, 22. 
Tanis, marques de 6, 26. 
Taulat 3, 309, 372. 
Teiric Theodorich 105, 44, 50, 58. 
na Tefania 84M, 24. 
Teli, comte 6, 15. 
lo Temple Orden der Tempelherren 121, 47, 

59,.7i; eil del T. Salamo 72, 56; la maison 

del T. 122», II. 
Tencher de Coversana Tankted von Con- 

versana 6, 26. 
Tgofil 106, 71. 

Sen-Teris Meyer: Saint- Thieni, comte de 6, 2 1 . 
Termen Termini (Sitilien) loi, 21. 
Th- s. T-, 

Tigre Tigris 125, 110. 
Thitus 118, 43, 44 etc, 
Töarn Thouars (Deux-Sevres) , vesconte de 6, 

31- 
Töesco (genues,) Deutscher 92, 74. 

Tol?ta Toledo 78, 13. 

Tolosa, -za, Tho- 7, 67, 258 Toulouse 7, 

222, 256 ete.\ 43, 14; comte de T. Raimon V. 

80, 44, Raimon VI. T y 7; evesque de T. 

Folquet von Marseille 7, 94, 160; j. Raimon. 
TolzÄ Toulousaner 6, 28. 
Saint-Thomas i, 364. 
Tomciras J. Sant-Pos; Tonay Tonnay (Charente) 

j. laufre; Topina s. Arnaut 
TorMirmanda (s, Anm, %u Stimming^ Bertran 

de Born'*^ S. 1S4) 67, 13. 
lo Torn^l Tournel (Lozere) 77 Var. Tomada, 
TorquatQT s, Mallio. 
Torton ^s (Var. Cartones, Carconcs) Gebiet 

von Tortona (Ober- Italien) 90, 4. 
la Trapa Insel Ste.-Marguerite 8, 70. 
Tri pol Tripolis 132*, 6; comtessa de T. 122», 3. 
Tristan 20, 38; 57, 14 Versteckname bei Bemari 

de Ventadorn für Margarethc von Turenne, 

Gattin Ebles III. von Ventadorn ? (s. Die* 

L, undW.'*' S. ig, Anm. i) 17, 57. 
Tröilon 1, 427. 


Eigennamen. 


337 


Sent-Tuberi Saini'Thibiry (Herault) abat de 

S.-T. Bcrengar III. 7, 90. 
Türe Türke 73, 6, 49; 82, 39; 93, 47; 121, 

56, 58. 

XJgo, -guo 6, 17, Hugo 119, 50, ^nom. üc, 
Ugs 7, 381: U. Catola 85, 5, 13 etf.\ n'U. 
de Saint Circ (^Var. Cric und Tric) 122^, 
24 Var.; U. de Dinnha 119, 50; n'U. de 
Levi 7, 381 ; U. lo Maine Hugo der Gro/se 
von Vertnandois 6, 8 ; U. de Maurenti 6,17; 
ü. de San-Pol Hugo II, 6, 16. 

Hugu?ta 84, 13. 16, 20 eU,, Ug- 84, 33, 
Ugeta 84M, 12, 24 Huguette von ßaux, 

Val-de-Tar Valle di Taro {Parma) 90, 33. 

Valerne {Var, Valensa) i, 207. 

Valpi J. Richart; Vaqu^iras (Vaucluse) s, Raim- 

baut. 
Vaudfs 108, 43, Bandes 107, 187 Waidenser, 


Velai {Vor. Balai, Bellai) 83, 45. 

Venanz 8, 116 (Sant-V. 8, 119), -nU 8, 5, 

-nzi 8, 10 keil. VenanHus. 
V^nsa Vence (Alpes- Maritimes) 23, 9. 
Ventedorn 122b pass.^ -tad- 122b, i Var, 

Ventadour (Correu) ; vescomte de V. Eble III, 

122b, 4, 6 ete.'^ 5. Bernart, Eble. 
Veran hal. Veranus 8, 59, 197. 
VespazU xi8, 53, 55, 71. 
Bon-Vezt Versteckname bei Wilkelm von Poitiers 

10, 26. 
la Viana ?^ coms de 6, 109. 
V'ian^ s Gebiet von Vienne, Dauphine 97, 4. 
Vi dal j. Peire, Raimon. 
na Vi^rna Verstecknanu bei Peire Vidal ßir 

AMolais, Visegräßn von Marseille 24, 47. 
.Vilamur Villemur (Haute-Garonne ?) s. Arnaut 

Vilar s. Raimon; Virson Vierxon (Cker) ? s. 

Amaat; Vivaut s. Jacme. 

Xersen Xerxes 2, 38. 


Appel, Fror. Chrestomathie. 


22 


Zur Benutzung des Glossars. 


Der Mangel einer feststehenden Orthographie 
erschwert einigemiafsen die alphabetische Anord- 
nung des Glossars. Beim Au/suchen der fVörter 
ist vor allem zu berücksichtigen, da/s ich Doppel- 
konsonanz für die alphabetische Folge wie ein- 
fache gerechnet habe; y gilt als i; h gilt als nicht 
vorhanden. Die wesentlicheren orthographischen 
und lautlichen Varianten der Wörter sind auf- 
geführt worden mit Verweis auf den Hauptartikel, 
Man merke ferner: cha, ka, qua sind unter ca tu 
suchen, ebenso qu vor o und u unter c, k vor c 
und i dagegen unter qu. Für z wird in den 
Hds, oft s geschrieben ; ss und s wechseln mit g, 
c vor e und i mit s und umgekehrt. Der prä- 
palatale Reibelaut wird (mit gewifs nicht immer nur 
orthographischer Verschiedenheit) inlautend durch 
^gf ti» g ^^^ i ausgedrückt, auslautend wechselt ch, 
g mit gh, h, auch mit th undi. Auslautendes tz 
wechselt mit z. Mouilliertes n wird nh, daneben 
auch gn, ign, in, mouilliertes 1 7vird Ih, ill, 11, gl 
geschrieben. Lautliche Differenxformen entstehen 
durch das Schwinden eines auslautenden t nach 
n, durch Vokalisierung eines 1 vor Konsonant 
oder im Auslaut tu u. Lateinisch intervokales n 


kann im provenzalischen Auslaut stehen ocUr 
fallen. Wir finden also bald n geschrieben, bald 
nicht. Dieses sog, bewegliche n wird im Glossar 
bei den Stichwörtern durch 9 bezeichnet; fehlt es 
aber in der Schrift, so erhält der vorhergehende 
Vokal einen Zirkumflex: Ä etc. Die so bezeichneten 
Vokale haben geschlossene Aussprache, Sonst be- 
zeichnet Q, % offenes, o, e geschlossenes o, e; be- 
tontes a ist geschlossen vor 9 (über das a vor 
festem n und m geben die JReime keinen genügen- 
den Aufschlufs; die modernen Dialekte schwanken, 
wie es gewifs auch die alten für a wie auch für 
e und o vor m una n gethan haben; für die 
Schriftsprache werden wir für a, wie für e und 
o, geschlossene Aussprache annehmen dürfen ; eben- 
so für a im betonten Auslaut) . 

« bedeutet übertragene bezw, bildliehe ße^ 
deutung, 

* bedeutet unbelegt, 

intr, gebr, bezeichnet, dafs sowohl ein refiex, 
Verb mit (bei Infinitiv oder Participien) fort- 
gelassettem Reflexivpronomen, wie auch ein eigent- 
lich intransitives Verbum vorliegen kann. 


Nachträge und Berichtigungen. 


I, i68 sette manes als Lesart von O in die 
Varianten, in den Text Punkte. — z, 196 lies: 
benedieite* — i, 396 den ändere zu ters (ders in die 
Varianten), — i, 636 lies con. — i, 712 ai» Ende 
des Verses: «. — 3, 174 lies desliaroD. — 3, 466 lies 
a creire. — 4, 144 lies s*i. — 5j IS9 äVx ad orsa. -^ 
7i 35 li^^ comanda'n. — 11, 14 Vor. streiche: 
lies Com, ?, — 20, 27 lies n'Aelis. — 26, 27 
lies fin*. — 37, 21 lies mout {Hds. M mou). — 
37i 36 ^*^^' streiche in der Parenthese die Worte: 
»lies* bis »mi ?«. — 45 , 26 korrigiere 110 ' m P. 

— 51, 13 lies pastorela. — 57> 37 ä>J nulh'. — 
60 Oberschr» %, 3 lies: Handschriften, — 60, 28 
lies mas. — 65, 73 streicht die Anmerkung, — 
67, 22 Var. streiche DTK (sie enthalten den 
Vers überhaupt nicht; CNR haben er, AFM 
nicht), — 72 in Überschrift und Varianten lies 
W statt I; V. 61 Var, streiche I, — 72, 66 
Meyer Rom. VI 122 korrigiert qaeus (= que'ls) 
ai comes »je lis ai mis en demeure*. -<- 75, 28 
lies vostr' acortz; die Var, ist %u streichen, — 
84, 40 Komma nach Hugneta. — 90, 13 lies 
qu'c. — loi, 27a benesio aus der Var, in den 
Text zu setzen, — loi, 30 — 32 Schultz liest ,, , 
bando Entorn Blaqueiua : sotz v. g. Estei a. . . . 

— 10 1 , 40 lies traucat; Var, traucar Seh, mit 
CR gegen EJ, — loi , 51 am Ende setze Semikolon, 

— loi, 55 nach Bocaleo setu Punkt; nach 56 
faisso setze , , . als Zeichen einer Lücke ^), — 105, 
14 Var, lies q; — 105, 69 streiche die Var, — 
105, 86 setze das Semikohn , statt nach diesem 
Vers, nach v. 85. — 105, 96 Var, streiche »oder 
u«; es ist sicher ein o. — 105, 130 Var, zu 
streichen; es steht ein Accent, — 105, 164, 165 
j. meine Besprechung von Crescinis Manualetto 
provenzale, Zts, XX, — 105, 177 lies om. — 
105, 182 lies ei s. — 105. 184 s, meine Be- 
sprechung von Crescinis Manualetto, — 105, 186 


Var. lies lof fllf. — 105, 192 Var, streiche 
»oder uert«. -^ 105 , 193 Var, Vielleicht kann 
om in die Cäsur fallen, sodafs keine Silbe zuviel 
ist, — 105, 194 Var, zu streichen, — 105, 196 
Var, lies q; — 105, 199 Var, Das la von B^Ua 
iit durchstrichen, — 105, 231 Var, Vor »Strich* 
füge ein: »modemetn*, — 105, 238 Var, lies 
Cerqua que c. — iio, 85 lies ahurs; somis. — 
114 j. Prov, Diätetik, auf Grund neuen Materials 
her, von H, Suchier, Halle 1894. (13 streiche 
c'.— 15. lies L'e. qu'ie't man, di't c. — 16 
lies cada m. — 17 esveilhatz. — 18 estendilalz. 

— 30 p. clara 1. — Nach v, 48: En aprop tot 
alegramens Vestiras tos bels vestimens, Escarla- 
tas e cisclatos, Ims plus rics e'ls plus precios, 
Que ia poyran esser trobat E sian ben de ton 
agrat. — 53 o ^^ 55 prent zu streichen, — 60 lies 
diantos. — 62 met] beu. — 69 entorn] o vas, — 
79, 80 lies p. es noirimens Del cors e sos aiu- 
damens. — 92 streiche das erste o; bocs] bels 
pratz. — 97 lies seyras. — 103 plazens] fizels. 

— Nach V, 106: E ton conseilh ab eis tendras 
E ton regne ordenaras. — 108 faisselos] fastigos. 

— 109 n. laia c. — 139 tenens. — 140 pri- 
mieiramens. — 141 ros] bos. — 148 c. f.] outra 
Saison.) — 124, 84 lies d' antra. 

Glossar: füge hinzu chai 1. sai. — QsLX'.füge 
hinzu »{selten^ unzureichend* i, 376. — d'avans: 
106, 22 unter die Belege des Adv. zu stellen, — 
Deu, Dieu, Dio s, Eigennamen, — domini : 
streiche das Fragezeichen hinter I. — esser: füge 
hinzu sofrir m'cr »ich werde leiden müssen* 25, 
30. — Füge hinzu ich' s, iss-, — sctvslt: füge 
hinzu 9 bewahren* 114, 135 (dieser Beleg unter 
servir zu streichen; es sei denn, dafs zu servis 
geändert würde); a derrier heifst dann nicht 
•hinterdrein* {s, dereire), sondern »zuletzt*. 


') Für Stück lOI vgl. Zts, XVIII 2gs, 


VI 


Inhaltsverzeichnis. 


Seite 

Vorwort HI 

Abrifs der Formenlehre. 

Deklination VII 

Genitsbildung der Adjektiva X 

Steigerung der Adjektiva XI 

Zur Adverbialbildung XII 

Zahlwort XII 

Pronomen XIII 

Artikel XVI 

Konjugation XVIII 

Ableitung der Formen XIX 

Bemerkungen zu den Endungen XXII 

Einzelne Verba XXIV 


Texte. In gebundener Form. 

Epik. Stück 

Volkstümliches Heldengedicht, Girart de Rossillon i i 

Aus dem antiken Sagenkreis, Alexanderfragment 2 13 

/. Abenteuerroman, Jaufre 3 14 

1^ Zeitgenossenroman, Flamenca 4 24 

Novelle, Casliagilos . . .'.':.. . . . •*" . '^ . \' .' > 5 27 

l^. Historisches Heldengedicht, Chanson d'Antioche 6 33 

Retmchronik, Albigenserkrieg ^ 7 36 

Heiligenleben, Vida de Sant Honorat l .^:•,^>^. J i ^'Ä ... 8 43 

Legende, Evangelium von der Kmdheit Jesu 9 48 

Lyrik. 

Vers und Canzone 10 — 34 51 

Escondich 35 76 

No-sai-que's-cs . ,^, i , 36 77 

Descort , 37 77 

Lais 38 78 

Rätsellieder 39—42 80 

Enueg '....* 43 83 

Plazer 44 84 

Baiada und Dansa 45 — 51 85 

Estampida 52 89 

Alba 53—58 90 

Romanze 59 — 63 94 


Inhaltsverzeichnis, 34 t 


Stflck Seite 

Pastorela 64 — 65 loi 

Sirventes. 

Politisches Sirventes 66 — 71 104 

Kreuzlied 72 — 75 X09 

Moralisches Sirventes . 76 — 78 1x3 

Estribot 79 116 

Persönliches Sirventes 80 — 81 117 

Planch 82 — 84 120 

Tenzone ^5— 94 124 

Fingierte Tenzone 91 — 94 129 

Partimen 95—99 «33 

Reimbrief 100 — loi 139 

Mariengebet 102 143 

Marienklage 103 144 

Epttre farcie 104 145 

Episch-didaktisch. Boeci 105 147 

Didaktik. 

Stlnders Reue 106 151 

Las novas del heretie 107 152 

La nobia leyczon 108 156 

Coblas esparsas 109 159 

Seneca iio 160 

Fabel iii 162 

Ensenhamen 112 — 113 163 

Diätetik 114 x66 

Breviari d'amor 115 168 

In ungebundener Form. 

i^ Predigt 116 175 

(^ Legende, Las penas dels yfems 117 177 

La veniansa de la mort de Nostre Senhor 118 179 

Heiligenleben, Vida de Sancta Doucelina 119 182 

iy Bufstraktat 120 185 

k^ Geschichte: Einnahme von Damiette 121 187 

t! Litterarhistorische Novelle, Trobadorbiographien 122 189 

^. Grammatik und Poetik, Las rasos de trobar 123 193 

Las Leys d'amors 124 197 

Tierlegende, Las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias .... 125 201 

Glossar 205 

Verzeichnis der nicht provenzalischen Wörter 322 

Eigennamen 328 

Zur Benutzung des Glossars 338 

^\ Nachträge und Berichtigungen 339 

Inhaltsverzeichnis 340 

Verzeichnis der Verfasser 342 


\ 


\ 


Verzeichnis der Verfasser. 


Seite 


Aimar (de Peitieu ?) s. Raimbaut de Vaqueiras. StQck 

Aimeric de Belenoi, AI prim pres dels breus iorns braus 30 71 

Aimeric de Pegulhan, Ära parra quäl seran enveyos 73 iio 

— s, Guilhem Raimon. 

Alberic, Alexanderfragment 2 13 

Albert mit Monge, Monges, cauzetz, segon vostra sciensa 97 136 

Albert, marques de Malaspina mit Raimbaut de Vaqueiras: Ara*m 

digatz, Rambaut, si vos agrada 90 127 

Amanieu de Sescas, A vos, que ieu am deszamatz 100 139 

Arnaut Daniel, L'aur'amara fa'ls bruels brancutz 25 66 

— Lo fcrm voler qu'el cor m*intra 26 67 

Arnaut Guillem de Marsan, Ensenhamen 112 163 

Bernart de Ventadorn, Non es meravelha s'ieu chan 16 55 

— Quant l'erba fresqu' e'l fuelha par 18 58 

— Quant vey la lauzeta mover , 17 56 

Bertran s, Granet. 

Bertran d'Alamano (?), Us cavaliers si iazia 55 91 

Bertran de Born, Dompna, puois de mi no'us cai 20 61 

— D'un sirventes no'm chal far lonhor ganda 67 105 

— £u m'escondisc, dompna, que mal non mier . 35 76 

— Mailoli, ioglar malastruc 81 119 

— Miei sirventes vuolh far dels reis amdos 68 106 

— Un sirventes on motz no falh 66 104 

Bertran Carbonel, Coblas esparsas . I09aib i^^ 

Blacatz mit P e Hz ier (Peire Vidal ?), En Pelizer^ cauzetz de tres lairos . . 99 139 

Bonifaci Calvo, Ai Dieusl s'a cor que'm destreigna. 38 78 

— Un nou sirventes ses tardar 71 108 

Cercamon, Quant l'aura doussa s'amarzis 13 53 

loComte deProensa (Raimon Berenguier IV.), Cam-et-ongla, de vos no'm 

voill partir 94 133 

lo Dalfin d'Alvernhe mit Perdigo: Perdigos, ses vassalage 95 133 

Eble (de Saignas oder d'Uisel ?) s, Guillem Gasmar. 

Gauoelm Faidit, Ära cove que'm conort en chantan 28 68 

— D<1 gran golfe de mar 75 112 

— Fortz chauza es que tot'lo maior dan 82 120 

— (?), Us cavaliers si iazia 55 91 

Granet mit Bertran: Pos anc no'us valc amors, senh'en Bertran 86 125 

Guilhem d'Autpol, Esperansa de totz ferms esperans 58 93 

Guilhem (?) de la Bacallaria, Per grazir la bona estrena 57 92 

Guilhem Gasmar mit Eble: N'Eble, er chauzetz la melhor 96 135 


/